Conveni internacional per a la repressió de la falsificació de moneda

, signat a Ginebra el 20 d'abril de 1929 Els textos oficials són en anglès i francès. Aquest Conveni i el seu Protocol van ser registrats per la Secretaria, de conformitat amb l'article 28 del Conveni, el 22 de febrer de 1931, la data en què va entrar en vigor. Sa Majestat el Rei d'Albània; el president del Reich alemany; el president dels Estats Units d'Amèrica; el president Federal de la República d'Àustria; Sa Majestat el Rei dels belgues; Sa Majestat el Rei de la Gran Bretanya, d'Irlanda i dels territoris britànics d'ultramar, emperador de l'Índia; Sa Majestat el Rei dels búlgars; el president del Govern nacional de la República de la Xina; el president de la República de Colòmbia; el president de la República de Cuba; Sa Majestat el Rei de Dinamarca; el president de la República de Polònia, per la ciutat lliure de Danzig; Sa Majestat el Rei d'Espanya; el president de la República francesa; el president de la República hel·lènica; Sa Altesa Sereníssima el Regent del Regne d'Hongria; Sa Majestat el Rei d'Itàlia; Sa Majestat l'emperador del Japó; Sa Altesa Reial la Gran Duquessa de Luxemburg; Sa Altesa Sereníssima el Príncep de Mònaco; Sa Majestat el Rei de Noruega; el president de la República de Panamà; Sa Majestat la Reina dels Països Baixos; el president de la República de Polònia; el president de la República portuguesa; Sa Majestat el rei de Romania; Sa Majestat el Rei dels serbis, croats i eslovens; el Comitè Central Executiu de la Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques; el Consell Federal Suís; el president de la República txecoslovaca, AMB EL DESIG DE FER CADA COP MÉS EFICACES LA PREVENCIÓ I LA REPRESSIÓ DE LA FALSIFICACIÓ DE LA MONEDA, HAN DESIGNAT COM A PLENIPOTENCIARIS SEUS: Sa Majestat el Rei d'Albània: DR. STAVRO STAVRI, ENCARREGAT DE NEGOCIS A PARÍS; El president del Reich alemany: DR. ERICH KRASKE, "VORTRAGENDER LEGATIONSRAT" AL MINISTERI D'AFERS EXTERIORS; DR. WOLFGANG METTGENBERG, "MINISTERIALRAT" AL MINISTERI DE JUSTÍCIA DEL REICH; DR. VOCKE, "GEHEIMER FINANZRAT", MEMBRE DEL "REICHSBANKDIREKTORIUM" ; El president dels Estats Units d'Amèrica: SR. HUGH R. WILSON, ENVIAT EXTRAORDINARI I MINISTRE PLENIPOTENCIARI AL CONSELL FEDERAL SUÍS; El president Federal de la República d'Àustria: DR. BRUNO SCHULTZ, DIRECTOR DE LA POLICIA, CAP DE LA SECCIÓ DE LA POLICIA CRIMINAL A LA PREFECTURA DE LA POLICIA DE VIENA; Sa Majestat el Rei dels belgues: SR. SERVAIS, MINISTRE D'ESTAT, FISCAL GENERAL HONORARI AL TRIBUNAL D'APEL·LACIÓ DE BRUSSEL·LES; Sa Majestat el Rei de la Gran Bretanya, d'Irlanda i dels territoris britànics d'ultramar, emperador de l'Índia: Per a la Gran Bretanya i Irlanda del Nord i totes les parts de l'Imperi britànic que no són membres separats de la Societat de Nacions: SIR JOHN FISCHER WILLIAMS, CONSELLER JURÍDIC BRITÀNIC A LA COMISSIÓ DE REPARACIONS; SRA. LESLIE S. BRASS, "ASSISTANT PRINCIPAL AT THE HOME OFFICE" P255D>; Per a l'Índia: SR. VERNON DAWSON, C.I.E., "PRINCIPAL AT THE INDIA OFFICE" ; Sa Majestat el Rei dels búlgars: SR. D. MIKOFF, ENCARREGAT DE NEGOCIS A BERNA; El president del Govern nacional de la República de la Xina: SR. LONE LIANG, CONSELLER DE LA LEGACIÓ DE LA XINA PROP DEL PRESIDENT DEL REICH ALEMANY; El president de la República de Colòmbia: DR. ANTONIO JOSÉ RESTREPO, ENVIAT EXTRAORDINARI I MINISTRE PLENIPOTENCIARI, DELEGAT PERMANENT ACREDITAT A LA SOCIETAT DE NACIONS; El president de la República de Cuba: SR. G. DE BLANCK Y MENOCAL, ENVIAT EXTRAORDINARI I MINISTRE PLENIPOTENCIARI, DELEGAT PERMANENT ACREDITAT