Conveni entre el Principat d’Andorra i Islàndia per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni i per prevenir l’evasió i l’elusió fiscals

El Principat d’Andorra i Islàndia (en endavant, “els estats contractants”), Desitjant promoure les seves relacions econòmiques mútues i millorar la cooperació en matèria fiscal; Amb la voluntat de concloure un conveni per eliminar la doble imposició en relació amb els impostos sobre la renda i sobre el patrimoni sense generar oportunitats per a la no imposició o per a la imposició reduïda mitjançant l’evasió o l’elusió fiscal (incloent-hi un ús abusiu dels convenis internacionals que tinguin com a objectiu obtenir desgravacions previstes en aquest Conveni pels beneficis indirectes de residents d’estats tercers); Han convingut el següent:

Article 1. Persones concernides
1. Aquest Conveni s’aplica a les persones que són residents d’un o dels dos estats contractants.
2. En el marc d’aquest Conveni, les rendes percebudes per o a través d’una entitat o acord que es consideri totalment o parcialment com a fiscalment transparent, de conformitat amb la legislació tributària de qualsevol dels estats contractants, es consideraran rendes d’un resident d’un Estat contractant, però només en la mesura que les rendes es considerin, a efectes d’imposició per aquest Estat, com a rendes d’un resident d’aquest Estat contractant.
3. Aquest Conveni no afecta la tributació, per un Estat contractant, respecte dels seus residents excepte pel que fa als beneficis atorgats en virtut de l’apartat 3 de l’article 7, l’apartat 2 de l’article 9 i els articles 18, 19, 22, 23, 24 i 26.

Article 2. Impostos coberts
1. Aquest Conveni s’aplica als impostos sobre la renda i sobre el patrimoni exigibles per cadascun dels estats contractants o de les seves subdivisions polítiques o entitats locals, sigui quin sigui el seu sistema d’exacció.
2. Es consideren impostos sobre la renda i sobre el patrimoni els que graven la totalitat de la renda o del patrimoni, o qualsevol part de la renda o el patrimoni, inclosos els impostos sobre els guanys procedents de l’alienació de béns mobles o immobles, els impostos sobre l’import global dels sous o salaris pagats per les empreses, així com els impostos sobre plusvàlues.
3. Els impostos actuals als quals s’aplica el Conveni són en particular:
a) al Principat d’Andorra: (i) l’impost sobre societats; (ii) l’impost sobre la renda de les persones físiques; (iii) l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals; (iv) l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries; (a partir d’ara, denominats “impost andorrà”).
b) A Islàndia: (i) els impostos sobre la renda de l’estat (tekjuskattar ríkissjóðs); (ii) l’impost sobre la renda dels municipis (útsvar til sveitarfélaganna); (a partir d’ara, denominats “impost islandès”).
4. El Conveni també s’aplica a qualsevol impost de naturalesa idèntica o anàloga que s’estableixi després de la signatura d’aquest Conveni i que s’afegeixi als ja existents o els substitueixi. Les autoritats competents dels estats contractants s’hauran de notificar les modificacions substancials que s’hagin introduït en les seves legislacions fiscals.

Article 3. D efinicions generals
1. En el marc d’aquest Conveni, tret que del context se n’infereixi una interpretació diferent: a. el terme Andorra significa el Principat d’Andorra i, emprat en sentit geogràfic, designa el territori del Principat d’Andorra; b. el terme Islàndia significa Islàndia i, emprat en sentit geogràfic, designa el territori d’Islàndia, inclòs el seu mar territorial, i qualsevol zona més enllà del mar territorial dins de la qual Islàndia, d’acord amb el dret internacional, exerceix la jurisdicció o els drets sobirans amb respecte al fons marí, el seu subsòl i les seves aigües suprajacents, i els seus recursos naturals; c. el terme persona comprèn les persones físiques, les societats i qualsevol altre agrupament de persones; d. el terme societat designa qualsevol persona jurídica o qualsevol entitat que es consideri com una persona jurídica a efectes impositius; e. el terme empresa s’aplica a l’exercici de qualsevol activitat econòmica; f. les expressions empresa d’un Estat contractant i empresa de l’altre Estat contractant designen, respectivament, una empresa explotada per un resident d’un Estat contractant i una empresa explotada per un resident de l’altre Estat contractant; g. El terme tràfic internacional designa qualsevol transport efectuat per una nau o una aeronau, excepte quan la nau o l’aeronau operin únicament entre punts situats en un Estat contractant i l’empresa que opera la nau o l’aeronau no sigui una empresa d’aquest estat. h. el terme fons de pensions reconegut d’un Estat fa referència a una entitat o acord establert en aquest Estat que es tracta com una persona independent en la legislació fiscal d’aquest Estat, i: (i) que està establert i opera exclusivament o gairebé exclusivament per administrar o proporcionar prestacions de jubilació i prestacions complementàries o addicionals a persones físiques, i que està regulat com a tal per aquest Estat o per una de les seves subdivisions polítiques o autoritats locals; o (ii) que està establert i opera exclusivament o gairebé exclusivament a fi d’invertir fons per al benefici d’entitats o d’acords esmentats en el subapartat (i). i. el terme autoritat competent significa: (i) en el cas d’Andorra, el ministre encarregat de les finances o el seu representant autoritzat, i (ii) en el cas d’Islàndia, el ministre de Finances o el seu representant autoritzat. j. el terme nacional , en relació amb un Estat contractant, significa: (i) qualsevol persona física que tingui la nacionalitat d’aquest Estat contractant; i (ii) qualsevol persona jurídica, societat de persones (partnership) o associació constituïda de conformitat amb la legislació vigent en aquest Estat contractant. k. el terme activitat econòmica inclou la prestació de serveis professionals i la realització d’altres activitats de naturalesa independent.
2. Per a l’aplicació del Conveni en tot moment per part d’un Estat contractant, qualsevol terme que no hi estigui definit té, llevat que del context s’infereixi una interpretació diferent o que les autoritats competents acordin un significat diferent d’acord amb les disposicions de l’article 24, el significat que en aquell moment li atribueixi la legislació d’aquest Estat contractant relativa als impostos que són objecte del Conveni; de manera que prevaldrà el significat donat per la legislació fiscal d’aquest Estat per damunt del significat donat al terme per les altres branques del dret d’aquest Estat contractant.

