Article 3

Article 3

Disposicions comunes a la identificació de clients i veritables drethavents Els subjectes obligats han d’identificar i verificar el client i el seu veritable drethavent:

a) Abans de realitzar cap transacció o establir qualsevol relació de negoci, sense perjudici de les excepcions establertes a l’article 49 bis de la Llei. Aquesta obligació no és aplicable en relació amb clients ocasionals de les entitats bancàries que demanin realitzar transaccions per valor igual o inferior a 1.250 euros o el seu contravalor en qualsevol altra divisa. Als efectes d’aquest límit, es considera l’import d’una o diverses transaccions quan sembli que entre aquestes transaccions hi hagi algun tipus de relació.

b) Quan hi hagi sospites d’un acte de blanqueig o finançament del terrorisme, sense que en aquest cas sigui aplicable cap excepció o llindar d’import mínim establerts en altres preceptes.

c) Quan tinguin dubtes sobre la veracitat dels documents, informacions i qualsevol altres dades obtingudes prèviament als efectes de la identificació i verificació de clients i beneficiaris efectius. En el cas que hi hagi comptes numerats, els subjectes obligats financers han de garantir el compliment de les obligacions previstes en la Llei. En particular, els subjectes obligats financers han d’identificar i verificar el client i el beneficiari efectiu d’aquests comptes i mantenir la documentació corresponent a disposició dels òrgans de control intern, la UIF i les altres autoritats competents. En aplicació de l’apartat 6 de l’article 49 bis de la Llei, els subjectes obligats no estableixen ni mantenen relacions de negoci amb persones o entitats jurídiques amb accions o participacions representades mitjançant títols al portador quan no es pot determinar l’estructura de propietat i control.