Carta de la Francofonia adoptada a Antananarivo el 23 de novembre de 2005

Edicte Atès que el Principat d'Andorra es va adherir a l'Organització Internacional de la Francofonia, amb l'acceptació prèvia de la Carta de la Francofonia adoptada el 15 de novembre de 1997 a Hanoi i publicada al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, núm. 47, del 28 de juliol del 2004; Atès que el 23 de novembre del 2005 la Conferència Ministerial de la Francofonia va adoptar a Antananarivo la nova Carta de la Francofonia; Atès que el Govern, en la sessió del 19 de juliol del 2006, d'acord amb l'apartat 1 de l'article 25 de la Llei qualificada reguladora de l'activitat de l'Estat en matèria de Tractats, del 19 de desembre de 1996, va acordar l'acceptació de la Carta de la Francofonia, adoptada per la Conferència Ministerial de la Francofonia celebrada a Antananarivo, el 23 de novembre del 2005, que esmena la Carta de la Francofonia de Hanoi, del 15 de novembre de 1997; Atès que d'acord amb l'apartat 2 del mateix article 25 de la Llei qualificada reguladora de l'activitat de l'Estat en matèria de tractats, el Govern ho ha comunicat als coprínceps i al Consell General, el 14 de setembre del 2006; Vista la publicació de la Carta de la Francofonia, adoptada per la Conferència Ministerial de la Francofonia celebrada a Antananarivo, el 23 de novembre del 2005, que esmena la Carta de la Francofonia de Hanoi, del 15 de novembre de 1997 al Butlletí del Consell General núm. 36 del 20 de setembre del 2006; Atès que, de conformitat amb l'apartat 2 de l'article 25 de la Llei qualificada reguladora de l'activitat de l'Estat en matèria de Tractats, s'ha atorgat l'autorització dels Coprínceps i del Consell General per a l'acceptació de la Carta de la Francofonia d'Antananarivo del 23 de novembre del 2005; Es fa pública la Carta de la Francofonia, adoptada per la Conferència Ministerial de la Francofonia celebrada a Antananarivo, el 23 de novembre del 2005, que esmena la Carta de la Francofonia de Hanoi, del 15 de novembre de 1997. Carta de la Francofonia adoptada per la Conferència Ministerial de la Francofonia Antananarivo, el 23 de novembre del 2005 Preàmbul La Francofonia ha de tenir en compte les mutacions històriques i les grans evolucions polítiques, econòmiques, tecnològiques i culturals que marquen el segle XXI, per afirmar la seva presència i la seva utilitat en un món respectuós amb la diversitat cultural i lingüística, en el qual la llengua francesa i els valors universals es desenvolupen i contribueixen a una acció multilateral original i a la formació d'una comunitat internacional solidària. Avui dia, la llengua francesa constitueix una valuosa herència comuna que fonamenta la base de la Francofonia, un conjunt alhora plural i heterogeni. També és el mitjà per accedir a la modernitat, una eina de comunicació, reflexió i creació que afavoreix l'intercanvi d'experiències. Aquesta història, gràcies a la qual el món que comparteix la llengua francesa existeix i es desenvolupa, es recolza en la visió dels caps d'estat i de govern i en els nombrosos militants de la causa francòfona i les múltiples organitzacions particulars i públiques que, de molt temps ençà, treballen a favor de la propagació de la llengua francesa, el diàleg entre les cultures i la cultura del diàleg. També hi ha contribuït l'Agència de Cooperació Cultural i Tècnica, única organització intergovernamental de la Francofonia sorgida del Conveni de Niamey l'any 1970, i que va esdevenir l'Agència de la Francofonia un cop revisada la seva Carta a Hanoi, l'any 1997. Per tal de donar a la Francofonia la seva dimensió política plena, els caps d'estat i de govern, com ho van decidir a Cotonou l'any 1995, han elegit un secretari general, pedra angular del sistema institucional francòfon, com també l'any 1998 a Bucarest, la Conferència Ministerial va prendre acta de la decisió del Consell Permanent d'adoptar la denominació d'"Organització Internacional de la Francofonia". El 2004, a Uagadugú, reunits amb motiu de la X Cimera, els caps d'estat i de govern van aprovar les noves missions estratègiques de la Francofonia i van adoptar la decisió de completar la reforma institucional per tal de fundar millor la personalitat jurídica de l'Organització Internacional de la Francofonia i precisar l'àmbit d'exercici de les atribucions del secretari general. Aquest és l'objecte d'aquesta Carta, que confereix a l'ACCT, esdevinguda l'Agència de la Francofonia, la denominació d'Organització Internacional de la Francofonia.

