Preàmbul

Edicte Atès que el Principat d'Andorra es va adherir a l'Organització Internacional de la Francofonia, amb l'acceptació prèvia de la Carta de la Francofonia adoptada el 15 de novembre de 1997 a Hanoi i publicada al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, núm. 47, del 28 de juliol del 2004; Atès que el 23 de novembre del 2005 la Conferència Ministerial de la Francofonia va adoptar a Antananarivo la nova Carta de la Francofonia; Atès que el Govern, en la sessió del 19 de juliol del 2006, d'acord amb l'apartat 1 de l'article 25 de la Llei qualificada reguladora de l'activitat de l'Estat en matèria de Tractats, del 19 de desembre de 1996, va acordar l'acceptació de la Carta de la Francofonia, adoptada per la Conferència Ministerial de la Francofonia celebrada a Antananarivo, el 23 de novembre del 2005, que esmena la Carta de la Francofonia de Hanoi, del 15 de novembre de 1997; Atès que d'acord amb l'apartat 2 del mateix article 25 de la Llei qualificada reguladora de l'activitat de l'Estat en matèria de tractats, el Govern ho ha comunicat als coprínceps i al Consell General, el 14 de setembre del 2006; Vista la publicació de la Carta de la Francofonia, adoptada per la Conferència Ministerial de la Francofonia celebrada a Antananarivo, el 23 de novembre del 2005, que esmena la Carta de la Francofonia de Hanoi, del 15 de novembre de 1997 al Butlletí del Consell General núm. 36 del 20 de setembre del 2006; Atès que, de conformitat amb l'apartat 2 de l'article 25 de la Llei qualificada reguladora de l'activitat de l'Estat en matèria de Tractats, s'ha atorgat l'autorització dels Coprínceps i del Consell General per a l'acceptació de la Carta de la Francofonia d'Antananarivo del 23 de novembre del 2005; Es fa pública la Carta de la Francofonia, adoptada per la Conferència Ministerial de la Francofonia celebrada a Antananarivo, el 23 de novembre del 2005, que esmena la Carta de la Francofonia de Hanoi, del 15 de novembre de 1997. Carta de la Francofonia adoptada per la Conferència Ministerial de la Francofonia Antananarivo, el 23 de novembre del 2005 Preàmbul La Francofonia ha de tenir en compte les mutacions històriques i les grans evolucions polítiques, econòmiques, tecnològiques i culturals que marquen el segle XXI, per afirmar la seva presència i la seva utilitat en un món respectuós amb la diversitat cultural i lingüística, en el qual la llengua francesa i els valors universals es desenvolupen i contribueixen a una acció multilateral original i a la formació d'una comunitat internacional solidària.

Avui dia, la llengua francesa constitueix una valuosa herència comuna que fonamenta la base de la Francofonia, un conjunt alhora plural i heterogeni.

També és el mitjà per accedir a la modernitat, una eina de comunicació, reflexió i creació que afavoreix l'intercanvi d'experiències.

Aquesta història, gràcies a la qual el món que comparteix la llengua francesa existeix i es desenvolupa, es recolza en la visió dels caps d'estat i de govern i en els nombrosos militants de la causa francòfona i les múltiples organitzacions particulars i públiques que, de molt temps ençà, treballen a favor de la propagació de la llengua francesa, el diàleg entre les cultures i la cultura del diàleg.

També hi ha contribuït l'Agència de Cooperació Cultural i Tècnica, única organització intergovernamental de la Francofonia sorgida del Conveni de Niamey l'any 1970, i que va esdevenir l'Agència de la Francofonia un cop revisada la seva Carta a Hanoi, l'any 1997. Per tal de donar a la Francofonia la seva dimensió política plena, els caps d'estat i de govern, com ho van decidir a Cotonou l'any 1995, han elegit un secretari general, pedra angular del sistema institucional francòfon, com també l'any 1998 a Bucarest, la Conferència Ministerial va prendre acta de la decisió del Consell Permanent d'adoptar la denominació d'"Organització Internacional de la Francofonia".

El 2004, a Uagadugú, reunits amb motiu de la X Cimera, els caps d'estat i de govern van aprovar les noves missions estratègiques de la Francofonia i van adoptar la decisió de completar la reforma institucional per tal de fundar millor la personalitat jurídica de l'Organització Internacional de la Francofonia i precisar l'àmbit d'exercici de les atribucions del secretari general.

Aquest és l'objecte d'aquesta Carta, que confereix a l'ACCT, esdevinguda l'Agència de la Francofonia, la denominació d'Organització Internacional de la Francofonia.