Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d'inversió, del 2019-03-06 · bopa.mca.ad
ReglamentArticle 174. Mètode estàndard
Article 174. Mètode estàndard
1. Les entitats només poden utilitzar el mètode estàndard per calcular el valor d’exposició en relació amb els instruments derivats no negociats en mercats organitzats i les operacions amb liquidació diferida.
2. En aplicar el mètode estàndard, les entitats han de calcular, per separat per a cada conjunt d’operacions compensables, el valor d’exposició, net de garanties reals, com segueix: Valor d’exposició = β · max { CMV – CMC , Σ j |Σ i RPT ij - Σ l RPC lj |· CCRM j }, En què: CMV = valor actual de mercat de la cartera d’operacions incloses en el conjunt d’operacions compensables amb una contrapart, sense tenir en compte les garanties reals, en què: CMV = Σ i CMV i En què: CMV i = el valor actual de mercat de l’operació I CMC = el valor actual de mercat de les garanties reals assignades al conjunt d’operacions compensables, en què: CMC = Σ l CMC l En què: CMC l = el valor actual de mercat de la garantia l i = índex que designa l’operació l = índex que designa l’operació j = índex que designa la categoria del conjunt de posicions compensables A aquests efectes, els conjunts de posicions compensables corresponen a factors de risc per als quals es puguin compensar les posicions de risc de signe oposat per tal d’obtenir una posició de risc neta en la qual es basi el mesurament de l’exposició. RPT ij = posició de risc de l’operació i pel que fa al conjunt de posicions compensables j RPC lj = posició de risc de la garantia l respecte al conjunt de posicions compensables j CCRM j = multiplicador del risc de contrapart establert en el quadre 5 respecte al conjunt de posicions compensables j β = 1,4
3. A l’efecte del càlcul previst en l’apartat 2:
a) Les garanties reals admissibles rebudes d’una contrapart han de tenir signe positiu i les garanties reals prestades a una contrapart, signe negatiu;
b) Únicament s’han d’utilitzar en el mètode estàndard les garanties reals que es considerin admissibles d’acord amb l’article 113, l’article 114 i la lletra d de l’apartat 1 de l’article 185;
c) Les entitats poden no tenir en compte el risc de tipus d’interès corresponent a components de pagament amb un venciment residual inferior a un any;
d) Les entitats poden tractar les operacions que incloguin dos components de pagament denominats en la mateixa moneda com una operació agregada única. S’ha d’aplicar a l’operació agregada el mateix tractament que als components de pagament.
Nova redacció a partir del 20/03/2026
Article 174. Mètode estàndard –
Reconeixement i tractament de les garanties reals
1. A efectes dels articles 172 a 178 septies, les entitats han de calcular els imports de les garanties reals de VM, 〖 VM 〗 _MA, NICA i 〖 NICA 〗 _MA aplicant tots els requisits següents:
a) Quan totes les operacions incloses en un conjunt d’operacions compensables pertanyin a la cartera de negociació, només es reconeixen les garanties reals que es considerin admissibles segons els articles 113 i 185;
b) Quan un conjunt d’operacions compensables inclogui com a mínim una operació que pertanyi a la cartera d’inversió, només es reconeixen les garanties reals que es considerin admissibles segons l’article 113;
c) Les garanties reals rebudes d’una contrapart es reconeixen amb signe positiu i les garanties reals aportades a una contrapart es reconeixen amb signe negatiu;
d) El valor ajustat a la volatilitat de qualsevol tipus de garantia real rebuda o aportada es calcula segons l’article 134; a efectes d’aquest càlcul, les entitats no han d’utilitzar el mètode establert a l’article 136;
e) El mateix element de garantia real no pot incloure’s alhora en VM i NICA;
f) El mateix element de garantia real no pot incloure’s alhora en 〖 VM 〗 _MA i 〖 NICA 〗 _MA;
g) Tota garantia real aportada a la contrapart que estigui separada dels actius d’aquesta contrapart i, com a resultat d’aquesta separació, sigui immune a la fallida en cas d’impagament o insolvència de la contrapart, no es reconeix en el càlcul de NICA i 〖 NICA 〗 _MA.
2. Per al càlcul del valor ajustat a la volatilitat de la garantia real aportada a què es refereix la lletra d de l’apartat 1, les entitats han de substituir la fórmula que figura a l’apartat 2 de l’article 134 per la fórmula següent: C_VA=C·(1+H_C+H_fx ) En què: C_VA = valor ajustat a la volatilitat de la garantia real aportada; C = garantia real; H_C i H_fx es defineixen de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 134.
3. A efectes del que disposa la lletra d de l’apartat 1, les entitats han de fixar el període de liquidació pertinent per al càlcul del valor ajustat a la volatilitat de tota garantia real rebuda o aportada d’acord amb un dels terminis següents:
a) Un any per als conjunts d’operacions compensables a què es refereix l’apartat 1 de l’article 173;
b) El període de risc del marge determinat de conformitat amb la lletra b de l’apartat 1 de l’article 177 quater, per als conjunts d’operacions compensables a què es refereixen els apartats 2 i 3 de l’article 173.
Font : Edicte del 12-3-2025 pel qual s'ordena la publicació del Decret 90/2025 del 12-3-2025, de modificació del Reglament de… (BOPA 2025-03-26)
Art. 174 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d'inversió, del 2019-03-06, en la redacció vigent a 14/03/2019.
Enllaç permanent: https://bopa.mca.ad/reglament/2019-03-06/reglament-desenvolupament-35-2018-solvencia/art-174?data=2019-03-14
Cita de treball generada a partir del text consolidat (no oficial): per a un escrit, contrasteu-la amb el BOPA.