Article 4

Article 4

Compromisos

1. Totes les parts, tenint en compte les responsabilitats comunes però diferenciades i el caràcter específic de les seves prioritats nacionals i regionals de desenvolupament, dels objectius i de les circumstàncies, han d’adoptar els compromisos següents:

a) Elaborar, actualitzar periòdicament, publicar i facilitar a la Conferència de les parts, d’acord amb l’article 12, inventaris nacionals de les emissions antropogèniques per part de les fonts i de l’absorció per part dels embornals de tots els gasos d’efecte hivernacle no establerts pel Protocol de Montreal, utilitzant metodologies comparables que han de ser acordades per la Conferència de les parts.

b) Elaborar, aplicar, publicar i actualitzar regularment programes nacionals i, si escau, regionals, que continguin mesures orientades a mitigar el canvi climàtic, tenint en compte les emissions antropogèniques per part de les fonts i l’absorció per part dels embornals de tots els gasos d’efecte hivernacle no establerts pel Protocol de Montreal, i les mesures orientades a facilitar l’adaptació adequada al canvi climàtic.

c) Promoure i donar suport mitjançant la cooperació al desenvolupament, l’establiment, l’aplicació i la difusió, en especial per la via de la transferència, de tecnologies, de pràctiques i de processos que permetin controlar, reduir o prevenir les emissions antropogèniques de gasos d’efecte hivernacle no establerts pel Protocol de Montreal en tots els sectors pertinents, en particular els de l’energia, el transport, la indústria, l’agricultura, la silvicultura i la gestió de residus.

d) Promoure la gestió sostenible i promoure i donar suport amb la seva cooperació a la conservació i l’enfortiment, si escau, dels embornals i els dipòsits de tots els gasos d’efecte hivernacle no establerts pel Protocol de Montreal, especialment la biomassa, els boscos i els oceans i altres ecosistemes terrestres, costaners i marins.

e) Cooperar en els preparatius per a l’adaptació als impactes del canvi climàtic i desenvolupar i elaborar plans apropiats i integrats per a la gestió de les zones costaneres, per als recursos hídrics i l’agricultura i per a la protecció i rehabilitació de les zones, particularment d’Àfrica, afectades per la sequera i la desertificació, i també per les inundacions.

f) Tenir en compte, en la mesura que es pugui, les consideracions relatives al canvi climàtic en les seves polítiques i mesures socials, econòmiques i ambientals i emprar mètodes apropiats (per exemple, avaluacions d’impacte), formulats i determinats en l’àmbit nacional per reduir al mínim els efectes negatius sobre l’economia, la salut pública i la qualitat del medi ambient dels projectes o de les mesures empresos per les parts per mitigar el canvi climàtic o adaptar-s’hi.

g) Promoure i donar suport amb la seva cooperació a la investigació científica, tecnològica, tècnica, socioeconòmica i altres, a l’observació sistemàtica i a l’establiment d’arxius de dades relatives al sistema climàtic amb l’objectiu de facilitar la comprensió de les causes, els efectes, la magnitud i la distribució cronològica del canvi climàtic, i les conseqüències econòmiques i socials de les diverses estratègies de resposta, i amb l’objectiu també de reduir o eliminar els elements d’incertesa que encara subsisteixen respecte a això.

h) Promoure i donar suport amb la seva cooperació a l’intercanvi de dades d’ordre científic, tecnològic, tècnic, socioeconòmic i jurídic sobre el sistema climàtic i el canvi climàtic, i sobre les conseqüències econòmiques i socials de les diverses estratègies de resposta. Aquest intercanvi ha de ser complet, lliure i ràpid.

i) Promoure i donar suport amb la seva cooperació a l’educació, la capacitació i la sensibilització del públic respecte al canvi climàtic, i estimular la participació més àmplia possible en aquest procés, en especial la de les organitzacions no-governamentals.

j) Comunicar a la Conferència de les parts la informació relativa a l’aplicació del Conveni, d’acord amb l’article 12.