Article 1 Objectius Conscient dels lligams que crea entre els seus membres el fet de compartir la llengua francesa i els valors universals, i amb el desig d'utilitzar-los al servei de la pau, la cooperació, la solidaritat i el desenvolupament sostenible, la Francofonia té per objectiu ajudar a instaurar i desenvolupar la democràcia, a prevenir, gestionar i resoldre els conflictes i donar suport a l'estat de dret i als drets humans; a intensificar el diàleg entre les cultures i les civilitzacions; a apropar els pobles gràcies al coneixement mutu; a reforçar la seva solidaritat mitjançant accions de cooperació multilateral amb la finalitat d'afavorir l'expansió de les seves economies; a promoure l'educació i la formació. La Cimera pot assignar altres objectius a la Francofonia. La Francofonia respecta la sobirania dels estats, les seves llengües i les seves cultures. Observa la més estricta neutralitat en les qüestions de política interior. Les institucions d'aquesta Carta, en relació amb les seves atribucions, contribueixen a assolir aquests objectius i respectar aquests principis.

Article 2 Institucions i operadors Les institucions de la Francofonia són les següents:
1. Les instàncies de la Francofonia: La Conferència de Caps d'Estat i de Govern dels països que comparteixen la llengua francesa, d'ara endavant la "Cimera". La Conferència Ministerial de la Francofonia, d'ara endavant la "Conferència Ministerial". El Consell Permanent de la Francofonia, d'ara endavant el "Consell Permanent".
2. El secretari general de la Francofonia.
3. L'Organització Internacional de la Francofonia (OIF).
4. L'Assemblea Parlamentària de la Francofonia (APF), que és l'Assemblea consultiva de la Francofonia.
5. Els operadors directes i reconeguts per la Cimera, que contribueixen, en els àmbits en què són competents, als objectius de la Francofonia com els defineix aquesta Carta: L'Agència Universitària de la Francofonia (AUF). TV5, la televisió internacional francòfona. La Universitat Senghor d'Alexandria. L'Associació Internacional dels Alcaldes i Responsables de les Capitals i Metròpolis Parcialment o Totalment Francòfones (AIMF).
6. Les Conferències Ministerials permanents: la Conferència dels Ministres d'Educació dels països que comparteixen la llengua francesa (Confémen) i la Conferència dels Ministres de Joventut i Esports dels països que comparteixen la llengua francesa (Conféjes).

Article 3 Cimera La Cimera, instància suprema de la Francofonia, està formada pels caps d'estat i de govern dels països que comparteixen la llengua francesa. Es reuneix cada dos anys. La presideix el cap d'estat o de govern del país que acull la Cimera fins la propera Cimera. Estatueix sobre l'admissió de nous membres de ple dret, membres associats i membres observadors a l'OIF. Defineix les orientacions de la Francofonia a fi d'assegurar-ne la projecció en el món. Adopta qualsevol resolució que considera necessària per al bon funcionament de la Francofonia i l'assoliment dels seus objectius. Elegeix el secretari general, de conformitat amb el que estipula l'article 6 d'aquesta Carta.

