Conveni sobre la prohibició del desenvolupament, la producció i l'emmagatzematge d'armes bacteriològiques (biològiques) o amb toxines i sobre la seva destrucció
- Estat
- en vigor Ratificat i en vigor per a Andorra des del 02/03/2015.
- Tipus
- multilateral · ONU · desarmament i dret humanitari
- Signatura
- 10/04/1972
- Aprovació del Consell General
- 16/10/2014
- Entrada en vigor
- 02/03/2015
- Text d'aquesta pàgina
- versió catalana publicada al BOPA (traducció: els textos autèntics són els de l'organització dipositària)
- Publicacions al BOPA
- BOPA núm. 65/2014 (12/11/2014) · proposta de ratificació (amb el text) · Conveni sobre la prohibició del desenvolupament, la producció i l’emmagatzematge d’armes bacteriològiques (biològiques) …
- BOPA núm. 33/2015 (22/04/2015) · entrada en vigor · Edicte d’entrada en vigor del Conveni sobre la prohibició del desenvolupament, la producció i l’emmagatzematge d’armes b…
- Avisos
- elaboració pròpia data d'entrada en vigor: el text de l'edicte diu 2015-03-02 i la lectura assistida 2015-02-27 (BOPA 33/2015)
Els Estats part en aquest Conveni, Determinats a actuar amb vista a aconseguir progressos efectius vers un desarmament general i complet, que inclogui la prohibició i l’eliminació de tots els tipus d’armes de destrucció massiva, i convençuts que la prohibició del desenvolupament, la producció i l’emmagatzematge d’armes químiques i bacteriològiques (biològiques) i la seva eliminació, mitjançant mesures efectives, facilitarà l’assoliment del desarmament general i complet sota un control internacional estricte i eficaç, Reconeixent la gran importància del Protocol relatiu a la prohibició de la utilització en la guerra de gasos asfixiants, tòxics o similars i de medis bacteriològics, signat a Ginebra el 17 de juny de 1925 i conscients també del paper que ha tingut i continua tenint l’esmentat Protocol per atenuar els horrors de la guerra, Reafirmant la seva adhesió als principis i els objectius d’aquell Protocol i instant a tots els Estats a respectar-los estrictament, Recordant que l’Assemblea General de les Nacions Unides ha condemnat repetidament tots els actes contraris als principis i objectius del Protocol de Ginebra del 17 de juny de 1925, Desitjant contribuir a reforçar la confiança entre els pobles i a millorar en general l’atmosfera internacional, Desitjant tanmateix contribuir a la realització dels propòsits i principis de la Carta de les Nacions Unides, Convençuts de la importància i la urgència d’eliminar dels arsenals dels estats, amb mesures eficaces, armes de destrucció massiva tan perilloses com les que utilitzen agents químics o bacteriològics (biològics), Reconeixent que un acord sobre la prohibició d’armes bacteriològiques (biològiques) i de toxines representa un primer pas cap a la consecució d’un acord sobre mesures efectives per prohibir també el desenvolupament, la producció i l’emmagatzematge d’armes químiques i determinats a continuar les negociacions amb aquesta finalitat, Determinats, pel bé de tota la humanitat, a excloure totalment la possibilitat que agents bacteriològics (biològics) i toxines s’utilitzin com a armes, Convençuts que la consciència de la humanitat repudiaria la utilització de tals mètodes i que no s’ha d’escatimar cap esforç per minimitzar aquest risc, Han convingut el següent:
Article 1
Cada Estat part en aquest Conveni es compromet a no desenvolupar, produir, emmagatzemar o d’alguna altra forma adquirir o conservar, mai i en cap circumstància: 1. agents microbiològics o altres agents biològics, així com toxines de qualsevol origen o mètode de producció, de tipus i en quantitats que no estiguin justificats per a finalitats profilàctiques, de protecció o altres finalitats pacífiques; 2. armes, equipament o vectors destinats a utilitzar aquests agents o toxines amb finalitats hostils o en conflictes armats.
Article 2
Cada Estat part en aquest Conveni es compromet a destruir o a convertir cap a finalitats pacífiques, el més aviat possible però en tot cas no més tard de nou mesos després de l’entrada en vigor del Conveni, tots els agents, les toxines, les armes, els equipaments i els vectors especificats en l’article 1 del Conveni que es trobin en la seva possessió o sota la seva jurisdicció o control. Per aplicar les disposicions d’aquest article s’han de prendre totes les mesures de precaució necessàries per protegir les poblacions i el medi ambient.
Article 3
Cada Estat part en aquest Conveni es compromet a no transferir a ningú, ni directament ni indirectament, cap agent, toxina, arma, equipament o vector especificats en l’article 1 del Conveni, ni ajudar, animar o incitar cap Estat, grup d’estats o organitzacions internacionals a fabricar o adquirir de cap altra manera els dits agents, toxines, armes, equipaments o vectors.
