Conveni entre el Principat d’Andorra i la República de San Marino per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni i prevenir l’evasió i l’elusió fiscals

el patrimoni i prevenir l’evasió i l’elusió fiscal El Principat d’Andorra i la República de San Marino, en endavant els “estats contractants”, Desitjant promoure les seves relacions econòmiques i millorar la cooperació en matèria fiscal, Amb la intenció de concloure un conveni per eliminar la doble imposició en relació amb els impostos sobre la renda i sobre el patrimoni sense generar oportunitats de no-imposició o d’imposició reduïda mitjançant l’evasió o l’elusió fiscal (inclosa la pràctica de la recerca del Conveni més favorable, que persegueix l’obtenció dels beneficis previstos en aquest Conveni per afavorir indirectament residents d’estats tercers), Han acordat el següent:

Article 1. Persones concernides
1. Aquest Conveni s’aplica a les persones residents d’un o dels dos estats contractants.
2. A l’efecte d’aquest Conveni, la renda percebuda per o mitjançant una entitat o un instrument que siguin considerats totalment o parcialment transparents a efectes fiscals, d’acord amb la normativa tributària de qualsevol dels estats contractants, es considerarà una renda percebuda per un resident d’un estat contractant, però únicament en la mesura que la renda esmentada es tracti, a l’efecte de la imposició d’aquest estat, com una renda d’un resident d’aquest estat contractant.
3. Aquest Conveni no afecta les potestats tributàries dels estats contractants respecte dels seus residents excepte pel que fa als beneficis atorgats en virtut de l’apartat 3 de l’article 7, l’apartat 2 de l’article 9 i els articles 18, 19, 22, 23, 24 i 26.

Article 2. Impostos coberts
1. Aquest Conveni s’aplica als impostos sobre la renda i sobre el patrimoni exigibles per part de cadascun dels estats contractants o per les seves subdivisions polítiques o entitats locals, sigui quin sigui el seu sistema d’exacció.
2. Es consideren impostos sobre la renda i el patrimoni els que graven la totalitat de la renda o del patrimoni o qualsevol part d’aquests conceptes, inclosos els impostos sobre els guanys procedents de l’alienació de béns mobles o immobles, els impostos sobre l’import total dels sous o salaris pagats per les empreses, així com els impostos sobre les plusvàlues.
3. Els impostos actuals als quals s’aplica el Conveni són, en particular:
a) pel que fa a Andorra: i. l’impost sobre les societats; ii. l’impost sobre la renda de les persones físiques; iii. l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals; i iv. l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries. (a partir d’ara denominats “impost andorrà”).
b) pel que fa a San Marino: i. l’impost general sobre la renda (imposta generale sui redditi - IGR), que grava: 1. les persones físiques; 2. les persones jurídiques i les empreses individuals; encara que es recaptin a través de retencions. (a partir d’ara denominats “impost de San Marino”).
4. El Conveni s’aplica igualment als impostos de naturalesa idèntica o anàloga que s’estableixin amb posterioritat a la signatura d’aquest Conveni i que s’afegeixin als ja existents o els substitueixin. Les autoritats competents dels estats contractants es comunicaran mútuament les modificacions significatives que s’hagin introduït en les seves legislacions fiscals respectives.

Article 3. Definicions generals
1. En el marc d’aquest Conveni, tret que del context s’infereixi una interpretació diferent: a. el terme “Andorra” significa el Principat d’Andorra i, emprat en sentit geogràfic, designa el territori del Principat d’Andorra; b. el terme “San Marino” significa República de San Marino i, emprat en sentit geogràfic, designa el territori de la República de San Marino; c. el terme “persona” comprèn les persones físiques, les societats i qualsevol altre agrupament de persones; d. el terme “societat” designa qualsevol persona jurídica o qualsevol entitat que es consideri com una persona jurídica a efectes impositius; e. el terme “empresa” s’aplica a l’exercici de qualsevol activitat econòmica; f. les expressions “empresa d’un estat contractant” i “empresa de l’altre estat contractant” designen respectivament una empresa explotada per un resident d’un estat contractant i una empresa explotada per un resident de l’altre estat contractant; g. el terme “trànsit internacional” designa qualsevol transport efectuat per una nau o una aeronau explotada per una empresa la seu de direcció efectiva de la qual està situada en un estat contractant, excepte en els casos en què la nau o l’aeronau s’exploti únicament entre punts situats a l’altre estat contractant; h. el terme “autoritat competent” significa: i. en el cas d’Andorra, el Ministre encarregat de les finances o el seu representant autoritzat; ii. en el cas de San Marino, el Ministre encarregat de les finances o el seu representant autoritzat, i a l’efecte de l’article 26, “Intercanvi d’informació”, l’Oficina Central de Cooperació de la República de San Marino. i. el terme “nacional”, en relació amb un estat contractant, significa: i. qualsevol persona física que tingui la nacionalitat d’aquest estat contractant; i ii. qualsevol persona jurídica, associació o qualsevol altra entitat constituïda de conformitat amb la legislació vigent en aquest estat contractant. j. el terme “activitat econòmica” inclou la prestació de serveis professionals i la realització d’altres activitats de naturalesa independent.
2. Per a l’aplicació del Conveni en tot moment per part d’un estat contractant, qualsevol terme que no hi estigui definit té, llevat que del context s’infereixi una interpretació diferent o que les autoritats competents acordin un significat diferent d’acord amb les disposicions de l’article 24, el significat que en aquell moment li atribueixi la legislació d’aquest estat relativa als impostos que són objecte del Conveni; preval el significat atribuït per la legislació fiscal per damunt del que resultaria d’altres branques del dret d’aquest estat.

Article 4. Resident
1. En el marc d’aquest Conveni, l’expressió “resident d’un estat contractant” significa qualsevol persona que, d’acord amb la legislació d’aquest estat, està subjecta a imposició en aquest estat, en virtut del seu domicili, residència, seu de direcció o per qualsevol altre criteri de naturalesa anàloga, i s’aplica tant a aquest estat com a totes les seves subdivisions polítiques o entitats locals. No obstant això, aquest terme no inclou les persones que estan subjectes a imposició en aquest estat exclusivament per rendes d’origen en aquest estat.
2. Quan, d’acord amb les disposicions de l’apartat 1, una persona física és resident dels dos estats contractants, la seva situació s’ha de resoldre de la manera següent:
a) aquesta persona es considera resident únicament de l’estat on disposa d’un habitatge permanent a la seva disposició; si disposa d’un habitatge permanent en ambdós estats, es considera resident únicament de l’estat on manté vincles personals i econòmics més estrets (centre d’interessos vitals);
b) si no es pot determinar l’estat on aquesta persona té el centre d’interessos vitals, o si no disposa d’habitatge permanent a la seva disposició en cap dels estats, es considera resident únicament de l’estat on sojorna de manera habitual;
c) si aquesta persona sojorna de manera habitual en ambdós estats o si no sojorna de manera habitual en cap dels dos, es considera resident únicament de l’estat del qual posseeix la nacionalitat;
d) si aquesta persona posseeix la nacionalitat d’ambdós estats o si no posseeix la nacionalitat de cap dels dos, les autoritats competents dels estats contractants han de resoldre la qüestió de comú acord.
2. Quan, per raó de les disposicions de l’apartat 1, una persona diferent d’una persona física és resident en els dos estats contractants, les autoritats competents dels estats contractants han d’intentar determinar de mutu acord l’estat contractat del qual ha de ser considerat resident a l’efecte d’aquest Conveni, tenint en compte a aquest efecte el lloc de direcció efectiva, el lloc on s’hagi registrat o constituït, així com qualsevol altre factor rellevant. En absència de mutu acord, aquesta persona no estarà legitimada per aplicar cap benefici o exempció previstos per aquest Conveni, excepte en la mesura i en la forma que hagin acordat les autoritats competents del estats contractants.

Article 5. Establiment permanent
1. En el marc d’aquest Conveni, l’expressió “establiment permanent” designa una instal·lació fixa de negocis a través de la qual una empresa exerceix la totalitat o part de la seva activitat econòmica.
2. L’expressió “establiment permanent” inclou en particular:
a) una seu de direcció;
b) una sucursal;
c) una oficina;
d) una fàbrica;
e) un taller;
f) una mina, un pou de petroli o de gas, una pedrera o qualsevol altre lloc d’extracció de recursos naturals; i
g) una explotació agrícola, pecuària o forestal.
3. Una obra o un projecte de construcció o d’instal·lació únicament constitueix un establiment permanent si la seva durada és superior als dotze mesos.
4. Malgrat les disposicions anteriors d’aquest article, es considera que l’expressió “establiment permanent” no inclou:
a) la utilització d’instal·lacions amb l’única finalitat d’emmagatzemar, exposar o lliurar béns o mercaderies que pertanyen a l’empresa;
b) el manteniment d’un dipòsit de béns o de mercaderies que pertanyen a l’empresa amb l’única finalitat d’emmagatzemar-los, exposar-los o lliurar-los;
c) el manteniment d’un dipòsit de béns o de mercaderies que pertanyen a l’empresa amb l’única finalitat de ser transformats per una altra empresa;
d) el manteniment d’una instal·lació fixa de negocis, amb l’única finalitat de comprar béns o mercaderies o de reunir informació per a l’empresa; e )el manteniment d’una instal·lació fixa de negocis amb l’única finalitat de realitzar, per a l’empresa, qualsevol altra activitat.
f) el manteniment d’una instal·lació fixa de negocis amb l’única finalitat de realitzar qualsevol combinació de les activitats esmentades en les lletres de la a a la e . 4.1 L’apartat 4 no és aplicable a un lloc fix de negoci que una empresa utilitzi o mantingui si la mateixa empresa o una empresa vinculada du a terme una activitat al mateix lloc o en un altre lloc del mateix estat contractant i:
a) aquest lloc o l’altre lloc constitueixen un establiment permanent per a l’empresa o l’empresa vinculada sota les disposicions d’aquest article, o
b) l’activitat general resultant de la combinació de les activitats dutes a terme per les dos empreses al mateix lloc, o per la mateixa empresa i l’empresa vinculada als dos llocs, no és de caràcter preparatori o auxiliar, donat que les activitats dutes a terme per les dos empreses al mateix lloc, o per la mateixa empresa o per una empresa vinculada als dos llocs, constitueixen funcions complementàries que són part d’un operativa cohesionada de negocis.
5. Malgrat les disposicions dels apartats 1 i 2, però subjecte a les disposicions de l’apartat 6, quan una persona actua en un estat contractant per compte d’una empresa, i en fer-ho conclou habitualment contractes o té habitualment un rol principal en la conclusió dels contractes que són rutinàriament conclosos sense modificacions materials per a l’empresa, i aquests contractes són:
a) A nom de l’empresa, o
b) Per transferir una propietat o per atorgar un dret d’ús, els béns posseïts per aquesta empresa o dels quals l’empresa té el dret d’ús, o
c) Per a la provisió de serveis d’aquesta empresa, es considera que aquesta empresa té un establiment permanent en aquest estat per a totes les activitats que aquesta persona exerceixi per a l’empresa, llevat que les activitats d’aquesta persona es limitin a les que s’esmenten a l’apartat 4 i que, si fossin exercides a través d’una instal·lació fixa de negocis (diferent de la instal·lació fixa de negocis a què fa referència l’apartat 4.1), no permetrien que es considerés aquesta instal·lació com un establiment permanent de conformitat amb les disposicions d’aquest apartat.
6. L’apartat 5 no serà aplicable quan la persona que actua en un estat contractant en nom d’una empresa de l’altre estat contractant exerceixi l’activitat en el primer estat mencionat com a agent independent i actuï per l’empresa en el curs habitual del negoci. Tanmateix, quan una persona actua exclusivament o gairebé exclusivament per compte d’una o més empreses de les quals és part vinculada, aquesta persona no es considerarà un agent independent en el sentit d’aquest apartat respecte a cap empresa d’aquest tipus.
7. El fet que una societat resident d’un estat contractant controli o estigui controlada per una societat resident de l’altre estat contractant o que exerceixi activitats econòmiques en aquest altre estat (ja sigui mitjançant un establiment permanent o de qualsevol altra manera) no és suficient, en si mateix, per considerar qualsevol d’aquestes societats com un establiment permanent de l’altra.
8. A l’efecte d’aquest article, una persona o empresa està estretament vinculada a una empresa si, en vista de tots els fets i les circumstàncies pertinents, una té el control sobre l’altra o totes dos estan sota el control de les mateixes persones o empreses. En tot cas, es considerarà que una persona o empresa estan estrictament vinculades a una empresa si una d’elles té, directament o indirectament, més del 50 per 100 dels drets de participació en els beneficis de l’altra (o, en el cas d’una societat, més del 50 per 100 del total del dret de vot i del valor de les accions de la societat o dels drets de participació en el capital de la societat) o si una tercera persona o empresa té, directament o indirectament, més del 50 per 100 dels drets de participació en beneficis (o, en el cas d’una societat, més del 50 per 100 del total del dret de vot i del valor de les accions de la societat o dels drets de participació en el capital de la societat) de la persona i l’empresa o de les dos empreses.

