Annex 3

Annex III

Descarrega el document Situació dels Convenis de Ginebra del 12 d'agost de 1949 Actualitzada el 24 d'agost del 2007 País Ratificació (R), adhesió (A), successió (S) Reserves/Declaracions Afganistan 26-09-1956 R Àfrica del Sud 31-03-1952 A Albània 27-05-1957 R X Alemanya 03-09-1954 A X Algèria 20-06-1960 A Andorra 17-09-1993 A Angola 20-09-1984 A X Antigua i Barbuda 06-10-1986 A Aràbia Saudita 18-05-1963 A Argentina 18-09-1956 R Armènia 07-06-1993 A Austràlia 14-10-1958 R X Àustria 27-08-1953 R Azerbaitjan 01-06-1993 A Bahames 11-07-1975 A Bahrain 30-11-1971 A Bangla Desh 04-04-1972 A X Barbados 10-09-1968 A X Bèlgica 03-09-1952 R Belize 29-06-1984 A Benín 14-14-1961 A Bhutan 10-01-1991 A Bielorússia 03-08-1954 R Bolívia 10-12-1976 R Bòsnia i Hercegovina 31-12-1992 A Botswana 29-03-1968 A Brasil 29-06-1957 R Brunei Darussalam 14-10-1991 A Bulgària 22-07-1954 R Burkina Faso 07-11-1961 A Burundi 27-12-1971 A Cambotja 08-12-1958 A Camerun 16-09-1963 A Canadà 14-05-1965 R Cap Verd 11-05-1984 A Colòmbia 08-11-1961 R Comores 21-11-1985 A Congo (Rep.

Dem.) 24-02-1961 A Congo 04-02-1967 A Costa d’Ivori 28-12-1961 A Costa Rica 15-10-1969 A Croàcia 11-05-1992 A Cuba 15-04-1954 R Dinamarca 27-06-1951 R Djibuti 06-03-1978 A Dominica 28-09-1981 A Egipte 10-11-1952 R El Salvador 17-06-1953 R Emirats Àrabs Units 10-05-1972 A Equador 11-08-1954 R Eritrea 14-08-2000 A Eslovàquia 02-04-1993 A Eslovènia 26-03-1992 A Espanya 04-08-1952 R Estats Units d’Amèrica 02-08-1955 R X Estònia 18-01-1993 A Etiòpia 02-10-1969 R Fiji 09-08-1971 A Filipines 06-10-1952 R Finlàndia 22-02-1955 R França 28-06-1951 R Gabon 26-02-1965 A Gàmbia 20-10-1966 A Geòrgia 14-09-1993 A Ghana 02-08-1958 A Grècia 05-06-1956 R Grenada 13-04-1981 A Guatemala 14-05-1952 R Guinea 11-07-1984 A Guinea Bissau 21-02-1974 A X Guinea Equatorial 24-07-1986 A Guyana 22-07-1968 A Haití 11-04-1957 A Hondures 31-12-1965 A Hongria 03-08-1954 R Iemen 16-07-1970 A X Illes Cook 11-06-2001 A Illes Marshall 01-06-2004 A Illes Salomó 06-07-1981 A Índia 09-11-1950 R Indonèsia 30-09-1958 A Iran 20-02-1957 R X Iraq 14-02-1956 A Irlanda 27-09-1962 R Islàndia 10-08-1965 A Israel 06-07-1951 R X Itàlia 17-12-1951 R Jamaica 20-07-1964 A Japó 21-04-1953 A Jordània 29-05-1951 A Kazakhstan 05-05-1992 A Kenya 20-09-1966 A Kirguizistan 18-09-1992 A Kiribati 05-01-1989 A Kuwait 02-09-1967 A X Laos 29-10-1956 A Lesotho 20-05-1968 A Letònia 24-12-1991 A Líban 10-04-1951 R Libèria 29-03-1954 A Líbia 22-05-1956 A Liechtenstein 21-09-1950 R Lituània 30-10-1996 A Luxemburg 01-07-1953 R Macedònia (Ex. Rep.

Iugoslava) 01-09-1993 A X Madagascar 18-07-1963 A Malàisia 24-08-1962 A Malawi 05-01-1968 A Maldives 18-06-1991 A Mali 24-05-1965 A Malta 22-08-1968 S Marroc 26-07-1956 A Maurici 18-08-1970 A Mauritània 30-10-1962 A Mèxic 29-10-1952 R Micronèsia 19-09-1995 A Moçambic 14-03-1983 A Moldàvia 24-05-1993 A Mònaco 05-07-1950 R Mongòlia 20-12-1958 A Montenegro 02-08-2006 A Myanmar 25-08-1992 A Namíbia 22-08-1991 A Nauru 27-06-2006 A Nepal 07-02-1964 A Nicaragua 17-12-1953 R Níger 21-04-1964 A Nigèria 20-06-1961 A Noruega 03-08-1951 R Nova Zelanda 02-05-1959 R X Oman 31-01-1974 A Països Baixos 03-08-1954 R Pakistan 12-06-1951 R X Palau 25-06-1996 A Panamà 10-02-1956 A Papua Nova Guinea 26-05-1976 A Paraguai 23-10-1961 R Perú 15-02-1956 R Polònia 26-11-1954 R X Portugal 14-03-1961 R X Qatar 15-10-1975 A Regne Unit 23-09-1957 R X República Centrafricana 01-08-1966 A República de Corea 16-08-1966 A X República Dominicana 22-01-1958 A República Popular Democràtica de Corea 27-08-1957 A X República Txeca 05-02-1993 A X Romania 01-06-1954 R Rússia 10-05-1954 R X Rwanda 05-05-1964 A Saint Christopher i Nevis 14-02-1986 A Saint Lucia 18-09-1981 A Santa Seu 22-02-1951 R Saint Vincent i les Grenadines 01-04-1981 A Samoa 23-08-1984 A San Marino 29-08-1953 A Sao Tomé i Príncipe 21-05-1976 A Senegal 18-05-1963 A Sèrbia 16-10-2001 A Seychelles 08-11-1984 A Sierra Leone 10-06-1965 A Singapur 27-04-1973 A Síria 02-11-1953 R Somàlia 12-07-1962 A Sri Lanka 28-02-1959 R Sudan 23-09-1957 A Suècia 28-12-1953 R Suïssa 31-03-1950 R Surinam 13-10-1976 A X Swazilàndia 28-06-1973 A Tadjikistan 13-01-1993 A Tailàndia 29-12-1954 A Tanzània 12-12-1962 A Timor Oriental 08-05-2003 A Togo 06-01-1962 A Tonga 13-04-1978 A Trinitat i Tobago 24-09-1963 A Tunísia 04-05-1957 A Turkmenistan 10-04-1992 A Turquia 10-02-1954 R Tuvalu 19-02-1981 A Txad 05-08-1970 A Ucraïna 03-08-1954 R X Uganda 18-05-1964 A Uruguai 05-03-1969 R X Uzbekistan 08-10-1993 A Vanuatu 27-10-1982 A Veneçuela 13-02-1956 R Vietnam 28-06-1957 A X Xile 12-10-1950 R Xina 28-12-1956 R X Xipre 23-05-1962 A Zàmbia 19-10-1966 A Zimbabwe 07-03-1983 A Reserves i declaracions relatives als Convenis de Ginebra del 12 d'agost de 1949 Albània Reserva feta en el moment de la signatura i confirmada en el moment de la ratificació: El Sr. Malo, primer secretari de la legació d'Albània a París: (1) Conveni per a la millora de les condicions dels ferits i els malalts de les forces armades en campanya.

Article 10: "La República Popular d'Albània no reconeix la sol·licitud d'una potència detentora, ja sigui a un organisme humanitari o a un estat neutral, de substituir la potència protectora, llevat que la potència de què són nacionals les persones protegides n'hagi donat el seu consentiment." (2) Conveni per a la millora de les condicions dels ferits, els malalts i els nàufrags membres de les forces armades a la mar.

Article 10: "La República Popular d'Albània no reconeix la sol·licitud d'una potència detentora, ja sigui a un organisme humanitari o a un estat neutral, de substituir la potència protectora, llevat que la potència de què són nacionals els presoners de guerra n'hagi donat el seu consentiment." (3) Conveni relatiu al tracte degut als presoners de guerra.

Article 10: "La República Popular d'Albània no reconeix la sol·licitud d'una potència detentora, ja sigui a un organisme humanitari o a un estat neutral, de substituir la potència protectora, llevat que la potència de què són nacionals els presoners de guerra n'hagi donat el seu consentiment." Article 12: "La República Popular d'Albània considera que en cas que la potència detentora transfereixi els presoners de guerra a una altra potència, la responsabilitat de l'aplicació del Conveni envers aquests presoners de guerra continua sent de la potència que els ha capturat." Article 85: "La República Popular d'Albània considera que les persones condemnades en virtut de la legislació de la potència detentora, de conformitat amb els principis del judici de Nuremberg, per crims de guerra i crims contra la humanitat, han de rebre el mateix règim que les persones condemnades en el país en qüestió.

Albània, per tant, no es considera obligada per l'article 85 pel que fa a la categoria de les persones esmentades en aquesta reserva".

(4) Conveni relatiu a la protecció de les persones civils en temps de guerra.