Article 4
Cada Estat part en aquest Conveni es compromet, de conformitat amb els seus procediments constitucionals, a prendre les mesures necessàries per prohibir i prevenir el desenvolupament, la producció, l’emmagatzematge, l’adquisició o la conservació dels agents, les toxines, les armes, els equipaments i els vectors especificats en l’article 1 del Conveni, en el territori d’aquest Estat, sota la seva jurisdicció o sota el seu control en qualsevol lloc.
Article 5
Els Estats part en aquest Conveni es comprometen a consultar-se i a cooperar entre ells per resoldre els problemes que puguin sorgir en relació amb l’objectiu del Conveni o en l’aplicació de les seves disposicions. Les consultes i la cooperació previstes en aquest article també poden tenir lloc a través dels procediments internacionals apropiats en el marc de les Nacions Unides i de conformitat amb la seva Carta.
Article 6
1. Cada Estat part en aquest Conveni que s’assabenti que un altre Estat part actua en violació de les obligacions que es deriven de les disposicions del Conveni pot presentar una denúncia al Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Aquesta denúncia ha d’incloure totes les proves possibles que la substancien, així com d’una sol·licitud perquè l’examini el Consell de Seguretat.
2. Cada Estat part en aquest Conveni es compromet a cooperar en tota investigació que pugui iniciar el Consell de Seguretat, de conformitat amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides com a conseqüència de la denúncia rebuda per aquest. El Consell de Seguretat informa els Estats part en el Conveni dels resultats de la investigació.
Article 7
Cada Estat part en aquest Conveni es compromet a prestar assistència o a recolzar-la, de conformitat amb la Carta de les Nacions Unides a qualsevol part en el Conveni que la sol·liciti, si el Consell de Seguretat decideix que aquesta part ha estat exposada a un perill com a resultat d’una violació del Conveni.
Article 8
Cap disposició en aquest Conveni es podrà interpretar de manera a limitar o restringir les obligacions contretes per qualsevol Estat en virtut del Protocol relatiu a la prohibició de la utilització en la guerra de gasos asfixiants, tòxics o similars i de mitjans bacteriològics, signat a Ginebra el 17 de juny de 1925.
Article 9
Cada Estat part en aquest Conveni afirma l’objectiu reconegut de la prohibició efectiva d’armes químiques i, amb aquesta finalitat, es compromet a continuar negociant de bona fe amb l’objectiu d’assolir ràpidament un acord sobre mesures efectives per a la prohibició del seu desenvolupament, la producció i l’emmagatzematge i per a la seva destrucció i sobre mesures apropiades per a equipaments i vectors dissenyats específicament per a la producció o l’ús d’agents químics amb finalitats d’armament.
Article 10
1. Els estats part en aquest Conveni es comprometen a facilitar l’intercanvi més ampli possible d’equipaments, materials i informació científica i tecnològica relacionada amb la utilització d’agents bacteriològics (biològics) i de toxines amb finalitats pacífiques i tenen dret a participar en aquest intercanvi. Les parts en el Conveni que estiguin en condicions de fer-ho cooperen també per contribuir, individualment o conjuntament amb altres estats o organitzacions internacionals, al desenvolupament i l’aplicació dels descobriments científics en l’àmbit de la bacteriologia (biologia) amb vista a la prevenció de malalties o altres finalitats pacífiques.
2. Aquest Conveni s’ha d’aplicar de manera a evitar tot obstacle al desenvolupament econòmic o tecnològic dels estats part en el Conveni o a la cooperació internacional en l’àmbit de les activitats bacteriològiques (biològiques) pacífiques, incloent-hi l’intercanvi internacional d’agents bacteriològics (biològics) i de toxines i d’equipament que serveixi per a l’elaboració, l’ús o la producció d’agents bacteriològics (biològics) i de toxines amb finalitats pacífiques de conformitat amb les disposicions del Conveni.
Article 11
Cada Estat part pot proposar esmenes a aquest Conveni. Les esmenes entraran en vigor, per a cada Estat part que les hagi acceptades després de l’acceptació per la majoria dels estats part en el Conveni i, a partir d’aquest moment, per a la resta d’estats part, en la data en què aquest Estat part les accepti.
Article 12
Cinc anys després de l’entrada en vigor d’aquest Conveni o abans si així ho sol·licita la majoria de les Parts en el Conveni presentant a aquest efecte una proposta als governs dipositaris, tindrà lloc a Ginebra, Suïssa, una conferència dels estats part en el Conveni, per tal d’examinar el funcionament del Conveni, a fi d’assegurar-se que es compleixin els objectius del preàmbul i de les disposicions del Conveni, incloses les relatives a les negociacions sobre les armes químiques. Aquest examen haurà de tenir en compte els nous desenvolupaments científics i tecnològics rellevants pel Conveni.
Article 13
1. Aquest Conveni té una durada il·limitada.
2. Cada Estat part en aquest Conveni té, en l’exercici de la seva sobirania nacional, el dret a retirar-se del Conveni si estima que esdeveniments extraordinaris, relacionats amb l’objecte del Conveni, han posat en perill els interessos superiors del seu país. Comunicarà aquesta retirada a tots els altres estats part en el Conveni i al Consell de Seguretat de les Nacions Unides amb una antelació de tres mesos. Aquesta notificació ha d’incloure una exposició dels esdeveniments extraordinaris que considera que han posat en perill els seus interessos superiors.
