Annex 2

Annex II

Normes específiques de producció considerades al capítol segon Part I. Normes de producció vegetal A més de les normes de producció establertes als articles 7 a 10, ambdós inclosos, s’apliquen les normes següents:

1. Requisits generals 1.1. Els cultius ecològics, excepte els que es cultivin en aigua de forma natural, es produiran en sòl viu, o en sòl viu barrejat o fertilitzat amb materials i productes autoritzats en la producció ecològica en relació amb el sòl i la roca mare. Es permet, però, la producció de llavors germinades quan les llavors siguin ecològiques, i l’obtenció de cabdells d’endívies per immersió en aigua clara. 1.2. Està prohibida la producció hidropònica, que és un mètode de cultiu de plantes les arrels de les quals queden introduïdes en una solució nutritiva o en un medi inert al qual s’afegeix una solució nutritiva. 1.3. Totes les tècniques de producció vegetal utilitzades han d’evitar o minimitzar qualsevol contribució a la contaminació del medi ambient. 1.4. Està permès:

a) El cultiu de plantes per a la producció de plantes ornamentals i aromàtiques en testos per a la venda amb test al consumidor final.

b) El cultiu de plàntules o empelts en contenidors a l’efecte del trasplantament posterior.

2. Conversió 2.1. Perquè plantes i productes vegetals siguin considerats productes ecològics, les normes de producció establertes en aquest Reglament han de ser aplicades en les parcel·les concernides durant un període de conversió d’almenys dos anys abans de sembrar o, en el cas de peixeders o de farratges perennes, d’almenys dos anys abans de l’explotació com a alimentació animal procedent de la producció ecològica, o, en el cas de cultius permanents diferents dels farratges, de com a mínim tres anys abans de la primera collita com a producte ecològic. 2.2. En els casos en què les terres o una o diverses parcel·les d’aquestes terres hagin estat contaminades amb productes o substàncies no autoritzats per a la producció ecològica, l’autoritat competent pot decidir estendre el període més enllà del termini referit al punt 2.1. 2.3. En el cas de tractament amb un producte o una substància no autoritzats per a la producció ecològica, l’autoritat competent ha d’imposar un nou període de conversió, d’acord amb les normes del punt 2.1. Aquest període pot ser més curt en els dos casos següents:

a) El tractament amb un producte o substància no autoritzats per a la producció ecològica com a part d’una mesura obligatòria per al control de plagues o de males herbes, incloent-hi organismes de quarantena o espècies invasores, imposats per l’autoritat competent.

b) El tractament amb un producte o una substància no autoritzats per a la producció ecològica com a part d’una prova científica aprovada per l’autoritat competent. 2.4. En els casos referits als punts 2.2 i 2.3, la durada del període de conversió es determina tenint en compte els elements següents:

a) El procés de degradació del producte o de la substància amb què s’ha fet el tractament ha de garantir, al final del període de conversió, un nivell de residus en el sòl insignificant i, si és un cultiu permanent, en la planta.

b) Els productes de la collita següent al tractament no es poden comercialitzar com a producte ecològic o en conversió. 2.5. Les normes de conversió específiques aplicables a terres associades amb la producció ramadera ecològica han de ser les següents:

a) Les normes de conversió s’apliquen a la totalitat de la superfície de la unitat de producció en què es produeix l’alimentació per a animals.

b) Malgrat el que estableix la lletra a, el període de conversió pot ser reduït a un any per a pastures i espais exteriors utilitzats per espècies no herbívores.

3. Origen de les plantes, incloent-hi el material de reproducció vegetal 3.1. Per a la producció de plantes i productes vegetals només es pot utilitzar material ecològic de reproducció vegetal. Per a aquest fi, la planta destinada a la producció de material de reproducció vegetal i, si escau, la planta mare s’han produït d’acord amb aquest Reglament durant almenys una generació o, en el cas de cultius permanents, com a mínim una generació al llarg de dos períodes vegetatius. 3.2. Ús de material de reproducció vegetal no obtingut de la producció ecològica: El material de reproducció vegetal que no s’obté de la producció ecològica només es pot utilitzar, amb l’autorització de l’autoritat competent, quan procedeixi d’una unitat de producció en conversió a la producció ecològica, o quan estigui justificat el seu ús en investigació o estudis amb assajos de camp a petita escala, o amb fins de conservació de recursos genètics. 3.3. Per a la reproducció de varietats ecològiques adequades per a la producció ecològica, les activitats de millora vegetal ecològica s’efectuen en condicions ecològiques i amb el fi de la millora de la diversitat genètica i la dependència de la capacitat reproductora natural, així com els resultats agronòmics, la resistència a les malalties i l’adaptació a condicions climàtiques i edàfiques diverses.

4. Gestió i fertilització del sòl 4.1. La producció vegetal ecològica pot recórrer a pràctiques de cultiu per mantenir o augmentar la matèria orgànica del sòl, millorar l’estabilitat i la biodiversitat i evitar l’erosió i compactació del sòl. 4.2. La fertilitat i l’activitat biològica del sòl s’han de mantenir o augmentar gràcies a la rotació pluriennal de cultius i en el cas d’hivernacles o cultius permanents diferents dels farratges, incloent-hi lleguminoses i altres cultius d’adob verd i l’aplicació de fems o matèria orgànica, ambdós preferentment compostats, procedents de la producció ecològica (no es permet l’ús de fems i gallinassa procedents de la ramaderia intensiva).

L’operador ha d’establir i seguir un programa pluriennal de cultius que inclogui dins de la rotació alguna espècie lleguminosa i/o d’adob en verd com a mínim cada tres anys de cultiu.

Dins dels tres anys del programa pluriennal de cultius, no es comptabilitza el temps en què una parcel·la romangui en guaret.

El cultiu d’un adob en verd ha de tenir una durada mínima de 70 dies. 4.3. Quan les necessitats nutricionals de les plantes no es puguin satisfer a través de les mesures esmentades en els punts 4.1 i 4.2, només es poden utilitzar (i només en la mesura necessària) fertilitzants i condicionadors del sòl autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19. Els operadors han de portar un registre de l’ús d’aquests productes. 4.4. La quantitat total de fems escampats sobre l’explotació no pot excedir els 170 kg de nitrogen anual per hectàrea de superfície agrícola utilitzada.

S’aplica aquest límit només a l’ús de fems de corral, fems deshidratats i gallinassa deshidratada, excrements animals compostats, incloent-hi gallinassa, fems de granja compostats i excrements animals líquids (no es considera l’ús de fems i gallinassa procedents de la ramaderia intensiva). 4.5. Les explotacions agràries ecològiques poden establir acords de cooperació per escrit, exclusivament amb altres explotacions agràries i amb empreses que compleixin les normes de producció ecològica, amb la intenció d’escampar fems excedentaris procedents de la producció ecològica.

El llindar màxim esmentat en el punt 4.4 es calcula tenint en compte totes les unitats de producció ecològica que participen en aquesta cooperació. 4.6. Poden utilitzar-se preparacions de microorganismes per millorar les condicions generals del sòl o la disponibilitat de nutrients en el sòl o en els cultius. 4.7. Per activar el compost es poden utilitzar preparats a base de plantes o preparats de microorganismes. 4.8. No està permès l’ús d’adobs minerals nitrogenats. 4.9. Està permès l’ús de preparats biodinàmics.

5. Gestió de plagues i males herbes 5.1. La prevenció dels danys causats per les plagues i les males herbes es fonamenta principalment en la protecció mitjançant:

a) Els enemics naturals.

b) L’elecció d’espècies, de varietats i de material heterogeni.

c) La rotació de cultius.

d) Les tècniques de cultiu com la biofumigació, i els mètodes mecànics i físics.

e) Els processos tèrmics com la insolació i el tractament superficial del sòl amb vapor (fins a una profunditat màxima de 10 cm). 5.2. Quan les plantes no puguin ser protegides adequadament de les plagues amb les mesures referides en el punt 5.1, o en el cas que s’acrediti l’existència d’una amenaça per a un conreu, només es poden utilitzar (i només en la mesura requerida) productes autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19. Els operadors han de registrar aquests productes per als quals acreditin la necessitat d’ús. 5.3. En el cas dels productes i substàncies utilitzats en les trampes o les distribuïdores de productes diferents de les feromones, aquestes trampes o distribuïdores eviten que els productes o les substàncies es disseminin al medi, així com el contacte entre els productes i les substàncies i els cultius. Cal retirar totes les trampes, incloses les trampes de feromones, i eliminar-les de manera segura.

6. Productes de neteja i desinfecció 6.1. Pel que fa a la neteja i desinfecció, només poden ser utilitzats per a la neteja i desinfecció en la producció vegetal els productes de neteja i desinfecció autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19.

7. Registres Els operadors o grup d’operadors tenen l’obligació de mantenir registres de les parcel·les concernides i de les quantitats de collita.

8. Normes aplicables a determinats vegetals i productes vegetals 8.1. Normes aplicables a la producció de bolets Per a la producció de bolets es poden utilitzar substrats sempre que estiguin formats únicament de les matèries següents:

a) Fems de granja i excrements d’animals: i. Procedents d’explotacions agràries que siguin conformes als estàndards de producció ecològica, o en el segon any de conversió. ii. Referit al punt 4.3, només quan no estigui disponible el producte esmentat al subapartat i, sempre que aquests fems de granja i excrements d’animals no superin el 25% en pes del total dels ingredients del substrat (excloent-ne el material de cobertura o l’aigua afegida) abans del compostatge.

b) Productes d’origen agrari, diferents dels esmentats en la lletra a, procedents d’unitats de producció ecològica.

c) Torba que no ha estat tractada amb productes químics.

d) Fusta que no ha estat tractada amb productes químics després de la tala.

e) Productes minerals considerats en el punt 1.5.3, aigua i sòl. 8.2. Normes sobre la recol·lecció de plantes silvestres i bolets La recol·lecció de plantes silvestres, o parts d’aquestes plantes, i de bolets que creixin espontàniament en espais naturals, boscos i zones agrícoles es considera com a producció ecològica sempre que:

a) Aquestes zones no hagin rebut, durant un període mínim de tres anys abans de la recol·lecció, tractaments amb productes diferents dels autoritzats per a la producció ecològica de conformitat amb l’article 19.

b) La recol·lecció no comprometi l’estabilitat de l’hàbitat natural o el manteniment de les espècies de la zona de recol·lecció. Part II. Normes de producció ramadera A més de les normes de producció establertes de conformitat amb els articles 7, 8, 9 i 11, s’apliquen les normes de producció animal establertes en aquesta part.

1. Requisits generals 1.1. Llevat de l’apicultura, està prohibida la producció animal sense terra o superfície agrària si el productor no gestiona cap superfície agrària i no té cap acord de cooperació per escrit amb un altre productor pel que fa a l’ús d’unitats de producció ecològica o en conversió per a aquests animals. 1.2. Conversió 1.2.1. En el cas que s’iniciï simultàniament la conversió de la unitat de producció, i dels animals existents en aquesta unitat de producció, els animals i els productes animals poden considerar-se ecològics al final del període de conversió d’aquesta unitat, també en els casos en què el període de conversió establert en el punt 1.2.3 sigui superior al període de conversió per a la unitat de producció. En aquest cas de conversió simultània i durant el període de conversió, els animals presents en la unitat des de l’inici del període de conversió poden alimentar-se amb aliment per a animals en conversió obtingut en aquesta unitat de producció en conversió durant el primer any de conversió o amb aliment per a animals conforme amb el punt 1.4.3.1, o amb aliment per a animals ecològic. 1.2.2. El període de conversió s’inicia, com a molt aviat, quan el productor ha notificat la seva activitat a l’autoritat competent i s’hagi sotmès al sistema de control d’acord amb la Llei 18/2018 i amb aquest Reglament. 1.2.3. Els períodes de conversió específics segons el tipus de producció animal s’estableixen de la manera següent:

a) Dotze mesos en el cas d’animals bovins i equins destinats a la producció de carn i, en qualsevol cas, durant tres quartes parts del temps de vida com a mínim.

b) Sis mesos en el cas d’animals ovins, caprins i porcins i en els animals destinats a la producció de llet.

c) Deu setmanes en el cas d’aus de corral destinades a la producció de carn introduïdes abans dels tres dies de vida, excepte en el cas dels ànecs de Pequín.

d) Set setmanes en el cas dels ànecs de Pequín, introduïts abans dels tres dies de vida.

e) Sis setmanes en el cas de les aus de corral destinades a la producció d’ous, introduïdes abans dels tres dies de vida.

f) Dotze mesos en el cas de les abelles. Durant el període de conversió la cera se substitueix per cera procedent d’apicultura ecològica. No obstant això, es pot utilitzar cera no ecològica: i. Si en el mercat no hi ha disponibilitat de cera d’apicultura ecològica. ii. Si s’ha demostrat que no està contaminada amb productes o substàncies no autoritzats. iii. Sempre que procedeixi d’opercles.

g) Tres mesos en el cas dels conills.

h) Dotze mesos en el cas dels cèrvids. 1.2.4. Els animals i els productes animals produïts durant el període de conversió no es comercialitzen com a ecològics. 1.2.5. Els animals i els productes animals poden ser considerats ecològics al final del període de conversió en cas de conversió simultània de tota la unitat de producció, que inclogui els animals, les pastures o qualsevol terra utilitzada per a l’alimentació animal, peixeders inclosos. 1.3. Origen dels animals 1.3.1 Els animals ecològics han d’haver nascut i haver estat criats en explotacions agràries ecològiques. 1.3.2. Els animals existents a l’inici del període de conversió i els seus productes es poden considerar ecològics després de superar el període de conversió aplicable esmentat en el punt 1.2.3. 1.3.3. En relació amb la reproducció d’animals ecològics:

a) Per a la reproducció s’utilitzen mètodes naturals; no obstant això, es permet la inseminació artificial.

b) La reproducció no serà induïda pel tractament amb hormones o substàncies similars, excepte com a tractament terapèutic veterinari en el cas d’un animal determinat.

c) No es poden utilitzar altres formes de reproducció artificial, com ara la clonació o la transferència d’embrions.

d) L’elecció de la raça ha de ser l’apropiada i ha de contribuir a prevenir tot patiment i evitar la necessitat de mutilar els animals. 1.3.4. En seleccionar les races o les estirps es té en compte la capacitat dels animals per adaptar-se a les condicions locals, sense deteriorament del seu benestar, de la seva vitalitat i la seva resistència a les malalties.

A més, aquesta selecció es fa tenint en compte la necessitat d’evitar malalties o problemes sanitaris específics associats a certes races o estirps utilitzades en la cria d’animals intensius com, per exemple, la síndrome d’estrès porcí, la síndrome de carn pàl·lida, tova i exsudativa (PSE), la mort sobtada, els avortaments espontanis i els parts distòcics que requereixin cesària.

En el cas dels bovins es dona preferència a la raça Bruna d’Andorra. 1.3.5. Amb fins de reproducció es poden introduir en una unitat de producció ecològica animals procedents d’una granja de cria no ecològica quan hi hagi races en perill d’abandó: el llindar que cal tenir en compte és que no superin el 10% del cens de l’explotació ecològica.

Els animals d’aquestes races no han de ser necessàriament nul·lípars. 1.3.6. Com a excepció del punt 1.3.5, per a la renovació dels ruscs, un 20% anual de les abelles reines i eixams d’una unitat de producció ecològica pot ser substituït per abelles reines i eixams no ecològics, sempre que es col·loquin en ruscs amb bresques o làmines de cera procedents d’unitats ecològiques. 1.3.7. Com a excepció del punt 1.3.5, quan es formi un ramat per primera vegada, es renovi o es reconstitueixi i no pugui satisfer les necessitats quantitatives i qualitatives dels productors, l’autoritat competent pot autoritzar que puguin introduir-se aus de corral criades de manera no ecològica en una unitat de producció d’aus de corral ecològiques, sempre que les aus destinades a la producció d’ous i les aus per a la producció de carn tinguin menys de tres dies.

Els subproductes només es poden considerar ecològics quan es respecti el període de conversió. 1.3.8. Per a la cria, quan es constitueixi un ramat per primera vegada s’hi pot introduir animals joves no ecològics que es crien conforme a les normes de producció ecològica immediatament després del deslletament.

Però, tot i això, s’apliquen les restriccions següents quan els animals entrin al ramat:

a) Els animals bovins, equins i cèrvids han de tenir menys de sis mesos.

b) Els animals ovins i caprins han de tenir menys de 60 dies.

c) Els animals porcins han de pesar menys de 35 kg.

d) Els conills han de tenir menys de tres mesos. 1.3.9. Per a la cria, poden incorporar-se animals mascles no ecològics i femelles nul·lípares adultes no ecològiques, destinades a la renovació del ramat. Es criaran posteriorment de conformitat amb les normes de producció ecològica. A més, el nombre de femelles està sotmès a les restriccions següents:

a) Es pot incorporar un màxim d’un 10% d’animals adults equins o bovins i un 20% d’animals adults porcins, ovins o caprins, conills o cèrvids.

b) En les unitats amb menys de deu animals equins, cèrvids, bovins o conills, o menys de cinc animals porcins, ovins o caprins, tota renovació es limita a un màxim d’un animal per any. 1.3.10. Els percentatges del punt anterior poden incrementar-se fins al 40% sempre que l’autoritat competent confirmi que: s’hagi ampliat l’explotació, o s’hagi substituït una raça per una altra o s’hagi iniciat una nova especialització ramadera. 1.3.11. En els casos dels punts 1.3.8 a 1.3.10, els animals no ecològics es mantenen separats de la resta o s’han d’identificar fins a la fi del període de conversió. 1.3.12. Únicament es poden considerar ecològics els animals no ecològics si es respecta el període de conversió del punt 1.2 i s’inicia el període un cop s’introdueixen els animals en la unitat de producció. 1.4. Alimentació 1.4.1. Requisits nutricionals generals Pel que fa a l’alimentació, s’apliquen les normes següents:

a) Els aliments procedeixen bàsicament de l’explotació agrària on estan ubicats aquests animals, o bé d’altres explotacions ecològiques i en conversió, de la mateixa zona.

b) Els animals s’alimenten amb aliments ecològics i en conversió que cobreixin les seves necessitats nutricionals en les diferents etapes del seu desenvolupament; no es permet en la producció ramadera el subministrament restringit de menjar, sempre que no sigui justificable per raons veterinàries.

c) Es prohibeix sotmetre els animals a unes condicions o una dieta que puguin afavorir l’aparició d’anèmia.

d) Les pràctiques d’engreix respecten sempre els models nutricionals normals de cada espècie i el benestar animal, en qualsevol fase del procés de cria; està prohibida l’alimentació forçada.

e) Els animals, excepte els porcs, les aus de corral i les abelles, tenen accés permanent a les pastures o farratges.

f) Es prohibeix l’ús de factors de creixement i d’aminoàcids sintètics.

g) Els animals lactants s’alimenten preferentment amb la llet materna durant un període mínim determinat per a cada espècie, que en el cas dels bovins és de quatre mesos. Està prohibit l’ús, durant aquest període, d’aliments d’alletament de substitució que continguin ingredients químics de síntesi o components d’origen vegetal.

h) Les matèries primeres per a aliment per a animals d’origen vegetal, algal, animal o llevats han de ser ecològiques.

i) Les matèries primeres per a aliment per a animals no ecològiques d’origen vegetal, algal, animal o llevats, les matèries primeres d’origen microbià o mineral per a aliment per a animals, els additius per a l’alimentació animal i els coadjuvants tecnològics només poden utilitzar-se si han estat autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19. 1.4.2. Pastura en terres comunals i transhumància 1.4.2.1. Els animals ecològics poden pasturar en terres comunals, sempre que:

a) Aquestes terres no s’hagin tractat amb productes no autoritzats per a la producció ecològica durant almenys tres anys.

b) Els animals no ecològics que facin ús de les terres comunals siguin originaris d’un sistema de producció respectuós amb el medi ambient, que pasturin durant un període limitat a l’any i que procedeixin d’una producció ramadera extensiva.

c) Els productes animals obtinguts d’animals ecològics mentre s’hagi fet ús de terres comunals no es consideren ecològics a menys que es pugui demostrar que aquests animals han estat correctament segregats d’animals no ecològics.

Aquesta separació es pot fer mitjançant una barrera física o bé en el temps de pastura. 1.4.2.2. Durant la transhumància els animals poden pasturar en terres no ecològiques quan es desplacen a peu d’una zona de pastura a una altra.

El consum d’aliment no ecològic, en forma d’herba o una altra vegetació que pasturin els animals, serà autoritzat per un període màxim de 35 dies, tenint en compte tant el viatge d’anada com el de tornada i fins a un 10% de l’aliment per a animals total anual calculat com a percentatge de matèria seca d’aliment per a animals d’origen agrícola. 1.4.3. Aliment per a animals en conversió 1.4.3.1. En el cas d’explotacions agràries en procés de conversió, fins a un 20% de la quantitat mitjana total dels aliments consumits pels animals pot procedir de les pastures o de la recol·lecció de pastures permanents, de parcel·les de farratges perennes o de cultius proteaginosos, sembrats d’acord amb la gestió ecològica en superfícies en el primer any de conversió, sempre que formin part de la mateixa explotació.

Els aliments, en el primer any de conversió, no es poden utilitzar per a la producció d’aliment per a animals ecològic transformat.

Quan s’utilitzi simultàniament tant aliment per a animals en conversió com aliment procedent de parcel·les en el primer any de conversió, el percentatge combinat total d’aquests aliments no pot excedir els percentatges màxims establerts en el punt 1.4.3.2. 1.4.3.2. En el cas de les explotacions ecològiques, fins a un 25% per terme mitjà de la fórmula alimentària de les racions pot ser amb aliments en conversió, en particular aliments a partir del segon any de conversió.

En el cas d’explotacions en conversió, quan els aliments en conversió procedeixin de la mateixa explotació, aquest percentatge pot incrementar-se fins al 100%. 1.4.3.3. Les xifres esmentades en els punts 1.4.3.1 i 1.4.3.2 han de calcular-se anualment com a percentatge de matèria seca dels aliments d’origen vegetal. 1.5. Atenció sanitària 1.5.1. Profilaxi 1.5.1.1. La profilaxi es basa en la selecció de races i estirps, les pràctiques de gestió pecuària, l’alimentació d’alta qualitat i l’exercici, la densitat de població adequada i l’allotjament apropiat i en bones condicions higièniques. 1.5.1.2. Es permet l’ús de medicaments veterinaris immunològics. 1.5.1.3. Es prohibeix l’ús de medicaments veterinaris al·lopàtics de síntesi química o antibiòtics com a tractament preventiu. 1.5.1.4. Es prohibeix l’ús de substàncies per estimular el creixement o la producció (incloent-hi antibiòtics, coccidiostàtics i altres substàncies artificials per estimular el creixement) i el d’hormones o substàncies anàlogues per al control de la reproducció (per exemple, inducció o sincronització del zel) o per a altres finalitats. 1.5.1.5. En el cas que els animals procedeixen d’unitats no ecològiques, s’apliquen mesures especials, com ara períodes de quarantena i proves de detecció, depenent de les circumstàncies locals. 1.5.1.6. En relació amb la neteja i desinfecció, només s’utilitzen en edificis i instal·lacions d’animals productes de neteja i desinfecció autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19. 1.5.1.7. Els allotjaments, les instal·lacions, els equips i els estris s’han de netejar i desinfectar adequadament per prevenir infeccions encreuades i el desenvolupament d’organismes patògens.

Els fems, l’orina i els aliments vessats o no consumits es retiren amb la freqüència necessària per reduir al màxim les males olors i no atreure insectes o rosegadors.

Es pot utilitzar raticides (només en trampes) i productes autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19 per eliminar els insectes i altres plagues d’edificis i altres instal·lacions on s’allotgen els animals. 1.5.2. Tractament veterinari 1.5.2.1. Quan, malgrat les mesures preventives per garantir la salut animal, els animals es lesionin o emmalalteixin, han de ser tractats immediatament. 1.5.2.2. Les malalties són tractades immediatament per evitar el patiment de l’animal; es poden usar medicaments veterinaris al·lopàtics de síntesi química o antibiòtics, si escau, en condicions estrictes i sota la responsabilitat d’un veterinari, quan no resulti apropiat l’ús de productes fitoterapèutics, homeopàtics i d’altres tipus.

En particular s’han de definir restriccions respecte dels tractaments i dels períodes de supressió. 1.5.2.3. Les matèries primeres per a l’alimentació d’origen mineral i els additius nutricionals autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19 i els productes fitoterapèutics i homeopàtics s’utilitzen amb preferència abans que els tractaments veterinaris al·lopàtics de síntesi química, inclosos els antibiòtics, sempre que els efectes terapèutics siguin eficaços per a l’espècie animal i l’afecció a la qual es dirigeix el tractament. 1.5.2.4. A excepció de les vacunacions, els programes de tractament antiparasitaris i els programes d’erradicació obligatoris, quan un animal o un grup d’animals rebin més de tres tandes de tractament amb medicaments veterinaris al·lopàtics de síntesi química, incloent-hi antibiòtics, en un termini de dotze mesos (o més d’una tanda de tractament si el seu cicle de producció és inferior a un any), els animals afectats o els productes derivats no poden ser venuts com a producte ecològic i els animals han de sotmetre’s als períodes de conversió tal com s’estableix en el punt 1.2.3. S’entén que en una tanda de tractament pot haver-hi més d’una intervenció a l’animal o als grups d’animals. 1.5.2.5. El temps de supressió entre l’última administració d’un medicament veterinari al·lopàtic a un animal en condicions normals d’ús i l’obtenció de productes alimentaris ecològics que procedeixin d’aquest animal es duplica en relació amb el temps; en cas que no estigui especificat, el temps de supressió serà de 48 hores. 1.5.2.6. Es permeten tractaments relacionats amb la protecció de la salut humana i animal imposats normativament. 1.6. Condicions d’allotjament i pràctiques pecuàries 1.6.1. L’aïllament, la calefacció i la ventilació de l’edifici han de garantir que la circulació de l’aire, el nivell de pols, la temperatura, la humitat relativa de l’aire i la concentració de gasos es mantinguin dins d’uns llindars que assegurin el benestar animal.