Article 11: "La República Popular d'Albània no reconeix la sol·licitud d'una potència detentora, ja sigui a un organisme humanitari o a un estat neutral, de substituir la potència protectora, llevat que la potència de què són nacionals les persones protegides n'hagi donat el seu consentiment." Article 45: "La República Popular d'Albània considera que en cas que la potència detentora traslladi les persones protegides a una altra potència, la responsabilitat de l'aplicació del Conveni envers aquestes persones protegides continua sent de la potència detentora." Alemanya Declaració rebuda pel Consell Federal suís el 3 de desembre del 1954: "Els Convenis són igualment aplicables al land de Berlín" ***** Objecció a les reserves formulades en el moment de l'adhesió de Guinea Bissau als Convenis de Ginebra I, II i III

• Notificació efectuada prop del Govern suís el 3 de març del 1975: "Les reserves formulades per la República de Guinea Bissau respecte de: L'article 13, punt 2 del Conveni I de Ginebra per a la millora de les condicions dels ferits i els malalts de les forces armades en campanya; L'article 13, punt 2 del Conveni II de Ginebra per a la millora de les condicions dels ferits, els malalts i els nàufrags membres de les forces armades a la mar; L'article 4, punt 2 del Conveni III de Ginebra relatiu al tracte degut als presoners de guerra, en opinió del Govern de la República federal d'Alemanya; S'aparten de l'objectiu d'aquests convenis i, per tant, no poden ser acceptades. Això no obstant, aquesta declaració no afecta la validesa d'aquests Convenis entre la República federal d'Alemanya i la República de Guinea Bissau." Angola Reserva feta en el moment de l'adhesió: "En adherir-se als Convenis de Ginebra del 12 d'agost de 1949, la República Popular d'Angola es reserva el dret a no estendre els privilegis que es deriven de l'article 85 del Conveni relatiu al tracte degut als presoners de guerra als autors de crims de guerra i crims contra la humanitat, definits a l'article VI dels "Principis de Nuremberg", formulats el 1950 per la Comissió de Dret Internacional per mandat de l'Assemblea General de les Nacions Unides". Austràlia Declaració comunicada en el moment de la ratificació: "En el moment de dipositar l'instrument de ratificació per part de la Confederació Australiana dels Convenis que es mencionen a continuació, conclosos a Ginebra el 12 d'agost del 1949: Conveni de Ginebra per a la millora de les condicions dels ferits i els malalts de les forces armades en campanya; Conveni de Ginebra per a la millora de les condicions dels ferits, els malalts i els nàufrags membres de les forces armades a la mar; Conveni de Ginebra relatiu al tracte degut als presoners de guerra; Conveni de Ginebra relatiu a la protecció de les persones civils en temps de guerra; El Govern de la Confederació australiana m'ha encarregat de fer una referència a les reserves a l'article 85 del Conveni relatiu al tracte degut als presoners de guerra, que han estat fetes pels estats següents: La República Popular d'Albània, la República Socialista Soviètica de Bielorússia, la República Popular de Bulgària, la República Popular Hongaresa, la República Polonesa, la República Popular Romanesa, la República Txecoslovaca, la República Socialista Soviètica d'Ucraïna, la Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques; I a les reserves a l'article 12 del Conveni relatiu al tracte degut als presoners de guerra i l'article 45 del Conveni relatiu a la protecció de les persones civils en temps de guerra, que han estat fetes per tots els estats esmentats més amunt i per la República Popular Federativa de Iugoslàvia. Per ordre del Govern de la Confederació Australiana, he de declarar que si bé aquest Govern considera tots els estats esmentats com a part dels Convenis en qüestió, no reconeix com a vàlides les reserves esmentades i que, consegüentment, considerarà tota aplicació d'una d'aquestes reserves com una infracció al Conveni al qual es refereixi la reserva. També he estat encarregat pel Govern de la Confederació Australiana de referir-me a les notificacions referents a "la República Democràtica Alemanya", "la República Democràtica Popular de Corea", "la República Democràtica del Vietnam" i "la República Popular de la Xina". Tot i que el Govern de la Confederació Australiana no reconeix cap d'aquests estats, ha pres nota de la seva acceptació de les disposicions dels Convenis esmentats més amunt i de la seva intenció d'aplicar aquestes disposicions. El Govern de la Confederació Australiana ha adoptat respecte de les reserves que s'han adjuntat a les acceptacions la mateixa actitud que l'adoptada respecte de les reserves esmentades més amunt." Bangla Desh Mitjançant una comunicació als estats part dels convenis de Ginebra del 12 d'agost del 1949, el Departament Federal d'Afers Exteriors de Suïssa ha informat els Governs que la Missió Permanent de Bangla Desh a les Nacions Unides a Ginebra, mitjançant una nota del 20 de desembre del 1988, ha informat el Govern suís de la decisió del Govern de la República Popular de Bangla Desh d'utilitzar en endavant la mitja lluna roja en lloc de la creu roja com a emblema distintiu. Barbados Declaració rebuda en el moment de la notificació de continuïtat: "El Govern de Barbados assenyala que els països següents han formulat reserves respecte de l'article 85 del Conveni de Ginebra relatiu al tracte degut als presoners de guerra: Albània, Bielorússia, Bulgària, Txecoslovàquia, Polònia, Romania, Ucraïna i la Unió Soviètica; que d'altra banda, Iugoslàvia ha formulat reserves respecte de l'article 12 del Conveni relatiu al tracte degut als presoners de guerra i a l'article 45 del Conveni relatiu a la protecció de les persones civils en temps de guerra. El Govern de Barbados declara que, tot i que considera els estats mencionats com a part en aquests Convenis, no considera vàlides les reserves que han formulat i, per tant, considera l'aplicació d'aquestes reserves com una violació del Conveni al qual es refereixen. El Govern de Barbados assenyala que la República Popular de la Xina ha dipositat una reserva respecte de l'article 85 del Conveni relatiu al tracte degut als presoners de guerra; tot i que considera que la Xina és part en el Conveni, no reconeix com a vàlida cap reserva formulada pel Govern de la República Popular." Corea (República de) Reserves i declaració formulades en el moment de l'adhesió: Reserves: Pel que fa a l'article 118 del Conveni relatiu al tracte degut als presoners de guerra: "La República de Corea interpreta que les disposicions de l'article 118, paràgraf primer, no obliguen la potència que deté presoners de guerra a repatriar-les a la força, contra la seva voluntat expressada obertament i lliure". Pel que fa a l'article 68 del Conveni relatiu a la protecció deguda de les persones civils en temps de guerra: "La República de Corea es reserva el dret a imposar la pena de mort de conformitat amb les disposicions de l'article 68, paràgraf segon, sense tenir en compte si la legislació del territori ocupat, en vigor en el moment d'iniciar-se l'ocupació, preveu o no la pena de mort per les infraccions esmentades en les disposicions susdites." Declaració: "A més, el Govern de la República de Corea declara que és l'únic Govern legítim a Corea, tal com estableix la resolució 195 (III) de l'Assemblea General, del 12 de desembre de 1948, i la seva adhesió no ha d'interpretar-se en el sentit que reconeix una altra part contractant que la República de Corea no ha reconegut fins ara". Corea (República Popular Democràtica de) Reserves formulades en el moment de l'adhesió: 1) Pel que fa a l'article 10 del Conveni de Ginebra per a la millora de les condicions del ferits i els malalts de les forces armades en campanya, del 12 d'agost de 1949: "Si una potència detentora de ferits, malalts, nàufrags o personal sanitari demana a un estat neutral o a un organisme humanitari que assumeixi les tasques que corresponen a les potències protectores, el Govern de la República Popular Democràtica de Corea no reconeix com a legal la petició en el cas que no s'obtingui el consentiment del Govern de l'estat de què depenen les persones protegides". 2) Pel que fa a l'article 10 del Conveni de Ginebra per a la millora de les condicions dels ferits, els malalts i els nàufrags de les forces armades a la mar, del 12 d'agost de 1949: "Si una potència detentora de ferits, malalts, nàufrags o personal sanitari demana a un estat neutral o a un organisme humanitari que assumeixi les tasques que corresponen a les potències protectores, el Govern de la República Popular Democràtica de Corea no reconeix com a legal la petició en el cas que no s'obtingui el consentiment del Govern de l'estat de què depenen les persones protegides". 3) Pel que fa a l'article 10 del Conveni de Ginebra relatiu al tracte degut als presoners de guerra, del 12 d'agost de 1949: "Si una potència detentora de presoners de guerra demana a un estat neutral o a un organisme humanitari que assumeixi les tasques que corresponen a les potències protectores, el Govern de la República Popular Democràtica de Corea no reconeix com a legal la petició en el cas que no s'obtingui el consentiment del Govern de l'estat de què depenen els presoners de guerra". Pel que fa a l'article 12: "El Govern de la República Popular Democràtica de Corea considera que, fins i tot durant el període en què presoners de guerra han estat traslladats per una potència detentora a d'altres potències signatàries d'aquest Conveni, la responsabilitat de l'aplicació d'aquest Conveni als presoners de guerra continua incumbint a la primera potència detentora." Pel que fa a l'article 85: "El Govern de la República Popular Democràtica de Corea no està obligat per l'article 85, pel que fa al tracte dels presoners de guerra condemnats segons la legislació de la potència detentora per crims de guerra o crims contra la humanitat, d'acord amb els principis de Nuremberg i del Tribunal militar internacional de Tòquio a l'Extrem Orient." 4) Pel que fa al Conveni de Ginebra relatiu a la protecció de les persones civils en temps de guerra, del 12 d'agost de 1949: El Govern de la República Popular Democràtica de Corea considera que aquest Conveni no respon plenament a les exigències humanitàries, en la mesura en què no s'aplica a les persones civils que es troben fora del territori ocupat per l'enemic. Tanmateix, considerant que aquest Conveni exerceix una funció positiva pel que fa a la protecció dels interessos de les persones civils en territori ocupat i, en d'altres casos, el Govern de la República Popular Democràtica de Corea s'hi adhereix amb reserves als articles següents: Pel que fa a l'article 11: "Si una potència detentora de persones protegides demana a un estat neutral o a un organisme humanitari que assumeixi les tasques que corresponen a les potències protectores, el Govern de la República Popular Democràtica de Corea no reconeix com a legal la petició en el cas que no s'obtingui el consentiment del Govern de l'estat de què depenen les persones protegides." Pel que fa a l'article 45: "El Govern de la República Popular Democràtica de Corea considera que, fins i tot durant el període en què la potència detentora ha traslladat persones protegides a d'altres potències signatàries d'aquest Conveni, la responsabilitat de l'aplicació d'aquest Conveni envers les persones protegides continua incumbint a la primera potència detentora." Estats Units d'Amèrica Reserves fetes en el moment de la signatura i renovades en el moment de la ratificació: El Sr. Vincent, ministre dels Estats Units d'Amèrica a Suïssa, en signar el Conveni de Ginebra relatiu a la protecció de les persones civils en temps de guerra, del 12 d'agost de 1949, fa la declaració següent: "El Govern dels Estats Units aprova en la seva totalitat els objectius que persegueix el Conveni de Ginebra relatiu a la protecció de les persones civils en temps de guerra del 12 d'agost del 1949. He rebut instruccions del meu Govern de signar aquest Conveni formulant la reserva