Article 14
1. Aquest Conveni està obert a la signatura de tots els estats. Qualsevol Estat que no hagi signat el Conveni abans de la seva entrada en vigor, de conformitat amb l’apartat 3 d’aquest article, podrà adherir-s’hi en qualsevol moment.
2. Aquest Conveni estarà subjecte a la ratificació dels estats signataris. Els instruments de ratificació i els instrument d’adhesió es dipositen prop dels Governs del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord, de la Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques i dels Estats Units d’Amèrica que, amb aquest document, es designen com a governs dipositaris.
3. Aquest Conveni entrarà en vigor després que vint-i-dos governs hagin dipositat els instruments de ratificació, incloent-hi els governs designats com a dipositaris del Conveni.
4. Per als estats quins instruments de ratificació o d’adhesió es dipositin després de l’entrada en vigor d’aquest Conveni, aquest entrarà en vigor en la data del dipòsit del seu instrument de ratificació o d’adhesió.
5. Els governs dipositaris informen ràpidament tots els estats que l’hagin signat o que s’hi hagin adherit, de la data de cada signatura, de la data de dipòsit de cada instrument de ratificació o adhesió i de la data d’entrada en vigor d’aquest Conveni, així com de qualsevol altra notificació.
6. Aquest Conveni serà enregistrat pels governs dipositaris de conformitat amb l’article 102 de la Carta de les Nacions Unides.
Article 15
Aquest Conveni, del qual els textos en anglès, espanyol, francès, rus i xinès són igualment fefaents, serà dipositat en els arxius dels governs dipositaris.
Còpies degudament certificades del Conveni seran trameses pels governs dipositaris als governs dels estats que el signin o s’hi adhereixin.
Llista de reserves i declaracions al Conveni sobre la prohibició del desenvolupament, la producció i l’emmagatzematge d’armes bacteriològiques (biològiques) o amb toxines i sobre la seva destrucció Situació a 1 de juny del 2014 ÀUSTRIA Reserva feta en el moment de la ratificació a Londres, Moscou i Washington: “Amb motiu de les obligacions que resulten del seu estatut d’Estat perpètuament neutral, la República d’Àustria fa la reserva en el sentit que la seva col·laboració en el marc d’aquest Conveni no pot anar més enllà dels límits determinats per l’estatut de neutralitat permanent i per la qualitat de membre de les Nacions Unides.
Aquesta reserva es refereix especialment a l’article 7 del Conveni i també a qualsevol clàusula anàloga que pugui substituir o completar aquesta disposició.” BAHREIN Declaració feta al moment de l’adhesió a Londres: “L’adhesió de l’Estat de Bahrein al Conveni sobre la prohibició del desenvolupament, producció i l’emmagatzematge d’armes bacteriològiques (biològiques) i toxines i sobre la seva destrucció, de 1972 no implica de cap manera el reconeixement d’Israel i no obliga l’Estat de Bahrein a establir cap mena de relació amb l’Estat d’Israel.” ESLOVAQUIA Amb una nota del 17 de maig del 1993, rebuda el 17 de maig del 1993, el ministre d’Afers Estrangers de la República eslovaca ha notificat el següent al Despatx d’Afers Estrangers i del Commonwealth: “De conformitat amb els principis de dret internacional en vigor i en la mesura en què ella mateixa ho ha definit, la República eslovaca, com a un dels Estats successors de la República federal txecoslovaca, es considera lligada, des de l’1 de gener del 1993 -data de la dissolució de la República federal txeca i eslovaca- pels tractats internacionals multilaterals als quals la República federal txeca i eslovaca era part en aquesta data, incloses les reserves i declaracions relatives a les disposicions dels tractats mencionats prèviament fetes per la República federal txeca i eslovaca.
Pel que fa els tractats dipositats prop del Govern del Regne Unit de Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord, això s’aplica al: Conveni sobre la prohibició del desenvolupament, producció i emmagatzematge d’armes bacteriològiques (biològiques) i a toxines i sobre la seva destrucció, obert a la signatura a Londres, Washington i Moscou el 10 abril del 1972.” ÍNDIA Declaració feta en el moment de la signatura i confirmada en la ratificació a Londres, Moscou i Washington: “L’Índia s’ha pronunciat a favor de l’eliminació tant de les armes químiques com de les armes bacteriològiques (biològiques).
No obstant, tenint en compte l’evolució de la situació pel que fa al debat sobre les armes biològiques i químiques, només un conveni sobre l’eliminació de les armes biològiques i les armes amb toxines ha estat objecte d’un acord fins al moment actual.
Caldria prosseguir les negociacions amb vista a eliminar també les armes químiques.
S’ha reconegut que tant pel que fa al Conveni sobre les armes biològiques i amb toxines com a les negociacions futures sobre les armes químiques, s’hauria de preservar el Protocol de Ginebra de 1925 i mantenir el lligam inseparable que existeix entre la prohibició de les armes biològiques i la prohibició de les armes químiques.
