Tota l'estructuració de l'oferta turística, com la que en part es pretén mitjançant aquesta Llei d'allotjaments turístics que té per objectiu essencial fixar la modalitat i la categoria dels allotjaments turístics, juntament amb altres elements complementaris, per a la seva regulació, ha de fer-se partint de les grans orientacions de la realitat turística actual.

En aquest sentit, i en l'àmbit internacional, les grans tendències que presenten els mercats turístics en el seu procés de globalització són les següents: Existència de grans empreses transaccionals del turisme, que configuren xarxes integrades de complexitat creixent, de gran capacitat financera i de control de mercats, amb capacitat per influir en les estructures i en les relacions de producció, distribució i consum turístics.

Segmentació creixent dels mercats turístics, d'acord amb l'aparició d'una demanda més exigent, més conscient dels seus drets com a consumidor, i amb una millor informació sobre les alternatives que li presenten les diferents destinacions.

Progrés tecnològic accelerat en el tractament de la informació, és a dir, l'emergència de noves formes de treball i la mediació en la demanda amb la possibilitat d'accedir directament a la terminal del potencial client turístic.

Aparició creixent de polítiques de marca amb un sistema potent i fiable de garanties per al consumidor i que suposin una certa homologació d'estàndards de qualitat.

Implantació d'estratègies de qualitat que harmonitzin les actuacions del sector privat i del sector públic per tal d'elevar la qualitat tant en la presentació dels serveis turístics com en la protecció del medi ambient.

L'anàlisi d'aquestes tendències, probablement, ja marca algunes de les línies mestres del que ha de ser una nova estructuració de l'oferta turística d'allotjament al Principat d'Andorra.

Aquesta regularització ha de tenir com un dels seus objectius bàsics el de vetllar perquè el nivell de qualitat que ofereixen els establiments dedicats professionalment a donar allotjament als turistes es correspongui amb uns preus totalment satisfactoris, ja que la qualitat del producte turístic i la satisfacció del client són fonamentals, atès que són les úniques maneres de conservar un cert prestigi turístic.

Davant dels reptes que planteja la nova estructuració econòmica internacional, l'oferta turística ha d'intentar arribar a una certa excel.lència del producte tant utilitzant les tecnologies noves com fent una organització correcta dels recursos humans de què es disposi.

En les empreses d'allotjament turístic cal millorar tots els processos interns i eliminar-ne al màxim les insuficiències.

El futur exigeix unes estructures empresarials orientades al mercat i al descobriment del client.

També serà important l'especialitat i la diferenciació.

Aquesta Llei té per objecte definir què s'entén per allotjament turístic, establir un marc tipològic bàsic per tal d'ésser desenvolupat posteriorment mitjançant disposicions reglamentàries que defineixin les diferents categories, els sistemes d'estàndard o els nivells de qualitat i també els segells d'especialitat o diferenciació, al mateix temps que preveure un marc normatiu per a la tipificació d'infraccions i sancions.

Font : BOPA

Capítol I. De les definicions bàsiques

Article 1 derogat des del 03/08/2017 (Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic)

Vigent des del 03/08/2017 · derogació · Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic (BOPA 2017-08-02) · 2 versions · pàgina de l'article ↗ · Font: bopa.mca.ad