Conveni per a la repressió de l'apoderament il·lícit d'aeronaus

Signat a l'Haia el 16 de desembre de 1970 Els estats part en aquest Conveni, Considerant que els actes il·lícits d'apoderament o d'exercici del control d'aeronaus en vol comprometen la seguretat de les persones i dels béns, afecten greument el funcionament dels serveis aeris i soscaven la confiança dels pobles del món en la seguretat de l'aviació civil; Considerant que aquests actes són motiu d'una gran preocupació; Considerant que, amb l'objecte de prevenir aquests actes, és urgent preveure mesures apropiades per castigar-ne els autors; Han acordat el següent:

Article 1

Comet una infracció penal (en endavant denominada "el delicte") tota persona que a bord d'una aeronau en vol:

a) il·lícitament, amb violència o amb amenaça de violència, s'apodera o exerceix el control d'aquesta aeronau o intenta cometre algun d'aquests actes,

b) és còmplice d'una persona que comet o intenta cometre un d'aquests actes.

Article 2

Tot estat contractant es compromet a castigar el delicte amb penes severes.

Article 3

1. Als efectes d'aquest Conveni, es considera que una aeronau està en vol des del moment en què, un cop acabat l'embarcament, s'han tancat totes les portes exteriors fins al moment en què s'obre una d'aquestes portes per al desembarcament. En cas d'aterratge forçós, es considera que continua en vol fins que les autoritats competents es facin responsables de l'aeronau, així com de les persones i dels béns a bord.

2. Aquest Conveni no s'aplica a les aeronaus utilitzades en l'àmbit militar, duaner o de la policia.

3. Aquest Conveni només s'aplica si el lloc d'envol o el lloc d'aterratge efectiu de l'aeronau a bord de la qual es comet el delicte està situat fora del territori de l'estat de matriculació d'aquesta aeronau, tant si es tracta d'una aeronau en vol internacional com d'una aeronau en vol interior.

4. En els casos previstos a l'article 5, aquest Conveni no s'aplica si el lloc d'envol i el lloc d'aterratge efectiu de l'aeronau a bord de la qual es comet el delicte estan situats només dins del territori d'un dels estats esmentats a l'article esmentat.

5. No obstant això, les disposicions dels apartats 3 i 4 d'aquest article, els articles 6, 7, 8 i 10 s'apliquen independentment del lloc d'envol o del lloc d'aterratge efectiu de l'aeronau, si l'autor o el presumpte autor del delicte és trobat en el territori d'un estat altre que l'estat de matriculació de l'aeronau esmentada.

Article 4

1. Tot estat contractant adopta les mesures necessàries per establir la seva competència per tal de conèixer el delicte i qualsevol altre acte de violència contra els passatgers o la tripulació, comesos pel presumpte autor del delicte en relació directa amb el delicte, en els casos següents:

a) si el delicte es comet a bord d'una aeronau matriculada en aquest estat;

b) si l'aeronau a bord de la qual es comet el delicte aterra en el seu territori i el presumpte autor del delicte es troba encara a bord;

c) si el delicte es comet a bord d'una aeronau arrendada sense tripulació a una persona que té la seu principal del negoci o, a manca d'aquesta, la seva residència permanent, en l'estat esmentat.

2. Tot estat contractant adopta també les mesures necessàries per establir la seva competència per tal de conèixer el delicte en el cas que el presumpte autor del delicte es trobi en el seu territori i que aquest estat no l'extradeixi, de conformitat amb l'article 8, a un dels estats esmentats en l'apartat 1 d'aquest article.

3. Aquest Conveni no exclou cap competència penal que s'exerceixi d'acord amb el dret nacional.

Article 5

Els estats contractants que constitueixen organitzacions conjuntes d'explotació del transport aeri o organismes internacionals d'explotació i que exploten aeronaus que són objecte de matriculació conjunta o internacional designen, per a cada aeronau, segons les modalitats apropiades, l'estat que exerceix la competència i que té les atribucions de l'estat de matriculació als efectes d'aquest Conveni. Han de comunicar aquesta designació a l'Organització de l'Aviació Civil Internacional, la qual n'informa tots els estats part en aquest Conveni.

