Article 64

Article 64

El Consell Federal suís ha de registrar el Conveni a la Secretaria de les Nacions Unides.

El Consell Federal suís també ha d'informar el Secretariat de les Nacions Unides de totes les ratificacions, adhesions i denúncies que rebi respecte d'aquest Conveni.

En testimoni de la qual cosa, els sotasignats, després d'haver dipositat els plens poders respectius, han signat aquest Conveni.

Fet a Ginebra el dotze d'agost de 1949, en anglès i francès.

L'original es diposita als arxius de la Confederació Suïssa.

El Consell Federal suís en tramet còpies certificades conforme a cadascun dels estats que l'hagin signat i dels estats que s'hi adhereixin.

Annex I Projecte d'acord relatiu a les zones i a les localitats sanitàries Article 1 Les zones sanitàries estan estrictament reservades a les persones esmentades a l'article 23 del Conveni de Ginebra per a la millora de les condicions dels ferits i els malalts de les forces armades en campanya, del 12 d'agost de 1949, i al personal encarregat de l'organització i l'administració d'aquestes zones i localitats i de l'assistència a les persones concentrades allí.

No obstant això, les persones la residència permanent de les quals es troba a l'interior d'aquestes zones tenen el dret a quedar-s'hi.

Article 2 Les persones que es troben, pel motiu que sigui, en una zona sanitària, no han d'efectuar, ni dins ni fora de la zona, cap treball que estigui directament relacionat amb les operacions militars o amb la producció de material de guerra.

Article 3 La potència que designa una zona sanitària ha de prendre les mesures necessàries per prohibir-hi l'accés a totes les persones sense dret a entrar-hi o trobar-s'hi.

Article 4 Les zones sanitàries han de reunir les condicions següents:

a) Només han de comprendre una petita part del territori controlat per la potència que les ha designades.

b) Han d'estar poc poblades en relació amb les possibilitats d'allotjament.

c) Han d'estar allunyades i lliures de qualsevol objectiu militar i tota instal·lació industrial o administrativa important.

d) No han d'estar situades en regions que, molt probablement, poden ser importants per a la conducció de la guerra. Article 5 Les zones sanitàries estan subjectes a les obligacions següents:

a) Les vies de comunicació i els mitjans de transport que tinguin no s'han d'utilitzar per transportar personal o material militar, fins i tot en trànsit.

b) No han d'estar defensades militarment en cap cas.

Article 6 Les zones sanitàries han d'estar senyalades amb creus roges (mitges llunes, lleons i sols rojos) sobre fons blanc, col·locades en la perifèria i en els edificis.

De nit poden estar senyalades de manera semblant amb la il·luminació adequada.

Article 7 En temps de pau o en desencadenar-se les hostilitats, cada potència ha de comunicar a totes les altes parts contractants la llista de les zones sanitàries establertes en el territori que cadascuna controla.

També les ha d'informar sobre qualsevol zona nova designada durant les hostilitats.

Tan bon punt la part adversa hagi rebut la notificació abans esmentada, la zona queda constituïda legítimament.

No obstant això, si la part adversa considera que una de les condicions d'aquest acord no s'ha complert de manera manifesta, pot negar-se a reconèixer la zona comunicant immediatament la seva negativa a la part responsable de la zona, o pot subordinar-ne el reconeixement a la institució del control previst en l'article 8. Article 8 Cada potència que ha reconegut una o diverses zones sanitàries designades per la part adversa té dret a sol·licitar que una o diverses comissions especials comprovin si aquestes zones reuneixen les condicions i compleixen les obligacions estipulades en aquest acord.

Per això, els membres de les comissions especials tenen, en tot moment, lliure accés a les zones, i fins i tot hi poden residir permanentment.

Se'ls han de donar totes les facilitats perquè puguin dur a terme les seves funcions d'inspecció.

Article 9 En el cas que les comissions especials comprovin fets que els semblin contraris a les estipulacions d'aquest acord, ho han de comunicar immediatament a la potència que controla la zona, i fixar un termini màxim de cinc dies perquè es rectifiqui.

També n'han d'informar la potència que ha reconegut la zona.

Si passat aquest termini la potència que controla la zona no ha fet cas de l'avís, la part adversa pot declarar que deixa de considerar-se obligada per aquest acord respecte de la zona.

Article 10 La potència que ha designat una o diverses zones i localitats sanitàries, i també les parts adverses a les quals se n'ha notificat l'existència, han de nomenar o fer que potències neutrals nomenin les persones que poden formar part de les comissions especials esmentades en els articles 8 i

9. Article 11 Les zones sanitàries no poden, en cap cas, ser objecte d'atac, i sempre han de ser protegides i respectades per les parts en conflicte. Article 12 En cas d'ocupació d'un territori, les zones sanitàries que hi hagi han de continuar sent respectades i utilitzades com a tals. No obstant això, la potència ocupant pot modificar-ne la utilització, amb la condició que es prenguin totes les mesures necessàries per garantir la seguretat de les persones que s'hi allotgen. Article 13 Aquest acord també s'aplica a les localitats que designen les potències amb la mateixa finalitat que les zones sanitàries. Annex II Model de targeta d'identitat per als membres del personal sanitari i religiós afectat a les forces armades Descarrega el document Conveni (II) de Ginebra per a la millora de les condicions dels ferits, els malalts i els nàufrags membres de les forces armades a la mar, de 12 d'agost de 1949 Preàmbul Els plenipotenciaris sotasignats dels Governs representats a la Conferència diplomàtica que va tenir lloc a Ginebra del 21 d'abril al 12 d'agost de 1949, amb la finalitat de revisar el X Conveni de l'Haia del 18 d'octubre de 1907 per adaptar a la guerra marítima els principis del Conveni de Ginebra de 1906, han acordat el següent:

Capítol I. Disposicions generals

Article 1 Les altes parts contractants es comprometen a respectar i a fer respectar aquest Conveni en totes les circumstàncies. Article 2 A més de les disposicions que han d'entrar en vigor en temps de pau, aquest Conveni s'aplica a tots els casos de guerra declarada o de qualsevol altre conflicte armat que pugui sorgir entre dues o més altes parts contractants, fins i tot si una d'elles no reconeix l'estat de guerra. El Conveni també s'aplica a tots els casos d'ocupació parcial o total del territori d'una alta part contractant, fins i tot si aquesta ocupació no troba cap resistència militar. Tot i que una de les potències en conflicte no sigui part en aquest Conveni, les potències que en són part romanen vinculades per aquest Conveni en les seves relacions mútues. A més, estan vinculades pel Conveni respecte a aquella potència, si aquesta última n'accepta i n'aplica les disposicions. Article 3 En cas de conflicte armat que no presenti caràcter internacional i que tingui lloc en el territori d'una de les altes parts contractants, cadascuna de les parts en el conflicte està obligada a aplicar, com a mínim, les disposicions següents:

1. Les persones que no participen activament en les hostilitats, incloent-hi els membres de les forces armades que hagin deposat les armes i les persones que hagin estat posades fora de combat per malaltia, ferides, detenció o qualsevol altra causa, han de ser tractades amb humanitat en totes les circumstàncies, sense cap discriminació per motius de raça, color, religió o creença, sexe, naixement o fortuna, o qualsevol altre criteri similar. Amb aquesta finalitat, els actes següents són i romanen prohibits en qualsevol moment i en qualsevol lloc respecte de les persones més amunt esmentades:

a) Els atemptats contra la vida i la integritat física, en particular l'homicidi en totes les seves formes, les mutilacions, els tractes cruels, tortures i suplicis.

b) Les preses d'hostatges.

c) Els atemptats a la dignitat de les persones, en particular els tractaments humiliants i degradants.

d) Les condemnes pronunciades i les execucions efectuades sense judici previ, davant un tribunal degudament constituït, que ofereixi totes les garanties judicials reconegudes com a indispensables pels pobles civilitzats.

2. Els ferits, els malalts i els nàufrags han de ser recollits i atesos.

Un organisme humanitari imparcial, com el Comitè Internacional de la Creu Roja, pot oferir els seus serveis a les parts en el conflicte.

Les parts en el conflicte s'han d'esforçar perquè s'apliquin, mitjançant acords especials, totes o part de les altres disposicions d'aquest Conveni.

L'aplicació de les disposicions anteriors no afecta l'estatus legal de les parts en el conflicte.

Article 4 En cas d'hostilitats entre forces terrestres i navals de les parts en el conflicte, les disposicions d'aquest Conveni només s'apliquen a les forces a bord dels vaixells.

Les forces desembarcades esdevenen immediatament subjectes a les disposicions del Conveni de Ginebra per a la millora de les condicions dels ferits i els malalts de les forces armades en campanya del 12 d'agost de 1949. Article 5 Les potències neutrals apliquen per analogia les disposicions d'aquest Conveni als ferits, els malalts i els nàufrags, i als membres del personal sanitari i religiós de les forces armades de les parts en el conflicte, que siguin rebuts o internats en el seu territori, com també als morts trobats.

Article 6 A més dels acords expressament establerts en els articles 10, 18, 31, 38, 39, 40, 43 i 53, les altes parts contractants poden concloure altres acords especials per a tots els assumptes per als quals considerin oportú fer disposicions separades.

Cap acord especial no pot afectar negativament la situació dels ferits, els malalts i els nàufrags, així com dels membres del personal sanitari i religiós, tal com regula aquest Conveni, ni restringir els drets que aquest els confereix.

Els ferits, malalts i nàufrags, com també el personal sanitari i religiós, continuen beneficiant-se d'aquests acords mentre el Conveni els sigui aplicable, excepte quan els acords esmentats o posteriors continguin disposicions expresses del contrari, o quan l'una o l'altra part en el conflicte hagi adoptat mesures més favorables respecte d'ells.

Article 7 Els ferits, els malalts i els nàufrags, com també el personal sanitari i religiós, no poden en cap cas renunciar parcialment o totalment als drets que els garanteix aquest Conveni i, si escau, als acords especials esmentats en l'article anterior.

Article 8 Aquest Conveni s'aplica amb la cooperació i sota el control de les potències protectores encarregades de salvaguardar els interessos de les parts en el conflicte.

Amb aquesta finalitat, les potències protectores poden nomenar, a part del seu personal diplomàtic o consular, delegats entre els seus propis nacionals o entre els nacionals d'altres potències neutrals.

Aquests delegats estan subjectes a l'aprovació de la potència davant la qual han d'exercir les seves funcions.

Les parts en el conflicte faciliten al màxim la tasca dels representants o els delegats de les potències protectores.

Els representants o els delegats de les potències protectores no han d'anar en cap cas més enllà dels límits de la seva missió, segons aquest Conveni.

En particular, han de tenir en compte les necessitats imperatives de seguretat de l'estat en el qual exerceixen les seves funcions.

Les seves activitats només es restringeixen com a mesura excepcional i temporal quan exigències militars imperioses ho requereixin.

Article 9 Les disposicions d'aquest Conveni no constitueixen cap obstacle a les activitats humanitàries que el Comitè Internacional de la Creu Roja o qualsevol altre organisme humanitari imparcial pugui dur a terme, amb el consentiment de les parts interessades en el conflicte, per protegir i socórrer els ferits, els malalts i els nàufrags, així com els membres del personal sanitari i religiós.

Article 10 Les altes parts contractants poden, en qualsevol moment, acordar confiar, a un organisme que ofereixi totes les garanties d'imparcialitat i d'eficàcia, les tasques reservades a les potències protectores en virtut d'aquest Conveni.

Quan els ferits, els malalts i els nàufrags, o els membres del personal sanitari i religiós no es beneficien o deixen de beneficiar-se, independentment del motiu, de les activitats de la potència protectora o d'un organisme designat d'acord amb el paràgraf anterior, la potència detentora ha de demanar a un estat neutral o a un altre organisme semblant, que assumeixi les funcions que duia a terme en virtut d'aquest Conveni una potència protectora designada per les parts en el conflicte.

Si no es pot garantir la protecció d'aquesta manera, la potència detentora ha de demanar o acceptar, d'acord amb les disposicions d'aquest article, l'oferiment dels serveis d'una organització humanitària, com ara el Comitè Internacional de la Creu Roja, per assumir les tasques humanitàries reservades a les potències protectores en virtut d'aquest Conveni.

Tota potència neutral o tot organisme que hagi estat convidat per la potència concernida o que s'ofereixi amb aquestes finalitats, ha d'actuar, dins de la seva activitat, amb sentit de responsabilitat envers la part en el conflicte de la qual en depenen les persones protegides per aquest Conveni, i ha de proporcionar les garanties suficients que demostrin que està en posició d'assumir les funcions en qüestió i de dur-les a terme amb imparcialitat.

