Annex 6

Annex VI

ITC – 06: Instal·lacions d’envasos de gasos liquats del petroli (GLP) per a ús propi Article 1. Objecte i camp d’aplicació L’objecte d’aquesta ITC és fixar els requisits tècnics essencials i les mesures de seguretat mínimes que s’han d’observar en el disseny, la realització i l’explotació de les instal·lacions d’emmagatzematge per a ús propi i de subministrament de gasos liquats del petroli (GLP) en envasos la càrrega unitària dels quals sigui superior a 3 kg, i que estiguin destinats a alimentar de manera directa les instal·lacions receptores a les quals es refereix l’article 33 del Reglament de gas. Article 2. Disseny i execució de les instal·lacions

1. Instal·lacions de GLP en envasos de capacitat unitària inferior o igual a 15 kg. a. La capacitat total d’emmagatzematge obtinguda de la suma de les capacitats unitàries de tots els envasos (inclosos els envasos plens i els envasos buits) no ha de superar els 150 kg. b. Només les empreses instal·ladores de gas autoritzades en poden dur a terme la instal·lació. c. Les instal·lacions d’envasos han d’estar sempre situades dins dels dominis privatius de l’usuari de la instal·lació.

En cap cas hi pot haver instal·lacions d’emmagatzematge d’envasos en els aparcaments de vehicles coberts, ja siguin de titularitat pública o privada. d. Queda prohibida la instal·lació d’envasos en habitatges o locals que tinguin un sòl més baix que el terra circumdant (soterranis o semisoterranis), en les caixes d’escales, en els passadissos de pas comunitari o d’evacuació dels immobles, en els buits de la construcció i en locals tècnics que duguin a terme activitats no relacionades amb el gas. e. Quan els envasos estiguin col·locats a l’exterior, la instal·lació receptora ha de disposar, a l’interior de l’habitatge, d’una clau de tall general del gas situada en un lloc fàcilment accessible. f. Queda prohibit col·locar o emmagatzemar els envasos en terrasses, balcons, patis o indrets similars on hi hagi un buit en la part inferior.

Tampoc es permet que la canalització d’alimentació entre els envasos i el punt de consum es trobi soterrada en jardins, corrals o indrets similars g. En l’interior d’un habitatge o d’un local, com a màxim es poden col·locar en bateria dos envasos de gas butà connectats simultàniament, més un de reserva. h. Els envasos que disposin de vàlvula de seguretat, tant si estan plens com buits, s’han de col·locar sempre en posició vertical. i. Els armaris destinats a allotjar els envasos han de disposar —en la base o terra inferior— d’obertures de ventilació permanent amb l’exterior.

La superfície lliure de la ventilació ha de ser superior a l’1/100 part de la superfície de la paret o del fons de l’armari on es troben ubicats els envasos i cap de les seves dimensions pot ser superior al doble de l’altra.

En cap cas, els envasos no poden obstruir, parcialment o totalment, la superfície de ventilació. j. A l’interior d’un habitatge o d’un local, si l’envàs de reserva no està connectat a l’envàs de servei mitjançant un tub flexible i inversor, ha d’estar ubicat en un recinte independent d’aquell on es troba l’envàs de servei, ha de disposar de la ventilació adequada i ha d’estar allunyat de qualsevol font de calor. k. Queda prohibida la connexió d’envasos i d’aparells sense intercalar-hi un regulador, llevat dels casos en què els aparells hagin estat certificats per funcionar a pressió directa, sempre d’ús exterior.

En aquest cas, la connexió s’ha d’efectuar mitjançat una canalització rígida. l. Les connexions dels aparells de consum i de la instal·lació receptora s’ha d’efectuar d’acord amb la norma UNE 60670-7 o normes europees equivalents. m. La regulació de la pressió des de l’envàs fins als aparells de consum s’ha d’efectuar d’acord amb la norma UNE 60670-4 o normes europees equivalents.

Els reguladors de pressió no superiors a 200 mbar han de complir la norma EN 16129. n. Les distàncies entre els envasos connectats i els elements diversos de l’habitatge o del local on estan instal·lats han de ser, com a mínim, les següents:

• Llars de foc per a combustibles sòlids o líquids i altres fonts de calor: 1,5 m. Quan per manca d’espai no es pugui respectar aquesta distància, es pot reduir fins a 0,5 m mitjançant la col·locació d’una protecció contra la radiació. Aquesta protecció ha de ser sòlida i eficaç i ha de seguir la classificació A1 de la norma EN 13501-1.
• Fogons, cuines amb flama i elements de calefacció: 0,3 m. En el cas que es col·loqui una protecció contra la radiació, aquesta distància es pot reduir fins a 0,10 m.
• Interruptors i conductors elèctrics de superfície: 0,3 m.
• Endolls: 0,5 m. o. Queda prohibida la instal·lació d’envasos de propà a l’interior dels habitatges.

2. Instal·lacions de GLP en envasos de capacitat unitària superior a 15 kg. a. Prescripcions generals

• La capacitat total d’emmagatzematge, obtinguda per la suma de les capacitats unitàries de tots els envasos, inclosos els envasos plens i els envasos buits, no ha de superar els 850 kg.
• Les instal·lacions han de ser dutes a terme per una empresa instal·ladora de gas autoritzada.
• Els envasos s’han de connectar en bateria formant dos grups independents, un de servei i l’altre en reserva. Excepcionalment, els dipòsits que segueixin la norma EN 14893 poden connectar-se unitàriament, sense dipòsit de reserva. En aquest cas, el pes màxim es limita a 500 kg.
• Les connexions que uneixen la sortida de cada envàs al col·lector han de disposar d’una vàlvula antiretorn. Les connexions flexibles han de complir amb la norma UNE 60712-3 o norma europea equivalent.
• Les instal·lacions han d’incorporar un inversor, que ha de complir amb la norma EN 16129, i que, alhora, ha d’efectuar la primera fase de la regulació. En el cas que hi hagi un sol envàs, a la sortida s’hi ha de col·locar un regulador de pressió que efectuï la primera fase de regulació esmentada.
• Els envasos que disposin de vàlvula de seguretat, tant si estan plens com si estan buits, s’han de col·locar sempre en posició vertical i amb les vàlvules cara amunt.
• Els dipòsits que segueixen la norma EN 14893 només poden utilitzar-se en instal·lacions en què les botelles convencionals de màxim 35 kg no puguin ser fàcilment transportades. b. Emplaçament
• Els envasos han d’estar sempre ubicats dins dels dominis privatius de l’usuari de la instal·lació. En cap cas no hi pot haver emmagatzematge d’envasos en els aparcaments de vehicles coberts, ja siguin de titularitat pública o privada.
• Queda prohibida la instal·lació d’envasos en habitatges o en locals que tinguin un sòl més baix que el terra circumdant (soterranis o semisoterranis), en les caixes d’escales, en els passadissos de pas comunitari o d’evacuació dels immobles i en els buits de la construcció.
• Queda prohibida la col·locació d’envasos en locals en què hi hagin instal·lats conductes de ventilació forçada, llevat que disposin d’una protecció antideflagrant i que els conductes no transcorrin per altres locals, o bé que el local disposi d’un sistema de detecció de fuita que actuï simultàniament sobre els equips d’extracció i de sortida de gas dels envasos.
• Els envasos han d’estar sempre ubicats a l’exterior de les edificacions, protegits per un local tècnic que complexi les especificacions descrites en el punt següent, llevat de les instal·lacions industrials amb un emmagatzematge total de GLP no superior a 70 kg, que es poden ubicar a l’interior del local, sempre que es compleixin els requisits següents: - volum superior a 1.000 m³; - superfície mínima de 150 m²; - ventilació (alta i baixa) permanent amb una superfície lliure mínima de 1/15 part de la superfície del local cada una; - protecció contra incendis: dos extintors d’eficàcia 21A-113B segons la norma EN 3-7, col·locats pròxims als envasos i en un lloc de fàcil accés. c. Local tècnic per als envasos
• Ha d’estar construït segons la classificació A1 de la norma EN 13501-1.
• Ha de disposar d’obertures (alta i baixa) de ventilació permanents, cadascuna ha d’estar situada a menys de 15 cm del nivell del sostre i del nivell del terra del local tècnic, respectivament, i han de tenir una amplada mínima d’un 1/10 de la superfície del local tècnic; la dimensió d’una obertura no pot ser més gran que el doble de l’altra.
• Si el local tècnic és accessible a persones alienes al servei, l’accés ha de disposar de porta amb pany i clau.
• La porta del local tècnic ha de tenir una amplada mínima de 0,80 m perquè es puguin manipular els envasos amb facilitat i seguretat.
• El terra del local tècnic ha de tenir un pendent suau cap a l’exterior.
• No pot transcórrer cap instal·lació aliena al servei, tampoc no pot haver-hi cap instal·lació elèctrica de baixa tensió, a excepció de fer-la amb la norma ATEX.
• El local tècnic es pot fer a la façana de l’edifici cap a l’interior del mateix, sempre que la resistència de les parets, del terra i del sostre siguin iguals o superiors a la de la façana de l’edifici en la zona que ocupi el local tècnic, i amb una superfície de ventilació mínima de 2/10 parts de la seva superfície. Les distàncies mínimes dels envasos, en ús o en reserva, en relació amb diversos elements de risc han de ser superiors a les que s’especifiquen a continuació:
• Focs vius de qualsevol tipus: 2 m. En instal·lacions de fins a 70 kg de GLP, quan per falta d’espai no es pugui respectar la distància establerta, es pot reduir fins a 1 m col·locant-hi una protecció contra la radiació. Aquesta protecció ha de ser sòlida i eficaç i ha de seguir la classificació A1 de la norma EN 13501-1.
• Interruptors i conductors elèctrics vistos: 1 m.
• Interruptors, endolls, motors elèctrics i d’explosió: 2 m.
• Registres de clavegueres, desaigües i similars: 2 m.
• Obertures a soterranis: 2 m.
• Límit de propietat: 2 m, llevat que hi hagi una autorització expressa del titular de la propietat veïna amb què es llinda.
• S’ha de disposar, com a mínim, d’un extintor d’eficàcia 21A-113B segons la norma EN 3-7. En el supòsit que la càrrega total de GLP superi els 350 kg, s’ha de disposar de dos extintors. En tot cas, els extintors han d’estar col·locats pròxims als envasos, a l’exterior del local tècnic i en un lloc de fàcil accés. d. Canvi d’envasos Quan es canviïn els envasos en locals industrials s’han de prendre les precaucions següents:
• No s’ha d’encendre ni mantenir encès cap punt de foc.
• No s’ha d’accionar cap interruptor elèctric ni endollar o desendollar cap aparell elèctric.
• No ha d’estar en marxa cap motor de cap tipus. Aquestes disposicions no seran exigibles quan entre els envasos i els elements anteriorment mencionats hi hagi una distància superior a 20 m en el cas que els envasos estiguin ubicats a l’interior d’un local, o de 10 m en el cas que els envasos estiguin ubicats a l’exterior. En tot cas, les precaucions enunciades no seran exigibles si els motors elèctrics i els interruptors estan dotats de les normes ATEX. e. Conduccions Les canalitzacions, unions, aixetes, claus de tall i elements auxiliars existents entre els envasos i la instal·lació receptora han de complir amb els requisits previstos en la norma UNE 60250 o norma europea equivalent. Article 3. Projecte

1. Les instal·lacions d’emmagatzematge d’envasos de GLP previstes en aquesta ITC amb una capacitat total superior a 300 kg, comptant envasos buits i plens, i totes les instal·lacions amb dipòsits que segueixen la norma EN 14893 necessiten un projecte que cal adjuntar a la declaració prevista a l’article 26 del Reglament.

2. El projecte ha d’incloure, com a mínim, els apartats següents:

• Memòria: hi ha de constar l’objecte del projecte, la situació i l’emplaçament de la instal·lació, l’usuari, la justificació de les necessitats presents i futures, els coeficients de simultaneïtat a aplicar i la seva justificació, el càlcul de la resistència dels tancaments, de les obertures de ventilació, així com les instal·lacions de protecció contra incendis.
• Plànols: han d’incloure, com a mínim, el plànol de la situació dels envasos amb les distàncies respecte dels altres elements previstos en aquest capítol, la superfície i les característiques dels tancaments perimetrals del local tècnic, les instal·lacions, els accessos i els límits de la propietat, i els plànols detallats de la instal·lació.
• Explotació i funcionament de la instal·lació.
• Pla de manteniment i revisió de la instal·lació.
• Documentació relativa a la seguretat, plans d’emergència i plans d’evacuació.
• En el cas d’utilitzar dipòsits que segueixen la norma EN 14893, cal justificar-ne l’ús i planificar-ne el transport. Article 4. Comprovacions

1. Abans de la posada en servei de qualsevol instal·lació, hi hagi necessitat o no de projecte, l’empresa instal·ladora ha d’efectuar les proves prèvies següents: a. Provar l’estanquitat de les canalitzacions a una pressió d’1,5 vegades la pressió màxima de treball de la instal·lació durant 10 minuts, amb aire, gas inert o GLP en fase gasosa. b. Comprovar l’estanquitat de les claus, les aixetes i altres elements a la pressió de prova. c. Comprovar el compliment de les diverses disposicions previstes en aquesta ITC que siguin aplicables.

2. Mentre es duguin a terme aquestes proves, l’empresa instal·ladora ha de prendre totes les precaucions necessàries, i especialment si les proves es fan amb GLP, tals com: a. Prohibir terminantment fumar, encendre foc o produir guspires. b. Evitar l’existència de punts d’ignició. c. Vigilar que no existeixen punts propers que puguin provocar inflamacions en cas de fuita de gas. d. Evitar zones en què es puguin formar bosses de gas en cas de fuites. e. Purgar i netejar les canalitzacions abans d’efectuar una reparació. Article 5. Posada en funcionament de les instal·lacions que requereixen projecte

1. Per a les instal·lacions de més de 300 kg i totes les instal·lacions amb dipòsits que segueixen la norma EN14893, acabades totes les proves descrites a l’article 4, en cas que la instal·lació sigui apta per ser posada en marxa, la direcció d’obra ha de registrar al departament competent el certificat de final d’obra, a què cal annexar:

• Si s’han realitzat modificacions, un annex amb totes les variacions i modificacions del projecte inicial.
• Les actes de les proves efectuades en la instal·lació.
• El butlletí de la instal·lació de gas emès per l’empresa instal·ladora que ha efectuat els treballs.
• Còpia de la pòlissa d’assegurança de l’usuari de la instal·lació de gas.
• Còpia del contracte de manteniment de la instal·lació.

2. L’usuari, per poder posar en servei la instal·lació, ha de presentar a l’empresa subministradora o distribuïdora el certificat de final d’obra amb el butlletí de la instal·lació de gas registrat al departament competent Article 6. Posada en funcionament de les instal·lacions que no requereixen projecte

1. Les instal·lacions amb una capacitat inferior o igual a 300 kg no necessiten projecte. No obstant això, acabades totes les proves descrites a l’article 4, en cas que la instal·lació sigui apta per ser posada en marxa, l’instal·lador ha de registrar al departament competent la declaració prevista a l’article 26 del Reglament de la instal·lació de gas, a què cal annexar:

• Plànols on hi han de figurar les capacitats màximes totals, les característiques dels tancaments perimetrals, les obertures de ventilació, així com les distàncies de seguretat i els mitjans de lluita contra incendi.
• El butlletí de la instal·lació de gas emès per l’empresa instal·ladora que ha efectuat els treballs.
• Les actes de les proves efectuades en la instal·lació.
• Còpia de la pòlissa d’assegurança de l’usuari de la instal·lació de gas.
• Còpia del contracte de manteniment de la instal·lació.

2. L’usuari, per poder posar en servei la instal·lació, ha de presentar a l’empresa subministradora o distribuïdora la declaració amb el butlletí de la instal·lació de gas registrat al departament competent. Queden excloses d’aquest requisit les instal·lacions consistents en un únic envàs de gas butà de contingut inferior a 15 kg, connectat per tub flexible o acoblat a un sol aparell de gas. Article 7. Manteniment i revisions periòdiques

1. Els usuaris de les instal·lacions d’emmagatzematge d’envasos de GLP són els responsables del bon ús, el manteniment i la conservació de les instal·lacions, els elements i els equips que el constitueixen. Per aquest motiu han de subscriure un contracte de manteniment amb una empresa instal·ladora. Igualment, són responsables que la insta l·lació sigui revisada en els mateixos terminis que els previstos per a la instal·lació receptora que alimenten, i en el seu defecte cada quatre anys per l’empresa de manteniment contractada. S’ha de verificar el bon funcionament dels elements i fer les comprovacions adients per garantir que la instal·lació és segura.

2. Les revisions esmentades anteriorment no són obligatòries en les instal·lacions consistents en un únic envàs de butà de contingut inferior a 15 kg, connectat per tub flexible o acoblat a un sol aparell de gas. Article 8. Inspeccions periòdiques

1. Els usuaris de les instal·lacions d’emmagatzematge d’envasos de GLP han de fer-les inspeccionar cada quatre anys per un organisme d’inspecció i control que ha de comprovar que no se sobrepassen les quantitats màximes autoritzades i que se segueixen complint les condicions i mesures de seguretat prescrites reglamentàriament.

2. L’organisme d’inspecció i control ha d’emetre el certificat de revisió corresponent que ha de registrar al departament competent. La no presentació de la dita còpia pressuposa la manca de la revisió preceptiva als efectes escaients. La manca d’inspecció preceptiva obliga l’empresa subministradora a deixar de subministrar envasos a la dita instal·lació mentre no es disposi del certificat favorable corresponent.

3. Sense perjudici de l’anterior, les empreses subministradores poden efectuar els controls que considerin adients a aquestes instal·lacions d’emmagatzematge per comprovar-ne el bon funcionament, el manteniment i la conservació. Estan obligades a donar compte de les deficiències o anomalies observades, de manera immediata, als usuaris de les instal·lacions mitjançant carta certificada o document similar.

4. Les inspeccions periòdiques no són obligatòries en les instal·lacions consistents en un únic envàs de butà de contingut inferior a 15 kg, connectat per tub flexible o acoblat a un sol aparell de gas. Article 9. Desballestament i donada de baixa definitiva d’una instal·lació

1. Tota instal·lació, una vegada hagi finalitzat la seva vida útil, ha de ser desgasificada i desballestada, i ha de donar als materials residuals el destí que en cada cas estigui previst en les disposicions legals que els siguin aplicables.

2. La desgasificació i el desballestament, siguin totals o parcials, de la instal·lació han de ser efectuats per una empresa instal·ladora autoritzada, que en finalitzar ha de lliurar el certificat de desballestament o de modificació corresponent d’acord amb el que preveu aquest article.

3. Si el desballestament és total, ha d’arribar fins al límit de propietat de la instal·lació receptora, segons el que preveu l’article 33 d’aquest Reglament. Només en aquest cas es considera que la instal·lació ha estat desballestada i es pot donar de baixa definitiva dels registres presentant el certificat emès per l’empresa instal·ladora. Al contrari, el desballestament parcial es considera sempre una modificació parcial de la instal·lació existent, i consegüentment, no es pot donar de baixa i s’ha de regularitzar.