Article 6

1. Si considera que les circumstàncies ho justifiquen, tot estat contractant en el territori del qual es troba l'autor o el presumpte autor del delicte ha de detenir aquesta persona o adoptar totes les altres mesures necessàries per assegurar la seva presència. La detenció i les altres mesures s'han de dur a terme de conformitat amb la legislació d'aquest estat però només es poden mantenir durant el temps necessari per emprendre l'acció penal o un procediment d'extradició.

2. L'estat esmentat du a terme immediatament una investigació preliminar per tal d'establir els fets.

3. Tota persona detinguda en aplicació de l'apartat 1 d'aquest article, pot posar- se en contacte immediatament amb el representant qualificat més proper de l'estat del qual és nacional. A aquest efecte se li donaran totes les facilitats.

4. Quan un estat té detinguda una persona de conformitat amb les disposicions d'aquest article, avisa immediatament d'aquesta detenció i de les circumstàncies que la justifiquen, l'estat de matriculació de l'aeronau, l'estat esmentat a l'article 4, apartat 1, lletra c), l'estat del qual la persona detinguda és nacional i, si ho considera pertinent, qualsevol altre estat interessat. L'estat que du a terme la investigació preliminar establerta a l'apartat 2 d'aquest article, informa immediatament de les conclusions als estats esmentats i els indica si té la intenció d'exercir la seva competència.

Article 7

L'estat contractant en el territori del qual el presumpte autor del delicte ha estat trobat, si no l'extradeix, sotmet el cas, sense cap excepció i independentment de si el delicte s'ha comès en el seu territori o no, a les seves autoritats competents perquè s'iniciïn les accions penals. Aquestes autoritats prenen la seva decisió en les mateixes condicions que en un cas de delicte de dret comú de caràcter greu segons la legislació de l'estat esmentat.

Article 8

1. El delicte es considera inclòs de ple dret com un cas d'extradició en qualsevol conveni d'extradició existent entre estats contractants. Els estats contractants es comprometen a incloure aquest delicte com a delicte que implica l'extradició en tot conveni d'extradició que signin entre ells.

2. Si un estat contractant que subordina l'extradició a l'existència d'un conveni rep una demanda d'extradició d'un altre estat contractant amb el qual no està vinculat per un conveni d'extradició, pot prendre l'opció de considerar aquest Conveni com la base jurídica per a l'extradició en relació amb el delicte comès. L'extradició està sotmesa a les altres condicions establertes per la legislació de l'estat requerit.

3. Els estats contractants que no subordinen l'extradició a l'existència d'un conveni, reconeixen el delicte com a un delicte que implica l'extradició entre ells en les condicions establertes per la legislació de l'estat requerit.

4. El delicte es tracta, per a la finalitat d'extradició entre estats contractants, com si s'hagués comès tant en el lloc on es va perpetrar com en el territori dels estats obligats a establir la seva competència en virtut de l'article 4, apartat 1.

Article 9

1. Quan qualsevol dels actes esmentats en l'article 1, lletra

a) s'ha produït o està a punt de produir-se, els estats contractants adopten totes les mesures apropiades per tal que el comandant legítim de l'aeronau recobri o mantingui el seu control.

2. En els casos establerts en el paràgraf anterior, tot estat contractant en el territori del qual es troba l'aeronau, els passatgers o la tripulació, facilita als passatgers i a la tripulació la continuació del viatge al més aviat possible, i retorna sense demora l'aeronau i la seva càrrega als seus posseïdors legítims.