següent respecte a l'article 68: "Els Estats Units d'Amèrica es reserven el dret d'aplicar la pena de mort segons les disposicions de l'article 68, paràgraf segon, sense tenir en compte si els delictes esmentats són punibles o no amb la pena de mort segons la legislació del territori ocupat en el moment d'iniciar-se l'ocupació." ***** Reserves i declaració fetes en el moment de la ratificació: "Els Estats Units d'Amèrica ratifiquen el Conveni de Ginebra per a la millora de les condicions dels ferits i els malalts de les forces armades en campanya amb la reserva que, malgrat l'existència, dins el Conveni, d'una o més clàusules contràries, cap de les disposicions del referit Conveni no fa il·lícit ni obliga els Estats Units d'Amèrica a fer il·lícit el fet o el dret d'utilitzar dins les fronteres dels Estats Units d'Amèrica i dels seus territoris i possessions, l'emblema, el signe distintiu o el nom de la Creu Roja, si aquesta utilització és lícita en virtut de la legislació interna i un ús anterior al 5 de gener de 1905, sempre que aquest ús no inclogui la facultat de col·locar l'emblema o el signe distintiu de la Creu Roja en aeronaus, vaixells, vehicles, edificis o altres construccions, o a terra." "En refusar les reserves fetes per alguns estats respecte del Conveni de Ginebra per a la millora de les condicions dels ferits i els malalts de les forces armades en campanya, els Estats Units d'Amèrica accepta tenir les relacions resultants d'un tractat amb totes les parts en aquest Conveni, excepte pel que fa als canvis proposats per aquestes reserves." "En refusar les reserves fetes per alguns estats respecte del Conveni de Ginebra per a la millora de les condicions dels ferits, els malalts i els nàufrags membres de les forces armades a la mar, els Estats Units d'Amèrica accepta mantenir les relacions resultants d'un tractat amb totes les parts en aquest Conveni, excepte pel que fa als canvis proposats per aquestes reserves." "En refusar les reserves fetes per alguns estats respecte del Conveni de Ginebra relatiu al tracte degut als presoners de guerra, els Estats Units d'Amèrica accepta mantenir les relacions resultants d'un tractat amb totes les parts en aquest Conveni, excepte pel que fa als canvis proposats per aquestes reserves." "Els Estats Units d'Amèrica es reserva el dret a aplicar la pena de mort de conformitat amb les disposicions de l'article 68, paràgraf segon, sense tenir en compte si els delictes esmentats són punibles o no amb la pena de mort en virtut de la legislació del territori ocupat en el moment d'iniciar-se l'ocupació." (Reserva formulada pel representant dels Estats Units d'Amèrica en el moment de la signatura.) "En refusar les reserves -que no siguin les reserves a l'article 68, paràgraf segon- que han formulat els estats respecte del Conveni de Ginebra relatiu a la protecció de les persones civils en temps de guerra, els Estats Units accepta mantenir les relacions resultants d'un tractat amb totes les parts en aquest Conveni, excepte pel que fa als canvis proposats per aquestes reserves." ***** Per nota del 22 de setembre de 1995, l'observador permanent de Suïssa ha tramès a la Secretaria de les Nacions Unides una còpia de la nota adreçada per l'Ambaixada dels Estats Units d'Amèrica a Berna al Departament Polític de la Confederació Suïssa: "[...] L'Ambaixada dels Estats Units d'Amèrica presenta els seus compliments al Departament Polític Federal i té l'honor d'informar-lo sobre una precisió que el Govern dels Estats Units considera necessari aportar al procés verbal signat el 2 d'agost de 1955 amb motiu del dipòsit, davant del Govern suís, dels instruments de ratificació pels Estats Units d'Amèrica dels Convenis de Ginebra de 1949 per a la protecció de les víctimes de la guerra. L'Ambaixada té l'honor d'informar al Departament que el Govern dels Estats Units d'Amèrica no considera com una reserva al Conveni la declaració relativa a les reserves d'altres estats i que està incorporada en cada una de les quatre ratificacions. L'Ambaixada és l'encarregada d'advertir que els Estats Units d'Amèrica només han fet dues reserves: la primera fa referència a l'ús de l'emblema de la Creu Roja i es refereix al Conveni per a la millora de les condicions dels ferits i els malalts de les forces armades en campanya, la segona, formulada en el moment de la signatura, fa referència al dret a aplicar la pena de mort i es refereix al Conveni relatiu a la protecció de les persones civils en temps de guerra. El Govern dels Estats Units d'Amèrica considera que precisant d'aquesta manera la distinció establerta entre les reserves pròpiament dites i les declaracions que acompanyen les ratificacions pels Estats Units, preveu les complicacions i els errors d'interpretació que puguin produir-se posteriorment en el cas que els Governs d'altres estats part en els Convenis siguin induïts a pensar, sobre la fidelitat del procés verbal, que les declaracions més amunt esmentades són considerades com reserves pels Estats Units d'Amèrica. L'Ambaixada aprofita aquesta ocasió per renovar al Departament Polític Federal l'assegurança de la seva més elevada consideració. ***** Objecció a les reserves formulades per Guinea Bissau en el moment de l'adhesió i referent als Convenis de Ginebra I, II i III
• Notificació efectuada davant del Govern suís el 4 de març de 1975: "El Departament d'Estat fa referència a la nota del 5 de març del 1974 per la qual l'Ambaixada de Suïssa li ha tramès la notificació del Departament Polític Federal de Suïssa relativa a l'adhesió de la República de Guinea Bissau, sota certes reserves, als Convenis de Ginebra del 12 d'agost del 1949 per a la protecció de les víctimes de la guerra. Aquestes reserves són similars a les reserves formulades prèviament per a d'altres convenis i sobre les quals el Govern dels Estats Units, en relació a totes les reserves emeses per la República de Guinea Bissau, té una posició semblant a l'adoptada envers d'altres reserves. El Govern dels Estats Units, tot i que refusa les reserves esmentades, accepta mantenir relacions convencionals amb la República de Guinea Bissau." ***** Declaració en relació a l'adhesió del Govern revolucionari provisional de la República de Vietnam del Sud efectuada davant del Govern suís el 31 de desembre del 1974: "El Govern dels Estats Units es refereix a un telegrama de data del 18 de gener del 1974 i a una nota de la mateixa data pels quals el Departament Polític Federal de la Confederació Suïssa ha informat al Departament d'Estat del dipòsit per part del Govern revolucionari provisional de la República del Vietnam del Sud dels instruments d'adhesió als quatre Convenis de Ginebra del 1949 per a la protecció de les víctimes de la guerra sota certes reserves. El Govern dels Estats Units d'Amèrica reconeix el Govern de la República de Vietnam i no reconeix el Govern revolucionari provisional de la República de Vietnam del Sud com un Govern. El Govern dels Estats Units, per tant, no reconeix que el Govern revolucionari provisional de la República de Vietnam del Sud estigui qualificat per adherir-se als Convenis de Ginebra. No obstant això, tenint en compte que la intenció dels Convenis de Ginebra és que les seves disposicions protegeixin les víctimes de la guerra en els conflictes armats, el Govern dels Estats Units d'Amèrica adverteix que el Govern revolucionari provisional de la República de Vietnam del Sud ha indicat la seva intenció d'aplicar-les amb subjecció a certes reserves. Les reserves formulades respecte del tercer Conveni de Ginebra van molt més enllà de les reserves prèvies i van en contra de l'objecte i del propòsit del referit Conveni. Les altres reserves són similars a les reserves formulades per altres estats prèviament i respecte de les quals el Govern dels Estats Units ha declarat prèviament les seves impressions. El Govern dels Estats Units d'Amèrica refusa totes les reserves formulades. El Govern dels Estats Units adverteix que les impressions expressades en aquesta nota no han d'interpretar-se en el sentit que impliquin una denúncia dels principis observats fins ara per les seves forces armades de conformitat amb el tracte establert pels Convenis a les forces armades hostils". Guinea Bissau Reserves formulades en el moment de l'adhesió: I. Pel que fa al Conveni de Ginebra per a la millora de les condicions del ferits i els malalts de les forces armades en campanya, del 12 d'agost de 1949. A l'article 10 "El Consell d'Estat de la República de Guinea Bissau no reconeix com a legítima la demanda adreçada per la potència detentora, ja sigui a un país neutral o a una organització humanitària, perquè assumeixi les funcions que corresponen a les potències protectores, llevat que l'estat de què depenen els ferits i els malalts de les forces armades en campanya hagi donat per anticipat el seu acord a aquesta sol·licitud." A l'article 13 "El Consell d'Estat de la República de Guinea Bissau no reconeix les 'condicions' que estableix el subapartat 2 d'aquest article referent als membres d'altres milícies i els d'altres cossos de voluntaris, incloent-hi els de moviments de resistència organitzada, ja que aquestes condicions no són apropiades pels casos de guerres que els pobles duen a terme avui dia." II. Pel que fa al Conveni de Ginebra per a la millora de les condicions del ferits, els malalts i els nàufrags membres de les forces armades a la mar, del 12 d'agost de 1949. A l'article 10 "El Consell d'Estat de la República de Guinea Bissau no reconeix com a legítima la sol·licitud adreçada per la potència detentora, ja sigui a un país neutral o a una organització humanitària perquè assumeixi les funcions que corresponen a les potències protectores, llevat que l'estat de què depenen els ferits, els malalts i els nàufrags estigui d'acord amb aquesta sol·licitud." A l'article 13 "El Consell d'Estat de la República de Guinea Bissau no reconeix les condicions que estableix el subapartat 2 d'aquest article referent als "membres d'altres milícies i els membres d'altres cossos de voluntaris, incloent-hi els de moviments de resistència organitzada", ja que aquestes condicions no són apropiades per a les guerres que els pobles duen a terme avui dia." III. Pel que fa al Conveni de Ginebra relatiu al tracte degut als presoners de guerra, del 12 d'agost de 1949. A l'article 4 "El Consell d'Estat de la República de Guinea Bissau no reconeix "les condicions" que estableix el subapartat A 2) d'aquest article referent als "membres d'altres milícies i els membres d'altres cossos de voluntaris, incloent- hi els de moviments de resistència organitzada", ja que aquestes condicions no són apropiades per a les guerres que els pobles duen a terme avui dia." A l'article 10 "El Consell d'Estat de la República de Guinea Bissau no reconeix com a legítima la sol·licitud adreçada per la potència detentora a un país neutral o a una organització humanitària perquè assumeixi les funcions que corresponen a les potències protectores, llevat que l'estat de què depenen els presoners estigui d'acord amb aquesta sol·licitud." IV. Pel que fa al Conveni de Ginebra relatiu a la protecció de les persones civils en temps de guerra, del 12 d'agost de 1949. A l'article 11 "El Consell d'Estat de la República de Guinea Bissau no reconeix com a legítima la sol·licitud adreçada per la potència detentora a un país neutral o a una organització humanitària perquè assumeixi les funcions que corresponen a les potències protectores, llevat que l'estat de què depenen les persones civils esmentades estigui d'acord amb aquesta sol·licitud." A l'article 45 "El Consell d'Estat de la República de Guinea Bissau declara que el trasllat de persones civils protegides per aquest Conveni a una potència que és part en aquest Conveni no eximeix la potència detentora de l'aplicació de les disposicions d'aquest Conveni." Iemen Declaració feta en el moment de l'adhesió de la República Democràtica Popular del Iemen: "El Govern de la República Democràtica Popular del Iemen declara que l'adhesió de la República Popular Democràtica