Article 4 Conferència Ministerial La Conferència Ministerial està formada per tots els membres de la Cimera. Cada membre és representat pel ministre d'Afers Exteriors o pel ministre responsable de la Francofonia, o pel seu delegat. El secretari general de la Francofonia ocupa de dret un escó en la Conferència Ministerial, sense prendre part en la votació. Presideix la Conferència Ministerial el ministre d'Afers Exteriors o el ministre encarregat de la Francofonia del país que acull la Cimera, un any abans i un any després d'aquesta Cimera. La Conferència Ministerial es pronuncia sobre els grans eixos de l'acció multilateral francòfona. La Conferència Ministerial prepara la Cimera. Vetlla per tal que s'executin les decisions adoptades per la Cimera i pren totes les iniciatives que en resulten. Adopta el pressupost i els informes financers de l'OIF com també la distribució del Fons Multilateral Únic. La Conferència Ministerial designa el censor de comptes de l'OIF i del FMU. A petició d'un estat membre o d'un govern participant, la Conferència Ministerial demana al secretari general que aporti tota la informació relativa a la utilització del Fons. La Conferència Ministerial defineix les condicions segons les quals els censors de comptes dels operadors han de cooperar amb el censor de comptes de l'OIF i del FMU. La Conferència Ministerial recomana a la Cimera l'admissió de nous membres i de nous membres associats o observadors, i també la naturalesa dels seus drets i les seves obligacions. La Conferència Ministerial fixa els barems de les contribucions estatutàries a l'OIF. La Conferència Ministerial pot decidir traslladar la seu de l'OIF. La Conferència Ministerial nomena els liquidadors. La Conferència Ministerial crea qualsevol òrgan subsidiari necessari per al bon funcionament de l'OIF. Les modalitats de funcionament de la Conferència Ministerial es precisen en el seu Reglament interior.

Article 5 Consell Permanent de la Francofonia El Consell Permanent és la instància que s'encarrega de la preparació i el seguiment de la Cimera, sota l'autoritat de la Conferència Ministerial. El Consell Permanent està format pels representants personals degudament acreditats pels caps d'estat o de govern membres de la Cimera. El Consell Permanent és presidit pel secretari general de la Francofonia. Es pronuncia sobre les seves propostes i li dóna suport en l'exercici de les seves funcions. El Consell Permanent de la Francofonia té per missions: Vetllar perquè s'executin les decisions que pren la Conferència Ministerial. Examinar les propostes de distribució del FMU i les decisions relatives a la seva afectació. Examinar els informes financers i les previsions pressupostàries de l'OIF. Examinar i adoptar l'ordre del dia provisional de les reunions de la Conferència Ministerial. Informar la Conferència Ministerial sobre la instrucció de les sol·licituds d'adhesió o modificació d'estatut. Exercir el seu paper de dinamitzador, coordinador i àrbitre. Per això, disposa de les comissions següents: la comissió política, la comissió econòmica, la comissió de cooperació i programació, i la comissió administrativa i financera. Presideix aquestes comissions un representant d'un estat o d'un govern membre designat pel Consell Permanent de la Francofonia, a proposta de la comissió interessada. Adoptar l'estatut del personal i el reglament financer. Examinar i aprovar els projectes de programació. Avaluar els programes dels operadors. Nomenar el controlador financer. Exercir qualsevol altra funció que li confiï la Conferència Ministerial. En el cas de necessitat, el secretari general reuneix el Consell Permanent. Les modalitats de funcionament del Consell Permanent s'estipulen en el seu Reglament interior.