Article 6. R endes immobiliàries
1. Les rendes que un resident d’un estat contractant obté de béns immobles (incloses les rendes d’explotacions agrícoles o forestals) situats a l’altre estat contractant poden ser gravades en aquest altre estat.
2. L’expressió “béns immobles” té el significat que li atribueix el dret de l’estat contractant on es troben situats els béns considerats. L’expressió inclou en qualsevol cas els béns accessoris als béns immobles, el bestiar i l’equip emprat en les explotacions agrícoles i forestals, els drets als quals s’apliquen les disposicions del dret privat relatiu a la propietat immobiliària, l’usdefruit de béns immobles i els drets a percebre pagaments fixos o variables per l’explotació o la concessió de l’explotació de jaciments minerals, fonts i altres recursos naturals; les naus, vaixells i les aeronaus no es consideren béns immobles.
3. Les disposicions de l’apartat 1 s’apliquen a les rendes procedents de la utilització directa, del lloguer o la utilització de qualsevol altra forma d’explotació de béns immobles.
4. Les disposicions dels apartats 1 i 3 també s’apliquen a les rendes procedents dels béns immobles d’una empresa.

Article 7. Beneficis de les empreses
1. Els beneficis d’una empresa d’un estat contractant estan sotmesos a imposició exclusivament en aquest estat, llevat que l’empresa exerceixi la seva activitat en l’altre estat contractant mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat. Si l’empresa exerceix la seva activitat d’aquesta manera, els beneficis que siguin atribuïbles a aquest establiment permanent d’acord amb les disposicions de l’apartat 2 poden ser gravables en aquest altre estat.
2. Als efectes d’aquest article i de l’article 22, els beneficis que són atribuïbles en cada estat contractant a l’establiment permanent esmentat a l’apartat 1 són els beneficis que podrien esperar-se obtenir, en particular en les seves relacions amb altres parts de l’empresa, si es tractés d’una empresa autònoma i independent dedicada a les mateixes activitats o similars de conformitat amb les mateixes condicions o similars, tenint en compte les funcions exercides, els actius utilitzats i els riscos assumits per l’empresa mitjançant l’establiment permanent i mitjançant les altres parts de l’empresa.
3. Quan, de conformitat amb l’apartat 2, un estat contractant ajusta els beneficis atribuïbles a l’establiment permanent d’una empresa d’un dels estats contractants i, per consegüent, tributa beneficis de l’empresa que ja ha gravat l’altre estat, aquest altre estat, en la mesura que sigui necessari per eliminar la doble imposició sobre els dits beneficis, farà l’ajust que pertoqui en la quantia de l’impost aplicat sobre aquests beneficis. En cas necessari, les autoritats competents del estats contractants es consultaran per determinar els ajuts esmentats.
4. Quan els beneficis inclouen les rendes que es tracten separadament en altres articles d’aquest Conveni, llavors les disposicions d’aquells articles no es veuran afectades per les disposicions d’aquest article.

Article 8. Transport marítim i aeri internacional
1. Els beneficis procedents d’empreses d’un estat contractant derivats de naus o aeronaus en trànsit internacional només seran imposables en aquest estat.
2. Les disposicions de l’apartat 1 s’apliquen també a beneficis procedents de la participació en un pool, en una explotació conjunta o en un organisme internacional d’explotació.

Article 9. Empreses associades
1. Quan:
a) una empresa d’un estat contractant participa directament o indirectament en la direcció, el control o el capital d’una empresa de l’altre estat contractant, o
b) les mateixes persones participen directament o indirectament en la direcció, el control o el capital d’una empresa d’un estat contractant i d’una empresa de l’altre estat contractant, i, en un i altre cas, les dos empreses estiguin, en les seves relacions comercials o financeres, vinculades per condicions acceptades o imposades que difereixin de les que acordarien empreses independents, els beneficis que hagués obtingut una de les empreses si no existissin les condicions esmentades, i que de fet no s’han generat a causa d’aquestes condicions, podran incloure’s en els beneficis d’aquesta empresa i, per consegüent, sotmetre’s a imposició.
2. Quan un estat contractant inclogui en els beneficis d’una empresa d’aquest estat –i, per consegüent, gravi– els d’una empresa de l’altre estat que ja s’hagin gravat per aquest estat, i els beneficis així inclosos són els que hagués obtingut l’empresa de l’estat mencionat en primer lloc si les condicions convingudes entre les dos empreses haguessin estat les que haguessin acordat empreses independents, aquest altre estat fa l’ajust que calgui en la quantia de l’impost aplicat sobre aquets beneficis. Per determinar l’ajust esmentat es tindran en consideració les altres disposicions d’aquest Conveni i les autoritats competents dels estats contractants es faran consultes en cas necessari.

