Article 11. Interessos

Article 11. Interessos

1. Els interessos procedents d’un estat contractant i pagats a un resident de l’altre estat contractant poden ser gravats en aquest altre estat.

2. No obstant això, els interessos procedents d’un estat contractant també es poden gravar en aquest estat de conformitat amb la legislació d’aquest estat, però si el beneficiari efectiu dels interessos és un resident de l’altre estat contractant, l’impost així exigit no pot excedir el cinc per cent de l’import brut dels interessos.

3. Sense perjudici de les disposicions de l’apartat 2, els impostos procedents d’un estat contractant, derivats i que pertanyin efectivament al govern de l’altre estat contractant, incloses les seves entitats locals, el Banc Central o qualsevol entitat financera propietat total d’aquest govern, estaran exempts d’impostos en el primer estat esmentat.

4. El terme interessos emprat en aquest article significa els rendiments dels crèdits de qualsevol naturalesa, amb garantia hipotecària o sense, o amb el dret a participar en els beneficis del deutor o sense i, en particular, els rendiments de valors públics i els rendiments de bons o obligacions, inclosos les primes i els lots vinculats a aquests títols. Les penalitzacions per demora en el pagament no es consideren interessos als efectes d’aquest article.

5. Les disposicions dels apartats 1, 2 i 3 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels interessos, que és resident d’un estat contractant, exerceix un negoci a l’altre estat contractant, d’on procedeixin els interessos, mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre estat, i quan el crèdit que genera els interessos està efectivament vinculat a aquest establiment permanent. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.

6. Els interessos es consideren procedents d’un estat contractant quan el deutor resideixi en aquest estat. No obstant això, quan el deutor dels interessos, sigui resident o no d’un estat contractant, tingui en un estat contractant un establiment permanent pel qual hagi contret un deute que dona lloc al pagament d’interessos i que suporti la càrrega d’aquests interessos, aquests interessos es consideren procedents de l’estat contractant on estigui situat l’establiment permanent.

7. Quan, per raó de les relacions especials que existeixen entre el deutor i el beneficiari efectiu o de les que l’un i l’altre mantinguin amb terceres persones, l’import dels interessos, tenint en compte el crèdit pel qual es paguen, excedeix el que haurien convingut el deutor i el beneficiari efectiu en absència d’una relació d’aquest tipus, les disposicions d’aquest article s’apliquen únicament per aquest darrer import. En aquest cas, la part excedentària dels pagaments és gravable de conformitat amb la legislació de cada estat contractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest Conveni.