Article 2

Article 2

Principis generals del model El model de serveis socials que estableix aquest Pla té com a directrius els principis rectors següents: a. Corresponsabilitat.

El sistema de responsabilitats pel que fa al benestar i als serveis socials és compartit entre: Els individus, les famílies i les entitats cíviques, que han de contribuir activament al benestar social i han de prendre les mesures de previsió necessàries i, obligatòriament aquelles que s'estableixin amb aquest caràcter per llei.

L'Estat, que dissenya i estableix les polítiques socials i els criteris d'aplicació en els serveis socials, potenciant els de caràcter preventiu i aquells adreçats als individus i/o les famílies que es troben en una situació d'especial necessitat, per tal d'ajudar-los a adquirir o recuperar l'autonomia i l'assumpció plena de les seves responsabilitats.

Els comuns i els organismes públics col.laboraran en el desenvolupament d'aquestes actuacions. b. Solidaritat Els valors constitucionals de solidaritat i tolerància s'han de reforçar bàsicament mitjançant el suport a la família, la potenciació de les relacions de veïnatge, de les organitzacions de voluntaris i de l'ajuda mútua, el foment del contacte i les actituds intergeneracionals i la col.laboració amb programes de solidaritat internacional amb els països en vies de desenvolupament.

D'altra banda, aquest principi exigeix que la tasca assistencial pública es fonamenti en criteris d'equitat i de justícia distributiva, ajudant als que veritablement ho necessiten i evitant els fraus. c. Subsidiarietat Les entitats públiques no han de substituir les funcions que els individus, la família, els parents, els veïns, les entitats cíviques, els voluntaris i els grups d'ajuda mútua puguin realitzar eficaçment per satisfer les seves necessitats.

Per això, l'acció pública ha de primar l'ajuda als esmentats recursos naturals i potenciar les actuacions des de les parròquies. d. Participació L'Estat ha de garantir el dret de tots els ciutadans a una participació activa i continuada, mitjançant les associacions i les entitats cíviques, en la definició de les necessitats, en la determinació de prioritats, en l'execució d'accions i en el seguiment de les actuacions de serveis socials. e. Prevenció Es donarà prioritat a les actuacions de caràcter preventiu per tal d'evitar les situacions de necessitat.

En aquest sentit, s'han de fomentar els programes que vagin dirigits a la detecció i l'actuació sobre les causes productores de necessitats i marginació; també s'han de promoure les actituds previsores dels ciutadans, així com la cobertura per part d'entitats asseguradores o d'altres de tipus mutualista que es puguin constituir de les contingències assistencials, especialment en l'àmbit dels serveis socials, com l'atenció residencial i domiciliària, entre d'altres. f. Autonomia Els serveis, els programes i les prestacions d'assistència social cal dirigir-los a la consecució de la plena autonomia dels individus i de les famílies, i s'han d'evitar les polítiques d'ajudes a fons perdut i altres actuacions que provoquen dependència i condueixen a la desmotivació de la iniciativa social. g. Optimització de recursos La planificació d'actuacions ha de permetre garantir una política social homogènia, racional, integrada i eficaç; així mateix, cercar la innovació de programes i de mètodes d'actuació, l'increment de la productivitat de recursos, la reducció de despeses d'administració i funcionament en benefici de les destinades a inversió, a la formació continuada i al perfeccionament del personal que treballa en aquest camp.

La gestió dels serveis socials ha de seguir, sempre que sigui possible, criteris empresarials, simplificant i fent entenedor el formalisme administratiu, de forma desburocratitzada, professionalitzada, coordinada i fomentant la gestió concertada amb entitats privades. h. Finançament plural El finançament dels serveis socials és mixt.

Els ingressos poden provenir dels pressupostos de l'Estat, de les aportacions que de forma contractual atorgui el Govern a les entitats, de les de la seguretat social o d'altres entitats de previsió públiques o privades pel que fa a les prestacions i els tractaments que en rebin els beneficiaris, de les aportacions dels comuns per a la prestació dels serveis, execució de programes o per a altres actuacions, de les col.laboracions econòmiques dels usuaris i/o llurs famílies, dels recursos propis i de totes les donacions, els patrocinis i les col.laboracions econòmiques que aconsegueixi l'entitat titular del servei. i. Caràcter contractual de les aportacions públiques Totes les aportacions econòmiques provinents de les administracions públiques tenen caràcter contractual.

Quan s'estableixin amb entitats poden ser de col.laboració o de gestió dels serveis que se li puguin haver adjudicat.

Les ajudes a persones individuals també s'han de sotmetre a contraprestació o compliment d'un pla de treball social per part de la persona beneficiaria, sempre que no ho impedeixi la seva situació física, psíquica o social. j. Subsidiarietat de les ajudes i les prestacions públiques Per poder rebre aportacions públiques per al pagament dels serveis o de les prestacions d'assistència social, caldrà acreditar suficientment la situació de necessitat, així com la impossibilitat de rebre la prestació d'aliments, si hi ha familiars obligats.

Totes aquestes persones ajudades són deutores de les quanties rebudes per a la seva assistència; el deute es pot exigir a la persona interessada si millora suficientment la seva situació econòmica, o als seus hereus abans de prendre possessió de l'herència. k. Seguiment, control i avaluació Per garantir la correcció dels serveis, dels programes i de les aportacions econòmiques, així com la qualitat i l'eficiència de les prestacions que s'ofereixen, s'han d'establir sistemes de seguiment i control continuats, per tal de d'avaluar-ne l'efectivitat.