Les grans línies de la posició de l’Índia pel que fa al Conveni sobre les armes biològiques i amb toxines han estat explicades en termes generals en les declaracions pronunciades pel representant de l’Índia davant la Conferència del Comitè de Desarmament (CCD) i a la Primera Comissió de l’Assemblea General.
El Govern indi es reafirma especialment en la seva interpretació segons la qual l’objectiu del Conveni és d’eliminar les armes biològiques i amb toxines, excloent així completament la possibilitat de la seva utilització, i segons la qual l’excepció sobre els agents o toxines biològiques que es podrien autoritzar amb finalitats profilàctiques, de protecció o altres finalitats pacífiques, no hauria en cap cas de servir de pretext per a la fabricació o la conservació d’armes biològiques i amb toxines.
A més, tota l’assistència que es pugui donar en els termes del Conveni seria de caràcter mèdic o humanitari i de conformitat amb la Carta de les Nacions Unides.
El suport de l’Índia al Conveni sobre les armes biològiques i amb toxines es fonamenta en aquestes consideracions principals.
L’Índia espera sincerament que el Conveni sigui ratificat per tots els estats, incloses les grans potències, al més aviat possible.” IRLANDA Declaració feta en el moment de la signatura a Londres: “L’adhesió, el 29 d’agost de 1930, del Govern de l’Estat lliure d’Irlanda al Protocol relatiu a la prohibició d’utilització en la guerra de gasos asfixiants, tòxics o similars i de mitjans bacteriològics, obert a la signatura a Ginebra el 17 de juny de 1925, estava subordinada a les reserves segons les quals Irlanda no tenia la intenció, amb aquesta adhesió, d’assumir cap compromís, llevat envers els estats que havien signat i ratificat aquest Protocol o que finalment s’hi haurien adherit i, en el cas que les forces armades d’un Estat enemic o de qualsevol aliat d’aquest Estat, no respectés el Protocol, el Govern de l’Estat lliure d’Irlanda, deixaria d’estar obligat per aquest protocol, envers aquest Estat.
El Govern irlandès estima que el valor del Conveni sobre la prohibició del desenvolupament, la producció i l’emmagatzematge d’armes bacteriològiques (biològiques) i amb toxines i sobre la seva destrucció, que avui ha signat, podria disminuir si s’autoritzés el manteniment de les reserves formulades per les parts en el Protocol de Ginebra de 1925, atès que la prohibició de la possessió d’aquestes armes és incompatible amb el dret de represàlies.
Atès que el present Conveni està destinat a reforçar el Protocol de Ginebra, les armes en qüestió haurien de ser objecte d’una prohibició absoluta i universal.
En conseqüència, el Govern irlandès ha notificat al Govern dipositari del Protocol de Ginebra de 1925, la retirada de les reserves que havia formulat al Protocol.
La retirada d’aquestes reserves s’aplica a la utilització en la guerra tant de mitjans químics com bacteriològics (biològics) i de toxines.” KUWAIT Declaració feta al moment de la ratificació a Londres i Washington: Acord “En ratificar el Conveni sobre la prohibició del desenvolupament, la producció i l’emmagatzematge d’armes bacteriològiques (biològiques) o amb toxines i sobre la seva destrucció de 1972, el Govern de l’Estat de Kuwait estima que el fet que hagi ratificat aquest Conveni no implica en cap cas el reconeixement d’Israel, ni l’obliga a aplicar les disposicions del Conveni esmentat envers aquest país.
En sotmetre aquest “Acord” el Govern de l’Estat de Kuwait reafirma la seva posició en acceptar els compromisos que ha contret en virtut de la ratificació d’aquest Conveni.
Confirma també que la darrera clàusula de l’Acord no implica les anomenades obligacions indivisibles.” a Moscou: “En ratificar el Conveni sobre la prohibició del desenvolupament, la producció i l’emmagatzematge d’armes bacteriològiques (biològiques) i amb toxines i sobre la seva destrucció de 1972, el Govern de l’Estat de Kuwait estima que el fet que hagi ratificat aquest Conveni no implica en cap cas el reconeixement d’Israel, ni l’obliga a aplicar les disposicions del Conveni esmentat envers aquest país.” MALÀISIA Reserva feta en el moment de la ratificació: “La ratificació per la Malàisia no constitueix de cap manera un reconeixement dels estats d’Israel i d’Àfrica del sud.
Malàisia no es considera vinculada per l’article VII per prestar assistència a cap d’aquests dos Estats.” MÈXIC Declaració feta en el moment de la signatura: “En signar el Conveni sobre la prohibició del desenvolupament, la producció i l’emmagatzematge d’armes bacteriològiques (biològiques) i amb toxines, i sobre la seva destrucció, el Govern de Mèxic vol deixar constància que:
1. Continua convençut que les mateixes raons que van fer aconsellable la prohibició conjunta de la utilització de les armes biològiques i les químiques en el Protocol de Ginebra de 1925, existeixen ara per esforçar-se en seguir un mètode idèntic pel que fa a la prohibició del desenvolupament, la producció i l’emmagatzematge d’aquestes armes, així com la seva eliminació dels arsenals de tots els estats.
