Protocol opcional a la Convenció sobre els drets de l'infant relatiu a la participació d'infants en els conflictes armats

Els estats part en el present Protocol, Animats pel suport aclaparador que ha rebut la Convenció sobre els drets de l'infant, cosa que demostra que existeix una voluntat general de lluitar per la promoció i la protecció dels drets dels infants; Reafirmant que els drets dels infants requereixen una protecció especial i que, per això, és necessari seguir millorant la situació dels infants sense distinció i procurar que aquests es desenvolupin i siguin educats en condicions de pau i seguretat; Preocupats pels efectes perjudicials i extensos que tenen per als infants els conflictes armats i per les seves conseqüències a llarg termini per a la pau, la seguretat i el desenvolupament duradors; Condemnant el fet que els infants es converteixen en un blanc en les situacions de conflicte armat, i també els atacs directes contra béns protegits pel dret internacional, inclosos els llocs on acostuma a haver-hi una considerable presència infantil, com ara escoles i hospitals; Tenint en compte l'adopció de l'Estatut de la Cort Penal Internacional, en particular, la inclusió entre els crims de guerra en conflictes armats, tant internacionals com no internacionals, del reclutament o l'allistament d'infants de menys de 15 anys o la seva utilització per participar activament en les hostilitats; Considerant, en conseqüència, que per seguir promovent l'aplicació dels drets reconeguts en la Convenció sobre els drets de l'infant és necessari augmentar la protecció dels infants contra tota implicació en conflictes armats; Atès que en l'article 1 de la Convenció sobre els drets de l'infant es precisa que, als efectes d'aquesta Convenció, s'entén per infant tot ésser humà de menys de 18 anys, llevat que, en virtut de la llei que li sigui aplicable, hagi assolit abans la majoria d'edat; Convençuts que un protocol opcional a la Convenció pel qual s'augmenti l'edat mínima per al possible reclutament de persones en les forces armades i la seva participació en les hostilitats contribuirà de manera efectiva a l'aplicació del principi que l'interès superior dels infants ha de ser una consideració màxima en totes les decisions que l'afectin; Tenint en compte que el desembre de 1995 la vint-i-sisena Conferència Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja va recomanar, inter alia, a les parts en conflicte que prenguessin totes les mesures viables per tal que els infants menors de 18 anys no participessin en hostilitats; Acollint amb satisfacció l'aprovació unànime, el juny de 1999, del Conveni núm. 182 de l'Organització Internacional del Treball sobre la prohibició de les pitjors formes de treball infantil i l'acció immediata per a la seva eliminació, en el qual es prohibeix, inter alia, el reclutament forçós o obligatori dels infants per utilitzar-los en conflictes armats; Condemnant amb una gran preocupació el reclutament, la instrucció i la utilització dins i fora de les fronteres nacionals d'infants en hostilitats per part de grups armats diferents de les forces armades d'un estat i reconeixent la responsabilitat dels qui recluten, instrueixen i utilitzen infants d'aquesta manera; Recordant que totes les parts en un conflicte armat tenen l'obligació d'observar les disposicions del dret internacional humanitari; Subratllant que el present Protocol s'entén sense perjudici dels objectius i principis que conté la Carta de les Nacions Unides, inclòs el seu article 51, i les normes pertinents del dret humanitari internacional; Tenint en compte que les condicions de pau i seguretat basades en el respecte total dels objectius i els principis de la Carta de les Nacions Unides i el respecte dels instruments aplicables en matèria de drets humans, són indispensables per aconseguir la protecció plena dels infants, en particular durant els conflictes armats i l'ocupació estrangera; Reconeixent les necessitats especials dels infants que són particularment vulnerables al reclutament o utilització en hostilitats, en contra del present Protocol, amb motiu de la seva situació econòmica o social o del seu gènere; Conscients de la necessitat de tenir en compte les causes econòmiques, socials i polítiques arrelades que motiven la participació d'infants en conflictes armats; Convençuts de la necessitat d'enfortir la cooperació internacional en l'aplicació del present Protocol i també la rehabilitació física i psicosocial i la reintegració social dels infants que són víctimes de conflictes armats; Animant la participació de la comunitat i, en particular, dels infants i de les víctimes infantils en la difusió de programes d'informació i d'educació relatius a l'aplicació del Protocol, Han convingut el següent:

Article 1 Els estats part han d'adoptar totes les mesures possibles per tal que cap membre de les seves forces armades menor de 18 anys no participi directament en hostilitats.

Article 2 Els estats part han de vetllar per tal que no es recluti obligatòriament en les seves forces armades cap menor de 18 anys.

Article 3 1. Els estats part han d'augmentar l'edat mínima per al reclutament voluntari de persones en les seves forces armades nacionals per damunt de la fixada en l'apartat 3 de l'article 38 de la Convenció sobre els drets de l'infant, tenint en compte els principis formulats en l'article esmentat i reconeixent que en virtut d'aquesta Convenció els menors de 18 anys tenen dret a una protecció especial.
2. Cada estat part ha de dipositar, en el moment de la ratificació del present Protocol o en el moment d'adherir-s'hi, una declaració vinculant en la qual s'estableixi l'edat mínima en què permet el reclutament voluntari en les seves forces armades nacionals i on hi hagi una descripció de les garanties que hagi adoptat per assegurar que no es pot fer aquest reclutament per força o mitjançant coacció.
3. Els estats part que permetin el reclutament voluntari en les seves forces armades nacionals de menors de 18 anys han d'establir mesures de garantia que assegurin com a mínim que:
a) Aquest reclutament és absolutament voluntari;
b) Aquest reclutament es fa amb el consentiment, amb coneixement de causa, dels pares o de les persones que en tinguin la custòdia legal;
c) Aquestes persones estan plenament informades dels deures que comporta el servei militar;
d) Aquestes persones presenten proves fiables de la seva edat abans de ser acceptades en el servei militar nacional.
4. Cada estat part pot ampliar la seva declaració en qualsevol moment mitjançant notificació a aquest efecte adreçada al secretari general de les Nacions Unides, el qual n'ha d'informar tots els estats part. La notificació té efecte des de la data en què sigui rebuda pel secretari general.
5. L'obligació d'augmentar l'edat segons estableix l'apartat 1 del present article no és aplicable a les escoles administrades o sota el control de les forces armades dels estats part, de conformitat amb els articles 28 i 29 de la Convenció sobre els drets de l'infant.