Article 10. Dividends
1. Els dividends pagats per una societat resident d’un estat contractant a un resident de l’altre estat contractant poden ser gravats en aquest altre estat.
2. No obstant això, aquests dividends també poden ser imposables en l’estat contractant on és resident la societat que paga els dividends i d’acord amb la legislació d’aquest estat, però si el beneficiari efectiu dels dividends és resident de l’altre estat contractant, l’impost així exigit no pot excedir:
a) el 0 per 100 de l’import brut dels dividends si el beneficiari efectiu és una societat que posseeix directament com a mínim el 10 per 100 del capital de la societat que paga els dividends durant un període mínim de 365 dies que comprengui el dia de pagament dels dividends (a l’efecte del còmput d’aquest període, no es tindran en compte els canvis en la propietat que es poguessin derivar directament d’una reestructuració empresarial, com ara una fusió o escissió de la societat que posseeix les accions o que paga els dividends).
b) el 5 per 100 de l’import brut dels dividends, en tots els altres casos. Les autoritats competents dels estats contractants han d’establir de mutu acord les modalitats d’aplicació d’aquests límits. Aquest apartat no afecta la imposició de la societat respecte dels beneficis dels quals es paguen els dividends.
3. El terme “dividends” emprat en aquest article designa les rendes procedents d’accions, accions o bons de gaudi, parts de mines, parts de fundador o altres drets que permetin participar en els beneficis, excepte els crèdits, així com les rendes d’altres participacions socials sotmeses, per la legislació fiscal de l’estat contractant d’on és resident la societat distribuïdora, al mateix règim fiscal que les accions.
4. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels dividends, resident d’un estat contractant, exerceix en l’altre estat contractant on resideix la societat que paga els dividends, una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat, i que té efectivament vinculada la participació generadora dels dividends. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.
5. Quan una societat que és resident d’un estat contractant obté beneficis o rendes de l’altre estat contractant, aquest altre estat no pot percebre cap impost sobre els dividends pagats per la societat, tret que aquests dividends es paguin a un resident d’aquest altre estat que sigui el beneficiari efectiu dels dividends o que la participació generadora de dividends estigui efectivament vinculada a un establiment permanent situat en aquest altre estat, ni sotmetre els beneficis no distribuïts de la societat a un impost sobre beneficis de societat no distribuïts, encara que els dividends pagats o els beneficis no distribuïts siguin en la seva totalitat o en part beneficis o rendes procedents d’aquest altre estat.

Article 11. Interessos
1. Els interessos procedents d’un estat contractant el beneficiari efectiu dels quals és un resident de l’altre estat contractant només són gravables en aquest altre estat.
2. El terme “interessos” emprat en aquest article designa les rendes dels crèdits de qualsevol naturalesa, acompanyades o no d’una garantia hipotecària o d’una clàusula de participació en els beneficis del deutor, i en particular, les rendes de fons públics i els rendiments de bons o d’obligacions, incloses les primes i els lots vinculats a aquests títols. Les penalitzacions per demora en el pagament no es consideren interessos a l’efecte d’aquest article.
3. Les disposicions de l’apartat 1 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels interessos, resident d’un estat contractant, exerceix en l’altre estat contractant d’on procedeixen els interessos una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre estat, i quan el crèdit generador dels interessos està efectivament vinculat a aquest establiment permanent. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.
4. Els interessos es consideren procedents d’un estat contractant quan el deutor resideix en aquest Estat. No obstant això, quan el deutor dels interessos, sigui resident o no d’un estat contractant, té en un estat contractant un establiment permanent pel qual ha contret un deute que dona lloc al pagament d’interessos i que suporta la càrrega d’aquests interessos, aquests interessos es consideren procedents de l’estat contractant on es troba situat l’establiment permanent.
5. Quan, per raó de les relacions especials que existeixen entre el deutor i el beneficiari efectiu, o de les que un i altre mantenen amb terceres persones, l’import dels interessos, tenint en compte el crèdit pel qual es paguen, excedeix el que haurien convingut el deutor i el beneficiari efectiu en absència d’una relació d’aquest tipus, les disposicions d’aquest article s’aplicaran únicament per aquest darrer import. En aquest cas, la part excedentària dels pagaments és imposable de conformitat amb la legislació de cada estat contractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest Conveni.

Article 12. Cànons
1. Els cànons procedents d’un estat contractant el beneficiari efectiu dels quals és un resident de l’altre estat contractant només són imposables en aquest estat.
2. No obstant això, aquests cànons també poden ser imposables en l’estat contractant d’on procedeixen i segons la legislació d’aquest estat, però si el beneficiari efectiu dels cànons és un resident de l’altre estat contractant, l’impost així exigit no pot excedir el 5 per 100 de l’import brut dels cànons.
3. El terme “cànons” emprat en aquest article designa les remuneracions de qualsevol naturalesa pagades per l’ús o la concessió de l’ús de drets d’autor d’obres literàries, artístiques o científiques incloses les pel·lícules cinematogràfiques, qualsevol patent, marca comercial, dibuix o model, plànol, fórmula o procediment, o per informació relativa a experiències industrials, comercials o científiques.
4. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels cànons, resident d’un estat contractant, exerceix en l’altre estat contractant d’on procedeixen els cànons, una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre estat, i el dret o el bé generador dels cànons està efectivament vinculat a aquest establiment permanent. En aquests casos, s’apliquen les disposicions de l’article 7.
5. Es considera que els cànons procedeixen d’un estat contractant quan el deutor és un resident d’aquest estat. No obstant això, quan el deutor dels cànons, sigui resident o no d’un dels estat contractants, té en un dels estats contractants un establiment permanent a través del qual s’ha contret l’obligació que dona lloc al pagament de cànons i que suporta la càrrega d’aquests cànons, es considera que aquests cànons procedeixen de l’estat on se situa l’establiment permanent.
6. Quan, per raó de les relacions especials que existeixen entre el deutor i el beneficiari efectiu dels cànons, o de les que un i altre mantenen amb terceres persones, l’import dels cànons, tenint en compte l’ús, el dret o la informació pels qual es paguen, excedeix el que haurien convingut el deutor i el beneficiari efectiu en absència d’una relació d’aquest tipus, les disposicions d’aquest article s’apliquen únicament per aquest darrer import. En aquest cas, la part excedentària dels pagaments és imposable de conformitat amb la legislació de cada estat contractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest Conveni.

Article 13. Guanys de capital
1. Els guanys que un resident d’un estat contractant obté de l’alienació de béns immobles, tal com es defineixen en l’article 6 i situats en l’altre estat contractant, poden ser imposables en aquest altre estat.
2. Els guanys procedents de l’alienació de béns mobles que formen part de l’actiu d’un establiment permanent que una empresa d’un estat contractant té en l’altre estat contractant, inclosos els guanys procedents de l’alienació d’aquest establiment permanent (sol o amb el conjunt de l’empresa), poden ser imposables en aquest altre estat.
3. Els guanys procedents de l’alienació de naus o d’aeronaus explotades en trànsit internacional o de béns mobles destinats a l’explotació d’aquestes naus o aeronaus són imposables exclusivament en l’estat contractant on es troba situada la seu de direcció efectiva de l’empresa.
4. Els guanys adquirits per un resident d’un estat contractant a partir de l’alienació d’accions o drets similars, com ara associacions o fundacions, obtinguts en qualsevol moment durant els 365 dies precedents a l’alienació, quan més del 50 per 100 provingui directament o indirectament de rendes immobiliàries situades en l’altre estat contractant, poden ser imposables en aquest altre estat.
5. Els guanys derivats de l’alienació de qualsevol altre bé diferent dels esmentats en els apartats 1, 2, 3 i 4 només són imposables en l’estat contractant en què resideixi el transmissor.

Article 14. Rendes del treball
1. Sense perjudici del que disposen els articles 15, 17 i 18, els sous, salaris i altres remuneracions similars obtinguts per un resident d’un estat contractant en concepte d’un treball només són imposables en aquest estat tret que l’ocupació s’exerceixi en l’altre estat contractant. Si l’ocupació s’exerceix d’aquesta manera, les remuneracions que se’n deriven poden ser imposables en aquest altre estat.
2. No obstant el que disposa l’apartat 1, les remuneracions obtingudes per un resident d’un estat contractant en concepte d’un treball exercit en l’altre estat contractant només són imposables en el primer estat esmentat quan: a. el perceptor sojorni en l’altre estat durant un període o períodes la durada dels quals no excedeixi en conjunt de 183 dies en qualsevol període de dotze mesos que comenci o acabi en l’any fiscal considerat, i b. les remuneracions les pagui un empresari, o pel compte d’un empresari, que no és resident de l’altre estat, i c. les remuneracions no les suporti un establiment permanent que l’empresari tingui en l’altre estat.
3. No obstant les disposicions precedents d’aquest article, les retribucions obtingudes per un resident d’un estat contractant per raó d’un treball, com a membre regular d’una nau o aeronau, exercit a bord d’una nau o aeronau que operi en trànsit internacional, altre que a bord d’una nau o aeronau que només operi en l’altre estat contractant, seran imposables exclusivament en l’estat mencionat en primer lloc.

Article 15. Remuneració de consellers
Les remuneracions en qualitat de conseller i altres retribucions anàlogues que un resident d’un estat contractant obtingui com a membre d’un consell d’administració d’una societat resident de l’altre estat contractant poden ser imposables en aquest altre estat.

Article 16. Artistes i esportistes
1. Malgrat les disposicions dels articles 7 i 14, les rendes que un resident d’un estat contractant obté de l’exercici de la seva activitat personal en l’altre estat contractant en qualitat d’artista ja sigui actor de teatre, de cinema, de ràdio o de televisió, o en qualitat de músic, o com a esportista, poden ser imposables en aquest altre estat.
2. Quan les rendes derivades de les activitats efectuades per un artista o un esportista personalment i en aquesta qualitat, s’atribueixin no a l’artista o l’esportista sinó a una altra persona, malgrat les disposicions dels articles 7 i 14, aquestes rendes poden ser gravades a l’estat contractant en què es realitzin les activitats de l’artista o l’esportista.
3. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no s’apliquen a les rendes derivades de les activitats exercides en un estat contractant per un artista o un esportista quan l’estada en aquest estat contractant és finançada en la seva totalitat o principalment amb fons públics de l’altre estat contractant, de les seves subdivisions polítiques o de les seves autoritats locals. En aquest cas, les rendes només són imposables en l’estat contractant del qual l’artista o l’esportista és resident.

Article 17. Pensions
Sense perjudici de les disposicions de l’apartat 2 de l’article 18, les pensions i altres remuneracions anàlogues que es paguen a un resident d’un estat contractant en concepte d’un treball anterior només són gravables en aquest estat.

Article 18. Funció pública
1.
a) Els sous, salaris i altres remuneracions anàlogues pagats per un estat contractant o per una de les seves subdivisions polítiques o per una entitat local a una persona física en concepte de serveis prestats en aquest estat o subdivisió o entitat només són gravables en aquest estat.
b) No obstant això, aquests sous, salaris i remuneracions anàlogues només són gravables en l’altre estat contractant quan els serveis es presten en aquest estat i la persona física és un resident d’aquest estat que: i. posseeix la nacionalitat d’aquest estat; o ii. no va esdevenir resident d’aquest estat exclusivament amb la finalitat de prestar aquests serveis. 2.
a) No obstant el que disposa l’apartat 1, les pensions i altres remuneracions anàlogues pagades per un estat contractant o per una de les seves subdivisions polítiques o entitats locals, o a càrrec de fons constituïts per aquest estat contractant o per una de les seves subdivisions polítiques o entitats locals, a una persona física en concepte de serveis prestats a aquest estat o aquesta subdivisió o entitat, només són gravables en aquest estat.
b) No obstant això, aquestes pensions i remuneracions anàlogues només són gravables en l’altre estat contractant quan la persona física és un resident i posseeix la nacionalitat d’aquest estat.
3. Les disposicions dels articles 14, 15, 16 i 17 s’apliquen als sous, salaris, pensions i altres remuneracions anàlogues, pagats en concepte de serveis prestats en el marc d’una activitat econòmica exercida per un estat contractant o per una subdivisió política o entitat local seves.

Article 19. Estudiants i aprenents en pràctiques
Els imports que rep un estudiant o un aprenent en pràctiques que és o hagi estat just abans d’arribar a un estat contractant resident de l’altre estat contractant i que sojorna al primer estat contractant amb l’única finalitat de continuar els seus estudis o la seva formació pràctica per cobrir les despeses de manutenció, d’estudis o de formació pràctica no poden ser imposables en aquest estat, sempre que provinguin de fonts situades fora d’aquest estat.

Article 20. Altres rendes
1. Les rendes d’un resident d’un estat contractant, provinguin d’on provinguin, no previstes en els articles precedents d’aquest Conveni només són imposables en aquest estat.
2. Les disposicions de l’apartat 1 no s’apliquen a les rendes altres que les rendes procedents de béns immobles tal com es defineixen a l’apartat 2 de l’article 6, quan el beneficiari d’aquestes rendes, resident d’un estat contractant, exerceix en l’altre estat contractant una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre estat, i quan el dret o el bé generador de les rendes està vinculat efectivament a aquest establiment permanent. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.

Article 21. Patrimoni
1. El patrimoni corresponent a béns immobles considerats a l’article 6, que són propietat d’un resident d’un estat contractant i se situen a l’altre estat contractant, poden ser imposables en aquest altre estat.
2. El patrimoni corresponent a béns mobles que constitueixen l’actiu d’un establiment permanent que una empresa d’un estat contractant té en l’altre estat contractant poden ser imposables en aquest altre estat.
3. El patrimoni corresponent a naus i aeronaus que operen en trànsit internacional i a vaixells emprats en el transport per vies de navegació interior i els béns mobles vinculats a l’explotació d’aquestes naus o aeronaus només són imposables en l’estat contractant on es troba l’establiment permanent d’aquesta empresa.
4. Els altres elements del patrimoni d’un resident d’un estat contractant només són imposables en aquest estat.

Article 22. Eliminació de la doble imposició
1. Quan un resident de San Marino obté rendes o posseeix patrimoni que pugui ser imposable a Andorra d’acord amb les disposicions d’aquest Conveni (excepte quan d’acord amb aquestes disposicions sigui gravable a Andorra perquè la renda és també una renda derivada d’un resident d’Andorra o perquè el capital és també un capital posseït per un resident a Andorra), San Marino permetrà:
a) Una deducció en l’impost sobre la renda d’aquest resident d’un import igual a l’impost abonat a Andorra.
b) Una deducció de l’impost sobre el patrimoni d’aquest resident d’un import igual a l’impost abonat a Andorra. Aquesta deducció no pot en cap dels casos excedir la part de l’impost sobre la renda o del patrimoni, calculat abans de la deducció, corresponent a aquestes rendes o patrimoni gravats a Andorra. Quan d’acord amb qualsevol disposició d’aquest Conveni les rendes obtingudes o el patrimoni obtingut per un resident d’un estat contractant estiguin exempts d’impostos en aquest estat, aquest estat pot, no obstant això, prendre en consideració les rendes o el patrimoni exempts per calcular l’impost sobre la resta de les rendes o el patrimoni.
2. D’acord amb el que estableix la legislació d’Andorra relativa a l’eliminació de la doble imposició, que no afecta el principi general establert, la doble imposició s’elimina de la manera següent: a. Quan un resident d’Andorra obté rendes o posseeix patrimoni que, d’acord amb les disposicions d’aquest Conveni, puguin ser imposables a San Marino, Andorra acordarà la deducció en l’impost sobre la renda o el patrimoni d’aquest resident de l’import igual a l’impost abonat a San Marino. Aquesta deducció no pot, però, excedir la part de l’impost andorrà, calculat abans de la deducció, corresponent a aquestes rendes obtingudes a San Marino. b. Quan un resident d’Andorra obté rendes o posseeix patrimoni que, d’acord amb les disposicions d’aquest Conveni, estiguin exempts d’impostos a Andorra, Andorra podrà prendre en consideració les rendes o el patrimoni exempts per calcular l’import de l’impost sobre la resta de les rendes o el capital d’aquest resident.

Article 23. No discriminació
1. Els nacionals d’un estat contractant no han d’estar sotmesos en l’altre estat contractant a cap imposició o obligació que s’hi refereixi, i que no s’exigeixi o que sigui més costosa que la que tenen o que la imposició a la qual podrien estar sotmesos els nacionals d’aquest altre estat en les mateixes circumstàncies, en particular pel que fa referència a la residència. Malgrat les disposicions de l’article 1, aquesta disposició també s’aplica a les persones que no siguin residents d’un o de cap dels estats contractants.
2. Els apàtrides residents d’un estat contractant no estaran subjectes en cap dels estats contractants a cap impost o obligació relativa a aquest impost que no s’exigeixin o que siguin més onerosos que aquells als quals estiguin o puguin estar subjectes els nacionals d’aquest estat que es trobin en les mateixes condicions, en particular pel que fa a la residència.
3. Un establiment permanent que una empresa d’un estat contractant té a l’altre estat contractant no pot ser imposat en aquest altre estat de manera menys favorable que la imposició de les empreses d’aquest altre estat que exerceixen la mateixa activitat. Aquesta disposició no es pot interpretar en el sentit d’obligar un estat contractant a concedir als residents de l’altre estat contractant les bonificacions personals, exempcions i desgravacions fiscals en funció de la situació o de les càrregues familiars que concedeix als seus propis residents. 4.
a) Llevat que s’apliquin les disposicions de l’apartat 1 de l’article 9, de l’apartat 5 de l’article 11, o de l’apartat 6 de l’article 12, els interessos, cànons i altres despeses pagades per una empresa d’un estat contractant a un resident de l’altre estat contractant són deduïbles per determinar els beneficis gravables d’aquesta empresa, en les mateixes condicions que si s’haguessin pagat a un resident del primer estat esmentat. De manera anàloga, qualsevol deute d’una empresa d’un estat contractant a un resident de l’altre estat contractant s’ha de deduir, per determinar el capital imposable d’aquesta empresa, en les mateixes condicions que si hagués estat contret per un resident de l’estat esmentat en primer lloc.
b) Quan un establiment permanent situat en un estat rep dividends, interessos o cànons meritats en l’altre estat corresponents a actius o drets connectats efectivament amb aquest establiment permanent, aquests ingressos estaran subjectes a impost en l’altre estat, de conformitat amb les disposicions dels apartats 1 i 2 de l’article 11 i els apartats 1, 2 i 4 de l’article 12. El primer estat eliminarà la doble imposició de conformitat amb els termes establerts en els apartats 1 i 2 de l’article 22. Aquesta disposició serà aplicable independentment del lloc on es trobi situada la seu social de l’empresa de la qual depèn l’establiment permanent.
5. Les empreses d’un estat contractant que tenen un o diversos residents de l’altre estat contractant que posseeixen o controlen el seu capital, directament o indirectament, en la seva totalitat o en part, no estan sotmeses, en el primer estat esmentat, a cap imposició o obligació que s’hi refereixi, que no s’exigeixi o que sigui més costosa que la que tenen o que la imposició a la qual podrien estar sotmeses altres empreses similars del primer estat esmentat.
6. Malgrat les disposicions de l’article 2, les disposicions d’aquest article s’apliquen a tots els impostos de qualsevol naturalesa o denominació.

Article 24. Procediment d’arranjament amistós
1. Quan una persona considera que les mesures preses per un o ambdós estats contractants comporten o poden comportar per a ella una imposició no conforme a les disposicions d’aquest Conveni, pot sotmetre, amb independència dels recursos que preveu el dret intern d’aquests estats, el seu cas a l’autoritat competent de qualsevol dels estats contractants. El cas s’ha de sotmetre durant els tres anys que segueixen a la primera notificació de la mesura que comporta una imposició no conforme a les disposicions d’aquest Conveni.
2. L’autoritat competent, si considera que la reclamació està fonamentada i no està en condicions ella mateixa d’aportar-hi una solució satisfactòria, ha de fer el possible per resoldre el cas mitjançant un arranjament amistós amb l’autoritat competent de l’altre estat contractant, amb la finalitat d’evitar una imposició no conforme amb aquest Conveni. L’arranjament s’ha d’aplicar siguin quins siguin els terminis previstos pel dret intern dels estats contractants.
3. Les autoritats competents dels estats contractants, mitjançant arranjament amistós, han de fer el possible per resoldre les dificultats o aclarir els dubtes a què pot donar lloc la interpretació o l’aplicació d’aquest Conveni. També es poden consultar amb la finalitat d’evitar la doble imposició en casos no previstos per aquest Conveni.
4. Les autoritats competents dels estats contractants poden comunicar-se directament entre elles, inclús mitjançant una comissió conjunta formada per elles o els seus representants, amb la finalitat d’arribar a un arranjament, tal com s’indica en els apartats anteriors.

Article 25. Intercanvi d’informació
1. Les autoritats competents dels estats contractants intercanvien informació previsiblement rellevant per aplicar les disposicions d’aquest Conveni o per a l’execució o l’aplicació del dret intern relativa als impostos de qualsevol naturalesa o denominació exigibles pels estats contractants, per les seves subdivisions polítiques o entitats locals en la mesura que la imposició així exigida no sigui contrària al Conveni. L’intercanvi d’informació no està restringit pels articles 1 i 2.
2. La informació rebuda en virtut de l’apartat 1 per un estat contractant és tractada de forma confidencial, de la mateixa manera que la informació obtinguda en aplicació del dret intern d’aquest estat, i únicament pot ser revelada a les persones o autoritats (inclosos tribunals i òrgans administratius) relacionades amb la gestió o la recaptació dels impostos esmentats a l’apartat 1, de la seva aplicació efectiva o de la persecució de l’incompliment en relació amb aquests impostos, de la resolució dels recursos relatius a aquests impostos, o de la supervisió d’aquestes activitats. Aquestes persones o autoritats únicament poden emprar aquesta informació per a les finalitats esmentades. Poden revelar-la en el marc d’audiències públiques dels tribunals o de decisions judicials. No obstant això, la informació rebuda per un estat contractant pot ser emprada per a altres finalitats, quan aquesta informació pugui ser emprada per a altres finalitats segons la legislació interna dels dos estats, i l’autoritat competent de l’estat sol·licitat n’autoritzi l’ús.
3. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no poden, en cap cas, ser interpretades en el sentit d’obligar un estat contractant a:
a) prendre mesures administratives contràries a la seva legislació o pràctica administrativa o a les de l’altre estat contractant;
b) proporcionar informació que no pugui ser obtinguda d’acord amb la seva legislació o en el marc de la seva pràctica administrativa habitual o de l’altre estat contractant;
c) proporcionar informació que revela un secret de caire empresarial, industrial, comercial o professional o un procés industrial o informació la revelació de la qual sigui contrària a l’ordre públic.
4. Si un estat contractant sol·licita informació de conformitat amb aquest article, l’altre estat contractant utilitza les mesures de les quals disposa per obtenir la informació sol·licitada, independentment que l’altre estat no necessiti aquesta informació per a finalitats tributàries pròpies. L’obligació precedent està restringida per les disposicions de l’apartat 3, però en cap cas els estats contractants poden interpretar aquestes restriccions com a base per denegar l’intercanvi d’informació únicament per l’absència d’interès nacional en la informació sol·licitada.
5. En cap cas les disposicions de l’apartat 3 s’interpreten en el sentit de permetre a un estat contractant denegar l’intercanvi d’informació únicament perquè aquesta informació la posseeixen bancs, altres institucions financeres, o qualsevol persona que actuï en qualitat de mandatària o fiduciària, inclosos els agents designats, o perquè aquesta informació està relacionada amb els drets de propietat d’una persona.

Article 26. Membres de missions diplomàtiques i consulars
1. Les disposicions d’aquest Conveni no afecten els privilegis fiscals de què gaudeixen els membres de missions diplomàtiques o oficines consulars i els membres de delegacions permanents davant d’organismes internacionals, de conformitat amb els principis generals del dret internacional o en virtut de les disposicions d’acords especials.

Article 27. Reemborsaments
1. Els impostos recaptats en un estat contractant a través de retencions han de ser reemborsats a petició de la part interessada quan el dret a recaptar aquests impostos estigui limitat per les disposicions d’aquest Conveni.
2. Els reemborsaments s’han de sol·licitar en el termini establert legalment per les lleis de l’estat contractant que ha de fer els reemborsaments, i s’han d’acompanyar d’una declaració oficial de l’estat contractant en el qual el contribuent sigui resident en què consti que el contribuent compleix amb els requisits per poder-se beneficiar d’aquest Conveni.
3. Les autoritats competents de l’estat contractant han de decidir de mutu acord, d’acord amb les previsions de l’article 24 d’aquest Conveni, el mode d’aplicació d’aquest article.

Article 28. Dret a acollir-se als beneficis del conveni
1. No obstant la resta de disposicions d’aquest Conveni, un resident d’un estat contractant no pot beneficiar-se en l’altre estat contractant de cap reducció o exempció d’impostos prevista en aquest Conveni si és raonable concloure, tenint en compte tots els elements i les circumstàncies rellevants, que el principal objectiu és obtenir aquests beneficis, tret que sigui establert que acordar aquests beneficis en aquestes circumstàncies sigui conforme amb l’objecte i la finalitat de les disposicions rellevants d’aquest Conveni. Les autoritats competents dels estats contractants es consultaran abans de denegar a un resident d’un estat contractant aquests beneficis a l’altre estat contractant.
2. Quan, en virtut de les disposicions de l’apartat 1 anterior, es denegui un benefici d’aquest Conveni a una persona, l’autoritat competent de l’estat contractant que, d’una altra manera, hauria concedit aquest benefici, considerarà no obstant que aquesta persona té dret a aquest benefici o a beneficis diferents respecte a un determinat element de renda si, a sol·licitud d’aquesta persona i després de tenir en compte els fets i circumstàncies rellevants, l’autoritat competent esmentada determina que aquests beneficis s’haurien atorgat al sol·licitant en absència de l’operació o l’arranjament als quals fa referència l’apartat 1. L’autoritat competent de l’estat contractant al qual s’ha presentat la sol·licitud consultarà amb l’autoritat competent de l’altre estat abans de refusar una sol·licitud presentada per un resident de l’altre estat en virtut d’aquest apartat.