2. Considera que el fet que el Conveni que ara s’obre a la signatura s’apliqui únicament a les armes biològiques i amb toxines, s’ha d’entendre, segons el que indica explícitament la resolució 2826 (XXVI) de l’Assemblea General de les Nacions Unides en la qual figura en annex el text del Conveni, únicament com un primer pas -l’únic que pel moment ha estat possible- cap a l’assoliment d’un acord que prohibeixi també el desenvolupament, la producció i l’emmagatzematge de totes les armes químiques.
3. Pren nota del fet que el Conveni conté un compromís formal de prosseguir les negociacions de bona fe amb vista a arribar aviat a un acord sobre la prohibició del desenvolupament, la producció i l’emmagatzematge de les armes químiques i a la seva destrucció.
4. Pren també nota que l’Assemblea General, en la seva resolució 2827 (XXVI) ha demanat a la Conferència del Comitè de Desarmament que, com a tema altament prioritari, continuï les negociacions amb vista a aconseguir aviat l’acord relatiu a les armes químiques que es busca i que en la seva resolució 2827 B (XXVI) ha instat tots els estats que, mentre s’arriba a aquest acord, es comprometin a abstenir-se de tot desenvolupament, producció i emmagatzematge addicional d’aquells agents químics amb finalitats bèl·liques que, pel seu grau de toxicitat, tenen els més alts efectes letals i no són utilitzables amb finalitats pacífiques.
5. Està convençut que l’èxit del Conveni relatiu a les armes biològiques dependrà en darrera instància de la manera en què es respectin els compromisos als quals acaba de fer referència.” REGNE UNIT DE GRAN BRETANYA I IRLANDA DEL NORD Declaració feta a Londres i relativa a les funcions de dipositari: “En una declaració del 27 d’abril de 1972, el qual text s’ha comunicat a tots els estats reconeguts pel Regne Unit, el Govern de la Seva Majestat ha recordat la seva posició, segons la qual la signatura o el dipòsit de tot instrument o la notificació de l’un d’aquests actes per part d’un règim que no està reconegut pel Govern com a govern d’un Estat no suposaran el reconeixement d’aquest règim per un altre Estat.” REPÚBLICA DE COREA Declaració feta al moment de la signatura “La signatura del present Conveni pel Govern de la República de Corea no significa ni implica de cap manera el reconeixement de cap territori o règim que no hagi estat reconegut pel Govern de la República de Corea com a Estat o govern.” REPÚBLICA DE XINA Declaració feta en el moment de l’adhesió a Washington: “Pel que fa la declaració de l’Ambaixada de la Unió de les repúbliques socialistes soviètiques, l’ambaixador afirma que la República de Xina és un Estat sobirà i que el seu Govern, en l’exercici de la seva sobirania, té el dret de signar i ratificar el Conveni.
L’esmentada declaració soviètica és malintencionada i nul·la i, per tant, hauria de ser rebutjada.” Declaració feta en el moment de l’adhesió a Londres, Moscou i Washington: “1. El Conveni sobre la prohibició de les armes biològiques és conforme en el seu esperit, a la posició que la Xina ha sempre adoptat i afavoreix els esforços que fan els països i els pobles que cerquen la pau del món per lluitar contra l’agressió i preservar la pau al món.
Xina ha sigut una de les víctimes de les armes biològiques (bacteriològiques).
No n’ha mai posseït ni produït i no ho farà mai.
Nogensmenys, el Govern xinés considera que el Conveni presenta llacunes.
Així, per exemple, el Conveni no estipula explícitament ni la prohibició de la utilització de les armes biològiques ni mesures concretes i eficaces de supervisió i de verificació; no preveu tampoc sancions enèrgiques pel procediment de queixes en el cas de violació del Conveni.
El Govern xinés espera que aquestes mancances es corregiran i seran rectificades en el moment oportú.
2. El Govern xinés també alimenta l’esperança que un Conveni sobre la prohibició completa i la destrucció total de les armes químiques serà pròximament adoptat.
3. La firma i la ratificació del Conveni el 10 d’abril del 1972 i el 9 de febrer del 1973 per les autoritats de Taiwan en nom de Xina són nul·les i no avingudes.” SUÏSSA Declaració feta en el moment de la signatura a Londres, Moscou i Washington: “1. A Suïssa, el Conveni no serà sotmès al procediment parlamentari d’aprovació previ a la ratificació fins que no hagi assolit el grau d’universalitat que el Govern suís consideri necessari.
2. Atès que el Conveni s’aplica també a les armes, l’equipament i els vectors destinats a la utilització d’agents biològics i de toxines, la delimitació del seu camp d’aplicació pot donar lloc a dificultats, atès que gairebé no hi ha armes, equipaments o vectors destinats a aquest ús. Suïssa es reserva el dret de decidir ella mateixa quins mitjans auxiliars cauen sota aquesta definició.
