Article 19

Article 19

Mort d’èquids

1. Quan es produeixi el sacrifici o la mort de l’animal equí, s’han de prendre les mesures següents:

a) s’ha d’evitar un ús fraudulent posterior del microxip, especialment mitjançant la recuperació, la destrucció o l’eliminació in situ;

b) el document d’identificació s’ha d’invalidar amb l’estampa de la menció “no vàlid”, almenys a la primera pàgina;

c) s’ha d’enviar un certificat a l’organisme emissor en el qual es faci referència al nombre permanent únic de l’animal equí i en el qual s’indiqui que aquest animal ha estat sacrificat o ha mort, amb la data de la mort, i

d) s’ha de destruir el document d’identificació invalidat.

2. Les mesures que preveu l’apartat 1 les ha d’efectuar o supervisar:

a) el veterinari oficial:

i) en cas de sacrifici o mort com a conseqüència del control de malalties, o ii) després del sacrifici de l’animal; o bé

b) l’organisme encarregat de la gestió dels residus carnis en el cas d’eliminació o transformació de la canal en un centre degudament autoritzat.

3. Quan, com es requereix a l’apartat 1, lletra a, el transponedor no es pugui recuperar d’un animal equí sacrificat per al consum humà, el veterinari oficial ha de declarar la carn o la part de carn que contingui el microxip no apta per al consum humà.

4. No obstant el que disposa l’apartat 1, lletra d, i sense perjudici de les regles impreses en el document d’identificació per l’organisme emissor, el Departament d’Agricultura pot adoptar mesures per retornar el document invalidat.

5. En tots els casos de mort o pèrdua de l’animal equí no esmentat en aquest article, el titular ha de retornar el document d’identificació a l’organisme emissor adequat a què es fa referència a l’article 4, en un termini de trenta dies després de la mort o pèrdua de l’animal.