Article 10

1. Els estats contractants es presten la cooperació judicial més àmplia possible en tot procés penal relatiu al delicte i als altres actes esmentats en l'article 4. En tots els casos, la llei aplicable per a l'execució d'una demanda de cooperació és la de l'estat requerit.

2. Tanmateix, les disposicions de l'apartat 1 d'aquest article no afecten les obligacions que es deriven de qualsevol altre conveni, de caràcter bilateral o multilateral, que reguli o regularà, en tot o en part, l'àmbit de la cooperació judicial en matèria penal.

Article 11

Tot estat contractant comunica, tant aviat com sigui possible, al Consell de l'Organització de l'Aviació Civil Internacional, de conformitat amb la seva legislació nacional, qualsevol informació rellevant que posseeixi en relació amb:

a) les circumstàncies del delicte;

b) les mesures preses en aplicació de l'article 9;

c) les mesures adoptades respecte de l'autor del delicte o el presumpte autor del delicte, i, en particular, el resultat de qualsevol procediment d'extradició o de qualsevol altre procediment judicial.

Article 12

1. Tota controvèrsia entre estats contractants relativa a la interpretació o l'aplicació d'aquest Conveni que no es pugui resoldre per la via de la negociació s'ha de sotmetre a arbitratge, a instància d'un d'aquests estats. Si, transcorreguts sis mesos des de la data de la demanda d'arbitratge, les parts no han arribat a un acord quant a l'organització d'aquest, qualsevol de les parts pot sotmetre la controvèrsia a la Cort Internacional de Justícia, mitjançant una demanda, de conformitat amb l'Estatut de la Cort.

2. Cada estat pot, en el moment de signar o ratificar aquest Conveni, o d'adherir-s'hi, declarar que no es considera obligat per les disposicions de l'apartat anterior. Els altres estats contractants no estan obligats per aquestes disposicions respecte de tot estat contractant que hagi formulat aquesta reserva.

3. Tot estat contractant que hagi formulat una reserva de conformitat amb les disposicions de l'apartat anterior pot retirar-la en qualsevol moment, mitjançant una notificació adreçada als governs dipositaris.

Article 13

1. Aquest Conveni està obert el 16 de desembre de 1970, a l'Haia, a la signatura dels estats que participin a la Conferència internacional de dret aeri celebrada a l'Haia de l'1 al 16 de desembre de 1970 (d'ara endavant denominada "la Conferència de l'Haia"). Després del 31 de desembre de 1970, està obert a la signatura de tots els estats a Washington, Londres i Moscou. Tot estat que no signi aquest Conveni abans de la seva entrada en vigor de conformitat amb l'apartat 3 d'aquest article, pot adherir-s'hi en qualsevol moment.

2. Aquest Conveni està subjecte a la ratificació dels estats signataris. Els instruments de ratificació i els instruments d'adhesió s'han de dipositar en mans dels governs dels Estats Units d'Amèrica, del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord i de la Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques, que pel present Conveni són designats com a governs dipositaris.

3. Aquest Conveni entra en vigor trenta dies després de la data del dipòsit dels instruments de ratificació de deu estats signataris participants en la Conferència de l'Haia.

4. Per als altres estats, aquest Conveni entra en vigor a la data de l'entrada en vigor de conformitat amb l'apartat 3 d'aquest article, o trenta dies després de la data del dipòsit del seus instruments de ratificació o d'adhesió, si aquesta darrera data és posterior a la primera.

5. Els governs dipositaris han d'informar ràpidament tots els estats que signin aquest Conveni o que s'hi adhereixin, de la data de cada signatura, de la data de dipòsit de cada instrument de ratificació o d'adhesió, de la data d'entrada en vigor d'aquest Conveni i de qualsevol altra notificació.

6. A partir de l'entrada en vigor, aquest Conveni ha de ser registrat pels governs dipositaris de conformitat amb les disposicions de l'article 102 de la Carta de les Nacions Unides i de l'article 83 del Conveni sobre l'aviació civil internacional (Chicago, 1944).