A LA SOCIETAT DE NACIONS; SR. MANUEL R. ALVAREZ, AGREGAT COMERCIAL DE LA DELEGACIÓ PERMANENT ACREDITADA A LA SOCIETAT DE NACIONS; Sa Majestat el Rei de Dinamarca: SR. WILLIAM BORBERG, DELEGAT PERMANENT ACREDITAT A LA SOCIETAT DE NACIONS; El president de la República de Polònia, per la ciutat lliure de Danzig; SR. FRANÇOIS SOKAL, MINISTRE PLENIPOTENCIARI, DELEGAT DE LA REPÚBLICA DE POLÒNIA ACREDITAT A LA SOCIETAT DE NACIONS; SR. JOHN MUHL, FISCAL PRIMER I CAP DE LA POLICIA CRIMINAL DE LA CIUTAT LLIURE; Sa Majestat el Rei d'Espanya: SR. MAURICIO LOPEZ ROBERTS, MARQUÈS DE LA TORREHERMOSA, ENVIAT EXTRAORDINARI I MINISTRE PLENIPOTENCIARI AL CONSELL FEDERAL SUÍS; El president de la República francesa: COMTE DE CHALENDAR, AGREGAT FINANCER A L'AMBAIXADA PROP DE SA MAJESTAT BRITÀNICA; El president de la República hel·lènica: SR. MÉGALOS CALOYANNI, CONSELLER HONORARI AL TRIBUNAL SUPERIOR D'APEL·LACIÓ DEL CAIRE; Sa Altesa Sereníssima el Regent del Regne d'Hongria: SR. P. DE HEVESY DE HEVES, MINISTRE RESIDENT, DELEGAT PERMANENT ACREDITAT A LA SOCIETAT DE NACIONS; Sa Majestat el Rei d'Itàlia: COMMENDATORE DR. UGO ALOISI, CONSELLER AL TRIBUNAL DE CASSACIÓ, AGREGAT AL MINISTERI DE JUSTÍCIA; Sa Majestat l'emperador del Japó; SR. RAIZABURO HAYASHI, FISCAL GENERAL DEL TRIBUNAL DE CASSACIÓ; SR. SHIGERU NAGAI, DIRECTOR DE LA CASA DE LA MONEDA; Sa Altesa Reial la Gran Duquessa de Luxemburg: SR. CHARLES G. VERMAIRE, CÒNSOL A GINEBRA; Sa Altesa Sereníssima el Príncep de Mònaco: SR. RODOLPHE ELLÈS, VICECÒNSOL A GINEBRA; Sa Majestat el Rei de Noruega: SR. CHR. L. LANGE, SECRETARI GENERAL DE LA UNIÓ INTERPARLAMENTÀRIA; El president de la República de Panamà: DR. AROSEMENA, SECRETARI D'ESTAT D'AFERS EXTERIORS; Sa Majestat la Reina dels Països Baixos: BARÓ A. A. VAN DER FELTZ, EXCAP DE L'OFICINA CENTRAL NEERLANDESA PER A LA REPRESSIÓ DE LES FALSIFICACIONS, EXFISCAL GENERAL AL TRIBUNAL D'APEL·LACIÓ D'AMSTERDAM; SR. P. J. GERKE, TRESORER GENERAL AL DEPARTAMENT DE FINANCES DE LES ÍNDIES NEERLANDESES; SR. K. H. BROEKHOFF, COMISSARI DE LA POLICIA DE L'ESTAT, INSPECTOR EN CAP DE LA POLICIA; El president de la República de Polònia: SR. FRANÇOIS SOKAL, MINISTRE PLENIPOTENCIARI, DELEGAT A LA SOCIETAT DE NACIONS; DR. VLODZIMIERZ SOKALSKI, JUTGE AL TRIBUNAL SUPREM; El president de la República portuguesa: DR. JOSÉ CAEIRO DA MATTA, DIRECTOR DEL BANC DE PORTUGAL, PROFESSOR DE DRET A LA UNIVERSITAT DE LISBOA; Sa Majestat el Rei de Romania: SR. CONSTANTIN ANTONIADE, ENVIAT EXTRAORDINARI I MINISTRE PLENIPOTENCIARI ACREDITAT A LA SOCIETAT DE NACIONS; SR. VESPASIEN V. PELLA, PROFESSOR DE DRET PENAL A LA UNIVERSITAT DE JASSY; SR. PASCAL TONCESCO, ADVOCAT AL TRIBUNAL D'APEL·LACIÓ; Sa Majestat el Rei dels serbis, croats i eslovens: DR. THOMAS GIVANOVITCH, PROFESSOR DE DRET PENAL A LA UNIVERSITAT DE BELGRAD; El Comitè Central Executiu de la Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques: SR. GEORGES LACHKEVITCH, CONSELLER JURÍDIC DE L'AMBAIXADA DE LA UNIÓ, PROP DEL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA FRANCESA; SR. NICOLAS LIUBIMOV, AGREGAT A L'AMBAIXADA DE LA UNIÓ, PROP DEL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA FRANCESA; El Consell Federal Suís: SR. E. DELAQUIS, CAP DE LA DIVISIÓ DE POLICIA DEL DEPARTAMENT FEDERAL DE JUSTÍCIA I POLICIA, PROFESSOR DE DRET A LA UNIVERSITAT DE BERNA; El president de la República txecoslovaca: SR. JAROSLAV KALLAB, PROFESSOR DE DRET PENAL I INTERNACIONAL A LA UNIVERSITAT DE BRNO; ELS QUALS, DESPRÉS D'HAVER PRESENTAT ELS SEUS PLENS PODERS, TROBATS EN BONA I DEGUDA FORMA, HAN CONVINGUT LES DISPOSICIONS SEGÜENTS:

Article 1 Les altes parts contractants reconeixen les regles exposades a la part I d'aquest Conveni com el mitjà més eficaç, en les circumstàncies actuals, per prevenir i reprimir les infraccions de falsificació de moneda.

Article 2 En aquest Conveni, per la paraula moneda s'entén el paper moneda, incloent-hi els bitllets de banc, i la moneda metàl·lica, que siguin de curs legal.

Article 3 S'han de castigar com a infraccions de dret comú:
1. Tota fabricació fraudulenta o alteració de moneda, sigui quin sigui el mitjà emprat per produir-ne el resultat.
2. La posada en circulació fraudulenta de moneda falsa.
3. Els fets, amb l'objectiu de posar en circulació, d'introduir al país o de rebre o procurar-se moneda falsa, sabent que ho és.
4. Les temptatives de cometre aquestes infraccions i el fet de participar-hi intencionadament.
5. Els fets fraudulents de fabricar, rebre o procurar-se instruments o altres objectes destinats, per la seva naturalesa, a la fabricació de moneda falsa o a l'alteració de les monedes.

Article 4 Cadascun dels fets previstos a l'article 3, si són comesos en països diferents, han de ser considerats com una infracció diferent.

Article 5 No s'ha d'establir, des del punt de vista de les sancions, cap distinció entre els fets previstos a l'article 3, segons es tracti d'una moneda nacional o d'una moneda estrangera; aquesta disposició no pot estar sotmesa a cap condició de reciprocitat legal o convencional.