Article 4 1. Els grups armats diferents de les forces armades d'un estat no poden reclutar o utilitzar en hostilitats a menors de 18 anys, en cap circumstància.
2. Els estats part han d'adoptar totes les mesures possibles per impedir aquest reclutament i aquesta utilització, incloent-hi l'adopció de les mesures legals necessàries per prohibir i penalitzar aquestes pràctiques.
3. L'aplicació del present article no afecta la situació jurídica de cap de les parts en un conflicte armat.

Article 5 Cap disposició del present Protocol s'ha d'interpretar de manera que impedeixi l'aplicació de les disposicions de l'ordenament d'un estat part o d'instruments internacionals o de dret humanitari internacional quan siguin més propicis a la realització dels drets dels infants.

Article 6 1. Cada estat part ha d'adoptar totes les mesures legals, administratives i de tota mena necessàries per garantir l'aplicació efectiva i la vigilància del compliment efectiu de les disposicions del present Protocol dins de la seva jurisdicció.
2. Els estats part es comprometen a difondre i promoure pels mitjans adequats, entre adults i infants igualment, els principis i les disposicions del present Protocol.
3. Els estats part han d'adoptar totes les mesures possibles perquè les persones que estiguin sota la seva jurisdicció i hagin estat enrolades o utilitzades en hostilitats en contradicció amb el present Protocol, siguin desmobilitzades o, per qualsevol altre mitjà, alliberades del servei. Si és necessari, els estats part han de prestar a aquestes persones tota l'assistència apropiada per a la seva recuperació física i psicològica i la seva reintegració social.

Article 7 1. Els estats part han de cooperar en l'aplicació del present Protocol, fins i tot amb la prevenció de qualsevol activitat que hi sigui contrària i també mitjançant la rehabilitació i la reintegració social de les persones que són víctimes d'accions contràries al present Protocol, entre altres coses, mitjançant la cooperació tècnica i l'assistència financera. Aquesta assistència i aquesta cooperació s'han de fer efectives en consulta amb els estats part concernits i les organitzacions internacionals pertinents.
2. Els estats part que estiguin en condicions de fer-ho, han de prestar aquesta assistència mitjançant els programes multilaterals, bilaterals o de qualsevol altre tipus existents o, inter alia, mitjançant un fons voluntari establert de conformitat amb les normes de l'Assemblea General.

Article 8 1. Cada estat part, en el termini de dos anys a comptar de l'entrada en vigor del present Protocol respecte d'aquest estat part, ha de sotmetre al Comitè dels Drets de l'Infant un informe que ha d'incloure una exposició detallada de les mesures que hagi adoptat per aplicar les disposicions del Protocol, incloses les mesures adoptades per aplicar les disposicions relatives a la participació i al reclutament.
2. Després de sotmetre l'informe detallat, cada estat part ha d'incloure en els informes que sotmeti al Comitè dels Drets de l'Infant de conformitat amb l'article 44 de la Convenció, qualsevol informació addicional que estigui al seu abast sobre l'aplicació del Protocol. Els altres estats part en el Protocol han de presentar un informe cada cinc anys.
3. El Comitè dels Drets de l'Infant pot demanar als estats part informació addicional rellevant sobre l'aplicació del present Protocol.

Article 9 1. El present Protocol és obert a la signatura de qualsevol estat que sigui part en la Convenció o que l'hagi signada.
2. El present Protocol està subjecte a la ratificació i obert a l'adhesió de qualsevol estat. Els instruments de ratificació o d'adhesió s'han de dipositar prop del secretari general de les Nacions Unides.
3. El secretari general, en la seva capacitat de dipositari de la Convenció i del Protocol, ha d'informar tots els estats part en la Convenció i tots els estats que hagin signat la Convenció del dipòsit de cadascun dels instruments de declaració en virtut de l'article 3.

Article 10 1. El present Protocol entrarà en vigor al cap de tres mesos de la data en què hagi estat dipositat el desè instrument de ratificació o d'adhesió.
2. Per a cada estat que ratifiqui el present Protocol o s'hi adhereixi després d'haver entrat en vigor, el Protocol entrarà en vigor un mes després de la data en què hagi dipositat el seu instrument de ratificació o d'adhesió.

Article 11 1. Qualsevol estat part pot denunciar el present Protocol en qualsevol moment, notificant-ho per escrit al secretari general de les Nacions Unides, el qual n'ha d'informar els altres estats part en la Convenció i tots els estats que l'hagin signada. La denúncia esdevé efectiva un any després de la data en què la notificació hagi estat rebuda pel secretari general. No obstant això, si a l'expiració d'aquest termini l'estat part denunciant intervé en un conflicte armat, la denúncia no es fa efectiva fins a l'acabament del conflicte armat.
2. Aquesta denúncia no eximeix l'estat part de les seves obligacions en virtut del present Protocol respecte a qualsevol acte que s'hagi produït abans de la data en què es faci efectiva. La denúncia tampoc no ha de ser impediment perquè el Comitè dels Drets de l'Infant continuï l'examen de qualsevol assumpte iniciat abans de la data en què la denúncia es faci efectiva.

Article 12 1. Qualsevol estat part pot proposar una esmena i sotmetre-la al secretari general de les Nacions Unides. El secretari general comunica l'esmena proposada als estats part, i els demana que li notifiquin si són favorables a la convocatòria d'una conferència d'estats part amb la finalitat d'examinar i sotmetre a votació les propostes. Si dins dels quatre mesos següents a la data d'aquesta notificació, com a mínim un terç dels estats part es declaren a favor de la conferència esmentada, el secretari general la convoca sota els auspicis de les Nacions Unides. Qualsevol esmena adoptada per majoria dels estats part presents i votants en la conferència se sotmet a l'Assemblea General de les Nacions Unides perquè pugui ser aprovada.
2. Una esmena adoptada de conformitat amb l'apartat 1 del present article entra en vigor quan hagi estat aprovada per l'Assemblea General i acceptada per una majoria de dos terços dels estats part.
3. Quan una esmena entra en vigor és obligatòria per als estats part que l'hagin acceptada; els altres estats part segueixen obligats per les disposicions del present Protocol i per les esmenes anteriors que hagin acceptat.

Article 13 1. El present Protocol, els textos del qual en àrab, xinès, anglès, francès, rus i espanyol són igualment autèntics, es diposita en els arxius de les Nacions Unides.
2. El secretari general de les Nacions Unides tramet còpies certificades del present Protocol a tots els estats part a la Convenció i a tots els estats que hagin signat la Convenció. Situació del Protocol opcional a la Convenció sobre els drets de l'infant relatiu a la participació d'infants en els conflictes armats Signat a Nova York el 25 de maig del 2000 Encara no ha entrat en vigor: (vegeu l'article 10) Estatus: a 16 d'octubre del 2000, 71 estats signataris, 3 estats part Participant Signatura Ratificació, adhesió (a) Alemanya 6 setembre 2000 Andorra 7 setembre 2000 Argentina 15 juny 2000 Àustria 6 setembre 2000 Azerbaitjan 8 setembre 2000 Bangladesh 6 setembre 2000 6 setembre 2000 Bèlgica1 6 setembre 2000 Belize 6 setembre 2000 Bòsnia i Hercegovina 7 setembre 2000 Brasil 6 setembre 2000 Cambotja 27 juny 2000 Canadà 5 juny 2000 7 juliol 2000 Colòmbia 6 setembre 2000 Congo (República democràtica del) 8 setembre 2000 Costa Rica 7 setembre 2000 Dinamarca 7 setembre 2000 El Salvador 18 setembre 2000 Equador 6 setembre 2000 Eslovènia 8 setembre 2000 Espanya 6 setembre 2000 Estats Units d'Amèrica 5 juliol 2000 Filipines 8 setembre 2000 Finlàndia 7 setembre 2000 França 6 setembre 2000 Gabon 8 setembre 2000 Grècia 7 setembre 2000 Guatemala 7 setembre 2000 Guinea Bissau 8 setembre 2000 Irlanda 7 setembre 2000 Islàndia 7 setembre 2000 Itàlia 6 setembre 2000 Jamaica 8 setembre 2000 Jordània 6 setembre 2000 Kazakhstan 6 setembre 2000 Kènia 8 setembre 2000 Lesotho 6 setembre 2000 Liechtenstein 8 setembre 2000 Luxemburg 8 setembre 2000 Madagascar 7 setembre 2000 Malawi 7 setembre 2000 Mali 8 setembre 2000 Malta 7 setembre 2000 Marroc 8 setembre 2000 Mèxic 7 setembre 2000 Mònaco 26 juny 2000 Namíbia 8 setembre 2000 Nauru 8 setembre 2000 Nepal 8 setembre 2000 Nigèria 8 setembre 2000 Noruega 13 juny 2000 Nova Zelanda 7 setembre 2000 Països Baixos 7 setembre 2000 Paraguai 13 setembre 2000 Portugal 6 setembre 2000 Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord 7 setembre 2000 República de Corea 6 setembre 2000 República Txeca 6 setembre 2000 Romania 6 setembre 2000 San Marino 5 juny 2000 Santa Seu 10 octubre 2000 Senegal 8 setembre 2000 Sierra Leone 8 setembre 2000 Singapur 7 setembre 2000 Sri Lanka 21 agost 2000 8 setembre 2000 Suècia 8 juny 2000 Suïssa 7 setembre 2000 Turquia 8 setembre 2000 Ucraïna 7 setembre 2000 Uruguai 7 setembre 2000 Veneçuela 7 setembre 2000 Vietnam 8 setembre 2000 Declaracions i reserves (Les declaracions i les reserves van ser formulades en el moment de la ratificació o l'adhesió, llevat que s'indiqui el contrari) Bangladesh Declaració: "De conformitat amb l'article 3, apartat 2, del Protocol opcional, el Govern de la República Popular de Bangladesh declara que l'edat mínima a partir de la qual és permès el reclutament voluntari en les forces armades nacionals és de 16 anys per als sotsoficials i els soldats i de 17 anys per als oficials, amb el consentiment, amb coneixement de causa, dels pares o dels tutors legals, sense excepció. El Govern de la República Popular de Bangladesh indica a més, a continuació, les garanties que ha adoptat per assegurar que aquest reclutament no sigui, en cap cas, forçós o coercitiu: El procés de reclutament en les forces armades nacionals, tant d'oficials com d'altres categories de soldats sense excepció s'inicia amb l'anunci a la premsa i els mitjans de comunicació nacionals. La incorporació dels nous reclutes té lloc invariablement en un espai públic, centre escolar o un altre lloc anàleg. És oberta al públic. Abans del seu reclutament, la persona ha de presentar una declaració escrita dels pares o tutors legals amb el consentiment al reclutament. Si el pare o el tutor legal són analfabets, la declaració és verificada i contrasignada pel president de l'Union Parishad (consell local). El recluta ha de presentar una partida de naixement, un certificat d'escolarització i un dossier acadèmic complet. Tots els reclutes, oficials o no, han de sotmetre's a una revisió mèdica rigorosa que inclogui controls de la pubertat. Un recluta a qui és constaten símptomes de prepubertat és automàticament rebutjat. Tots els reclutes sense excepció, independentment de la seva categoria, han de sotmetre's durant dos anys a instrucció obligatòria, la qual cosa garanteix que no seran assignats a unitats de combat abans dels 18 anys. Els oficials i la resta de categories, sense excepció, són rigorosament seleccionats abans de ser assignats a unitats de combat. Aquests mètodes de selecció inclouen tests de maduresa psicològica i de comprensió de les nocions de dret internacional relatives als conflictes armats inculcats a tots els nivells. El Govern de la República Popular de Bangladesh declara que els controls estrictes assumits d'acord amb el que disposa el Protocol opcional continuaran aplicant-se sense excepció." Bèlgica1 En el moment de la signatura: Declaració: "Aquesta signatura obliga igualment la comunitat francesa, la comunitat flamenca i la comunitat germanòfona." Canadà Declaració: "De conformitat amb l'article 3, apartat 2, del Protocol opcional a la Convenció sobre els drets de l'infant relatiu a la participació d'infants en els conflictes armats, Canadà declara el següent:
1. Les forces armades canadenques permeten el reclutament voluntari a partir de l'edat mínima de 16 anys.