Les disposicions anteriors no es poden derogar mitjançant acords especials entre potències una de les quals tingui limitada, encara que sigui temporalment, la llibertat de negociar amb l'altra potència o els seus aliats, amb motiu d'esdeveniments militars, més particularment quan tot o una part substancial del territori d'aquesta potència està ocupat.

Sempre que en aquest Conveni es faci menció d'una potència protectora, aquesta menció també s'aplica als organismes que la substitueixin en el sentit d'aquest article.

Article 11 En els casos en què ho considerin aconsellable per a l'interès de les persones protegides, en particular en els casos de desacord entre les parts en el conflicte respecte de l'aplicació o la interpretació de les disposicions d'aquest Conveni, les potències protectores han de prestar els seus bons oficis amb vista a resoldre el desacord.

Amb aquesta finalitat, cadascuna de les potències protectores pot proposar, ja sigui a instància de part o per iniciativa pròpia, a les parts en el conflicte una reunió dels seus representants, en particular de les autoritats encarregades dels ferits, els malalts i els nàufrags, així com dels membres del personal sanitari i religiós, eventualment en un territori neutral adequadament escollit.

Les parts en el conflicte estan obligades a fer efectives les propostes que se'ls facin amb aquesta finalitat.

Les potències protectores poden sotmetre, si és necessari, a l'aprovació de les parts en el conflicte, que es convidi a participar en aquesta reunió una persona que pertanyi a una potència neutral o que sigui delegada pel Comitè Internacional de la Creu Roja.

Capítol II. Els ferits, els malalts i els nàufrags

Article 12 Els membres de les forces armades i les altres persones esmentades en l'article següent, que es trobin a la mar i estiguin ferides, malaltes o hagin naufragat, han de ser respectades i protegides en totes les circumstàncies, amb el benentès que el terme "naufragi" s'aplica a tot naufragi, siguin quines siguin les circumstàncies en què s'hagi produït i inclou els amarratges forçats o les caigudes a la mar. Aquestes persones han de ser tractades i ateses amb humanitat per les parts en el conflicte en poder de les quals es puguin trobar, sense cap discriminació per motius de sexe, raça, nacionalitat, religió, opinions polítiques o qualsevol altre criteri similar. Tot atemptat contra la seva vida o la seva persona està estrictament prohibit i, entre altres, el fet de matar-les o exterminar-les, sotmetre-les a tortura o a experiments biològics, deixar-les deliberadament sense assistència ni atenció mèdica, o crear les condicions perquè estiguin exposades a contagis o infeccions. Només motius d'urgència mèdica autoritzen una prioritat en l'ordre amb el qual s'administra un tractament. Les dones han de ser tractades amb tota la consideració deguda al seu sexe. Article 13 Aquest Conveni s'aplica als ferits, malalts i nàufrags a la mar que pertanyen a les categories següents:

1. Els membres de les forces armades d'una de les parts en el conflicte, com també els membres de milícies o cossos de voluntaris que formen part d'aquestes forces armades.

2. Els membres d'altres milícies i els membres d'altres cossos de voluntaris, incloent-hi els dels moviments de resistència organitzada, que pertanyen a una de les parts en el conflicte i que operen dins o fora del propi territori, fins i tot si aquest territori està ocupat, sempre que aquestes milícies o cossos de voluntaris, incloent-hi aquells moviments de resistència organitzada, compleixin les condicions següents:

a) Que estiguin dirigits per una persona responsable dels seus subordinats.

b) Que tinguin un senyal distintiu fix que es reconegui de lluny.

c) Que vagin armats de forma evident.

d) Que dirigeixin les seves operacions d'acord amb les lleis i els costums de la guerra.

3. Els membres de les forces armades regulars que invoquin un Govern o una autoritat no reconeguts per la potència detentora.

4. Les persones que acompanyen les forces armades sense formar-ne part, com ara civils membres de tripulacions d'avions militars, corresponsals de guerra, proveïdors, membres d'unitats de treball o de serveis responsables del benestar de les forces armades, sempre que hagin rebut l'autorització de les forces armades que acompanyen.

5. Els membres de tripulacions, incloent-hi els comandants, pilots i aprenents de la marina mercant i les tripulacions d'avions civils de les parts en el conflicte, que no es beneficien d'un tracte més favorable en virtut de qualsevol altra disposició del dret internacional.

6. La població d'un territori no ocupat que, amb l'aproximació de l'enemic, agafen les armes espontàniament per combatre les forces invasores, sense haver tingut temps de formar-se en unitats militars regulars, a condició que portin armes de forma evident i respectin les lleis i els costums de la guerra.

Article 14 Tot vaixell de guerra d'una part bel·ligerant té dret a demanar que els ferits, els malalts o els nàufrags a bord de vaixells-hospital militars i de vaixells-hospital que pertanyen a entitats de socors o a particulars, com també de naus mercants, iots i altres embarcacions, siguin lliurats, sigui quina sigui la seva nacionalitat, sempre que l'estat de salut dels ferits i els malalts en permeti el lliurament i que el vaixell de guerra disposi d'instal·lacions adequades que permetin garantir-los un tractament suficient.

Article 15 Si els ferits, els malalts o els nàufrags són recollits a bord d'un vaixell de guerra neutral o per una aeronau militar neutral, s'ha de proveir, quan així ho requereixi el dret internacional, a aquells que ja no puguin prendre part en operacions de guerra.

Article 16 Amb subjecció a les disposicions de l'article 12, els ferits, els malalts i els nàufrags d'un bel·ligerant que caiguin en poder de l'adversari són presoners de guerra, i se'ls apliquen les disposicions del ius gentium relatives als presoners de guerra.

Correspon al capturador decidir, segons les circumstàncies, si convé retenir-los o conduir-los a un port del país del capturador, a un port neutral o fins i tot a un port de l'adversari.

En aquest últim cas, els presoners de guerra que siguin així retornats al seu país no poden servir mentre duri la guerra.

Article 17 Els ferits, els malalts o els nàufrags que siguin desembarcats en un port neutral, amb el consentiment de l'autoritat local, han de ser custodiats, llevat d'un acord en sentit contrari entre la potència neutral i les potències bel·ligerants, per la potència neutral, quan el dret internacional requereixi que aquestes persones no poden tornar a participar en operacions de guerra.

Les despeses d'hospitalització i d'internament dels ferits, els malalts o els nàufrags són assumides per la potència de la qual depenen.

Article 18 Després de cada combat, les parts en el conflicte prenen, sense demora, totes les mesures possibles per cercar i recollir els nàufrags, els ferits i els malalts, per protegir-los de pillatges i maltractaments i garantir-los l'assistència necessària així com per cercar els morts i evitar que siguin espoliats.

Quan les circumstàncies ho permetin, les parts en el conflicte han de concloure acords locals per evacuar per mar els ferits i els malalts d'una àrea assetjada o encerclada i per deixar passar el personal sanitari i religiós així com l'equipament sanitari destinat a aquesta àrea.

Article 19 Les parts en el conflicte han de registrar, al més aviat possible, totes les dades exactes per tal d'identificar els nàufrags, els ferits, els malalts i els morts de la part contrària que caiguin en el seu poder.

Si és possible, aquestes dades han d'incloure el següent:

a) La designació de la potència de la qual depenen.

b) La destinació o el número de registre.

c) Els cognoms.

d) El nom o els noms.

e) La data de naixement.

f) Qualsevol altra dada que figuri en la targeta o la placa d'identitat.

g) La data i el lloc de la captura o la mort.

h) Les dades relatives a les ferides, la malaltia, o la causa de la mort.

Les informacions més amunt esmentades s'han de comunicar al més aviat possible a l'Oficina d'Informació descrita en l'article 122 del Conveni de Ginebra relatiu al tracte degut als presoners de guerra del 12 d'agost de 1949, la qual transmet aquesta informació a la potència de la qual depenen aquests presoners a través de la potència protectora i de l'Agència Central de Presoners de Guerra.

Les parts en el conflicte estableixen i es comuniquen, a través de la via indicada al paràgraf anterior, els certificats de defunció o les llistes de morts degudament autenticades.

També han de recopilar i trametre's, a través de la mateixa Oficina, la meitat de la doble placa d'identitat, o la placa d'identitat si no és doble, els testaments o altres documents importants per a la família dels difunts, els diners i, en general, tots els objectes que tinguin un valor intrínsec o sentimental, trobats amb els cadàvers.

Aquests objectes, així com els objectes no identificats, han de ser enviats en paquets segellats, acompanyats d'una declaració que doni tots els detalls necessaris per a la identificació del posseïdor difunt, i també d'un inventari complet del paquet.

Article 20 Les parts en el conflicte han de garantir que la immersió dels difunts, efectuada individualment sempre que les circumstàncies ho permetin, vagi precedida d'un examen detingut, i si és possible d'un examen mèdic dels cossos, amb vista a confirmar-ne la mort, establir-ne la identitat i poder donar-ne compte.

Quan s'utilitza una placa d'identitat doble, la meitat de la placa ha de romandre amb el cos.

Si es desembarquen persones mortes, s'apliquen les disposicions del Conveni de Ginebra per a la millora de les condicions dels ferits i els malalts de les forces armades en campanya del 12 d'agost de 1949. Article 21 Les parts en el conflicte poden fer una crida a la caritat dels comandants de naus mercants, iots o altres embarcacions neutrals, perquè agafin a bord i atenguin els ferits, els malalts o els nàufrags, i recullin els morts.

Les naus de qualsevol tipus que responguin a aquesta crida, i les que per iniciativa pròpia hagin recollit ferits, malalts o nàufrags, gaudeixen d'una protecció especial i de facilitats per dur a terme aquesta ajuda.

En cap cas, no poden ser capturades a causa de qualsevol d'aquests transports; però, en absència de promeses del contrari que els hagin estat fetes, romanen exposades a ser capturades per qualsevol violació de la neutralitat que hagin pogut cometre.

Capítol III. Els vaixells-hospital

Article 22 Els vaixells-hospital militars, és a dir, els vaixells construïts o equipats per les potències, especialment i únicament per socórrer els ferits, malalts i nàufrags, tractar-los i transportar-los, en cap circumstància no poden ser atacats ni capturats, sinó que en tot moment han de ser respectats i protegits, a condició que els seus noms i característiques hagin estat notificats a les parts en el conflicte deu dies abans de la seva utilització.

Les característiques que han de figurar en la notificació han d'incloure el tonatge brut enregistrat, la longitud de proa a popa i el nombre de pals i xemeneies.

Article 23 Els establiments situats a la costa amb dret a ser protegits pel Conveni de Ginebra per a la millora de les condicions dels ferits i els malalts de les forces armades en campanya del 12 d'agost de 1949, no han de ser atacats ni bombardejats des del mar.

Article 24 Els vaixells-hospital utilitzats per les societats nacionals de la Creu Roja, per entitats de socors oficialment reconegudes o per particulars, gaudeixen de la mateixa protecció que els vaixells-hospital militars i se'ls ha d'eximir de ser capturats, si la part en el conflicte de la qual depenen els ha assignat una comesa oficial i sempre que s'hagin complert les disposicions de l'article 22 en relació amb les notificacions.

Aquests vaixells han de posseir un document de l'autoritat competent, que declari que les naus han estat sota el seu control durant el seu armament i en el moment de partir.

Article 25 Els vaixells-hospital utilitzats per les societats nacionals de la Creu Roja, per entitats de socors oficialment reconegudes o per particulars de països neutrals gaudeixen de la mateixa protecció que els vaixells-hospital militars i estan exempts de ser capturats, a condició que s'hagin posat sota el control d'una de les parts en el conflicte, amb el consentiment previ dels seus propis Governs i amb l'autorització de la part en el conflicte en qüestió, sempre que s'hagin complert les disposicions de l'article 22 en relació amb les notificacions.

Article 26 La protecció esmentada en els articles 22, 24 i 25 s'aplica als vaixells-hospital de qualsevol tonatge i als seus bots salvavides, independentment del lloc on operin.

Tanmateix, per garantir el màxim confort i la màxima seguretat, les parts en el conflicte han d'intentar utilitzar, per transportar ferits, malalts i nàufrags en llargues distàncies i en alta mar, només vaixells-hospital de més de 2.000 tones brutes registrades.

