Article 11. Interessos

Article 11. Interessos

1. Els interessos procedents d’un estat contractant el beneficiari efectiu dels quals és un resident de l’altre estat contractant només són gravables en aquest altre estat.

2. El terme “interessos” emprat en aquest article designa les rendes dels crèdits de qualsevol naturalesa, acompanyades o no d’una garantia hipotecària o d’una clàusula de participació en els beneficis del deutor, i en particular, les rendes de fons públics i els rendiments de bons o d’obligacions, incloses les primes i els lots vinculats a aquests títols. Les penalitzacions per demora en el pagament no es consideren interessos a l’efecte d’aquest article.

3. Les disposicions de l’apartat 1 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels interessos, resident d’un estat contractant, exerceix en l’altre estat contractant d’on procedeixen els interessos una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre estat, i quan el crèdit generador dels interessos està efectivament vinculat a aquest establiment permanent. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.

4. Els interessos es consideren procedents d’un estat contractant quan el deutor resideix en aquest Estat. No obstant això, quan el deutor dels interessos, sigui resident o no d’un estat contractant, té en un estat contractant un establiment permanent pel qual ha contret un deute que dona lloc al pagament d’interessos i que suporta la càrrega d’aquests interessos, aquests interessos es consideren procedents de l’estat contractant on es troba situat l’establiment permanent.

5. Quan, per raó de les relacions especials que existeixen entre el deutor i el beneficiari efectiu, o de les que un i altre mantenen amb terceres persones, l’import dels interessos, tenint en compte el crèdit pel qual es paguen, excedeix el que haurien convingut el deutor i el beneficiari efectiu en absència d’una relació d’aquest tipus, les disposicions d’aquest article s’aplicaran únicament per aquest darrer import. En aquest cas, la part excedentària dels pagaments és imposable de conformitat amb la legislació de cada estat contractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest Conveni.