2. Les forces armades canadenques han adoptat les garanties següents per tal d'assegurar que el reclutament de persones menors de 18 anys no sigui forçós o coercitiu: (a) El reclutament a les forces armades canadenques és sempre voluntari. El Canadà no practica el reclutament ni altres formes de reclutament forçoses o obligatòries. En aquest sentit, les campanyes de reclutament a les forces canadenques són campanyes informatives. Si un individu desitja ingressar a les forces canadenques ha d'omplir una sol·licitud. Si les forces canadenques ofereixen una plaça concreta al candidat, aquest candidat no està obligat a acceptar-la; (b) El reclutament de persones menors de 18 anys es fa amb el consentiment escrit i amb coneixement de causa dels pares o dels tutors legals. L'article 20, apartat 3, de la Llei sobre la defensa nacional estableix que "una persona menor de 18 anys únicament serà enrolada si té el consentiment d'un dels seus pares o del seu tutor; (c) Les persones menors de 18 anys són plenament informades dels deures associats al servei militar. Les forces canadenques proporcionen, entre altres coses, nombrosos fullets informatius i films sobre els deures associats al servei militar a les persones que desitgin incorporar-se a les forces canadenques; i (d) Les persones menors de 18 anys han d'aportar proves fefaents sobre la seva edat abans de ser acceptades a les forces armades. El candidat ha d'aportar un document jurídicament reconegut, sigui un original o una còpia certificada del certificat de naixement o del certificat de baptisme, per tal de provar la seva edat." Portugal En el moment de la signatura: Declaració: Pel que fa a l'article 2 del Protocol, la República Portuguesa considera que hauria estat preferible que el Protocol exclogués totes les formes de reclutament de persones menors de 18 anys -tant si el reclutament és voluntari com si no- i declara que aplicarà la seva legislació interna, que prohibeix el reclutament voluntari de persones menors de 18 anys, i que dipositarà una declaració vinculant, de conformitat amb l'article 3, apartat 2, del Protocol fixant en 18 anys l'edat mínima per a el reclutament voluntari a Portugal." Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord En el moment de la signatura: Declaració: "El Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord prendrà totes les mesures necessàries per tal d'assegurar que els membres de les seves forces armades que no arribin als 18 anys d'edat no participin directament en hostilitats. El Regne Unit entén que l'article 1 del Protocol opcional no exclou el desplegament de membres de les seves forces armades menors de 18 anys en hostilitats quan:
a) Existeix una necessitat militar absoluta de desplegar la seva unitat o vaixell en una àrea on tenen lloc hostilitats; i
b) Tenint en compte la naturalesa i la urgència de la situació:
i) És impossible procedir a la retirada d'aquestes persones abans del desplegament; o ii) Aquesta retirada pot perjudicar l'eficàcia operacional del seu vaixell o unitat, i comprometre així l'èxit de l'operació militar o posar en perill la seguretat de la resta del personal." Sri Lanka Declaració: "La República Socialista Democràtica de Sri Lanka [....] declara, de conformitat amb l'article 3, apartat 2, del Protocol que segons les lleis de Sri Lanka: (a) No existeix reclutament obligatori, forçós o coercitiu a les forces armades nacionals; (b) El reclutament és estrictament voluntari; (c) L'edat mínima per al reclutament voluntari a les forces armades nacionals és de 18 anys." Notes
1. Per al Regne a Bèlgica. Protocol opcional a la Convenció sobre els drets de l'infant relatiu a la venda d'infants, la prostitució infantil i la utilització d'infants en la pornografia Els estats part en el present Protocol, Considerant que per avançar en la realització dels objectius de la Convenció sobre els drets de l'infant i en l'aplicació de les seves disposicions, especialment dels articles 1, 11, 21, 32, 33, 34, 35 i 36, seria convenient ampliar les mesures que han d'adoptar els estats part per garantir la protecció dels infants davant la venda d'infants, la prostitució infantil i la utilització d'infants en la pornografia; Considerant també que la Convenció sobre els drets de l'infant reconeix el dret dels infants a la protecció davant l'explotació econòmica i la realització de qualsevol treball que pugui ser perillós, entorpir la seva educació o perjudicar la seva salut o desenvolupament físic, mental, espiritual, moral o social; Greument preocupats pel creixent i important tràfic internacional d'infants que té per finalitat la venda d'infants, la seva prostitució i la seva utilització en la pornografia; Manifestant una preocupació profunda per la pràctica difosa i continuada del turisme sexual, a la qual els infants són especialment vulnerables, ja que fomenta directament la venda d'infants, la seva prostitució i la seva utilització en la pornografia; Reconeixent que alguns grups especialment vulnerables, en particular les nenes, estan exposats a un perill més gran d'explotació sexual i que la representació de nenes explotades sexualment és desproporcionadament alta; Preocupats per la disponibilitat cada vegada més gran de pornografia infantil a Internet i altres mitjans tecnològics moderns i recordant la Conferència internacional de lluita contra la pornografia infantil a Internet, reunida a Viena el 1999 i, en particular, les seves conclusions, en les quals es demana la penalització mundial de la producció, la distribució, l'exportació, la transmissió, la importació, la possessió intencionada i la publicitat de la pornografia infantil, i subratllant la importància d'una col·laboració i associació més estretes entre els governs i la indústria d'Internet; Estimant que es facilitarà l'eliminació de la venda d'infants, de la prostitució infantil i de la utilització d'infants en la pornografia si s'adopta una visió global que permeti fer front a tots els factors que hi contribueixen, com ara el subdesenvolupament, la pobresa, les disparitats econòmiques, les estructures socioeconòmiques no equitatives, la disfunció de les famílies, la falta d'educació, la migració del camp a la ciutat, la discriminació per motius de gènere, el comportament sexual irresponsable dels adults, les pràctiques tradicionals perjudicials, els conflictes armats i el tràfic d'infants; Estimant també que s'haurien de fer esforços per incrementar la sensibilització pública necessària per reduir la demanda que és l'origen de la venda d'infants, de la prostitució infantil i de la utilització d'infants en la pornografia, i estimant que és important enfortir l'associació mundial de tots els actors implicats, i també millorar l'aplicació de la llei a escala nacional; Tenint en compte les disposicions dels instruments jurídics internacionals relatius a la protecció dels infants, inclòs el Conveni de l'Haia relatiu a la protecció dels infants i a la cooperació en matèria d'adopció internacional, el Conveni de l'Haia sobre els aspectes civils del segrest internacional d'infants, el Conveni de l'Haia sobre la competència, el dret aplicable, el reconeixement, l'execució i la cooperació en matèria de responsabilitat dels pares i les mesures per a la protecció d'infants, i el Conveni núm. 182 de l'Organització Internacional del Treball sobre la prohibició de les pitjors formes de treball infantil i l'acció immediata per a la seva eliminació; Animats pel suport aclaparador de què gaudeix la Convenció sobre els drets de l'infant, cosa que demostra el compromís generalitzat que existeix vers la promoció i la protecció dels drets dels infants; Reconeixent la importància d'aplicar les disposicions del Programa d'acció per a la prevenció de la venda d'infants, la prostitució infantil i la utilització d'infants en la pornografia, i també la Declaració i el Programa d'acció adoptats pel Congrés mundial contra l'explotació sexual comercial d'infants, organitzat a Estocolm del 27 al 31 d'agost de 1996 i les altres decisions i recomanacions pertinents dels òrgans internacionals competents; Tenint en compte igualment la importància de les tradicions i els valors culturals de cada poble amb vista a la protecció i el desenvolupament harmoniós dels infants; Han convingut el següent: Article 1 Els estats part han de prohibir la venda d'infants, la prostitució infantil i la utilització d'infants en la pornografia, tal com es preveu en el present Protocol. Article 2 Als efectes del present Protocol:
a) Per venda d'infants s'entén qualsevol acte o transacció pels quals un infant és transferit per qualsevol persona o grup de persones a un altra a canvi de remuneració o de qualsevol altra compensació;
b) Per prostitució infantil s'entén la utilització d'un infant en activitats sexuals a canvi de remuneració o de qualsevol altra forma de compensació;
c) Per pornografia infantil s'entén qualsevol representació, per qualsevol mitjà, d'un infant dedicat a activitats sexuals explícites, reals o simulades, o qualsevol representació de les parts sexuals d'un infant amb finalitats primordialment sexuals. Article 3
1. Cada estat part ha d'adoptar mesures per tal que, com a mínim, els actes i les activitats següents que s'enumeren quedin íntegrament compresos en la seva legislació penal o criminal, tant si aquests delictes s'han comès dins de les seves fronteres com si s'han comès a fora, i tant si s'han perpetrat individualment com si s'han comès col·lectivament:
a) En relació amb la venda d'infants, tal com es defineix en l'article 2:
i) Oferir, lliurar o acceptar, per qualsevol mitjà, un infant amb alguna de les finalitats següents: a. Explotació sexual de l'infant; b. Transferència d'òrgans de l'infant amb afany de lucre; c. Sotmetre a treballs forçosos l'infant; ii) Induir indegudament, en qualitat d'intermediari, algú que presti el seu consentiment per a l'adopció d'un infant en violació dels instruments jurídics internacionals aplicables en matèria d'adopció;
b) L'oferta, la possessió, l'adquisició o el lliurament d'un infant amb finalitats de prostitució infantil, tal com es defineix en l'article 2;
c) La producció, la distribució, la difusió, la importació, l'exportació, l'oferta, la venda o la possessió, amb les finalitats més amunt esmentades, de pornografia infantil, tal com es defineix en l'article 2.
2. Sense perjudici de les disposicions de la legislació nacional d'un estat part, aquestes disposicions s'han d'aplicar també en els casos de temptativa en la comissió de qualsevol dels dits actes i de complicitat o participació en qualsevol dels actes esmentats.
3. Tot estat part ha de castigar aquests delictes amb penes adequades a la seva gravetat.
4. Sense perjudici de les disposicions de la legislació nacional pròpia, cada estat part ha d'adoptar, si escau, disposicions que permetin fer efectiva la responsabilitat de persones jurídiques pels delictes establerts en l'apartat 1 del present article. D'acord amb els principis jurídics aplicables en l'estat part, aquesta responsabilitat de les persones jurídiques pot ser penal, civil o administrativa.
5. Els estats part han d'adoptar totes les disposicions legals i administratives pertinents per assegurar que totes les persones que intervinguin en l'adopció d'un infant actuïn de conformitat amb els instruments jurídics internacionals aplicables. Article 4
1. Cada estat part ha d'adoptar les disposicions necessàries per fer efectiva la seva jurisdicció quant als delictes als quals fa referència l'apartat 1 de l'article 3, quan aquests delictes siguin comesos en el seu territori o a bord d'un vaixell o d'una aeronau enregistrats en aquell estat.
2. Cada estat part pot adoptar les disposicions necessàries per fer efectiva la seva jurisdicció quant als delictes als quals fa referència a l'apartat 1 de l'article 3 en els casos següents:
a) Quan el presumpte delinqüent sigui nacional d'aquest estat o quan la persona tingui residència habitual en el seu territori;
b) Quan la víctima sigui nacional d'aquest estat.
3. Cada estat part ha d'adoptar també les disposicions que siguin necessàries per fer efectiva la seva jurisdicció quant als delictes esmentats quan el presumpte delinqüent es trobi en el seu territori i no sigui extradit a un altre estat part pel fet que el delicte ha estat comès per un dels seus súbdits.
4. El present Protocol no exclou l'exercici de cap jurisdicció penal de conformitat amb la legislació interna. Article 5
1. Els delictes als quals fa referència l'apartat 1 de l'article 3 s'han de considerar inclosos entre els delictes que donen lloc a extradició en tot tractat d'extradició formalitzat entre estats part, i s'han d'incloure com a delictes que donen lloc a extradició en tot tractat d'extradició que formalitzin entre ells en el futur, de conformitat amb les condicions establertes en aquests tractats.
2. Si un estat part que subordina l'extradició a l'existència d'un tractat rep una demanda d'extradició d'un altre estat part amb el qual no té tractat d'extradició, pot invocar el present Protocol com a base jurídica per a l'extradició respecte a aquests delictes. L'extradició s'ha de fer d'acord amb les altres condicions establertes en la legislació de l'estat requerit.
3. Els estats part que no condicionen l'extradició a l'existència d'un tractat han de reconèixer que aquests delictes donen lloc a l'extradició entre aquests estats, d'acord amb les condicions establertes en la legislació de l'estat requerit.
4. Als efectes de l'extradició entre estats part, es considera que els delictes s'han comès no només en el lloc on han ocorregut sinó també en el territori dels estats obligats a fer efectiva la seva jurisdicció de conformitat amb l'article 4.
5. Si es presenta una demanda d'extradició respecte a un dels delictes als quals fa referència l'apartat 1 de l'article 3 i l'estat requerit no concedeix o no desitja concedir l'extradició per raó de la nacionalitat de l'autor del delicte, aquest estat ha d'adoptar les mesures necessàries per sotmetre el cas a les seves autoritats competents als efectes del seu processament. Article 6
1. Els estats part s'han de prestar tota l'assistència possible en relació amb qualsevol investigació, procediment penal o procediment d'extradició que s'iniciï respecte als delictes als quals fa referència l'apartat 1 de l'article 3, inclosa l'assistència per a l'obtenció de totes les proves necessàries per a aquests procediments que estiguin en el seu poder.
2. Els estats part han de complir les obligacions que els corresponen en virtut de l'apartat 1 del present article de conformitat amb qualsevol tractat o altres acords de cooperació judicial que hi hagi entre ells. A manca d'aquests tractats o acords, els estats part es presten la cooperació esmentada de conformitat amb la seva legislació interna. Article 7 Sense perjudici de les disposicions de la seva legislació, els estats part tenen les obligacions següents:
a) Adoptar mesures encaminades a l'embargament i la confiscació segons correspongui, de:
i) Béns, com ara materials, havers i altres mitjans materials utilitzats per cometre o facilitar la comissió de delictes als quals fa referència el present Protocol; ii) Guanys obtinguts d'aquests delictes;