Article 27 Amb les mateixes condicions que les que s'estableixen en els articles 22 i 24, les petites embarcacions utilitzades per l'estat o per les societats de socors oficialment reconegudes per efectuar operacions de rescat a les costes, també han de ser respectades i protegides, sempre que les necessitats de les operacions ho permetin.

El mateix s'aplica, sempre que sigui possible, a les instal·lacions costaneres fixes utilitzades exclusivament per aquestes embarcacions per a les seves missions humanitàries.

Article 28 En cas de combat a bord d'un vaixell de guerra, les infermeries han de ser respectades i evitades al màxim possible.

Les infermeries i el seu equipament romanen subjectes a les lleis de la guerra, però no poden ser utilitzats amb una altra finalitat mentre siguin necessaris per als ferits i els malalts.

Això no obstant, el comandant en el poder del qual han caigut els pot destinar, després de garantir l'atenció adequada dels ferits i els malalts que hi són tractats, a d'altres finalitats en cas d'una necessitat militar urgent.

Article 29 Tot vaixell-hospital que es trobi dins d'un port que caigui en poder de l'enemic està autoritzat a marxar de l'esmentat port.

Article 30 Les naus i embarcacions descrites en els articles 22, 24, 25 i 27 han de prestar socors i assistència als ferits, als malalts i als nàufrags, sense distinció de nacionalitat.

Les altes parts contractants es comprometen a no utilitzar aquestes naus i embarcacions amb cap finalitat militar.

Aquestes naus i embarcacions no han de dificultar de cap manera els moviments dels combatents.

Durant i després del combat, actuen pel seu propi compte i risc.

Article 31 Les parts en el conflicte tenen dret a controlar i inspeccionar les naus i embarcacions esmentades en els articles 22, 24, 25 i

27. Poden refusar l'ajuda d'aquestes naus i embarcacions, ordenar-los que s'allunyin, imposar-los una direcció determinada, regular l'ús del seu T.S.F. i de tots els altres mitjans de comunicació, i fins i tot retenir-les durant un període de temps que no excedeixi de set dies a partir del moment de la inspecció, si la gravetat de les circumstàncies ho requereix.

Poden assignar un comissari temporalment a bord amb l'única tasca de garantir l'execució de les ordres donades en virtut de les disposicions del paràgraf anterior.

Dins del possible, les parts en el conflicte han d'enregistrar en el diari de bord dels vaixells-hospital, en una llengua que el comandant de la nau pugui entendre, les ordres que els han estat donades.

Les parts en el conflicte, ja sigui unilateralment o amb acords especials, poden posar a bord dels seus vaixells-hospital observadors neutrals que han de verificar el compliment estricte de les disposicions contingudes en aquest Conveni.

Article 32 Les naus i embarcacions descrites en els articles 22, 24, 25 i 27 no s'equiparen als vaixells de guerra pel que fa a la seva estada en un port neutral.

Article 33 Les naus mercants que han estat transformades en vaixells-hospital no poden ser destinades a cap altre ús mentre durin les hostilitats.

Article 34 La protecció deguda als vaixells-hospital i a les infermeries de les naus no ha de cessar llevat que s'utilitzin per cometre, fora dels seus deures humanitaris, actes perjudicials per a l'enemic.

La protecció, tanmateix, només pot cessar després que s'hagi donat un avís apropiat, i es fixi en tots els casos oportuns un termini raonable, i després que s'hagi fet cas omís d'aquest avís.

En particular, els vaixells-hospital no poden posseir o utilitzar un codi secret per les seves emissions per T.S.F. o per qualsevol altre mitjà de comunicació.

Article 35 No es considera que privin els vaixells-hospital o les infermeries de les naus de la protecció que se'ls deu:

1. El fet que el personal d'aquests vaixells o de les infermeries vagi armat i utilitzi les seves armes per mantenir l'ordre, per a la seva pròpia defensa o la dels malalts i els ferits.

2. La presència a bord d'aparells destinats exclusivament a garantir la navegació o les transmissions.

3. El fet que a bord dels vaixells-hospital o dins les infermeries es trobin armes portàtils i municions retirades als ferits, als malalts i als nàufrags i que encara no han estat lliurades al servei competent.

4. El fet que l'activitat humanitària dels vaixells-hospital i de les infermeries de les naus o del seu personal s'estengui als civils ferits, malalts o nàufrags.

5. El fet que els vaixells-hospital transportin material i personal destinats exclusivament a funcions sanitàries, a més dels requisits habituals.

Capítol IV. El personal

Article 36 El personal religiós, mèdic i hospitalari dels vaixells-hospital i les seves tripulacions han de ser respectats i protegits; no poden ser capturats mentre estan al servei d'aquests vaixells, independentment de si hi ha ferits o malalts a bord. Article 37 El personal religiós, mèdic i hospitalari, assignat al servei mèdic o espiritual de les persones designades en els articles 12 i 13, que caigui en poder de l'enemic, ha de ser respectat i protegit; pot continuar exercint les seves funcions mentre sigui necessari per atendre els ferits i els malalts. Després ha de ser retornat tant bon punt el comandant en cap, sota l'autoritat del qual es troba, ho consideri viable. En deixar el vaixell, poden endur-se'n els efectes personals. Si, tanmateix, resulta necessari retenir una part d'aquest personal a causa de les necessitats sanitàries o espirituals dels presoners de guerra, s'han de prendre totes les mesures per desembarcar-los al més aviat possible. El personal retingut està subjecte, quan desembarqui, a les disposicions del Conveni de Ginebra per a la millora de les condicions dels ferits i els malalts de les forces armades en campanya del 12 d'agost de 1949.

Capítol V. Els transports sanitaris

Article 38 Els vaixells noliejats amb aquesta finalitat estan autoritzats a transportar equipament destinat exclusivament al tractament dels ferits i malalts membres de les forces armades o a la prevenció de malalties, sempre que els detalls relatius al seu viatge hagin estat notificats a la potència contrària i aprovats per aquesta darrera.

La potència contrària té el dret d'inspeccionar-los però no de capturar-los ni de confiscar-los l'equipament transportat.

Per acord entre les parts en el conflicte, es poden assignar observadors neutrals a bord d'aquests vaixells per verificar l'equipament que transporten.

Amb aquesta finalitat, aquest equipament ha de ser de fàcil accés.

Article 39 Les aeronaus sanitàries, és a dir, les aeronaus utilitzades exclusivament per a l'evacuació de ferits, malalts i nàufrags, i per transportar el personal i l'equipament sanitaris, no poden ser objecte d'atacs, sinó que han de ser respectades per les parts en el conflicte quan volen en altitud, en moments i per rutes específicament convinguts entre les parts en el conflicte en qüestió.

Han de portar de forma ostensible el signe distintiu prescrit en l'article 41, juntament amb els colors nacionals, en les seves bandes inferior, superior i laterals.

Han de portar també les marques o els mitjans d'identificació que es convinguin entre les parts en el conflicte al principi o en el transcurs de les hostilitats.

Llevat que es convingui altrament, estan prohibits els vols per sobre del territori enemic o ocupat per l'enemic.

Les aeronaus sanitàries han d'obeir tota intimació a aterrar o amarar.

En cas d'aterratge o amaratge així imposats, l'aeronau, amb els seus ocupants, pot continuar el seu vol després d'un control eventual.

En cas d'aterratge o amaratge involuntari en territori enemic o ocupat per l'enemic, els ferits, els malalts i els nàufrags, com també la tripulació de l'aeronau, són presoners de guerra.

El personal sanitari és tractat de conformitat amb els articles 36 i

37. Article 40 D'acord amb les disposicions del paràgraf segon, les aeronaus sanitàries de les parts en el conflicte poden volar sobre el territori de potències neutrals, aterrar- hi o amarar-hi en cas de necessitat, o per fer-hi una escala. Prèviament han de notificar a les potències neutrals del seu pas per sobre del seu territori i obeir les intimacions d'aterratge o amaratge. Només estaran a cobert d'atacs quan volin per rutes, altituds i a hores específicament convingudes entre les parts en el conflicte i les potències neutrals en qüestió. Tanmateix, les potències neutrals poden establir condicions o restriccions al sobrevol o l'aterratge d'aeronaus sanitàries en el seu territori. Aquestes possibles condicions o restriccions s'han d'aplicar de forma equitativa a totes les parts en el conflicte. Llevat que s'hagi convingut altrament entre les potències neutrals i les parts en el conflicte, els ferits, els malalts o els nàufrags que són desembarcats amb el consentiment de l'autoritat local en un territori neutral per una aeronau sanitària, han de ser retinguts per l'estat neutral, quan el dret internacional ho requereixi, de manera que no puguin tornar a prendre part en les operacions de guerra. La potència de la qual depenen els ferits, malalts o nàufrags assumeix les despeses d'hospitalització i internament.

Capítol VI. L'emblema distintiu

Article 41 Sota el control de l'autoritat militar competent, l'emblema de la Creu Roja sobre fons blanc ha de figurar en les banderes, els braçals i en tot l'equipament vinculat al servei sanitari.

Tanmateix, en el cas de països que ja utilitzen com emblema, en lloc de la Creu Roja, la mitja lluna roja o el lleó i el sol rojos sobre fons blanc, aquests emblemes també són admesos dins els termes d'aquest Conveni.

Article 42 El personal designat en els articles 36 i 37 ha de portar, fixat en el braç esquerre, un braçal resistent a l'aigua amb l'emblema distintiu, lliurat i segellat per l'autoritat militar.

Aquest personal, a més de portar la placa d'identitat esmentada en l'article 19, també ha de portar una targeta d'identitat especial amb l'emblema distintiu.

Aquesta targeta ha de ser resistent a l'aigua i d'una mida que es pugui portar a la butxaca.

Ha d'estar redactada en la llengua nacional, ha d'esmentar com a mínim els cognoms i el nom, la data de naixement, el rang i el número de registre de l'interessat.

Ha d'establir amb quina capacitat té dret a la protecció d'aquest Conveni.

La targeta ha de portar la fotografia del titular i també la seva signatura o les empremtes dactilars, o ambdues.

Ha de portar el segell sec de l'autoritat militar.

La targeta d'identitat ha de ser uniforme per a cada exèrcit i, en la mesura del possible, del mateix tipus en els exèrcits de les altes parts contractants.

Les parts en el conflicte es poden guiar, a tall d'exemple, pel model que s'annexa a aquest Conveni.

S'han de comunicar, al principi de les hostilitats, el model que utilitzen.

Els documents d'identitat han de fer-se, si és possible, com a mínim per duplicat, i el país d'origen en conserva una de les còpies.

El personal esmentat no pot ser privat, en cap circumstància, de les seves insígnies ni de la seva targeta d'identitat ni del dret a portar el seu braçal.

En cas de pèrdua té dret a obtenir duplicats de la targeta i el reemplaçament de les insígnies.

Article 43 Els vaixells i embarcacions designats en els articles 22, 24, 25 i 27 es distingeixen de la manera següent:

a) Totes les seves superfícies exteriors han de ser blanques.

b) Una o més creus roig fosc, tan grans com sigui possible, han de ser pintades a cada costat del buc i també sobre les superfícies horitzontals, situades de tal manera que es vegin el màxim possible des del mar i des de l'aire.

Tots els vaixells-hospital s'han de donar a conèixer hissant la seva bandera nacional i a més, si pertanyen a un estat neutral, la bandera de la part en el conflicte sota la direcció de la qual es troben.

Una bandera blanca amb una creu roja ha d'onejar al pal major, al més amunt possible.

Els bots salvavides dels vaixells-hospital, els vaixells salvavides de la costa i les petites embarcacions utilitzades pel servei de salut han d'anar pintats de blanc amb creus de color roig fosc clarament visibles i, en general, han de complir amb els sistemes d'identificació més amunt estipulats per als vaixells- hospital.

Els vaixells i embarcacions més amunt esmentats, que de nit i en moments de visibilitat reduïda, volen assegurar-se la protecció a la qual tenen dret, han de prendre les mesures necessàries, amb l'assentiment de la part en el conflicte sota el poder de la qual es troben, perquè les seves pintures i emblemes distintius siguin suficientment visibles.

Els vaixells-hospital que, de conformitat amb l'article 31, es trobin detinguts per l'enemic de manera provisional, han d'abaixar la bandera de la part en el conflicte al servei de la qual es troben o la direcció de la qual han acceptat.

Els bots salvavides de la costa, si continuen operant amb el consentiment de la potència ocupant des d'una base ocupada, poden ser autoritzats, quan es troben allunyats de la seva base, a continuar onejant els propis colors nacionals juntament amb una bandera que porti una creu roja sobre un fons blanc, amb notificació prèvia a totes les parts en el conflicte en qüestió.

Totes les disposicions d'aquest article relatives a l'emblema de la creu roja s'apliquen de la mateixa manera als altres emblemes esmentats en l'article 41. Les parts en el conflicte han d'intentar en tot moment aconseguir acords per tal d'utilitzar els mètodes més moderns disponibles per facilitar la identificació dels vaixells i embarcacions esmentats en aquest article.

Article 44 Els signes distintius esmentats en l'article 43 només poden ser utilitzats, ja sigui en temps de pau o de guerra, per indicar o protegir els vaixells que s'hi esmenten, llevat del que pugui establir qualsevol altre Conveni internacional o acord entre les parts en el conflicte en qüestió.

Article 45 Les altes parts contractants han de prendre les mesures necessàries, en el cas que la seva legislació encara no fos suficient, per prevenir i reprimir, en tot moment, l'ús abusiu dels signes distintius establerts en l'article 43.

Capítol VII. Aplicació del

Conveni Article 46 Cada part en el conflicte, que actuï mitjançant el seus comandants en cap, ha d'ocupar-se de l'aplicació detallada dels articles anteriors i actuar, en els casos no previstos, de conformitat amb els principis generals d'aquest Conveni. Article 47 Queden prohibides les represàlies contra els ferits, els malalts, els nàufrags, el personal, els vaixells o l'equipament protegits pel Conveni. Article 48 Les altes parts contractants es comprometen, tant en temps de pau com en temps de guerra, a difondre el text d'aquest Conveni el més àmpliament possible en els seus països respectius i, en particular, a incloure'n l'estudi en els programes d'instrucció militar i, si és possible, d'instrucció civil, per tal que els seus principis siguin coneguts per tota la població, en particular per les forces armades de combat, el personal sanitari i els capellans. Article 49 Les altes parts contractants es comuniquen a través del Consell Federal suís i, durant les hostilitats, a través de les potències protectores, les traduccions oficials d'aquest Conveni, així com les lleis i reglaments que puguin adoptar per garantir-ne l'aplicació.

Capítol VIII. La repressió d'abusos i infraccions

Article 50 Les altes parts contractants es comprometen a prendre totes les mesures legislatives necessàries per establir les sancions penals adequades per aplicar a les persones que cometin, o ordenin cometre, qualsevol de les infraccions greus d'aquest Conveni definides en l'article següent.

Cadascuna de les parts contractants té l'obligació de cercar les persones acusades d'haver comès, o d'haver ordenat cometre, aquestes infraccions greus, i ha de deferir-les, independentment de la seva nacionalitat, davant els seus tribunals.

També pot, si ho prefereix, i d'acord amb les condicions previstes per la seva pròpia legislació, lliurar aquestes persones perquè siguin jutjades per una altra part contractant concernida, sempre que aquesta part contractant tingui proves suficients.

Cadascuna de les parts contractants ha de prendre les mesures necessàries per posar fi, a part de les infraccions greus definides en l'article següent, a tots els actes contraris a les disposicions d'aquest Conveni.

En totes les circumstàncies, els inculpats han de beneficiar-se de les garanties de procediment i lliure defensa, que no siguin inferiors a les establertes en l'article 105 i següents del Conveni de Ginebra relatiu al tracte degut als presoners de guerra del 12 d'agost de 1949. Article 51 Les infraccions greus a què fa referència l'article anterior són les que comporten qualsevol dels actes següents, si són comesos contra persones o béns protegits pel Conveni: l'homicidi intencional, la tortura o els tractes inhumans, incloent-hi els experiments biològics, el fet de causar voluntàriament grans patiments o danys greus a la integritat física o la salut, la destrucció i l'apropiació de béns a gran escala, que no estiguin justificats per necessitats militars i que siguin duts a terme de forma il·lícita i gratuïta.

Article 52 Cap part contractant no està autoritzada a alliberar-se a ella mateixa ni a qualsevol altra part contractant de les responsabilitats en què ella o una altra part contractant hagin incorregut respecte a les infraccions referides en l'article anterior.

Article 53 A petició d'una part en el conflicte, s'inicia una investigació, segons les modalitats que es determinin entre les parts interessades, en relació amb qualsevol violació al·legada del Conveni.

Si no s'arriba a un acord en relació amb el procediment d'investigació, les parts s'han de posar d'acord per escollir un àrbitre, que decidirà sobre el procediment a seguir.

Un cop la violació hagi estat constatada, les parts en el conflicte hi han de posar fi i reprimir-la al més aviat possible.

Disposicions finals Article 54 Aquest Conveni es redacta en anglès i francès.

Ambdós textos són igualment fefaents.

El Consell Federal suís s'encarrega que les traduccions oficials del Conveni es facin al rus i a l'espanyol.

Article 55 Aquest Conveni, que porta la data d'avui, està obert a la signatura fins al 12 de febrer de 1950, en nom de les potències representades a la Conferència que es va obrir a Ginebra el 21 d'abril de 1949; a més, de les potències no representades en aquesta Conferència, però que són part en el X Conveni de l'Haia del 18 d'octubre de 1907, per adaptar a la guerra marítima els principis del Conveni de Ginebra de 1906 o als convenis de Ginebra de 1884, 1906 o 1929, per a la millora de les condicions dels ferits i els malalts de les forces armades en campanya.

Article 56 Aquest Conveni s'ha de ratificar al més aviat possible i les ratificacions s'han de dipositar a Berna.

S'ha d'aixecar acta del dipòsit de cadascun dels instruments de ratificació i el Consell Federal suís ha de trametre una còpia certificada d'aquesta acta a totes les potències en el nom de les quals hagi estat signat el Conveni o l'adhesió de les quals hagi estat notificada.

Article 57 Aquest Conveni entrarà en vigor sis mesos després que s'hagin dipositat, com a mínim, dos instruments de ratificació.

Posteriorment, entrarà en vigor per a cadascuna de les altes parts contractants sis mesos després que dipositin el seu instrument de ratificació.

Article 58 Aquest Conveni substitueix el X Conveni de l'Haia del 18 d'octubre de 1907, per adaptar a la guerra marítima els principis del Conveni de Ginebra de 1906, en les relacions entre les altes parts contractants.

Article 59 A partir de la data de l'entrada en vigor, aquest Conveni quedarà obert a l'adhesió de tota potència en nom de la qual aquest Conveni no hagi estat signat.

Article 60 Les adhesions s'han de notificar per escrit al Consell Federal suís i entraran en vigor sis mesos després de la data en la qual siguin rebudes.

El Consell federal suís comunica les adhesions a totes les potències en nom de les quals el Conveni hagi estat signat o l'adhesió de les quals hagi estat notificada.

Article 61 Les situacions establertes en els articles 2 i 3 faran immediatament efectives les ratificacions dipositades i les adhesions notificades per les parts en el conflicte abans o després del començament de les hostilitats o de l'ocupació.

El Consell Federal suís ha de comunicar mitjançant la via més ràpida possible qualsevol ratificació o adhesió rebuda de les parts en el conflicte.

Article 62 Cadascuna de les altes parts contractants té la facultat de denunciar aquest Conveni.

La denúncia ha de ser notificada per escrit al Consell Federal suís.

Aquest comunica la notificació als Governs de totes les altes parts contractants.

La denúncia tindrà efecte un any després de la seva notificació al Consell Federal suís.

Tanmateix, una denúncia que hagi estat notificada en el moment en què la potència denunciant està involucrada en un conflicte, no tindrà efecte fins que no s'hagi concertat la pau, i en tot cas, fins que les operacions d'alliberament i la repatriació de les persones protegides per aquest Conveni no hagin acabat.

La denúncia només té efecte respecte a la potència denunciant.

No afecta de cap manera les obligacions que les parts en el conflicte continuen estant obligades a complir en virtut dels principis del ius gentium, tal com resulten dels usos establerts entre nacions civilitzades, de les lleis de la humanitat i de les exigències de la consciència pública.

Article 63 El Consell Federal suís ha d'enregistrar aquest Conveni a la Secretaria de les Nacions Unides.

El Consell Federal suís també ha d'informar la Secretaria de les Nacions Unides de totes les ratificacions, adhesions i denúncies que rebi respecte a aquest Conveni.

EN TESTIMONI DE LA QUAL COSA, els sotasignats, després d'haver dipositat els respectius plens poders, han signat aquest Conveni.

Adoptat a Ginebra, el dotze d'agost de 1949, en anglès i francès.

L'original es diposita als arxius de la Confederació suïssa.

El Consell Federal suís en tramet una còpia certificada conforme del Conveni a cadascun dels estats signataris així com als estats que s'hi adhereixin.

(Designació dels plenipotenciaris) Annex Model de targeta d'identitat per als membres del personal sanitari i religiós adscrit a les forces armades a la mar Descarrega el document Conveni (III) de Ginebra relatiu al tracte degut als presoners de guerra del 12 d'agost de 1949 Preàmbul Els plenipotenciaris sotasignats dels Governs representats en la Conferència diplomàtica celebrada a Ginebra del 21 d'abril al 12 d'agost de 1949, amb la finalitat de revisar el Conveni conclòs a Ginebra el 27 de juliol de 1929 relatiu al tracte degut als presoners de guerra, han convingut el següent:

Títol I. Disposicions generals

Article 1 Les altes parts contractants es comprometen a respectar i a fer respectar aquest Conveni en totes les circumstàncies. Article 2 A més de les disposicions que han d'entrar en vigor en temps de pau, aquest Conveni s'aplica a tots els casos de guerra declarada o de qualsevol altre conflicte armat que pugui sorgir entre dues o diverses altes parts contractants, fins i tot si una d'elles no reconeix l'estat de guerra. El Conveni també s'aplica a tots els casos d'ocupació parcial o total del territori d'una alta part contractant, fins i tot si aquesta ocupació no troba cap resistència militar. Tot i que una de les potències en conflicte no sigui part en aquest Conveni, les potències que en són part romanen vinculades per aquest Conveni en les seves relacions recíproques. A més, estan vinculades pel Conveni respecte a aquella potència, si aquesta última n'accepta i n'aplica les disposicions. Article 3 En cas de conflicte armat que no presenti caràcter internacional i que tingui lloc en el territori d'una de les altes parts contractants, cadascuna de les parts en el conflicte està obligada a aplicar, com a mínim, les disposicions següents:

1. Les persones que no participen directament en les hostilitats, incloent-hi els membres de les forces armades que hagin deposat les armes i les persones que hagin estat posades fora de combat per malaltia, ferides, detenció o qualsevol altra causa, han de ser tractades amb humanitat en totes les circumstàncies, sense cap discriminació per motius de raça, color, religió o creença, sexe, naixement o fortuna, o qualsevol altre criteri similar. Amb aquesta finalitat, els actes següents són i romanen prohibits en qualsevol moment i a qualsevol lloc, respecte de les persones més amunt esmentades:

a) Els atemptats contra la vida i la integritat física, en particular l'homicidi en totes les seves formes, les mutilacions, els tractes cruels, les tortures i els suplicis.

b) Les preses d'hostatges.

c) Els atemptats a la dignitat de les persones, en particular els tractes humiliants i degradants.

d) Les condemnes pronunciades i les execucions efectuades sense judici previ, davant un tribunal degudament constituït, que ofereixi totes les garanties judicials reconegudes com a indispensables pels pobles civilitzats.

2. Els ferits i els malalts han de ser recollits i atesos. Un organisme humanitari imparcial, com ara el Comitè Internacional de la Creu Roja, pot oferir els seus serveis a les parts en conflicte. Les parts en conflicte s'han d'esforçar, per altra banda, perquè s'apliquin mitjançant acords especials totes o part de les altres disposicions d'aquest Conveni. L'aplicació de les disposicions anteriors no afecta l'estatus legal de les parts en el conflicte. Article 4 A. Són presoners de guerra, en el sentit d'aquest Conveni, les persones que, pertanyent a una de les categories següents, han caigut en poder de l'enemic:

1. Els membres de les forces armades d'una de les parts en el conflicte, com també els membres de milícies i de cossos de voluntaris que formen part d'aquestes forces armades.