Article 6 Els països que admeten el principi de la reincidència internacional reconeixen, dins les condicions establertes per les legislacions respectives, les condemnes estrangeres pronunciades amb motiu d'un dels fets previstos a l'article 3, com a generadores d'aquesta reincidència.

Article 7 En la mesura en què la constitució de parts civils sigui admesa per la legislació interna, les parts civils estrangeres, incloent-hi, si escau, l'alta part contractant la moneda de la qual ha estat falsificada, han de gaudir de l'exercici de tots els drets reconeguts als habitants per les lleis del país on es jutja el cas.

Article 8 Als països que no admeten el principi d'extradició dels nacionals, els seus nacionals que han tornat al territori del seu país, després d'haver estat declarats culpables a l'estranger de fets previstos a l'article 3, han de ser castigats de la mateixa manera que si el fet hagués estat comès en el seu territori, fins i tot en cas que el culpable hagi adquirit la seva nacionalitat amb posterioritat a la comissió de la infracció. Aquesta disposició no és aplicable si, en un cas semblant, no es pogués acordar l'extradició d'un estranger.

Article 9 Els estrangers que han comès a l'estranger qualsevol dels fets previstos a l'article 3, i que es troben en el territori d'un país la legislació interna del qual admet, com a regla general, el principi del processament de les infraccions comeses a l'estranger, han de ser castigades de la mateixa manera que si el fet hagués estat comès en el territori d'aquest país. L'obligació de processament està subjecta a la condició que l'extradició hagi estat sol·licitada i que el país requerit no pugui lliurar la persona inculpada per una raó que no tingui cap relació amb el fet.

Article 10 Els fets determinats a l'article 3 es consideren de ple dret inclosos com a supòsits que donen lloc a extradició en tot tractat d'extradició conclòs o que s'hagi de concloure entre les diverses altes parts contractants. Les altes parts contractants que no subordinen l'extradició a l'existència d'un tractat o una condició de reciprocitat reconeixen, des d'ara, els fets previstos a l'article 3 com a supòsits d'extradició entre elles. L'extradició es concedeix de conformitat amb el dret del país requerit.

Article 11 Les monedes falses, així com els instruments i els altres objectes designats a l'apartat 5 de l'article 3, han de ser embargats i confiscats. Aquestes monedes, instruments i objectes, després de ser confiscats, han de ser lliurats, a petició seva, sigui al govern, sigui al banc d'emissió de les monedes en qüestió, amb excepció de les peces de convicció la conservació de les quals en els arxius penals sigui imposada per la llei del país on han tingut lloc les diligències, i les mostres la transmissió de les quals a l'oficina central, esmentada a l'article 12, es consideri útil. En tot cas, tots aquests objectes han de ser inutilitzats.

Article 12 A cada país, les investigacions en matèria de falsificació de moneda, dins del marc de la legislació nacional, han d'estar organitzades per una oficina central. Aquesta oficina central ha d'estar en contacte estret:
a) Amb els organismes d'emissió.
b) Amb les autoritats de policia a l'interior del país.
c) Amb les oficines centrals dels altres països. Ha de centralitzar, dins de cada país, tota la informació que pugui facilitar la investigació, la prevenció i la repressió de la falsificació de moneda.

Article 13 Les oficines centrals dels diversos països han de comunicar-se directament entre elles.

Article 14 Cada oficina central, en la mesura que ho consideri oportú, ha de remetre a les oficines centrals dels altres països una col·lecció dels exemplars autèntics anul·lats de les monedes del seu país. Dins els mateixos límits, ha de notificar de manera regular a les oficines centrals estrangeres, facilitant-los totes les informacions necessàries:
a) Les noves emissions de moneda efectuades al seu país.
b) La retirada de la circulació i la prescripció de monedes. Amb excepció dels casos d'interès purament local, cada oficina central, en la mesura que ho consideri útil, ha de notificar a les oficines centrals estrangeres:
1. Els descobriments de monedes falses. La notificació de falsificació de bitllets de banc o de l'Estat ha d'anar acompanyada d'una descripció tècnica dels falsos, facilitada exclusivament per l'organisme d'emissió els bitlles del qual hagin estat falsificats; s'ha de remetre una reproducció fotogràfica o, si és possible, un exemplar del bitllet fals. En casos d'urgència, les autoritats de policia poden transmetre discretament un advertiment i una descripció sumària a les oficines centrals interessades, sense perjudici de l'advertiment i la descripció tècnica esmentats anteriorment.
2. Les investigacions, diligències, detencions, condemnes, expulsions dels falsificadors, així com eventualment els seus desplaçaments i totes les dades útils, especialment les seves dades personals, les empremtes digitals i les fotografies.
3. Els descobriments detallats de fabricació, indicant si aquests descobriments han permès confiscar totes les falsificacions posades en circulació.

Article 15 Per assegurar, perfeccionar i desenvolupar la col·laboració directa internacional en matèria de prevenció i repressió de la falsificació de moneda, els representants de les oficines centrals de les altes parts contractants han de dur a terme, de tant en tant, conferències amb la participació dels representants dels bancs d'emissió i de les autoritats centrals interessades. L'organització i el control d'una oficina central internacional d'informacions poden constituir l'objecte d'una d'aquestes conferències.

Article 16 La transmissió de les comissions rogatòries relatives a les infraccions previstes a l'article 3 ha d'efectuar-se:
a) Preferentment per comunicació directa entre les autoritats judicials i, si escau, a través de les oficines centrals.
b) Per correspondència directa entre els ministres de Justícia dels dos països o per tramesa directa per part de l'autoritat del país requeridor al ministre de Justícia del país requerit.
c) A través de l'agent diplomàtic o consular del país requeridor en el país requerit; aquest agent ha d'enviar directament la comissió rogatòria a l'autoritat judicial competent o a la que indiqui el govern del país requerit, i ha de rebre directament d'aquesta autoritat els documents que constitueixen l'execució de la comissió rogatòria. En els casos
a) i c), una còpia de la comissió rogatòria ha de ser sempre adreçada al mateix temps a l'autoritat superior del país requerit. A falta d'acord en sentit contrari, la comissió rogatòria ha d'estar redactada en la llengua de l'autoritat requeridora, llevat que el país requerit en demani una traducció a la seva llengua i certificada conforme per l'autoritat requeridora. Cada alta part contractant ha d'informar, mitjançant una comunicació dirigida a cadascuna de les altres altes parts contractants, el mètode o els mètodes de transmissió esmentats més amunt, que admet per a les comissions rogatòries d'aquesta alta part contractant. Fins que una alta part contractant no faci aquesta notificació, es manté el procediment actual en matèria de comissions rogatòries. L'execució de les comissions rogatòries no pot donar lloc al reemborsament de taxes o altres despeses que no siguin les despeses de peritatges. Res en aquest article no pot interpretar-se que constitueix per part de les altes parts contractants un compromís d'admetre, pel que fa al sistema de les proves en matèria repressiva, una derogació de la seva llei.

Article 17 La participació d'una alta part contractant en aquest Conveni no ha d'interpretar-se com que afecti la seva posició sobre la qüestió general de la competència de la jurisdicció penal com una qüestió de dret internacional.

Article 18 Aquest Conveni no afecta el principi que els fets previstos a l'article 3 han de ser qualificats, perseguits i jutjats en cada país, de conformitat amb les regles generals de la seva legislació interna, sense que mai se'ls asseguri la impunitat.

Article 19 Les altes parts contractants convenen que totes les controvèrsies que puguin sorgir entre elles pel que fa a la interpretació o l'aplicació d'aquest Conveni, i que no puguin ser solucionades per negociacions directes, han de sotmetre's a la decisió del Tribunal Permanent de Justícia Internacional. Si les altes parts contractants entre les quals ha sorgit una controvèrsia, o una d'elles, no són part en el Protocol del 16 de desembre de 1920, relatiu al Tribunal Permanent de Justícia Internacional, aquesta controvèrsia ha de ser sotmesa, a la seva elecció i de conformitat amb les normes constitucionals de cadascuna d'elles, sigui al Tribunal Permanent de Justícia Internacional, sigui a un tribunal d'arbitratge constituït de conformitat amb el Conveni del 18 d'octubre de 1907 per a la solució pacífica dels conflictes internacionals, sigui a qualsevol altre tribunal d'arbitratge.

Article 20 Aquest Conveni, els textos en francès i anglès del qual són igualment fefaents, porten la data d'avui, podrà ser signat fins el dia 31 de desembre de 1929 en nom de qualsevol membre de la Societat de Nacions i de tot estat no membre que hagi estat representat a la Conferència que ha elaborat aquest Conveni, o al que el Consell de la Societat de Nacions li hagi tramès un exemplar d'aquest Conveni. Aquest Conveni ha de ser ratificat. Els instruments de ratificació han de ser lliurats al secretari general de la Societat de Nacions, el qual n'ha de notificar la recepció a tots els membres de la Societat i també als estats no membres, a què fa referència el paràgraf anterior.

Article 21 A partir de l'1 de gener de 1930, pot adherir-se a aquest Conveni qualsevol membre de la Societat de Nacions o qualsevol estat no membre dels esmentats a l'article 20 que no l'hagin signat. Els instruments d'adhesió s'han de remetre al secretari general de la Societat de Nacions, el qual n'ha de notificar la recepció a tots els membres de la Societat i als estats no membres esmentats a l'article 20.

Article 22 Els països que estan disposats a ratificar el Conveni de conformitat amb l'apartat 2 de l'article 20, o a adherir-s'hi en virtut de l'article 21, però que desitgen estar autoritzats a formular reserves a l'aplicació del Conveni, poden informar de la seva intenció el secretari general de la Societat de Nacions. El secretari general ha de comunicar immediatament aquestes reserves a totes les altes parts contractants en nom de les quals s'hagi dipositat un instrument de ratificació o d'adhesió, i els ha de preguntar si hi volen emetre cap objecció. Si, en el termini de sis mesos des de la data d'aquesta comunicació, cap alta part contractant no ha emès cap objecció, la participació en el Conveni del país que ha formulat la reserva en qüestió es considera acceptada per les altres altes parts contractants sense perjudici d'aquesta reserva.

Article 23 La ratificació d'aquest Conveni per part d'una alta part contractant o la seva adhesió al Conveni implica que la seva legislació i la seva organització administrativa són conformes a les regles formulades en el Conveni.

Article 24 Llevat d'una declaració en sentit contrari d'una alta part contractant en el moment de la signatura, la ratificació o l'adhesió, les disposicions d'aquest Conveni no s'apliquen a les colònies, als territoris d'ultramar, als protectorats o els territoris sota la seva sobirania o mandat. No obstant això, les altes parts contractants es reserven el dret d'adherir-se al Conveni, de conformitat amb les disposicions dels articles 21 i 23, per a les seves colònies, territoris d'ultramar, protectorats o territoris sota la seva sobirania o mandat. També es reserven el dret de denunciar-lo separadament de conformitat amb les disposicions de l'article 27.

Article 25 Aquest Conveni no entrarà en vigor fins que no l'hagin ratificat o s'hi hagin adherit cinc membres de la Societat de Nacions o estats no membres. La data de l'entrada en vigor és el norantè dia a partir de la recepció de la cinquena ratificació o adhesió per part del secretari general de la Societat de Nacions.

Article 26 Cada ratificació o adhesió que tingui lloc després de l'entrada en vigor del Conveni, de conformitat amb l'article 25, prendrà efecte el norantè dia a partir de la data de la seva recepció per part del secretari general de la Societat de Nacions.

Article 27 Aquest Conveni pot ser denunciat, en nom de qualsevol membre de la Societat de Nacions o de qualsevol estat no membre, mitjançant una notificació escrita adreçada al secretari general de la Societat de Nacions, que n'ha d'informar tots els membres de la Societat i els estats no membres esmentats a l'article 20. La denúncia tindrà efecte un any després de la data de la seva recepció per part del secretari general de la Societat de Nacions, i només tindrà efecte respecte de l'altra part contractant en nom de la qual hagi estat efectuada.

