Protocol

Protocol el 3 de desembre de 1964.

6. Amb la reserva següent, que es considera acceptada per les altres parts contractants com a conseqüència del procés de posada en pràctica, de conformitat amb l'article 22 del Conveni: "La República Algeriana Democràtica i Popular no es considera obligada per l'article 19 del Conveni, que estableix la competència del Tribunal Internacional de Justícia per a totes les controvèrsies relatives al Conveni. La competència de les jurisdiccions internacionals pot ser admesa excepcionalment en els casos en què el Govern algerià hi hagi donat expressament el seu acord."

7. Amb la reserva següent, que es considera acceptada per les altres parts contractants com a conseqüència del procés de posada en pràctica, de conformitat amb l'article 22 del Conveni: "El Govern de la República d'Indonèsia no es considera obligat per les disposicions de l'article 19 d'aquest Conveni, ja que opina que tota controvèrsia relativa a la interpretació o a l'aplicació del Conveni només pot sotmetre's a arbitratge o al Tribunal Internacional de Justícia per decisió amb l'acord de totes les parts en la controvèrsia."

8. Amb la reserva següent, que es considera acceptada per les altres parts contractants com a conseqüència del procés de posada en pràctica, de conformitat amb l'article 22 del Conveni: "El Govern malaisi [...] no es considera obligat per les disposicions de l'article 19 del Conveni."

9. Amb la reserva següent, que es considera acceptada per les altres parts contractants com a conseqüència del procés de posada en pràctica, de conformitat amb l'article 22 del Conveni: "El Regne del Marroc no es considera obligat per l'article 19 del Conveni, que disposa que totes les controvèrsies que poden sorgir respecte d'aquest Conveni han de ser resoltes pel Tribunal Permanent de Justícia Internacional. No obstant això, pot acceptar la jurisdicció del Tribunal internacional a títol excepcional en els casos en què el Govern marroquí especifiqui expressament que accepta aquesta jurisdicció."

10. Amb la reserva següent, que es considera acceptada per les altres parts contractants com a conseqüència del procés de posada en pràctica, de conformitat amb l'article 22 del Conveni: "Els articles 5 i 8 del Conveni no són aplicables pel que fa a les Filipines, mentre l'article 163 del Codi penal revisat i la lletra a de l'apartat 14 de l'article 110, del Reglament dels tribunals de les Filipines no s'hagin modificat de manera que corresponguin a aquestes disposicions del Conveni."

11. Mitjançant una comunicació rebuda el 14 d'agost de 1964, el Govern de la República Àrab Síria, amb referència al Decret presidencial núm. 1147, del 20 de juny de 1959, segons el qual l'aplicació del Conveni per a la repressió de la falsificació de moneda i el Protocol, signat a Ginebra el 20 d'abril de 1929, s'estenia a la província siriana de la República Àrab Unida, com també al Decret llei núm. 25, promulgat el 13 de juny de 1962 pel president de la República Àrab Síria, ha fet saber al secretari general que la República Àrab Síria es considera part del Conveni i el Protocol esmentats des del 20 de juny de 1959. Reserva formulada de conformitat amb l'article 22 del Conveni internacional per a la repressió de la falsificació de moneda, fet a Ginebra el 20 d'abril de 1929 "Vistes les disposicions de l'article 431 del Codi penal andorrà i de l'article 2 apartat

a) de la Llei qualificada de l'extradició, l'extradició prevista a l'article 10 del present Conveni s'atorga en el cas de la persona que, havent rebut moneda falsa tenint-ne coneixement, intenta posar-la o la posa en circulació després de conèixer-ne la seva inautenticitat." Protocol opcional al Conveni internacional per a la repressió de la falsificació de moneda, signat a Ginebra el 20 d'abril de 1929 I. Interpretacions En el moment de procedir a la signatura del Conveni de data d'avui, els plenipotenciaris sotasignats declaren que accepten, pel que fa a les diverses disposicions del Conveni, les interpretacions que s'especifiquen a continuació. S'entén:

1. Que la falsificació de l'estampillament posat en un bitllet de banc, l'efecte del qual és fer-lo vàlid en un país determinat, constitueix una falsificació de bitllet.

2. Que el Conveni no afecta el dret de les altes parts contractants de regular lliurement, en la seva legislació interna, el règim de les circumstàncies atenuants, com també els drets d'indult i d'amnistia.

3. Que la regla establerta a l'article 4 del Conveni no comporta cap modificació de les regles internes que estableixen les penes en cas de concurrència d'infraccions. No és obstacle perquè un mateix individu, que sigui a la vegada falsificador i emissor, no sigui perseguit només com a falsificador.

4. Que les altes parts contractants només estan obligades a executar les comissions rogatòries en la mesura prevista per la seva legislació nacional. II. Reserves Les altes parts contractants que formulen les reserves que s'expressen a continuació subordinant-hi la seva acceptació del Conveni; la seva participació, subjecta a aquestes reserves, és acceptada per les altres altes parts contractants.

