Article 23. Límits d’un contracte d’assegurança o reassegurança

Article 23. Límits d’un contracte d’assegurança o reassegurança

1. Els límits d’un contracte d’assegurança o reassegurança es defineixen d’acord amb els apartats 2 a 7 que es disposen a continuació.

2. Totes les obligacions que es derivin del contracte, incloses les corresponents al dret unilateral de l’entitat asseguradora o reasseguradora a renovar o ampliar els límits del contracte i les corresponents a primes pagades, formen part del contracte llevat que s’estipuli el contrari en els apartats 3 a 6 següents.

3. Les obligacions connexes a la cobertura d’assegurança o reassegurança proporcionada per l’entitat després de qualsevol de les dates següents no formen part del contracte, llevat que l’entitat pugui obligar el prenedor de l’assegurança a pagar la prima que correspongui a aquestes obligacions:

a) la data futura en què l’entitat asseguradora o reasseguradora tingui el dret unilateral a cancel·lar el contracte;

b) la data futura en què l’entitat asseguradora o reasseguradora tingui el dret unilateral a rebutjar primes pagades en virtut del contracte;

c) la data futura en què l’entitat asseguradora o reasseguradora tingui el dret unilateral a modificar les primes o les prestacions que s’han de satisfer en virtut del contracte de manera que les primes reflecteixin plenament els riscos. Quan una entitat asseguradora o reasseguradora tingui el dret unilateral a modificar en una data futura les primes o prestacions d’una cartera d’obligacions d’assegurança o reassegurança de manera que les primes de la cartera reflecteixin plenament els riscos que aquesta cobreix, es considera d’aplicació l’anterior lletra c). No obstant això, en el cas d’obligacions d’assegurança de vida, quan a l’inici del contracte s’efectuï una avaluació de risc individual de les obligacions relacionades amb la persona assegurada i aquesta avaluació no pugui repetir-se abans de modificar-se les primes o les prestacions, les entitats asseguradores i reasseguradores han d’avaluar en el marc del contracte si les primes reflecteixen plenament el risc a l’efecte de la lletra

c) anterior. Les entitats asseguradores i reasseguradores han d’ignorar les restriccions del dret unilateral a què es refereixen les lletres a),

b) i

c) d’aquest apartat, i les limitacions de modificació de les primes o les prestacions que no tinguin efectes apreciables sobre els aspectes econòmics del contracte.

4. Quan l’entitat asseguradora o reasseguradora tingui el dret unilateral a què es refereix l’apartat 3 anterior, en relació només amb una part del contracte, s’han d’aplicar a aquesta part els mateixos principis que s’estableixen en l’apartat 3.

5. Qualsevol obligació que no correspongui a primes ja pagades es considera que no pertany a un contracte d’assegurances o reassegurança, llevat que l’entitat pugui obligar el prenedor de l’assegurança a pagar la prima futura i sempre que es compleixin les condicions següents:

a) que el contracte no estableixi una indemnització per un succés incert especificat que afecti adversament la persona assegurada; i

b) que el contracte no inclogui una garantia financera de les prestacions.

6. Quan un contracte d’assegurança o reassegurança pugui dividir-se en dues parts i una d’aquestes parts s’ajusti al que disposen les lletres

a) i

b) de l’apartat 5, qualsevol obligació no relacionada amb les primes d’aquesta part ja pagades s’ha de considerar que no pertany al contracte, llevat que l’entitat pugui obligar el prenedor de l’assegurança a pagar la prima futura d’aquesta part.

7. Als efectes de l’apartat 3, les entitats asseguradores i reasseguradores només consideren que les primes reflecteixen plenament els riscos coberts per una cartera d’obligacions d’assegurança o reassegurança quan en cap cas l’import de les prestacions i les despeses que s’hagin de satisfer en virtut de la cartera superi l’import de les primes pagadores en virtut de la cartera.