L’edifici ha de permetre la ventilació i l’entrada de llum natural abundants. 1.6.2. És obligatori disposar d’allotjament per al bestiar.

Els animals tenen accés a zones a l’aire lliure, preferiblement pasturatges, sempre que les condicions climàtiques i l’estat del sòl ho permetin i sempre que no hi hagi restriccions i obligacions relacionades amb la protecció de la salut humana i animal.

El bestiar té accés a refugis o zones d’ombra per protegir-se de les condicions climàtiques adverses. 1.6.3. La densitat de població en els edificis ha de garantir el confort i el benestar dels animals, així com la presa en consideració de les necessitats específiques de l’espècie, factors que depenen, en particular, de l’espècie, la raça i l’edat dels animals.

Es tenen en compte també les necessitats inherents al comportament dels animals, que depenen principalment de la mida del grup i del sexe d’aquests animals.

La densitat ha d’assegurar el benestar dels animals, donant-los l’espai suficient per romandre en posició vertical d’una manera natural, moure’s, estirar-se fàcilment, girar-se, netejar-se, adoptar qualsevol posició natural i fer tots els moviments naturals, com fer estiraments i batre les ales. 1.6.4. Les superfícies mínimes de les zones interiors i exteriors, així com els detalls tècnics de l’allotjament per a diferents espècies i categories d’animals, s’ajusten a les disposicions de l’article 11. 1.6.5. Les zones a l’aire lliure poden estar parcialment cobertes.

Els coberts no es consideren zones a l’aire lliure. 1.6.6. La densitat de població total no ha de superar el límit de 170 kg de nitrogen orgànic anual per hectàrea de superfície agrària. 1.6.7. La densitat de població adequada a què fa referència el punt 1.6.6 es determina a partir del nombre d’unitats de bestiar gros (UBG) equivalents al límit referit al punt 1.6.6, segons les xifres establertes en el punt 2 sobre requisits específics segons el tipus de producció animal. 1.6.8. No es poden utilitzar per a la cria de cap espècie animal gàbies, caixes o plataformes. 1.6.9. Quan es tractin animals de forma individual per motius veterinaris, han de mantenir-se en espais que disposin d’un sòl ferm i s’ha de facilitar palla o zones de descans apropiades.

Els animals han de poder girar-se sense dificultat i poder estirar-se amb comoditat. 1.6.10. No es poden criar animals ecològics en recintes amb sòls humits o pantanosos. 1.7. Benestar animal 1.7.1. Totes les persones implicades en el maneig dels animals, incloent-hi el transport i el sacrifici, han de tenir els coneixements bàsics i la formació necessària en relació amb els requisits de benestar animal. 1.7.2. Les pràctiques pecuàries, com ara la densitat de població i les condicions d’allotjament, han de satisfer les necessitats fisiològiques, conductuals i de desenvolupament dels animals. 1.7.3. Els animals tenen accés permanent a espais a l’aire lliure, preferentment pastures, sempre que les condicions climàtiques i l’estat del sòl ho permetin, llevat que hi hagi restriccions i obligacions en relació amb la protecció de la salut humana i animal. 1.7.4. El nombre d’animals es limita per minimitzar el sobrepasturatge i el deteriorament, l’erosió i la contaminació del sòl causats pels animals o pel fet d’escampar els seus excrements. 1.7.5. Els animals ecològics es mantenen de forma separada de la resta d’animals. 1.7.6. Està prohibit estacar i aïllar els animals, excepte en el cas d’animals determinats per un període limitat i que es justifiqui per raons veterinàries.

L’autoritat competent pot autoritzar que es mantinguin lligats animals de microexplotacions quan no es puguin mantenir en grups adequats a les seves necessitats de comportament, sempre que tinguin accés a les pastures durant el període de pasturatge i puguin sortir com a mínim dos vegades a la setmana a zones a l’aire lliure quan el pasturatge no sigui possible. 1.7.7. El temps de transport dels animals s’ha de reduir al mínim. 1.7.8. El patiment, el dolor o l’estrès s’han de reduir al mínim durant tota la vida dels animals, fins i tot en el moment del sacrifici. 1.7.9. Està prohibit mutilar els animals.

A excepció del tall de cua d’ovelles, talls de bec d’aus de corral de no més de tres dies o l’esbanyat amb caràcter excepcional, cas per cas, i quan aquestes pràctiques aportin millores en la salut, el benestar i/o la higiene dels animals o perilli la seguretat dels treballadors.

L’autoritat competent pot autoritzar algunes pràctiques quan es justifiquin degudament i les dugui a terme personal qualificat. 1.7.10. El patiment dels animals es redueix al mínim amb l’aplicació d’una anestèsia o analgèsia adequades i l’execució de l’operació únicament es du a terme a l’edat més adequada i la fa personal qualificat. 1.7.11. Es permet la castració física amb l’objectiu de mantenir la qualitat dels productes i les pràctiques tradicionals de producció, tot i que només es pot fer sota anestèsia o analgèsia adequades i executant l’operació només a l’època més adequada per personal qualificat. 1.7.12. La càrrega i descàrrega dels animals s’ha d’efectuar sense utilitzar qualsevol sistema d’electroestimulació o d’altres tipus que causi dolor per forçar els animals.

Està prohibit l’ús de tranquil·litzants al·lopàtics abans i durant el transport. 1.8. Preparació de productes sense transformar Si es fan operacions de preparació dels animals, que no siguin de transformació, s’apliquen els requisits generals de la part IV.

2. Requisits específics de diverses espècies animals 2.1. Producció de boví, oví, caprí i cèrvids 2.1.1. Conversió Perquè el bestiar boví, oví, caprí i els cèrvids i els seus productes es considerin ecològics, s’han d’aplicar les normes de producció establertes en aquest Reglament com a mínim durant:

a) Dotze mesos en el cas dels cèrvids i de boví destinat a la producció de carn i, en tot cas, com a mínim tres quartes parts del temps de vida.

b) Sis mesos en el cas d’oví i caprí i d’animals destinats a la producció de llet. 2.1.2. Alimentació Pel que fa a l’alimentació, s’apliquen les normes següents:

a) El bestiar boví, oví, caprí i els cèrvids té accés a les pastures per pasturar cada vegada que ho permetin les condicions climàtiques.

b) No obstant el que estableix la lletra a, els mascles de la raça bovina de més d’un any d’edat tenen accés a les pastures o a un espai a l’aire lliure.

c) Quan el bestiar tingui accés a les pastures durant el període de pasturatge i quan el sistema d’allotjament hivernal permeti llibertat de moviments als animals, l’autoritat competent pot decidir suspendre l’obligació de facilitar espais a l’aire lliure durant l’hivern.

d) Exceptuant l’etapa de cada any en què es practica la transhumància referida al punt 1.4.2.2, almenys el 70% de l’alimentació ha de procedir de la mateixa explotació i, si això no és possible, s’ha de produir en cooperació amb altres explotacions ecològiques o en conversió, i operadors que utilitzin aliment per a animals i matèries primeres per a aliment per a animals procedents de zones properes.

e) Els sistemes de cria d’aquest bestiar es basen en l’aprofitament màxim de les pastures, segons la seva disponibilitat en diferents moments de l’any; com a mínim el 60% de la matèria seca que compon la ració diària del bestiar boví, oví i caprí ha de ser de farratge bast, farratges comuns frescos o secs o farratge ensitjat. Està permès reduir aquest percentatge al 50% per als animals de producció de llet per un període màxim de tres mesos a l’inici de la lactació.

f) Tots els animals de les espècies bovina, ovina i caprina en lactació són alimentats amb preferència a base de llet materna durant un període mínim de quatre mesos en el cas dels bovins i de 45 dies en el cas dels ovins i caprins. En el cas en què la mare es mori o rebutgi la cria, poden ser alimentats amb llet natural ecològica. Si no es disposa de llet ecològica, no poden vendre’s com a producte ecològic i els animals han de sotmetre’s als períodes de conversió establerts en aquest Reglament. 2.1.3. Condicions específiques d’allotjament Pel que fa a les condicions d’allotjament, s’apliquen les normes següents:

a) L’allotjament del bestiar té el terra llis, però no relliscós; almenys la meitat de la superfície interior especificada en la taula sobre superfícies mínimes per al bestiar boví, oví i caprí establerta en el punt 2.1.4 ha de ser contínua, és a dir, no en forma de llistons o de reixeta.

b) L’allotjament té una zona còmoda, neta i seca per dormir o descansar, prou gran, construïda amb materials sòlids que no siguin llistons; ha de disposar d’una zona de descans ampla amb llit sec; aquests llits han de contenir palla o altres materials naturals adequats; aquests llits es poden millorar i enriquir amb qualsevol producte mineral autoritzat com a fertilitzant o condicionador del sòl autoritzat en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19.

c) No obstant el que estableix la lletra a, l’allotjament dels vedells en tancats individuals està prohibit des del compliment d’una setmana d’edat, excepte per a animals concrets per un període limitat i si es justifica per raons veterinàries.

d) Quan els vedells es tractin individualment per raons veterinàries, han de mantenir-se en espais amb terra ferm i llit de palla. Els animals han de poder girar-se sense dificultat i estirar-se amb comoditat. 2.1.4. Densitat de població El nombre d’animals bovins, ovins i caprins per hectàrea respecta els límits següents: Espècie o categoria Nombre màxim d’animals/ha (equivalent a 170 kg N/ha/any) Vedells d’engreix 5 Altres bovins de menys d’un any 5 Anolls 3,3 Anolles 3,3 Bovins mascles de dos anys d’edat o més 2 Jònegues de cria 2,5 Jònegues d’engreix 2,5 Vaques lleteres 2 Vaques lleteres de reposició 2 Altres vaques 2,5 Ovelles 13,3 Caprins 13,3 Les superfícies mínimes, cobertes i a l’aire lliure, i altres característiques de l’allotjament de les espècies bovina, ovina i caprina s’ajusten als paràmetres següents: Zona coberta (superfície neta disponible) Zona a l’aire lliure (superfície d’exercici, sense incloure-hi pastures) Pes mínim en viu (kg) m 2 /cap m 2 /cap Animals bovins de reproducció i d’engreix Fins a 100 1,5 1,1 Fins a 200 2,5 1,9 Fins a 350 4,0 3 Més de 350 5 amb un mínim d’1 m 2 / 100 kg 3,7 amb un mínim d’1 m 2 / 100 kg Vaques lleteres 6 4,5 Toros destinats a la reproducció 10 30 Ovins i caprins 1,5 per oví o caprí 2,5 0,35 per corder o cabrit 2,5 amb 0,5 per corder/cabrit 2.2. Producció equina Perquè els animals equins i els seus productes siguin considerats ecològics, s’han d’aplicar les normes de producció d’aquest Reglament com a mínim:

a) Dotze mesos en el cas de la producció de carn i, en qualsevol cas, com a mínim durant tres quartes parts del seu temps de vida.

b) Sis mesos en cas d’animals destinats a la producció de llet. 2.2.1. Alimentació Pel que fa a l’alimentació, s’apliquen les normes següents:

a) Els animals equins tenen accés a les pastures per pasturar cada vegada que les condicions ho permetin.

b) Quan els animals equins tinguin accés a pastures durant el període de pasturatge i quan el sistema d’allotjament hivernal permeti la llibertat de moviment dels animals, es pot suspendre l’obligació de proporcionar espais a l’aire lliure durant els mesos d’hivern.

c) Almenys el 70% de l’alimentació ha de procedir de la mateixa explotació i, si això no és possible, s’ha de produir en cooperació amb altres explotacions ecològiques o en conversió i operadors que utilitzin aliments per a animals i matèries primeres per a aliment per a animals procedents de zones properes.

d) Els sistemes de ramaderia equina es basen en l’ús màxim de pastures, d’acord amb la disponibilitat de pastura en les diferents etapes de l’any; com a mínim un 60% de la matèria seca que compon la ració diària dels animals equins està constituït de farratges bastos, farratges comuns frescos o secs o farratge ensitjat.

e) Tots els animals de l’espècie equina en lactació són alimentats amb preferència a base de llet materna durant un període mínim de tres mesos. En cas que la mare es mori o rebutgi la cria, poden ser alimentats amb llet natural ecològica. Si no es disposa de llet ecològica, no poden vendre’s com a producte ecològic i els animals han de sotmetre’s als períodes de conversió establerts en aquest Reglament. 2.2.2. Condicions específiques d’allotjament Pel que fa a les condicions d’allotjament, s’apliquen les normes següents:

a) L’allotjament del bestiar equí té el terra llis, però no relliscós; almenys la meitat de la superfície interior especificada en la taula sobre superfícies mínimes per al bestiar equí establerta en el punt 2.2.3 ha de ser contínua, és a dir, no en forma de llistons o de reixeta.

