Convenis de Ginebra del 12 d'agost de 1949 · bopa.mca.ad
Conveni internacionalAnnex 1
Annex I
Projecte d'acord relatiu a les zones i localitats sanitàries i de seguretat Article 1 Les zones sanitàries i de seguretat han d'estar estrictament reservades per a les persones esmentades en l'article 23 del Conveni de Ginebra per a la millora de les condicions dels ferits i els malalts de les forces armades en campanya del 12 d'agost de 1949, i en l'article 14 del Conveni de Ginebra relatiu a la protecció de les persones civils en temps de guerra del 12 d'agost de 1949, així com per al personal encarregat de l'organització i l'administració d'aquestes zones i localitats, i de l'atenció a les persones que s'hi troben concentrades. No obstant això, les persones que tenen la seva residència permanent en aquestes zones han de tenir dret a romandre-hi. Article 2 Les persones que es trobin, independentment del motiu, en una zona sanitària i de seguretat no han de dur a terme cap treball, ja sigui dins o fora d'aquesta zona, que tingui una relació directa amb operacions militars o amb la producció de material de guerra. Article 3 La potència que creï una zona sanitària i de seguretat ha de prendre totes les mesures necessàries per prohibir l'accés a totes les persones que no tinguin dret a traslladar-s'hi o a trobar-s'hi. Article 4 Les zones sanitàries i de seguretat han de complir les condicions següents:
a) Només han de representar una petita part del territori controlat per la potència que les ha creades.
b) Han d'estar escassament poblades en relació amb les possibilitats d'acolliment.
c) Han d'estar allunyades i desproveïdes de qualsevol objectiu militar i d'instal·lacions industrials o administratives importants.
d) No han d'estar situades en regions que, molt probablement, puguin esdevenir importants per a la conducció de la guerra. Article 5 Les zones sanitàries i de seguretat han d'estar subjectes a les obligacions següents:
a) Les vies de comunicació i els mitjans de transport que posseeixen no han de ser utilitzats per als desplaçaments de personal o material militars, ni que sigui en trànsit.
b) No han de ser en cap cas defensades militarment.
Article 6 Les zones sanitàries i de seguretat han d'estar senyalitzades amb bandes amb ratlles vermelles obliqües sobre un fons blanc, col·locades a la perifèria i en els edificis.
Les zones exclusivament reservades als ferits i malalts poden ser senyalitzades amb creus roges (la Mitja Lluna Roja, el Lleó i el Sol Rojos) sobre fons blanc.
De nit poden ser igualment senyalitzades amb una il·luminació apropiada.
Article 7 Cada potència ha de comunicar a totes les altes parts contractants en temps de pau o a l'inici de les hostilitats, la llista de les zones sanitàries i de seguretat establertes en el territori que controla.
També les ha d'informar de qualsevol zona nova creada durant un conflicte.
Tan aviat com la part contrària hagi rebut la notificació més amunt esmentada, la zona quedarà establerta legítimament.
Si, no obstant això, la part contrària considera que alguna condició del present acord no ha estat complerta, pot negar-se a reconèixer la zona avisant-ne immediatament la part de la qual depèn la zona en qüestió, o supeditar el seu reconeixement a la institució de control establerta en l'article 8. Article 8 Cada potència que hagi reconegut una o diverses zones sanitàries i de seguretat establertes per la part contrària té dret a sol·licitar que una o més comissions especials controlin si les zones compleixen les condicions i les obligacions estipulades en aquest acord.
Amb aquesta finalitat, els membres de les comissions especials han de tenir en tot moment lliure accés a les diverses zones i poden fins i tot residir-hi permanentment.
Se'ls han de donar totes les facilitats perquè puguin exercir les seves funcions d'inspecció.
Article 9 En cas que les comissions especials s'adonin de fets que els semblin contraris a les estipulacions d'aquest acord, immediatament n'han d'advertir la potència de la qual depèn la zona i concedir-li un termini de cinc dies com a màxim per posar-hi remei; informant-ne la potència que ha reconegut la zona.
Si, quan el termini hagi expirat, la potència de la qual depèn la zona no ha fet cas de l'advertència que se li ha dirigit, la part contrària pot declarar que ja no està obligada per aquest acord respecte a aquesta zona.
Article 10 Tota potència que creï una o més zones sanitàries i de seguretat, així com les parts contràries a les quals s'ha notificat la seva existència, han de nomenar o fer que les potències protectores o altres potències neutrals designin les persones que poden formar part de les comissions especials esmentades en els articles 8 i
9. Article 11 En cap circumstància les zones sanitàries i de seguretat poden ser atacades, però han de ser protegides i respectades en tot moment per les parts en conflicte. Article 12 En cas d'ocupació d'un territori, les zones sanitàries i de seguretat que s'hi trobin han de continuar sent respectades i utilitzades com a tals. No obstant això, la potència ocupant pot modificar-ne la destinació després que s'hagi garantit la seguretat de les persones acollides. Article 13 Aquest acord també s'ha d'aplicar a les localitats que les potències poden destinar a la mateixa finalitat que les zones sanitàries i de seguretat.
Annex 1 de la Convenis de Ginebra del 12 d'agost de 1949, en la redacció vigent a 22/10/2026.
Enllaç permanent: https://bopa.mca.ad/conveni/1949-08-12/ginebra-1949/annex-1
Cita de treball generada a partir del text consolidat (no oficial): per a un escrit, contrasteu-la amb el BOPA.