1. El Govern de l'Índia formula una reserva per la qual l'article 9 no s'aplica a l'Índia, on no entra en les atribucions del poder legislatiu el fet d'admetre la regla que estableix aquest article.

2. En espera del resultat de les negociacions relatives a l'abolició de la jurisdicció consular de la qual gaudeixen encara els nacionals de certes potències, el Govern xinès no pot acceptar l'article 10, que conté el compromís general per a un govern d'acordar l'extradició d'un estranger acusat de falsificació de moneda per un estat tercer.

3. Pel que fa a les disposicions de l'article 20, la delegació de la Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques reserva per al seu govern la facultat d'adreçar, si ho desitja, l'instrument de la seva ratificació a un altre estat signatari, a fi que aquest estat en trameti una còpia al secretari general de la Societat de Nacions perquè sigui notificada a tots els estats signataris o adherits.

III.

Declaracions Suïssa En el moment de signar el Conveni, el representant de Suïssa formula la declaració següent: "El Consell Federal Suís, no podent assumir cap obligació en relació amb les disposicions penals del Conveni abans que es resolgui afirmativament la qüestió de la introducció a Suïssa d'un codi penal unificat, fa notar que la ratificació del Conveni no pot dur-se a terme en un període determinat.

No obstant això, el Consell Federal Suís està disposat a executar, en la mesura de la seva autoritat, les disposicions administratives del Conveni des del moment que aquest entri en vigor, de conformitat amb l'article 25." Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques En el moment de signar el Conveni, el representant de la Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques formula la declaració següent: "La delegació de la Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques, tot i que accepta les disposicions de l'article 19, declara que el Govern de la Unió no es proposa recórrer, en allò que la concerneix, a la jurisdicció del Tribunal Permanent de Justícia Internacional.

Pel que fa a la disposició del mateix article segons la qual les controvèrsies que no es puguin resoldre per negociacions directes se sotmetran a qualsevol altre procediment arbitral diferent del Tribunal Permanent de Justícia Internacional, la delegació de la Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques declara expressament que l'acceptació d'aquesta disposició no ha d'interpretar-se en el sentit que modifica el punt de vista del Govern de la Unió pel que fa a la qüestió general de l'arbitratge com a mitjà de solució de controvèrsies entre estats." Aquest Protocol, en la mesura que crea obligacions entre les altes parts contractants, té la mateixa força, efecte i durada que el Conveni conclòs en la data d'avui, del qual ha de considerar-se una part integrant.

En testimoni de la qual cosa els sotasignats han signat al peu d'aquest Protocol.

Fet a Ginebra, el dia vint d'abril de mil nou-cents vint-i-nou, en un sol exemplar, que serà dipositat als arxius de la Secretaria de la Societat de Nacions i del qual es lliuraran còpies conformes a tots els membres de la Societat de Nacions i a tots els estats no membres representats en la Conferència.

Situació del Protocol opcional al Conveni internacional per a la repressió de la falsificació de moneda, signat a Ginebra el 20 d'abril de 1929 Entrada en vigor: 30 d'agost de 1930 Ratificacions o adhesions definitives Antiga Iugoslàvia 24 de novembre de 1930 Àustria 25 de juny de 1931 Brasil 1 de juliol de 1938 a Bulgària 22 de maig de 1930 Colòmbia 9 de maig de 1932 Cuba 13 de juny de 1933 Espanya 28 d'abril de 1930 Estònia 30 d'agost de 1930 a Finlàndia 25 de setembre de 1936 a Grècia 19 de maig de 1931 Letònia 22 de juliol de 1939 a Polònia 15 de juny de 1934 Portugal 18 de setembre de 1930 Romania 7 de març de 1939 Txecoslovàquia 12 de setembre de 1931 Signatures encara no seguides de ratificació Panamà Actes posteriors a la data en què el secretari general de l'Organització de les Nacions Unides assumeix les funcions de dipositari Algèria 17 de març de 1965 a Burkina Faso 8 de desembre de 1964 a Costa d'Ivori 25 de maig de 1964 a Eslovènia 9 de maig del 2006 d Eslovàquia 28 de maig de 1993 d Gabon 11 d'agost de 1964 a Ghana 9 de juliol de 1964 a Iraq 14 de maig de 1965 a Israel 10 de febrer de 1965 a Libèria 16 de setembre del 2005 a Lituània 2 d'abril del 2004 a Malawi 18 de novembre de 1965 a Níger 5 de maig de 1969 a República Txeca 9 de febrer de 1996 d Senegal 25 d'agost de 1965 a Sri Lanka 2 de juny de 1967 a Suècia 15 de març del 2001 a Xipre 10 de juny de 1965 a Notes

1. La República de Vietnam s'havia adherit al Protocol el 3 de desembre de 1964.