Pla nacional de serveis d'Andorra, de 25-9-95

Article 1

Objecte El Pla nacional de serveis socials té per objecte l'establiment d'uns principis d'actuació i d'un sistema organitzat d'actuacions per tal de contribuir al desenvolupament equilibrat de la societat andorrana, al benestar general i a la qualitat de vida de tots els ciutadans, mitjançant un model fonamentat en què els individus, les famílies i les institucions assumeixin les seves responsabilitats i siguin solidàries per tal d'aconseguir que totes les persones puguin viure amb dignitat i autonomia, contribuint i fruint del progrés social.

Article 2

Principis generals del model El model de serveis socials que estableix aquest Pla té com a directrius els principis rectors següents: a. Corresponsabilitat.

El sistema de responsabilitats pel que fa al benestar i als serveis socials és compartit entre: Els individus, les famílies i les entitats cíviques, que han de contribuir activament al benestar social i han de prendre les mesures de previsió necessàries i, obligatòriament aquelles que s'estableixin amb aquest caràcter per llei.

L'Estat, que dissenya i estableix les polítiques socials i els criteris d'aplicació en els serveis socials, potenciant els de caràcter preventiu i aquells adreçats als individus i/o les famílies que es troben en una situació d'especial necessitat, per tal d'ajudar-los a adquirir o recuperar l'autonomia i l'assumpció plena de les seves responsabilitats.

Els comuns i els organismes públics col.laboraran en el desenvolupament d'aquestes actuacions. b. Solidaritat Els valors constitucionals de solidaritat i tolerància s'han de reforçar bàsicament mitjançant el suport a la família, la potenciació de les relacions de veïnatge, de les organitzacions de voluntaris i de l'ajuda mútua, el foment del contacte i les actituds intergeneracionals i la col.laboració amb programes de solidaritat internacional amb els països en vies de desenvolupament.

D'altra banda, aquest principi exigeix que la tasca assistencial pública es fonamenti en criteris d'equitat i de justícia distributiva, ajudant als que veritablement ho necessiten i evitant els fraus. c. Subsidiarietat Les entitats públiques no han de substituir les funcions que els individus, la família, els parents, els veïns, les entitats cíviques, els voluntaris i els grups d'ajuda mútua puguin realitzar eficaçment per satisfer les seves necessitats.

Per això, l'acció pública ha de primar l'ajuda als esmentats recursos naturals i potenciar les actuacions des de les parròquies. d. Participació L'Estat ha de garantir el dret de tots els ciutadans a una participació activa i continuada, mitjançant les associacions i les entitats cíviques, en la definició de les necessitats, en la determinació de prioritats, en l'execució d'accions i en el seguiment de les actuacions de serveis socials. e. Prevenció Es donarà prioritat a les actuacions de caràcter preventiu per tal d'evitar les situacions de necessitat.

En aquest sentit, s'han de fomentar els programes que vagin dirigits a la detecció i l'actuació sobre les causes productores de necessitats i marginació; també s'han de promoure les actituds previsores dels ciutadans, així com la cobertura per part d'entitats asseguradores o d'altres de tipus mutualista que es puguin constituir de les contingències assistencials, especialment en l'àmbit dels serveis socials, com l'atenció residencial i domiciliària, entre d'altres. f. Autonomia Els serveis, els programes i les prestacions d'assistència social cal dirigir-los a la consecució de la plena autonomia dels individus i de les famílies, i s'han d'evitar les polítiques d'ajudes a fons perdut i altres actuacions que provoquen dependència i condueixen a la desmotivació de la iniciativa social. g. Optimització de recursos La planificació d'actuacions ha de permetre garantir una política social homogènia, racional, integrada i eficaç; així mateix, cercar la innovació de programes i de mètodes d'actuació, l'increment de la productivitat de recursos, la reducció de despeses d'administració i funcionament en benefici de les destinades a inversió, a la formació continuada i al perfeccionament del personal que treballa en aquest camp.