Article 14

1. Tot estat contractant pot denunciar aquest Conveni mitjançant una notificació escrita adreçada als governs dipositaris.

2. La denúncia esdevé efectiva sis mesos després de la data en què els governs dipositaris hagin rebut la notificació. en testimoni de la qual cosa, els plenipotenciaris sotasignats, degudament autoritzats, han signat aquest Conveni.

Fet a l'Haia, el setze de desembre de mil nou-cents setanta, en tres exemplars originals, que contenen cadascun quatre textos fefaents redactats en anglès, castellà, francès i rus.

Situació del Conveni per a la repressió de l'apoderament il·lícit d'aeronaus, signat a l'Haia el 16 de desembre de 1970 Entrada en vigor: el Conveni va entrar en vigor el 14 d'octubre de 1971 Situació: el 21 de gener del 2004, 177 estats part Aquesta llista es basa en la informació rebuda dels dipositaris, els governs de Rússia, el Regne Unit i els Estats Units.

Estats Data de la signatura Data del dipòsit de l'instrument de ratificació, d'adhesió o de successió Afganistan 16 desembre 1970 29 agost 1979 Albània 21 octubre 1997 Alemanya (10) 16 desembre 1970 11 octubre 1974 Algèria (1) 6 octubre 1995 Angola 12 març 1998 Antiga República Iugoslava de Macedònia (22) 7 gener 1998 Antigua i Barbuda 22 juliol 1985 Aràbia Saudita (3) (18) 14 juny 1974 Argentina (2) 16 desembre 1970 11 setembre 1972 Armènia 10 setembre 2002 Austràlia 15 juny 1971 9 novembre 1972 Àustria 28 abril 1971 11 febrer 1974 Azerbaitjan 3 març 2000 Bahames 13 agost 1976 Bahrain (3) 20 febrer 1984 Bangladesh 28 juny 1978 Barbados 16 desembre 1970 2 abril 1973 Bèlgica 16 desembre 1970 24 agost 1973 Belize 10 juny 1998 Benín 5 maig 1971 13 març 1972 Bhutan 28 desembre 1988 Bielorússia (3) 16 desembre 1970 30 desembre 1971 Bolívia 18 juliol 1979 Bòsnia i Hercegovina (4) 15 agost 1994 Botswana 28 desembre 1978 Brasil (3) 16 desembre 1970 14 gener 1972 Brunei Darussalam 16 abril 1986 Bulgària (5) 16 desembre 1970 19 maig 1971 Burkina Faso 19 octubre 1987 Burundi 17 febrer 1971 Cambotja 16 desembre 1970 8 novembre 1996 Camerun 14 abril 1988 Canadà 16 desembre 1970 20 juny 1972 Cap Verd 20 octubre 1977 Colòmbia 16 desembre 1970 3 juliol 1973 Comores 1 agost 1991 Congo 24 novembre 1989 Costa d'Ivori (3) 9 gener 1973 Costa Rica 16 desembre 1970 9 juliol 1971 Croàcia (7) 8 juny 1993 Cuba (3) 27 novembre 2001 Dinamarca (9) 16 desembre 1970 17 octubre 1972 Djibouti 24 novembre 1992 Egipte (3) 28 febrer 1975 El Salvador 16 desembre 1970 16 gener 1973 Equador 19 març 1971 14 juny 1971 Eslovàquia (19) 13 desembre 1995 Eslovènia (20) 27 maig 1992 Espanya 16 març 1971 30 octubre 1972 Estats Units d'Amèrica 16 desembre 1970 14 setembre 1971 Estònia 22 desembre 1993 Etiòpia 16 desembre 1970 26 març 1979 Fiji 5 octubre 1971 27 juliol 1972 Filipines 16 desembre 1970 26 març 1973 Finlàndia 8 gener 1971 15 desembre 1971 França 16 desembre 1970 18 setembre 1972 Gabon 16 desembre 1970 14 juliol 1971 Gàmbia 18 maig 1971 28 novembre 1978 Geòrgia 20 abril 1994 Ghana 16 desembre 1970 12 desembre 1973 Grècia 16 desembre 1970 20 setembre 1973 Grenada 10 agost 1978 Guatemala (3) 16 desembre 1970 16 maig 1979 Guinea 2 maig 1984 Guinea Bissau 20 agost 1976 Guinea Equatorial 4 juny 1971 2 gener 1991 Guyana 21 desembre 1972 Haití 9 maig 1984 Hondures 13 abril 1987 Hongria (11) 16 desembre 1970 13 agost 1971 Iemen 29 setembre 1986 Illes Marshall 31 maig 1989 Índia (3) 14 juliol 1971 12 novembre 1982 Indonèsia (3) 16 desembre 1970 27 agost 1976 Iran (República Islàmica d') 16 desembre 1970 25 gener 1972 Iraq 22 febrer 1971 3 desembre 1971 Irlanda 24 novembre 1975 Islàndia 29 juny 1973 Israel 16 