b) L’allotjament té una zona còmoda, neta i seca per dormir o descansar, prou gran, construïda amb materials sòlids que no siguin llistons; ha de disposar d’una zona de descans ampla amb llit sec; aquests llits han de contenir palla o altres materials naturals adequats; aquests llits es poden millorar i enriquir amb qualsevol producte mineral autoritzat com a fertilitzant o condicionador del sòl autoritzat en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19. 2.2.3. Densitat de població El nombre d’animals equins per hectàrea respecta els límits següents: Espècie o categoria Nombre màxim d’animals/ha (equivalent a 170 kg N/ha/any) Animals equins de més de sis mesos d’edat 2 Les superfícies mínimes, cobertes i a l’aire lliure, i altres característiques de l’allotjament dels animals equins s’ajusten als paràmetres següents: Zona coberta (superfície neta disponible) Zona a l’aire lliure (superfície d’exercici, sense incloure-hi pastures) Pes mínim en viu (kg) m 2 /cap m 2 /cap Animals equins de reproducció i d’engreix Fins a 100 1,5 1,1 Fins a 200 2,5 1,9 Fins a 350 4,0 3 Més de 350 5 amb un mínim d’1 m2/100 kg 3,7 amb un mínim d’1 m2/100 kg 2.3. Producció de bestiar porcí 2.3.1. Conversió Perquè el bestiar porcí i els seus productes siguin considerats ecològics, s’han d’aplicar les normes de producció d’aquest Reglament com a mínim sis mesos. 2.3.2. Alimentació Pel que fa a l’alimentació, s’apliquen les normes següents:

a) Com a mínim el 30% de l’alimentació procedeix de la mateixa explotació o, si no és possible, es produeix en zones properes en cooperació amb altres explotacions agràries ecològiques o en conversió, o operadors que utilitzin aliments per a animals i matèries primeres per a aliment per a animals procedents de zones properes.

b) Tots els animals de l’espècie porcina en lactació són alimentats de preferència a base de llet materna durant un període mínim de quaranta dies.

c) A les racions diàries s’hi afegeix farratge bast, farratge comú fresc o sec o farratge ensitjat.

d) Quan no es pugui obtenir aliment per a animals proteic exclusivament de producció ecològica i l’autoritat competent ho autoritzi, es pot utilitzar aliment proteic no ecològic sempre que es compleixin les condicions següents: i. La variant ecològica no està disponible. ii. S’ha produït o preparat sense dissolvents químics. iii. La utilització està limitada a l’alimentació de garrins de fins a 35 kg amb compostos proteics. iv. El percentatge màxim autoritzat per períodes de dotze mesos per a aquests animals no supera el 5%. 2.3.3. Condicions específiques d’allotjament Pel que fa a les condicions d’allotjament, s’apliquen les normes següents:

a) L’allotjament del bestiar porcí té el terra llis, però no relliscós; almenys la meitat de la superfície interior especificada en la taula sobre superfícies mínimes per al bestiar porcí establerta en el punt 2.3.4 ha de ser contínua, és a dir, no en forma de llistons o de reixeta.

b) L’allotjament té una zona còmoda, neta i seca per dormir o descansar, prou gran, construïda amb materials sòlids que no siguin llistons; ha de disposar d’una zona de descans ampla amb llit sec; aquests llits han de contenir palla o altres materials naturals adequats; aquests llits es poden millorar i enriquir amb qualsevol producte mineral autoritzat com a fertilitzant o condicionador del sòl autoritzat en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19.

c) Les truges es mantenen en grups, excepte en les darreres etapes de la gestació i durant el període d’alletament.

d) Uns dies abans del part, les truges han de tenir disponible una quantitat de palla o un altre material natural adequat i suficient per construir el niu.

e) Les àrees d’exercici han de permetre al bestiar porcí defecar i furgar; per permetre’ls furgar poden utilitzar-se diferents substrats.

f) Hi ha sempre un llit de palla o d’un altre material adequat prou gran per garantir que tots els porcs puguin estirar-se a la vegada de la manera que requereixi més espai. 2.3.4. Densitat de població El nombre d’animals porcins per hectàrea respecta els límits següents: Espècie o categoria Nombre màxim d’animals/ha (equivalent a 170 kg/N/ha/any) Garrins 74 Truges reproductores 6,5 Porcí d’engreix 14 Altre bestiar porcí 14 Les superfícies mínimes, cobertes i a l’aire lliure, i altres característiques de l’allotjament dels animals porcins s’ajusten als paràmetres següents: Zona coberta (superfície neta disponible) Zona a l’aire lliure (superfície d’exercici, sense incloure-hi pastures) Pes mínim en viu (kg) m 2 /cap m 2 /cap Truges en lactància amb garrins de fins a 40 dies 7,5 per truja 2,5 Fins a 50 0,8 0,6 Fins a 85 1,1 0,8 Fins a 110 1,3 1 Garrins De més de 40 dies i de fins a 30 kg 0,6 0,4 Porcins reproductors 2,5 per femella 1,9 6 per mascle Quan s’utilitzi recinte per a cobriment: 10 m 2 /verro 8,0 2.4. Producció d’aviram 2.4.1. Origen de l’aviram Les aus de corral es crien fins que arriben a l’edat mínima, o bé procedeixen d’estirps de creixement lent que estableixi l’autoritat competent. Quan l’operador no utilitzi estirps de creixement lent, les edats mínimes en el moment del sacrifici són les següents:

a) 81 dies per als pollastres.

b) 150 dies per als capons.

c) 49 dies per als ànecs de Pequín.

d) 70 dies per als ànecs femelles de Berberia.

e) 84 dies per als ànecs mascles de Berberia.

f) 92 dies per als ànecs de coll verd.

g) 94 dies per a les pintades.

h) 140 dies per als galls dindis mascles i les oques per rostir.

i) 100 dies per als galls dindis femelles. 2.4.2. Alimentació Pel que fa a l’alimentació, s’apliquen les normes següents:

a) Com a mínim el 30% de l’alimentació procedeix de la mateixa explotació o, si no és possible, es produeix en zones properes en cooperació amb altres explotacions agràries o operadors d’alimentació que siguin ecològics.

b) A les racions diàries s’hi afegeixen farratges bastos, farratges comuns frescos o secs o farratge ensitjat.

c) Quan no es pugui obtenir aliment per a animals proteic exclusivament de producció ecològica i l’autoritat competent ho autoritzi, es pot utilitzar aliment proteic no ecològic sempre que es compleixin les condicions següents: i. La variant ecològica no està disponible. ii. S’ha produït o preparat sense dissolvents químics. iii. La seva utilització està limitada a l’alimentació d’aus de corral joves amb compostos proteics. iv. El percentatge màxim autoritzat per períodes de dotze mesos per a aquests animals no supera el 5%. 2.4.3. Condicions específiques d’allotjament Pel que fa a les condicions d’allotjament, s’apliquen les normes següents:

a) Les aus de corral no es crien en gàbies.

b) Quan les condicions climàtiques i higièniques ho permetin, les aus aquàtiques tenen accés a un rierol, un toll, un llac o un estany per respectar les necessitats específiques de les diferents espècies i els requisits de benestar animal; quan les condicions climàtiques no ho permetin, tenen accés a l’aigua de manera que puguin submergir el cap per tal de netejar-se el plomatge.

c) Les aus de corral tenen accés a un espai a l’aire lliure durant almenys un terç de la seva vida; els espais a l’aire lliure per a les aus de corral estan coberts de vegetació en la major part i estan equipats amb instal·lacions de protecció i permeten que els animals puguin accedir fàcilment a un nombre adequat d’abeuradors.

d) L’accés continu durant hores diürnes a un espai a l’aire lliure es facilita a les aus a partir de l’edat més curta que sigui possible, sempre que les condicions fisiològiques i físiques ho permetin.

e) Com a derogació al punt 1.6.5, en el cas de les aus reproductores i les polletes de menys de divuit setmanes, els coberts es consideren espais a l’aire lliure i tenen una tanca metàl·lica per mantenir fora la resta de les aus.

f) Els espais a l’aire lliure han de ser majoritàriament coberts de vegetació.

g) Quan les aus de corral es mantinguin en l’interior per restriccions o obligacions imposades per la normativa vigent, tenen accés en tot moment a quantitats suficients de farratges bastos i a altres materials adequats per satisfer les seves necessitats etològiques.

h) Els edificis per a les aus de corral han de complir les condicions següents: i. Un terç com a mínim del sòl és de construcció continuada, és a dir, no en forma de llistons o de reixeta, llit de palla, encenalls, sorra o torba. ii.

Als galliners de gallines ponedores una part prou gran del sòl disponible per a les gallines ha de ser utilitzat per a la recollida de les dejeccions. iii.

Les aus de corral tenen penjadors en unes dimensions i un nombre que es corresponen amb la importància del grup i la mida de l’au, segons el que disposa la taula de les superfícies mínimes cobertes i a l’aire lliure i altres característiques de l’allotjament per a la producció d’aviram establerta en el punt 2.4.4. iv.

Els límits exteriors del galliner, és a dir, incloent-hi el cobert eventual, estan equipats amb trapes per a l’entrada i la sortida de les aus d’una mida adequada per a les aus, amb una longitud combinada de com a mínim 4 m per 100 m² de superfície de galliner que estigui disponible per a les aus; quan hi hagi cobert, les trapes interiors entre el galliner i el cobert tenen una longitud combinada de 2 m per 100 m² de superfície del galliner; s’ha de permetre l’accés al cobert les 24 hores del dia. v. Els galliners es construeixen de forma que totes les aus tinguin accés fàcil a una zona a l’aire lliure, és a dir, la distància màxima des de qualsevol punt situat dins el galliner a la trapa exterior més pròxima no ha de ser de més de 15 m. vi.

Els sistemes multicapa no poden tenir més de tres nivells de zona utilitzable, inclòs el nivell del sòl; no hi ha més d’1 m de distància entre nivells o zones intermèdies com àrees de nidificació; en els nivells superiors es poden retirar els fems mitjançant un sistema automatitzat.

i) La llum natural pot ser complementada amb mitjans artificials per obtenir un màxim de setze hores de llum al dia, amb un període de descans nocturn continu sense llum artificial d’almenys vuit hores.

j) Els edificis s’han de buidar d’animals després de la cria de cada lot d’aus de corral per netejar i desinfectar els edificis i el material que s’ha utilitzat. A més, cada vegada que es completi un lot de cria d’aus de corral cal deixar buits els espais a l’aire lliure durant set setmanes, perquè pugui créixer la vegetació; s’exoneren d’aquests requisits les aus de corral que no es crien en lots, que no es mantenen en corrals i que puguin moure’s d’un costat a un altre al llarg de tot el dia.

k) Quan les condicions climàtiques i higièniques ho permetin, les aus aquàtiques tenen accés a aigua corrent, una bassa, un llac o un estany a fi de respectar les necessitats específiques de les espècies i els requisits de benestar animal. Si les condicions climàtiques no ho permeten, han de tenir accés a aigua de manera que els sigui possible submergir el cap per netejar-se les plomes.

l) La superfície útil total per a l’engreix d’aus de corral en galliners de qualsevol unitat no excedeix els 1.600 m2.

m) No es permet allotjar en un únic compartiment del galliner més de 3.000 gallines ponedores. 2.4.4. Densitat de població El nombre màxim d’animals per hectàrea respecta els límits següents: Espècie o categoria Nombre màxim d’animals /ha (equivalent a 170 kg/N/ha/any) Pollastres per a carn 580 Gallines ponedores 230 Les superfícies mínimes, cobertes i a l’aire lliure, i altres característiques de l’allotjament de les aus de l’espècie Gallus gallus s’ajusten als paràmetres següents: Reproductores Animals joves Aus d’engreix Capons Aus ponedores Edat Aus reproductores Polletes de 0-8 setmanes Polletes de 9-8 setmanes Inicials 0-21 dies Finals 22-81 dies 22-150 dies Gallines ponedores a partir de les 19 setmanes Densitat de població en l’interior (aus/m² de superfície útil) dels galliners fixos o mòbils 6 aus 24 aus amb un màxim de 21 kg de pes en viu/m² 15 aus amb un màxim de 21 kg de pes en viu/m² 20 aus amb un màxim de 21 kg de pes en viu/m² 10 aus amb un màxim de 21 kg de pes en viu/m² 10 aus amb un màxim de 21 kg de pes en viu/m² 6 aus Espai de perxa 18 Límits addicionals dels sistemes multicapa (aus/m² de superfície del sòl, inclòs el cobert si és accessible les 24 h del dia) 9 aus 36 aus excepte la zona de la galeria 22 aus Normalment no aplicable 9 aus Límits de mida del ramat 3.000, inclosos els mascles 10.000* 3.300 10.000* 4.800 2.500 3.000 Densitat de població en els espais a l’aire lliure (aus/m²), sempre que no superi el límit de 170 kg d’N/ha/any 4 1 4 1 4 4 4 * Subdivisible per produir-ne tres lots de 3.000 o dos lots de 4.800. Les superfícies mínimes, cobertes i a l’aire lliure, i altres característiques de l’allotjament de les aus diferents de les de l’espècie Gallus gallus s’ajusten als paràmetres següents: Galls dindis Oques Ànecs Pintades Tipus Mascle Femella Tots De Pequín Mascles de Berberia Femelles de Berberia Anada real Totes Densitat de població en l’interior (aus/m² de zona utilitzable) dels galliners fixos o mòbils 10 aus amb un màxim de 21 kg de pes en viu/m² 10 aus amb un màxim de 21 kg de pes en viu/m² 10 aus amb un màxim de 21 kg de pes en viu/m² 10 aus amb un màxim de 21 kg de pes en viu/m² 10 aus amb un màxim de 21 kg de pes en viu/m² 10 aus amb un màxim de 21 kg de pes en viu/m² 10 aus amb un màxim de 21 kg de pes en viu/m² 10 aus amb un màxim de 21 kg de pes en viu/m² Espai de perxa 40 40 Normalment no aplicable Normalment no aplicable 40 40 Normalment no aplicable 20 Límits de mida del ramat 2.500 2.500 2.500 4.000 femelles 3.200 mascles 3.200 4.000 3.200 5.200 Densitat de població en els espais a l’aire lliure (aus/m²), sempre que no superi el límit de 170 kg d’N/ha/any 10 10 15 4,5 4,5 4,5 4,5 4 2.4.5. Accés als espais a l’aire lliure Pel que fa a l’accés als espais a l’aire lliure, s’apliquen les normes següents:

a) Les aus de corral tenen accés a un espai a l’aire lliure durant almenys un terç de la seva vida; en particular, l’accés continu durant les hores diürnes a espais a l’aire lliure es facilita a les aus des de l’edat més curta cada vegada que sigui possible, sempre que les condicions fisiològiques i físiques ho permetin, excepte en casos de restriccions temporals imposades normativament.

b) Els espais a l’aire lliure per a les aus són principalment coberts de vegetació formada per una gran varietat de plantes i estan equipats amb instal·lacions de protecció, i permeten a les aus l’accés fàcil a un nombre suficient d’abeuradors; la vegetació en l’espai a l’aire lliure s’ha de recollir i eliminar a intervals regulars per reduir la possibilitat que els nutrients siguin excessius; els espais a l’aire lliure no tenen un radi més gran de 150 m des de la trapa a la porta del galliner; no obstant això, aquesta distància es pot estendre a 350 m des de la trapa al galliner més pròxim, sempre que al llarg de l’espai a l’aire lliure estiguin distribuïts de forma equilibrada un nombre suficient de refugis i abeuradors, amb un mínim de quatre refugis per hectàrea.

c) En condicions en què es limita la disponibilitat d’aliments en l’espai a l’aire lliure, degut, per exemple a la presència de neu o condicions de temps àrid durant molt de temps, s’ha d’incloure com a part de la dieta una aportació suplementària de farratges bastos.

d) Quan les aus de corral es mantinguin a l’interior per restriccions o obligacions imposades per la normativa, han de tenir accés en tot moment a farratges bastos i altres materials adequats per satisfer les seves necessitats etològiques. 2.4.6. Benestar dels animals Està prohibit desplomar les aus de corral vives. 2.5. Apicultura 2.5.1. Conversió Perquè les abelles i els seus productes siguin considerats ecològics, s’han d’aplicar les normes de producció d’aquest Reglament com a mínim dotze mesos. Durant el període de conversió, la cera se substitueix per cera procedent de l’apicultura ecològica. No obstant això, es pot utilitzar cera no ecològica:

a) Si en el mercat no hi ha cera disponible procedent de l’apicultura ecològica.

b) Si s’ha demostrat que no està contaminada amb productes o substàncies no autoritzats per a l’ús en la producció ecològica.

c) Sempre que procedeixi d’opercles. 2.5.2. Origen de les abelles Es dona prioritat a l’ús d’Apis mellifera i els seus ecotips locals. 2.5.3. Alimentació Pel que fa a l’alimentació, s’apliquen les normes següents:

a) Al final de l’estació productiva cal deixar en els ruscs reserves de mel i de pol·len suficients per passar l’hivern.

b) L’alimentació artificial de colònies d’abelles només es permet quan la supervivència del rusc estigui amenaçada a causa de les condicions climàtiques; aquesta alimentació s’efectua mitjançant mel ecològica, pol·len ecològic, xarop de sucre ecològic o sucre ecològic. 2.5.4. Normes específiques per a la profilaxi i el tractament veterinari en l’apicultura Pel que fa al tractament profilàctic i veterinari, s’apliquen les normes següents:

a) Per a la protecció dels marcs, els ruscs i les bresques en particular, per fer front a les plagues, només es permeten raticides (només trampes) i productes autoritzats per a l’ús en producció ecològica de conformitat amb l’article 19.

b) S’admeten tractaments físics per a la desinfecció dels ruscs, com l’aplicació de vapor o flama directa.

c) La pràctica de l’eliminació dels mascles joves s’autoritza només com a mitjà per limitar la infestació per Varroa destructor.

d) Si, malgrat les mesures preventives, les colònies emmalalteixen o s’infesten, s’han de tractar immediatament i, quan sigui necessari, es poden traslladar a ruscs d’aïllament.

e) En el cas d’infestació per Varroa destructor, es pot utilitzar àcid fòrmic, àcid làctic, àcid acètic i àcid oxàlic, així com mentol, timol, eucaliptol o càmfora.

f) Si s’aplica un tractament amb productes al·lopàtics de síntesi química, durant aquest període les colònies tractades s’han de traslladar a ruscs d’aïllament i tota la cera ha de ser substituïda per cera procedent de l’apicultura ecològica; posteriorment, a aquestes colònies se’ls aplica el període de conversió d’un any establert en el punt 2.5.1.

g) La lletra f no s’aplica als productes autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19. 2.5.5. Condicions d’allotjament específiques aplicables a l’apicultura Pel que fa a les condicions d’allotjament, s’apliquen les normes següents:

a) Els ruscos s’han de situar en zones que assegurin fonts de nèctar i pol·len formades essencialment de cultius ecològics o, si escau, de vegetació silvestre, o de boscos o cultius gestionats de forma no ecològica que només són tractats amb mètodes de baix impacte mediambiental.

b) Els ruscos han d’estar a una distància suficient de fonts que puguin contaminar els productes apícoles o danyar la salut de les abelles.

c) La localització dels ruscos s’escull de forma que en un radi de 3 km des de la ubicació del rusc les fonts de nèctar o el pol·len siguin fonamentalment cultius produïts ecològicament, de vegetació silvestre o de cultius tractats amb mètodes de baix impacte mediambiental, que no afectin la qualificació de producció ecològica; aquests requisits no s’apliquen a les zones on no hi hagi floració o quan els ruscs estiguin en repòs.

d) Els ruscs i materials utilitzats en apicultura s’utilitzen principalment amb materials naturals que no comportin risc de contaminació per al medi ambient o per als productes de l’apicultura.

e) La cera per als nous marcs procedirà d’unitats de producció ecològica.

f) Només es pot utilitzar en els ruscs productes naturals com el pròpolis, la cera i els olis vegetals.

g) No es poden utilitzar bresques de cria de recol·lecció de mel. 2.5.6. Normes específiques sobre les pràctiques en l’apicultura Pel que fa a les pràctiques en l’apicultura, s’apliquen les normes següents:

a) La cera per a nous quadres procedeix d’unitats de producció ecològica.

b) Només es poden utilitzar productes naturals en els ruscs com el pròpolis, la cera i olis vegetals.

c) Està prohibit l’ús de repel·lents de síntesi química durant les operacions de recol·lecció de la mel.

d) Està prohibida la recol·lecció de mel en bresques de cria.

e) L’apicultura no es considera ecològica quan es practiqui en zones designades per l’autoritat competent com a zones on no es pot practicar l’apicultura ecològica. 2.5.7. Benestar dels animals Pel que fa al benestar dels animals, s’apliquen les normes següents:

a) Està prohibida la destrucció de les abelles en les bresques com a mètode associat a la recol·lecció dels productes d’apicultura.

b) Està prohibida la mutilació com ara tallar la punta de les ales de les abelles reines. 2.6. Cunicultura 2.6.1. Alimentació Pel que fa a l’alimentació, s’apliquen les normes següents:

a) Com a mínim el 70% de l’alimentació procedeix de la mateixa explotació o, si no és possible, s’ha de produir en zones properes en cooperació amb altres explotacions agràries o operadors d’alimentació que siguin ecològics o en conversió.

b) Tenen accés a pastures sempre que les condicions ho permetin.

c) Els sistemes de cria es basen a utilitzar al màxim les pastures, d’acord amb la disponibilitat de la pastura durant les diferents èpoques de l’any. 2.6.2. S’ha de subministrar aliments amb fibra com palla o fenc quan l’herba no sigui suficient. El farratge constitueix el 60% de la dieta. 2.6.3. Condicions específiques d’allotjament Pel que fa a l’allotjament, s’apliquen les normes següents: l’allotjament disposa d’una zona còmoda, neta i seca per dormir o descansar, prou gran, construïda amb materials sòlids que no siguin reixes. La zona de descans està proveïda d’un llit ampli i sec amb palla o altres materials naturals adequats i autoritzats on:

a) Els conills es mantenen en grups.

b) S’han d’utilitzar races resistents adaptades a les condicions de vida a l’aire lliure.

c) Tenen accés a: i. Refugis coberts que tinguin zones obscures per amagar-se. ii. Un corral exterior amb vegetació, preferentment amb pastures. iii. Una plataforma elevada on es puguin col·locar, a dins i fora. iv. Material de nidificació per a les femelles lactants. 2.7. Cèrvids 2.7.1. Alimentació Pel que fa a l’alimentació dels cèrvids, s’apliquen les normes següents:

a) Almenys el 70% de l’aliment per a animals procedeix de la mateixa explotació i, si això no és possible, s’ha de produir en cooperació amb altres unitats de producció ecològica o en conversió i operadors que utilitzin aliment per a animals i matèries primeres per a aliment per a animals procedents de zones properes.

b) Els animals tenen accés a pastures sempre que les condicions ho permetin.

c) Quan els animals tinguin accés a pastures i quan el sistema d’allotjament hivernal permeti als animals moure’s lliurement, es pot dispensar de l’obligació de facilitar espais a l’aire lliure durant els mesos d’hivern.

d) Els sistemes de cria es basen en la utilització màxima de pastures, en relació amb la seva disponibilitat en les diferents èpoques de l’any.

e) Almenys un 60% de la matèria seca que compon la ració diària dels cèrvids està constituït per farratges bastos, comuns, frescos o dessecats, o ensitjats. Es pot reduir aquest percentatge al 50% per a les femelles productores de llet durant un període màxim de tres mesos al principi de la lactació.

f) S’ha de garantir la pastura natural en un recinte durant el període de vegetació. Els recintes que no puguin garantir l’alimentació amb pastures no estan permesos.

g) Està permesa l’alimentació amb pinso, en cas de manca de pastures per condicions climàtiques desfavorables.

h) Els animals criats en un recinte han de disposar d’aigua neta i fresca. Si no es disposa d’una font d’aigua natural de fàcil accés per als animals, s’han de facilitar abeuradors. 2.7.2. Condicions específiques d’allotjament Pel que fa a les condicions d’allotjament, s’han d’aplicar les normes següents:

a) Els cèrvids han de disposar de refugis, zones cobertes i tanques que no facin mal als animals.

b) En els recintes per als cèrvids vermells, els animals han de poder rebolcar-se en el fang per garantir la cura de la pell i la regulació de la calor.

c) Els allotjaments han de tenir terres llisos, però no relliscosos.

d) L’allotjament ha de tenir una zona còmoda, neta i seca per dormir o descansar, prou gran, construïda amb materials sòlids que no siguin llistons; ha de disposar d’una zona de descans ampla amb llit sec; aquests llits han de contenir palla o altres materials naturals adequats; aquests llits es poden millorar i enriquir amb qualsevol producte mineral autoritzat com a fertilitzant o condicionador del sòl autoritzat en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19.

e) Les zones on s’alimenten s’han de situar en llocs protegits de la intempèrie i han de ser accessibles tant per als animals com per als cuidadors. El sòl ha de ser ferm i els dispositius per a alimentació han d’estar proveïts de sostre.

f) Si no es pot garantir un accés permanent, les zones d’alimentació han d’estar dissenyades de manera que tots els animals es puguin alimentar simultàniament. 2.7.3. Densitat de població El nombre d’animals per hectàrea ha de respectar els límits següents: Espècie o categoria Nombre màxim d’animals/ha (equivalent a 170 kg N/ha/any) Cèrvids adults 5 Cèrvids mascles menors de 3 anys 3,3 Cèrvids femelles menors de 2 anys 3,3 Les superfícies mínimes, cobertes i a l’aire lliure, i altres característiques de l’allotjament s’ajusten als paràmetres següents: Zona coberta (superfície neta disponible) Zona a l’aire lliure (superfície d’exercici, sense incloure-hi pastures) Pes mínim en viu (kg) m 2 /cap m 2 /cap Tots els cèrvids Fins a 80 1,5 1,1 Fins a 200 2,5 1,9 Part III. Normes de producció d’animals d’aqüicultura

1. Als efectes d’aquesta part, s’entén per:

a) Criador: un lloc de reproducció, eclosió i cria per a les primeres etapes de la vida dels animals d’aqüicultura, en particular de peixos i mariscs.

b) Viver: un lloc on s’aplica un sistema de producció d’aqüicultura, reproducció, incubació i cria artificial en les primeres etapes i intermedi entre el criador i les fases d’engreix final en el qual la fase de viver es completa en el primer terç del cicle de producció, excepte en el cas de les espècies sotmeses a un procés d’esmoltificació.

c) Vivàrium: lloc on s’aplica un sistema de producció intermedi entre el viver i les fases d’engreix finals.

d) Policultiu: la cria de dos o més espècies que solen ser de diferents nivells tròfics en la mateixa unitat de cultiu.

e) Cicle de producció: el període de vida d’un animal d’aqüicultura des de la primera fase (ous fecundats) fins a la recol·lecció.

f) Espècies autòctones: les espècies que no són exòtiques i que es troben dins de la seva àrea de distribució natural (espècie o subespècie d’un organisme aquàtic).

g) Densitat de població: el pes viu dels animals d’aqüicultura per metre cúbic d’aigua en qualsevol moment durant la darrera fase d’engreix i, en el cas dels peixos plans i gambetes, el pes per metre quadrat de superfície.

2. Requisits generals 2.1. Les instal·lacions aqüícoles es troben situades en llocs que no siguin objecte de contaminació per productes o substàncies l’ús dels quals no estigui autoritzat per a la producció ecològica o per contaminants que comprometin la naturalesa ecològica dels productes. 2.2. Les unitats de producció ecològica han d’estar separades de les no ecològiques adequadament i de conformitat amb les distàncies mínimes de separació establertes.

Aquestes mesures de separació han de basar-se en la situació natural, els sistemes de distribució d’aigua separats, les distàncies i la situació de la unitat de producció ecològica a la part superior o inferior del corrent. 2.3. És necessària una avaluació mediambiental proporcionada a les dimensions i necessitats de la instal·lació a la unitat de producció per a totes les noves instal·lacions aqüícoles que sol·licitin produir ecològicament i que prevegin produir anualment més de vint tones de productes aqüícoles, per verificar les condicions de la unitat de producció i el seu entorn immediat, així com els efectes probables del seu funcionament.

L’operador proporciona l’avaluació mediambiental a l’autoritat de control o, si escau, l’organisme de control d’acord amb els principis i obligacions de la normativa vigent en matèria d’impacte mediambiental. 2.4. L’operador facilita un pla de gestió sostenible proporcionat a les dimensions i necessitats de la instal·lació a la unitat de producció per a l’aqüicultura. 2.5. El pla s’adapta anualment i es detallen els efectes mediambientals de les instal·lacions d’aqüicultura, el seguiment mediambiental que s’hagi de portar a terme i la llista de mesures que han de prendre’s per minimitzar els impactes negatius sobre els entorns aquàtics i terrestres adjacents, inclosa, si escau, la descàrrega de nutrients al medi ambient per cicle de producció o per any.

El pla registra la vigilància i la reparació d’equips tècnics. 2.6. Els operadors d’empreses d’aqüicultura redacten dins del pla de gestió sostenible un calendari de reducció de residus que es posa en marxa a l’inici de les activitats.

En la mesura que sigui possible, l’ús de calor residual es limita a l’energia de fonts renovables. 2.7. En el pla de gestió es registren les mesures defensives i preventives preses contra els depredadors de conformitat amb la normativa vigent. 2.8. Quan sigui procedent, els operadors veïns es coordinen per a l’elaboració del pla de gestió. 2.9. Preparació de productes sense transformar Si es fan operacions de preparació dels animals que no siguin de transformació, s’apliquen els requisits generals de la part IV.

3. Requisits específics per a animals d’aqüicultura A més de les normes de producció establertes en els articles 7, 8, 9 i 12, les normes establertes en aquest punt 3 s’apliquen a les espècies de peixos, crustacis, equinoderms i mol·luscs, tal com es consideren en el punt

2. Aquestes normes s’apliquen mutatis mutandis al zooplàncton, els microcrustacis, els rotífers, els cucs i altres animals aquàtics per a aliment per a animals. 3.1. Requisits generals 3.1.1. Conversió 3.1.1.1. Els períodes següents de conversió de les unitats de producció aqüícola són aplicables als tipus d’instal·lacions aqüícoles següents:

a) Un període de conversió de vint-i-quatre mesos per a instal·lacions que no es puguin buidar d’aigua, netejar-se i desinfectar-se.

b) Un període de conversió de sis mesos per a les instal·lacions que s’hagin buidat d’aigua i/o d’animals, netejat i desinfectat. 3.0.0.2 Durant el període de conversió, l’explotació aqüícola pot dividir-se en unitats clarament diferenciades de les que no es gestionin segons la producció ecològica. Pel que fa a la producció d’animals d’aqüicultura, es pot referir a les mateixes espècies, sempre que hi hagi una separació adequada entre unitats corresponents. 3.1.2. Origen dels animals d’aqüicultura 3.1.2.1 Pel que fa a la procedència dels animals d’aqüicultura, s’apliquen les normes següents:

a) L’aqüicultura ecològica es basa en la cria d’alevins a partir de reproductors ecològics i d’explotacions ecològiques.

b) S’utilitzen espècies autòctones locals i la seva reproducció ha d’aspirar a generar estirps que estiguin més adaptades a les condicions de producció, a garantir el benestar i la salut dels animals i a permetre un bon ús dels recursos alimentaris; s’han de facilitar a l’autoritat de control o, si escau, l’organisme de control els documents justificatius de la seva procedència i tractament.

c) S’han de seleccionar espècies que siguin robustes i puguin produir-se sense causar danys significatius a les poblacions salvatges.

d) En situacions justificades i amb l’objectiu de millorar el pool genètic, poden introduir-se en una explotació animals salvatges capturats o animals procedents de l’aqüicultura no ecològica. Aquests animals es gestionen ecològicament durant com a mínim tres mesos abans que es puguin utilitzar per a la reproducció.

e) Per a fins de cria posterior, la recol·lecció de juvenils silvestres de l’aqüicultura està específicament restringida als casos següents: i. Afluència natural de larves o juvenils de peixos o crustacis en reomplir estancs, sistemes de contenció o tancats. ii. A la repoblació d’alevins silvestres o larves de crustacis d’espècies que no figurin a la Llista vermella d’espècies amenaçades de la UICN, sempre que la repoblació estigui en consonància amb les mesures de gestió aprovades per l’autoritat de control o, si escau, l’organisme de control, i els animals siguin alimentats exclusivament amb aliments disponibles de forma natural en el medi ambient. Com a excepció, l’autoritat competent pot autoritzar la introducció, en el cas de cria posterior, en una unitat de producció ecològica d’un màxim d’un 50% de juvenils no ecològics, sempre que la gestió sigui ecològica almenys durant els dos últims terços del cicle de producció. L’autoritat competent pot concedir aquesta derogació per un període màxim de dos anys i no és renovable. 3.1.2.2. Pel que fa a la reproducció, s’apliquen les normes següents:

a) Està prohibit l’ús d’hormones i de derivats d’hormones.

b) No es pot recórrer a la producció artificial d’estirps d’un sol sexe, excepte per selecció manual, ni a la inducció de poliploïdia, ni a la hibridació artificial ni a la clonació.

c) S’han de triar les estirps apropiades. 3.1.2.3. Producció de juvenils En la cria de larves d’espècies de peixos marins, es poden utilitzar sistemes de cria (preferentment mesocosmos o cria de gran volum). Aquests sistemes de cria compleixen els requisits següents:

a) La densitat de població inicial és inferior a vint ous o larves per litre.

b) El tanc per a la cria de larves té un volum mínim de 20 m3.

c) Les larves s’alimenten del plàncton natural que es desenvolupa al tanc, complementat, si escau, amb fitoplàncton i zooplàncton produïts externament. 3.1.3. Alimentació 3.1.3.1. Pel que fa a l’alimentació de peixos i crustacis, s’apliquen les normes següents:

a) Els animals s’alimenten amb aliments que satisfacin les seves necessitats nutricionals en les diverses etapes del desenvolupament.

b) Els règims alimentaris es conceben tenint en compte les prioritats següents: i. La salut i el benestar dels animals. ii. La qualitat òptima del producte, inclosa la composició nutricional, que condiciona l’alt nivell de qualitat del producte final comestible. iii. Un baix impacte ambiental.

c) La fracció vegetal de l’aliment per a animals ha de procedir de l’agricultura ecològica i la fracció de l’aliment per a animals derivada d’animals aquàtics ha de procedir de l’aqüicultura ecològica o d’una explotació pesquera sostenible reconeguda. Les matèries primeres no ecològiques per a aliment per a animals d’origen vegetal, d’origen animal, d’algues o de llevats; les matèries primeres d’aliment per a animals d’origen mineral o microbià i els additius per a l’alimentació animal, així com certs productes utilitzats com a coadjuvants tecnològics, només s’utilitzen si han estat autoritzats per fer-los servir en la producció ecològica de conformitat amb aquest Reglament.

d) Està prohibit l’ús de factors de creixement i d’aminoàcids sintètics.

e) Només es poden utilitzar matèries primeres per a aliment per a animals d’origen mineral autoritzades per a l’ús en aqüicultura ecològica de conformitat amb l’article 19.

f) En relació amb els mol·luscs bivalves i altres espècies no alimentades per l’ésser humà, sinó per plàncton natural, s’apliquen les normes següents: i. Aquests animals, que s’alimenten per filtració, cobreixen totes les seves necessitats nutricionals a la natura, a excepció dels casos dels juvenils criats en vivers. ii. Les zones de cria han de ser adequades des del punt de vista sanitari i han de presentar un bon estat ecològic i mediambiental d’acord amb la normativa vigent. 3.1.3.2. Normes específiques sobre l’alimentació dels animals d’aqüicultura carnívors L’alimentació per a animals d’aqüicultura carnívors procedeix prioritàriament de les categories següents:

a) Aliments procedents de l’aqüicultura ecològica.

b) Farina i oli de peix procedents de rebuigs de peixos, de crustacis o de mol·luscs procedents d’aqüicultura ecològica.

c) Farina de peix, oli de peix i matèries primeres per a aliment per a animals procedents de rebuigs de peixos, de crustacis o de mol·luscs capturats per al consum humà en pesqueries sostenibles.

d) Farina de peix, oli de peix i matèries primeres per a aliment per a animals procedents de peixos, de crustacis o de mol·luscs sencers capturats en pesqueries sostenibles i no destinats al consum humà.

e) Matèries primeres ecològiques d’origen animal o vegetal per a aliments per a animals. 3.1.3.3. Normes específiques aplicables a l’alimentació de determinats animals d’aqüicultura Els peixos d’aigües continentals, els peneids i les gambetes d’aigua dolça i els peixos tropicals d’aigua dolça s’alimenten de la manera següent:

a) Amb aliments disponibles de manera natural en estanys i llacs.

b) Quan no es disposi en quantitat suficient dels aliments naturals esmentats en la lletra a, es poden utilitzar aliments ecològics d’origen vegetal, preferentment produïts en la mateixa explotació, o bé algues. Els operadors concernits han de conservar la documentació que justifica la necessitat de recórrer a un suplement alimentari.

c) Quan es complementin els aliments naturals de conformitat amb la lletra b, la ració alimentària de les espècies de peneids i de les gambetes d’aigua dolça comprèn un màxim del 25% de farina de peix i un 10% d’oli de peix derivats de la pesca. La ració alimentària dels peixos del gènere Pangasius pot incloure un màxim d’un 10% de farina de peix o oli de peix obtinguts de la pesca sostenible. 3.1.4. Atenció sanitària 3.1.4.1. Profilaxi Pel que fa a la profilaxi, s’apliquen les normes següents:

a) La profilaxi es basa en el manteniment dels animals en condicions òptimes mitjançant una ubicació apropiada de les explotacions, tenint en compte, entre altres aspectes, els requeriments de les espècies quant a la qualitat de l’aigua, el flux i la taxa de renovació de l’aigua, la concepció òptima de les explotacions, l’aplicació de bones pràctiques de gestió aqüícola, inclosa la neteja i desinfecció periòdica de les instal·lacions, els aliments d’alta qualitat, una densitat de població adequada i la selecció de reproductors i d’estirps.

b) Està permès l’ús de medicaments veterinaris immunològics.

c) Un pla de gestió zoosanitària detalla les pràctiques en matèria de bioseguretat i de profilaxi; inclou en particular un acord escrit d’assessoria sanitària proporcionada a la unitat de producció establert amb un servei qualificat en matèria de salut animal d’aqüicultura que visita l’explotació amb una freqüència mínima d’un cop l’any.

d) Els sistemes, l’equip i els utensilis de l’explotació es netegen i desinfecten adequadament.

e) Els organismes bioincrustants s’eliminen únicament per mitjans físics o a mà i, quan calgui, es retornen al medi a una distància suficient de l’explotació.

f) En la neteja i desinfecció de l’equip i de les instal·lacions únicament es poden utilitzar productes o substàncies autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19.

g) Pel que fa al buit sanitari d’animals, s’apliquen les normes següents: i. No és obligatori en el cas del cultiu de mol·luscs bivalves. ii. Durant el buit sanitari, la gàbia o una altra estructura utilitzada per a la producció d’animals es buida, es desinfecta i es manté buida fins a reutilitzar-la.

h) L’aliment per a animals per a peixos que no s’hagi consumit, les femtes i els animals morts s’eliminen ràpidament per evitar qualsevol risc mediambiental important pel que fa al nivell de la qualitat de l’aigua, reduir al mínim els riscos de malalties i evitar atraure insectes o rosegadors.

i) Es poden utilitzar la llum ultraviolada i l’ozó únicament en vivers.

j) Per al control biològic dels ectoparàsits, es dona preferència a l’ús de peixos netejadors. 3.1.4.2. Tractaments veterinaris Pel que fa als tractaments veterinaris, s’apliquen les normes següents:

a) Les malalties es tracten immediatament per evitar el patiment dels animals; es poden utilitzar medicaments veterinaris al·lopàtics de síntesi química, com ara antibiòtics, si escau, en condicions estrictes i sota la responsabilitat d’un veterinari, quan no resulti apropiat l’ús de productes fitoterapèutics, homeopàtics o altres; si escau, s’estableixen restriccions sobre els tractaments i els períodes de supressió.

b) Es permeten els tractaments relacionats amb la protecció de la salut humana i animal.

c) Quan, malgrat les mesures preventives per garantir la salut animal, de conformitat amb el punt 3.1.4.1, sorgeix un problema sanitari, es poden administrar tractaments veterinaris segons l’ordre de preferència següent: i. Substàncies d’origen vegetal, animal o mineral en dilució homeopàtica. ii. Plantes i els seus extractes que no tinguin cap efecte anestèsic. iii. Substàncies com oligoelements, metalls, immunoestimulants naturals o probiòtics autoritzats.

d) L’ús de tractaments al·lopàtics es limita a dos tractaments anuals, a excepció de les vacunacions i els programes d’erradicació obligatoris; no obstant això, en els casos en què el cicle de producció sigui inferior a un any, s’aplica el límit d’un únic tractament al·lopàtic; si se superen els límits dels tractaments al·lopàtics esmentats, els animals d’aqüicultura afectats no poden ser venuts com a producte ecològic.

e) L’ús de tractaments antiparasitaris, excloent-ne els programes de sanejament obligatori, està limitat a dos cops l’any o una vegada a l’any si el cicle de producció és de menys de divuit mesos.

f) El temps de supressió després dels tractaments veterinaris al·lopàtics i tractaments antiparasitaris considerats a la lletra e, inclosos els tractaments aplicats en virtut de programes de sanejament i d’erradicació obligatoris, és de quaranta-vuit hores, llevat que no s’especifiqui un altre període. Quan s’utilitzin medicaments veterinaris, aquest ús s’ha de declarar a l’autoritat de control o, si escau, l’organisme de control abans que els animals es comercialitzin com a ecològics; les poblacions tractades han de ser clarament identificables. 3.1.5. Condicions d’allotjament i pràctiques de cria 3.1.5.1. Estan prohibides les instal·lacions de producció animal d’aqüicultura amb recirculació tancada, a excepció dels vivers o per a la producció d’espècies utilitzades en aliment per a animals ecològic. 3.1.5.2. L’ús de sistemes artificials d’escalfament o refredament d’aigua està permès només en vivers. Es pot utilitzar aigua de perforació natural per escalfar o refredar l’aigua en totes les fases de producció. 3.1.5.3. El medi per a la cria d’animals d’aqüicultura s’ha de dissenyar perquè, de conformitat amb les necessitats específiques de les espècies, els animals d’aqüicultura:

a) Tinguin prou espai per al seu benestar i, si escau, una densitat de població mínima.

b) Es mantinguin en una aigua de bona qualitat amb, entre altres coses, un flux i una taxa de renovació d’aigua adequats, suficient nivell d’oxigen i un nivell de metabòlits baix.

c) Es mantinguin les condicions de temperatura i lluminositat que responen a les necessitats de l’espècie i en relació amb la situació geogràfica.

d) En el cas dels peixos d’aigua dolça, el fons s’ha d’assemblar tant com sigui possible a les condicions naturals. En el cas de la carpa i espècies similars, el fons és de terra natural.

e) La fertilització ecològica i mineral dels estanys i llacs es fa amb fertilitzants i condicionadors del sòl que estiguin autoritzats de conformitat amb aquest Reglament, amb una aplicació màxima de 20 kg de nitrogen per hectàrea.

f) Estan prohibits els tractaments que impliquin la utilització de productes de síntesi química per al control d’hidròfits i cobertura vegetal present en les aigües de producció. 3.1.5.4. El disseny i la construcció dels sistemes de contenció aquàtics han de facilitar nivells de flux i paràmetres fisicoquímics que protegeixin la salut i el benestar dels animals i responguin a les necessitats inherents al seu comportament. 3.1.5.5. Les unitats de cria en terra ferma han de complir les condicions següents:

a) En els sistemes de circulació lliure, ha de ser possible vigilar i controlar el cabal i la qualitat de l’aigua, tant per al flux d’entrada com de sortida.

b) Com a mínim un 10% del perímetre (interfície aigua-terra) compta amb vegetació natural. 3.1.5.6. Els sistemes de contenció es conceben, se situen i es gestionen de manera que es minimitzi el risc d’incidents d’escapament. 3.1.5.7. Si s’escapen peixos o crustacis, es prenen les mesures adients per reduir l’impacte en l’ecosistema local, incloent-hi la recuperació, si escau. Es mantenen proves documentals en aquest sentit. 3.1.5.8. En el cas de la producció d’animals d’aqüicultura en estanys, dipòsits o estanys de corrent, les explotacions han d’estar equipades amb llits de filtració natural, basses de decantació, filtres biològics o filtres mecànics per recollir els nutrients residuals, o utilitzar plantes aquàtiques o animals (bivalves i algues) que contribueixin a millorar la qualitat de l’efluent. La vigilància de l’efluent es du a terme periòdicament. 3.1.5.9. Densitat de població En considerar els efectes de la densitat de població en el benestar dels peixos produïts, s’ha de tenir en compte l’estat dels peixos (com, per exemple, danys a les aletes, altres lesions, el ritme de creixement, el comportament i la salut en general) i la qualitat de l’aigua. La densitat de població s’ajusta als paràmetres descrits a continuació per espècie o grup d’espècies:

a) Producció ecològica de salmònids en aigua dolça: Espècies concernides: truita comuna (Salmo trutta), truita irisada (Oncorhynchus mykiss), truita de rierol (Salvelinus fontinalis), salmó (Salmo salar), truita alpina (Salvelinus alpinus), Grayling (Thymallus thymallus), truita (Salvelinus namaycush) i salmó del Danubi (Hucho hucho). Sistema de producció Els sistemes d’explotacions d’engreix han de ser alimentats per sistemes oberts. El cabal ha de garantir un mínim de saturació d’oxigen del 60% per a la població i ha de garantir la seva comoditat i l’eliminació de l’efluent de producció Densitat màxima de població

• Espècies de salmònids no recollides a continuació: 15 kg/m 3
• Salmó: 20 kg/m 3
• Truita comuna i truita irisada: 25 kg/m 3
• Truita alpina: 20 kg/m 3

b) Producció ecològica d’esturió en aigua dolça Espècies concernides: família de l’esturió (Acipenseridae) Sistema de producció El flux d’aigua en cada unitat de cria ha de ser suficient per garantir el benestar animal Densitat màxima de població 30 kg/m 3

c) Producció ecològica de peixos en aigües continentals: Espècies concernides: família de la carpa (Cyprinidae) i altres espècies associades en el context del policultiu, inclosos la perca, el lluç, el peix gos, el Coregonus i l’esturió.

Sistema de producció En els estanys, que es buiden totalment i periòdicament, i en els llacs.

Els llacs han de ser exclusivament dedicats a la producció ecològica, inclosos els cultius que ocupen zones seques.

La zona de captura de pesca ha d’estar equipada amb una entrada d’aigua neta i d’una mida que permeti als peixos el màxim confort.

Després de la recollida, els peixos han de ser emmagatzemats en aigua neta.

La fertilització orgànica i mineral dels estanys i llacs s’ha de fer només amb fertilitzants i condicionadors del sòl autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19, amb una aplicació màxima de 20 kg de nitrogen per hectàrea.

Estan prohibits els tractaments que impliquin l’ús de productes de síntesi química per al control d’hidròfits i de la cobertura vegetal present a les aigües de producció.

S’han de mantenir zones de vegetació natural al voltant de les unitats de producció en aigües interiors com la zona amortidora enfront de les zones de terra exteriors que no s’inclouen en l’activitat de producció gestionada de conformitat amb les normes de l’aqüicultura ecològica.

En les etapes d’engreix final, s’utilitza el policultiu a condició que es respectin degudament els criteris establerts en les especificacions aplicables a altres espècies lacustres.

Rendiment de la producció La producció total de les espècies queda limitada a 1.500 kg de peix anual per hectàrea.

d) Producció ecològica de peneids i gambetes d’aigua dolça (Macrobrachium spp) Establiment de les unitats de producció Localització en zones argiloses estèrils per reduir al mínim l’impacte mediambiental de la construcció dels estanys. Aquestes unitats han de ser construïdes amb argila natural preexistent. No es permet la destrucció de manglars. Període de conversió Sis mesos per estanc, els quals corresponen al període de vida normal d’una gambeta. Origen dels reproductors Després de tres anys de funcionament, almenys la meitat dels reproductors han de ser domèstics. La resta han de ser reproductors silvestres lliures de patògens i procedents de la pesca sostenible. La primera i la segona generació se sotmeten a un procediment de cribratge obligatori, abans de la introducció en l’explotació. Ablació peduncular simple Prohibida. Densitats de població i límits màxims de producció de l’explotació Sembra: màxim de 22 postlarves/m 2 . Biomassa instantània màxima: 240 g/m 2 .

e) Peixos tropicals d’aigua dolça: xanos (Chanos chanos), tilàpia (Oreochromis spp), peixos del gènere Pangasius: Sistema de producció Estanys i gàbies de xarxa Densitat màxima de població Pangasius: 10 kg/m 3 Oreochromis: 20 kg/m 3 3.1.6. Benestar animal 3.1.6.1. Totes les persones encarregades del manteniment dels animals tenen els coneixements i la capacitació bàsica necessaris en relació amb els requisits de benestar dels animals. 3.1.6.2. El maneig d’animals d’aqüicultura es redueix al mínim i es du a terme amb cura i amb l’equipament i els protocols adequats per evitar l’estrès i els danys derivats dels procediments de manipulació. Els reproductors es manipulen de manera que es redueixin al mínim els danys físics i l’estrès i, si escau, sota anestèsia. Les operacions de calibratge es redueixen al mínim i segons les necessitats per garantir el benestar dels animals. 3.1.6.3. L’ús de llum artificial està subjecte a les restriccions següents:

a) L’extensió de la llum natural del dia no supera el màxim que respecti les necessitats etològiques, les condicions geogràfiques i la salut general dels animals; aquest màxim no supera les setze hores al dia, excepte amb finalitats reproductives.

b) S’eviten canvis bruscos en la intensitat de la llum en el moment de la transició mitjançant l’ús de llums amb intensitat regulable o llums de fons. 3.1.6.4. Està permesa la ventilació per garantir el benestar i la salut dels animals amb la condició que els airejadors mecànics treballin preferentment amb energia de fonts renovables. 3.1.6.5. L’ús d’oxigen només es permet per a usos vinculats a requisits de salut i benestar dels animals i períodes crítics de producció o transport, en els casos següents:

a) Casos excepcionals d’augment de la temperatura o de caiguda de la pressió atmosfèrica o de contaminació accidental.

b) Procediments ocasionals de gestió de poblacions, com el mostreig i la classificació.

c) Amb l’objectiu de garantir la supervivència de les poblacions de l’explotació. 3.1.6.6. Es prenen mesures per minimitzar la durada del transport dels animals d’aqüicultura. 3.1.6.7. Es redueix al mínim el patiment durant la vida dels animals, fins i tot en el moment del sacrifici. 3.1.6.8. Les tècniques de sacrifici han d’aconseguir que els peixos quedin immediatament inconscients i insensibles al dolor. La manipulació abans del sacrifici es fa de manera que s’evitin lesions i reduint el patiment i l’estrès al mínim. Les diferències entre les mides de la recol·lecció, les espècies i els llocs de producció s’han de tenir en compte a l’hora de considerar els mètodes òptims de sacrifici. 3.1.6.9. Està prohibida l’ablació peduncular simple, incloses les pràctiques similars com la lligadura, la incisió i l’aixafament. 3.1.7. Condicions d’allotjament i pràctiques de producció Pel que fa a les condicions d’allotjament i de pràctiques de producció, s’apliquen les normes següents:

a) La producció es pot dur a terme a la mateixa zona d’aigua que la producció ecològica de peixos en un règim de policultiu que ha d’estar documentat en el pla de gestió sostenible.

b) La producció ecològica de mol·luscs bivalves es fa en zones delimitades per pals, flotadors o altres marcadors visibles, i retinguts mitjançant malles, gàbies o altres mitjans artificials. 3.1.8. Gestió Pel que fa a la gestió, s’apliquen les normes següents:

a) La producció es fa amb una densitat de població que no superi la densitat usual corresponent no ecològica. Es duen a terme processos de selecció, aclariment i ajust de la densitat de població en funció de la biomassa.

b) Els organismes bioincrustants s’eliminen únicament per mitjans físics o a mà i, si escau, es retornen al medi natural. Els mol·luscs es poden tractar un cop durant el cicle de producció amb una solució de calç per controlar els organismes incrustants competidors. Part IV. Normes de producció d’aliments i d’aliment per a animals transformats A més de les normes de producció establertes en els articles 7, 9 i 13, s’apliquen als aliments i a l’aliment per a animals transformats les normes d’aquesta part.