Article 4. Resident
1. En el marc d’aquest Conveni, l’expressió resident d’un Estat contractant significa qualsevol persona que, d’acord amb la legislació d’aquest Estat, està subjecta a imposició en aquest Estat, en virtut del seu domicili, residència, seu de direcció o per qualsevol altre criteri de naturalesa anàloga, i també inclou aquest Estat contractant i qualsevol de les seves subdivisions polítiques o entitats locals, així com els fons de pensions d’aquest Estat. No obstant això, aquest terme no inclou les persones que estan subjectes a l’impost en aquest Estat contractant exclusivament per rendes d’origen o patrimoni situat en aquest Estat.
2. Quan, d’acord amb les disposicions de l’apartat 1, una persona física és resident en ambdós estats contractants, la seva situació s’ha de resoldre de la manera següent:
a) aquesta persona es considera resident únicament de l’Estat on disposa d’un habitatge permanent a la seva disposició; si disposa d’un habitatge permanent en ambdós estats, es considera resident únicament de l’Estat on manté vincles personals i econòmics més estrets (centre d’interessos vitals);
b) si no es pot determinar l’Estat contractant on aquesta persona té el centre d’interessos vitals, o si no té habitatge permanent a la seva disposició en cap dels estats contractants, es considera resident únicament de l’Estat contractant on sojorna de manera habitual;
c) si aquesta persona sojorna de manera habitual en ambdós estats contractants o si no sojorna de manera habitual en cap dels dos, es considera únicament resident de l’Estat contractant del qual posseeix la nacionalitat;
d) si aquesta persona posseeix la nacionalitat d’ambdós estats contractants o si no posseeix la nacionalitat de cap dels dos, les autoritats competents dels estats contractants han de resoldre la qüestió de comú acord.
3. Quan una persona diferent d’una persona física és, de conformitat amb les disposicions de l’apartat 1, resident dels dos estats contractants, les autoritats competents dels estats contractants han d’establir de mutu acord l’estat contractant del qual la persona esmentada serà considerada resident a efectes del Conveni, atesa la seva seu de direcció efectiva, el lloc on està establerta o constituïda i qualsevol altre factor rellevant. A manca d’aquest acord, aquesta persona no tindrà dret a cap benefici o exempció previstos en aquest Conveni excepte en la mesura i la manera que puguin ser acordades per les autoritats competents dels estats contractants.

Article 5. Establiment permanent
1. En el marc d’aquest Conveni, l’expressió establiment permanent designa una instal·lació fixa de negocis a través de la qual una empresa exerceix la totalitat o part de la seva activitat econòmica.
2. L’expressió establiment permanent inclou, en particular:
a) una seu de direcció;
b) una sucursal;
c) una oficina;
d) una fàbrica;
e) un taller;
f) una mina, un pou de petroli o de gas, una pedrera o qualsevol altre lloc d’extracció de recursos naturals, i
g) una explotació agrícola, pecuària o forestal.
3. Una obra o un projecte de construcció o d’instal·lació únicament constitueix un establiment permanent si té una durada superior als dotze mesos.
4. Malgrat les disposicions anteriors d’aquest article, es considera que l’expressió establiment permanent no inclou:
a) la utilització d’instal·lacions amb l’única finalitat d’emmagatzematge, exposició o lliurament de béns o mercaderies que pertanyen a l’empresa;
b) el manteniment d’un dipòsit de béns o mercaderies que pertanyen a l’empresa amb l’única finalitat d’emmagatzemar-los, exposar-los o lliurar-los;
c) el manteniment d’un dipòsit de béns o de mercaderies que pertanyen a l’empresa amb l’única finalitat de ser transformats per una altra empresa;
d) el manteniment d’una instal·lació fixa de negocis amb l’única finalitat de comprar béns o mercaderies o de reunir informació per a l’empresa;
e) el manteniment d’una instal·lació fixa de negocis amb l’única finalitat de fer, per a l’empresa, qualsevol altra activitat;
f) el manteniment d’una instal·lació fixa de negocis amb l’única finalitat d’efectuar qualsevol combinació de les activitats esmentades en les lletres a a e ; Sempre que aquesta activitat o, en el cas de la lletra f , l’activitat general de la instal·lació fixa de negocis sigui de caràcter preparatori o auxiliar. 4.1. L’apartat 4 no és aplicable a un lloc fix de negoci que una empresa utilitzi o mantingui si la mateixa empresa o una empresa vinculada du a terme una activitat al mateix lloc o en un altre lloc del mateix Estat contractant i
a) aquest lloc o l’altre lloc constitueixen un establiment permanent per a l’empresa o l’empresa vinculada sota les disposicions d’aquest article, o
b) l’activitat general resultant de la combinació de les activitats dutes a terme per les dos empreses al mateix lloc, o per la mateixa empresa i l’empresa vinculada als dos llocs, no és de caràcter preparatori o auxiliar, atès que les activitats dutes a terme per les dos empreses al mateix lloc, o per la mateixa empresa o per una empresa vinculada als dos llocs, constitueixen funcions complementàries que són part d’un operativa cohesionada de negocis.
5. Malgrat les disposicions dels apartats 1 i 2, però sens perjudici de les disposicions de l’apartat 6, quan una persona actua en un Estat contractant per compte d’una empresa, i en fer-ho subscriu habitualment contractes o té habitualment un rol principal en la subscripció dels contractes que són subscrits rutinàriament sense modificacions importants per part de l’empresa, i aquests contractes són:
a) en nom de l’empresa, o
b) per transferir la propietat o per atorgar el dret d’ús de béns que són propietat de l’empresa o dels quals l’empresa té el dret d’ús, o
c) per a la prestació de serveis per part d’aquesta empresa, es considera que aquesta empresa té un establiment permanent en aquest Estat contractant per a totes les activitats que aquesta persona exerceixi per a l’empresa, llevat que les activitats d’aquesta persona es limitin a les que s’esmenten en l’apartat 4 i que, si fossin exercides a través d’una instal·lació fixa de negocis (diferent de la instal·lació fixa de negocis a què fa referència l’apartat 4.1), no permetrien que es considerés aquesta instal·lació com un establiment permanent de conformitat amb les disposicions d’aquest apartat.
6. L’apartat 5 no és aplicable quan la persona que actua en un Estat contractant en nom d’una empresa de l’altre Estat contractant exerceixi l’activitat en el primer Estat mencionat com a agent independent i actuï per a l’empresa en el curs habitual del negoci. Tanmateix, quan una persona actua exclusivament o gairebé exclusivament per compte d’una o més empreses de les quals és part vinculada, aquesta persona no es considera un agent independent en el sentit d’aquest apartat respecte a cap empresa d’aquest tipus.
7. El fet que una societat resident d’un Estat contractant controli una societat resident de l’altre Estat contractant o estigui controlada per una societat resident de l’altre Estat contractant, o que exerceixi activitats econòmiques en aquest altre Estat contractant (ja sigui mitjançant un establiment permanent o de qualsevol altra manera) no és suficient, per si sol, per considerar qualsevol d’aquestes societats com un establiment permanent de l’altra.
8. A l’efecte d’aquest article, una persona o empresa està estretament vinculada a una empresa si, en vista de tots els fets i les circumstàncies pertinents, una té el control sobre l’altra o totes dos estan sota el control de les mateixes persones o empreses. En tot cas, es considera que una persona o empresa estan estrictament vinculades a una empresa si una d’elles té, directament o indirectament, més del 50 per cent dels drets de participació en els beneficis de l’altra (o, en el cas d’una societat, més del 50 per cent del total del dret de vot i del valor de les accions de la societat o dels drets de participació en el capital de la societat) o si una tercera persona o empresa té, directament o indirectament, més del 50 per cent dels drets de participació en beneficis (o, en el cas d’una societat, més del 50 per cent del total del dret de vot i del valor de les accions de la societat o dels drets de participació en el capital de la societat) de la persona i l’empresa o de les dos empreses.

