Article 294. Càlcul de la ràtio de palanquejament

Article 294. Càlcul de la ràtio de palanquejament

1. De conformitat amb l’article 84 de la Llei 35/2018 , del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular la seva ràtio de palanquejament d’acord amb el mètode exposat als apartats 2, 3 i 4.

2. La ràtio de palanquejament es calcula com la mesura del capital de l’entitat dividida per la mesura de l’exposició total de l’entitat i s’expressa com un percentatge. Les entitats han de calcular la ràtio de palanquejament en la data de referència de presentació d’informació.

3. A efectes de l’apartat 2, la mesura del capital ha de ser el capital de nivell 1.

4. A efectes de l’apartat 2, la mesura de l’exposició total ha de ser la suma dels valors d’exposició:

a) Dels actius, exclosos els contractes de derivats enumerats a l’annex II, els derivats de crèdit i les posicions a què es fa referència a l’article 296, que es calculen de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 296;

b) Dels contractes de derivats enumerats a l’annex II i els derivats de crèdit, inclosos els contractes i derivats de crèdit que estiguin fora de balanç, que es calculen de conformitat amb els articles 295 i 295 bis;

c) De les addicions per risc de crèdit de contrapart de les operacions de finançament de valors, incloses les que estiguin fora de balanç, que es calculen de conformitat amb l’article 296;

d) De les partides fora de balanç, exclosos els contractes de derivats enumerats a l’annex II, els derivats de crèdit, les operacions de finançament de valors i les posicions a què es refereixen els articles 295 bis i 296 ter, que es calculen de conformitat amb l’article 296 bis;

e) De les compres o vendes convencionals pendents de liquidació, que es calculen de conformitat amb l’article 296 ter. Les entitats han de tractar les operacions amb liquidació diferida d’acord amb les lletres a a d del primer paràgraf, segons correspongui. Les entitats poden deduir dels valors d’exposició a què es fa referència a les lletres a i d del primer paràgraf l’import corresponent dels ajustos generals per risc de crèdit de les partides incloses en el balanç i fora de balanç, respectivament, quan els ajustos per risc de crèdit hagin reduït el capital de nivell 1, amb subjecció a un mínim de 0.

5. No obstant la lletra d de l’apartat 4, s’apliquen les disposicions següents:

a) Les partides fora de balanç de conformitat amb la lletra d de l’apartat 4, que es tractin com a derivats d’acord amb el marc comptable aplicable, estan subjectes al tractament establert a la lletra b d’aquest apartat;

b) Quan un client d’una entitat que actua com a membre compensador efectuï directament una operació de derivats amb una ECC i l’entitat garanteixi les exposicions de negociació davant de l’ECC que es deriven d’aquesta operació per al seu client, l’entitat ha de calcular la seva exposició resultant de la garantia conforme a la lletra b de l’apartat 4, com si l’entitat hagués efectuat directament l’operació amb el client, incloent-hi la recepció o l’aportació del marge de variació en efectiu. El tractament previst a la lletra b del paràgraf primer s’ha d’aplicar també a una entitat que actuï com a client de nivell superior que garanteixi les exposicions de negociació del seu client. A efectes de la lletra b del paràgraf primer i del paràgraf segon, els ens només poden considerar com a client un ens vinculat quan aquesta entitat estigui fora de l’àmbit de consolidació reguladora en el nivell al qual s’apliqui el requisit establert a l’apartat 1 de l’article 59.

6. A efectes de la lletra e de l’apartat 4 i de l’article 296 ter, s’entén per compra o venda convencional la compra o la venda d’un valor en virtut d’un contracte les condicions del qual requereixen el lliurament del valor al comprador en el termini establert generalment per llei o convenció.

7. A menys que es disposi expressament una altra cosa en aquesta part, les entitats han de calcular la mesura de l’exposició total de conformitat amb els principis següents:

a) Les garanties reals de naturalesa física o financera, les garanties personals o les reduccions del risc de crèdit adquirides no s’utilitzen per reduir la mesura de l’exposició total;

b) Els actius no es compensen amb passius.

8. No obstant la lletra b de l’apartat 7, les entitats poden reduir el valor d’exposició d’un préstec de prefinançament o un préstec intermedi amb el saldo positiu del compte d’estalvi del deutor a qui s’hagi concedit el préstec i incloure només l’import resultant en la mesura de l’exposició total, sempre que es compleixin totes les condicions següents:

a) La concessió del préstec depèn de l’obertura d’un compte d’estalvi a l’entitat que concedeix el préstec i tant el préstec com el compte d’estalvi estan subjectes a la mateixa normativa sectorial;

b) El deutor no pot retirar el saldo del compte d’estalvi, ni una part, durant tota la durada del préstec;

c) L’entitat pot utilitzar, incondicionalment i irrevocablement, el saldo del compte d’estalvi per resoldre qualsevol reclamació que sorgeixi en el marc de l’acord de préstec en els casos previstos en la normativa sectorial a què es fa referència a la lletra a, inclòs el cas d’impagament o insolvència del deutor. Per préstec de prefinançament o préstec intermedi s’entén un préstec concedit al prestatari per un període limitat de temps per cobrir les seves necessitats de finançament fins a la concessió del préstec definitiu de conformitat amb els criteris establerts en la normativa sectorial que reglamenta aquestes transaccions.