2. Els membres d'altres milícies i els membres d'altres cossos de voluntaris, incloent-hi els de moviments de resistència organitzada, que pertanyen a una de les parts en el conflicte i que operen dins o fora del propi territori, fins i tot si aquest territori està ocupat, sempre que aquestes milícies o cossos de voluntaris, incloent-hi els moviments de resistència organitzada, compleixin les condicions següents:

a) Tenir al capdavant una persona responsable dels seus subordinats.

b) Tenir un senyal distintiu fix i reconeixible de lluny.

c) Portar les armes de forma visible.

d) Adaptar-se, dins l'àmbit de les seves operacions, a les lleis i els costums de la guerra.

3. Els membres de les forces armades regulars que invoquin un Govern o una autoritat no reconeguts per la potència detentora.

4. Les persones que acompanyen les forces armades sense formar-ne part directament, com ara civils membres de tripulacions d'avions militars, corresponsals de guerra, proveïdors, membres d'unitats de treball o de serveis responsables del benestar de les forces armades, sempre que hagin rebut l'autorització de les forces armades que acompanyen, les quals a aquest efecte els han de lliurar una targeta d'identitat similar al model que figura en l'annex.

5. Els membres de tripulacions, incloent-hi els comandants, pilots i aprenents de la marina mercant i les tripulacions d'avions civils de les parts en el conflicte, que no es beneficien d'un tracte més favorable en virtut de qualsevol altra disposició del dret internacional.

6. Els habitants d'un territori no ocupat que, amb l'aproximació de l'enemic, prenen les armes espontàniament per combatre les forces invasores, sense haver tingut temps de formar-se en forces armades regulars, a condició que portin les armes de forma visible i respectin les lleis i els costums de la guerra. B. Es beneficien també del tracte reservat als presoners de guerra d'acord amb aquest Conveni:

1. Les persones que pertanyen o han pertangut a les forces armades del país ocupat, si per raó d'aquesta pertinença la potència ocupant, tot i que inicialment les hagi alliberades mentre continuaven les hostilitats fora del territori que ocupa, considera necessari internar-les, especialment després d'un intent fallit per part d'aquestes persones per incorporar-se a les forces armades a què pertanyen i que estan combatent, o quan no obeeixen una ordre que se'ls faci en quant al seu internament;

2. Les persones que pertanyen a una de les categories enumerades en aquest article que han estat rebudes en el seu territori per potències neutrals o no bel·ligerants, les quals tenen l'obligació d'internar en virtut del dret internacional, sense perjudici d'un tracte més favorable que aquestes potències considerin concedir-los, i a excepció de les disposicions dels articles 8, 10, 15, 30, paràgraf cinquè, del 58 al 67 inclòs, 92, 126, com també els articles relatius a la potència protectora, quan entre les parts en conflicte i la potència neutral o no bel·ligerant en qüestió existeixen relacions diplomàtiques.

Quan aquestes relacions diplomàtiques existeixen, les parts el conflicte de què depenen aquestes persones estan autoritzades a exercir, respecte d'elles, les funcions que en aquest Conveni s'assignen a les potències protectores, sense perjudici de les funcions que aquestes parts exerceixen normalment de conformitat amb els usos i els tractats diplomàtics i consulars.

C. Aquest article no afecta de cap manera l'estatut del personal sanitari i religiós, com estipula l'article 33 d'aquest Conveni.

Article 5 Aquest Conveni s'aplica a les persones esmentades en l'article 4 a partir del moment en què cauen en poder de l'enemic i fins al seu alliberament i repatriació definitius.

Si sorgeix cap dubte sobre la pertinença a una de les categories enumerades en l'article 4, de les persones que han comès un acte de bel·ligerància i que han caigut en mans de l'enemic, aquestes persones es beneficien de la protecció d'aquest Conveni, en espera que el seu estatut hagi estat determinat per un tribunal competent.

Article 6 A més dels acords que preveuen expressament els articles 10, 23, 28, 33, 60, 65, 66, 67, 72, 73, 75, 109, 110, 118, 119, 122 i 132, les altes parts contractants poden concloure altres acords especials per a tots els assumptes per als quals considerin oportú fer disposicions separades.

Cap acord especial no pot perjudicar la situació dels presoners de guerra, tal com està regulada per aquest Conveni, ni restringir els drets que aquest els confereix.

Els presoners de guerra continuaran beneficiant-se d'aquests acords mentre el Conveni els sigui aplicable, excepte quan els acords esmentats o posteriors continguin disposicions expresses del contrari, o quan l'una o l'altra part en conflicte hagi adoptat mesures més favorables respecte d'ells.

Article 7 Els presoners de guerra no poden en cap circumstància renunciar parcialment o totalment als drets que els garanteix aquest Conveni i, si escau, els acords especials esmentats en l'article anterior.

Article 8 Aquest Conveni s'aplica amb la cooperació i sota el control de les potències protectores encarregades de salvaguardar els interessos de les parts en el conflicte.

Amb aquesta finalitat, les potències protectores poden nomenar, a part del seu personal diplomàtic o consular, delegats entre els seus propis nacionals o entre els nacionals d'altres potències neutrals.

Aquests delegats estan subjectes a l'aprovació de la potència amb la qual han d'exercir les seves funcions.

Les parts en el conflicte faciliten, en la mesura del possible, la tasca dels representants o els delegats de les potències protectores.

Els representants o els delegats de les potències protectores no han d'ultrapassar la seva missió, segons aquest Conveni.

En particular, han de tenir en compte les necessitats imperatives de seguretat de l'estat en el qual exerceixen les seves funcions.

Article 9 Les disposicions d'aquest Conveni no constitueixen cap obstacle a les activitats humanitàries que el Comitè Internacional de la Creu Roja o qualsevol altre organisme humanitari imparcial pugui dur a terme, amb el consentiment de les parts interessades en conflicte, per protegir i socórrer els presoners de guerra.

Article 10 Les altes parts contractants poden, en qualsevol moment, acordar confiar a una organització que ofereixi totes les garanties d'imparcialitat i d'eficàcia les tasques reservades a les potències protectores en virtut d'aquest Conveni.

Si els presoners de guerra no es beneficien o deixen de beneficiar-se, independentment del motiu, de l'activitat d'una potència protectora o d'un organisme designat d'acord amb el paràgraf anterior, la potència detentora ha de demanar a un estat neutral o a un d'aquests organismes que assumeixi les funcions atribuïdes en virtut d'aquest Conveni a les potències protectores designades per les parts en conflicte.

Si no es pot garantir la protecció d'aquesta manera, la potència detentora ha de demanar a una organització humanitària, com ara el Comitè Internacional de la Creu Roja, perquè assumeixi les tasques humanitàries atribuïdes a les potències protectores en virtut d'aquest Conveni, o ha d'acceptar, d'acord amb les disposicions d'aquest article, l'oferiment del serveis d'una organització humanitària.

Tota potència neutral o tota organització que hagi estat convidada per la potència concernida o que s'ofereixi amb aquestes finalitats, ha d'actuar amb sentit de responsabilitat envers la part en conflicte de la qual en depenen les persones protegides per aquest Conveni, i ha de proporcionar les garanties suficients que demostrin la seva capacitat per assumir les funcions en qüestió i de dur-les a terme amb imparcialitat.

Les disposicions anteriors no es poden derogar mitjançant acords especials entre potències una de les quals tingui limitada, encara que sigui temporalment, la seva llibertat de negociació amb l'altra potència o els seus aliats, amb motiu d'esdeveniments militars, més particularment quan tot o una part substancial del territori d'aquesta potència està ocupat.

Sempre que en aquest Conveni es faci menció d'una potència protectora, aquesta menció també s'aplica a les organitzacions que la substitueixin en el sentit d'aquest article.

Article 11 En els casos en què ho considerin d'utilitat en benefici de les persones protegides, en particular en els casos de desacord entre les parts en conflicte respecte de l'aplicació o la interpretació de les disposicions d'aquest Conveni, les potències protectores han de prestar els seus bons oficis amb la finalitat de resoldre el desacord.

Amb aquesta finalitat, cadascuna de les potències protectores pot proposar, ja sigui a instància de part o per iniciativa pròpia, a les parts en conflicte una reunió dels seus representants i, en particular, de les autoritats encarregades dels presoners de guerra, si és possible en un territori neutral adequadament escollit.

Les parts en el conflicte estan obligades a cursar les propostes que se'ls facin amb aquesta finalitat.

Les potències protectores poden sotmetre, si és necessari, a l'aprovació de les parts en conflicte, que es convidi a participar en aquesta reunió una personalitat que pertanyi a una potència neutral o que sigui delegada pel Comitè Internacional de la Creu Roja.

Títol II. Protecció general dels presoners de guerra

Article 12 Els presoners de guerra estan en poder de la potència enemiga però no dels individus o de les tropes que els han capturat.

Independentment de les responsabilitats individuals que poden haver-hi, la potència detentora és responsable del tracte que se'ls dóna.

Els presoners de guerra només poden ser transferits per la potència detentora a una altra potència que sigui part en el Conveni i quan la potència detentora tingui la certesa que l'altra potència desitja i pot aplicar el Conveni.

Quan els presoners de guerra són transferits en aquestes circumstàncies, la responsabilitat de l'aplicació del Conveni recau en la potència que ha acceptat acollir-los mentre es troben sota la seva custòdia.

Tot i això, si aquesta potència deixa d'aplicar les disposicions del Conveni en qualsevol punt important, la potència que ha transferit els presoners de guerra, després d'haver rebut una notificació de la potència protectora, ha de prendre mesures eficaces per corregir la situació o sol·licitar que li siguin retornats els presoners de guerra.

Aquestes sol·licituds han de ser satisfetes.

Article 13 Els presoners de guerra han de ser tractats amb humanitat en totes les circumstàncies.

Està prohibit i es considera una infracció greu d'aquest Conveni qualsevol acte o omissió il·lícita per part de la potència detentora que causi la mort o posi en perill greu la salut d'un presoner de guerra que es troba en el seu poder.

En particular, cap presoner de guerra no pot ser sotmès a mutilacions físiques ni a experiments mèdics o científics de cap tipus, que no es justifiquin pel tractament mèdic del presoner concernit i que no siguin pel seu bé.

Així mateix, els presoners de guerra han de ser protegits en tot moment, especialment contra tot acte de violència o d'intimidació, contra els insults i l'interès públic.

Les mesures de represàlia contra els presoners de guerra estan prohibides.

Article 14 Els presoners de guerra tenen dret, en totes les circumstàncies, al respecte a la seva persona i al seu honor.

Les dones han de ser tractades amb totes les consideracions degudes al seu sexe i, en tot cas, han de beneficiar-se d'un tracte tan favorable com el que es dóna als homes.

Els presoners de guerra conserven la seva plena capacitat civil tal com la gaudien en el moment en què van ser fets presoners.

La potència detentora no en pot limitar el seu exercici, ja sigui dins del seu territori o fora d'aquest, llevat del que requereixi la situació de captivitat.

Article 15 La potència detentora dels presoners de guerra està obligada a donar-los gratuïtament la manutenció i l'assistència mèdica que el seu estat de salut requereixi.

Article 16 Tenint en compte les disposicions d'aquest Conveni relatives a la graduació i al sexe, i sense perjudici del tracte privilegiat que es pugui concedir als presoners de guerra a causa del seu estat de salut, la seva edat o les seves aptituds professionals, tots els presoners han de ser tractats de la mateixa manera per la potència detentora, sense fer cap discriminació per raó de raça, nacionalitat, religió, opinions polítiques o d'altres, fonamentades en criteris anàlegs.

Títol III. Captivitat

Secció I. Inici de la captivitat Article 17 El presoner de guerra, quan és interrogat, només està obligat a declarar els seus noms i cognoms, la graduació, la data de naixement i el seu número de registre o, en cas que no ho tingui, una informació equivalent.

En cas que infringeixi voluntàriament aquesta norma, pot estar en perill d'exposar-se a una restricció dels avantatges atorgats als presoners de la seva graduació o estatut.

Cadascuna de les parts en el conflicte està obligada a proporcionar a qualsevol persona sota la seva jurisdicció, que sigui susceptible de convertir-se en presoner de guerra, una targeta d'identitat en la qual s'indiquin els seus noms, cognoms, la graduació, el número de registre o una informació equivalent i la data de naixement.

Aquesta targeta d'identitat pot dur, a més de la signatura o les empremtes digitals, o les dues coses, qualsevol altra indicació que les parts en el conflicte poden desitjar afegir-hi pel que fa referència a les persones que pertanyen a les seves forces armades.

En la mesura que es pugui, la targeta ha de mesurar 6,5 x 10 cm i expedir-se per duplicat.

El presoner de guerra ha de presentar aquesta targeta d'identitat sempre que li sigui sol·licitada, però, en cap cas, no se li pot retirar.

No es pot infligir als presoners de guerra cap tortura física o mental, ni cap altra forma de coacció per obtenir qualsevol tipus d'informació.

Els presoners de guerra que es neguen a respondre no poden ser amenaçats, ni insultats, ni exposats a un tracte desagradable o desfavorable de cap tipus.

Els presoners de guerra que, per raó del seu estat físic o mental, es troben incapacitats per donar la seva identitat, han de ser lliurats al servei mèdic.

La identitat d'aquests presoners ha de determinar-se utilitzant tots els mitjans possibles, amb subjecció a les disposicions del paràgraf anterior.

L'interrogatori dels presoners de guerra s'ha de fer en un idioma que entenguin.

Article 18 Tots els efectes i els objectes d'ús personal, excepte les armes, els cavalls, l'equip militar i els documents militars, queden en poder dels presoners de guerra, així com els cascs metàl·lics, les caretes antigàs i la resta d'articles que els hagin lliurat per a la seva protecció personal.

També queden en el seu poder els efectes i els objectes que serveixen per vestir-se o alimentar-se, encara que aquests efectes i objectes pertanyin a l'equipament militar oficial.

En cap moment els presoners de guerra han de trobar-se sense document d'identitat.

La potència detentora ha de proporcionar-ne un a aquells presoners de guerra que no en tenen.

No es poden retirar als presoners de guerra les insígnies de graduació, ni de nacionalitat, ni les condecoracions, ni especialment els objectes que tenen un valor personal o sentimental.

Els diners de què siguin portadors els presoners de guerra no els poden ser retirats, llevat si és per ordre d'un oficial i després d'haver-se consignat en un registre especial l'import i les dades del posseïdor, i després que s'hagi lliurat a aquest darrer un rebut detallat on figurin, ben llegibles, el nom, la graduació i la unitat de la persona que expedeix el rebut.

Les quantitats en la moneda de la potència detentora o que, a petició del presoner, es converteixen a aquesta moneda, han d'ingressar-se, de conformitat amb l'article 64, en el compte del presoner.

La potència detentora només pot retirar els objectes de valor als presoners de guerra per raons de seguretat.

En aquest cas, s'aplica el mateix procediment que per la retirada de diners.

Aquests objectes, com també les quantitats retirades en moneda diferent a la de la potència detentora, el posseïdor dels quals no n'ha sol·licitat la conversió, queden sota la custòdia de la potència detentora i són retornats als presoners, en la seva forma inicial, en finalitzar la seva captivitat.

Article 19 Els presoners de guerra han de ser evacuats, al més aviat possible després d'haver estat empresonats, cap a campaments situats prou lluny de la zona de combat perquè estiguin fora de perill.

Només els presoners de guerra que, a causa de les seves ferides o malalties, corren més perill en ser evacuats que quedant-se on són, poden ser retinguts temporalment en una zona perillosa.

Els presoners de guerra no han de ser exposats inútilment a perills mentre esperen a ser evacuats des d'una zona de combat.

Article 20 L'evacuació dels presoners de guerra s'ha de fer sempre amb humanitat i en condicions similars a les dels desplaçaments de les tropes de la potència detentora.

La potència detentora ha de proporcionar als presoners de guerra evacuats aigua potable i aliments en quantitat suficient, i també la roba i l'assistència mèdica necessàries.

La potència detentora ha de prendre totes les precaucions adequades per garantir la seguretat dels presoners de guerra durant l'evacuació i ha d'establir al més aviat possible una llista dels presoners de guerra evacuats.

Si, durant l'evacuació, els presoners de guerra han de passar per campaments de trànsit, la seva estada en aquests campaments ha de ser al més breu possible.

Secció II.

Internament dels presoners de guerra

Capítol I. Observacions generals

Article 21 La potència detentora pot sotmetre els presoners de guerra a internament.

Pot imposar-los l'obligació de no anar més enllà de certa distància del campament on estan internats o, si el campament està tancat, a no sortir del recinte.

Amb subjecció a les disposicions d'aquest Conveni relatives a les sancions penals i disciplinàries, els presoners de guerra no poden ser tancats o arrestats, llevat quan sigui necessari per protegir la seva salut i, en aquest cas, només mentre durin les circumstàncies que han fet necessari el confinament.

Els presoners de guerra poden ser alliberats totalment o parcialment donant la seva paraula o sota fiança, sempre que les lleis de la potència de què depenen els ho permetin.

Aquesta mesura s'ha de prendre especialment en cas que pugui contribuir a millorar l'estat de salut dels presoners.

Cap presoner no pot ser obligat a acceptar la llibertat sota paraula o sota fiança.

Des de l'inici de les hostilitats, cadascuna de les parts en el conflicte ha de notificar a la part adversària les lleis i els reglaments en què es permet o es prohibeix als seus nacionals d'acceptar la llibertat sota paraula o sota fiança.

Els presoners de guerra alliberats sota paraula o sota fiança, de conformitat amb les lleis i els reglaments així notificats, estan obligats pel seu honor a complir escrupolosament, tant envers la potència de què depenen com envers la potència que els ha empresonat, els compromisos que han contret.

En aquests casos, la potència de què depenen no pot exigir-los ni acceptar d'ells cap servei contrari a la paraula o a la fiança donades.

Article 22 Els presoners de guerra només poden ser internats en establiments situats en terra ferma i que presentin totes les garanties d'higiene i de salubritat; excepte en casos especials justificats pel mateix interès dels presoners, aquests no han de ser internats en centres penitenciaris.

Els presoners de guerra internats en zones nocives o on el clima els és perjudicial han de ser traslladats al més aviat possible a un altre lloc amb un clima més favorable.

La potència detentora ha d'agrupar els presoners de guerra en campaments o en grups de campaments tenint en compte la seva nacionalitat, el seu idioma i els seus costums, sempre que aquests presoners no siguin separats dels presoners de guerra que pertanyen a les forces armades a les quals servien en el moment de ser empresonats, excepte amb el seu consentiment.

Article 23 Cap presoner de guerra no pot ser en cap moment enviat o retingut a una zona on estigui exposat al foc de la zona de combat, ni pot utilitzar-se la seva presència per protegir certs punts o llocs de les operacions militars.

Els presoners de guerra han de disposar, en la mateixa mesura que la població civil local, de refugis contra els bombardeigs aeris i altres perills de guerra.

A excepció dels que participen en la protecció dels seus acantonaments contra aquests perills, els presoners poden acudir als refugis al més ràpid possible des que s'hagi donat l'alarma.

També els és aplicable qualsevol altra mesura de protecció que es prengui en favor de la població.

Les potències detentores es comuniquen de forma recíproca, a través de les potències protectores, totes les indicacions útils sobre la situació geogràfica dels campaments de presoners de guerra.

Sempre que les consideracions de caràcter militar ho permetin, els campaments de presoners de guerra s'han d'assenyalar de dia mitjançant les lletres PG o PW col·locades de manera que puguin veure's fàcilment des de l'aire.

No obstant això, les potències concernides poden acordar un altre sistema de senyalització.

Només els campaments de presoners de guerra poden ser senyalitzats d'aquesta manera.

Article 24 Els campaments de trànsit o de classificació de caràcter permanent han de ser condicionats de manera semblant a la descrita en aquesta secció, i els presoners es beneficien del mateix règim que en els altres campaments.

Capítol II. Allotjament, alimentació i uniforme dels presoners de guerra

Article 25 Les condicions d'allotjament dels presoners de guerra han de ser tan favorables com les de les tropes de la potència detentora acantonades en la mateixa zona.

Aquestes condicions han de tenir en compte els hàbits i costums dels presoners, i en cap cas no han de ser perjudicials per a la seva salut.

Les disposicions anteriors s'han d'aplicar especialment als dormitoris dels presoners de guerra, tant pel que fa a la superfície total i a l'espai cúbic mínim com pel que fa a les instal·lacions i a la roba de llit, incloent-hi les mantes.

Els locals per a l'ús individual o col·lectiu dels presoners de guerra han d'estar completament protegits contra la humitat i tenir la calefacció i l'enllumenat adequats, especialment des del vespre fins que s'apaguen els llums.

Cal prendre totes les precaucions contra el perill d'incendi.

En tots els campaments on hi ha presoneres i presoners de guerra, se'ls han de reservar dormitoris separats.

Article 26 La ració diària bàsica ha de ser suficient en quantitat, qualitat i varietat per mantenir els presoners en un bon estat de salut i evitar pèrdues de pes o deficiències nutritives.

També cal tenir en compte el règim alimentari habitual dels presoners.

La potència detentora ha de proporcionar als presoners de guerra que treballen les racions addicionals que siguin necessàries per dur a terme les tasques que se'ls assignin.

S'ha de proporcionar aigua potable suficient als presoners de guerra.

S'ha de permetre el consum de tabac.

Els presoners de guerra han de participar, en la mesura que puguin, en la preparació dels seus ranxos; per a això, poden ser destinats a les cuines.

A més, han de rebre els mitjans per preparar-se ells mateixos els complements alimentaris de què disposin.

S'han d'habilitar els locals adequats per a menjador.

Estan prohibides totes les mesures disciplinàries col·lectives que afectin el menjar.

Article 27 La potència detentora ha de subministrar la vestimenta, la roba interior i el calçat en quantitat suficient als presoners de guerra, tenint en compte el clima de la regió on es troben els presoners.

Si s'adapten al clima del país, es poden emprar els uniformes de l'exèrcit enemic confiscats per la potència detentora per vestir els presoners de guerra.

La potència detentora ha de fer-se càrrec de reemplaçar i de reparar regularment els articles esmentats més amunt.

A més, els presoners de guerra que treballen han de rebre la vestimenta adequada quan la naturalesa del seu treball ho requereixi.

Article 28 En tots els campaments s'han d'instal·lar cantines on els presoners de guerra puguin aconseguir productes alimentaris, sabó, tabac i objectes d'ús comú, el preu de venda dels quals no pot ser mai superior al del comerç local.

Els guanys de les cantines han d'emprar-se en benefici dels presoners de guerra; amb aquesta finalitat, s'ha de crear un fons especial.

La persona que representa els presoners té dret a col·laborar en l'administració de la cantina i en la gestió d'aquest fons.

Quan es dissol un campament, el saldo creditor del fons especial es lliura a una organització humanitària internacional per ser emprat en benefici dels presoners de guerra de la mateixa nacionalitat que els qui han contribuït a constituir-lo.

En cas de repatriació general, aquests guanys queden en poder de la potència detentora, excepte en cas d'acord contrari conclòs entre les potències interessades.

Capítol III. Higiene i assistència mèdica

Article 29 La potència detentora té l'obligació de prendre totes les mesures d'higiene necessàries per garantir la neteja i la salubritat dels campaments i per prevenir epidèmies.

Els presoners de guerra han de disposar, de dia i de nit, d'instal·lacions conformes a les regles d'higiene, mantingudes en constant estat de neteja.

En els campaments on romanen presoneres de guerra, han d'haver-hi instal·lacions separades a la seva disposició.

A més, a part dels banys i les dutxes que ha d'haver-hi als campaments, cal proporcionar als presoners de guerra aigua i sabó en quantitat suficient per a la seva higiene diària i per la neteja de la seva roba; a aquest efecte, han de disposar de les instal·lacions, les facilitats i el temps necessaris.

Article 30 En cada campament ha d'haver-hi una infermeria adequada, on els presoners de guerra puguin rebre l'assistència que necessitin, com també un règim alimentari apropiat.

En cas necessari, cal reservar locals d'aïllament per als malalts afectats d'afeccions contagioses o mentals.

Els presoners de guerra que pateixen malalties greus o l'estat dels quals necessita un tractament especial, una intervenció quirúrgica o l'hospitalització, han de ser admesos en una unitat civil o militar qualificada per tractar-los, encara que la seva repatriació estigui prevista en un termini breu.

Han de donar-se facilitats especials per a l'assistència als invàlids, en particular als cecs, i per a la seva reeducació en espera de la repatriació.

Els presoners de guerra han de ser assistits preferentment per personal mèdic de la potència de què depenen i, si és possible, de la seva mateixa nacionalitat.

No es pot impedir que els presoners de guerra es presentin a les autoritats mèdiques per ser examinats.

Les autoritats detentores han de lliurar a tot presoner sotmès a tractament, si la sol·licita, una declaració oficial en què s'indiqui la naturalesa de les seves ferides o de la seva malaltia, la durada del tractament i l'assistència rebuda.