3. Amb motiu de les obligacions que resulten del seu estatut d’Estat perpètuament neutral, Suïssa es veu obligada a fer la reserva d’abast general, que la seva col·laboració en el marc d’aquest Conveni no pot anar més enllà del que l’imposa el seu estatut. Aquesta reserva es refereix de manera especial a l’article 7 del Conveni i també a tota clàusula anàloga que pogués substituir o completar aquesta disposició en el Conveni (o en un altre arranjament).” Reserva formal feta en el moment de la ratificació a Londres, Moscou i Washington i confirmant els apartats 2 i 3 de la declaració feta en el moment de la signatura: “1. Del fet que el Conveni s’aplica també a les armes, als equipaments o als vectors destinats a l’ús dels agents biològics o de les toxines, la delimitació del seu camp d’aplicació pot donar lloc a dificultats, vist que no hi ha gaire armes, equipaments o vectors típics per aquest ús. Suïssa es reserva doncs el dret de decidir per ella mateixa quins mitjans auxiliars cauen sota aquesta definició.
2. Amb motiu de les obligacions que resulten del seu estatut d’Estat perpètuament neutral, Suïssa es veu obligada a fer la reserva d’abast general, que la seva col·laboració en el marc d’aquest Conveni no pot anar més enllà del que l’imposa el seu estatut.
Aquesta reserva es refereix de manera especial a l’article 7 del Conveni i també a tota clàusula anàloga que pogués substituir o completar aquesta disposició en el Conveni (o en un altre arranjament).” FEDERACIÓ RUSSA Declaració feta en el moment de la ratificació a Washington: “L’Ambaixada de la Unió de les Repúbliques socialistes soviètiques, fent referència a la Nota del Departament d’Estat de data 6 d’abril de 1973, en relació amb el dipòsit d’un instrument de ratificació del Conveni sobre la prohibició del desenvolupament, la producció i l’emmagatzematge d’armes bacteriològiques (biològiques) i amb toxines i sobre la seva destrucció, per un representant de Chiang Kai-shek, per la present confirma la posició de la Unió soviètica que considera il·legal atès que la camarilla de Chiang Kai-shek no representa ningú i no té dret a actuar en nom de la Xina; l’únic representant de la Xina és el Govern de la República popular de la Xina.” a Moscou: “El Govern soviètic opina que el Regne Unit, tal i com s’ha esmentat repetidament en les decisions adoptades per l’Assemblea General de les Nacions Unides, assumeix la responsabilitat total de l’administració de Rhodesia del Sud fins que la població d’aquest territori assoleixi la veritable independència.
Això s’aplica també totalment al Conveni més amunt esmentat.” VATICÀ Declaració feta al moment de l’accessió a Washington el 4 de desembre del 2001: “La Santa Seu, al accedir al Conveni sobre la prohibició del desenvolupament, producció i emmagatzematge d’armes bacteriològiques (biològiques) i amb toxines i sobre la seva destrucció, adoptada per l’Assemblea General de Nacions Unides el 16 de desembre del 1971 i vigent des del 25 de març del 1975, desitja encoratjar tota la Comunitat Internacional a procedir fermament en el camí que porta a un sistema de desarmament de les armes de destrucció de massa, com a part del procés del desarmament complet i global.
Els tràgics esdeveniments de l’11 de setembre del 2001 han dut a una presa de consciència més clara i general sobre la necessitat de construir una cultura del diàleg multicultural i un clima de confiança entre tots els membres de la família humana.
A aquest punt de la història, instruments de cooperació i prevenció constitueixen una de les salvaguardes més efectives de front a actes atroços com la utilització d’armes biològiques, capaces de colpir sense discriminar les poblacions civils innocents.