Article 6. Rendes immobiliàries
1. Les rendes que un resident d’un Estat contractant obté de béns immobles (incloses les rendes d’explotacions agrícoles o forestals) situats a l’altre Estat contractant poden ser gravades en aquest altre Estat contractant.
2. L’expressió béns immobles té el significat que li atribueix el dret de l’Estat contractant on es troben situats els béns considerats. L’expressió inclou, en qualsevol cas, els béns accessoris als béns immobles, el bestiar i l’equip emprat en les explotacions agrícoles i forestals, els drets als quals s’apliquen les disposicions del dret privat relatiu a la propietat immobiliària, l’usdefruit de béns immobles i els drets a percebre pagaments fixos o variables per l’explotació o la concessió de l’explotació de jaciments minerals, fonts i altres recursos naturals; les naus i les aeronaus no es consideren béns immobles.
3. Les disposicions de l’apartat 1 s’apliquen a les rendes procedents de la utilització directa, del lloguer o la utilització de qualsevol altra forma d’explotació dels béns immobles.
4. Les disposicions dels apartats 1 i 3 també s’apliquen a les rendes procedents dels béns immobles d’una empresa.

Article 7. Beneficis de les empreses
1. Els beneficis d’una empresa d’un Estat contractant estan sotmesos a imposició exclusiva en aquest Estat contractant, llevat que l’empresa exerceixi la seva activitat en l’altre Estat contractant mitjançant un establiment permanent situat en aquest estat. Si l’empresa exerceix la seva activitat d’aquesta manera, els beneficis que siguin atribuïbles a aquest establiment permanent d’acord amb les disposicions de l’apartat 2 poden ser gravables en aquest altre Estat contractant.
2. Als efectes d’aquest article i de l’article 22, els beneficis que són atribuïbles en cada Estat contractant a l’establiment permanent esmentat en l’apartat 1 són els beneficis que podrien esperar-se obtenir, en particular en les seves relacions amb altres parts de l’empresa, si es tractés d’una empresa autònoma i independent dedicada a les mateixes activitats o similars de conformitat amb les mateixes condicions o similars, tenint en compte les funcions exercides, els actius utilitzats i els riscos assumits per l’empresa mitjançant l’establiment permanent i mitjançant les altres parts de l’empresa.
3. Quan, de conformitat amb l’apartat 2, un Estat contractant ajusta els beneficis atribuïbles a un establiment permanent d’una empresa d’un dels estats contractants i, per consegüent, gravi els beneficis de l’empresa que ja hagi gravat l’altre Estat contractant, aquest altre Estat contractant, en la mesura que sigui necessari per eliminar la doble imposició sobre els citats beneficis, ha de fer l’ajust que pertoqui en la quantia de l’impost aplicat sobre aquests beneficis. Per determinar aquest ajustament, s’han de tenir en compte les altres disposicions d’aquest Conveni, i, si cal, les autoritats competents dels estats contractants s’han de consultar mútuament.
4. Quan els beneficis inclouen les rendes que es tracten separadament en altres articles d’aquest Conveni, llavors les disposicions d’aquells articles no es veuen afectades per les disposicions d’aquest article.

Article 8. Transport marítim i aeri internacional
1. Els beneficis procedents d’una empresa d’un Estat contractant de l’explotació de naus o aeronaus en tràfic internacional, són gravables només en aquest Estat contractant.
2. Les disposicions de l’apartat 1 s’apliquen també a beneficis procedents de la participació en un consorci ( pool ), en una explotació conjunta o en un organisme internacional d’explotació.

Article 9. Empreses associades
1. Quan
a) una empresa d’un Estat contractant participa directament o indirectament en la direcció, el control o el capital d’una empresa de l’altre Estat contractant, o
b) les mateixes persones participen directament o indirectament en la direcció, el control o el capital d’una empresa d’un Estat contractant i d’una empresa de l’altre Estat contractant; i quan, en ambdós casos, les dos empreses estan vinculades, en les seves relacions comercials o financeres, per condicions acceptades o imposades que difereixen de les que s’haurien convingut entre empreses independents, els beneficis que, sense aquestes condicions, hauria pogut obtenir una de les empreses, però que de fet no ha pogut obtenir a causa d’aquestes condicions, es poden incloure en els beneficis d’aquesta empresa i, per tant, ser gravats.
2. Quan un Estat contractant inclou en els beneficis d’una empresa d’aquest Estat contractant -i, per tant, grava- beneficis sobre els quals una empresa de l’altre Estat contractant ja ha estat gravada en aquest altre Estat contractant, i aquest altre Estat contractant reconegui que els beneficis inclosos d’aquesta manera són beneficis que hauria obtingut l’empresa del primer Estat contractant si les condicions convingudes entre les dos empreses haguessin estat les que haguessin convingut empreses independents, l’altre Estat contractant ha de fer l’ajustament que correspongui de l’import de l’impost que s’ha percebut per aquests beneficis. Per determinar aquest ajustament, s’han de tenir en compte les altres disposicions d’aquest Conveni, i les autoritats competents dels estats es consultaran quan sigui necessari.

Article 10. Dividends
1. Els dividends pagats per una societat resident d’un Estat contractant a un resident de l’altre Estat contractant poden ser gravats en aquest altre Estat contractant.
2. No obstant això, els dividends pagats per una empresa que és resident d’un Estat contractant poden ser gravats també en aquest Estat contractant de conformitat amb la seva legislació, però si el beneficiari efectiu dels dividends és resident de l’altre Estat contractant, l’impost així exigit no pot excedir:
a) el 0 per cent si el beneficiari efectiu és l’altre Estat contractant, una subdivisió política o administrativa o una entitat local del mateix Estat o el banc central d’aquest altre Estat contractant;
b) el 0 per cent si el beneficiari efectiu és un fons de pensions reconegut;
c) el 5 per cent de l’import brut dels dividends si el beneficiari efectiu és una societat que posseeix directament capital de l’empresa que paga els dividends durant un període de 365 dies incloent-hi el dia del pagament del dividend (a efectes del còmput d’aquest període, no es tindran en compte els canvis de titularitat que es derivin directament d’una operació de reorganització, com ara una fusió o segregació, de l’empresa titular de les accions o que paga el dividend);
d) el 10 per cent de l’import brut dels dividends en tots els altres casos. Aquest apartat no afecta la imposició de la societat respecte dels beneficis sobre els quals es paguen els dividends.
3. El terme dividends utilitzat en aquest article designa les rendes procedents d’accions, accions o bons de gaudi, parts de mines, participacions de fundadors o altres drets, excepte els crèdits, que permetin participar en els beneficis, així com les rendes procedents d’altres participacions socials subjectes, per la legislació fiscal de l’Estat contractant d’on és resident la societat distribuïdora, al mateix règim fiscal que les accions.
4. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no s’apliquen si el beneficiari efectiu dels dividends, resident d’un Estat contractant, exerceix una activitat econòmica en l’altre Estat contractant del qual és resident la societat que paga els dividends mitjançant un establiment permanent situat en aquest Estat, i la participació generadora dels dividends està connectada efectivament amb l’establiment permanent esmentat. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.
5. Quan una societat que és resident d’un Estat contractant obté beneficis o rendes de l’altre Estat contractant, aquest altre Estat contractant no pot percebre cap impost sobre els dividends pagats per la societat, llevat que aquests dividends es paguin a un resident d’aquest altre Estat contractant, o que la participació generadora de dividends estigui efectivament vinculada a un establiment permanent situat en aquest altre Estat contractant, ni sotmetre els beneficis no distribuïts de la societat a un impost sobre beneficis de societat no distribuïts, encara que els dividends pagats o els beneficis no distribuïts siguin, totalment o en part, beneficis o rendes procedents d’aquest altre Estat contractant.

Article 11. Interessos
1. Els interessos procedents d’un Estat contractant i pagats a un resident de l’altre Estat contractant, poden ser gravats en aquest altre Estat contractant.
2. No obstant això, els interessos procedents d’un Estat contractant poden ser gravats en aquest Estat d’acord amb la seva legislació, però si el beneficiari efectiu dels interessos és un resident de l’altre Estat contractant, l’impost així exigit no pot excedir el 5 per cent de l’import brut dels interessos.
3. No obstant el que estableixen les disposicions de l’apartat 2, els interessos referencials a l’apartat 1 només es poden gravar en l’Estat contractant en què el beneficiari efectiu és resident si:
a) el beneficiari efectiu és un Estat contractant, una subdivisió política o administrativa o una entitat local del mateix Estat, o el banc central d’aquest altre Estat contractant; o
b) el beneficiari efectiu és una entitat financera o un fons de pensions reconegut; o
c) l’interès és pagat per alguna de les entitats mencionades al subapartat a ; o
d) les rendes provenen de crèdits pagats en contrapartida d’un préstec garantit, assegurat o avalat per un Estat contractant, una subdivisió política o administrativa o una entitat local del mateix Estat, o el banc central d’un Estat contractant o una institució financera totalment participada per un Estat contractant. Als efectes d’aquest article, el terme institució financera significa un banc o una altra empresa regulada com a tal que obté substancialment els seus beneficis mitjançant el finançament de deute als mercats financers o agafant dipòsits dels ingressos de crèdits i utilitzant aquests fons en dur a terme negocis de finançament.
4. El terme interessos emprat en aquest article designa les rendes dels crèdits de qualsevol naturalesa, acompanyades o no d’una garantia hipotecària o d’una clàusula de participació en els beneficis del deutor, i en particular, les rendes de fons públics i els rendiments de bons o d’obligacions, incloses les primes i els lots vinculats a aquests títols. Les penalitzacions per demora en el pagament no es consideren interessos als efectes d’aquest article.
5. Les disposicions dels apartats 1, 2 i 3 no s’apliquen si el beneficiari efectiu dels interessos, resident d’un Estat contractant, exerceix una activitat econòmica en l’altre Estat contractant, d’on procedeixen els interessos, mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre Estat i si el crèdit generador dels interessos està efectivament vinculat a aquest establiment permanent. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.
6. Els interessos es consideren procedents d’un Estat contractant quan el deutor resideix en aquest Estat contractant. No obstant això, quan el deutor dels interessos, sigui resident o no d’un Estat contractant, té en un Estat contractant un establiment permanent pel qual ha contret un deute que dona lloc al pagament d’interessos i que suporta la càrrega d’aquests interessos, aquests interessos es consideren procedents de l’Estat contractant on està situat l’establiment permanent.
7. Quan, per raó de les relacions especials que hi ha entre el deutor i el beneficiari efectiu o de les que l’un i l’altre mantenen amb terceres persones, l’import dels interessos, tenint en compte el crèdit pel qual es paguen, excedeix el que haurien convingut el deutor i el beneficiari efectiu en absència d’una relació d’aquest tipus, les disposicions d’aquest article s’apliquen únicament per aquest darrer import. En aquest cas, la part excedentària dels pagaments és gravable de conformitat amb la legislació de cada Estat contractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest Conveni.

Article 12. Cànons
1. Els cànons procedents d’un Estat contractant i pagats a un resident de l’altre Estat contractant poden ser gravats en aquest altre Estat contractant.
2. No obstant això, aquests cànons també poden ser gravats a l’Estat contractant d’on procedeixen i de conformitat amb la legislació d’aquest Estat contractant, però si el beneficiari efectiu dels cànons és un resident de l’altre Estat contractant, l’impost així exigit no pot excedir el 5 per cent de l’import brut dels cànons.
3. El terme cànons emprat en aquest article designa les remuneracions de qualsevol naturalesa rebudes per l’ús o la concessió de l’ús de drets d’autor d’obres literàries, artístiques o científiques, incloses les pel·lícules cinematogràfiques, qualsevol patent, marca comercial, dibuix o model, plànol, fórmula o procediment, o per informació relativa a experiències industrials, comercials o científiques.
4. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels cànons, resident d’un Estat contractant, exerceix una activitat econòmica a l’altre Estat contractant, d’on procedeixen els cànons, mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre estat, i el dret o el bé generador dels cànons està efectivament vinculat a aquest establiment permanent. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.
5. Es considera que els cànons procedeixen d’un Estat contractant quan el deutor és un resident d’aquest Estat. No obstant això, quan el deutor dels cànons, sigui resident o no d’un Estat contractant, té en un dels estats contractants un establiment permanent a través del qual s’ha contret l’obligació que dona lloc al pagament de cànons i que suporta la càrrega d’aquests cànons, es considera que aquests cànons procedeixen de l’Estat on es troba l’establiment permanent.
6. Quan, per raó de les relacions especials que hi ha entre el deutor i el beneficiari efectiu o entre aquestes persones i una tercera persona, l’import dels cànons, tenint en compte l’ús, el dret o la informació pels quals es paguen, excedeix el que haurien convingut el deutor i el beneficiari efectiu en absència d’una relació d’aquest tipus, les disposicions d’aquest article s’apliquen únicament per aquest darrer import. En aquest cas, la part excedentària dels pagaments és gravable de conformitat amb la legislació de cada Estat contractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest Conveni.

Article 13. Guanys de capital
1. Els guanys que un resident d’un Estat contractant obté de l’alienació de béns immobles, tal com es defineixen en l’article 6 i situats a l’altre Estat contractant, poden ser gravats en aquest altre Estat contractant.
2. Els guanys procedents de l’alienació de béns mobles que formen part de l’actiu d’un establiment permanent que una empresa d’un Estat contractant té en l’altre Estat contractant, inclosos els guanys procedents de l’alienació d’aquest establiment permanent (sol o amb el conjunt de l’empresa), poden ser gravats en aquest altre Estat contractant.
3. Els guanys obtinguts per una empresa d’un Estat contractant que explota naus o aeronaus en circulació internacional procedents de l’alienació de les naus o aeronaus esmentades, o procedents de béns mobles destinats a l’explotació d’aquestes naus o aeronaus, són gravables exclusivament en aquest Estat.
4. Els guanys obtinguts per un resident d’un Estat contractant de l’alienació d’accions o participacions anàlogues, com la participació en una societat de persones ( partnership ) o en un fideïcomís ( trust ), poden ser gravats en l’altre Estat contractant si, en qualsevol moment durant els 365 dies previs a l’alienació, el valor de les accions o participacions anàlogues esmentades procedeix en més d’un 50 per cent, directament o indirectament, de béns immobles, tal com es defineixen en l’article 6, situats en aquest altre Estat contractant.
5. Els guanys derivats de l’alienació de qualsevol altre bé diferent dels esmentats en els apartats 1, 2, 3 i 4 només són gravables en l’Estat contractant en què resideix l’alienador.
6. Les disposicions dels apartats 4 i 5 no afecten el dret de cadascun dels estats contractants a percebre, d’acord amb la seva pròpia legislació, un impost sobre els guanys procedents de l’alienació d’accions o drets d’una societat, el capital de la qual és íntegrament o parcialment dividit en accions i que, d’acord amb la legislació d’aquest Estat, és resident d’aquest Estat, derivat d’una persona física que és resident de l’altre Estat contractant i ha estat resident del primer Estat esmentat durant els últims tres anys anteriors a l’alienació de les accions o drets.

Article 14. Rendes del treball
1. Sens perjudici del que disposen els articles 15, 17 i 18, els sous, els salaris i altres remuneracions similars obtinguts per un resident d’un Estat contractant en concepte d’un treball són gravables exclusivament en aquest Estat contractant, llevat que l’ocupació s’exerceixi en l’altre Estat contractant. Si l’ocupació s’exerceix d’aquesta manera, les remuneracions que se’n deriven poden ser gravades en aquest altre Estat contractant.
2. No obstant el que disposa l’apartat 1, les remuneracions obtingudes per un resident d’un Estat contractant en concepte d’un treball exercit en l’altre Estat contractant només són gravables en el primer Estat esmentat quan:
a) El perceptor exerceix el treball en l’altre Estat contractant durant un període o períodes que no excedeixen els 183 dies en total durant tot el període de dotze mesos que comença o s’acaba durant l’any fiscal considerat; i
b) Les remuneracions les paga un empresari o pel compte d’un empresari que no és resident de l’altre Estat contractant; i
c) Les remuneracions no les suporta un establiment permanent que l’empresari té en l’altre Estat contractant.
3. No obstant les disposicions precedents d’aquest article, les remuneracions obtingudes per un resident d’un Estat contractant per raó d’un treball, com a membre regular d’una nau o aeronau, exercit a bord d’una nau o aeronau que operi en circulació internacional, que no sigui a bord d’una nau o aeronau que només operi en l’altre Estat contractant, són gravables exclusivament en l’Estat contractant mencionat en primer lloc.

Article 15. Honoraris dels directors
Les remuneracions en qualitat de directors i altres retribucions anàlogues que un resident d’un Estat contractant obtingui com a membre d’un consell d’administració d’una societat que és resident de l’altre Estat contractant poden ser gravades en aquest altre Estat contractant.

Article 16. Artistes i esportistes
1. Malgrat les disposicions de l’article 14, les rendes que un resident d’un Estat contractant obté de l’exercici de la seva activitat personal en l’altre Estat contractant en qualitat d’artista, ja sigui com a actor de teatre, de cinema, de ràdio o de televisió, o en qualitat de músic o com a esportista, poden ser gravades en aquest altre Estat contractant.
2. Malgrat les disposicions de l’article 14, quan les rendes derivades de les activitats efectuades per un artista o un esportista personalment i en aquesta qualitat s’atribueixin no a l’artista o l’esportista, sinó a una altra persona, aquestes rendes poden, ser gravades a l’Estat contractant en què es portin a terme les activitats de l’artista o l’esportista.
3. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no s’apliquen a les rendes derivades de les activitats realitzades en un Estat contractant per un artista o un esportista quan l’estada en aquest Estat contractant és finançada en la seva totalitat o principalment amb fons públics de l’altre Estat contractant, de les seves subdivisions polítiques o de les seves entitats locals. En aquest cas, les rendes només són gravables a l’Estat contractant del qual l’artista o l’esportista és resident.

Article 17. Pensions
1. Sens perjudici del que disposa l’apartat 2 de l’article 18, les pensions i altres remuneracions anàlogues que es paguen a un resident d’un Estat contractant en relació amb un treball anterior només són gravables en aquest Estat. No obstant això, aquestes pensions i altres remuneracions anàlogues poder ser gravades a l’altre Estat contractant si s’originen en aquest Estat i les contribucions o els pagaments al fons o l’esquema estiguin exempts d’impostos en aquest Estat.
2. No obstant les disposicions de l’apartat 1 i les disposicions de l’apartat 2 de l’article 18, les pensions pagades i altres prestacions, ja siguin periòdiques o en una suma global única, concedides en virtut de la legislació de la seguretat social d’un Estat contractant o de qualsevol règim públic organitzat per un Estat contractant a efectes de benestar social només estan subjectes a imposició en aquest Estat.

Article 18. Funció pública
1.
a) Els sous, els salaris i altres remuneracions anàlogues pagats per un Estat contractant o per una de les seves subdivisions polítiques o per una entitat local a una persona física en concepte de serveis prestats a aquest Estat contractant o subdivisió política o entitat local només són gravables en aquest Estat contractant.
b) No obstant això, aquests sous, salaris i remuneracions anàlogues només són gravables en l’altre Estat contractant quan els serveis es presten en aquest altre Estat contractant i la persona física és un resident d’aquest altre Estat contractant que:
i) posseeix la nacionalitat d’aquest altre Estat contractant; o ii) no va esdevenir resident d’aquest altre Estat contractant exclusivament amb la finalitat de prestar aquests serveis. 2.
a) No obstant el que disposa l’apartat 1, les pensions i altres remuneracions anàlogues pagades per un Estat contractant o per una de les seves subdivisions polítiques o entitats locals, o a càrrec de fons constituïts per aquest Estat contractant o per una de les seves subdivisions polítiques o entitats locals, a una persona física en concepte de serveis prestats a aquest Estat contractant, subdivisió política o entitat local només són gravables en aquest Estat.
b) No obstant això, aquestes pensions i remuneracions anàlogues només són gravables a l’altre Estat contractant quan la persona física és un resident i posseeix la nacionalitat d’aquest altre Estat contractant.
3. Les disposicions dels articles 14, 15, 16 i 17 s’apliquen als sous, els salaris, les pensions i altres remuneracions anàlogues, pagats en concepte de serveis prestats en el marc d’una activitat econòmica exercida per un Estat contractant o per una subdivisió política o entitat local seves.

Article 19. Estudiants
Els imports que rep, per cobrir les despeses de manutenció, d’estudis o de formació pràctica, un estudiant o una persona en pràctiques que és, o hagi estat just abans d’arribar a un Estat contractant, resident de l’altre Estat contractant i que sojorna al primer Estat contractant esmentat amb l’única finalitat de la seva manutenció, d’estudis o de formació pràctica, no són gravables en aquest Estat contractant, sempre que aquests pagaments provinguin de fonts situades fora d’aquest Estat contractant.

Article 20. A ltres ingressos
1. Les rendes d’un resident d’un Estat contractant, provinguin d’on provinguin, no previstes en els articles precedents d’aquest Conveni només són gravables en aquest Estat.
2. Les disposicions de l’apartat 1 no s’apliquen a les rendes, diferents de les rendes procedents de béns immobles tal com es defineixen en l’apartat 2 de l’article 6, quan el beneficiari d’aquestes rendes, resident d’un Estat contractant, exerceix a l’altre Estat contractant una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre Estat contractant, i quan el dret o el bé generador de les rendes està vinculat efectivament a aquest establiment permanent. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.

Article 21. Patrimoni
1. El patrimoni corresponent a béns immobles descrits en l’article 6 que posseeix un resident d’un Estat contractant i que està situat en l’altre Estat contractant és gravable en aquest altre Estat.
2. El patrimoni corresponent a béns mobles que formen part de l’actiu d’un establiment permanent que una empresa d’un Estat contractant té en un altre Estat contractant pot ser gravat en aquest altre Estat.
3. El capital d’una empresa d’un Estat contractant que explota naus o aeronaus en tràfic internacional, representat per aquestes naus o aeronaus i per béns mobles relacionats amb l’explotació d’aquestes naus o aeronaus, només és gravable en aquest Estat.
4. Tots els altres elements del patrimoni d’un resident d’un Estat contractant només són gravables en aquest Estat contractant.

Article 22. Eliminació de la doble imposició
1. De conformitat amb la legislació d’Andorra pel que fa a l’eliminació de la doble imposició, que no pot afectar el principi general, la doble imposició a Andorra s’elimina de la manera següent:
a) Quan un resident d’Andorra obtingui rendes o posseeixi un patrimoni que, d’acord amb les disposicions d’aquest Conveni, puguin ser imposables a Islàndia, Andorra acorda una deducció en l’impost d’aquest resident d’un import igual a l’impost pagat a Islàndia. No obstant això, aquesta deducció no pot excedir en cap cas la part de l’impost andorrà, calculat abans de la deducció, corresponent a les rendes que s’han obtingut o al patrimoni que es posseeix a Islàndia.
b) Quan un resident d’Andorra obtingui rendes o posseeixi patrimoni que, d’acord amb les disposicions d’aquest Conveni, estiguin exempts d’impostos a Andorra, Andorra pot prendre en consideració la renda o el patrimoni exempts per calcular l’import de l’impost sobre la resta de la renda o el patrimoni d’aquest resident.
3. De conformitat amb la legislació d’Islàndia pel que fa a l’eliminació de la doble imposició, que no pot afectar el principi general, la doble imposició s’elimina de la manera següent:
a) Quan un resident d’Islàndia obtingui rendes o posseeixi un patrimoni que, d’acord amb les disposicions d’aquest Conveni, puguin ser imposables a Andorra (excepte en la mesura que aquestes disposicions permetin la tributació per part d’Andorra únicament perquè els ingressos són també ingressos obtinguts per un resident d’Andorra), Islàndia permetrà, com a deducció de l’impost sobre la renda d’aquest resident, una quantitat igual a l’impost sobre la renda pagat a Andorra. Aquesta deducció no podrà excedir la part de l’impost, computada abans de la deducció, que sigui atribuïble a les rendes o als patrimonis susceptibles de tributar a Andorra.
b) Quan un resident d’Islàndia obtingui rendes o posseeixi patrimoni que, d’acord amb les disposicions d’aquest Conveni, estiguin exempts d’impostos a Islàndia, Islàndia pot prendre en consideració la renda o el patrimoni exempts per calcular l’import de l’impost sobre la resta de la renda o el patrimoni d’aquest resident.

Article 23. No-Discriminació
1. Els nacionals d’un Estat contractant no estan sotmesos en l’altre Estat contractant a cap imposició o obligació que s’hi refereixi, i que no s’exigeixi o que sigui més costosa que la que tenen o que la imposició a la qual podrien estar sotmesos els nacionals d’aquest altre Estat contractant en les mateixes circumstàncies, en particular pel que fa a la residència. Malgrat les disposicions de l’article 1, aquesta disposició també s’aplica a les persones que no siguin residents d’un o de cap dels estats contractants.
2. Els apàtrides residents d’un Estat contractant no estan sotmesos en cap dels estats contractants a cap imposició o obligació que s’hi refereixi, i que no s’exigeixi o que sigui més costosa que la que tenen o que la imposició a la qual podrien estar sotmesos els nacionals de l’Estat contractant de què es tracti en les mateixes circumstàncies, en particular pel que fa a la residència.
3. Els establiments permanents que una empresa d’un Estat contractant té a l’altre Estat contractant no poden ser imposables en aquest Estat de manera menys favorable que les empreses d’aquest altre Estat que exerceixen la mateixa activitat. Aquesta disposició no es pot interpretar en el sentit d’obligar a un Estat contractant a concedir als residents de l’altre Estat contractant les deduccions personals, desgravacions i reduccions fiscals que concedeix als seus propis residents en funció de l’estat civil o de les càrregues familiars.
4. Llevat que s’apliquin les disposicions de l’apartat 1 de l’article 9, de l’apartat 7 de l’article 11 o de l’apartat 6 de l’article 12, els interessos, cànons i altres despeses pagades per una empresa d’un Estat contractant a un resident de l’altre Estat contractant són deduïbles per determinar els beneficis gravables d’aquesta empresa, en les mateixes condicions que si s’haguessin pagat a un resident del primer Estat contractant esmentat. De manera anàloga, els deutes d’una empresa d’un Estat contractant amb un resident de l’altre Estat contractant s’han de deduir, per determinar el patrimoni gravat d’aquesta empresa, en les mateixes condicions que si haguessin Estat contrets amb un resident de l’Estat esmentat en primer lloc.
5. Les empreses d’un Estat contractant que tenen un o diversos residents de l’altre Estat contractant que posseeixen o controlen el seu capital, directament o indirectament, totalment o en part, no estan sotmeses, en el primer Estat contractant esmentat, a cap imposició o obligació que s’hi refereixi, que no s’exigeixi o que sigui més costosa que la que tenen o que la imposició a la qual podrien estar sotmeses altres empreses similars del primer Estat contractant esmentat.
6. Malgrat les disposicions de l’article 2, les disposicions d’aquest article s’apliquen a tots els impostos de qualsevol naturalesa o denominació.

Article 24. Procediment d’arranjament amistós
1. Quan una persona considera que les mesures preses per un o ambdós estats contractants comporten o poden comportar per a ella una imposició no conforme a les disposicions d’aquest Conveni, pot sotmetre, amb independència dels recursos que preveu el dret intern d’aquests estats, el seu cas a l’autoritat competent de qualsevol dels estats contractants. El cas s’ha de sotmetre durant els tres anys que segueixen a la primera notificació de la mesura que comporta una imposició no conforme a les disposicions d’aquest Conveni.
2. L’autoritat competent, si considera que la reclamació està fonamentada i no està en condicions ella mateixa d’aportar-hi una solució satisfactòria, ha de fer tots els possibles per resoldre el cas mitjançant un arranjament amistós amb l’autoritat competent de l’altre Estat contractant, amb la finalitat d’evitar una imposició no conforme amb aquest Conveni. L’arranjament s’ha d’aplicar siguin quins siguin els terminis previstos pel dret intern dels estats contractants.
3. Les autoritats competents dels estats contractants, mitjançant un arranjament amistós, han de fer tot els possibles per resoldre les dificultats o aclarir els dubtes a què pot donar lloc la interpretació o l’aplicació d’aquest Conveni. També es poden consultar amb la finalitat d’evitar la doble imposició en casos no previstos per aquest Conveni.
4. Les autoritats competents dels estats contractants poden comunicar-se directament entre elles, fins i tot mitjançant una comissió conjunta formada per elles o els seus representants, amb la finalitat d’arribar a un arranjament, tal com s’indica en els apartats anteriors.

Article 25. Intercanvi d’informació
1. Les autoritats competents dels estats contractants intercanvien informació previsiblement rellevant per aplicar les disposicions d’aquest Conveni o per executar o aplicar el dret intern relatiu als impostos de qualsevol naturalesa o denominació exigibles pels estats contractants, per les seves subdivisions polítiques o entitats locals, en la mesura que la imposició així exigida no sigui contrària al Conveni. L’intercanvi d’informació no està restringit pels articles 1 i 2
2. La informació rebuda en virtut de l’apartat 1 per un Estat contractant és tractada de forma confidencial, de la mateixa manera que la informació obtinguda en aplicació del dret intern d’aquest Estat contractant, i únicament pot ser revelada a les persones o autoritats (inclosos els tribunals i els òrgans administratius) relacionades amb la gestió o la recaptació dels impostos esmentats en l’apartat 1, la seva aplicació efectiva o la persecució de l’incompliment en relació amb aquests impostos, la resolució dels recursos relatius a aquests impostos, o la supervisió d’aquestes activitats. Aquestes persones o autoritats únicament poden emprar aquesta informació per a les finalitats esmentades. Poden revelar-la en el marc d’audiències públiques dels tribunals o de decisions judicials. No obstant l’anterior, la informació rebuda per un Estat contractant pot ser utilitzada per a altres finalitats quan aquesta informació pugui ser emprada per a altres finalitats segons la legislació interna dels dos estats contractants i l’autoritat competent de l’Estat contractant sol·licitat n’autoritzi l’ús.
3. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no poden, en cap cas, ser interpretades en el sentit d’obligar un Estat contractant a:
a) prendre mesures administratives contràries a la seva legislació o pràctica administrativa o a les de l’altre Estat contractant;
b) proporcionar informació que no pugui ser obtinguda d’acord amb la seva legislació o en el marc de la seva pràctica administrativa habitual o de l’altre Estat contractant;
c) proporcionar informació que reveli un secret de caràcter empresarial, industrial, comercial o professional o un procés industrial, o informació la revelació de la qual sigui contrària a l’ordre públic.
4. Si un Estat contractant sol·licita informació de conformitat amb aquest article, l’altre Estat contractant ha d’utilitzar les mesures de les quals disposa per obtenir la informació sol·licitada, independentment que l’altre Estat contractant no necessiti aquesta informació per a finalitats tributàries pròpies. L’obligació precedent està restringida per les disposicions de l’apartat 3, però en cap cas els estats contractants no poden interpretar aquestes restriccions com a base per denegar l’intercanvi d’informació únicament per l’absència d’interès nacional en la informació sol·licitada.
5. En cap cas les disposicions de l’apartat 3 no s’interpreten en el sentit de permetre a un Estat contractant denegar l’intercanvi d’informació únicament perquè aquesta informació la posseeixen bancs, altres institucions financeres o qualsevol persona que actuï en qualitat de mandatària o fiduciària, inclosos els agents designats, o perquè aquesta informació està relacionada amb els drets de propietat d’una persona.
6. Pel que fa a l’intercanvi d’informació amb sol·licitud prèvia, es poden fer sol·licituds d’informació respecte als períodes en què s’hagin pogut efectuar sol·licituds d’informació en virtut de l’Acord entre el Principat d’Andorra i Islàndia sobre intercanvi d’informació en matèria fiscal, signat el 24 de febrer del 2010.

Article 26. Membres de missions diplomàtiques i oficines consulars
Les disposicions d’aquest Conveni no afecten els privilegis fiscals de què gaudeixen els membres de les missions diplomàtiques o oficines consulars de conformitat amb els principis generals del dret internacional o en virtut de les disposicions d’acords especials.

Article 27. Dret a acollir-se als beneficis del Conveni
1. No obstant la resta de disposicions d’aquest Conveni, un resident d’un Estat contractant no podrà beneficiar-se de cap benefici en relació amb la renda o el capital previstos en aquest Conveni si és raonable concloure, tenint en compte tots els elements i les circumstàncies rellevants, que l’obtenció d’aquest benefici era el principal objectiu de qualsevol acord o transacció que hagi donat lloc directament i indirectament a aquest benefici, tret que sigui establert que concedir aquests beneficis en aquestes circumstàncies sigui conforme amb l’objecte i la finalitat de les disposicions rellevants d’aquest Conveni. Les autoritats competents dels estats contractants es consultaran abans de denegar a un resident d’un Estat contractant aquests beneficis a l’altre Estat contractant.
2. Quan, en virtut de l’apartat 1 anterior, es denegui un benefici d’aquest Conveni a una persona, l’autoritat competent de l’Estat contractant que, d’una altra manera, hauria concedit aquest benefici considerarà no obstant això que aquesta persona té dret a aquest benefici o a beneficis diferents respecte a un determinat element de renda o capital si, a sol·licitud d’aquesta persona i després de tenir en compte els fets i les circumstàncies rellevants, l’autoritat competent esmentada determina que aquests beneficis s’haurien atorgat al sol·licitant en absència de l’operació o l’arranjament. L’autoritat competent de l’Estat contractant al qual s’ha presentat la sol·licitud consultarà amb l’autoritat competent de l’altre Estat abans de refusar una sol·licitud presentada per un resident de l’altre Estat en virtut d’aquest paràgraf.

Article 28. Entrada en vigor
1. Els governs dels estats contractants es notificaran mútuament que han complert els requisits constitucionals per a l’entrada en vigor d’aquest Conveni.
2. Aquest Conveni entra en vigor en la data de recepció de l’última notificació esmentada al primer paràgraf i les seves disposicions tindran efectes per als dos estats contractants:
a) respecte dels impostos retinguts en origen, per a les rendes generades l’1 de gener de l’any següent a l’any de l’última notificació o a partir d’aquesta data;
b) respecte dels altres impostos sobre la renda, per als impostos exigibles en qualsevol exercici fiscal que s’iniciï a partir de l’1 de gener de l’any següent a l’any de l’última notificació.

Article 29. Denúncia
1. Aquest Conveni es manté en vigor fins que un dels estats contractants el denunciï. Qualsevol dels estats contractants pot denunciar el Conveni, per la via diplomàtica, mitjançant una notificació de denúncia amb un preavís mínim de sis mesos abans de l’acabament de cada any civil següent a un període de cinc anys a partir de la data en què entra en vigor. En aquest cas, el Conveni deixarà de tenir efecte:
a) respecte dels impostos retinguts en origen, per a les rendes generades l’1 de gener de l’any següent a l’any de l’última notificació a partir d’aquesta data;
b) respecte dels altres impostos sobre la renda, per als impostos exigibles en qualsevol exercici fiscal que s’iniciï a partir de l’1 de gener de l’any immediatament següent a l’any de l’última notificació.

A aquest efecte, els signataris, degudament autoritzats, signen aquest Conveni. Fet en dos exemplars originals el dia 28 de febrer del 2023, en català, islandès i anglès, tots tres textos igualment fefaents. En cas de qualsevol divergència en la interpretació preval el text en anglès. Pel Principat d’Andorra Maria Ubach Font Ministra d’Afers Exteriors Per Islàndia Thórdís Kolbrún Reykfjörd Gylfadóttir Ministra d’Afers Exteriors

Protocol En signar avui el Conveni entre el Principat d’Andorra i Islàndia per evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni i prevenir l’evasió i l’elusió fiscals, els signataris han convingut les disposicions següents, que formen part integrant d’aquest Conveni. I. En relació amb l’article 24 (Procediment d’arranjament amistós): En cas que, en virtut d’un acord o conveni per evitar la doble imposició que se signi després de la data d’entrada en vigor d’aquest Conveni, s’inclogui una disposició d’arbitratge, les autoritats competents d’Islàndia i Andorra han de consultar la possibilitat d’iniciar negociacions per inserir una disposició d’arbitratge en aquest Conveni. II. Sobre l’assistència en la recaptació d’impostos En el cas que, en virtut d’un acord o conveni per evitar la doble imposició establert amb un altre país amb posterioritat a la data de la signatura d’aquest Conveni, Andorra accepti incloure un article similar a l’article 27 del model de l’OCDE en l’acord o conveni esmentat, s’aplicaran les mateixes disposicions per a l’assistència en la recaptació d’impostos entre els estats contractants d’aquest Conveni. A aquest efecte, els signataris, degudament autoritzats, signen aquest protocol. Fet en dos exemplars originals el dia 28 de febrer del 2023, en català, islandès i anglès, tots tres textos igualment fefaents. En cas de qualsevol divergència en la interpretació preval el text en anglès. Pel Principat d’Andorra Maria Ubach Font Ministra d’Afers Exteriors Per Islàndia Thórdís Kolbrún Reykfjörd Gylfadóttir Ministra d’Afers Exteriors