Article 11. Interessos

Article 11. Interessos
1. Els interessos procedents d’un Estat contractant i pagats a un resident de l’altre Estat contractant, poden ser gravats en aquest altre Estat contractant.
2. No obstant això, els interessos procedents d’un Estat contractant poden ser gravats en aquest Estat d’acord amb la seva legislació, però si el beneficiari efectiu dels interessos és un resident de l’altre Estat contractant, l’impost així exigit no pot excedir el 5 per cent de l’import brut dels interessos.
3. No obstant el que estableixen les disposicions de l’apartat 2, els interessos referencials a l’apartat 1 només es poden gravar en l’Estat contractant en què el beneficiari efectiu és resident si:
a) el beneficiari efectiu és un Estat contractant, una subdivisió política o administrativa o una entitat local del mateix Estat, o el banc central d’aquest altre Estat contractant; o
b) el beneficiari efectiu és una entitat financera o un fons de pensions reconegut; o
c) l’interès és pagat per alguna de les entitats mencionades al subapartat a ; o
d) les rendes provenen de crèdits pagats en contrapartida d’un préstec garantit, assegurat o avalat per un Estat contractant, una subdivisió política o administrativa o una entitat local del mateix Estat, o el banc central d’un Estat contractant o una institució financera totalment participada per un Estat contractant. Als efectes d’aquest article, el terme institució financera significa un banc o una altra empresa regulada com a tal que obté substancialment els seus beneficis mitjançant el finançament de deute als mercats financers o agafant dipòsits dels ingressos de crèdits i utilitzant aquests fons en dur a terme negocis de finançament.
4. El terme interessos emprat en aquest article designa les rendes dels crèdits de qualsevol naturalesa, acompanyades o no d’una garantia hipotecària o d’una clàusula de participació en els beneficis del deutor, i en particular, les rendes de fons públics i els rendiments de bons o d’obligacions, incloses les primes i els lots vinculats a aquests títols. Les penalitzacions per demora en el pagament no es consideren interessos als efectes d’aquest article.
5. Les disposicions dels apartats 1, 2 i 3 no s’apliquen si el beneficiari efectiu dels interessos, resident d’un Estat contractant, exerceix una activitat econòmica en l’altre Estat contractant, d’on procedeixen els interessos, mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre Estat i si el crèdit generador dels interessos està efectivament vinculat a aquest establiment permanent. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.
6. Els interessos es consideren procedents d’un Estat contractant quan el deutor resideix en aquest Estat contractant. No obstant això, quan el deutor dels interessos, sigui resident o no d’un Estat contractant, té en un Estat contractant un establiment permanent pel qual ha contret un deute que dona lloc al pagament d’interessos i que suporta la càrrega d’aquests interessos, aquests interessos es consideren procedents de l’Estat contractant on està situat l’establiment permanent.
7. Quan, per raó de les relacions especials que hi ha entre el deutor i el beneficiari efectiu o de les que l’un i l’altre mantenen amb terceres persones, l’import dels interessos, tenint en compte el crèdit pel qual es paguen, excedeix el que haurien convingut el deutor i el beneficiari efectiu en absència d’una relació d’aquest tipus, les disposicions d’aquest article s’apliquen únicament per aquest darrer import. En aquest cas, la part excedentària dels pagaments és gravable de conformitat amb la legislació de cada Estat contractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest Conveni.