del Iemen a aquests Convenis no implica de cap manera el reconeixement d'Israel." Iran (República Islàmica de l') Per nota del 4 de setembre de 1980, el Departament jurídic del Ministeri d'Afers Estrangers de la República Islàmica de l'Iran va declarar a l'Ambaixada de Suïssa a Teheran el següent: "El Govern de la República Islàmica de l'Iran, per prevenir la multiplicitat dels emblemes internacionals pels treballs d'assistència i de beneficència i per afavorir la unificació d'aquests emblemes, ha considerat que havia de renunciar al seu dret a utilitzar el "Lleó i el Sol Rojos" com un emblema oficial de l'Associació internacional de la Creu-Roja i per això utilitza la "Creu-Roja" acceptada per tots els països islàmics. Aquest tràmit s'ha fet per tal que tots els països estiguin obligats a acceptar un dels dos emblemes, és a dir o la "Creu- Roja" o la "Mitja Lluna-Roja". No obstant això, en cas que es constatin certs casos de violació flagrant d'aquesta norma internacional, el Govern de la República Islàmica de l'Iran es reserva el dret a reutilitzar el seu emblema a escala nacional i internacional." El 12 de setembre del 2000, el Consell Federal suís va rebre la comunicació següent de data 23 de juliol del 2000 en farsí: Traducció Ministeri d'Afers Exteriors de la República Islàmica de l'Iran Núm.: 640/4329 Data: 23 de juliol del 2000 En nom de Déu Nota verbal El Ministeri d'Afers Exteriors de la República Islàmica de l'Iran saluda l'Ambaixada de Suïssa a Teheran i, amb referència a la nota núm. 904/73/4840/18, de data 3 de setembre de 1980, té l'honor de declarar: El Govern de la República Islàmica de l'Iran anuncia mitjançant aquesta nota que en un intent de prevenir la multiplicitat d'emblemes internacionals distintius per als serveis d'assistència i caritat i per tal de contribuir a la unificació d'aquests emblemes distintius no exercirà el seu dret de fer servir el "lleó i el sol rojos" com un dels tres emblemes oficials de la Unió Internacional de la Creu Roja i que, a aquest efecte farà servir l'emblema de la "mitja lluna roja". La mesura s'adopta amb el benentès que tot Govern està obligat a acceptar un dels dos emblemes, el de la creu roja o el de la mitja lluna roja, i si s'observa una violació d'aquest fet, el Govern de la República Islàmica de l'Iran tindrà el dret de tornar a fer servir el seu emblema distintiu a escala nacional i internacional. En vista dels esdeveniments actuals i de l'augment del nombre d'emblemes, s'insisteix que en el cas en què s'aprovin i augmentin emblemes distintius nous, el Govern de la República Islàmica de l'Iran, de conformitat amb l'article 38 del Conveni de Ginebra de 1949 per a la millora de les condicions dels ferits de les forces armades en campanya, on es fa menció dels tres emblemes de la creu roja, la mitja lluna roja i el lleó i el sol rojos, manté el seu dret de tornar a fer servir l'emblema del lleó i el sol rojos. En vista del fet que el Govern d'aquesta Ambaixada és el dipositari dels quatre Convenis de Ginebra del 12 d'agost de 1949, en suport de les víctimes de la guerra, voldríem que s'informés el Ministeri d'Afers Exteriors de Suïssa del contingut d'aquesta nota, tot reiterant el manteniment del dret del Govern de la República Islàmica de l'Iran a tornar a fer servir l'emblema del "lleó i el sol rojos" i, per tant, se n'informi oficialment els estats membres dels Convenis de Ginebra. Aprofitant aquesta oportunitat per reiterar-li la seva més alta consideració. Desitjant la victòria dels oprimits sobre l'opressor. Israel Reserves fetes en el moment de la signatura i renovades en el moment de la ratificació: El Sr. Kahany, delegat d'Israel a l'Oficina Europea de les Nacions Unides i al Comitè Internacional de la Creu Roja, va fer la declaració següent: "De conformitat amb les instruccions rebudes del meu Govern, signo el Conveni de Ginebra relatiu al tracte degut als presoners de guerra sense cap reserva. Tanmateix, pel que fa als altres tres Convenis, la nostra signatura anirà acompanyada de les reserves el contingut de les quals és el següent: 1) Conveni de Ginebra per a la millora de les condicions dels ferits i els malalts de les forces armades en campanya. "Amb subjecció a la reserva que, tot i que es respecta la inviolabilitat dels emblemes i els signes distintius del Conveni, Israel farà servir l'estrella roja de David com a emblema i signe distintiu del servei sanitari de les seves forces armades." 2) Conveni de Ginebra per a la millora de les condicions del ferits, els malalts i els nàufrags membres de les forces armades a la mar. "Amb subjecció a la reserva que, tot i que es respecta la inviolabilitat dels emblemes i signes distintius del Conveni, Israel farà servir l'estrella roja de David a les banderes, els braçals i tot el material (incloent-hi els vaixells hospital) destinats al servei sanitari." 3) Conveni de Ginebra relatiu a la protecció de les persones civils en temps de guerra. "Amb subjecció a la reserva que, tot i que es respecta la inviolabilitat dels emblemes i signes distintius establerts a l'article 38 del Conveni de Ginebra per a la millora de les condicions dels ferits i els malalts de les forces armades en campanya, del 12 d'agost de 1949, Israel farà servir l'estrella roja de David com a emblema i signe distintiu previst per aquest Conveni." ***** Declaració en relació a la declaració formulada en el moment de l'adhesió del Iemen democràtic, rebuda pel dipositari el 10 de febrer de 1978: "El Govern israelià pren nota que, per les declaracions de data 10 de febrer de 1977 rebudes pel Govern suís el 25 de maig de 1977, la República Popular Democràtica del Iemen s'adhereix als quatre Convenis de Ginebra del 12 d'agost de 1949 relatius a la protecció de les víctimes de la guerra. "Aquests instruments van acompanyats d'una declaració de caràcter polític respecte d'Israel. En l'opinió del Govern d'Israel, aquests instruments no són el lloc adequat per fer aquesta mena de declaracions polítiques, que estan, a més, en flagrant contradicció amb els principis, objectius i propòsits dels convenis esmentats. Aquesta declaració no pot modificar de cap manera les obligacions que vinculen la República Popular Democràtica del Iemen, d'acord amb el dret internacional en general o de tractats particulars." Declaració relativa a la declaració formulada en el moment de l'adhesió de Kuwait, rebuda pel dipositari el 22 de gener de 1968: "El Ministeri d'Afers Estrangers saluda atentament l'Ambaixada de Suïssa i té l'honor de declarar el següent en relació a la nota de l'Ambaixada, de data 31 d'octubre de 1967 a la qual s'adjunta la nota del Ministeri d'Afers Exteriors de Kuwait del 31 d'agost de 1967: el Govern d'Israel pren nota del caràcter polític de la declaració feta pel Govern de Kuwait amb motiu de l'adhesió als Convenis de Ginebra del 1949 per a la protecció de les víctimes de la guerra. En opinió del Govern israelià, aquesta declaració és inadmissible i el Govern d'Israel manifesta formalment les seves objeccions a aquesta declaració i pel que fa a les seves relacions amb Kuwait, es reserva el dret a actuar sobre la base de l'estricta reciprocitat en tot allò que afecti a les qüestions que són objecte d'aquests Convenis. El Govern d'Israel sol·licita que el text de la present nota sigui comunicat a tots els estats signataris dels Convenis i a tots els estats que els hagin ratificat o s'hi hagin adherit." Kuwait Declaració feta en el moment de l'adhesió: "Aquesta adhesió [...] no implica el reconeixement d'Israel ni l'establiment amb aquest país de relacions regulades pels Convenis en qüestió." Antiga República Iugoslava de Macedònia El 18 d'octubre de 1996, l'Antiga República Iugoslava de Macedònia va dipositar un instrument en el qual aquest país declara recollir les reserves i les declaracions formulades per l'Antiga República Socialista Federativa de Iugoslàvia. Reserves formulades en el moment de la signatura i renovades en el moment de la ratificació: El Sr. Milan Ristic, ministre de Iugoslàvia a Suïssa, fa la declaració següent: 1) "En signar el Conveni de Ginebra per a la millora de les condicions dels ferits i els malalts de les forces armades en campanya, declaro que el Govern de la República Popular Federal de Iugoslàvia s'adhereix a l'esmentat Conveni amb una reserva en relació amb l'article 10. "El Govern de la República Popular Federal de Iugoslàvia no considera legítima una sol·licitud de la potència detentora perquè un estat neutral o un organisme internacional o humanitari assumeixi les funcions atribuïdes per aquest Conveni a les potències protectores envers els ferits i els malalts, o els membres del personal sanitari i religiós, si el Govern de l'estat de què són nacionals no ha donat el seu consentiment." 2) En signar el Conveni de Ginebra per a la millora de les condicions dels ferits, els malalts i els nàufrags membres de les forces armades a la mar, declaro que el Govern de la República Popular Federal de Iugoslàvia s'adhereix a l'esmentat Conveni amb una reserva en relació amb l'article 10. "El Govern de la República Popular Federal de Iugoslàvia no considera legítima una sol·licitud de la potència detentora perquè un estat neutral o un organisme internacional o humanitari assumeixi les funcions atribuïdes per aquest Conveni a les potències protectores, vers els ferits, els malalts i els nàufrags, o els membres del personal sanitari i religiós, si el Govern de l'estat de què són nacionals no ha donat el seu consentiment." 3) En signar el Conveni de Ginebra relatiu al tracte degut als presoners de guerra, declaro que el Govern de la República Popular Federal de Iugoslàvia s'adhereix al Conveni esmentat amb reserves en relació als articles 10 i 12. "Respecte de l'article 10, el Govern de la República Popular Federal de Iugoslàvia no considera legítima una sol·licitud de la potència detentora perquè un estat neutral o un organisme internacional o humanitari assumeixi les funcions atribuïdes per aquest Conveni a les potències protectores, vers els presoners de guerra, si el Govern de què són nacionals no ha donat el seu consentiment." "Respecte de l'article 12, el Govern de la República Popular Federal de Iugoslàvia no considera que la potència que ha dut a terme el trasllat de presoners de guerra quedi alliberada de la seva responsabilitat d'aplicar aquest Conveni durant tot el temps en què aquests presoners de guerra es trobin en territori de la potència que ha acceptat acollir-los." 4) En signar el Conveni de Ginebra relatiu a la protecció de les persones civils em temps de guerra, declaro que el Govern de la República Popular Federal de Iugoslàvia s'adhereix a l'esmentat Conveni amb reserves als seus articles 11 i 45. "Respecte de l'article 11, el Govern de la República Popular Federal de Iugoslàvia no considera legítima una sol·licitud de la potència detentora per a què un estat neutral o un organisme internacional o humanitari assumeixi les funcions atribuïdes per aquest Conveni a les potències protectores vers les persones protegides, si el Govern de què són nacionals no ha donat el seu consentiment." "Respecte de l'article 45, el Govern de la República Popular Federal de Iugoslàvia no considera legítim que una potència que duu a terme un trasllat de persones protegides a una altra potència quedi alliberada de la seva responsabilitat d'aplicar el Conveni durant tot el temps en què aquestes persones protegides estiguin en territori de la potència que ha acceptat acollir- les." Nova Zelanda Reserva i declaració fetes en el moment de la ratificació i parcialment retirades mitjançant una carta de l'1 de desembre de 1975: En el moment del dipòsit dels instruments de ratificació en nom del Govern de Nova Zelanda, l'encarregat de negocis del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord a Suïssa ha tramès al Departament de Política Federal la declaració següent: "Que m'autoritza a dipositar els instruments de ratificació del Govern neozelandès dels Convenis que figuren a continuació, conclosos a Ginebra el 12 d'agost de 1949,