De conformitat amb la seva naturalesa i les condicions específiques de l’Estat Ciutat del Vaticà, la Santa Seu, mitjançant el seu acte solemne d’accessió, desitja oferir tot el seu suport moral al compromís de tots els estats de promoure una aplicació pràctica del Conveni en qüestió, conscient que l’establiment d’una cultura de la pau i de la vida es basen en valors de responsabilitat, solidaritat i diàleg.” Situació de les signatures i ratificacions del Conveni sobre la prohibició del desenvolupament, la producció i l’emmagatzematge d’armes bacteriològiques (biològiques) o amb toxines i sobre la seva destrucció Estatus a 1 de juny del 2014 ESTATS PART SIGNATURA RATIFICACIÓ/ ADHÉSIÓ RESERVA / DÉCLARACIÓ
1. Afganistan 10/04/1972 26/03/1975
2. Àfrica del Sud 10/04/1972 03/11/1975
3. Albània 11/08/1992 03/06/1992 28/03/1993
4. Alemanya 10/04/1972 07/04/1983
5. Algèria 22/09/2001
6. Antigua i Barbuda 29/01/2003
7. Aràbia Saudita 12/04/1972 24/05/1972
8. Argentina 03/08/1972 01/08/1972 07/08/1972 05/12/1979 27/11/1979 27/12/1979
9. Armènia 07/06/1994
10. Austràlia 10/04/1972 05/10/1977
11. Àustria 10/04/1972 10/08/1973 10/08/1973
12. Azerbaidjan 26/02/2004
13. Bahames 26/11/1986
14. Bahrain 28/10/1988 28/10/1988
15. Bangladesh 13/03/1985 11/03/1985 12/03/1985
16. Barbados 16/02/1973 16/02/1973
17. Bèlgica 10/04/1972 15/03/1979
18. Belize 20/10/1986 13/01/1987 25/11/1986
19. Benin 10/04/1972 25/04/1975
20. Bielorússia 10/04/1972 26/03/1975
21. Bhutan 08/06/1978
22. Bolívia (Estat plurinacional de) 10/04/1972 30/10/1975
23. Bòsnia-Hercegovina 15/08/1994
24. Botswana 10/04/1972 05/02/1992
25. Brasil 10/04/1972 27/02/1973
26. Brunei 31/01/1991
27. Bulgària 10/04/1972 02/08/1972 19/09/1972 13/09/1972
28. Burkina Faso 17/04/1991
29. Burundi 10/04/1972 18/10/2011
30. Cabo Verde 20/10/1977
31. Cambodja 10/04/1972 09/03/1983
32. Camerun 18/01/2013
33. Canadà 10/04/1972 18/09/1972
34. Colòmbia 10/04/1972 19/12/1983
35. Congo 23/10/1978
36. Costa Rica 10/04/1972 17/12/1973
37. Croàcia 28/04/1993
38. Cuba 12/04/1972 21/04/1976
39. Dinamarca 10/04/1972 01/03/1973
40. Dominica 08/11/1978
41. El Salvador 10/04/1972 31/12/1991
42. Emirats Àrabs Units 28/09/1972 19/06/2008
43. Equador 14/06/1972 12/03/1975
44. Eslovàquia 01/01/1993 17/05/1993 10/06/1993 17/05/1993
45. Eslovènia 07/04/1992 07/04/1992 20/08/1992
46. Espanya 10/04/1972 20/06/1979
47. Estats Units d’Amèrica 10/04/1972 26/03/1975
48. Estònia 21/06/1993 01/07/1993
49. Etiòpia 10/04/1972 26/05/1975 26/05/1975 26/06/1975
50. Federació de Rússia 10/04/1972 26/03/1975 26/03/1975
51. Fiji (les) 22/02/1973 01/10/1973 05/10/1973 04/09/1973
52. Filipines 10/04/1972 21/06/1972 10/04/1972 21/05/1973
53. Finlàndia 10/04/1972 04/02/1974
54. França 27/09/1984
55. Gabon 10/04/1972 16/08/2007
56. Gambia 02/06/1972 08/08/1972 09/11/1972 07/05/1997 10/06/1997 01/08/1997
57. Geòrgia 22/05/1996
58. Ghana 10/04/1972 06/06/1975
59. Grècia 10/04/1972 14/04/1972 12/04/1972 10/12/1975
60. Grenada 22/10/1986
61. Guatemala 09/05/1972 19/09/1973
62. Guinea Bissau 20/08/1976
63. Guinea Equatorial 16/01/1989 29/07/1992
64. Guyana 03/01/1973 26/03/2013
65. Hondures 10/04/1972 14/03/1979
66. Hongria 10/04/1972 27/12/1972
67. Iemen 10/05/1972 17/04/1972 26/04/1972 01/06/1979 01/06/1979 01/06/1979
68. Illes Cook 04/12/2008
69. Illes Marshall 15/11/2012
70. Illes Salomó 17/06/1981
71. Índia 15/01/1973 15/07/1974 15/07/1974
72. Indonèsia 21/06/1972 20/06/1972 20/06/1972 01/04/1992 19/02/1992 04/04/1992
73. Iran (República Islàmica d’) 16/11/1972 10/04/1972 10/04/1972 27/08/1973 22/08/1973 22/08/1973
74. Iraq 11/05/1972 19/06/1991
75. Irlanda 10/04/1972 27/10/1972
76. Islàndia 10/04/1972 15/02/1973
77. Itàlia 10/04/1972 30/05/1975
78. Jamaica 13/08/1975
79. Japó 10/04/1972 10/04/1972 10/04/1972 18/06/1982 18/06/1982 08/06/1982
80. Jordània 17/04/1972 24/04/1972 10/04/1972 30/05/1975 02/06/1975 27/06/1975
81. Kazakhstan 31/05/2007 15/06/2007
82. Kenya 07/01/1976
83. Kirguizistan 15/10/2004
84. Kuwait 14/04/1972 27/04/1972 14/04/1972 26/07/1972 01/08/1972 18/07/1972 26/07/1972 01/08/1972 18/07/1972 85. l’ex República Iugoslava de Macedònia 14/03/1997 26/12/1996 23/04/1997
86. Lesotho 10/04/1972 06/09/1977
87. Letònia 06/02/1997
88. Líban 10/04/1972 10/04/1972 21/04/1972 26/03/1975 02/04/1975 13/06/1975
89. Líbia 19/01/1982
90. Liechtenstein 30/05/1991 31/05/1991 06/06/1991
91. Lituània 10/02/1998
92. Luxemburg 10/04/1972 10/04/1972 12/04/1972 23/03/1976 23/03/1976 23/03/1976
93. Madagascar 13/10/1972 07/03/2008
94. Malàisia 10/04/1972 06/09/1991 26/09/1991 26/09/1991
95. Malawi 10/04/1972 02/04/2013
96. Maldives 02/08/1993
97. Mali 10/04/1972 25/11/2002
98. Malta 11/09/1972 07/04/1975
99. Marroc 02/05/1972; 05/06/1972; 03/05/1972 21/03/2002 100. Maurici 10/04/1972 11/01/1973 15/01/1973 07/08/1972 101. Mèxic 10/04/1972 08/04/1974 102.
Mònaco 30/04/1999 103. Mongòlia 10/04/1972 14/09/1972 20/10/1972 05/09/1972 104. Montenegro 03/06/2006 105. Moçambic 29/03/2011 106. Nauru 05/03/2013 107. Nicaragua 10/04/1972 07/08/1975 108. Níger 21/04/1972 23/06/1972 109. Nigèria 10/07/1972 03/07/1972 06/12/1972 09/07/1973 03/07/1973 20/07/1973 110. Noruega 10/04/1972 10/04/1972 10/04/1972 01/08/1973 23/08/1973 01/08/1973 111. Nova Zelanda 10/04/1972 10/04/1972 10/04/1972 18/12/1972 10/01/1973 13/12/1972 112. Oman 31/03/1992 113. Uganda 12/05/1992 114. Uzbekistan 11/01/1996 115. Pakistan 10/04/1972 03/10/1974 25/09/1974 03/10/1974 116. Palau (les) 03/02/2003 117. Panamà 02/05/1972 20/03/1974 118. Papua- Nova Guinea 27/10/1980 13/11/1980 16/03/1981 119. Paraguai 09/06/1976 120. Països Baixos 10/04/1972 22/06/1981 121. Perú 10/04/1972 10/04/1972 10/04/1972 05/06/1985 05/06/1985 11/06/1985 122. Polònia 10/04/1972 25/01/1973 123. Portugal 29/06/1972 15/05/1975 124. Qatar 14/11/1972 17/04/1975 125. Regne Unit de Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord 10/04/1972 26/03/1975 27/04/1972 26/03/1975 126. República de Corea 10/04/1972 25/06/1987 127. República de Moldàvia 28/01/2005 28/01/2005 128. República Democràtica del Congo 10/04/1972 16/09/1975 28/01/1977 129. República Democràtica Popular de Laos 10/04/1972 25/04/1973 20/03/1973 22/03/1973 130. República Dominicana 10/04/1972 23/02/1973 131. República Popular Democràtica de Corea 13/03/1987 132. República Txeca 05/04/1993 01/01/1993 29/09/1993 24/03/1993 133. Romania 10/04/1972 26/07/1979 27/07/1979 25/07/1979 134. Ruanda 10/04/1972 20/05/1975 135. San Marino 12/09/1972 21/03/1973 30/01/1973 11/03/1975 27/03/1975 17/03/1975 136. Saint Christopher i Nevis 02/04/1991 137. Sant Vincent i les Grenadines 13/05/1999 138. Santa Llúcia 26/11/1986 139. São Tomé i Príncipe 24/08/1979 140. Senegal 10/04/1972 26/03/1975 141. Sèrbia 13/06/2001 142. Seychelles 11/10/1979 24/10/1979 16/10/1979 143. Sierra Leone 24/11/1972 07/11/1972 29/06/1976 144. Singapur 19/06/1972 02/12/1975 145. Sri Lanka 10/04/1972 18/11/1986 146. Sudan 17/10/2003 20/10/2003 7/11/2003 147. Suècia 27/02/1975 05/02/1976 148. Suïssa 10/04/1972 04/05/1976 04/05/1976 149. Surinam 06/01/1993 09/04/1993 06/01/1996 150. Swaziland 18/06/1991 151. Tadjikistan 27/06/2005 152. Thailàndia 17/01/1973 28/05/1975 153. Timor Oriental 05/05/2003 154. Togo 10/04/1972 10/11/1976 155. Tonga (les) 28/09/1976 156. Trinitat i Tobago 19/07/2007 157. Tunísia 10/04/1972 06/05/1973 30/05/1973 18/05/1973 158.Turkmenistan 11/01/1996 159. Turquia 10/04/1972 04/11/1974 25/10/1974 05/11/1974 160. Ucraïna 10/04/1972 26/03/1975 161. Uruguai 06/04/1981 162. Vanuatu 12/10/1990 163. Vaticà 07/01/2002 164. Veneçuela (República Bolivariana de) 10/04/1972 18/10/1978 165. Vietnam 20/06/1980 166. Xile 10/04/1972 22/04/1980 167. Xina 15/11/1984 15/11/1984 168. Xipre 10/04/1972 14/04/1972 10/04/1972 06/11/1973 21/11/1973 13/11/1973 169. Zàmbia 15/01/2008 170. Zimbabwe 05/11/1990