2. Els països desenvolupats que formen part del Conveni i la resta de les parts incloses en l’annex I adopten els compromisos específics previstos a continuació:

a) Cadascuna d’aquestes parts adopta polítiques nacionals i pren les mesures corresponents de mitigació del canvi climàtic, tot limitant les seves emissions antropogèniques de gasos d’efecte hivernacle i protegint i reforçant els seus embornals i dipòsits de gasos d’efecte hivernacle. Aquestes polítiques i mesures demostraran que els països desenvolupats prenen la iniciativa de modificar les tendències a llarg termini de les emissions antropogèniques en concordança amb l’objectiu d’aquest Conveni, i reconeixeran que el retorn, abans del final del decenni actual, als nivells anteriors d’emissions antropogèniques de diòxid de carboni i d’altres gasos d’efecte hivernacle no establerts pel Protocol de Montreal contribuiria a aquesta modificació, i tenint en compte les diferències de punts de partida i d’aproximació entre aquestes parts, de les seves estructures econòmiques i de la seva base de recursos, de la necessitat de mantenir un creixement econòmic fort i sostenible, de les tecnologies disponibles i d’altres circumstàncies pròpies de cada cas; i també la necessitat que cadascuna d’aquestes parts contribueixi de manera equitativa i apropiada a l’acció mundial per a la consecució d’aquest objectiu. Aquestes parts poden aplicar les polítiques esmentades i mesures en associació amb d’altres parts i poden ajudar les altres parts a contribuir a l’objectiu del Conveni i, en particular, a l’objectiu d’aquesta lletra.

b) A fi d’afavorir el progrés cap a aquest objectiu, cadascuna d’aquestes parts presentarà, d’acord amb l’article 12, dins dels sis mesos següents a l’entrada en vigor del Conveni en el seu territori, i a partir d’aleshores periòdicament, informació detallada sobre les polítiques i les mesures a què es fa referència en la lletra a), i sobre les projeccions resultants respecte a les emissions antropogèniques per part de les fonts i a l’absorció per part dels embornals de gasos d’efecte hivernacle no establerts pel Protocol de Montreal per al període al qual es refereix la lletra a), amb la finalitat de retornar de manera individual o conjunta aquestes emissions antropogèniques de diòxid de carboni i d’altres gasos d’efecte hivernacle no establerts pel Protocol de Montreal als nivells de 1990. La Conferència de les parts examina aquesta informació en el seu primer període de sessions i a partir d’aleshores de forma periòdica, d’acord amb l’article 7.

c) Per calcular les emissions per part de les fonts i l’absorció per part dels embornals de gasos d’efecte hivernacle per a les finalitats de la lletra b), es prenen en consideració els coneixements científics més exactes de què es disposi; en especial pel que fa a la capacitat efectiva dels embornals i a la contribució d’aquests gasos al canvi climàtic. La Conferència de les parts examina i adopta les metodologies que s’han d’emprar per a aquests càlculs en el seu primer període de sessions i les revisa periòdicament a partir d’aleshores.

d) La Conferència de les parts examina, en el seu primer període de sessions, les lletres

a) i

b) per determinar si són adequades. Aquest examen el du a terme tenint en compte les informacions i les avaluacions científiques més exactes de què disposi sobre el canvi climàtic i les seves repercussions, i també de la informació tècnica, social i econòmica pertinent. Sobre la base d’aquest examen, la Conferència de les parts adopta mesures apropiades, que poden consistir en l’adopció d’esmenes als compromisos considerats en les lletres

a) i b). La Conferència de les parts, en el seu primer període de sessions, també adopta decisions sobre criteris per a l’aplicació conjunta indicada en la lletra a). Es fa un segon examen de les lletres

a) i

b) no més tard del 31 de desembre de 1998, i posteriorment d’altres a intervals regulars determinats per la Conferència de les parts, fins que s’assoleixi l’objectiu d’aquest Conveni.

e) Cadascuna d’aquestes parts: i. Coordina amb la resta de les parts indicades, si escau, els instruments econòmics i administratius corresponents elaborats per assolir l’objectiu del Conveni. ii. Identifica i estudia periòdicament les polítiques i les pràctiques internes que promoguin activitats que augmentin les emissions antropogèniques de gasos d’efecte hivernacle, no establerts pel Protocol de Montreal.

f) La Conferència de les parts examinarà, no més tard del 31 de desembre de 1998, la informació disponible amb l’objectiu d’adoptar decisions respecte a les esmenes que correspongui introduir en la llista dels annexos I i II, amb l’aprovació de la part interessada.

g) Qualsevol de les parts no incloses en l’annex I pot, en el seu instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió, o en qualsevol moment a partir d’aleshores, notificar al dipositari la intenció d’obligar-se en virtut de les lletres

a) i

b) anteriors. El dipositari informa la resta de signataris i les parts d’aquesta notificació.

3. Els països desenvolupats, les parts del Conveni i la resta de parts desenvolupades que figuren a l’annex II proporcionen recursos financers nous i addicionals per cobrir la totalitat de les despeses convingudes que efectuïn els països en desenvolupament, que formen part del Conveni, a l’efecte de complir les seves obligacions en virtut de l’apartat 1 de l’article 12. Proporcionen els recursos financers, en especial recursos per a la transferència de tecnologia, que els països en desenvolupament, que formen part del Conveni, necessitin per satisfer la totalitat de les despeses addicionals convingudes resultants de l’aplicació de les mesures establertes en l’apartat 1 d’aquest article i que s’hagin acordat entre un país en desenvolupament, part al Conveni, i l’entitat o entitats internacionals a les quals es refereix l’article 11, d’acord amb l’article esmentat. En dur a terme aquests compromisos, s’ha de tenir en compte la necessitat que les aportacions de fons siguin adequades i previsibles i també la importància que la càrrega es distribueixi adequadament entre els països desenvolupats que formen part del Conveni.

4. Els països desenvolupats que formen part del Conveni i la resta de les parts desenvolupades que figuren a l’annex II, també ajuden els països en desenvolupament que formen part del Conveni, i que són particularment vulnerables als efectes negatius del canvi climàtic, a fer front als costos que impliquin l’adaptació a aquests efectes negatius.

5. Els països desenvolupats que formen part del Conveni i la resta de les parts desenvolupades que figuren a l’annex II prenen totes les mesures possibles per promoure, facilitar i finançar, segons convingui, la transferència i l’accés de tecnologies i coneixements pràctics respectuosos amb el medi ambient a altres parts, especialment als països en desenvolupament que formen part del Conveni, a fi que puguin aplicar-ne les disposicions. En aquest procés, els països desenvolupats que formen part del Conveni donen suport al desenvolupament i la millora de les capacitats i les tecnologies pròpies dels països en desenvolupament que formen part del Conveni. Les altres parts i les organitzacions que estiguin en condicions de fer-ho també poden contribuir a facilitar la transferència d’aquestes tecnologies.

6. La Conferència de les parts atorga cert grau de flexibilitat en el compliment dels compromisos contrets en virtut de l’apartat 2a de les parts incloses en l’annex I que estan en procés de transició cap a una economia de mercat, a fi d’augmentar la capacitat d’aquestes parts de fer front al canvi climàtic, en especial en relació amb el nivell històric pres com a referència d’emissions antropogèniques de gasos d’efecte hivernacle no establerts pel Protocol de Montreal.

7. La mesura en què els països en desenvolupament que formen part del Conveni compleixin de manera efectiva amb els seus compromisos depèn de la manera en què els països desenvolupats, que formen part del Conveni, duen a terme efectivament els seus compromisos relatius als recursos financers i a la transferència de tecnologia; es té en compte primordialment el fet que el desenvolupament econòmic i social i l’eradicació de la pobresa són les prioritats primeres i essencials dels països en desenvolupament que formen part del Conveni.

8. Amb la finalitat de complir els compromisos als quals es refereix aquest article, les parts estudien les mesures que calgui prendre en virtut del Conveni, en especial pel que fa al finançament, a la seguretat i a la transferència de tecnologia, per atendre les necessitats i les preocupacions específiques dels països en desenvolupament que formen part del Conveni, derivades dels efectes negatius del canvi climàtic i de l’impacte de l’aplicació de mesures de resposta. S’ha de posar especial atenció en les necessitats dels països següents:

a) els petits països insulars;

b) els països amb zones costaneres baixes;

c) els països amb zones àrides o semiàrides, zones forestals i zones exposades a la desforestació;

d) els països amb zones propenses als desastres naturals;

e) els països amb zones exposades a la sequera i a la desertificació;

f) els països amb zones d’alta contaminació atmosfèrica urbana;

g) els països amb ecosistemes fràgils, en particular els ecosistemes muntanyosos;

h) els països, les economies dels quals depenen en gran mesura dels ingressos generats per la producció, la transformació i l’exportació de combustibles fòssils i productes associats d’alta intensitat energètica, o del consum d’aquests combustibles i productes;

i) els països sense litoral i els països de trànsit. A més, la Conferència de les parts pot prendre les mesures que convinguin en relació amb aquest apartat.

9. Les parts prenen plenament en consideració les necessitats específiques i les situacions especials dels països menys avançats en adoptar mesures respecte al finançament i la transferència de tecnologia.

10. En dur a terme els compromisos que dimanen del Conveni, les parts tenen en compte, d’acord amb l’article 10, la situació de les parts, en especial dels països en desenvolupament, les economies de les quals siguin vulnerables als efectes negatius de les mesures de resposta al canvi climàtic. Això s’aplica en especial a les economies de les parts que depenen en gran mesura dels ingressos generats per la producció, la transformació i l’exportació de combustibles fòssils i de productes associats d’alta intensitat energètica, o del consum d’aquests combustibles o productes, o bé de l’ús de combustibles fòssils la substitució dels quals ocasioni dificultats serioses.