b) Donar curs a les demandes formulades per un altre estat part per tal que es procedeixi a l'embargament o la confiscació dels béns o els guanys als quals fa referència l'incís
i) de la lletra a);
c) Adoptar mesures per tancar temporalment o definitivament els locals utilitzats per cometre aquests delictes. Article 8
1. Els estats part han d'adoptar mesures apropiades per protegir en totes les fases del procediment penal els drets i els interessos dels infants víctimes de les pràctiques prohibides pel present Protocol i, en particular han de:
a) Reconèixer la vulnerabilitat dels infants víctimes i adaptar els procediments de forma que es reconeguin les seves necessitats especials, incloses les necessitats especials com a testimonis;
b) Informar els infants víctimes dels seus drets, el seu paper, l'abast, les dates i el progrés dels procediments i la resolució de la causa;
c) Autoritzar la presentació i la consideració de les opinions, les necessitats i les preocupacions dels infants víctimes en els procediments en què es vegin afectats els seus interessos personals d'una manera consistent amb les regles processals de la legislació nacional;
d) Prestar l'assistència oportuna durant tot el procediment legal als infants víctimes;
e) Protegir, quan escau, la intimitat i la identitat dels infants víctimes i adoptar mesures de conformitat amb la legislació nacional per tal d'evitar la divulgació no apropiada d'informació que pugui conduir a la identificació dels infants víctimes;
f) Vetllar, en els casos que escaigui, per la seguretat dels infants víctimes, i també per la de les seves famílies i dels testimonis a favor seu, davant d'intimidacions i represàlies;
g) Evitar les demores innecessàries en la resolució de les causes i en l'execució de les resolucions o decrets pels quals es concedeix compensació als infants víctimes.
2. Els estats part han de garantir que la incertesa sobre l'edat real de la víctima no ha d'impedir la iniciació de les investigacions penals, incloses les investigacions encaminades a determinar l'edat de la víctima.
3. Els estats part han de garantir que, en el tractament per la justícia penal d'infants víctimes dels delictes enunciats en el present Protocol, la consideració màxima a tenir en compte sigui l'interès superior dels infants.
4. Els estats part han d'adoptar mesures per tal d'assegurar una formació apropiada, particularment en els àmbits jurídics i psicològics, de les persones que treballin amb víctimes dels delictes prohibits en virtut del present Protocol.
5. Els estats part han d'adoptar, en els casos que escaigui, mesures per protegir la seguretat i la integritat de les persones i/o organitzacions dedicades a la prevenció i/o a la protecció i a la rehabilitació de les víctimes d'aquests delictes.
6. Cap de les disposicions del present article no s'ha d'entendre en perjudici de o inconsistent amb el dret de l'acusat a un judici just i imparcial. Article 9
1. Els estats part han d'adoptar o reforçar, aplicar i divulgar les lleis, les mesures administratives, les polítiques i els programes socials destinats a la prevenció dels delictes als quals fa referència el present Protocol. S'ha de prestar particular atenció a la protecció dels infants que siguin especialment vulnerables a aquestes pràctiques.
2. Els estats part han de promoure la sensibilització del públic en general, inclosos els infants, mitjançant la informació per tots els mitjans apropiats i l'educació i la formació en relació amb les mesures preventives i els efectes perjudicials dels delictes als quals fa referència el present Protocol. Per complir les obligacions que els imposa aquest article, els estats part han de promoure la participació de la comunitat i en particular dels infants i dels infants víctimes, en aquests programes d'informació, d'educació i de formació, fins i tot a escala internacional.
3. Els estats part han de prendre totes les mesures possibles per assegurar tota l'assistència apropiada a les víctimes d'aquests delictes, inclosa la seva plena reintegració social i la seva plena recuperació física i psicològica.
4. Els estats part han d'assegurar-se que tots els infants víctimes dels delictes descrits en el present Protocol tinguin accés a procediments adequats per obtenir, sense discriminació, compensació pels danys soferts de les persones legalment responsables.
5. Els estats part han d'adoptar les mesures necessàries per prohibir efectivament la producció i la difusió de material en el qual es faci publicitat dels delictes enunciats en el present Protocol. Article 10
1. Els estats part han d'adoptar totes les mesures necessàries per enfortir la cooperació internacional mitjançant acords multilaterals, regionals i bilaterals, per a la prevenció, la detecció, la investigació, el processament i el càstig dels responsables d'actes relacionats amb la venda d'infants, la prostitució infantil, la utilització d'infants en la pornografia i el turisme sexual infantil. Els estats part han de promoure també la cooperació internacional i la coordinació entre les seves autoritats, les organitzacions no governamentals nacionals i internacionals i les organitzacions internacionals.
2. Els estats part han de promoure la cooperació internacional per tal d'assistir els infants víctimes per aconseguir la recuperació física i psicològica, la reintegració social i la repatriació.
3. Els estats part han d'impulsar l'enfortiment de la cooperació internacional per lluitar contra les causes arrelades, com ara la pobresa i el subdesenvolupament, que fan que els infants siguin vulnerables a la venda d'infants, a la prostitució infantil, a la utilització d'infants en la pornografia i al turisme sexual infantil.
4. Els estats part que estan en condicions de fer-ho, han de proporcionar assistència financera, tècnica o de qualsevol altra mena, per mitjà dels programes existents multilaterals, regionals, bilaterals o per mitjà d'altres programes. Article 11 Cap de les disposicions del present Protocol s'entén en perjudici de qualsevol disposició més propícia a la realització dels drets dels infants que estigui continguda en:
a) La legislació d'un estat part;
b) El dret internacional en vigor per a aquest estat. Article 12
1. Cada estat part, en el termini de dos anys a comptar de l'entrada en vigor del present Protocol respecte d'aquest estat part, ha de sotmetre al Comitè dels Drets de l'Infant un informe que ha d'incloure una exposició detallada de les mesures que hagi adoptat per aplicar les disposicions del Protocol.
2. Després de sotmetre l'informe detallat, cada estat part ha d'incloure en els informes que sotmet al Comitè dels Drets de l'Infant de conformitat amb l'article 44 de la Convenció, qualsevol informació addicional que estigui al seu abast sobre l'aplicació del present Protocol. Els altres estats parts en el Protocol presenten un informe cada cinc anys.
3. El Comitè dels Drets de l'Infant pot demanar als estats parts informació addicional rellevant sobre l'aplicació del present Protocol. Article 13
1. El present Protocol és obert a la signatura de qualsevol estat que sigui part en la Convenció o que l'hagi signada.
2. El present Protocol està subjecte a la ratificació i obert a l'adhesió de qualsevol estat que sigui part en la Convenció o que l'hagi signada. Els instruments de ratificació o d'adhesió s'han de dipositar prop del secretari general de les Nacions Unides.