1. Conveni de Ginebra per a la millora de les condicions dels ferits i els malalts de les forces armades en campanya,

2. Conveni de Ginebra per a la millora de les condicions dels ferits, els malalts i els nàufrags membres de les forces armades a la mar,

3. Conveni de Ginebra relatiu al tracte degut als presoners de guerra,

4. Conveni de Ginebra relatiu a la protecció de les persones civils en temps de guerra.

El Govern de Sa Majestat a Nova Zelanda m'ha encarregat de posar en el vostre coneixement que en ratificar el Conveni de Ginebra relatiu a la protecció de les persones civils en temps de guerra, no desitja renovar la reserva a l'apartat 1 de l'article 70 d'aquest Conveni que havia formulat en el moment de la signatura d'aquest Conveni.

El Govern de Sa Majestat a Nova Zelanda desitja tanmateix renovar la reserva formulada en el moment de la signatura respecte de l'apartat 2 de l'article 68 d'aquest Conveni i, a aquest efecte, ha introduït una declaració en l'instrument de ratificació corresponent.

El Govern de Sa Majestat a Nova Zelanda m'ha encarregat igualment de referir-me a les reserves a l'article 85 del Conveni de Ginebra relatiu al tracte degut als presoners de guerra, que han estat fetes pels estats següents: La República Popular d'Albània; la República Socialista Soviètica de Bielorússia; la República Popular de Bulgària; la República Popular Hongaresa; la República Polonesa; la República Popular Romanesa; la República Txecoslovaca; la República Socialista Soviètica d'Ucraïna; la Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques; I les reserves a l'article 12 del Conveni de Ginebra relatiu al tracte degut als presoners de guerra, com també a l'article 45 del Conveni de Ginebra relatiu a la protecció de les persones civils en temps de guerra, que han estat fetes pels estats més amunt esmentats i per la República Popular Federativa de Iugoslàvia.

He estat encarregat de declarar que el Govern de Sa Majestat a Nova Zelanda no reconeix com a vàlides aquestes reserves tal com han estat formulades pels estats esmentats més amunt.