desembre 1970 16 agost 1971 Itàlia 16 desembre 1970 19 febrer 1974 Jamaica 16 desembre 1970 15 setembre 1983 Japó 16 de setembre 1970 19 abril 1971 Jordània 9 juny 1971 18 novembre 1971 Kazakhstan 4 abril 1995 Kenya 11 gener 1977 Kirguizistan 25 febrer 2000 Kuwait (12) 21 juliol 1971 25 maig 1979 Lesotho 27 juliol 1978 Letònia 23 octubre 1998 Líban 10 agost 1973 Libèria 1 febrer 1982 Líbia (13) 4 octubre 1978 Liechtenstein 24 agost 1971 23 febrer 2001 Lituània 4 desembre 1996 Luxemburg 16 desembre 1970 22 novembre 1978 Madagascar 18 novembre 1986 Malàisia 16 desembre 1970 4 maig 1985 Malawi (3) 21 desembre 1972 Maldives 1 setembre 1987 Mali 29 setembre 1971 Malta 14 juny 1991 Marroc (14) 24 octubre 1975 Maurici 25 abril 1983 Mauritània 1 novembre 1978 Mèxic 16 desembre 1970 19 juliol 1972 Moçambic (3) 16 gener 2003 Mònaco 3 juny 1983 Mongòlia 18 gener 1971 8 octubre 1971 Myanmar 22 maig 1996 Nauru 17 maig 1984 Nepal 11 gener 1979 Nicaragua 6 novembre 1973 Níger 19 febrer 1971 15 octubre 1971 Nigèria 3 juliol 1973 Noruega 9 març 1971 23 agost 1971 Nova Zelanda 15 setembre 1971 12 febrer 1974 Oman (3) (16) 2 febrer 1977 Països Baixos (15) 16 desembre 1970 27 agost 1973 Pakistan 12 agost 1971 28 novembre 1973 Palau 3 agost 1995 Panamà 16 desembre 1970 10 març 1972 Papua Nova Guinea (3) 15 desembre 1975 Paraguai 30 juliol 1971 4 febrer 1972 Perú (3) 28 abril 1978 Polònia (3) (28) 16 desembre 1970 21 març 1972 Portugal (25) (26) 16 desembre 1970 27 novembre 1972 Qatar (3) 26 agost 1981 Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord (24) 16 desembre 1970 22 desembre 1971 República Àrab de Síria (3) 10 juliol 1980 República Centreafricana 1 juliol 1991 República de Corea (17) 18 gener 1973 República de Moldàvia 21 maig 1997 República Democràtica del Congo 6 juliol 1977 República Democràtica Popular de Laos 16 febrer 1971 6 abril 1989 República Dominicana 29 juny 1971 22 juny 1978 República Popular Democràtica de Corea 28 abril 1983 República Txeca (8) 14 novembre 1994 República Unida de Tanzània 9 agost 1983 Romania (3) 13 octubre 1971 10 juliol 1972 Rússia (3) 16 desembre 1970 24 setembre 1971 Rwanda 16 desembre 1970 3 novembre 1987 Saint Lucia 8 novembre 1983 Saint Vincent i les Grenadines 29 novembre 1991 Samoa 9 juliol 1998 Senegal 10 maig 1971 3 febrer 1978 Sèrbia i Montenegro (27) 23 juliol 2001 Seychelles 29 desembre 1978 Sierra Leone 19 juliol 1971 13 novembre 1974 Singapur 8 setembre 1971 12 abril 1978 Sri Lanka 30 maig 1978 Sud-àfrica (3) 16 desembre 1970 30 maig 1972 Sudan 18 gener 1979 Suècia 16 desembre 1970 7 juliol 1971 Suïssa 16 desembre 1970 14 setembre 1971 Surinam (21) 27 octubre 1978 Swazilàndia 27 desembre 1999 Tadjikistan 29 febrer 1996 Tailàndia 16 desembre 1970 16 maig 1978 Togo 9 febrer 1979 Tonga 21 febrer 1977 Trinitat i Tobago 16 desembre 1970 31 gener 1972 Tunísia (3) 16 novembre 1981 Turkmenistan 25 maig 1999 Turquia 16 desembre 1970 17 abril 1973 Txad 27 setembre 1971 12 juliol 1972 Ucraïna (3) 16 desembre 1970 21 febrer 1972 Uganda 27 març 1972 Unió dels Emirats Àrabs (23) 10 abril 1981 Uruguai 12 gener 1977 Uzbekistan 7 febrer 1994 Vanuatu 22 febrer 1989 Veneçuela 16 desembre 1970 7 juliol 1983 Vietnam (3) 17 setembre 1979 Xile 4 juny 1971 2 febrer 1972 Xina (3) (6) (29) 10 setembre 1980 Xipre 5 juliol 1972 Zàmbia 3 març 1987 Zimbabwe 6 febrer 1989 (1) Reserva: "La República Democràtica Popular d'Algèria no es considera vinculada per les disposicions dels articles 24.1, 12.1 i 14.1 respectivament dels Convenis de Tòquio, l'Haia i Montreal, que preveuen la submissió obligatòria de tota controvèrsia a la Cort Internacional de Justícia.