La gestió dels serveis socials ha de seguir, sempre que sigui possible, criteris empresarials, simplificant i fent entenedor el formalisme administratiu, de forma desburocratitzada, professionalitzada, coordinada i fomentant la gestió concertada amb entitats privades. h. Finançament plural El finançament dels serveis socials és mixt.

Els ingressos poden provenir dels pressupostos de l'Estat, de les aportacions que de forma contractual atorgui el Govern a les entitats, de les de la seguretat social o d'altres entitats de previsió públiques o privades pel que fa a les prestacions i els tractaments que en rebin els beneficiaris, de les aportacions dels comuns per a la prestació dels serveis, execució de programes o per a altres actuacions, de les col.laboracions econòmiques dels usuaris i/o llurs famílies, dels recursos propis i de totes les donacions, els patrocinis i les col.laboracions econòmiques que aconsegueixi l'entitat titular del servei. i. Caràcter contractual de les aportacions públiques Totes les aportacions econòmiques provinents de les administracions públiques tenen caràcter contractual.

Quan s'estableixin amb entitats poden ser de col.laboració o de gestió dels serveis que se li puguin haver adjudicat.

Les ajudes a persones individuals també s'han de sotmetre a contraprestació o compliment d'un pla de treball social per part de la persona beneficiaria, sempre que no ho impedeixi la seva situació física, psíquica o social. j. Subsidiarietat de les ajudes i les prestacions públiques Per poder rebre aportacions públiques per al pagament dels serveis o de les prestacions d'assistència social, caldrà acreditar suficientment la situació de necessitat, així com la impossibilitat de rebre la prestació d'aliments, si hi ha familiars obligats.

Totes aquestes persones ajudades són deutores de les quanties rebudes per a la seva assistència; el deute es pot exigir a la persona interessada si millora suficientment la seva situació econòmica, o als seus hereus abans de prendre possessió de l'herència. k. Seguiment, control i avaluació Per garantir la correcció dels serveis, dels programes i de les aportacions econòmiques, així com la qualitat i l'eficiència de les prestacions que s'ofereixen, s'han d'establir sistemes de seguiment i control continuats, per tal de d'avaluar-ne l'efectivitat.

Article 3

Concepte de serveis socials Els serveis socials són el conjunt de xarxes d'atenció, programes i prestacions adreçades a la prevenció, al tractament i a la integració de tots els ciutadans; particularment, per ajudar aquelles persones, famílies i/o grups que es troben en una situació d'especial necessitat que no poden superar pels seus propis mitjans, per tal que puguin recuperar la plena autonomia.

Article 4

Relacions de coordinació i collaboració Aquest Pla es basa en l'establiment de quatre nivells diferents de relació i concertació: a. Relacions en el territori amb: els comuns i les entitats cíviques, els serveis i els centres de la parròquia. b. Relacions amb les entitats cíviques del país, especialment amb les que treballen en l'àrea social. c. Relacions interadministratives amb: altres ministeris, altres unitats del propi ministeri o altres administracions, per tal d'oferir al ciutadà una acció cohesionada, racional i eficient. d. Relacions amb els agents econòmics, amb la finalitat de no construir una política social al marge de la realitat econòmica.

Article 5

Ambits d'actuació Els serveis socials tenen un àmbit d'actuació específic que s'adreça a tota la població; tanmateix, alguns grups són objecte d'una especial atenció: a. La família.

Ha de ser ajudada, protegida i se li ha d'oferir l'orientació, l'assessorament i el suport necessaris, especialment en situacions conflictives o de mancances familiars; així mateix, ha de ser el nucli d'atenció primordial i l'element dinamitzador d'altres programes. b. La infància.

S'ha d'afavorir i vetllar pel seu desenvolupament integral, particularment quan estiguin immersos en situacions de risc social. c. La joventut.

Se'ls ha d'oferir la possibilitat d'un desenvolupament equilibrat i complet per evitar situacions de risc social i exclusió, facilitant-los, per això, la participació activa, mitjançant les activitats que afavoreixin la formació i la inserció laboral, així com les que fomentin l'associacionisme, les actituds cíviques i el voluntariat. d. La vellesa.

S'han de crear programes per tal que, d'una banda, les noves generacions n'aprofitin els coneixements, les capacitats, la saviesa i l'experiència i, d'altra banda, els protegeixi de l'aïllament i la solitud, procurant que visquin en el seu medi, i siguin atesos i se'n tingui cura quan es trobin en situacions d'abandonament o d'incapacitat. e. La discapacitat.

Els serveis socials han de col.laborar en la prevenció de les deficiències i la rehabilitació integral; així mateix, han de realitzar activitats adreçades a l'equiparació d'oportunitats que permetin la integració laboral i social, així com la normalització i la vida independent de les persones amb discapacitat, fins allà on sigui possible. f. La igualtat de l'home i la dona.

S'han d'establir actuacions tendents a l'equiparació i a la no discriminació real entre sexes i, en casos especials, mesures protectores específiques. g. La indigència.

S'han de dissenyar programes de prevenció, d'informació i orientació, per aconseguir la inserció laboral i/o social, així com prestacions d'ajuda social, per tal d'evitar situacions de pobresa i d'exclusió social, ajudant-los a la recuperació de la plena autonomia. h. La immigració.

Cal facilitar-los informació, orientació i suport per tal que la seva estada els repercuteixi favorablement; així mateix, s'han de fomentar actituds que evitin situacions de rebuig i marginació. i. La delinqüència.

En aquest àmbit les actuacions de serveis socials s'han d'orientar a la prevenció, a la reinserció d'aquestes persones, i al suport i l'atenció a la família. j. La toxicomania i la malaltia de la sida.

Els serveis socials han de col.laborar amb altres àrees en els programes de prevenció i tractament i establir actuacions per tal d'afavorir la reinserció social d'aquestes persones drogodependents i/o malalts de la sida. k. Altres col.lectius.

És pròpia dels serveis socials qualsevol altra actuació de prevenció, tractament i reinserció de persones, famílies i grups en risc d'exclusió social; així com la col.laboració en les situacions d'emergència social.

Article 6

Estructuració Els serveis socials s'estructuren en: a. Xarxes d'atenció: primària i especialitzada b. Programes socials c. Prestacions d'assistència social 6.1. Xarxa d'atenció primària És el nivell bàsic d'atenció adreçat a tota la població, de caràcter públic i obert, d'actuació global i polivalent, dividida per parròquies.

Formen part d'aquesta xarxa: 6.1.a. Els serveis socials de base, que són l'eix del nivell d'atenció primària i que té atribuïdes les funcions següents: Informar i orientar individus, famílies i grups sobre els recursos socials existents, drets i deures davant del sistema de protecció social del país.

Intervenir en els problemes socials que presenten els individus, les famílies o la comunitat.

Realitzar una acció preventiva i de detecció de les situacions de risc social (pobresa i marginació, desescolarització, disminucions, manca d'autonomia personal, conductes asocials, etc.) o mancances diverses que afecten la població.

Participar i col.laborar en els processos de reinserció i integració en la comunitat d'aquestes persones afectades.

Relacionar-se amb institucions i entitats de la parròquia per coordinar accions conjuntes en favor del benestar social.

Realitzar un coneixement acurat de la realitat social de la parròquia per tal de dissenyar propostes d'intervenció i millora de les condicions de vida i convivència ciutadanes. 6.1.b. El servei social domiciliari.

Aquest servei es pot prestar directament des de la xarxa d'atenció primària de serveis socials, pels comuns, o mitjançant concert amb entitats privades. 6.2. Xarxa d'atenció especialitzada Està formada pels centres i serveis, les activitats de les quals s'adrecen a la prevenció, el diagnòstic, el tractament i la inserció de persones, famílies o grups amb necessitats socials específiques.

Els centres i els serveis especialitzats poden ser gestionats per entitats privades o per entitats de titularitat pública o parapública.

Per al funcionament dels centres i serveis especialitzats cal estar en possessió de la preceptiva autorització d'obertura, estar inscrit al registre, actuar d'acord amb els principis del present Pla, així com d'aquells altres que es puguin establir per reglament. 6.3. Programes socials Els programes socials són instruments que ordenen i donen coherència a un conjunt d'actuacions per obtenir uns resultats que millorin la situació inicial del grup de població afectat o del problema que es vol tractar.

Des dels serveis socials, tan primaris com especialitzats, es poden establir programes relatius a activitats d'animació, promoció i desenvolupament comunitaris, preventius, d'informació i sensibilització, entre d'altres.

El contingut i l'execució d'aquests programes s'ha d'ajustar als principis d'aquest Pla, així com a aquelles normes d'homologació que el Govern pugui aprovar.

Els serveis socials participen i col.laboren en el disseny i l'execució de programes d'altres àrees del Govern, quan hi intervinguin elements de la seva competència. 6.4. Prestacions d'assistència social Com a complement dels sistemes de protecció social, es poden establir prestacions econòmiques individuals d'assistència social, de caràcter temporal i de naturalesa contractual, adreçades a garantir la cobertura de les necessitats mínimes bàsiques i/o la reinserció de persones i/o famílies amb necessitats greus.

Els requisits generals per accedir a aquestes prestacions d'assistència social s'establiran reglamentàriament i s'han d'ajustar, en tot cas, als criteris següents: a. Les prestacions es concedeixen atenent les particularitats del cas concret i després de demostrar la manca de recursos. b. Per a la concessió s'ha de tenir en compte que la persona sol.licitant acrediti que no ha pogut obtenir els recursos de: Prestacions normals o especials dels sistemes de protecció social que tinguin establertes en el país de nacionalitat de la persona sol.licitant, si és estrangera, o de qualsevol altre tipus de pensió, assegurança o ajuda pública o privada.

La prestació d'aliments per part dels familiars obligats.

Les actuacions previsores o de la pròpia capacitat de la persona sol.licitant.

Els estrangers han de tenir, a més, el temps de residència legal que s'estableixi o que pertanyin a estats que tinguin signat un conveni amb el Principat d'Andorra referent a la cobertura d'aquest tipus d'atenció i en l'extensió que s'hi estableixi.

El ministre d'Afers Socials pot concedir, amb caràcter excepcional i puntual, ajudes per a situacions d'extrema necessitat, encara que no es reuneixi algun dels requisits assenyalats.

El caràcter contractual de la prestació s'ha de concretar documentalment, fent-hi constar les prestacions que rep la persona sol.licitant així com les contraprestacions a què s'obliga i, en tot cas, que es compromet a retornar al Govern o a les entitats cíviques andorranes que aquest designi les quantitats rebudes en concepte d'ajuda, si arriba a millorar suficientment la seva situació econòmica o mitjançant les prestacions que es puguin pactar.

Si això no és possible, ha d'imposar als eventuals hereus el retorn al Govern, directament o mitjançant les entitats cíviques que designi, de les esmentades quantitats abans que entrin en possessió d'herència; dites quantitats es consideren a tots els efectes, com a deute preferent i exigible tot seguit d'ocorreguda la defunció, sigui en el país que sigui.

Article 7

Beneficiaris Amb caràcter general poden ser beneficiaris dels serveis socials els andorrans i els estrangers que tinguin residència legal i els altres requisits específics que s'estableixin reglamentàriament per poder accedir a cada tipus de servei o prestació. Els altres estrangers només poden ser beneficiaris quan pertanyin a estats que tinguin signat un conveni amb el Principat d'Andorra referent a la cobertura d'aquests tipus d'atenció i en l'extensió que s'hi estableixi, o en virtut del principi de reciprocitat; respectant en tot cas els tractats i els convenis internacionals.

Article 8

Comissió Informativa de Serveis Socials Es crea la Comissió Informativa de Serveis Socials com a òrgan de participació, consulta, informació i coordinació del Govern, dels comuns i de les entitats cíviques en les tasques de planificació i actuació de serveis socials.

Aquesta Comissió està formada pel membres següents: President: El ministre d'Afers Socials, que pot delegar en el vice-president.

Vice-president: Director general de Serveis Socials.

Vocals: Un representant de cada parròquia, designats pels comuns corresponents.

Cinc representants de les associacions i les entitats cíviques que actuen en els diferents àmbits dels serveis socials, elegits entre ells.

Dos tècnics del Govern, designats pel ministre d'Afers Socials a proposta del director de Serveis Socials.

Dos membres, un de designat pel Govern i un pels comuns, entre professionals de reconeguda experiència i dedicació al camp dels serveis socials.

Secretari: una persona nomenada pel Govern.

La Comissió Informativa té encomanades les funcions següents: a. Rebre informació dels programes, normes i altres temes relacionats amb els serveis socials. b. Fer propostes de coordinació de les actuacions que s'efectuen en el camp dels serveis socials des del sector públic i privat. c. Presentar al Govern i als comuns propostes d'iniciatives que es considerin convenients per a la millora dels serveis socials. d. Qualsevol altre informe o dictamen relatiu als serveis socials que li encomani el Govern o els comuns.

La Comissió Informativa s'ha de reunir semestralment i quan així ho decideixi el president.

Article 9

Grups de treball de col.laboració i coordinació interadministrativa El Govern ha d'establir grups de treball de temes específics d'interès comú a més d'una àrea de l'Administració per tal de millorar l'eficàcia de les actuacions, mitjançant la col.laboració i la coordinació d'accions.

Article 10

Comitès d'informació i col.laboració comunals Es potenciarà la creació de comitès d'informació i col.laboració comunals, formats per representants del Comú, del Govern i de les entitats cíviques de la parròquia, amb la funció d'intercanviar informació i de col.laborar en els programes que es considerin convenients.

Article 11

Durada Aquest Pla es divideix en dues fases, la primera s'ha d'executar al primer any, i s'han de desenvolupar les actuacions que es detallen a continuació. La segona fase s'ha de dissenyar durant l'esmentat període i concretar el model de serveis socials i la posada en marxa dels corresponents programes que s'haurien de desenvolupar durant el quadrienni següent.

Article 12

Contingut dels programes d'actuació 12.1. La xarxa d'atenció primària Aquest Pla dóna prioritat a l'actuació territorial d'acord amb una xarxa de serveis d'atenció primària pública i gratuïta, propera als ciutadans i que el Govern disposa en l'àmbit de les parròquies andorranes.

Per això, en la primera fase, el programa se centra a convertir els serveis socials de base en l'instrument fonamental per tal que la planificació del Govern es faci a partir de l'observació i el coneixement directe de la realitat que els treballadors socials tenen pera la seva proximitat i la relació quotidiana amb els ciutadans i les entitats locals i cíviques. 12.2. La xarxa d'atenció especialitzada Referent als serveis especialitzats, en la primera fase, s'han d'establir les normes mínimes materials i funcionals que han de reunir per poder tenir l'autorització de funcionament, així mateix s'ha de constituir un registre de centres de serveis socials. 12.3. Els programes socials Es continuen desenvolupant els programes socials que portava a terme el Govern, si bé sota una pauta unificada.

Aquests programes mantenen una dinàmica de concertació i diàleg amb els diferents agents que operen al país en els diversos àmbits (inter-administratius, privats, no governamentals, etc.) ja que en cap cas les respostes eficaces en política social provenen d'un sol organisme o administració ateses les múltiples dimensions que presenta qualsevol problema social o econòmic.

Durant la primera fase del pla, es desenvolupen des del Govern els programes següents: a. Atenció a la família: mediació familiar, famílies d'acollida, adopcions, comissió d'infància. b. Atenció a infants, adolescents i joves, amb una dedicació especial al grup d'adolescents que, sobretot en algunes parròquies, presenten símptomes greus de conductes asocials. c. Població afectada per toxicomanies i sida. d. Persones amb discapacitats: comissió tècnica. e. Atenció a la gent gran (tarja magna), sobretot des d'una perspectiva de prevenció, de preparar la població per aconseguir una vellesa amb la màxima autonomia. f. Inserció econòmica.

S'incrementa aquest tipus d'acció amb diferents grups de població, sobretot amb joves, dones i persones de més de 40 anys, que poden convertir- se en població exclosa socialment si no es vetlla per la seva incorporació al món del treball.

Per això, es procuren accions concertades en l'àmbit empresarial, ja que treballant en comú es poden obtenir actuacions que beneficiïn ambdues parts, l'econòmica i la social. 12.4. Prestacions d'assistència social S'ha d'elaborar un projecte de reglament general de prestacions d'assistència social, que estableixi criteris i requisits objectius de concessió i racionalització de totes les actuals pensions i ajudes de caràcter individual, d'acord amb els principis d'aquest Pla, que s'ha de sotmetre a la consideració del Govern. 12.5. Acció concertada amb entitats cíviques A partir de 1996 el Govern només finançarà actuacions, serveis i programes que portin a terme entitats cíviques andorranes, amb la convocatòria pública prèvia, mitjançant convenis de col.laboració i de gestió, sempre que s'ajustin als principis i a les prescripcions d'aquest Pla. 12.6. Foment de la solidaritat El Govern ha d'establir les actuacions següents per fomentar la solidaritat: Voluntariat.

Impulsar, amb la col.laboració de les entitats cíviques, l'elaboració d'un programa d'organització i de foment del voluntariat en el camp social.

Cooperació internacional.

Establir una col.laboració en programes de desenvolupament social que s'executin en països subdesenvolupats o en vies de desenvolupament, d'acord amb les polítiques de les Nacions Unides.

En aquests programes es procura que hi participin els andorrans que ho desitgin i es compta amb la col.laboració de les entitats cíviques andorranes que es dediquen a aquestes activitats.

A aquests efectes en els pressupostos anuals es fa constar un crèdit específic per a aquesta finalitat. 12.7. Aspectes instrumentals Per tal de donar suport als professionals que treballen en aquest camp en el primer període s'han de posar les bases per dotar als serveis socials dels instruments següents: Creació d'un Centre de Documentació de Serveis Socials.

Creació d'un banc de dades i d'estudi de les possibles connexions amb les xarxes internacionals de dades relacionades amb el camp social.

Establiment d'acords de col.laboració amb entitats del camp dels serveis socials.

Coordinació amb projectes i plans pilot d'organismes internacionals (ONU, UE, etc.).

Disseny i execució d'una línia de publicacions de caràcter tècnic en el camp social i de traduccions al català de documents internacionals. 12.8. Aspectes legislatius Elaboració d'un projecte de llei de serveis socials.

Establiment de la reglamentació organitzativa i funcional següent: Comissió informativa Convenis de gestió Convenis de col.laboració amb els estats espanyol i francès Reordenació del sistema de finançament dels serveis socials: convenis, prestacions econòmiques, pensions Reglamentació del serveis especialitzats i dels programes Desenvolupament reglamentari de les lleis relacionades amb la matèria (guarderies, etc.) 12.9. Formació de recursos humans Establiment d'un pla de formació de recursos humans en àmbits relacionats amb els serveis socials. 12.10. Altres actuacions Prevenció de discapacitats: campanya contra accidents de trànsit dels joves, en col.laboració amb altres ministeris afectats.

Preparació d'una Escola d'Estiu de la Solidaritat: voluntariat, ajuda mútua, veïnatge, Tercer Món.

Programa de cooperació i col.laboració amb països en desenvolupament, d'acord amb les polítiques i les estratègies de les Nacions Unides.

Any Internacional de la sida: establiment d'actuacions.

Article 13

Grup de treball de seguiment i avaluació Es crea un grup de treball per a l'avaluació i el seguiment del Pla que s'ha de reunir trimestralment i elaborar informes de seguiment per al Govern sobre el nivell de compliment i proposar les modificacions i els suggeriments que consideri necessaris. L'esmentat grup de treball està compost per experts designats pel ministres d'Afers Socials i pels tècnics dels Serveis Socials del M.I. Govern. Un cop finalitzada la primera part del Pla, el grup de treball de seguiment i avaluació ha de presentar un informe memòria al Govern, que ha de detallar l'avaluació dels resultats i la proposta de línies mestres per la segona fase.

Disposició final Aquest

Pla Nacional de Serveis Socials d'Andorra es desplegarà a partir dels 15 dies de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat.