Article 24. Càlcul de les provisions tècniques: regles generals

Article 24. Càlcul de les provisions tècniques: regles generals

1. El valor de les provisions tècniques que preveu l’article 40 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, és igual a la suma de la millor estimació i d’un marge de risc, i tots dos s’han de calcular d’acord amb el que preveuen els apartats següents.

2. La millor estimació s’ha de correspondre amb la mitjana dels fluxos de caixa futurs ponderada per la seva probabilitat, tenint en compte el valor temporal dels diners mitjançant l’aplicació de l’estructura temporal pertinent de tipus d’interès sense risc, és a dir, el valor actual esperat dels fluxos de caixa futurs.

3. El càlcul de la millor estimació s’ha de basar en informació actualitzada i fiable i en hipòtesis realistes i s’ha de fer d’acord amb mètodes actuarials i estadístics que siguin suficients, aplicables i pertinents.

4. La projecció de fluxos de caixa utilitzada en el càlcul de la millor estimació ha de tenir en compte la totalitat de les entrades i sortides de caixa necessàries per liquidar les obligacions d’assegurança i reassegurança durant tot el seu període de vigència, d’acord amb el que preveu l’article 41.a) d’aquest Reglament.

5. La millor estimació s’ha de calcular en termes bruts, sense deduir els imports recuperables procedents dels contractes de reassegurança i, si s’escau, de les entitats amb comesa especial.

6. El marge de risc ha de ser tal que es garanteixi que el valor de les provisions tècniques sigui equivalent a l’import que les entitats asseguradores i reasseguradores previsiblement exigirien per poder assumir i complir les obligacions d’assegurança i reassegurança. El marge de risc es calcula d’acord amb la fórmula inclosa en l’article 42.1 d’aquest Reglament.

7. Les entitats asseguradores i reasseguradores han de calcular la millor estimació i el marge de risc per separat. No obstant això, quan els fluxos de caixa futurs associats a les obligacions d’assegurança o reassegurança es puguin replicar amb fiabilitat utilitzant instruments financers per als quals hi hagi un valor de mercat fiable, el valor de les provisions tècniques associades amb aquests fluxos de caixa futurs s’ha de determinar a partir del valor de mercat dels instruments financers esmentats. En aquest cas, no és necessari calcular per separat la millor estimació i el marge de risc. En el supòsit que les entitats asseguradores i reasseguradores calculin la millor estimació i el marge de risc per separat, el marge de risc ha de ser igual al cost de finançar el capital de solvència obligatori exigible per assumir les obligacions d’assegurança i reassegurança durant el seu període de vigència.

8. La fiabilitat a què fa referència l’apartat anterior s’ha d’avaluar d’acord amb les lletres

a) i

b) d’aquest apartat; i en cas que es compleixin les provisions de l’apartat anterior i del present, les provisions tècniques s’han de valorar com un tot d’acord amb la lletra

c) d’aquest mateix apartat.

a) La replicació dels fluxos de caixa es considera fiable quan aquests fluxos de caixa es repliquin pel que fa a l’import i al moment d’ocurrència en relació amb els riscos subjacents a aquests fluxos de caixa i en tots els escenaris possibles. Els següents fluxos de caixa associats a obligacions d’assegurança o reassegurança no poden replicar-se amb fiabilitat: 1r. fluxos de caixa associats a obligacions d’assegurança o reassegurança que depenguin de la probabilitat que els prenedors d’assegurances exerceixin les opcions contractuals, incloses les relatives a la caiguda i el rescat; 2n. fluxos de caixa associats a obligacions d’assegurança o reassegurança que depenguin del nivell, la tendència o la volatilitat de les taxes de mortalitat, invalidesa, malaltia i morbiditat; i 3r. totes les despeses en què s’incorri a causa de l’administració de les obligacions d’assegurança i reassegurança.

b) Els instruments financers es consideren instruments financers respecte dels quals pot observar-se un valor de mercat fiable quan es negociïn en un mercat actiu, profund, líquid i transparent. En cas que s’utilitzin els preus de cotització en el mercat, la seva utilització s’ha de basar en els criteris relatius als mercats actius establerts en les normes internacionals de comptabilitat.

c) Les entitats asseguradores i reasseguradores determinen el valor de les provisions tècniques a partir del preu de mercat dels instruments financers utilitzats en la replicació.

9. La taxa de cost del capital ha de ser igual al tipus addicional, per sobre del tipus d’interès sense risc pertinent, que hauria de satisfer una entitat asseguradora o reasseguradora per mantenir un import de fons propis admissibles igual al capital de solvència obligatori exigible per assumir les obligacions d’assegurança i de reassegurança durant el seu període de vigència. Aquesta taxa ha de ser la mateixa per a totes les entitats asseguradores i reasseguradores i s’ha de revisar periòdicament mitjançant una resolució de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.