Si bé el Govern de Sa Majestat a Nova Zelanda considera aquests estats com a part en els Convenis en qüestió, considera tota aplicació d'una d'aquestes reserves com una infracció al Conveni al qual la reserva es refereixi." Pakistan Reserves relatives al Conveni IV fetes en el moment de la ratificació: 1) Reserva respecte de l'article 44 del Conveni: "Tota persona protegida que és nacional de iure d'un estat enemic contra el qual, tenint en compte la seva condició d'enemic estranger, es prenen mesures o s'intenten prendre mesures d'acord amb l'article 41, amb una mesura de residència forçosa o d'internament, o de conformitat amb qualsevol altra llei, amb motiu de ser un enemic estranger, té dret a presentar proves a la potència detentora o, si escau, a qualsevol tribunal o comissió administrativa autoritzats a revisar la seva situació, que no gaudeix de la protecció de cap estat enemic; si aquesta circumstància queda establerta per la potència detentora, amb o sense altres investigacions, serà tingut en compte íntegrament quan aquesta potència decideixi la mesura apropiada, mitjançant una ordre inicial o, si escau, mitjançant una esmena a aquesta." 2) Reserva relativa a l'article 68, paràgraf segon, del Conveni "El Govern de Pakistan s'uneix a la reserva formulada pel Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord i es reserva el dret a aplicar la pena de mort de conformitat amb les disposicions de l'article 68, paràgraf segon, sense tenir en compte si els delictes esmentats són punibles amb la pena de mort d'acord amb la llei del territori ocupat en el moment d'iniciar-se l'ocupació." Portugal Reserves fetes en el moment de la signatura i renovades parcialment en el moment de la ratificació:

a) L'article 3 comú als quatre Convenis: "Com que no hi ha cap definició concreta del que s'entén per conflicte de caràcter no internacional, i atès que aquesta designació s'entén que només fa referència a la guerra civil, no queda clarament establert el moment a partir del qual una rebel·lió armada de caràcter intern ha de ser considerada com a tal, Portugal es reserva el dret a no aplicar les disposicions de l'article 3 en la mesura en què siguin contràries a les disposicions de la legislació portuguesa, en tots els territoris subjectes a la seva sobirania, en qualsevol part del món."

b) L'article 10 dels Convenis I, II i III i l'article 11 del Conveni IV: "El Govern portuguès només accepta la doctrina dels articles esmentats amb la reserva que les sol·licituds enviades per la potència detentora a un estat neutral o a un organisme humanitari perquè assumeixin les funcions atribuïdes normalment a les potències protectores es facin amb el consentiment o l'acord del Govern del país de què són originàries les persones que s'han de protegir (potències d'origen)."

c) L'article 13 del Conveni I i l'article 4 del Conveni III: "El Govern portuguès formula una reserva pel que fa a l'aplicació d'aquests articles en tots els casos en què el Govern legítim ja hagi demanat i acceptat l'armistici o la suspensió de les operacions militars, siguin del tipus que siguin, fins i tot si les forces armades en campanya encara no han capitulat."

d) L'article 60 del Conveni III: "El Govern portuguès accepta la doctrina d'aquest article amb la reserva que, en cap cas, no està obligat a abonar als presoners com a paga mensual una quantitat superior al 50% dels sous deguts als militars portuguesos de càrrec o categoria equivalents, que es troben en servei actiu en la zona de combat." ***** Reserva i declaració feta en el moment de la ratificació: En el moment del dipòsit de l'instrument de ratificació, l'ambaixador extraordinari i plenipotenciari de Portugal a Suïssa ha tramès al Departament Polític Federal la declaració següent: "Amb motiu del dipòsit prop del Consell Federal suís de l'instrument de ratificació dels Convenis de Ginebra per a la protecció de les víctimes de la guerra, del 12 d'agost del 1949, el sotasignat, Ruy Teixeira Guerra, ambaixador de Portugal a Suïssa, declara que el seu Govern ha decidit retirar les reserves formulades en el moment de signar aquests Convenis, respecte de l'article 3 comú als quatre Convenis, l'article 13 del Conveni I, l'article 4 del Conveni III, i l'article 60 del Conveni III.

En canvi, el Govern portuguès només accepta la doctrina de l'article 10 dels Convenis I, II i III i de l'article 11 del Conveni IV, amb la reserva que les sol·licituds enviades per la potència detentora a un estat neutral o a un organisme humanitari perquè assumeixin les funcions atribuïdes normalment a les potències protectores es facin amb el consentiment o l'acord del Govern del país de què són originàries les persones que han de ser protegides (potència d'origen)." ***** El 22 de novembre de 1999, la República Portuguesa ha dipositat prop del Consell Federal suís una declaració relativa a l'aplicació dels Convenis de Ginebra del 12 d'agost de 1949 i els Protocols addicionals I i II a Macau.

De conformitat amb aquesta declaració, la República Portuguesa ja no assumeix els drets i les obligacions que resulten dels Convenis i els Protocols respecte de Macau a partir del 20 de desembre de 1999. Regne Unit Declaració feta en el moment de la ratificació: En el moment del dipòsit de l'instrument de ratificació, l'encarregat de negocis del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord a Suïssa ha tramès al Departament Polític Federal la declaració següent: "El Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord en dipositar l'instrument de ratificació dels quatre Convenis següents: 1) Conveni del 12 d'agost del 1949, per a la millora de les condicions dels ferits i els malalts les forces armades en campanya, 2) Conveni del 12 d'agost del 1949, per a la millora de les condicions dels ferits, els malalts i els nàufrags de les forces armades a la mar, 3) Conveni del 12 d'agost del 1949, relatiu al tracte degut als presoners de guerra, 4) Conveni del 12 d'agost del 1949, relatiu a la protecció de les persones civils en temps de guerra, El Govern de Sa Majestat m'ha donat instruccions per formular la declaració següent: El Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord aplicarà cada un dels Convenis esmentats més amunt en els protectorats britànics de Bahrain, Kuwait, Qatar i en els estats sota el règim de treva en la mesura dels poders que Sa Majestat té dins d'aquests territoris." (...) [Reserva a l'article 68 del Conveni relatiu a la protecció de les persones civils en temps de guerra, retirada el 15 de desembre de 1971] El Govern de Sa Majestat també m'ha donat instruccions per fer referència a les reserves formulades pel que fa a l'article 85 del Conveni relatiu al tracte degut dels presoners de guerra pels estats següents: La República Popular d'Albània, la República Socialista Soviètica de Bielorússia, la República Popular de Bulgària, la República Popular de la Xina, la República Popular Hongaresa, la República Txecoslovaca, la República de Polònia, la República Popular de Romania, la República Socialista Soviètica d'Ucraïna, la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques i a les reserves pel que fa a l'article 12 del Conveni relatiu al tracte degut als presoners de guerra i a l'article 45 del Conveni relatiu al tracte de les persones civils en temps de guerra, formulades per tots els estats esmentats anteriorment i per la República Popular Federativa de Iugoslàvia.

El Govern de Sa Majestat m'ha donat instruccions per declarar que, tot i que considera tots els estats esmentats més amunt com a parts en els Convenis en qüestió, no reconeix com a vàlides les reserves més amunt esmentades formulades per aquells estats i, per tant, considera qualsevol aplicació d'una d'aquestes reserves com una infracció al Conveni a què fa referència la reserva." ***** Objecció del 28 de març de 1985 a la reserva de la República Popular d'Angola: "Amb referència a la reserva formulada pel Govern de la República Popular d'Angola pel que fa a l'article 85 del Conveni relatiu al tracte degut als presoners de guerra, el Govern de Sa Majestat, recordant les seves declaracions prèvies a propòsit de les reserves similars formulades per altres estats, desitja declarar que, tot i que no s'oposa a l'entrada en vigor del present Conveni entre el Regne Unit i la República Popular d'Angola, no pot acceptar la reserva més amunt esmentada, perquè, en opinió del Regne Unit, no són el tipus de reserves que les parts en el Conveni en qüestió poden formular." ***** Objecció del Regne Unit pel que fa a les reserves formulades pel Govern revolucionari provisional de la República de Vietnam del Sud i la República de Guinea Bissau.

Notificació efectuada al Govern suís el 19 de novembre de 1975. "En relació a les reserves formulades pel Govern revolucionari provisional de la República de Vietnam del Sud i la República de Guinea Bissau pel que fa als articles 12 i 85 del Conveni de Ginebra relatiu al tracte degut als presoners de guerra i a l'article 45 del Conveni de Ginebra relatiu a la protecció de les persones civils en temps de guerra, i en relació a les reserves a l'article 45 del Conveni de Ginebra relatiu a la protecció de les persones civils en temps de guerra, formulades per la República de Guinea Bissau, el Govern del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord, recordant la seva declaració en el moment de ratificar els Convenis esmentats en relació a reserves similars formulades per altres estats, desitja declarar que, tot i que no s'oposa a l'entrada en vigor dels dos Convenis en qüestió entre el Regne Unit i la República de Vietnam del Sud i la República de Guinea Bissau, no pot acceptar les reserves esmentades més amunt formulades per aquests estats en relació als Convenis esmentats, perquè, en opinió del Govern del Regne Unit, no són el tipus de reserves que les parts interessades en el Conveni poden formular.

El Govern del Regne Unit també desitja fer constar que té la mateixa opinió pel que fa a les reserves similars formulades per la República Democràtica Alemanya, notificades pel ministre suís a Londres el 8 de gener de 1957 i per la República Democràtica de Vietnam, notificades per l'ambaixador suís a Londres el 24 d'agost de 1957. En relació a les reserves formulades pel Govern revolucionari provisional de la República de Vietnam del Sud i per la República de Guinea Bissau pel que fa a l'article 4 del Conveni de Ginebra relatiu al tracte degut als presoners de guerra així com per la República de Guinea Bissau pel que fa a l'article 13 del Conveni de Ginebra per a la millora de les condicions dels ferits i els malalts de les forces armades en campanya i a l'article 13 del Conveni de Ginebra per a la millora de les condicions dels ferits, els malalts i els nàufrags membres de les forces armades a la mar, el Govern del Regne Unit desitja declarar que, igualment, no pot acceptar aquestes reserves." ***** Declaració del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord del 13 de juny de 1997 (Hong Kong): "El primer secretari d'estat per als Afers Estrangers i de la Commonwealth de Sa Majestat m'ha donat instruccions per fer referència als quatre Convenis de Ginebra, en endavant, el "Conveni", que s'apliquen a Hong Kong el dia d'avui.

Igualment m'ha donat instruccions per declarar que, de conformitat amb la Declaració Conjunta del Govern del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord i del Govern de la República Popular de la Xina sobre la qüestió de Hong Kong, signada el 19 de desembre de 1984, el Govern del Regne Unit tornarà Hong Kong a la República Popular de la Xina amb efecte a partir de l'1 de juliol de 1997. El Govern del Regne Unit continuarà tenint la responsabilitat de Hong Kong fins a aquesta data.

Per tant, a partir d'aquesta data, el Govern del Regne Unit deixarà de ser responsable dels drets i les obligacions que es derivin de l'aplicació del Conveni a Hong Kong." República Txeca Reserves fetes per Txecoslovàquia en el moment de la signatura i renovades en la ratificació: El Sr. Tauber, ministre de Txecoslovàquia a Suïssa, formula les reserves següents: 1) "En signar el Conveni de Ginebra per a la millora de les condicions dels ferits i els malalts de les forces armades en campanya, declaro que el Govern de la República Txecoslovaca s'adhereix a aquest Conveni, amb reserva de l'article 10. El Govern de la República Txecoslovaca no considerarà legal una demanda de la potència detentora perquè un estat neutral o un organisme internacional, o un organisme humanitari assumeixi les funcions atribuïdes per aquest Conveni a les potències protectores envers els ferits i els malalts o els membres del personal sanitari i religiós, si el Govern del qual són nacionals no hi dóna el seu consentiment." 2) "En signar el Conveni de Ginebra per a la millora de les condicions dels ferits, els malalts i els nàufrags membres de les forces armades a la mar declaro que el Govern de la República Txecoslovaca s'adhereix al Conveni, amb reserva de l'article 10. El Govern de la República Txecoslovaca no considera legal una demanda de la potència detentora perquè un estat neutral o un organisme internacional, o un organisme humanitari assumeixi les funcions atribuïdes per aquest Conveni a les potències protectores envers els ferits, els malalts i els nàufrags, o els membres del personal sanitari i religiós, si el Govern del qual són nacionals no hi dóna el seu consentiment." 3) "En signar el Conveni de Ginebra relatiu al tracte degut als presoners de guerra, declaro que el Govern de la República Txecoslovaca s'adhereix a aquest Conveni, amb reserva dels articles 10, 12 i

85. Respecte de l'article 10, el Govern de la República Txecoslovaca no considera legal una demanda de la potència detentora perquè un estat neutral o un organisme internacional, o un organisme humanitari assumeixi les funcions atribuïdes per aquest Conveni a les potències protectores envers els presoners de guerra, si el Govern del qual són nacionals no hi dóna el seu consentiment. Respecte de l'article 12, el Govern de la República Txecoslovaca no considera legal que una potència que efectuï un trasllat de presoners de guerra sigui alliberat de la seva responsabilitat de l'aplicació del Conveni, ni tan sols pel període durant el qual aquests presoners de guerra siguin confiats a la potència que ha acceptat d'acollir-los. Respecte de l'article 85, el Govern de la República Txecoslovaca no considera legal que els presoners de guerra, condemnats per crims de guerra i crims contra la humanitat en el sentit dels principis aplicats al procés de Nuremberg, es puguin beneficiar d'aquest Conveni, ja que els presoners de guerra condemnats per aquests crims han de romandre sotmesos al règim de l'execució de les penes en vigor en l'estat on han estat condemnats." 4) "En signar el Conveni de Ginebra relatiu a la protecció de les persones civils en temps de guerra, declaro que el Govern de la República Txecoslovaca s'adhereix a aquest Conveni, amb reserva dels articles 11 i

45. Respecte de l'article 11, el Govern de la República Txecoslovaca no considerarà legal una demanda de la potència detentora perquè un estat neutral, un organisme internacional o un organisme humanitari assumeixi les funcions atribuïdes per aquest Conveni a les potències protectores envers les persones protegides, si el Govern del qual són nacionals no hi dóna el seu consentiment.

Respecte de l'article 45, el Govern de la República Txecoslovaca no considera legal que una potència que efectuï un trasllat de persones protegides sigui alliberat de la seva responsabilitat de l'aplicació del Conveni, ni tan sols pel període durant el qual aquestes persones protegides siguin confiades a la potència que ha acceptat d'acollir-les." Federació de Rússia Reserves formulades en el moment de la signatura i renovades en el moment de la ratificació: El general Slavine, cap de la delegació de la Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques: 1) En signar el Conveni per a la millora de les condicions dels ferits i els malalts de les forces armades en campanya, el Govern de la Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques formula la reserva següent: Article 10: "La Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques no reconeix com a vàlides les sol·licituds enviades per la potència detentora a un estat neutral o a un organisme humanitari perquè assumeixi les tasques atribuïdes a les potències protectores, en el cas que el consentiment del Govern del país de què són nacionals les persones protegides no hagi estat obtingut." 2) En signar el Conveni de Ginebra per a la millora de les condicions dels ferits, els malalts i els nàufrags membres de les forces armades a la mar, el Govern de la Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques formula la reserva següent: Article 10: "La Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques no reconeix com a vàlides les sol·licituds enviades per la potència detentora a un estat neutral o a un organisme humanitari perquè assumeixi les tasques atribuïdes a les potències protectores, en el cas que s'hagi obtingut el consentiment del Govern del país del què són nacionals les persones protegides." 3) En signar el Conveni relatiu al tracte degut als presoners de guerra, el Govern de la Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques formula les reserves següents: Article 10: "La Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques no reconeixerà la validesa de les sol·licituds dirigides per part de la potència detentora a un estat neutral o a un organisme humanitari perquè assumeixi les tasques atribuïdes a les potències protectores, en el cas que no s'hagi obtingut el consentiment respectiu del Govern del país de què són nacionals els presoners de guerra." Article 12: "La Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques no considera vàlid que la potència detentora que ha transferit presoners de guerra a una altra potència quedi alliberada de la responsabilitat d'aplicar el Conveni a aquests presoners de guerra mentre aquests es troben sota la custòdia de la potència que ha acceptat acollir-los." Article 85: "La Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques no es considera vinculada per l'obligació, segons l'article 85, d'estendre l'aplicació del Conveni als presoners de guerra condemnats d'acord amb la legislació de la potència detentora, de conformitat amb els principis del judici de Nuremberg, per haver comès crims de guerra i crims contra la humanitat, i entén que les persones condemnades per aquests crims han de ser sotmeses al règim establert al país en qüestió per a les persones que compleixen la seva pena." 4) En signar el Conveni relatiu a la protecció de les persones civils en temps de guerra, el Govern de la Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques creu haver de declarar el següent: Tot i que aquest Conveni no s'estén a la població civil que es troba més enllà del territori ocupat per l'enemic i, per tant, no respon completament a les exigències humanitàries, la delegació de la Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques, reconeixent que aquest Conveni compleix satisfactòriament la disposició per a la protecció de la població civil en territori ocupat i en certs altres casos, declara que està autoritzada pel Govern de la Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques a signar aquest Conveni formulant les reserves següents: Article 11: "La Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques no reconeixerà com a vàlides les sol·licituds adreçades per part de la potència detentora a un estat neutral o a un organisme humanitari perquè assumeixi les tasques atribuïdes a les potències protectores, en cas què el consentiment del Govern del país del què són nacionals les persones protegides no hagi estat obtingut".

Article 45: "La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques no considerarà vàlid que una potència detentora que ha traslladat persones protegides a una altra potència quedi alliberada de la seva responsabilitat d'aplicar el Conveni a les persones traslladades mentre es trobin sota la custòdia de la potència que ha acceptat acollir-les." Surinam Reserva formulada en el moment de la successió, idèntica a la reserva formulada pels Països Baixos al quart Conveni de Ginebra relatiu a la protecció de les persones civils en temps de guerra del 12 d'agost de 1949: Surinam es reserva el dret a aplicar la pena de mort de conformitat amb les disposicions de l'article 68, paràgraf segon, sense tenir en compte si els delictes que hi són esmentats són punibles o no amb la pena de mort en virtut de la legislació del territori ocupat en el moment d'iniciar-se l'ocupació." Uruguai Reserva formulada en el moment de la ratificació: "Convenis III i IV: els quatre convenis han estat ratificats amb la reserva expressa als articles 87, 100 i 101 del Conveni III relatiu al tracte degut als presoners de guerra i a l'article 68 del Conveni IV relatiu a la protecció de les persones civils en temps de guerra, en la mesura en què impliquin l'aplicació i l'execució de la pena de mort." Vietnam Reserves formulades en el moment de l'adhesió de la República Democràtica de Vietnam el 28 de juny de 1957: 1) Pel que fa al Conveni de Ginebra relatiu a la millora de les condicions dels ferits i els malalts de les forces armades en campanya, del 12 d'agost de 1949: Article 10: La República Democràtica de Vietnam no reconeixerà com a legal la sol·licitud per part de la potència detentora a un estat neutral o a un organisme que presenti totes les garanties d'imparcialitat i eficàcia, perquè assumeixi les tasques atribuïdes a les potències protectores pel Conveni, llevat que l'estat de què són nacionals els ferits i els malalts de les forces armades en campanya hagi aprovat la sol·licitud. 2) Pel que fa al Conveni de Ginebra del 12 d'agost de 1949 per a la millora de les condicions dels ferits, els malalts i els nàufrags membres de les forces armades a la mar: Article 10: La República Democràtica de Vietnam no reconeixerà com a legal la sol·licitud per part de la potència detentora a un estat neutral o a un organisme que presenti totes les garanties d'imparcialitat i eficàcia, perquè assumeixi les funcions atribuïdes a les potències protectores pel Conveni, llevat que l'estat de què són nacionals els ferits, els malalts i els nàufrags de les forces marítimes hagi aprovat aquesta sol·licitud.

(3) Pel que fa al Conveni de Ginebra del 12 d'agost de 1949, relatiu al tracte degut als presoners de guerra: Article 10: La República Democràtica de Vietnam no reconeixerà com a legal la sol·licitud per part de la potència detentora a un estat neutral o a un organisme que presenti totes les garanties d'imparcialitat i eficàcia, perquè assumeixi les tasques atribuïdes a les potències protectores pel Conveni, llevat que l'estat de què són nacionals els presoners de guerra hagi aprovat aquesta sol·licitud.

Article 12: La República Democràtica de Vietnam declara que la transferència de presoners de guerra efectuada per la potència detentora a una potència que és part en el Conveni no eximeix la potència detentora de la seva responsabilitat d'aplicar les disposicions del Conveni envers els presoners.

Article 85: La República Democràtica de Vietnam declara que els presoners de guerra jutjats i condemnats per crims de guerra i crims contra la humanitat, de conformitat amb els principis establerts pel Tribunal de Justícia de Nuremberg, no s'han de beneficiar de les disposicions d'aquest Conveni, tal com especifica l'article 85. (4) Conveni de Ginebra del 12 d'agost de 1949, relatiu a la protecció de les persones civils en temps de guerra.

Article 11: La República Democràtica de Vietnam no reconeixerà com a legal la sol·licitud per part de la potència detentora a un estat neutral, o a un organisme que presenti totes les garanties d'imparcialitat i eficàcia, perquè assumeixi les tasques atribuïdes a les potències protectores pel Conveni, llevat que l'estat de què provenen les esmentades persones civils hagi aprovat aquesta sol·licitud.

Article 45: La República Democràtica de Vietnam declara que la transferència de persones civils protegides per aquest Conveni efectuada per la potència detentora a una potència que és part en el Conveni, no eximeix la potència detentora de la seva responsabilitat d'aplicar les disposicions del Conveni envers les persones civils en temps de guerra. ***** Reserves formulades en el moment de l'adhesió del Govern revolucionari provisional de la República de Vietnam del Sud, el 3 de desembre de 1973: I. Respecte del Conveni de Ginebra per a la millora de les condicions del ferits i els malalts de les forces armades en campanya, del 12 d'agost de 1949: A l'article 10 El Govern revolucionari provisional de la República de Vietnam del Sud no reconeix com a legal la sol·licitud enviada per la potència detentora a un país neutral o a un organisme humanitari perquè assumeixi les tasques atribuïdes a les potències protectores, excepte en el cas que l'estat de què depenen els ferits i els malalts de les forces armades en campanya hagi aprovat prèviament aquesta sol·licitud.

II.

Respecte del Conveni de Ginebra per a la millora de les condicions del ferits, els malalts i els nàufrags membres de les forces armades a la mar, del 12 d'agost de 1949: A l'article 10 El Govern revolucionari provisional de la República de Vietnam del Sud no reconeix com a legal la sol·licitud enviada per la potència detentora a un país neutral o a un organisme humanitari perquè assumeixi les funcions atribuïdes a les potències protectores, excepte en el cas que l'estat de què depenen els ferits, els malalts i els nàufrags membres de les forces armades a la mar hagi aprovat prèviament aquesta sol·licitud.

III.

Respecte del Conveni de Ginebra relatiu al tracte degut als presoners de guerra, del 12 d'agost de 1949: A l'article 4 El Govern revolucionari provisional de la República de Vietnam del Sud no reconeix les "condicions" previstes al punt 2 d'aquest article referent als "membres d'altres milícies i els membres d'altres cossos de voluntaris, incloent- hi els de moviments de resistència organitzada", ja que aquestes condicions no són apropiades per a les guerres dels pobles en el món actual." A l'article 10 El Govern revolucionari provisional de la República de Vietnam del Sud no reconeix com a legal la sol·licitud enviada per la potència detentora a un país neutral o a un organisme humanitari perquè assumeixi les funcions atribuïdes a les potències protectores, excepte en el cas que l'estat de què depenen els presoners de guerra hagi aprovat prèviament aquesta sol·licitud.

A l'article 12 El Govern revolucionari provisional de la República de Vietnam del Sud declara que el trasllat de presoners de guerra efectuat per la potència detentora a una potència que és part en el Conveni, no eximeix la potència detentora de la seva responsabilitat d'aplicar les disposicions del Conveni.

A l'article 85 El Govern revolucionari provisional de la República de Vietnam del Sud declara que els presoners de guerra jutjats i condemnats per crims d'agressió, crims de genocidi, crims de guerra o crims contra la humanitat, de conformitat amb els principis establerts pel Tribunal de Nuremberg, no s'han de beneficiar de les disposicions d'aquest Conveni.

IV.

Respecte del Conveni de Ginebra relatiu a la protecció de les persones civils en temps de guerra, del 12 d'agost de 1949: A l'article 11 El Govern revolucionari provisional de la República de Vietnam del Sud no reconeix com a legal la sol·licitud enviada per la potència detentora a un país neutral o a un organisme humanitari perquè assumeixi les funcions atribuïdes a les potències protectores, excepte en el cas que l'estat de què depenen les esmentades persones civils hagi aprovat prèviament aquesta sol·licitud.

A l'article 45 El Govern revolucionari provisional de la República de Vietnam del Sud declara que el trasllat de les persones civils protegides per aquest Conveni a una potència que és part en el Conveni no eximeix la potència detentora de la seva responsabilitat d'aplicar les disposicions del Conveni.

Xina Reserves formulades en el moment de la ratificació: "1. Pel que fa a l'article 10 del Conveni de Ginebra per a la millora de les condicions dels ferits i els malalts de les forces armades en campanya, del 12 d'agost de 1949, la República Popular de la Xina no reconeix com a vàlides les sol·licituds adreçades per la potència detentora dels ferits, els malalts i els nàufrags, o del personal sanitari i religiós a un estat neutral o a un organisme humanitari per demanar què assumeixi les tasques que hauria de dur a terme una potència protectora, en el cas que no s'hagi obtingut el consentiment del Govern de l'estat de què són nacionals les persones protegides. "2. Pel que fa a l'article 10 del Conveni de Ginebra per a la millora de les condicions dels ferits, els malalts i els nàufrags de les forces armades a la mar, del 12 d'agost de 1949, la República Popular de la Xina no reconeix com a vàlides les sol·licituds per part de la potència detentora dels ferits, els malalts i els nàufrags, o del personal sanitari i religiós a un estat neutral o a un organisme humanitari per demanar que assumeixi les tasques que hauria de dur a terme una potència protectora, en el cas que no s'hagi obtingut el consentiment del Govern de l'estat de què són nacionals les persones protegides." "3. Pel que fa a l'article 10 del Conveni de Ginebra relatiu al tracte degut als presoners de guerra, del 12 d'agost de 1949, la República Popular de la Xina no reconeix com a vàlides les sol·licituds adreçades per la potència detentora de presoners de guerra, ja sigui a un estat neutral o a un organisme humanitari, per demanar que assumeixi les tasques que hauria de dur a terme una potència protectora, en el cas que no s'hagi obtingut el consentiment del Govern de l'estat de què són nacionals els presoners de guerra.

Pel que fa a l'article 12, la República Popular de la Xina considera que la potència detentora inicial que ha transferit els presoners de guerra a una altra potència contractant no queda alliberada de l'obligació d'aplicar el Conveni als referits presoners de guerra mentre estiguin sota la custòdia de la potència que els ha acceptat.

Pel que fa a l'article 85, la República Popular de la Xina no està obligada per les disposicions d'aquest article respecte del tracte dels presoners de guerra condemnats pels tribunals de la potència detentora de conformitat amb els principis establerts en els judicis per crims de guerra o crims contra la humanitat pels Tribunals militars internacionals de Nuremberg i Tòquio." "4. Tot i que el Conveni de Ginebra relatiu a la protecció de les persones civils en temps de guerra, del 12 d'agost de 1949, no s'aplica a les persones civils que es troben fora del territori ocupat per l'enemic i, consegüentment, no respon totalment a les exigències humanitàries, es té en compte l'interès a protegir les persones civils que es troben en territori ocupat i en certs altres casos i, per tant, es ratifica amb les reserves següents: Pel que fa a l'article 11, la República Popular de la Xina no reconeix com a vàlides les sol·licituds adreçades per la potència detentora de les persones protegides, ja sigui a un estat neutral o a un organisme humanitari, per demanar que assumeixi les tasques que hauria de dur a terme una potència protectora, en el cas que no s'hagi obtingut el consentiment del Govern de l'estat de què són nacionals les persones protegides.

Pel que fa a l'article 45, la República Popular de la Xina considera que la potència detentora inicial que ha transferit les persones protegides a una altra potència contractant no queda alliberada de l'obligació d'aplicar el Conveni a les persones protegides esmentades mentre estiguin sota la custòdia de la potència que ha acceptat acollir-les." " Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 20 de març del 2008 Meritxell Mateu Pi Ministra d'Afers Exteriors