Cal remetre una còpia d'aquesta declaració a l'Agència Central de Presoners de Guerra.

Les despeses del tractament, incloent-hi les dels aparells necessaris per al manteniment dels presoners de guerra en bon estat de salut, especialment pròtesis dentals o altres, i les ulleres, van a càrrec de la potència detentora.

Article 31 Almenys un cop al mes, cal efectuar revisions mèdiques als presoners de guerra.

Aquestes han d'incloure el control i el registre del pes de cada presoner.

Han de tenir per objecte, en particular, el control de l'estat general de salut i nutrició, la netedat i la detecció de malalties contagioses, especialment tuberculosi, malària i malalties venèries.

A aquest efecte, cal emprar els mètodes més eficaços disponibles, com ara la radiografia periòdica en sèrie sobre microfilm per detectar la tuberculosi des del principi.

Article 32 Els presoners de guerra que, sense estar destinats al servei mèdic de les seves forces armades, són metges, dentistes, infermers o infermeres, poden ser requerits per la potència detentora per dur a terme funcions mèdiques en favor dels presoners de guerra que depenen de la mateixa potència que ells.

En aquest cas, continuen essent presoners de guerra, però han de rebre el mateix tractament que els membres corresponents del personal mèdic retingut per la potència detentora.

Estan exempts de qualsevol altra feina que els pugui ser imposada segons l'article 49.

Capítol IV. Personal mèdic i religiós retingut per assistir els presoners de guerra

Article 33 Els membres del personal sanitari i religiós mentre es troben retinguts per la potència detentora per tal d'assistir els presoners de guerra no són considerats presoners de guerra. No obstant això, han de gaudir, com a mínim, dels avantatges i la protecció d'aquest Conveni, com també se'ls han de donar totes les facilitats necessàries per prestar assistència mèdica i religiosa als presoners de guerra. Han de continuar exercint, en el marc de les lleis i els reglaments militars de la potència detentora, sota l'autoritat dels seus serveis competents i d'acord amb la seva consciència professional, les seves funcions mèdiques o espirituals en favor dels presoners de guerra pertanyents, preferentment, a les forces armades de les quals depenen ells mateixos. A més, per a l'exercici de les seves funcions mèdiques o espirituals, han de gaudir de les facilitats següents:

a) Estar autoritzats a visitar periòdicament els presoners de guerra que es troben en destacaments de treball o en hospitals situats fora del campament. Per a això, la potència detentora ha de posar a la seva disposició els mitjans de transport necessaris.

b) En cada campament, el metge militar de més edat dins del grau més elevat és el responsable davant de les autoritats militars del campament pel que fa a tot allò relatiu a les activitats del personal sanitari retingut. Per a això, les parts en conflicte han de posar-se d'acord, des de l'inici de les hostilitats, pel que fa a l'equivalència de graduacions del seu personal sanitari, incloent-hi el de les societats esmentades a l'article 26 del Conveni de Ginebra del 12 d'agost de 1949 per a la millora de les condicions dels ferits i els malalts de les forces armades en campanya. Aquest metge, i també els capellans, tenen accés directe per tractar amb les autoritats competents del campament totes les qüestions relatives a les seves funcions. Aquestes els han de donar totes les facilitats necessàries per a la correspondència referent a les qüestions esmentades.

c) Tot i que està subjecte a la disciplina interna del campament on es troba, el personal retingut no pot ser obligat a dur a terme cap treball diferent del de la seva funció mèdica o religiosa. Durant les hostilitats, les parts en conflicte han de posar-se d'acord pel que fa al relleu eventual del personal retingut i han de determinar-ne les modalitats. Cap de les disposicions anteriors no eximeix la potència detentora de les obligacions que li incumbeixen respecte dels presoners de guerra en els àmbits sanitari i espiritual.

Capítol V. Activitats religioses, intel·lectuals i físiques

Article 34 Els presoners de guerra tenen plena llibertat per exercir la seva religió, incloent- hi l'assistència als actes de culte, sempre que siguin compatibles amb les mesures de disciplina normals prescrites per l'autoritat militar.

S'ha de disposar de locals adequats on celebrar-hi els actes religiosos.

Article 35 Els capellans que cauen en mans de la potència enemiga i que romanen o són retinguts per assistir els presoners de guerra estan autoritzats a atendre'ls i a exercir lliurement el seu ministeri entre els seus correligionaris, de conformitat amb la seva consciència religiosa.

Han d'estar repartits entre els diversos campaments i destacaments de treball on hi hagi presoners de guerra que pertanyin a les mateixes forces armades, que parlin la mateixa llengua o pertanyin a la mateixa religió.

Han de gaudir de les facilitats necessàries, i, en particular dels mitjans de transport previstos en l'article 33, per visitar els presoners de guerra fora del seu campament.

Han de gaudir de llibertat de correspondència, subjecta a censura, quant a les qüestions relacionades amb els seus deures religiosos, amb les autoritats eclesiàstiques del país on es troben detinguts i amb les organitzacions religioses internacionals.

Les cartes i les targetes que enviïn amb aquesta finalitat s'afegeixen al contingent establert a l'article 71. Article 36 Els presoners de guerra que són ministres d'un culte sense haver estat capellans dins el seu propi exèrcit estan autoritzats, sigui quina sigui la denominació del seu culte, per exercir el seu ministeri entre els seus correligionaris.

A aquest efecte, han de rebre el mateix tracte que els capellans retinguts per la potència detentora.

No se'ls pot obligar a dur a terme cap altre treball.

Article 37 Quan els presoners de guerra no disposen de l'assistència d'un capellà retingut o d'un presoner ministre del seu culte, s'ha de nomenar, a petició dels presoners interessats, un ministre que pertanyi a la seva confessió o a una confessió similar o, a manca d'aquest, un laic qualificat, si això és possible des del punt de vista confessional, per dur a terme aquesta comesa.

Aquest nomenament, subjecte a l'aprovació de la potència detentora, es fa d'acord amb el conjunt de presoners interessats i, allà on calgui, amb l'aprovació de l'autoritat religiosa local de la mateixa confessió.

La persona així nomenada ha de complir tots els reglaments establerts per la potència detentora en pro de la disciplina i de la seguretat militar.

Article 38 Respectant les preferències individuals de cada presoner, la potència detentora ha d'afavorir la pràctica d'activitats intel·lectuals, educatives, recreatives i esportives pels presoners de guerra i ha de prendre les mesures oportunes per garantir-ne l'exercici, posant els locals adequats i l'equip necessari a la seva disposició.

Els presoners han de tenir la possibilitat de fer exercici físic, incloent-hi esports i jocs, i de gaudir de l'aire lliure.

Amb aquesta finalitat, cal reservar espais lliures suficients a tots els campaments.

Capítol VI. Disciplina

Article 39 Cada campament de presoners de guerra es posa sota l'autoritat directa d'un oficial responsable pertanyent a les forces armades regulars de la potència detentora.

Aquest oficial disposa del text d'aquest Conveni i ha de vetllar perquè aquestes disposicions siguin conegudes pel personal que es troba sota les seves ordres i que en serà responsable de la seva aplicació, sota el control del seu Govern.

Els presoners de guerra, a excepció dels oficials, han de saludar i mostrar els signes externs de respecte determinats en els reglaments en vigor del seu propi exèrcit a tots els oficials de la potència detentora.

Els oficials presoners de guerra només estan obligats a saludar els oficials de graduació superior de la potència detentora; no obstant això, han de saludar el comandant del campament, independentment de la seva graduació.

Article 40 S'autoritza el port d'insígnies de graduació i de nacionalitat, com també condecoracions.

Article 41 En cada campament hi ha d'haver exposats el text d'aquest Conveni, els seus annexos i el contingut de tots els acords especials previstos en l'article 6, en l'idioma dels presoners de guerra, en llocs on tots els presoners puguin consultar-los.

Han de ser comunicats, a petició seva, als presoners que no tenen la possibilitat de conèixer el text exposat.

Cal comunicar als presoners de guerra els reglaments, les ordres, les advertències i les publicacions de tot tipus relatius a la seva conducta en un idioma que puguin comprendre; han d'estar exposats en la forma descrita més amunt i cal donar-ne còpies a l'home de confiança.

Totes les ordres i tots els mandats dirigits individualment a presoners de guerra s'han de donar igualment en un idioma que entenguin.

Article 42 L'ús de les armes contra els presoners de guerra, en particular contra els que s'evadeixen o intenten evadir-se, és una mesura extrema que sempre ha d'anar precedida de les advertències apropiades a les circumstàncies.

Capítol VII. Graduacions dels presoners de guerra

Article 43 Des de l'inici de les hostilitats, les parts en el conflicte han de comunicar-se recíprocament els títols i les graduacions de totes les persones esmentades a l'article 4 d'aquest Conveni, per tal de garantir la igualtat de tracte entre els presoners de graduació equivalent. Els títols i graduacions que es creïn posteriorment han de ser objecte de comunicacions anàlogues. La potència detentora ha de reconèixer els ascensos de què han estat objecte els presoners de guerra i que li han estat notificats degudament per la potència de la qual depenen. Article 44 Els oficials i els presoners de guerra equiparats han de ser tractats amb la consideració deguda a la seva graduació i edat. Per tal de garantir el servei dels campaments d'oficials, s'han de destinar soldats presoners de guerra de les mateixes forces armades i, si és possible, que parlin el mateix idioma, en nombre suficient, tenint en compte la graduació dels oficials i assimilats; no se'ls pot obligar a efectuar cap altre treball. Cal facilitar, de tota manera, que la gestió ordinària del ranxo la facin els oficials mateixos. Article 45 Els presoners de guerra que no són oficials ni equiparats han de ser tractats amb les consideracions degudes a la seva graduació i a la seva edat. Cal facilitar, de tota manera, que la gestió ordinària del ranxo la facin els presoners mateixos.

Capítol VIII. Trasllat dels presoners de guerra després de la seva arribada al campament

Article 46 La potència detentora ha de tenir en compte, quan decideix traslladar presoners de guerra, els interessos dels presoners, amb la intenció, particularment, de no incrementar les dificultats de la seva repatriació.

El trasllat de presoners de guerra ha d'efectuar-se sempre amb humanitat i en condicions no menys favorables que les de les tropes de la potència detentora en els seus desplaçaments.

Sempre cal tenir en compte les condicions climàtiques a les quals estan acostumats els presoners de guerra i les condicions del trasllat en cap cas no han de ser perjudicials per a la seva salut.

La potència detentora ha de proporcionar als presoners de guerra, durant el trasllat, l'aigua potable i els aliments suficients per mantenir-los en un bon estat de salut, així com la roba, l'allotjament i l'assistència mèdica necessaris.

La potència detentora ha de prendre totes les precaucions oportunes, especialment en cas de transport per via marítima o aèria, a fi de garantir la seva seguretat durant el trasllat i, abans de sortir, ha d'establir la llista completa dels presoners traslladats.

Article 47 Els presoners de guerra malalts o ferits no poden ser traslladats mentre la seva curació pugui córrer perill a causa del viatge, llevat que la seva seguretat ho exigeixi imperativament.

Si el front s'aproxima a un campament, els presoners de guerra d'aquest no poden ser traslladats, excepte si el trasllat pot dur-se a terme en condicions de seguretat suficients, o si el perill que corren és més gran si es queden on són que essent evacuats.

Article 48 En cas de trasllat, cal notificar oficialment als presoners de guerra la seva sortida i la nova adreça postal.

Aquesta notificació se'ls ha de fer amb antelació suficient perquè puguin preparar l'equipatge i informar la seva família.

Se'ls autoritza a endur-se els seus efectes personals, la seva correspondència i els paquets que hagin rebut.

El pes d'aquests efectes pot limitar-se, si les circumstàncies del trasllat ho requereixen, a aquell que cada presoner pot dur raonablement; però en cap cas el pes autoritzat no pot sobrepassar vint-i-cinc quilograms.

La correspondència i els paquets adreçats al seu antic campament els han de ser tramesos sense demora.

El comandant del campament ha de prendre, d'acord amb l'home de confiança, les mesures necessàries per garantir el transport dels béns col·lectius dels presoners de guerra i dels equipatges que els presoners no puguin endur-se com a conseqüència de les restriccions imposades en virtut del segon paràgraf d'aquest article.

Les despeses dels trasllats van a càrrec de la potència detentora.

Secció III.

Treball dels presoners de guerra Article 49 La potència detentora pot emprar com a treballadors els presoners de guerra sans, tenint-ne en compte l'edat, el sexe, la graduació i les aptituds físiques, i amb vista sobretot a mantenir-los en un bon estat de salut física i mental.

Els sotsoficials presoners de guerra només poden ser obligats a efectuar treballs de vigilància.

Els qui no hi estan obligats poden demanar una altra feina més adequada i, en la mesura que es pugui, se'ls ha de proporcionar.

Si els oficials o equiparats sol·liciten una feina adequada per a ells, se'ls ha de procurar, en la mesura que es pugui, però en cap cas no se'ls pot forçar a treballar.

Article 50 A més dels treballs relacionats amb l'administració, la instal·lació o el manteniment del campament, els presoners de guerra només poden ser obligats a efectuar treballs que pertanyin a les categories següents:

a) Agricultura.

b) Indústries productores, extractives o manufactureres, a excepció de les indústries metal·lúrgiques, mecàniques i químiques, les d'obres públiques i les de treballs de construcció de caràcter o amb finalitat militar.

c) Transport i manteniment, sense caràcter ni finalitat militar.

d) Activitats comercials o artístiques.

e) Servei domèstic.

f) Serveis públics sense caràcter ni finalitat militar.

Si s'infringeixen les disposicions anteriors, els presoners de guerra poden exercir el seu dret de queixa de conformitat amb l'article 78. Article 51 Els presoners de guerra han de beneficiar-se de condicions de treball adequades, especialment pel que fa a l'allotjament, l'alimentació, la vestimenta i el material; aquestes condicions no poden ser menys favorables que les reservades als nacionals de la potència detentora empleats en treballs similars; també cal tenir en compte les condicions climàtiques.

La potència detentora que utilitza el treball dels presoners de guerra ha de garantir, a les àrees on treballen aquests presoners, l'aplicació de la legislació nacional sobre la protecció en el treball i, més particularment, dels reglaments sobre la seguretat dels treballadors.

Els presoners de guerra han de rebre formació i disposar dels mitjans de protecció adequats per al treball que han de dur a terme i similars als que reben els nacionals de la potència detentora.

Amb subjecció a les disposicions de l'article 52, els presoners poden estar sotmesos als riscs en què normalment incorre la mà d'obra civil.

En cap cas les condicions de treball no poden ser més dures per raó de mesures disciplinàries.

Article 52 Llevat que es presti voluntari, cap presoner de guerra no pot ser destinat a treballs que siguin insalubres o perillosos.

A cap presoner de guerra no se li pot assignar treballs que puguin ser considerats humiliants per a un membre de les forces de la potència detentora.

La retirada de mines o d'altres artefactes similars es considera un treball perillós.

Article 53 La durada de la jornada laboral dels presoners de guerra, incloent-hi el trajecte d'anada i tornada, no ha de ser excessiva i, en cap cas, no ha de ser superior a la permesa als treballadors civils de la regió, nacionals de la potència detentora, emprats en el mateix treball.

És obligatori concedir als presoners de guerra, a la meitat de la jornada laboral, un descans no inferior a una hora.

Aquest descans ha de ser igual al previst pels treballadors de la potència detentora, si aquest darrer té una durada més llarga.

A més, se'ls ha de concedir un descans de vint-i-quatre hores consecutives cada setmana, preferentment el diumenge, o el dia de descans al seu país d'origen.

D'altra banda, tot presoner que hagi treballat un any ha de gaudir d'un repòs de vuit dies consecutius, durant els quals se li ha de pagar la remuneració corresponent.

Si s'empren mètodes de treball com ara el treball a preu fet, la durada del període de treball no pot ser excessiva.

Article 54 La remuneració deguda als presoners de guerra pel seu treball s'ha de fixar de conformitat amb les disposicions de l'article 62 d'aquest Conveni.

Els presoners de guerra que pateixin accidents de treball o que contraguin malalties en el transcurs o a conseqüència del seu treball han de rebre l'assistència que el seu estat requereix.

A més, la potència detentora ha de lliurar a aquests presoners de guerra un certificat mèdic que els permeti de fer valer els seus drets davant la potència de què depenen i n'ha de remetre un duplicat a l'Agència Central de Presoners de Guerra creada en virtut de l'article 123. Article 55 L'aptitud dels presoners de guerra per al treball es controla periòdicament mitjançant exàmens mèdics, almenys un cop al mes.

En aquests exàmens cal tenir particularment en compte la naturalesa dels treballs que els presoners de guerra han de dur a terme.

Si un presoner de guerra es considera ell mateix incapaç per al treball, està autoritzat a presentar-se davant les autoritats mèdiques del seu campament.

Els metges poden recomanar que s'eximeixi del treball els presoners que, en la seva opinió, no són aptes per treballar.

Article 56 El règim dels destacaments de treball ha de ser similar al dels campaments de presoners de guerra.

Qualsevol destacament de treball resta sota el control i l'administració d'un campament de presoners de guerra.

Les autoritats militars i el comandant d'aquest campament són responsables, sota la direcció del seu Govern, de l'observança de les disposicions d'aquest Conveni en els destacaments de treball.

El comandant del campament ha de tenir actualitzada una llista dels destacaments de treball que depenen del seu campament i l'ha de comunicar als delegats de la potència protectora, del Comitè Internacional de la Creu Roja o d'altres organitzacions que presten assistència als presoners de guerra, que poden visitar el campament.

Article 57 El tracte dels presoners de guerra que treballen per a particulars, tot i que aquests són responsables de la seva custòdia i protecció, ha de ser igual almenys al que preveu aquest Conveni.

La potència detentora, les autoritats militars i el comandant del campament al qual pertanyen aquests presoners assumeixen tota la responsabilitat de la manutenció, l'assistència, el tractament i el pagament de la remuneració del treball d'aquests presoners de guerra.

Aquests presoners de guerra tenen dret a restar en contacte amb els homes de confiança dels campaments de què depenen.

Secció IV.

Recursos econòmics dels presoners de guerra Article 58 Des de l'inici de les hostilitats, i en espera d'un acord en aquest sentit amb la potència protectora, la potència detentora pot determinar la quantitat màxima en diner en efectiu o en qualsevol altra forma similar que els presoners de guerra poden tenir en el seu poder.

Tot excedent que legítimament estigui en la seva possessió i que els hagi estat retirat o retingut, així com tota quantitat que hagin dipositat, ha de ser ingressat al seu compte i no pot ser convertit a una altra moneda sense el seu consentiment.

Quan s'autoritza els presoners de guerra a comprar productes o a rebre serveis, fora del campament, contra pagament en efectiu, aquests pagaments han de ser efectuats pels mateixos presoners o per l'administració del campament, la qual els ha de carregar en els comptes dels presoners interessats.

La potència detentora ha d'establir les disposicions necessàries en aquests casos.

Article 59 Les quantitats en efectiu, en la moneda de la potència detentora, que hagin estat retirades als presoners de guerra, en conformitat amb l'article 18, en el moment de la seva captura, han d'ingressar-se als comptes de cadascun d'ells, d'acord amb les disposicions de l'article 64 d'aquesta secció.

També han d'ingressar-se en aquests comptes les quantitats en la moneda de la potència detentora que provenen de la conversió de quantitats en altres monedes, retirades als presoners de guerra en aquell mateix moment.

Article 60 La potència detentora ha de concedir a tots els presoners de guerra un avançament de la paga mensual, l'import del qual es determina per la conversió en la moneda de la potència esmentada, en les quantitats següents: Categoria I: presoners de grau inferior al de sergent: vuit francs suïssos.

Categoria II: sergents i altres sotsoficials o presoners de grau equivalent: dotze francs suïssos.

Categoria III: oficials fins a la graduació de capità o presoners de grau equivalent: cinquanta francs suïssos.

Categoria IV: comandants o tinents coronels, lloctinents-coronels, coronels o presoners de grau equivalent: seixanta francs suïssos.

Categoria V: oficials generals o presoners de grau equivalent: setanta-cinc francs suïssos.

No obstant això, les parts en el conflicte concernides poden modificar, mitjançant acords especials, l'import dels avançaments de paga deguts als presoners de guerra de les diferents categories esmentades.

D'altra banda, si els imports previstos al primer paràgraf són massa elevats en comparació amb el sou que es paga als membres de les forces armades de la potència detentora o si, per qualsevol altra raó, han de causar un problema greu a aquesta potència, aquesta, en espera de concloure un acord especial amb la potència de què depenen els presoners de guerra, per modificar aquestes quantitats:

a) Ha de continuar abonant als comptes dels presoners de guerra els imports indicats al primer paràgraf.

b) Pot limitar temporalment a imports raonables les quantitats, descomptades sobre els avançaments de sou, que ha de posar a disposició dels presoners de guerra per al seu ús; no obstant això, per als presoners de la categoria I, aquestes quantitats no poden ser mai inferiors a les que la potència detentora paga als membres de les seves pròpies forces armades.

Cal comunicar sense demora els motius de qualsevol limitació a la potència protectora.

Article 61 La potència detentora ha d'acceptar per distribuir els enviaments de diners que la potència de què depenen els presoners de guerra enviï com a suplement de sou, a condició que els imports siguin iguals per a tots els presoners de la mateixa categoria, que es lliurin a tots els presoners d'aquesta categoria que depenen de la dita potència, i que siguin ingressats, al més aviat possible, en els comptes individuals dels presoners, de conformitat amb les disposicions de l'article 64. Aquests suplements de sou no eximeixen la potència detentora de cap obligació que li incumbeixi d'acord amb aquest Conveni.

Article 62 Els presoners de guerra han de rebre, directament de les autoritats detentores, una remuneració equitativa pel seu treball, l'import de la qual el fixen aquestes autoritats, però en cap moment no pot ser inferior a un quart d'un franc suís per jornada sencera de treball.

La potència detentora ha d'informar els presoners, com també a la potència de què depenen, per mitjà de la potència protectora, de l'import de la remuneració per dia de treball que hagi fixat.

Les autoritats detentores han de pagar també una remuneració pel treball als presoners de guerra assignats permanentment per exercir funcions o dur a terme un treball artesanal relacionat amb l'administració, el condicionament interior o el manteniment dels campaments, així com als presoners requerits per exercir funcions espirituals o mèdiques en favor dels seus companys.

La remuneració de l'home de confiança, dels seus auxiliars i, si escau, dels seus assessors, ha de ser deduïda del fons generat pels guanys de la cantina; l'import el fixa l'home de confiança i ha de ser aprovat pel comandant del campament.

Si no existeix aquest fons, les autoritats detentores han de pagar a aquests presoners una remuneració de treball justa.

Article 63 Els presoners de guerra estan autoritzats a rebre els enviaments de diners que els siguin tramesos individualment o col·lectivament.

Cada presoner de guerra ha de tenir a la seva disposició el saldo creditor del seu compte, tal com estableix l'article següent, dins dels límits fixats per la potència detentora, que efectua els pagaments sol·licitats.

A reserva de restriccions financeres o monetàries que consideri essencials, els presoners de guerra han de poder fer pagaments a l'estranger.

En aquest cas, la potència detentora ha d'afavorir especialment els pagaments que els presoners de guerra enviïn a les persones que estan al seu càrrec.

En tot cas, els presoners de guerra poden, si la potència de què depenen ho consenteix, fer executar pagaments en el seu propi país de la forma següent: la potència detentora envia a la potència esmentada més amunt, per mitjà de la potència protectora, un comunicat on consten totes les indicacions útils sobre l'autor i el beneficiari del pagament així com de l'import que s'ha de pagar, expressat en la moneda de la potència detentora.

Aquest comunicat ha d'estar signat pel presoner interessat i referendat pel comandant del campament.

La potència detentora carrega aquest import en el compte del presoner; els imports carregats en aquest concepte s'abonen en l'haver de la potència de què depenen els presoners.

Per aplicar les disposicions anteriors, la potència detentora pot consultar el reglament model que figura en l'Annex V d'aquest Conveni.

Article 64 La potència detentora ha de mantenir un compte per a cada presoner de guerra, el qual ha de contenir, com a mínim, les indicacions següents:

1. Els imports deguts al presoner o rebuts per ell com a avançament de sou, com a retribució de treball o per qualsevol altre títol; les quantitats, en la moneda de la potència detentora, retirades al presoner; les quantitats retirades al presoner i convertides, a petició seva, en la moneda de la dita potència.

2. Les quantitats lliurades al presoner en efectiu o d'una manera semblant; els pagaments efectuats en nom seu i a petició seva; les quantitats transferides segons l'article 63, paràgraf tercer.