Article 20

Article 20

Èquids destinats al sacrifici per al consum humà i registre de medicaments

1. Un animal equí es considera destinat al sacrifici per al consum humà, llevat que se certifiqui de manera irreversible el contrari a la secció IX, part II, del document d’identificació amb la signatura de:

a) el titular o el propietari, a la seva pròpia discreció, o

b) el titular i el veterinari responsable, que actua d’acord amb la reglamentació sobre medicaments veterinaris.

2. Abans d’iniciar qualsevol tractament de prescripció excepcional a èquids de medicaments veterinaris autoritzats per a espècies no productores d’aliments, o a qualsevol altre tractament que comporti l’administració d’un medicament autoritzat, el veterinari responsable ha de determinar la situació de l’animal equí, ja sigui com a animal destinat al sacrifici per al consum humà, que és el cas per defecte, ja sigui com a animal no destinat al sacrifici per al consum humà, com figura a la secció IX, part II, del document d’identificació.

3. Si el tractament a què es fa referència en l’apartat 2 d’aquest article no està permès per a un animal equí destinat al sacrifici per al consum humà, el veterinari responsable s’ha d’assegurar que l’animal equí en qüestió sigui declarat de forma irreversible com a “no destinat al sacrifici per al consum humà”:

a) emplenant i signant la secció IX, part II, del document d’identificació, i

b) invalidant la secció IX, part III, del document d’identificació.

4. Quan un animal equí s’hagi de sotmetre a un tractament amb alguna de les substàncies actives incloses a la llista de substàncies essencials per al tractament d’èquids, el veterinari responsable ha d’introduir en la secció IX, part III, del document d’identificació, la informació requerida sobre el medicament. El veterinari responsable ha d’anotar la data de l’última administració del medicament, d’acord amb el que s’hagi prescrit, i ha d’informar el titular sobre la data de finalització del temps d’espera fixat.