Article 6 Secretari general El secretari general de la Francofonia presideix el Consell de Cooperació. Està representat en les instàncies dels operadors. Dirigeix l'Organització Internacional de la Francofonia. El secretari general és elegit, per a un mandat de quatre anys, pels caps d'estat i de govern. El seu mandat pot ser renovat. Queda sota l'autoritat de les instàncies. L'estatut del secretari general té caràcter internacional. El secretari general no demana ni rep instruccions ni emoluments de cap govern ni de cap autoritat exterior. És el responsable de la Secretaria de totes les instàncies de la Francofonia, a les sessions de les quals assisteix. Presideix el Consell Permanent i en prepara l'ordre del dia. No participa en el vot. Vetlla per l'aplicació de les mesures adoptades, i n'informa. El secretari general és el representant legal de l'OIF. A aquest títol, obliga l'Organització i signa els acords internacionals. Pot delegar els seus poders. El secretari general dóna comptes a la Cimera de l'execució del seu mandat. El secretari general nomena el personal i ordena les despeses. És responsable de l'administració i del pressupost de l'OIF i en pot delegar la gestió. El secretari general s'encarrega d'organitzar i seguir les conferències ministerials sectorials que decideix la Cimera.

Article 7 Funcions polítiques El secretari general condueix l'acció política de la Francofonia, de la qual és el portaveu i el representant oficial a nivell internacional. Exerceix les seves prerrogatives respectant les del president en exercici de la Cimera i les del president de la Conferència Ministerial. El secretari general es manté informat permanentment de l'estat de les pràctiques de la democràcia, dels drets i de les llibertats a l'espai francòfon. En el cas d'urgència, el secretari general sotmet al Consell Permanent i, segons la gravetat dels esdeveniments, al president de la Conferència Ministerial, les situacions de crisi o de conflicte en les quals alguns membres poden estar o estan implicats. Proposa les mesures específiques per prevenir aquestes situacions, la seva gestió i la seva resolució, eventualment en col·laboració amb d'altres organitzacions internacionals.

Article 8 Funcions en matèria de cooperació De conformitat amb les orientacions de la Cimera, el secretari general proposa a les instàncies els eixos prioritaris de l'acció francòfona multilateral. Ho fa d'acord amb els operadors. Proposa el repartiment del FMU i n'ordena les decisions pressupostàries i financeres que en resulten. El secretari general és el responsable d'impulsar la cooperació multilateral francòfona que finança el FMU. En l'execució d'aquestes funcions, i prèvia consulta del CPF, nomena un administrador encarregat d'executar, impulsar i gestionar la cooperació intergovernamental multilateral, i assegurar, sota la seva autoritat, la gestió dels assumptes administratius i financers. L'administrador proposa al secretari general els programes de cooperació de l'OIF definits en el marc de les decisions de la Cimera. S'encarrega de la seva aplicació. Participa als treballs de les instàncies. Contribueix a preparar la Conferència de les Organitzacions Internacionals No Governamentals, com també a organitzar i seguir les conferències ministerials sectorials que decideix la Cimera i que són confiades a l'OIF. L'administrador és nomenat per a un mandat de quatre anys i la seva missió pot ser renovada. Exerceix les seves funcions per delegació del secretari general. El secretari general avalua l'acció de cooperació intergovernamental francòfona sota la forma que s'ha adoptat. Vetlla per l'harmonització dels programes i de les accions del conjunt dels operadors directes reconeguts. Per això, presideix un Consell de Cooperació que reuneix l'administrador de l'OIF, els responsables dels operadors i de l'APF. Exerceix aquestes funcions amb imparcialitat, objectivitat i equitat. El Consell de Cooperació assegura, de manera permanent, la coherència, la complementarietat i la sinèrgia dels programes de cooperació dels operadors.

Article 9 Organització Internacional de la Francofonia L'Agència de Cooperació Cultural i Tècnica creada pel Conveni de Niamey el 20 de març de 1970 i esdevinguda l'Agència de la Francofonia, pren el nom d'"Organització Internacional de la Francofonia". L'Organització Internacional de la Francofonia és una persona jurídica de dret internacional públic i té personalitat jurídica. L'OIF pot contractar, adquirir, alienar tota mena de béns mobles i immobles, litigar en justícia com també rebre donacions, llegats i subvencions dels governs, de les institucions públiques o privades o de particulars. És la seu jurídica i administrativa de les atribucions del secretari general. L'OIF exerceix qualsevol tasca d'estudi, informació, coordinació i acció. Està habilitada per efectuar qualsevol acte necessari a la recerca dels seus objectius. L'OIF col·labora amb les diverses organitzacions internacionals i regionals sobre la base dels principis i de les formes de cooperació multilateral reconeguts. El conjunt del personal de l'OIF es regeix pel seu propi estatut i reglament del personal, tot respectant el reglament financer. L'estatut del personal té un caràcter internacional. La seu de l'Organització Internacional de la Francofonia es fixa a París.