Article 28 Aquest Conveni serà enregistrat pel secretari general de la Societat de Nacions en la data de la seva entrada en vigor.

En testimoni de la qual cosa, els plenipotenciaris més amunt esmentats han signat aquest Conveni. Fet a Ginebra, el dia vint d'abril de mil nou-cents vint-i-nou, en un sol exemplar, que queda dipositat en els arxius de la Secretaria de la Societat de Nacions, i del qual les còpies certificades conforme seran lliurades a tots els membres de la Societat de Nacions i als estats no membres a què fa referència l'article 20. Situació del Conveni internacional per a la repressió de la falsificació de moneda, signat a Ginebra el 20 d'abril de 1929 Entrada en vigor: 22 de febrer de 1931, de conformitat amb l'article 25 Ratificacions o adhesions definitives Alemanya 3 d’octubre de 1993 Antiga Iugoslàvia 24 de novembre de 1930 Àustria 25 de juny de 1931 Bèlgica 6 de juny de 1932 Brasil 1 de juliol de 1938 a Bulgària 22 de maig de 1930 Colòmbia 9 de maig de 1932 Cuba 13 de juny de 1933 Dinamarca 1 19 de febrer de 1931 Equador 25 de setembre de 1937 a Espanya 28 d’abril de 1930 Estònia 30 d’agost de 1930 a Finlàndia 25 de setembre de 1936 a Grècia 19 de maig de 1931 Hongria 14 de juny de 1933 Irlanda 24 de juliol de 1934 a Itàlia 27 de setembre de 1935 Letònia 22 de juliol de 1939 a Mèxic 30 de març de 1936 a Mònaco 21 d’octubre de 1931 Noruega 2 Vistes les disposicions de l'article 176, apartat 2, del Codi penal ordinari noruec i l'article 2 de la Llei noruega sobre l'extradició de malfactors, l'extradició prevista a l'article 10 d’aquest Conveni no es pot concedir pel delicte esmentat a l'article 3, apartat 2, en el cas que la persona que posa en circulació una moneda falsa l'hagi rebut de bona fe. 16 de març de 1931 Països Baixos 30 d’abril de 1932 Polònia 15 de juny de 1934 Portugal 18 de setembre de 1930 Romania 7 de març de 1939 Txecoslovàquia 12 de setembre de 1931 Turquia 21 de gener de 1937 a Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques 3 13 de juliol de 1931 Signatures encara no seguides de ratificació Albània Estats Units d'Amèrica Índia Tal com estableix l'article 24 del Conveni, aquesta signatura no inclou els territoris de cap príncep ni cap sota la sobirania de Sa Majestat. Japó Luxemburg Panamà Xina Actes posteriors a la data en què el secretari general de l'Organització de les Nacions Unides assumeix les funcions de dipositari Participant 4,5 Ratificació, adhesió (a), successió (d) Algèria 6 17 de març de 1965 a Antiga República Iugoslava de Macedònia 7 de març del 2005 d Austràlia 5 de gener de 1982 a Bahames 9 de juliol de 1975 d Benín 17 de març de 1966 a Bielorússia 23 d’agost del 2001 d Burkina Faso 8 de desembre de 1964 a Costa d’Ivori 25 de maig de 1964 a Croàcia 30 de desembre del 2003 d Egipte 15 de juliol de 1957 a Eslovàquia 28 de maig de 1993 d Eslovènia 9 de maig del 2006 d Fiji 25 de març de 1971 d Filipines 5 de maig de 1971 a França 28 de març de 1958 Gabon 11 d’agost de 1964 a Geòrgia 20 de juliol del 2000 a Ghana 9 de juliol de 1964 a Illes Salomó 3 de setembre de 1981 d Indonèsia 7 3 d’agost de 1982 a Iraq 14 de maig de 1965 a Israel 10 de febrer de 1965 a Kenya 10 de novembre de 1977 a Kuwait 9 de desembre de 1968 a Líban 6 d’octubre de 1966 a Libèria 19 de setembre del 2005 a Lituània 2 d’abril del 2004 a Luxemburg 14 de març del 2002 Malàisia 8 4 de juliol de 1972 a Malawi 18 de novembre de 1965 a Mali 6 de gener de 1970 a Marroc 9 4 de maig de 1976 a Maurici 18 de juliol de 1969 d Níger 5 de maig de 1969 a Perú 11 de maig de 1970 a Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord 28 de juliol de 1959 República Àrab Síria 11 14 d’agost de 1964 República Txeca 9 de febrer de 1996 d San Marino 18 d’octubre de 1967 a Santa Seu 1 de març de 1965 a Senegal 25 d’agost de 1965 a Singapur 12 de febrer de 1979 d Sri Lanka 2 de juny de 1967 a Sud-àfrica 28 d’agost de 1967 a Suècia 15 de març del 2001 a Suïsa 30 de setembre de 1948 Tailàndia 6 de juny de 1963 a Togo 3 d’octubre de 1978 a Uganda 15 d’abril de 1965 a Xipre 10 de juny de 1965 a Zimbabwe 1 de desembre de 1998 d Declaracions i reserves (Llevat que s'indiqui el contrari, la data de recepció és la de la ratificació, l'adhesió o la successió.) Bielorússia Declaració: "La República de Bielorússia no està obligada per la reserva a l'article 20 del Conveni, relatiu a les modalitats de comunicació de l'instrument de ratificació al dipositari, ni per la declaració relativa a l'article 19 del Conveni, pel que fa al no- reconeixement de la jurisdicció del Tribunal Permanent de Justícia Internacional i el recurs a tot altre procediment arbitral que el del Tribunal esmentat com a mitjà per resoldre les controvèrsies entre els estats, formulades per la Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques en el moment de la signatura del Conveni." Luxemburg Declaració: "El procurador general de l'Estat està designat per fer la funció d'oficina central en el sentit de l'article 12 del Conveni internacional per a la repressió de la falsificació de moneda, signat a Ginebra el 20 d'abril de 1929. La designació del procurador general de l'Estat com a oficina central és sense perjudici de l'execució de les missions especificades als articles 12 a 16 del Conveni internacional per a la repressió de la falsificació de moneda o en els actes legislatius comunitaris relatius a la protecció de l'euro contra la falsificació de moneda, per les autoritats o els organismes nacionals legalment habilitats, amb reserva de les modalitats que el procurador general de l'Estat ha de determinar, si escau, en la seva qualitat d'oficina central." Notificacions en virtut dels articles 12 i 16 (Llevat que s'indiqui el contrari, la data de recepció és la de la ratificació, l'adhesió o la successió.) Alemanya Àustria Bèlgica 2 de març del 2006 Bèlgica, estat membre de la Unió Europea, ha atorgat a l'Oficina Europea de Policia (Europol) un mandat per lluitar contra la falsificació de l'euro. Per tal de millorar l'eficàcia del Conveni de Ginebra de 1929, Bèlgica executarà en el futur les seves obligacions de la manera següent:
1. Pel que fa a la falsificació de l'euro, l'Europol exerceix, en el marc de l'objectiu fixat per l'acte del Consell del 26 de juliol de 1995 de creació de l'Oficina Europea de Policia (Conveni Europol) [JOC 316, del 27 de novembre de 1995], les funcions següents que incumbeixen a una oficina central en el sentit dels articles 12 a 15 del Conveni de Ginebra de 1929. 1.1. L'Europol centralitza el tractament, de conformitat amb el Conveni Europol, de totes les dades susceptibles de facilitar les investigacions, la prevenció i la repressió de la falsificació de moneda euro i transmet tota la informació sense demora a les oficines centrals nacionals dels estats membres. 1.2. De conformitat amb el Conveni Europol, concretament amb l'article 18, i amb l'acta del Consell del 12 de març de 1999 que estableix les normes relatives a la transmissió de dades personals per part de l'Europol a estats i institucions terceres [JOC 88, del 30 de març de 1999, acta del Consell modificada per l'acta del 28 de febrer del 2002 (JOC 76, del 27 de març del 2002)], l'Europol s'adreça directament a les oficines centrals dels estats tercers per tal d'executar les obligacions esmentades als punts 1.3, 1.4 i 1.5 d'aquesta declaració. 1.3. Sempre que ho consideri oportú, l'Europol lliura a les oficines centrals dels països tercers una sèrie d'exemplars d'euros autèntics. 1.4. L'Europol notifica regularment a les oficines centrals dels estats tercers les noves emissions de moneda i la retirada de moneda, i facilita tota la informació necessària. 1.5. Excepte en els casos d'interès exclusivament local, l'Europol, sempre que ho consideri oportú, notifica a les oficines centrals dels estats tercers: Els descobriments d'euros imitats o falsificats. La notificació de la imitació o de la falsificació s'acompanya d'una descripció tècnica de les monedes falses emesa exclusivament per l'organisme d'emissió els bitllets del qual han estat falsificats. Es comunica una fotografia o, si és possible, un exemplar de bitllet fals. En casos d'urgència, les autoritats de la policia poden lliurar discretament a les oficines centrals dels estats interessats un informe i una descripció sumària, sense perjudici de l'informe i de la descripció tècnica esmentats. Els detalls relatius al descobriment de les imitacions, indicant si ha estat possible l'embargament de la integralitat de la moneda falsa posada en circulació. 1.6. L'Europol participa en conferències sobre la falsificació de l'euro en qualitat d'oficina central per als estats membres, en el sentit de l'article 15 del Conveni de Ginebra. 1.7. Quan l'Europol no es trobi en mesura d'executar les obligacions esmentades als punts 1.1 a 1.6 de conformitat amb el Conveni Europol, les oficines centrals nacionals dels estats membres romanen competents.
2. Pel que fa a la falsificació de totes les altres monedes i a les funcions que incumbeixen a una oficina central que no han estat delegades a l'Europol en virtut de l'apartat 1, les competències actuals de les oficines centrals nacionals són mantingudes. Els estats següents han formulat la mateixa notificació que la que figura sota Bèlgica Dinamarca Eslovàquia Estònia Finlàndia França Grècia Irlanda Itàlia Luxemburg Països Baixos Polònia Portugal República Txeca Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord 9 de febrer del 2006 Xipre Letònia 9 de juny del 2005 Autoritat central: Departament de la Policia Econòmica de la Central Criminal Departament de Policia de la Policia Nacional Stabu iela 89, Riga, LV-1009 Letònia Telèfon: + 371 7208 663 Fax: + 371 7208 706 Adreça electrònica: epb@vp.gov.Iv Lituània "[...], de conformitat amb l'article 12 del Conveni esmentat, que el Parlament de la República de Lituània designa el Departament de Policia, responsable davant del Ministeri de l'Interior de la República de Lituània, com l'oficina central encarregada de complir les obligacions imposades pel Conveni; [...] a l'efecte de l'aplicació de l'apartat 4 de l'article 16 del Conveni, que el Parlament de la República de Lituània declara que les comissions rogatòries, en virtut de l'article 16, han de ser transmeses a les seves autoritats únicament per l'intermediari de la seva oficina central." Adhesions pel que fa als territoris Països Baixos 22 de març de 1954 Antilles Holandeses i Surinam Regne Unit 13 d'octubre de 1960 Antigua, Bahames (illes), Bassoutoland, Bermudes (illes), Betchouanaland (protectorat de), Borneo del Nord, Dominica (illa de la), Falkland (illes), Federació de Rhodèsia i Nyasalàndia, Fiji (illes), Gàmbia, Gibraltar, Gilbert i Ellice (illes), Grenada (illa de la), Guaiana Britànica, Hondures Britànica, Illes Verges Britàniques, Jamaica, Kenya, Maurici (illa), Montserrat, Uganda, Saint Christopher i Nevis i Anguilla, Saint Vincent, Saint Lucia, Salomó britàniques (illes), Sarawak, Sierra Leone, Singapur (Estat de), Swazilàndia, Tanganyika, Trinitat, Zanzíbar 7 de març de 1963 Barbados i les seves dependències Notes
1. Segons una declaració formulada pel Govern danès en ratificar el Conveni, aquest només té efecte, pel que fa a Dinamarca, a l'entrada en vigor del Codi penal danès del 15 d'abril de 1930. Atès que aquest Codi va entrar en vigor l'1 de gener de 1933, el Conveni té efecte, per a Dinamarca, a partir de la mateixa data.
2. La reserva de Noruega, que no ha provocat cap objecció per part dels estats als quals ha estat comunicada de conformitat amb l'article 22, ha de considerar- se acceptada.
3. Instrument dipositat a Berlín.
4. En una notificació rebuda el 21 de febrer de 1974, el Govern de la República Democràtica Alemanya indicava que la República Democràtica Alemanya havia declarat la reaplicació del Conveni a comptar del 6 de juny de 1958. En aquest sentit, el secretari general va rebre, el 2 de març de 1976, la comunicació següent del Govern de la República Federal d'Alemanya: El Govern de la República Federal d'Alemanya declara, respecte de la comunicació de la República Democràtica Alemanya, del 31 de gener de 1974, relativa a l'aplicació a partir del 6 de juny de 1958 del Conveni internacional per a la repressió de la falsificació de moneda, del 20 d'abril de 1929, que en les relacions entre la República Federal d'Alemanya i la República Democràtica Alemanya l'efecte d'aquesta declaració no es remunta més enllà del 21 de juny de 1973. Posteriorment, en una comunicació rebuda el 17 de juny de 1976, el Govern de la República Democràtica Alemanya va declarar: "El Govern de la República Democràtica Alemanya opina que, de conformitat amb les regles aplicables del dret internacional i de la pràctica internacional dels estats, la normativa relativa a la reaplicació dels acords conclosos en virtut del dret internacional és una qüestió que depèn de la competència interior dels estats successors interessats. Consegüentment, la República Democràtica Alemanya té el dret de determinar la data de reaplicació del Conveni internacional per a la repressió de la falsificació de moneda, del 20 d'abril de 1929, en què se'n declara part per la via de la successió."
5. La República del Vietnam s'havia adherit al Conveni i al

Protocol el 3 de desembre de 1964.
6. Amb la reserva següent, que es considera acceptada per les altres parts contractants com a conseqüència del procés de posada en pràctica, de conformitat amb l'article 22 del Conveni: "La República Algeriana Democràtica i Popular no es considera obligada per l'article 19 del Conveni, que estableix la competència del Tribunal Internacional de Justícia per a totes les controvèrsies relatives al Conveni. La competència de les jurisdiccions internacionals pot ser admesa excepcionalment en els casos en què el Govern algerià hi hagi donat expressament el seu acord."
7. Amb la reserva següent, que es considera acceptada per les altres parts contractants com a conseqüència del procés de posada en pràctica, de conformitat amb l'article 22 del Conveni: "El Govern de la República d'Indonèsia no es considera obligat per les disposicions de l'article 19 d'aquest Conveni, ja que opina que tota controvèrsia relativa a la interpretació o a l'aplicació del Conveni només pot sotmetre's a arbitratge o al Tribunal Internacional de Justícia per decisió amb l'acord de totes les parts en la controvèrsia."
8. Amb la reserva següent, que es considera acceptada per les altres parts contractants com a conseqüència del procés de posada en pràctica, de conformitat amb l'article 22 del Conveni: "El Govern malaisi [...] no es considera obligat per les disposicions de l'article 19 del Conveni."
9. Amb la reserva següent, que es considera acceptada per les altres parts contractants com a conseqüència del procés de posada en pràctica, de conformitat amb l'article 22 del Conveni: "El Regne del Marroc no es considera obligat per l'article 19 del Conveni, que disposa que totes les controvèrsies que poden sorgir respecte d'aquest Conveni han de ser resoltes pel Tribunal Permanent de Justícia Internacional. No obstant això, pot acceptar la jurisdicció del Tribunal internacional a títol excepcional en els casos en què el Govern marroquí especifiqui expressament que accepta aquesta jurisdicció."
10. Amb la reserva següent, que es considera acceptada per les altres parts contractants com a conseqüència del procés de posada en pràctica, de conformitat amb l'article 22 del Conveni: "Els articles 5 i 8 del Conveni no són aplicables pel que fa a les Filipines, mentre l'article 163 del Codi penal revisat i la lletra a de l'apartat 14 de l'article 110, del Reglament dels tribunals de les Filipines no s'hagin modificat de manera que corresponguin a aquestes disposicions del Conveni."
11. Mitjançant una comunicació rebuda el 14 d'agost de 1964, el Govern de la República Àrab Síria, amb referència al Decret presidencial núm. 1147, del 20 de juny de 1959, segons el qual l'aplicació del Conveni per a la repressió de la falsificació de moneda i el Protocol, signat a Ginebra el 20 d'abril de 1929, s'estenia a la província siriana de la República Àrab Unida, com també al Decret llei núm. 25, promulgat el 13 de juny de 1962 pel president de la República Àrab Síria, ha fet saber al secretari general que la República Àrab Síria es considera part del Conveni i el Protocol esmentats des del 20 de juny de 1959. Reserva formulada de conformitat amb l'article 22 del Conveni internacional per a la repressió de la falsificació de moneda, fet a Ginebra el 20 d'abril de 1929 "Vistes les disposicions de l'article 431 del Codi penal andorrà i de l'article 2 apartat
a) de la Llei qualificada de l'extradició, l'extradició prevista a l'article 10 del present Conveni s'atorga en el cas de la persona que, havent rebut moneda falsa tenint-ne coneixement, intenta posar-la o la posa en circulació després de conèixer-ne la seva inautenticitat." Protocol opcional al Conveni internacional per a la repressió de la falsificació de moneda, signat a Ginebra el 20 d'abril de 1929 I. Interpretacions En el moment de procedir a la signatura del Conveni de data d'avui, els plenipotenciaris sotasignats declaren que accepten, pel que fa a les diverses disposicions del Conveni, les interpretacions que s'especifiquen a continuació. S'entén:
1. Que la falsificació de l'estampillament posat en un bitllet de banc, l'efecte del qual és fer-lo vàlid en un país determinat, constitueix una falsificació de bitllet.
2. Que el Conveni no afecta el dret de les altes parts contractants de regular lliurement, en la seva legislació interna, el règim de les circumstàncies atenuants, com també els drets d'indult i d'amnistia.
3. Que la regla establerta a l'article 4 del Conveni no comporta cap modificació de les regles internes que estableixen les penes en cas de concurrència d'infraccions. No és obstacle perquè un mateix individu, que sigui a la vegada falsificador i emissor, no sigui perseguit només com a falsificador.
4. Que les altes parts contractants només estan obligades a executar les comissions rogatòries en la mesura prevista per la seva legislació nacional. II. Reserves Les altes parts contractants que formulen les reserves que s'expressen a continuació subordinant-hi la seva acceptació del Conveni; la seva participació, subjecta a aquestes reserves, és acceptada per les altres altes parts contractants.
1. El Govern de l'Índia formula una reserva per la qual l'article 9 no s'aplica a l'Índia, on no entra en les atribucions del poder legislatiu el fet d'admetre la regla que estableix aquest article.
2. En espera del resultat de les negociacions relatives a l'abolició de la jurisdicció consular de la qual gaudeixen encara els nacionals de certes potències, el Govern xinès no pot acceptar l'article 10, que conté el compromís general per a un govern d'acordar l'extradició d'un estranger acusat de falsificació de moneda per un estat tercer.
3. Pel que fa a les disposicions de l'article 20, la delegació de la Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques reserva per al seu govern la facultat d'adreçar, si ho desitja, l'instrument de la seva ratificació a un altre estat signatari, a fi que aquest estat en trameti una còpia al secretari general de la Societat de Nacions perquè sigui notificada a tots els estats signataris o adherits. III. Declaracions Suïssa En el moment de signar el Conveni, el representant de Suïssa formula la declaració següent: "El Consell Federal Suís, no podent assumir cap obligació en relació amb les disposicions penals del Conveni abans que es resolgui afirmativament la qüestió de la introducció a Suïssa d'un codi penal unificat, fa notar que la ratificació del Conveni no pot dur-se a terme en un període determinat. No obstant això, el Consell Federal Suís està disposat a executar, en la mesura de la seva autoritat, les disposicions administratives del Conveni des del moment que aquest entri en vigor, de conformitat amb l'article 25." Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques En el moment de signar el Conveni, el representant de la Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques formula la declaració següent: "La delegació de la Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques, tot i que accepta les disposicions de l'article 19, declara que el Govern de la Unió no es proposa recórrer, en allò que la concerneix, a la jurisdicció del Tribunal Permanent de Justícia Internacional. Pel que fa a la disposició del mateix article segons la qual les controvèrsies que no es puguin resoldre per negociacions directes se sotmetran a qualsevol altre procediment arbitral diferent del Tribunal Permanent de Justícia Internacional, la delegació de la Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques declara expressament que l'acceptació d'aquesta disposició no ha d'interpretar-se en el sentit que modifica el punt de vista del Govern de la Unió pel que fa a la qüestió general de l'arbitratge com a mitjà de solució de controvèrsies entre estats." Aquest Protocol, en la mesura que crea obligacions entre les altes parts contractants, té la mateixa força, efecte i durada que el Conveni conclòs en la data d'avui, del qual ha de considerar-se una part integrant. En testimoni de la qual cosa els sotasignats han signat al peu d'aquest Protocol. Fet a Ginebra, el dia vint d'abril de mil nou-cents vint-i-nou, en un sol exemplar, que serà dipositat als arxius de la Secretaria de la Societat de Nacions i del qual es lliuraran còpies conformes a tots els membres de la Societat de Nacions i a tots els estats no membres representats en la Conferència. Situació del Protocol opcional al Conveni internacional per a la repressió de la falsificació de moneda, signat a Ginebra el 20 d'abril de 1929 Entrada en vigor: 30 d'agost de 1930 Ratificacions o adhesions definitives Antiga Iugoslàvia 24 de novembre de 1930 Àustria 25 de juny de 1931 Brasil 1 de juliol de 1938 a Bulgària 22 de maig de 1930 Colòmbia 9 de maig de 1932 Cuba 13 de juny de 1933 Espanya 28 d'abril de 1930 Estònia 30 d'agost de 1930 a Finlàndia 25 de setembre de 1936 a Grècia 19 de maig de 1931 Letònia 22 de juliol de 1939 a Polònia 15 de juny de 1934 Portugal 18 de setembre de 1930 Romania 7 de març de 1939 Txecoslovàquia 12 de setembre de 1931 Signatures encara no seguides de ratificació Panamà Actes posteriors a la data en què el secretari general de l'Organització de les Nacions Unides assumeix les funcions de dipositari Algèria 17 de març de 1965 a Burkina Faso 8 de desembre de 1964 a Costa d'Ivori 25 de maig de 1964 a Eslovènia 9 de maig del 2006 d Eslovàquia 28 de maig de 1993 d Gabon 11 d'agost de 1964 a Ghana 9 de juliol de 1964 a Iraq 14 de maig de 1965 a Israel 10 de febrer de 1965 a Libèria 16 de setembre del 2005 a Lituània 2 d'abril del 2004 a Malawi 18 de novembre de 1965 a Níger 5 de maig de 1969 a República Txeca 9 de febrer de 1996 d Senegal 25 d'agost de 1965 a Sri Lanka 2 de juny de 1967 a Suècia 15 de març del 2001 a Xipre 10 de juny de 1965 a Notes
1. La República de Vietnam s'havia adherit al Protocol el 3 de desembre de 1964.