Article 14 1. El present Protocol entrarà en vigor al cap de tres mesos de la data en què hagi estat dipositat el desè instrument de ratificació o d'adhesió.
2. Per a cada estat que ratifiqui el present Protocol o s'hi adhereixi després que hagi entrat en vigor, el Protocol entrarà en vigor un mes després de la data en què hagi dipositat el seu instrument de ratificació o d'adhesió.

Article 15 1. Qualsevol estat part pot denunciar el present Protocol en qualsevol moment, notificant-ho per escrit al secretari general de les Nacions Unides, el qual n'ha d'informar els altres estats part en la Convenció i tots els estats que l'hagin signada. La denúncia esdevé efectiva al cap d'un any de la data en què la notificació hagi estat rebuda pel secretari general de les Nacions Unides.
2. Aquesta denúncia no eximeix l'estat part de les seves obligacions en virtut del present Protocol respecte a qualsevol delicte que s'hagi produït abans de la data en què es faci efectiva. La denúncia tampoc no ha de ser impediment perquè el Comitè dels Drets de l'Infant continuï l'examen de qualsevol assumpte iniciat abans de la data en què la denúncia es faci efectiva.

Article 16 1. Qualsevol estat part pot proposar una esmena i sotmetre-la al secretari general de les Nacions Unides. El secretari general comunica l'esmena proposada als estats part, i els demana que li notifiquin si són favorables a la convocatòria d'una conferència d'estats part amb la finalitat d'examinar i sotmetre a votació les propostes. Si dins dels quatre mesos següents a la data d'aquesta notificació, com a mínim un terç dels estats part es declaren a favor de la conferència esmentada, el secretari general la convoca sota els auspicis de les Nacions Unides. Qualsevol esmena adoptada per majoria dels estats part presents i votants en la conferència se sotmet a l'Assemblea General de les Nacions Unides perquè pugui ser aprovada.
2. Una esmena adoptada de conformitat amb l'apartat 1 del present article entra en vigor quan hagi estat aprovada per l'Assemblea General i acceptada per una majoria de dos terços dels estats part.
3. Quan una esmena entra en vigor és obligatòria per als estats part que l'hagin acceptada; els altres estats part segueixen obligats per les disposicions del present Protocol i per les esmenes anteriors que hagin acceptat.