La República Democràtica Popular d'Algèria declara que en cada cas cal demanar l'acord previ de totes les parts implicades per tal de sotmetre una controvèrsia a la Cort Internacional de Justícia".

(2) L'instrument de ratificació d'Argentina conté una declaració que, traduïda, diu així: "L'aplicació d'aquest Conveni als territoris la sobirania dels quals pot ser objecte de controvèrsia entre dos o més estats, siguin o no part en el Conveni, no es pot interpretar com a alteració o renúncia de la posició que cadascun defensa fins el moment actual." (3) Reserva formulada relativa a l'apartat 1 de l'article 12 del Conveni.

(4) El Govern de Bòsnia i Hercegovina va dipositar un instrument de successió al Govern dels Estats Units el 15 d'agost de 1994, amb efecte a partir del 6 de març de 1992. (5) El 9 de maig de 1994, el Govern de Bulgària va dipositar una nota al Govern dels Estats Units segons la qual aquest Govern retira la reserva feta en el moment de la ratificació respecte de l'apartat 1 de l'article 12 del Conveni.

La retirada de la reserva va tenir efecte el 9 de maig de 1994. (6) L'instrument d'adhesió del Govern de la República Popular de la Xina conté la declaració següent: "El Govern xinès declara il·legal, nul·la i sense efecte la signatura i la ratificació d'aquest Conveni per les autoritats de Taiwan en nom de la Xina.".

(7) El Govern de Croàcia va dipositar un instrument de successió del Conveni al Govern dels Estats Units el 8 de juny de 1993. (8) El Govern de la República Txeca va dipositar un instrument de successió del Conveni al Govern de la Federació Russa el 14 de novembre de 1994, amb efecte a partir de l'1 de gener de 1993. (9) Fins a una decisió posterior, el Conveni no s'aplicarà a les Illes Fèroe ni a Groenlàndia.

Nota: El Govern del Regne Unit va rebre una notificació del Govern del Regne de Dinamarca segons la qual aquest últim retira, amb efecte a partir de l'1 de juny de 1980, la reserva feta en el moment de la ratificació que deia que aquest Conveni no s'aplicava a Groenlàndia.

(10) La República Democràtica Alemanya, que va ratificar el Conveni el 3 de juny de 1971, va unir-se a la República Federal d'Alemanya el 3 d'octubre de 1990. (11) El 10 de gener de 1990, el Govern d'Hongria va dipositar instruments al Govern del Regne Unit i al Govern dels Estats Units mitjançant els quals retirava la reserva feta en el moment de la ratificació respecte de l'apartat 1 de l'article 12 del Conveni.

La retirada de la reserva va tenir efecte el 10 de gener de 1990. (12) La ratificació de Kuwait anava acompanyada d'una declaració interpretativa que afirmava que la ratificació del Conveni no significava de cap manera el reconeixement d'Israel per part de l'estat de Kuwait.

A més, no se'n derivaran relacions convencionals entre l'estat de Kuwait i Israel.

(13) L'instrument d'adhesió que Líbia va dipositar conté una clàusula de no reconeixement d'Israel.

(14) "En cas de controvèrsia, els recursos s'han de sotmetre a la Cort Internacional de Justícia sobre la base del consentiment unànime de totes les parts implicades".

(15) El Conveni no pot entrar en vigor per a les Antilles Neerlandeses fins a trenta dies després de la data en què el Govern del Regne dels Països Baixos hagi notificat als estats dipositaris que s'han pres les mesures necessàries perquè les disposicions del Conveni tinguin efecte a les Antilles Neerlandeses.

Nota 1: L'11 de juny de 1974, el Govern del Regne dels Països Baixos va dipositar una declaració al Govern dels Estats Units on afirmava que, mentrestant, s'havien pres les mesures necessàries per aplicar les disposicions del Conveni a les Antilles Neerlandeses i, per tant, el Conveni entrava en vigor per a les Antilles Neerlandeses el trentè dia a partir de la data de dipòsit d'aquesta declaració.

Nota 2: Mitjançant una nota del 9 de gener de 1986 el Govern del Regne dels Països Baixos informava el Govern dels Estats Units que a partir de l'1 de gener de 1986 el Conveni s'aplica a les Antilles Neerlandeses (sense Aruba) i a Aruba.

(16) L'adhesió del Govern del Sultanat d'Oman a aquest Conveni no implica de cap manera un reconeixement d'Israel en general o en el context d'aquest Conveni, ni es pot interpretar com a tal.

(17) L'adhesió del Govern de la República de Corea a aquest Conveni no implica, de cap manera, el reconeixement d'un territori o règim que no ha estat reconegut pel Govern de la República de Corea com a estat o govern.

(18) L'aprovació d'Aràbia Saudita no implica un reconeixement d'Israel en general o en el context d'aquest Conveni, ni es pot interpretar com a tal.

(19) El Govern d'Eslovàquia va dipositar l'instrument de successió al Conveni, al Govern dels Estats Units el 13 de desembre de 1995, amb efecte a partir de l'1 de gener de 1993. (20) El Govern d'Eslovènia va dipositar l'instrument de successió al Conveni, al Govern del Regne Unit el 27 de maig de 1992. (21) Surinam va dipositar el 27 d'octubre de 1978 una notificació de successió del Conveni al Govern dels Estats Units, atesa l'extensió del Conveni que el Regne dels Països Baixos havia fet a Surinam abans d'assolir la independència.

La República de Surinam va assolir la independència el 25 de novembre de 1975. (22) El Govern de l'Antiga República Iugoslava de Macedònia va dipositar l'instrument de successió al Conveni al Govern dels Estats Units el 7 de novembre de 1998, amb efecte a partir del 17 de novembre de 1991. (23) "En acceptar el Conveni esmentat, el Govern de la Unió dels Emirats Àrabs considera que l'acceptació d'aquest Conveni no implica de cap manera el reconeixement d'Israel, ni l'obliga a aplicar les disposicions del Conveni respecte del país esmentat".

(24) El Conveni es ratifica "respecte del Regne Unit de Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord i els territoris sota la sobirania territorial del Regne Unit, com també del protectorat britànic de les illes Salomon".

(25) Mitjançant una nota del 9 d'agost de 1999, el Govern del Regne Unit va notificar a l'Organització de l'Aviació Civil Internacional que el Govern de Portugal estenia l'aplicació del Conveni al territori de Macau amb efecte del 19 de juliol de 1999. (26) Mitjançant una nota del 27 d'octubre de 1999, el Govern de Portugal va notificar al Govern del Regne Unit el següent: "De conformitat amb la Declaració conjunta del Govern de la República Portuguesa i del Govern de la República Popular de la Xina sobre la qüestió de Macau, signada el 13 d'abril de 1987, la República Portuguesa continuarà tenint la responsabilitat internacional de Macau fins al 19 de desembre de 1999 i a partir del 20 de desembre de 1999 la República Popular de la Xina reprendrà l'exercici de la sobirania sobre Macau.

A partir del 20 de desembre de 1999, la República Portuguesa cessarà de ser responsable dels drets i obligacions internacionals que es deriven de l'aplicació del Conveni a Macau".

(27) El 4 de febrer del 2003, la República Federal de Iugoslàvia esdevé Sèrbia i Montenegro.

Mitjançant una nota del 17 de juliol del 2001, dipositada el 23 de juliol del 2001 al Govern del Regne Unit, el Govern de la República Federal de Iugoslàvia es va declarar vinculat, com a estat successor de la República Federal Socialista de Iugoslàvia, per les disposicions, inter alia, d'aquest Conveni, amb efecte a partir del 27 d'abril de 1992, la data de la successió estatal.

(L'antiga República Federal Socialista de Iugoslàvia havia signat el Conveni el 16 de desembre de 1970 i l'havia ratificat el 2 d'octubre de 1972.) (28) El 23 de juny de 1997, Polònia va dipositar al Govern dels Estats Units una notificació de retirada de la reserva feta d'acord amb l'apartat 1 de l'article 12 (vegeu la nota 3).

(29) Mitjançant una nota del 29 de novembre de 1999, el Govern de la República Popular de la Xina va informar el Govern dels Estats Units del següent: "El Conveni [...] respecte del qual el Govern de la República Popular de la Xina va dipositar un instrument d'adhesió el 10 de setembre de 1980, s'aplicarà a la Regió administrativa especial de Macau a partir del 20 de desembre de 1999. El Govern de la República Popular de la Xina també desitja fer la declaració següent: La reserva feta pel Govern de la República Popular de la Xina a l'apartat 1 de l'article 12 del Conveni també s'aplicarà a la Regió administrativa especial de Macau.

El Govern de la República Popular de la Xina assumeix la responsabilitat dels drets i les obligacions internacionals que es deriven de l'aplicació del Conveni a la Regió administrativa especial de Macau".

Declaració del Principat d'Andorra relativa al Conveni per a la repressió de l'apoderament il·lícit d'aeronaus, fet a l'Haia el 16 de desembre de 1970 "En el moment d'adherir-se a aquest Conveni, el Principat d'Andorra, tot i disposar d'heliport i d'helisuperfícies, no compta amb aeroports o aeròdroms."