Article 29. Entrada en vigor
Aquest Conveni entrarà en vigor a la data de la darrera notificació per part dels dos estats contractants del compliment dels seus procediments interns de ratificació necessaris perquè entri en vigor. Les disposicions d’aquest Conveni tindran efecte:
a) respecte dels impostos retinguts, els imports recaptats a partir de l’1 de gener de l’any següent a l’entrada en vigor d’aquest Conveni, i;
b) respecte dels altres impostos sobre la renda, els impostos relatius al període impositiu a partir de l’1 de gener de l’any següent a l’entrada en vigor d’aquest Conveni.

Article 30. Denúncia
Aquest Conveni es manté en vigor fins que un dels estats contractants el denunciï. Qualsevol dels estats contractants pot denunciar el Conveni no abans de cinc anys després de la seva entrada en vigor, per via diplomàtica, mitjançant notificació de denúncia amb un preavís mínim de sis mesos abans de l’acabament de cada any natural. En aquest cas, el Conveni deixa de tenir efecte:
a) respecte dels impostos retinguts, els imports recaptats a partir l’1 de gener de l’any natural que segueix a l’any de la notificació de la denúncia;
b) respecte dels altres impostos sobre la renda, els impostos relatius a períodes a partir de l’1 de gener, immediatament després de l’any en què es produeix la notificació de la denúncia.

A aquest efecte, els signataris, degudament autoritzats pels seus governs respectius, signen aquest Conveni. Fet en dos exemplars a San Marino el dia 25 de maig del 2021, en català, italià i anglès, sent tots els textos igualment fefaents. En cas de divergència en la interpretació preval el text anglès. Pel Principat d’Andorra Eric Jover Comas Ministre de Finances i portaveu Per la República de San Marino Marco Gatti Ministre de Finances, Pressupost i Transport

Protocol En signar avui el Conveni entre el Principat d’Andorra i la República de San Marino per evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni i prevenir l’evasió fiscal, els signataris han convingut les disposicions següents, que formaran part integrant d’aquest Conveni. I. En relació amb l’apartat 1 de l’article 4 (“Resident”):
1. Es consideren “residents d’un estat” els fons d’inversió i els fons o plans de pensió d’un estat contractant. En aquest sentit: a)’expressió “fons d’inversió” designa: i. en el cas d’Andorra, un fons d’inversió segons la Llei 10/2008 , del 12 de juny, i qualsevol altra llei o reglament que pugui desenvolupar, substituir o modificar aquesta Llei en el futur; ii. en el cas de San Marino, un fons d’inversió segons la Llei núm. 165, del 17 de novembre del 2005, sobre societats i serveis bancaris, financers i d’assegurances, i qualsevol altra llei o reglament que pugui desenvolupar, substituir o modificar aquesta Llei en el futur; iii. qualsevol altre fons d’inversió, arranjament o entitat d’un estat contractant que l’autoritat competent d’aquest estat contractant determini considerar com a fons d’inversió d’acord amb aquest apartat; i
b) L’expressió “fons o pla de pensions” designa: i. en el cas d’Andorra, un fons o pla de pensions establert d’acord amb la Llei 12/2017 , del 22 de juny, de regulació i supervisió d’assegurances i reassegurances, i qualsevol altra llei o reglament que pugui desenvolupar, substituir o modificar aquesta Llei en el futur; ii. En el cas de San Marino, una entitat o un acord establert a San Marino que sigui tractat com una persona separada sota la legislació fiscal de San Marino i, 1) estigui establert i operi exclusivament o gairebé exclusivament per administrar o proveir prestacions de jubilació i prestacions accessòries o secundàries a persones físiques i que estigui regulat com a tal per San Marino o per les seves subdivisions polítiques o entitats locals; o 2) que estigui establert i operi exclusivament o gairebé exclusivament per invertir fons en benefici de les entitats o els acords esmentats en l’apartat i;
c) Qualsevol altre fons o pla de pensions d’un estat contractant que l’autoritat competent d’aquest estat contractant determini considerar com a fons o pla de pensions d’acord amb aquest apartat. II. En relació amb l’article 10 (“Dividends”) i 27 (“Reemborsament”) Per aplicar les limitacions de l’article 10 i els procediments de l’article 27, el contribuent ha d’aportar la documentació següent:
1. Quan el contribuent sigui una persona física, un certificat de residència expedit per l’autoritat competent de l’estat de residència.
2. Quan el contribuent sigui una societat, un certificat de residència expedit per l’autoritat competent de l’estat de residència i un certificat de constitució o equivalent. III. En relació amb l’article 24 (“Procediment d’arranjament amistós”): San Marino reconeix positivament la proposta d’Andorra d’incloure l’arbitratge com un mitjà de resolució de disputa en l’article 24, “Procediment d’arranjament amistós”, i estudiarà la viabilitat d’acceptar la inclusió de l’arbitratge al Conveni. IV. En relació amb l’article 25 (“Intercanvi d’informació”):
1. Pel que fa a l’intercanvi d’informació amb sol·licitud prèvia establert a l’article 25 del Conveni, s’apliquen, fins que no entri en vigor el Conveni, les disposicions de l’Acord entre la República de San Marino i el Principat d’Andorra per a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal, signat el 21 de setembre del 2009. A partir de la data d’entrada en vigor del Conveni, les disposicions d’aquest acord seran substituïdes per les disposicions del Conveni.
2. Malgrat l’entrada en vigor del Conveni, les sol·licituds d’informació es poden fer amb relació a períodes impositius per als quals ja es rebien sol·licituds en el marc de l’Acord per a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal entre la República de San Marino i el Principat d’Andorra, signat el 21 de setembre del 2009. A aquest efecte, els signataris, degudament autoritzats, signen aquest Protocol. Fet en dos exemplars a San Marino el dia 25 de maig del 2021, en català, italià i anglès, sent tots els textos igualment fefaents. En cas de divergència en la interpretació preval el text anglès. Pel Principat d’Andorra Eric Jover Comas Ministre de Finances i portaveu Per la República de San Marino Marco Gatti Ministre de Finances, Pressupost i Transport