Reglament d’aplicació de la Llei 8/2012 del 17 de maig, de modificació de la Llei general de l’allotjament turístic del 30 de juny del 1998 per a la classificació dels allotjaments rurals i per a la utilització del segell oficial de control i garantia “Placa de classificació casa/borda rural d’Andorra”, del 2013-04-17

Article 1

Poden utilitzar la denominació d’”allotjament rural” els establiments que, complint la descripció de l’article 1 de la Llei 8/2012 , del 17 de maig, de modificació de la Llei general de l’allotjament turístic, del 30 de juny del 1998, reuneixen com a mínim els requisits establerts en aquest Reglament per ésser classificats com a allotjament rural amb la categoria d’una espiga.

Article 2

Els establiments que no reuneixen els requisits mínims per a la classificació d’una espiga no poden utilitzar la denominació d’allotjament rural i, per tant, o bé s’han d’adaptar a la denominació i les característiques d’un altre grup d’allotjament turístic, o bé han de tancar les seves instal·lacions.

Article 3

Els establiments d’allotjament rural tenen la consideració d’establiments comercials d’utilització pública, sense perjudici que es puguin dictar normes de règim intern sobre l’ús dels seus serveis i de les seves instal·lacions.

Article 4

És obligatori que tot establiment d’allotjament rural estigui degudament autoritzat administrativament, que estigui inscrit en el Registre de Comerç i Indústria, amb l’objecte propi de l’activitat comercial d’explotació d’una casa rural o explotació d’una borda rural, i que compleixi totes les altres condicions necessàries de tot ordre per ser explotat. Tots aquests requisits són previs per poder accedir a la classificació i, en general, als altres continguts d’aquest Reglament. La unitat empresarial d’explotació d’un allotjament rural ha d’estar composta per una única titularitat empresarial i ha de desenvolupar l’activitat de casa/borda rural de forma habitual.

Article 5

1. Els establiments d’allotjament rural, d’acord amb les seves característiques bàsiques, poden ser de dos tipus: a. Casa rural: Edifici situat dins d’un nucli de població. Es considera “nucli de població” el sòl urbà consolidat.

• Tenen la consideració de “casa rural” els edificis que respecten els criteris de construcció fixats en l’annex 1 (“Criteris constructius per a edificis destinats a l’allotjament rural”) d’aquest Reglament, sense perjudici del compliment d’altres normes exigides per la legislació vigent.
• Els edificis destinats a casa rural han de ser-ho en la seva totalitat, a excepció dels casos en què l’habitatge habitual del titular o responsable es trobi en el mateix edifici. b. Borda rural
• Edifici situat fora del nucli de població, aïllat dins un entorn natural i/o situat en una explotació agrícola i/o ramadera. Té les consideracions anteriors qualsevol edifici ubicat en sòl urbà no consolidat i/o en sòl urbanitzable.
• Tenen la consideració de “borda rural” els edificis que respecten els criteris de construcció fixats en l’annex 1 (“Criteris constructius per a edificis destinats a l’allotjament rural”) d’aquest Reglament, sense perjudici del compliment d’altres normes exigides per la legislació vigent.
• Els edificis destinats a borda rural han de ser-ho en la seva totalitat, a excepció dels casos en què l’habitatge habitual del titular o el responsable es trobi en el mateix edifici.

2. Els allotjaments dedicats a l’activitat d’allotjament rural poden oferir allotjament sota el règim de funcionament de:

• Lloguer de l’edifici sencer
• Lloguer d’apartaments. Edifici que pot ser compartit amb altres usuaris o amb el titular o el responsable.
• Lloguer d’habitacions. Edifici que pot ser compartit amb altres usuaris i que ha de ser compartit amb el titular o el responsable. S’accepta que el titular o el responsable visquin prop de l’edifici, a una distància màxima de 1.000 metres. En el supòsit que algú vulgui llogar la casa o la borda rural combinant l’activitat d’allotjament rural sota el règim de funcionament de lloguer d’edifici sencer o d’apartaments o lloguer d’habitacions, ho pot fer respectant tota la normativa prevista per a cada un d’aquests règims. No obstant això, assoleix la categoria corresponent al règim que obtingui la classificació més baixa.

Article 6

Tots els establiments que reuneixen els requisits per utilitzar la denominació d’allotjament rural es classifiquen en les categories següents:

1. Categoria d’una espiga

2. Categoria de dos espigues

3. Categoria de tres espigues

4. Categoria de quatre espigues

Article 7

La categoria de la classificació d’allotjament rural s’assigna mitjançant un barem que comprèn les condicions obligatòries per a cada una de les categories a què es vulgui acollir l’establiment, més una puntuació mínima obligatòria que es determina per diverses opcions pel que fa a l’exterior i l’entorn, estances interiors, servei d’esmorzar (només en la modalitat de lloguer d’habitacions) i serveis.

Article 8

1. En el lloguer d’habitacions s’ha d’oferir obligatòriament el servei d’esmorzar. A aquest efecte l’establiment ha de disposar d’un espai adequat per oferir aquest servei als usuaris.

2. Tots els establiments que ofereixen el servei d’esmorzar estan obligats a disposar de l’activitat de bar o snack, degudament registrada al Registre de Comerç i Indústria corresponent.

3. Els establiments d’allotjament rural estan obligats a vetllar perquè els productes que s’ofereixen als usuaris durant el servei d’esmorzar siguin productes tradicionals i autòctons d’Andorra o de les contrades veïnes del Pirineu.

Article 9

1. La classificació d’un allotjament rural és obligatòria, de manera que tot establiment d’allotjament rural ha d’exhibir la placa identificativa corresponent, d’acord amb les disposicions de l’article 24 d’aquest Reglament. A la placa hi ha de figurar, com a mínim la denominació comercial de l’allotjament rural i la seva categoria.

2. A cada publicitat o documentació informativa que faci referència a una casa/borda rural en concret, s’ha d’indicar la categoria en la qual aquest establiment es troba classificat, sense que es pugui induir a error o confusió.

Article 10

Les condicions mínimes obligatòries del barem per a la classificació s’entenen sense perjudici del compliment d’altres normes exigides per la legislació vigent en cada moment.

Article 11

Perquè un allotjament rural tingui la categoria d’una espiga ha de reunir els requisits obligatoris establerts per a la categoria d’una espiga, més els punts de la puntuació flexible que es detallen a l’annex 2 (“Categories”) d’aquest reglament.

Article 12

Perquè un allotjament rural tingui la categoria de dos espigues ha de reunir els requisits obligatoris establerts per a la categoria de dos espigues, més els punts de la puntuació flexible que es detallen a l’annex 2 (“Categories”) d’aquest reglament.

Article 13

Perquè un allotjament rural tingui la categoria de tres espigues ha de reunir els requisits obligatoris establerts per a la categoria de tres espigues, més els punts de la puntuació flexible que es detallen a l’annex 2 (“Categories”) d’aquest reglament.

Article 14

Perquè un allotjament rural tingui la categoria de quatre espigues ha de reunir els requisits obligatoris establerts per a la categoria de quatre espigues, més els punts de la puntuació flexible que es detallen a l’annex 2 (“Categories”) d’aquest reglament.

Article 15

Els requisits per a cada una de les categories d’una, dos, tres o quatre espigues, així com la puntuació flexible, queden constituïts per les àrees d’avaluació següents:

1. Casa/borda rural sencera/apartaments

• Exterior i entorn
• Estances interiors: habitació (llit, mobiliari i confort i serveis complementaris), cambra de bany (sanitaris, banyera/dutxa, complements i diversos), cuina, sala d’estar menjador
• Serveis: serveis diversos, espais i serveis complementaris, servei d’acollida i facilitats

2. Casa/borda rural habitacions Exterior i entorn. Estances interiors: habitació (llit, mobiliari i confort) cambra de bany (sanitaris, banyera/dutxa, complements i diversos). Servei d’esmorzar (el servei i el producte). Serveis: serveis diversos, espais i serveis complementaris, servei d’acollida i facilitats.

3. La composició de cada àrea d’avaluació queda detallada en l’annex 2 (“Categories”) d’aquest Reglament.

Article 16

Els requisits per a cada una de les categories queden establerts pels apartats tramats que figuren en l’annex 2 (“Categories”) d’aquest Reglament, de manera que aquests requisits són obligatoris per a les respectives categories. En aquest mateix annex 2 figuren els punts que es poden obtenir pel sistema de puntuació flexible, que són els que figuren en els apartats sense tramar amb la indicació de la puntuació de manera que obtingui obligatòriament les puntuacions mínimes exigides per a les respectives categories i per a cada secció.

Article 17

1. En els allotjaments rurals es fixa un mínim de dos (2) places i un màxim de setze (16) places per edifici, distribuïdes en habitacions d’una (1) a quatre (4) places.

2. S’admet un màxim de dos (2) llits supletoris per cada 16 places, només per a menors de 12 anys i sempre que aquests supletoris estiguin integrats dins de les habitacions. Un allotjament rural no pot disposar d’habitacions només amb llits supletoris.

3. No es permet la utilització de sofà llit en cap de les estances de l’allotjament.

4. Respecte de les lliteres, únicament s’accepten de dos places i han d’estar integrades en habitacions. Les lliteres només les poden utilitzar menors de 12 anys i no es poden considerar com a llits supletoris. El còmput de lliteres infantils en un allotjament rural no pot ser superior a 1 llitera (dos places) per cada 4 llits d’adults (4 places). En la modalitat de lloguer d’habitacions no s’accepten habitacions únicament amb lliteres.

5. En cas que s’utilitzin llits supletoris o lliteres s’ha de notificar al client a l’avança.

6. En el lloguer d’edifici sencer i en el lloguer d’apartaments, la cambra de bany ha de ser un espai privatiu i ha de disposar d’espai i de les condicions suficients per ser utilitzada per sis persones com a màxim.

Article 18

Com a identificació complementària a la categoria, l’allotjament rural pot tenir segells d’especialitat o diferenciació denominats “segells especials” com a element informatiu sobre els serveis, les condicions, la situació o altres aspectes relatius a les seves activitats.

Article 19

Els segells especials són opcionals, de forma que l’allotjament rural que voluntàriament desitgi obtenir la identificació sobre aquests segells ha de cursar la petició corresponent al ministeri encarregat del turisme.

Article 20

Els segells especials poden ser:

• Segell casa/borda rural Agroturisme
• Segell casa/borda rural Patrimoni Cultural
• Segell casa/borda rural inclosa en un GR

Article 21

L’assignació dels segells especials definits en l’article anterior s’efectua quan l’allotjament rural reuneix, per a cada especialització, les característiques i condicions que es determinen en l’annex 3 (“Segells especials”) d’aquest Reglament. Aquesta assignació s’efectua si es compleixen els estàndards determinats per a aquesta especialització en l’annex 3 (“Segells especials”).

Article 22

1. Una vegada assignada la categoria i si escau els segells especials, s’atorga a l’allotjament rural el segell oficial de control i garantia “Placa de classificació de casa/borda rural d’Andorra”, que certifica la certesa de la informació sobre la categoria i, si escau, dels segells especials.

2. La “Placa de classificació de casa/borda rural d’Andorra” l’ha de lliurar el ministeri encarregat del turisme i ha de contenir la informació sobre la denominació comercial de l’allotjament rural i la seva categoria, juntament, si escau, amb els segells especials.

Article 23

La forma oficial del segell de control i garantia “Placa de classificació de casa/borda rural d’Andorra “ està formada per la combinació dels elements que s’especifiquen en l’annex 4 (“Placa de classificació de casa/borda rural d’Andorra”) d’aquest Reglament, amb les mides, els grafismes, la tipografia i altres elements, i inclou la descripció de la categoria i, si escau dels segells especials. En la placa hi consta:

• Denominació comercial de l’allotjament rural (obligatòriament)
• Categoria (obligatòriament)
• Segells especials (si escau)

Article 24

1. La placa ha de figurar a l’allotjament rural en un lloc fàcilment visible per al públic i els usuaris, a l’exterior i preferentment a l’entrada principal. Resta prohibida la utilització i la instal·lació d’altres plaques, indicacions o senyalitzacions relatives a la classificació, per a la qual només pot figurar la “Placa de classificació de casa/borda rural d’Andorra” oficial subministrada pel ministeri encarregat del turisme. En cas de deteriorament o una altra circumstància, el subministrament d’una nova placa correspon també al ministeri encarregat del turisme, amb la petició prèvia de la part interessada.

2. El Govern fixa periòdicament el preu públic de la placa per a cada una de les categories, en funció d’aquestes categories. Aquest preu l’estableix el Govern tenint en compte tots els paràmetres que entren en la concepció, la fabricació i el lliurament de la placa. Cada establiment ha de pagar el preu públic de la placa en el moment del lliurament. La instal·lació de la placa és a càrrec de cada establiment.

Article 25

El ministeri encarregat del turisme és l’autoritat competent per utilitzar, autoritzar l’ús i atorgar a l’empresari el dret d’utilitzar la placa i els elements de contingut que la componen del segell de control i garantia, seguint les normes que s’estableixen en aquest Reglament i, en particular, en l’annex 4, en què es descriuen les característiques de la placa i les normes gràfiques.

Article 26

1. A partir de l’entrada en vigor d’aquest Reglament, en el moment de l’obtenció del Registre de Comerç i Indústria l’allotjament rural ha d’iniciar el procediment per a la classificació. A partir d’aquesta data l’allotjament rural disposa de tres mesos per omplir els impresos per a l’autoqualificació i retornar-los amb totes les dades necessàries per a l’assignació de la categoria i els segells especials, juntament amb la sol·licitud d’autorització de placa de classificació d’allotjament turístic.

2. A partir del retorn dels impresos d’autoqualificació omplerts amb totes les dades, el ministeri encarregat del turisme ha de comprovar les dites dades, mitjançant una inspecció que es du a terme en el termini de dos mesos. Amb els resultats obtinguts, es comproven els resultats de l’autoqualificació amb els de la inspecció del ministeri encarregat del turisme. Quan ambdós resultats siguin coincidents es procedeix a les assignacions corresponents i al lliurament posterior de la “ Placa de classificació de casa/borda rural d’Andorra” amb les inscripcions corresponents.

3. El lliurament de la placa l’efectua el ministeri encarregat del turisme en el termini màxim d’un mes a partir del moment de la notificació a l’empresari de l’exactitud de la seva autoqualificació, després de la inspecció corresponent.

Article 27

1. En cas que els resultats de la inspecció practicada pels serveis del ministeri encarregat del turisme siguin diferents dels de l’autoqualificació, es comuniquen a l’empresari afectat els resultats de la inspecció. En cas de conformitat per part de l’empresari amb els resultats de la inspecció, es lliura la placa en el termini d’un mes a partir del moment de la manifestació de conformitat.

2. En cas que l’empresari no estigui d’acord amb els resultats de la inspecció, pot impugnar-los per mitjà del procediment administratiu en vigor. Mentre aquest procediment se substancia, però, ha d’aplicar la qualificació resultant de la inspecció, i instal·lar la placa corresponent a aquesta qualificació.

Article 28

La inspecció la pot efectuar el ministeri encarregat del turisme per mitjà de serveis o agents propis o per mitjà d’empreses especialitzades i independents contractades expressament a aquest efecte.

Article 29

Amb posterioritat al procediment d’autoqualificació i d’inspecció i una vegada l’establiment tingui assignada la seva categoria, el ministeri encarregat del turisme pot fer noves inspeccions per revisar les dades i l’exactitud de la classificació de la categoria i dels segells especials, en qualsevol moment i d’ofici o a instància degudament acreditada i fonamentada de la part interessada.

Article 30

En cas que un establiment ja classificat vulgui modificar la seva classificació (categoria i segells especials), s’ha de seguir el procediment establert de sol·licitar els fulls per a l’autoqualificació i la inspecció posterior per part del ministeri encarregat del turisme per establir la nova classificació.

Article 31

El ministeri encarregat del turisme ha de confeccionar un catàleg d’allotjaments rurals, en paper o suport informàtic, amb el recull de totes les dades de la classificació; és a dir, categoria i, si escau, segells especials, a més de tots els altres indicatius (denominació comercial, adreça, telèfon, fax, correu electrònic, serveis i altres dades d’interès per a l’usuari). Aquest catàleg s’ha d’actualitzar cada any.

Article 32

Tot allotjament rural ha de subscriure obligatòriament, en una entitat asseguradora autoritzada per operar al Principat d’Andorra, una pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil per danys a tercers en una quantia suficient per cobrir danys eventuals, i ha de mantenir en tot moment la vigència de l’assegurança. Les persones físiques o jurídiques titulars d’un allotjament rural han d’exhibir i presentar l’acreditació de la subscripció i la vigència de les assegurances obligatòries als serveis del Govern que ho requereixin.

Disposició addicional única

Amb l’objectiu de facilitar l’aplicació del Pla de gestió de la vall del Madriu-Perafita-Claror, del 14 de desembre del 2011, i concretament l’apartat d’oferta d’instal·lacions i serveis, el Govern ha de treballar conjuntament amb la Comissió de Gestió per promoure el desenvolupament de l’allotjament turístic del tipus borda rural en aquesta vall.

Annex 1. Criteris constructius per a edificis destinats a l’allotjament turístic rural

Introducció Aquest document fixa els criteris constructius que hauran de complir les edificacions destinades a l’allotjament turístic rural amb l’objectiu de preservar un model constructiu de muntanya, inspirat en l’arquitectura vernacular* d’Andorra, que posi en valor les seves particularitats i alhora fomenti el manteniment d’una imatge homogènia per a totes les construccions, siguin antigues o de nova planta, combinant l’edificació amb el sòl lliure domèstic, com els horts, els patis o les explotacions agrícoles i ramaderes. Aquests criteris seran aplicables als edificis destinats a l’allotjament turístic rural segons les normatives urbanístiques que hi siguin aplicables d’acord amb el marc normatiu actual. Tanmateix no s’hauran d’aplicar els criteris detallats en aquest document als edificis rehabilitats d’acord amb els criteris fixats pel ministeri responsable del patrimoni cultural. Amb independència dels models existents, totes les construccions han de respectar els requisits mínims d’habitabilitat que estipula el Reglament de construcció en funció de la data de construcció de l’edifici, i han de disposar a tots els efectes de la cèdula o el certificat d’habitabilitat corresponent per poder exercir l’activitat. En els apartats que componen aquest annex es detallen els criteris constructius que han d’afectar les tipologies d’edificis, que són els següents:

• L’entorn de les edificacions
• La volumetria
• La coberta i els materials de coberta
• Les obertures
• Les façanes, els murs i els paraments El document dividirà els edificis segons els paràmetres següents:
• Edificacions existents
• Edificacions de nova planta
• Rehabilitacions (reformes i ampliacions)

1. Entorns de les edificacions Els terraplens i talussos d’excavació de la propietat han d’estar estabilitzats, revegetats i mantinguts en bon estat per evitar l’erosió del sòl. Els tancaments a l’entorn de l’edificació han de ser vegetals, en murs de pedra i/o baranes de fusta. En el cas de reixats metàl·lics existents, han de ser de color neutre (gris o verd fosc) i mantinguts en bon estat. Segons el tipus de projecte i sempre d’acord amb la planificació urbanística establerta a la zona afectada, les construccions destinades a l’allotjament rural han de respectar els criteris següents: 1.1. Per a totes les edificacions

• S’estableix l’obligatorietat de mantenir la vegetació autòctona i evitar tota mena de dispositius artificials de vegetació, com ara parterres i plantacions exòtiques.
• S’accepta la utilització de decoració – que pot no ser autòctona- floral a les obertures de les façanes, sempre que sigui amb suports mòbils temporals de fusta o ferro (degudament subjectes per evitar que puguin desprendre’s o caure) i es respectin els principals trets característics de les façanes on s’ubiqui.
• S’han d’integrar dins de la construcció els dispositius tècnics necessaris perquè funcioni correctament. Si no és possible integrar-los s’hauran d’enterrar o dissimular darrere d’un mur de pedra de la zona o similar, o bé d’una tanca de fusta de tonalitat fosca.
• S’han de mantenir els espais i els terrenys adjacents a la construcció en bones condicions i aparença i queda prohibit emmagatzemar-hi materials a l’aire lliure. Les petites construccions a l’entorn dels edificis han de mantenir els mateixos criteris constructius relatius a l’empedrat de les façanes, el cobriment de llosa de les teulades i la utilització de fusta o materials similars per al tancament de les obertures.
• Les zones d’amuntegament de residus agrícoles i de compostatge hauran d’estar situades en un lloc poc visible i lluny de la casa (per les olors o el vent dominant) i si convé apantallades amb tancaments vegetals integrats a l’entorn.
• Els contenidors de residus han d’estar en un lloc tancat i realitzat amb mur de pedra de la zona o similar i/o fusta integrats a l’entorn, sempre que aquesta norma no contradigui la normativa comunal vigent.
• El nombre de rètols publicitaris/indicatius utilitzats per a la difusió informativa de l’establiment ha de tenir en compte el que estableix el Manual de senyalitzacions d’orientació de la xarxa bàsica i s’ha de limitar al mínim possible, i sempre han de ser discrets i utilitzar colors i materials que s’integrin fàcilment al paisatge.
• Les possibles fonts de contaminació acústica (compressors, tancats de gossos, maquinària d’ús prolongat) han d’estar ubicades a una distància mínima de 60 metres al voltant de la casa o demostrar que disposen d’un sistema d’aïllament acústic adequat i eficient per minimitzar el soroll.
• L’enllumenat exterior d’accés a l’establiment ha d’estar orientat cap al terra.
• S’accepta la utilització d’enllumenat que realci la façana de l’edifici sempre que utilitzi llums del tipus LED o de baix consum i els colors de la llum utilitzats siguin tènues i monocolors.
• S’han de dissimular els tancaments metàl·lics amb arbustos d’espècies locals variades per dissimular al màxim la seva visió.
• Els aparcaments a l’exterior de l’edifici han de ser discrets, apantallats i/o integrats a l’entorn.

2. Volumetria 2.1 Casa rural:

a) Les edificacions existents destinades a l’activitat de casa rural d’abans de l’any 1960 no tenen cap límit de volumetria.

b) Les edificacions existents a partir de l’any 1960 i les edificacions de nova planta destinades a l’activitat de casa rural han d’estar compostes com a màxim de planta baixa, planta primera, planta segona i sotacoberta, sempre que no superin els 500 metres quadrats màxims de construcció. 2.2 Borda rural:

a) Les edificacions existents destinades a l’activitat de borda rural han d’estar compostes com a màxim de planta baixa, planta primera i sotacoberta, sempre que no superin els 400 metres quadrats per planta. Cada edificació destinada a borda rural ha de correspondre com a mínim a 3.000 metres quadrats de terreny. Les bordes rurals existents de més de 150 metres quadrats de planta no es poden ampliar.

b) Les edificacions de nova planta destinades a l’activitat de borda rural han d’estar compostes com a màxim de planta baixa, planta primera i sotacoberta, sempre que no superin els 150 metres quadrats per planta. Cada edificació destinada a borda rural ha de correspondre com a mínim a 3.000 metres quadrats de terreny.

3. La coberta i els materials de coberta Les cobertes de les edificacions han de respectar un seguit de criteris constructius en complementarietat amb la utilització imperativa de la llosa natural com a element extern de cobriment de la coberta. En la rehabilitació d’edificis vernaculars es recomana mantenir i recuperar la llosa original que es trobi en bon estat per ubicar-la novament un cop finalitzada la nova coberta. 3.1. Per a totes les edificacions Aquestes edificacions estan obligades a respectar els criteris que es detallen seguidament:

• Les vessants s’han de cobrir amb lloses de pissarra natural. De manera excepcional i sempre que les condicions del terreny i la integració de la construcció ho permetin s’accepta la utilització de vegetació tradicional per recobrir les cobertes de l’edificació.
• Integració dels equipaments tècnics necessaris a l’interior del volum de coberta, sense que en sobresurtin.
• Es prohibeix utilitzar metalls brillants i aparents en les cobertes.
• Les canals que es disposin a l’extremitat de les cobertes han de ser de llautó, cinc, coure integrats a la façana.
• Les finestres ubicades a la coberta no poden sobrepassar el pla de coberta, si bé s’acceptarà el petit marge corresponent a la finestra de la teulada. S’han de dissimular les antenes hertzianes a les cobertes i les antenes parabòliques de manera que no siguin visibles des de l’àmbit públic. Si hi ha algun dubte quant a la seva visibilitat, s’hi ha d’aplicar una pàtina de tonalitat fosca o cercar una altra ubicació a la mateixa coberta o a l’entorn de l’edifici.
• Les xemeneies i les extraccions de fums s’han de revestir totalment amb la mateixa pedra de les façanes.
• S’han d’excloure de la coberta altres instal·lacions de tot tipus com ara publicitat, climatitzacions, cartells, il·luminacions, etc. 3.2. Edificacions de nova planta i rehabilitacions Amb independència del compliment dels criteris referits a l’apartat 3.1 d’aquest apartat, els edificis de nova planta i les rehabilitacions han de complir el següent:
• Adoptar un volum de coberta a dues vessants en el cas d’edificacions noves, salvat que hi hagi coberta vegetal. En el cas de les rehabilitacions es podran mantenir les vessants existents.
• Es recomana agrupar totes les xemeneies i les extraccions de fums per limitar-ne la quantitat.
• Fer les canals de recollida d’aigua de coure, cinc, llautó o fusta. En el cas d’edificacions de nova planta s’ha d’implantar un sistema de recollida i aprofitament de l’aigua de pluja a les teulades, d’acord amb el que estableix el Reglament de construcció. En el cas de rehabilitacions d’edificis vernaculars, es recomana implantar aquest sistema de recollida i aprofitament de l’aigua de la pluja.

4. Obertures És important fomentar i mantenir en totes les construccions una distribució harmoniosa de les obertures.

• Les fusteries o els tancaments exteriors han de ser de fusta o materials assimilables a la fusta de color fosc mat.
• S’han d’excloure aquells vidres o altres materials que generin un efecte mirall.
• En el cas de tancaments d’obertures mitjançant persianes és obligatori utilitzar porticons de fusta o un material assimilable de color fosc.
• Es recomana utilitzar porticons de fusta o un material assimilable de color fosc per al tancament d’obertures.
• En els tancaments de les portes d’entrada i dels garatges (si n’hi ha), s’ha d’utilitzar la fusta o materials assimilables, de color fosc.
• Es permet instal·lar reixats tradicionals a les obertures, tipus estripagecs o aquells utilitzats en els edificis vernaculars de l’entorn

5. Façanes, murs i paraments Les façanes, els murs i els paraments dels edificis i del seu entorn han de respectar un seguit de criteris constructius amb la utilització imperativa de pedra de l’estil del país o similar com a element extern de cobriment de la totalitat dels murs, paraments i façanes en complementarietat de la fusta o un material assimilable per al tancament de les obertures i la decoració dels llindars. 5.1. Per a totes les edificacions Amb independència de la normativa de construcció aplicable a cada cas, els edificis destinats a l’allotjament turístic rural han de disposar d’una imatge exterior homogènia respecte dels elements que conformin les façanes i els murs adjacents. Pel que fa a la façana de l’edifici s’estableixen els criteris següents:

• Es prohibeixen els enllaços elèctrics o telefònics visibles a les façanes. (Les connexions dels serveis s’han de construir soterrades)
• En cas d’haver-hi elements a l’edifici per procurar ombra, s’han de construir amb els mateixos materials de la façana.
• S’ha d’evitar la presència a les façanes de l’edifici de tubs i/o canalitzacions de fums o d’aigua (exceptuant els baixants de la recollida d’aigua pluvial) que siguin visibles. S’han d’integrar a la construcció mitjançant un recobriment de pedra o una pàtina de color fosc mat que en minimitzi la visió.
• En cas d’edificis amb parets mitgeres o veïnes, les parets mitgeres vistes s’han de revestir de pedra. 5.2. Edificacions existents i rehabilitacions Amb independència del compliment dels criteris referits al punt 5.1 d’aquest apartat i amb l’objectiu de poder mantenir al màxim l’autenticitat i l’aspecte original de les construccions destinades a l’allotjament turístic rural, aquest document estableix els criteris següents:
• Les façanes de pedra vista dels edificis vernaculars s’han de restaurar amb cura i s’han de deixar amb un aspecte tan fidel a l’original com sigui possible.
• Per als edificis vernaculars es recomana mantenir i recuperar la pedra original per ubicar-la novament a les façanes o els murs de l’entorn de la construcció.
• Per als edificis vernaculars s’han d’excloure els afegits de nous elements decoratius i restaurar únicament els que hi havia en origen.
• Cal recuperar, en la mesura que es pugui, la fusteria original de llindes, marcs, tancaments, balcons i balustrades, en els edificis on n’hi hagi testimonis clars
• Únicament en els edificis vernaculars que disposin de façanes arrebossades de calç es pot mantenir l’arrebossat, mitjançant tècniques de consolidació o reposició prenent com a model la fisonomia inicial de l’edifici. Els llindars, en el supòsit que estiguin visibles, han de ser de pedra o fusta. No s’accepten llindars vistos amb bigues de formigó o similars. 5.3. Edificacions de nova planta Amb independència del compliment dels criteris referits al punt 5.1 d’aquest apartat, aquestes edificacions han de respectar els criteris que es detallen seguidament:
• Les noves construccions estan obligades a disposar de façanes recobertes de pedra de l’estil del país o similar en la seva totalitat, sense possibilitat d’utilitzar l’arrebossat de calç en cap façana. En aquest sentit es recomana que els nous edificis utilitzin l’ús d’aplacat de pedra amb junta de ciment com a model de recobriment de la façana. Aquesta mesura té l’objectiu de diferenciar externament els edificis de nova construcció rústica dels edificis de l’arquitectura vernacular. * Arquitectura vernacular: edificis històrics que segueixen les característiques pròpies de l’arquitectura popular de la zona.

Annex 3

Segell casa rural/borda rural – Agroturisme Casa o borda que ofereix els serveis que es detallen a continuació i que han estat agrupats de forma temàtica. El titular de l’allotjament rural ha de ser titular d’una explotació agrària degudament inscrita prop del Departament d’Agricultura, tenir un mínim de 0,2 UTH (unitats de treball humà) i 5 anys d’antiguitat al Registre d’Explotacions Agràries. S’ha de disposar d’un ítem de cada 1 dels 3 apartats següents: