Article 48

Article 48

Cooperació internacional en matèria de lluita contra l’abús de mercat

1. L’INAF col·labora amb autoritats estrangeres competents en matèria d’abús de mercat quan aquesta col·laboració sigui necessària per a la consecució de les seves funcions respectives, en aplicació de les facultats que li són conferides per la legislació vigent. L’INAF assisteix altres autoritats competents estrangeres en matèria d’abús de mercat intercanviant informació i cooperant en el marc d’investigacions.

2. Cada sol·licitud d’informació o d’assistència rebuda per l’INAF en matèria d’abús de mercat és objecte d’una anàlisi per determinar si aquesta sol·licitud dóna compliment als requisits establerts en aquest article. En el cas que l’INAF consideri que la petició d’una altra autoritat competent en matèria d’abús de mercat dóna compliment a aquests requeriments, comunica, en el més breu termini de temps possible, a aquesta autoritat la informació requerida per tal de donar compliment a les disposicions previstes a l’apartat anterior i adopta immediatament les mesures que considera escaients per recopilar la informació sol·licitada. Si l’INAF no es troba en disposició de poder lliurar en el més breu termini de temps possible la informació sol·licitada, n’ha d’informar l’autoritat competent demandant i especificar-ne els motius.

3. L’intercanvi d’informacions o l’assistència en matèria d’abús de mercat per part de l’INAF estan sotmesos a les condicions següents:

a) les informacions intercanviades han de ser necessàries per a la consecució de les funcions de l’autoritat competent que les rep;

b) les informacions intercanviades estan sotmeses al secret en l’àmbit laboral i/o al secret professional de l’autoritat competent que les rep i el secret en l’àmbit laboral i el secret professional de dita autoritat han d’oferir garanties com a mínim equivalents a les conferides pel secret en l’àmbit laboral i pel secret professional als quals es troba sotmès l’INAF;

c) la informació facilitada per l’INAF només pot ser emprada per part de l’autoritat competent que la rep per a la finalitat per la qual aquesta informació li ha estat comunicada i aquesta autoritat competent ha de poder garantir que cap altre ús en serà fet. La sol·licitud d’informació o bé d’assistència efectuada per part d’una autoritat competent d’un altre estat pot ser rebutjada per l’INAF en els següents casos:

a) quan dit intercanvi d’informació o assistència pugui comportar perjudici a la sobirania, a la seguretat i/o a l’ordre públic d’Andorra;

b) quan s’hagi incoat un procediment judicial sobre la base dels mateixos fets i contra les mateixes persones davant dels tribunals andorrans;

c) quan hagi recaigut una resolució judicial definitiva sobre els mateixos fets i respecte a les mateixes persones davant dels tribunals andorrans; o

d) quan la sol·licitud provingui d’una autoritat competent en matèria d’abús de mercat d’un país que no atorga el mateix dret d’informació a l’INAF. En els casos esmentats en els apartats

b) i

c) immediatament anteriors, l’INAF notifica a l’autoritat competent demandant la informació més detallada possible sobre el procediment o la resolució judicial en qüestió.

4. Sense perjudici de les disposicions previstes legalment, l’INAF només pot utilitzar la informació rebuda en el marc de l’establert a l’apartat 1 en l’exercici de les seves funcions vinculades al present capítol i en relació amb els procediments administratius o judicials relacionats específicament amb l’exercici d’aquestes funcions.

5. Quan l’INAF és informat, per part d’una autoritat competent en matèria d’abús de mercat estrangera, que actes que incompleixen les lleis estrangeres en matèria d’abús de mercat han estat realitzats a Andorra, o que actes realitzats a l’estranger afecten instruments financers negociats en mercats reglamentats autoritzats a Andorra, l’INAF adopta les mesures apropiades. Així mateix, comunica els resultats de la seva intervenció a l’autoritat competent que l’ha informat i, en la mesura del possible, l’informa dels progressos significatius assolits.

6. L’INAF pot demanar a una autoritat competent estrangera en matèria d’abús de mercat que realitzi una investigació en el seu territori en aquesta matèria. Així mateix, pot demanar que personal de l’INAF acompanyi dita autoritat en aquesta investigació.

7. Quan una autoritat estrangera competent en matèria d’abús de mercat sol·licita a l’INAF que dugui a terme una investigació a Andorra, l’INAF dóna el seu consentiment sempre i quan no es produeixi cap dels fets llistats més endavant en aquest apartat. Així mateix, l’INAF pot permetre que el seu personal estigui acompanyat per agents de l’autoritat demandant quan així s’hagi establert en un acord de col·laboració bilateral o multilateral a aquests efectes. No obstant això, la investigació es troba íntegrament sota el control de l’INAF. L’INAF pot denegar la realització d’una investigació a petició d’una autoritat competent estrangera en matèria d’abús de mercat o bé denegar la participació en la investigació d’agents de dita autoritat:

a) si aquesta demanda pot comportar perjudici a la sobirania o a la seguretat i/o a l’ordre públic d’Andorra;

b) quan s’hagi incoat un procediment judicial sobre la base dels mateixos fets i contra les mateixes persones davant dels tribunals andorrans;

c) quan hagi recaigut una resolució judicial definitiva sobre els mateixos fets i respecte a les mateixes persones davant dels tribunals andorrans;

d) quan la demanda provingui d’una autoritat competent en matèria d’abús de mercat d’un país que no atorga el mateix dret d’informació a l’INAF; o

e) quan la demanda provingui d’una autoritat competent en matèria d’abús de mercat d’un país el secret en l’àmbit laboral i el secret professional del qual no ofereixin garanties com a mínim equivalents a les conferides pel secret en l’àmbit laboral i pel secret professional al qual es troba sotmès l’INAF. En els casos esmentats en les lletres

b) i

c) de l’apartat 7, l’INAF notifica a l’autoritat competent demandant la informació més detallada possible sobre el procediment o la resolució judicial en qüestió.