Article 23. No-Discriminació

Article 23. No-Discriminació

1. Els nacionals d’un Estat contractant no estan sotmesos en l’altre Estat contractant a cap imposició o obligació que s’hi refereixi, i que no s’exigeixi o que sigui més costosa que la que tenen o que la imposició a la qual podrien estar sotmesos els nacionals d’aquest altre Estat contractant en les mateixes circumstàncies, en particular pel que fa a la residència. Malgrat les disposicions de l’article 1, aquesta disposició també s’aplica a les persones que no siguin residents d’un o de cap dels estats contractants.

2. Els apàtrides residents d’un Estat contractant no estan sotmesos en cap dels estats contractants a cap imposició o obligació que s’hi refereixi, i que no s’exigeixi o que sigui més costosa que la que tenen o que la imposició a la qual podrien estar sotmesos els nacionals de l’Estat contractant de què es tracti en les mateixes circumstàncies, en particular pel que fa a la residència.

3. Els establiments permanents que una empresa d’un Estat contractant té a l’altre Estat contractant no poden ser imposables en aquest Estat de manera menys favorable que les empreses d’aquest altre Estat que exerceixen la mateixa activitat. Aquesta disposició no es pot interpretar en el sentit d’obligar a un Estat contractant a concedir als residents de l’altre Estat contractant les deduccions personals, desgravacions i reduccions fiscals que concedeix als seus propis residents en funció de l’estat civil o de les càrregues familiars.

4. Llevat que s’apliquin les disposicions de l’apartat 1 de l’article 9, de l’apartat 7 de l’article 11 o de l’apartat 6 de l’article 12, els interessos, cànons i altres despeses pagades per una empresa d’un Estat contractant a un resident de l’altre Estat contractant són deduïbles per determinar els beneficis gravables d’aquesta empresa, en les mateixes condicions que si s’haguessin pagat a un resident del primer Estat contractant esmentat. De manera anàloga, els deutes d’una empresa d’un Estat contractant amb un resident de l’altre Estat contractant s’han de deduir, per determinar el patrimoni gravat d’aquesta empresa, en les mateixes condicions que si haguessin Estat contrets amb un resident de l’Estat esmentat en primer lloc.

5. Les empreses d’un Estat contractant que tenen un o diversos residents de l’altre Estat contractant que posseeixen o controlen el seu capital, directament o indirectament, totalment o en part, no estan sotmeses, en el primer Estat contractant esmentat, a cap imposició o obligació que s’hi refereixi, que no s’exigeixi o que sigui més costosa que la que tenen o que la imposició a la qual podrien estar sotmeses altres empreses similars del primer Estat contractant esmentat.

6. Malgrat les disposicions de l’article 2, les disposicions d’aquest article s’apliquen a tots els impostos de qualsevol naturalesa o denominació.