Article 10. Estats i governs membres, membres associats i observadors
Els estats part en el Conveni de Niamey són membres de l'OIF. A més, aquesta Carta no perjudica les situacions existents pel que fa a la participació d'estats i governs tant en les instàncies de l'Organització Internacional de la Francofonia com en les instàncies de l'Agència de la Francofonia. L'estat que no ha esdevingut part en el Conveni, en les condicions que s'estipulen en els articles 4 i 5 d'aquest Conveni, pot esdevenir membre de l'OIF sempre que hagi estat admès a participar a la Cimera. En el ple respecte de la sobirania i de la competència internacional dels estats membres, qualsevol govern pot ser admès com govern participant en les institucions, les activitats i els programes de l'OIF, sens perjudici de l'aprovació de l'estat membre del qual depèn el territori en què el govern participant interessat exerceix la seva autoritat, i segons les modalitats convingudes entre aquest govern i el de l'estat membre. La naturalesa i l'abast dels drets i obligacions dels membres, membres associats i observadors són determinats pel text relatiu a l'estatut i a les modalitats d'adhesió. Qualsevol membre es pot retirar de l'OIF si n'informa el govern del país que exerceix la presidència de la Cimera o el govern del país en què s'ha fixat la seu de l'OIF, com a mínim sis mesos abans de la reunió de la Cimera més propera. La retirada pren efecte transcorreguts sis mesos des d'aquesta notificació. No obstant això, el membre interessat ha de pagar obligatòriament l'import total de les contribucions de què és deutor.

Article 11 Representacions permanents de l'OIF A proposta del secretari general, la Conferència Ministerial pot establir representacions en les diverses regions geogràfiques de l'espai francòfon i prop d'institucions internacionals i decidir, de manera equilibrada, l'indret, la composició com també les funcions i el mode de finançament d'aquestes representacions.

Article 12 De la Conferència de les Organitzacions Internacionals No Governamentals i de les organitzacions de la societat civil. Cada dos anys, el secretari general de la Francofonia convoca una Conferència de les Organitzacions Internacionals No Governamentals, de conformitat amb les directrius adoptades per la Conferència Ministerial.

Article 13 Llengua La llengua oficial i de treball de les institucions i els operadors de la Francofonia és el francès.

Article 14 Interpretació de la Carta La Conferència Ministerial de la Francofonia pren totes les decisions relatives a la interpretació d'aquesta Carta.

Article 15 Revisió de la Carta La Conferència Ministerial té la competència per esmenar aquesta Carta. El govern de l'estat en el territori del qual es troba la seu de l'OIF notifica a tots els membres i al secretari general qualsevol revisió que es faci a aquesta Carta.

Article 16 Dissolució L'OIF queda dissolta: Si totes les parts en el Conveni, llevat d'una eventualment, l'han denunciada. Si la Conferència Ministerial de la Francofonia pren la decisió de la dissolució. En el cas de dissolució, l'OIF només existeix als efectes de la seva liquidació i els seus negocis són liquidats per uns liquidadors, designats de conformitat amb l'article 4, que procedeixen a establir l'actiu de l'OIF i n'extingeixen el passiu. El saldo actiu o passiu es prorrateja de conformitat amb les cotitzacions respectives.

Article 17 Entrada en vigor Aquesta Carta pren efecte tan bon punt la Conferència Ministerial de la Francofonia l'adopti. Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 23 d'octubre del 2006 Juli Minoves Triquell Ministre d'Afers Exteriors, Cultura i Cooperació