Article 17 1. El present Protocol, els textos del qual en àrab, xinès, anglès, francès, rus i espanyol són igualment autèntics, es diposita en els arxius de les Nacions Unides.
2. El secretari general de les Nacions Unides tramet còpies certificades del present Protocol a tots els estats part i a tots els estats que l'hagin signat. Situació del Protocol opcional a la Convenció sobre els drets de l'infant relatiu a la venda d'infants, la prostitució infantil i la utilització d'infants en la pornografia Signat a Nova York el 25 de maig del 2000 Encara no ha entrat en vigor: (vegeu l'article 14) Estatus: a 16 d'octubre del 2000, 66 estats signataris, 1 estat part Participant Signatura Ratificació, adhesió (a) Alemanya 6 setembre 2000 Andorra 7 setembre 2000 Àustria 6 setembre 2000 Azerbaitjan 8 setembre 2000 Bangladesh 6 setembre 2000 6 setembre 2000 Bèlgica1 6 setembre 2000 Belize 6 setembre 2000 Bòsnia i Hercegovina 7 setembre 2000 Brasil 6 setembre 2000 Cambotja 27 juny 2000 Colòmbia 6 setembre 2000 Costa Rica 7 setembre 2000 Dinamarca 7 setembre 2000 Equador 6 setembre 2000 Eslovènia 8 setembre 2000 Espanya 6 setembre 2000 Estats Units d'Amèrica 5 juliol 2000 Filipines 8 setembre 2000 Finlàndia 7 setembre 2000 França 6 setembre 2000 Gabon 8 setembre 2000 Grècia 7 setembre 2000 Guatemala 7 setembre 2000 Guinea Bissau 8 setembre 2000 Irlanda 7 setembre 2000 Islàndia 7 setembre 2000 Itàlia 6 setembre 2000 Jamaica 8 setembre 2000 Jordània 6 setembre 2000 Kazakhstan 6 setembre 2000 Kènia 8 setembre 2000 Lesotho 6 setembre 2000 Liechtenstein 8 setembre 2000 Luxemburg 8 setembre 2000 Madagascar 7 setembre 2000 Malawi 7 setembre 2000 Malta 7 setembre 2000 Marroc 8 setembre 2000 Mèxic 7 setembre 2000 Mònaco 26 juny 2000 Namíbia 8 setembre 2000 Nauru 8 setembre 2000 Nepal 8 setembre 2000 Nigèria 8 setembre 2000 Noruega 13 juny 2000 Nova Zelanda 7 setembre 2000 Països Baixos 7 setembre 2000 Paraguai 13 setembre 2000 Portugal 6 setembre 2000 Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord 7 setembre 2000 República de Corea 6 setembre 2000 Romania 6 setembre 2000 San Marino 5 juny 2000 Santa Seu 10 octubre 2000 Senegal 8 setembre 2000 Sierra Leone 8 setembre 2000 Suècia 8 setembre 2000 Suïssa 7 setembre 2000 Turquia 8 setembre 2000 Ucraïna 7 setembre 2000 Uruguai 7 setembre 2000 Veneçuela 7 setembre 2000 Vietnam 8 setembre 2000 Xile 28 juny 2000 Xina 6 setembre 2000 Declaracions i reserves (Les declaracions i les reserves van ser formulades en el moment de la ratificació o l'adhesió, llevat que s'indiqui el contrari) Bèlgica1 En el moment de la signatura: Declaració: "Aquesta signatura obliga igualment la comunitat francesa, la comunitat flamenca i la comunitat germanòfona." Suècia En el moment de la signatura: Declaració: "Referir-se a les declaracions anteriors formulades per la Unió Europea en el context del Grup de treball per a l'adopció ad referendum del Protocol opcional el 4 de febrer del 2000 i a la declaració sotmesa pel Govern suec durant la mateixa ocasió, així com la declaració de Suècia sotmesa en el context de l'adopció del Protocol per l'Assemblea General el 25 de maig del 2000. A més, Suècia declara que interpreta els mots "qualsevol representació" de l'article 2.c) en el sentit de "representació visual". Notes
1. Per al Regne a Bèlgica. Declaració del Principat d'Andorra relativa a l'article 3, apartat 2, del Protocol opcional a la Convenció sobre els drets de l'infant relatiu a la participació d'infants en els conflictes armats En relació amb l'article 3, apartat 2, del Protocol, el Principat d'Andorra declara que no disposa actualment de forces armades. Els únics cossos especialitzats presents al Principat són el de la Policia i el de la Duana, els quals demanen per ingressar-hi una edat no inferior a la prevista en l'article 2 del Protocol opcional. A més, el Principat d'Andorra vol reiterar en aquesta declaració la seva disconformitat amb el contingut de l'article 2, en el sentit que es permeti el reclutament voluntari de menors de 18 anys.