Article 2

Article 2

Persones políticament exposades

1. Segons el que preveu l’article 41 de la Llei, s’entén per: 1.1. Funcions públiques importants:

a) Caps d’Estat, caps de Govern, ministres, sotssecretaris i secretaris d’Estat.

b) Parlamentaris.

c) Membres de tribunals suprems, tribunals constitucionals o altres altes instàncies judicials les decisions de les quals no admetin normalment recurs, excepte en circumstàncies excepcionals.

d) Membres de tribunals de comptes o dels consells de bancs centrals.

e) Ambaixadors, encarregats de negocis i alts funcionaris de les forces armades.

f) Membres dels òrgans d’administració, de gestió o de supervisió d’empreses de propietat estatal. Cap de les categories anteriors no comprèn els funcionaris de nivells intermedis o inferiors. Les funcions públiques exercides a nivells inferiors en l’àmbit nacional no s’han de considerar, en principi, importants. No obstant això, quan l’exposició política sigui comparable a la de funcions similars ocupades a escala nacional, els subjectes obligats han de valorar, basant-se en una anàlisi del risc, si els qui exerceixen aquestes funcions públiques han de ser considerats persones políticament exposades. 1.2. Familiars més propers:

a) El cònjuge.

b) Tota persona que, conformement a la legislació nacional, sigui assimilable al cònjuge.

c) Els fills i els seus cònjuges o persones assimilables a cònjuges.

d) Els pares. 1.3. Persones reconegudes com a afins: Persones físiques que, de manera notòria, participin en el control d’entitats o d’estructures jurídiques conjuntament amb alguna de les persones esmentades en els apartats 1.1 i 1.2, o que hi mantinguin un altre tipus de relacions empresarials estretes. La consideració de persones reconegudes com a afins és aplicable en la mesura que la relació amb la persona afí sigui de coneixement públic o el subjecte obligat tingui raons per creure que existeix tal relació. En conseqüència, el coneixement d’aquesta condició no requereix o pressuposa una investigació activa per part dels subjectes obligats.

2. Sense perjudici de l’aplicació de les mesures de diligència reforçada, si resultés convenient d’acord amb una anàlisi en funció del risc, els subjectes obligats no estan obligats a considerar que una persona pertany al mitjà polític quan hagi transcorregut almenys un any des de la data en què deixi d’ocupar formalment una funció pública important, d’acord amb el contingut de l’apartat 1.1 d’aquest article.