1. Requisits generals per a la producció d’aliments i d’aliment per a animals transformats 1.1. Els additius alimentaris, els coadjuvants tecnològics i altres substàncies i ingredients utilitzats en la transformació de l’aliment o de l’aliment per a animals i les pràctiques eventuals de transformació utilitzades, com el fumat, han de complir els principis de bones pràctiques de fabricació. 1.2. Els operadors que produeixen aliments o aliment per a animals transformats han d’establir i actualitzar els procediments pertinents a partir d’una identificació sistemàtica de les etapes de transformació crítiques. 1.3. L’aplicació dels procediments referits en el punt 1.2 ha de garantir en tot moment que els productes transformats compleixin les disposicions d’aquest Reglament. 1.4. Els operadors respecten i apliquen els procediments referits en el punt 1.2 i, en particular:

a) Han d’adoptar mesures preventives per evitar el risc de contaminació amb productes o substàncies no autoritzats.

b) Apliquen mesures de neteja adequades, en controlen l’eficàcia i porten un registre d’aquestes operacions.

c) S’asseguren que no es comercialitzin productes no ecològics amb una indicació que faci referència a la producció ecològica. 1.5. La preparació de productes ecològics transformats es manté separada en el temps o en l’espai dels productes no ecològics o en conversió. Quan també es preparin o s’emmagatzemin productes no ecològics o en conversió a la unitat de preparació afectada, l’operador:

a) Informa d’aquest fet l’autoritat de control o, si escau, l’organisme de control. Si s’efectuen de forma contínua durant una campanya, s’ha de notificar, amb un mínim de cinc dies d’antelació, l’inici de l’elaboració, així com els dies de la setmana i l’horari previst per a la preparació dels productes ecològics. En finalitzar la campanya d’elaboració, cal comunicar-ho. Si les operacions de preparació no s’efectuen en dates i hores fixes, s’ha de notificar, amb un mínim de cinc dies d’antelació, cada vegada que s’hagi previst elaborar productes ecològics. En la comunicació s’indica el dia i l’horari de les operacions. En el cas que l’operador, per les característiques especials d’un determinat procés d’elaboració, no pugui complir les disposicions dels dos apartats anteriors, acorda amb l’autoritat de control o, si escau, l’organisme de control el sistema de notificació previ de les operacions.

b) Fa les operacions de forma contínua per sèries completes, separades físicament o en el temps, d’operacions similars que es portin a terme amb productes no ecològics.

c) Emmagatzema els productes ecològics, abans i després de les operacions, separats en l’espai o en el temps de productes no ecològics.

d) Manté disponible un registre actualitzat de totes les operacions i quantitats transformades.

e) Pren les mesures necessàries per garantir la identificació de lots i evitar barreges o intercanvis amb productes no ecològics.

f) Efectua les operacions amb productes ecològics només després d’haver netejat adequadament l’equip de producció.

g) Quan la neteja manual o automàtica no sigui possible o no garanteixi la separació dels productes, s’ha d’aplicar una operació de neteja que ho permeti. Aquesta operació ha de quedar reflectida i degudament detallada en una memòria tècnica a disposició de l’autoritat de control o, si escau, l’organisme de control. En el cas de fer una neteja per arrossegament, a la memòria s’han d’indicar les quantitats utilitzades i el seu destí, que han de descartar-se i no es poden comercialitzar amb la denominació ecològica. Les quantitats descartades durant cada procés d’elaboració s’han d’anotar al full de fabricació. S’ha de mantenir un registre de les operacions esmentades. 1.6. No s’utilitzen productes, substàncies o tècniques que reconstrueixin propietats perdudes en la transformació i l’emmagatzematge d’aliments ecològics, que corregeixin les conseqüències d’un comportament negligent en la transformació d’aliments ecològics o que d’una altra manera puguin induir a error sobre la veritable naturalesa dels productes destinats a ser comercialitzats com a ecològics.

2. Requisits específics per a la producció d’aliments transformats 2.1. La composició dels aliments ecològics transformats està subjecta a les condicions següents:

a) El producte s’obté principalment a partir d’ingredients agraris (ingredient d’origen agrari >50% del pes dels ingredients); a l’hora de determinar si un producte s’obté principalment a partir d’ingredients agraris, no es té en compte l’aigua ni la sal afegides.

b) Només es poden utilitzar additius alimentaris, coadjuvants tecnològics, aromatitzants, aigua, sal, preparats a base de microorganismes i enzims alimentaris, minerals, oligoelements i vitamines, així com aminoàcids i altres micronutrients, en productes alimentaris per a usos nutricionals particulars que estiguin autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19.

c) No poden ser-hi presents simultàniament un ingredient ecològic i el mateix ingredient en conversió o obtingut de manera no ecològica. 2.2. Ús de certs productes i substàncies en la transformació d’aliments 2.2.1. Només es poden utilitzar en la transformació d’aliments els productes i substàncies referits en el punt 2.1.b, així com els productes i substàncies referits als punts 2.2.2, 2.2.4 i 2.2.5, a excepció dels productes i substàncies del sector vitivinícola, als quals s’aplica el punt 2 de la part V. 2.2.2. En la transformació d’aliments, està autoritzat l’ús dels productes i substàncies següents:

a) Preparats a base de microorganismes i enzims alimentaris utilitzats habitualment en la transformació d’aliments; no obstant això, els enzims alimentaris utilitzats com a additius alimentaris han de ser autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19.

b) Productes i substàncies definits com a substància aromatitzant natural, substància aromatitzant obtinguda per procediments físics, enzimàtics o microbiològics apropiats a partir de matèria d’origen vegetal, animal o en estat natural o transformats per al consum humà per un o diversos dels procediments tradicionals de preparació d’aliments. Les substàncies aromatitzants naturals són substàncies que són presents de manera natural i que han sigut identificades en la natura.

c) Els colorants per al marcatge de la carn i de les closques d’ou.

d) L’aigua potable i la sal (que tingui com a component bàsic el clorur sòdic o el clorur potàssic) utilitzades normalment en la transformació d’aliments.

e) Els minerals (oligoelements inclosos), les vitamines, els aminoàcids i els micronutrients, sempre que el seu ús en aliments de consum habitual s’exigeixi legalment de forma directa, pel que fa als productes alimentaris comercialitzats amb la pretensió de posseir característiques particulars o efectes en relació amb la salut o nutricionals, o en relació amb les necessitats de grups específics de consumidors. 2.2.3. De conformitat amb l’apartat 5 de l’article 22, s’apliquen les normes següents:

a) Certs additius alimentaris autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19 es compten com a ingredients agraris.

b) Els preparats i les substàncies referits en el punt 2.2.2 no es compten com a ingredients agraris.

c) El llevat i els productes del llevat es compten com a ingredients agraris. 2.2.4. Els ingredients agraris no ecològics següents poden ser utilitzats en la transformació d’aliments ecològics:

a) Productes animals: i. Organismes aquàtics, no procedents d’aqüicultura, autoritzats per a la preparació de productes alimentaris no ecològics. ii. Gelatina. iii. Budells.

b) Productes vegetals sense transformar i productes derivats per transformació: i. Fruites i fruita seca comestibles:

• Nou de cola (Cola acuminata). ii. Plantes aromàtiques i espècies comestibles:
• Llavors de rave picant (Armoracia rusticana).
• Flors de càrtam (Carthamus tinctorius).
• Créixens (Nasturtium officinale). iii. Diversos: algues, incloent-hi algues marines.

c) Productes vegetals transformats: i. Sucres, midons i altres productes de cereals i tubèrculs:

• Paper d’arròs.
• Midó d’arròs i cera de blat de moro, no modificats químicament. ii. Diversos:
• Rom obtingut exclusivament a partir de suc de la canya de sucre. 2.2.5. Greixos i olis, refinats o no, però no modificats químicament, es poden utilitzar en la forma no ecològica si procedeixen de vegetals diferents dels següents:
• Cacau (Theobroma cacao)
• Coco (Cocos nucífera)
• Oliva (Olea europaea)
• Gira-sol (Helianthus annuus)
• Palmera d’oli de Guinea (Elaeis guineensis)
• Colza (Brassica napus)
• Rapa (Arisarum vulgare)
• Càrtam (Carthamus tinctorius)
• Sèsam (Sesamum indicum)
• Soja (Glycine max)

3. Requisits específics per a la producció d’aliment per a animals transformat 3.1. En la composició de l’aliment per a animals ecològic no poden ser presents simultàniament matèries primeres per a aliment per a animals procedent de l’agricultura ecològica o en conversió amb matèries primeres produïdes per transformació no ecològica. 3.2. Cap matèria primera per a aliment per a animals que s’utilitzi o es transformi en la producció ecològica no pot ser transformada amb l’ajuda de dissolvents de síntesi química. 3.3. Només s’utilitzen productes de neteja i desinfecció autoritzats de conformitat amb aquest Reglament. Part V. Normes de producció en el sector vitivinícola

1. Àmbit d’aplicació 1.1. A més de les normes de producció establertes en els articles 7, 8, 9 i 14, són aplicables a la producció ecològica dels productes del sector vitivinícola les normes establertes en aquesta part.

2. Ús de certs productes i substàncies 2.1. Els productes del sector vitivinícola s’obtenen a partir de matèries primeres ecològiques. 2.2. Només els productes i les substàncies autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19 poden utilitzar-se en la fabricació de productes del sector vitivinícola.

3. Pràctiques enològiques i restriccions 3.1. Sense perjudici del que estableixen els articles 14, 19, 20 i 21, només estan permeses les pràctiques, els processos i els tractaments enològics que garanteixin una bona vinificació, una bona conservació o una criança adequada del producte. 3.2. Està prohibit l’ús de les pràctiques, els processos i els tractaments enològics següents:

a) La concentració parcial pel fred.

b) L’eliminació del diòxid de sofre per processos físics.

c) El tractament per electrodiàlisi per a l’estabilització tartàrica del vi.

d) La desalcoholització parcial del vi.

e) El tractament amb intercanviadors de cations per a l’estabilització tartàrica del vi. 3.3. S’autoritza l’ús de les pràctiques, els processos i el tractament enològics següents, subjectes a les condicions següents:

a) En el cas de tractaments tèrmics, la temperatura no pot excedir els 75 °C.

b) En el cas de centrifugació i filtració, amb coadjuvants de filtració inerts o sense, la mida dels porus no pot ser inferior a 0,2 micròmetres. Part VI. Normes de producció de llevats destinats al consum humà o animal A més de les normes de producció establertes en els articles 7, 9 i 15, s’apliquen als llevats ecològics destinats al consum humà o animal les normes establertes en aquesta part.

1. Requisits generals 1.1. Per a la producció de llevat ecològic només s’utilitzen substrats produïts ecològicament. 1.2. En els aliments o en l’aliment per a animals ecològics no hi pot haver simultàniament llevat ecològic i no ecològic. 1.3. Es poden utilitzar les substàncies següents per a la producció, la mescla i la formulació del llevat ecològic:

a) Coadjuvants tecnològics autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19.

b) Els productes i les substàncies referits al punt 2.2.2, a i d, de la part IV. 1.4. Només s’utilitzen productes de neteja i desinfecció autoritzats de conformitat amb aquest Reglament per a l’ús en la transformació.