Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2

Article 1. Caràcter provisional de les mesures
Les mesures previstes en aquesta Llei tenen per objecte pal·liar les conseqüències de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2. L’aplicació de la Llei és limitada en el temps, fins que el Govern declari, per decret, la fi de la situació de crisi sanitària, llevat de la disposició final primera i del que es desprengui altrament de les disposicions d’aquesta Llei i en qualsevol cas fins per tot el 31 de desembre del 2020.

Article 2. Continuïtat dels contractes de treball
1. Les empreses que hagin suspès l’activitat, tant obligatòriament per decret del Govern com voluntàriament, o que estiguin sotmeses a un règim de guàrdia o permanència per decret del Govern, mantenen l’obligació de satisfer a les persones assalariades el salari fix convingut en el contracte de treball vigent en cada moment, llevat que les hagin acomiadat o que hagin optat per la suspensió temporal del contracte de treball o la reducció de la jornada laboral, en els termes que estableix la secció tercera d’aquest capítol, o que hagin pactat de mutu acord una reducció de la jornada laboral.
2. El procediment de suspensió dels contractes de treball per cas fortuït o força major previst en l’article 41 de la Llei 31/2018 , del 6 de desembre, de relacions laborals no és aplicable a la suspensió temporal d’activitat de les empreses per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, sigui obligatòria o voluntària. Les suspensions sol·licitades per aquesta causa amb posterioritat al dia 14 de març del 2020 no es poden prendre en consideració i no produeixen cap efecte.

Article 3. Modificació d’horaris
Fins que el Govern no declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, i durant els catorze dies naturals següents, no és aplicable el termini d’avís anticipat per modificar horaris de treball que estableixen els articles 54, 55 i 59 de la Llei 31/2018 , del 6 de desembre, de relacions laborals.

Article 4. C anvi de funcions
Fins que el Govern no declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, l’empresa pot canviar de funcions la persona assalariada, quan aquest canvi tingui com a finalitat reorganitzar el treball o els torns de treball per complir de forma més eficaç les recomanacions o les instruccions dictades per les autoritats competents. Aquesta modificació de funcions no pot comportar una reducció del salari convingut en el contracte de treball.

Article 6. Regles de compensació del temps no treballat
1. El període en què la persona assalariada no pot realitzar la seva prestació laboral ordinària per causa de la suspensió total o parcial de l’activitat de l’empresa o de part de l’empresa, o com a conseqüència de la davallada en la xifra de negoci de l’empresa per la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, es pot remunerar d’acord amb les regles següents:
a) La meitat de les hores no treballades ha de ser remunerada per l’empresa sota la figura del permís retribuït.
b) L’altra meitat de les hores no treballades ha de ser igualment remunerada, i es compensa amb treball per la persona assalariada mitjançant els mecanismes que s’estableixen a continuació, i segons l’ordre següent:
i) Hores extraordinàries i festius del calendari laboral ja meritats. En primer lloc, es compensen amb les hores extraordinàries i amb les hores de jornades festives del calendari laboral que la persona assalariada tingui acumulades fins a la data en què ha deixat de treballar, si en té. La compensació de les hores es fa d’acord amb les condicions que estableix l’article 58.2 de la Llei 31/2018 , del 6 de desembre, de relacions laborals, i no requereix l’acord de les parts ni el consentiment de la persona treballadora. ii) Hores extraordinàries i festius del calendari laboral a futur. Un cop exhaurida la compensació prevista a l’apartat
i) anterior, l’empresa i la persona assalariada poden pactar, per escrit, la compensació d’hores extraordinàries aplicant un còmput de compensació horària de treball a futur i de festius del calendari laboral que es prevegi treballar a futur, amb límit fins al 31 de desembre del 2020. En aquesta compensació no s’aplica l’increment previst en l’article 58.2 de la Llei 31/2018 , del 6 de desembre, de relacions laborals. iii) Vacances. En tercer lloc, les hores de treball no realitzades que ha de compensar la persona assalariada se satisfan amb vacances. El nombre màxim de dies de vacances que es poden emprar en aquesta compensació és de la meitat de les vacances que es generin durant l’any en curs: - Quan les vacances estiguin pactades en dies laborables, la compensació de les hores és per dia de treball efectiu, d’acord amb la jornada diària pactada. - Quan les vacances estiguin pactades en dies naturals, la conversió d’hores degudes en dies naturals es fa d’acord amb la fórmula que s’indica a continuació. El resultat s’arrodoneix a la part sencera del nombre, descartant la part decimal. Fòrmula.pdf Si, en aplicació del que estableix aquest apartat, la persona assalariada veiés reduït el dret de vacances anuals a una xifra inferior a vint-i-un dies naturals o setze dies hàbils, aquesta persona pot optar per exercir el dret a vacances fins a completar els vint-i-un dies naturals o els setze dies hàbils durant l’any 2020, però els dies de vacances que faci en virtut d’aquesta norma no han de ser remunerats per l’empresa o bé han de ser compensats amb un crèdit de dies de vacances sobre l’any 2021, a elecció de la persona assalariada. iv) Còmput de compensació horària a compte de treball futur. Quan l’aplicació dels mecanismes previstos als apartats i), ii) i iii) anteriors no resulti suficient per compensar el deute d’hores de treball de la persona assalariada, l’empresa pot aplicar, sense que sigui objecte de negociació col·lectiva, un còmput de compensació horària de treball a futur, amb límit fins al 31 de desembre del 2020. Les hores no treballades durant el període de suspensió de l’activitat es poden compensar amb hores extraordinàries que es preveu que es realitzin en treball futur. En aquesta compensació no s’aplica l’increment previst en l’article 58.2 de la Llei 31/2018 , del 6 de desembre, de relacions laborals.
2. En cas d’acomiadament de persones assalariades que hagin acumulat hores a favor de l’empresari a compte de treball futur o de vacances, els imports corresponents no podran ser descomptats en el càlcul de la quitança. Queden exclosos d’aquesta prohibició els casos d’acomiadaments disciplinaris i els casos de desistiment de la persona assalariada, sempre que el desistiment no tingui com a origen l’incompliment de l’empresari.

Article 7. Objecte
1. Aquesta secció té per objecte regular la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral que tinguin l’origen en la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2.
2. Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per suspensió temporal del contracte de treball el període temporal durant el qual la persona assalariada continua d’alta a l’empresa però veu suspès o reduït el desenvolupament efectiu de la jornada laboral.

Article 8. Àmbit objectiu aplicable
1. La suspensió temporal dels contractes de treball i la reducció de la jornada laboral són aplicables a les persones assalariades i a les persones que realitzen una activitat per compte propi. Si bé no és necessari que ambdós modalitats concerneixen la totalitat d’aquestes persones dins l’empresa, ni de la mateixa manera, cal, per contra, que l’afectació d’aquestes mesures es planifiqui equitativament entre les persones assalariades de la mateixa categoria professional, establint si és necessari torns rotatius, i proporcionalment entre les diferents categories, llevat que existeixi una causa justificada per no mantenir l’equitat i la proporcionalitat que s’ha de motivar en la sol·licitud presentada davant el ministeri competent en matèria de treball.
2. Només es poden acollir a les disposicions d’aquesta secció les empreses legalment establertes a Andorra, les persones assalariades de la qual hagin estat donades d’alta en l’empresa amb anterioritat a la declaració pel Govern de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, i les persones que realitzen una activitat per compte propi i que hagin iniciat aquesta activitat amb anterioritat a la declaració esmentada.

Article 9. Àmbit temporal aplicable
L’aplicació de la suspensió temporal dels contractes de treball i de la reducció de la jornada laboral se circumscriu al període comprès entre l’1 de maig del 2020 i fins als 180 dies naturals posteriors al dia en què el Govern declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2. En tot cas, aquest àmbit temporal no pot anar més enllà del 31 de desembre del 2020.

Article 10. Definicions
Als efectes d’aquesta secció, s’entén per:
a) Empresa: els empresaris i les persones que realitzen una activitat per compte propi, d’acord amb la definició prevista a l’article 11 de la Llei 31/2018 , del 6 de desembre, de relacions laborals, i els patrons domèstics. No obstant això, la persona que realitza una activitat per compte propi que hagi estat suspesa, tant obligatòriament per decret del Govern com voluntàriament, o que estigui sotmesa a un règim de guàrdia o permanència per decret del Govern, pot disposar de les prestacions definides en l’article 18, sempre que no es tracti d’administradors de societats, excepte que siguin professionals que duguin a terme la seva activitat de manera efectiva a través d’una societat mercantil de la qual siguin els administradors.
b) Persona assalariada: les persones assalariades i els socis que presten un servei o realitzen una obra per compte d’una societat a canvi d’un salari, d’acord amb la definició prevista a l’article 10 de la Llei 31/2018 , del 6 de desembre, de relacions laborals, que estiguin donades d’alta i cotitzin a la Caixa Andorrana de Seguretat Social abans de la declaració pel Govern de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2.

Article 11. Empreses i empresaris individuals beneficiaris i requisits
1. Es poden acollir a la suspensió temporal dels contractes de treball o a la reducció de la jornada laboral les empreses que compleixin cumulativament els requisits següents:
a) Que estiguin establertes legalment al Principat d’Andorra.
b) Que hagin suspès l’activitat, tant obligatòriament per decret del Govern com voluntàriament; que estiguin sotmeses a un règim de guàrdia o permanència per decret del Govern; o que estiguin obertes i autoritzades a obrir per decret del Govern però demostrin una davallada en la xifra de negoci igual o superior al 50% (havent comparat el període comprès entre l’1 d’abril i el 30 d’abril del 2020 amb el mateix període de l’any immediatament anterior o, en cas d’empreses no constituïdes i en activitat en aquella data, amb el període comprès entre l’1 de febrer i el 29 de febrer del 2020), o que, malgrat que no demostrin la davallada de la xifra de negoci esmentada, justifiquin que la reducció de la xifra de negoci ha estat d’un volum tan elevat que pot posar en perill la viabilitat futura de l’empresa, sempre que el ministeri competent en matèria de treball hi doni el vistiplau de forma expressa.
c) Que no tinguin deutes amb l’Administració pública, llevat que aquests deutes estiguin en curs de regularització, i que hagin satisfet íntegrament el salari de les seves persones assalariades durant com a mínim els mesos de març i abril del 2020.
2. No es poden acollir a la suspensió temporal dels contractes de treball o a la reducció de la jornada laboral les empreses que només porten a terme l’activitat durant la temporada d’hivern.

Article 12. Modalitats
Les empreses poden tramitar la sol·licitud d’acord amb les modalitats següents:
a) La suspensió temporal dels contractes de treball.
b) La reducció de la jornada laboral de les persones assalariades que no sigui superior al 75% d’aquesta jornada.
c) Les dos modalitats anteriors proporcionals i/o cumulatives en funció de les necessitats de l’empresa i de les persones assalariades.

Article 13. Procediment
1. Les sol·licituds inicials de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral presentades per empreses que tinguin suspesa l’activitat, tant obligatòriament per decret del Govern com voluntàriament, o que estiguin sotmeses a un règim de guàrdia o permanència per decret del Govern, si bé s’han d’acompanyar de la documentació requerida i esmentada a l’article 14, s’entenen autoritzades pel ministeri competent en matèria de treball a partir de la presentació de la sol·licitud, sempre que hagin procedit al període de consultes que estableix l’apartat 4 d’aquest article, si escau.
2. Les sol·licituds inicials de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral presentades per empreses que estiguin obertes i autoritzades a obrir per decret del Govern s’han d’acompanyar de la documentació requerida i esmentada a l’article 14 i han de ser autoritzades expressament pel ministeri competent en matèria de treball, després d’haver procedit al període de consultes que estableix l’apartat 4 d’aquest article, si escau. Aquesta autorització s’ha de concedir o denegar en el termini màxim de cinc dies hàbils a partir del dia que es presenti la sol·licitud. Tanmateix, en cas contrari, el silenci té la consideració de positiu.
3. Les sol·licituds de prolongació de la suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral més enllà de la data en què han estat autoritzades inicialment, s’han d’acompanyar de la documentació actualitzada requerida i esmentada a l’article 14, i han de ser en tots els casos autoritzades expressament pel ministeri competent en matèria de treball. Aquesta autorització s’ha de concedir o denegar en el termini màxim de cinc hàbils a partir del dia que es presenti la sol·licitud. Tanmateix, en cas contrari, el silenci té la consideració de positiu.
4. Sempre que s’hagi nomenat representants dels assalariats amb anterioritat a la declaració pel Govern de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, de forma prèvia al moment en què l’empresa sol·liciti prop del ministeri competent en matèria de treball la suspensió dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral, ha d’iniciar un període de consultes amb aquests representants dels assalariats, per un període màxim de cinc dies naturals. L’empresa ha de comunicar per escrit o per mitjans telemàtics que en deixin constància escrita o gravació en qualsevol suport, als representants dels assalariats, les causes concretes que motiven l’aplicació de la suspensió temporal dels contractes de treball o de la reducció de la jornada laboral; la relació no nominativa de les persones assalariades afectades, amb la seva antiguitat i la categoria professional a la qual pertanyen; el període que es preveu que duri la suspensió dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral, i els criteris que s’han seguit per determinar les persones assalariades afectades. La comunicació s’ha d’acompanyar d’una memòria explicativa de l’existència de les causes econòmiques que s’al·leguen i de la procedència i la raonabilitat de les mesures adoptades. Durant el període de consultes, que es pot celebrar per mitjans telemàtics, les parts han de negociar de bona fe amb la finalitat d’assolir un acord. El ministeri competent en matèria de treball vetlla perquè aquest període de consultes es desenvolupi adequadament i sigui efectiu, i pot fer els advertiments i les recomanacions que consideri oportuns, com també sol·licitar la informació i la documentació complementàries que escaiguin. Les parts poden designar un mediador, sense que això pugui suposar una ampliació del període de consultes. Durant el període de consultes s’ha d’aixecar acta de cada reunió. Les actes, que en cas d’haver-se celebrat les consultes telemàticament, poden substituir-se per una gravació, si així ho han acordat les parts, s’han de trametre posteriorment, juntament amb la documentació que les acompanyi, al ministeri competent en matèria de treball. Les comunicacions que es portin a terme durant el període de consultes es poden fer per qualsevol mitjà, àdhuc telemàtic, que hagin validat prèviament les parts.
5. Un cop la sol·licitud de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral ha estat autoritzada tàcitament o expressament pel ministeri competent en matèria de treball, segons el cas, l’empresa ho ha de notificar a cadascuna de les persones assalariades afectades de forma fefaent, en el termini màxim dels tres dies hàbils següents. Aquesta notificació s’ha de fer per escrit mitjançant carta certificada amb avís de recepció, per conducte notarial o del saig, per servei de missatgeria o lliurant-la directament a la persona assalariada, que ha de signar-ne la recepció amb la menció de la data o, si es nega a signar, en presència de dos testimonis. També es pot fer per qualsevol altre mitjà, àdhuc telemàtic, sempre que permeti la recepció íntegra a la persona assalariada del contingut de la comunicació escrita. A la comunicació cal adjuntar-hi sempre una còpia de la resolució del ministeri competent en matèria de treball, si n’hi ha, i s’hi ha de fer constar que es posa a disposició de la persona assalariada, si així ho sol·licita, la informació esmentada al segon paràgraf de l’apartat 4 anterior, en allò que la concerneixi.

Article 14. Documentació
1. A la sol·licitud de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral, l’empresa hi ha d’incloure com a mínim la documentació i la informació següents:
a) La documentació justificativa de les causes concretes que provoquen la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral, i que la situació és conjuntural a l’activitat, total o parcial, de l’empresa.
b) La memòria explicativa de la situació que exposi de forma detallada els motius que justifiquen la presentació de la sol·licitud i la raonabilitat de les mesures demanades.
c) A fi i efecte d’acreditar el compliment dels requisits que estableix la lletra
b) de l’apartat 1 de l’article 11, cal aportar en el cas de les societats mercantils, els comptes anuals provisionals de l’exercici anterior, més un balanç a la data de la sol·licitud, i en el cas d’empresaris individuals, un compte de guanys i pèrdues i un balanç de l’exercici anterior, més un balanç a la data de la sol·licitud. En tot cas, cal aportar un extracte bancari dels comptes bancaris de l’exercici del 2020, en qualsevol suport.
d) La declaració responsable de compliment dels requisits i les condicions necessaris perquè l’empresa es pugui acollir a la suspensió temporal dels contractes de treball o a la reducció de la jornada laboral. La declaració responsable ha d’incloure l’autorització de l’empresa al ministeri competent en matèria de treball per a l’intercanvi de les seves dades entre les administracions públiques, les entitats bancàries i les altres entitats per efectuar les verificacions oportunes sobre la veracitat i l’adequació de la informació proporcionada per l’empresa.
e) La relació nominativa i amb el número de cens de les persones assalariades afectades, amb la seva antiguitat i la categoria professional a la qual pertanyen, els criteris que s’han seguit per determinar les persones assalariades afectades i el contracte de treball corresponent. En cas que alguna de les persones assalariades hagi comunicat a l’empresa el seu desacord amb la mesura adoptada, cal aportar una còpia de la comunicació corresponent.
f) La previsió del calendari amb els dies de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral previstos, individualitzat per cada lloc de treball afectat. Si es tracta d’una reducció de la jornada laboral, s’ha de definir el percentatge de disminució temporal, computada sobre la base diària, setmanal, mensual, trimestral, semestral o anyal, segons escaigui, i el nou horari de treball que s’aplica per a cada persona assalariada concernida.
g) El període d’inici i la durada estimada de la suspensió temporal dels contractes de treball o de la reducció de la jornada laboral demanada.
h) El full de declaració nominativa de la Caixa Andorrana de Seguretat Social corresponent als mesos de febrer, març i abril del 2020, i el justificant del pagament dels salaris dels mesos de març i abril del 2020.
2. Les empreses a les quals s’ha autoritzat tàcitament o expressament, segons el cas, la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral, han de presentar com a mínim cada dos mesos al ministeri competent en matèria de treball tota la documentació o la informació actualitzada de què disposin i que es detalla a l’apartat 1 anterior.
3. En cas que el ministeri competent en matèria de treball comprovi la inexactitud o la falsedat de la informació facilitada, pot revocar la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral, sense perjudici de l’aplicació de les disposicions que estableixen els articles 22 i següents.

Article 15. Modificacions
1. Les sol·licituds de modificació de l’abast de la suspensió temporal dels contractes de treball o de la reducció de la jornada laboral, si bé s’han d’acompanyar de la documentació requerida i esmentada a l’article 14, s’entenen autoritzades pel ministeri competent en matèria de treball a partir de la presentació de la sol·licitud.
2. No obstant el que estableix l’apartat 1 anterior, en cas que la sol·licitud de modificació comporti ampliar el nombre de persones afectades per la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral, o ampliar l’abast de la reducció esmentada encara que no afecti més persones, s’ha d’acompanyar de la documentació requerida i esmentada a l’article 14 i ha de ser autoritzada expressament pel ministeri competent en matèria de treball, després d’haver procedit al període de consultes que fixa l’apartat 4 de l’article 13, si escau. Aquesta autorització s’ha de concedir o denegar en el termini màxim de cinc dies hàbils a partir del dia de la presentació de la sol·licitud. Tanmateix, en cas contrari, el silenci té la consideració de positiu.

Article 16. Vigència i recurs
1. En cas que la sol·licitud de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral hagi estat autoritzada tàcitament o expressament, segons el cas, la suspensió o la reducció esmentades prenen efectes a partir de l’endemà del dia en què l’empresa ha presentat la sol·licitud prop del ministeri competent en matèria de treball, llevat que la sol·licitud o la resolució del ministeri esmentat ho estableixin altrament.
2. En qualsevol dels casos, les resolucions del ministeri competent en matèria de treball són susceptibles de recurs en els termes que estableix el Codi de l’Administració, tant per part de l’empresa com per part de les persones assalariades concernides. No obstant això, el recurs administratiu s’ha de resoldre en el termini màxim de vuit dies hàbils.

Article 17. Prestació de les persones assalariades
1. La persona assalariada concernida per la suspensió temporal del seu contracte de treball percep la prestació prevista com segueix:
a) L’import equivalent al salari mínim interprofessional (1.083,33 euros) per la jornada legal ordinària o bé per la part proporcional queda íntegrament garantit, sense perjudici de la retenció de la cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social de la part de la persona assalariada corresponent a la prestació percebuda.
b) En cas que el salari fix de la persona assalariada, tenint en compte la mitjana dels darrers dotze mesos o la part proporcional si és un període inferior en el mateix lloc de treball, estigui situat entre el salari mínim interprofessional (1.083,33 euros) i el salari mitjà (2.129,44 euros), l’escreix entre el salari mínim i el salari fix que percep la persona assalariada es redueix en els percentatges següents:
i) 30% entre 1.083,34 euros i 1.432,03 euros. ii) 40% entre 1.432,04 euros i 1.780,74 euros. iii) 50% entre 1.780,75 euros i 2.129,44 euros.
c) En cas que el salari fix de la persona assalariada, tenint en compte la mitjana dels darrers dotze mesos o la part proporcional si és un període inferior en el mateix lloc de treball, estigui situat entre el salari mitjà (2.129,44 euros) i el doble del salari mitjà (4.258,88 euros), a més de la reducció que correspongui d’acord amb la lletra
b) anterior, l’escreix entre el salari mitjà i el salari fix que percep la persona assalariada es redueix en els percentatges següents:
i) 70% entre 2.129,45 euros i 2.839,25 euros. ii) 80% entre 2.839,26 euros i 3.549,07 euros. iii) 91% entre 3.549,08 euros i 4.258,88 euros.
d) No es té en compte per calcular la prestació la part del salari que percebi la persona assalariada i que superi el doble del salari mitjà (4.258,88 euros).
2. El pagament de la prestació de la persona assalariada que resulti de la suma i les reduccions establertes a l’apartat 1 anterior va a càrrec de l’empresa i el Govern a raó del 25 i el 75%, respectivament. Tanmateix, si l’empresa no pot fer front a la part de la prestació que va càrrec seu per causa de dificultats financeres, es pot finançar mitjançant un programa de crèdits a interès zero, en les condicions que s’estableixin reglamentàriament.
3. En cas que la persona assalariada treballi per compte de més d’una empresa i acabi percebent en concepte de salari i de prestació una quantitat total superior al doble del salari mitjà, ho ha de comunicar al ministeri competent en matèria de treball i a la Caixa Andorrana de Seguretat Social a l’efecte de procedir a la no percepció, total o parcial, o, eventualment, al rescabalament de l’escreix que li hagi satisfet el Govern.
4. En el supòsit de reducció de la jornada laboral, la prestació corresponent a la part de la jornada reduïda es calcula d’acord amb les normes establertes als apartats 1 i 2 anteriors, prenent com a referència la jornada legal ordinària de quaranta hores setmanals; després el resultat obtingut es minora de forma proporcional a la reducció de la jornada.
5. Si la jornada laboral de la persona assalariada era inferior a la jornada legal ordinària de quaranta hores setmanals, o responia a qualsevol altra distribució horària prevista a la Llei 31/2018 , del 6 de desembre, de relacions laborals, la prestació es calcula d’acord amb les normes establertes als apartats 1 i 2 anteriors, prenent com a referència la jornada legal ordinària de quaranta hores setmanals; després el resultat obtingut es minora o s’adapta de forma proporcional a la jornada inferior o distribuïda diferentment que tenia la persona assalariada.

Article 18. Prestacions de les persones que realitzen una activitat per compte propi
1. Les persones que realitzen una activitat per compte propi que hagi estat suspesa, tant obligatòriament per decret del Govern com voluntàriament, o que estigui sotmesa a un règim de guàrdia o permanència per decret del Govern, en qualsevol moment posterior al 13 de març del 2020, tenen dret a percebre mensualment les prestacions que es detallen a continuació, a partir de l’1 d’abril del 2020 i fins que el Govern decideixi altrament per decret, amb el benentès que un cop la suspensió obligatòria o el règim de guàrdia o permanència deixin de ser vigents només es té dret a percebre les prestacions esmentades si es justifica una davallada significativa de la xifra de negoci, en els termes que s’estableixin reglamentàriament. Aquesta prestació es calcula d’acord amb la base de cotització corresponent al mes de febrer del 2020 prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, tal com s’estableix en el quadre següent: Cotització Quota (euros) Sou base (euros) Prestació (euros) 25,00% 117,12 532,36 541,67 50,00% 234,24 1.064,72 1.083,33 62,50% 292,80 1.330,90 1.083,33 75,00% 351,36 1.597,08 1.083,33 100,00% 468,48 2.129,44 1.083,33 125,00% 585,60 2.661,80 1.083,33 137,50% 644,16 2.927,98 1.083,33 No obstant el que estableix aquest apartat, les persones que realitzen una activitat per compte propi i tenen una base de cotització del 125,00% o del 137,50%, a banda de complir els requisits que s’hi preveuen per tenir dret a la prestació detallada anteriorment, han de complir els altres requisits que el Govern estableixi per la via reglamentària. 1 bis . Les persones que han iniciat una activitat per compte propi entre l’1 i el 13 de març del 2020, ambdós dates incloses, i que compleixen les condicions que estableix aquest article i les normes que el desenvolupen tenen dret a la prestació corresponent a la base de cotització del 25% a què fa referència l’apartat 1 anterior. De la mateixa manera, les persones menors de 35 anys que exerceixen una activitat econòmica per compte propi i que s’han acollit al règim especial de l’article 223 quinquies de la Llei de la seguretat social, i que compleixen les condicions que estableix aquest article i les normes que el desenvolupen, tenen dret a la prestació corresponent a la base de cotització del 25% a què fa referència l’apartat 1 anterior, i també tenen els mateixos drets a les prestacions que es regulen en el règim especial esmentat.
2. Les persones que realitzen una activitat per compte propi i que al mateix temps, durant el mes anterior, siguin assalariades per compte d’una altra empresa o pensionistes i percebin una pensió o un salari global o, en cas que s’hagi suspès temporalment el seu contracte de treball o s’hagi reduït la seva jornada laboral, una prestació, no poden percebre per tots aquests conceptes una quantitat acumulada superior a la que els correspondria d’acord amb l’apartat 1 anterior. En aquest cas, l’import de la prestació a què fa referència l’apartat esmentat es minora d’acord amb el que s’ha mencionat. Tampoc no poden percebre les prestacions esmentades a l’apartat 1 anterior els administradors de societats, excepte que siguin professionals que duguin a terme la seva activitat de manera efectiva a través d’una societat mercantil de la qual siguin els administradors, ni les persones que tinguin deutes amb l’Administració pública, llevat que aquests deutes estiguin en curs de regularització.
3. El pagament de les prestacions esmentades a l’apartat 1 anterior va a càrrec del Govern.

Article 19. Pagament de les prestacions
1. Les prestacions a què fan referència els articles 17 i 18 i que són a càrrec del Govern són satisfetes a les persones assalariades i a les persones que realitzen una activitat per compte propi directament per part de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, a càrrec del pressupost general de l’Estat. Les empreses o les persones esmentades han de comunicar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, a través del document de cotització electrònic i abans del dia 28 de cada mes com a màxim, el salari fix i el nombre d’hores corresponent a la jornada laboral (legal o ordinària) que s’hagi pactat amb les persones assalariades anteriorment a la suspensió temporal del contracte de treball o a la reducció de la jornada laboral, i el salari que s’ha de pagar pel treball efectivament realitzat en el període mensual corresponent i el percentatge de reducció de la jornada laboral, si escau. Aquestes prestacions se satisfan en el termini que estableix l’apartat 1 de l’article 78 de la Llei 31/2018 , del 6 de desembre, de relacions laborals. Tanmateix, en cas que es presenti el document de cotització amb posterioritat al dia 28 del mes corresponent, les prestacions es poden satisfer en una data posterior.
2. Les prestacions i els salaris a què fa referència l’article 17 i que són a càrrec de l’empresa són satisfets a les persones assalariades directament per l’empresa en el termini que fixa l’apartat 1 de l’article 78 de la Llei 31/2018 , del 6 de desembre, de relacions laborals.
3. El ministeri competent en matèria de treball pot ordenar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social el bloqueig del pagament total o parcial de la prestació de les persones assalariades que, d’acord amb l’apartat 3 de l’article 17, hagin comunicat el que s’hi preveu, i en els altres casos en què en el marc del procediment de revisió s’hagi resolt sobre la improcedència de la prestació atorgada.

Article 20. Seguretat social
1. El Govern i l’empresa assumeixen el pagament a la Caixa Andorrana de Seguretat Social de la part empresarial de la cotització a la branca general (7%) de les prestacions a què fa referència l’article 17, de forma proporcional al percentatge de la prestació que és càrrec del Govern i de l’empresa. A més, es reté la cotització de la part corresponent a les persones assalariades a la branca general (3%) i a la branca de jubilació (3,5%), a càrrec d’aquestes persones. Les prestacions esmentades no cotitzen a la branca de jubilació per la part empresarial.
2. El Govern assumeix el pagament a la Caixa Andorrana de Seguretat Social de la cotització a la branca general (10%) de les prestacions a què fa referència l’article 18. Les prestacions esmentades no cotitzen a la branca de jubilació.
3. En el cas de reducció de la jornada laboral, l’empresari ha de seguir assumint el pagament de la part empresarial de la cotització del salari que satisfaci a les persones assalariades, tant a la branca general (7%) com a la branca de jubilació (8,5%), i retenir la cotització corresponent a aquestes darreres persones, tant a la branca general (3%) com a la branca de jubilació (3,5%).
4. En el supòsit de suspensió del contracte de treball o de reducció de la jornada laboral, les persones assalariades concernides que tinguin una incapacitat temporal deixen de percebre les prestacions a què fan referència els articles 17 i 18 i perceben la prestació econòmica que els correspondria d’acord amb la Llei de la seguretat social.
5. El període de suspensió del contracte de treball o de reducció de la jornada laboral computa com a període efectiu de cotització per donar dret a les prestacions d’incapacitat temporal per motiu de malaltia comuna o accident no laboral, a les prestacions de reemborsament, a les prestacions d’invalidesa derivades d’accident no laboral o malaltia comuna i per generar dret a les pensions de reversió i a capital per defunció. En el supòsit de reducció de la jornada laboral, la base de càlcul es determina tenint en compte tant el salari com la prestació percebuts.
6. En el supòsit d’una persona que realitzi efectivament l’activitat per compte propi en el marc del règim de guàrdia o permanència establert per decret del Govern, té dret a totes les prestacions per motiu d’accident laboral o malaltia professional.

Article 21. Incompatibilitats i altres vicissituds
1. Les persones assalariades concernides per la reducció de la jornada laboral no poden fer hores extraordinàries ni treballar en compensació de les hores que s’hagin pogut generar en aplicació de l’article 3 de la Llei 3/2020 , del 23 de març, de mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, i de l’article 6 d’aquesta Llei, mentre duri la reducció esmentada. A partir del dia en què se suspèn temporalment el contracte de treball o es redueix la jornada laboral d’una persona assalariada, no es poden seguir aplicant les regles de compensació del temps no treballat que estableix l’article 6. De la mateixa manera, les persones assalariades de les empreses que s’hagin acollit a la suspensió temporal del contracte de treball o a la reducció de la jornada laboral i que no estiguin concernides per aquesta suspensió o reducció no poden fer hores extraordinàries, sempre que no es tracti de persones que no són de la mateixa categoria professional.
2. Els períodes de suspensió temporal dels contractes de treball i de reducció de la jornada laboral no es tenen en compte per determinar el càlcul del salari als efectes de la retribució de la compensació econòmica per acomiadament no causal, de la compensació per pagament del període de preavís, si escau, i de la indemnització per acomiadament injustificat que preveu la Llei 31/2018 , del 6 de desembre, de relacions laborals .
3. Els períodes de suspensió temporal dels contractes de treball i de reducció de la jornada laboral es tenen en compte a l’efecte de computar l’antiguitat en l’empresa, però no computen a l’efecte de generar el dret a les vacances retribuïdes de la persona assalariada.
4. Les prestacions de les persones assalariades a què fa referència l’article 17 són incompatibles amb el finançament de la part empresarial de la cotització de les persones assalariades que estableix l’article 34.
5. Els períodes de suspensió temporal dels contractes de treball i de reducció de la jornada laboral no es tenen en compte a l’efecte de complir el requisit de treball permanent i efectiu exigit per renovar les autoritzacions d’immigració.

Article 22. Revisió i revocació de la sol·licitud
1. La sol·licitud de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral autoritzada tàcitament o expressament pel ministeri competent en matèria de treball, segons el cas, pot ser revisada mitjançant la instrucció de l’expedient corresponent, en el curs de la qual s’ha de donar audiència a l’empresa o la persona interessada.
2. Als efectes establerts a l’apartat 1 anterior, el ministeri competent en matèria de treball pot comprovar la veracitat de les dades consignades en les sol·licituds presentades per les empreses o les persones beneficiàries, sense perjudici que se’ls pugui demanar informació addicional per qualsevol concepte que tingui relació amb els criteris que es tenen en compte per autoritzar les prestacions derivades de la suspensió dels contractes de treball o de la reducció de la jornada laboral. El ministeri ha de garantir la protecció i la confidencialitat de les dades.
3. El ministeri competent en matèria de treball també pot revisar el compliment de l’obligació de les persones assalariades que estableix l’apartat 3 de l’article 17. La Caixa Andorrana de Seguretat Social ha de proporcionar, a petició del ministeri esmentat, la informació que permeti conèixer aquest compliment eventual.
4. En cas que el ministeri competent en matèria de treball comprovi la inexactitud o la falsedat de la informació facilitada, pot revocar, totalment o parcialment, la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral, mitjançant la tramitació de l’expedient corresponent. Si, a més, aprecia la comissió d’un fet tipificat com a infracció d’acord amb els articles 25 i següents, insta l’aplicació del règim sancionador que es regula als articles 23 i següents, sense perjudici de la responsabilitat civil i penal que es pugui derivar per aquests mateixos fets.
5. La revocació total o parcial de la suspensió temporal dels contractes de treball o de la reducció de la jornada laboral comporta l’obligació́ de l’empresa, de la persona que realitza una activitat per compte propi o de la persona assalariada que hagi percebut un import superior al que estableix l’apartat 3 de l’article 17, de retornar les prestacions i cotitzacions que han anat a càrrec del Govern. Igualment, l’empresa ha d’abonar a la persona assalariada la diferència entre l’import de la prestació percebuda, durant el període concernit, i el salari que li hauria correspost, i ha de procedir a la cotització íntegra corresponent prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
6. Correspon al ministre competent en matèria de treball la resolució dels expedients de revisió o revocació esmentats als apartats anteriors. Contra aquesta resolució es pot interposar recurs en els termes que estableix el Codi de l’Administració.

Article 23. Principis aplicables al règim sancionador
1. Són aplicables al règim sancionador derivat de la suspensió temporal dels contractes de treball i de la reducció de la jornada laboral els principis de legalitat, tipicitat, no concurrència, responsabilitat i proporcionalitat.
2. Les empreses i les persones que regularitzin voluntàriament la informació facilitada en el marc de la sol·licitud presentada, o que l’esmenin amb anterioritat a la notificació de la incoació de l’expedient de revisió corresponent, no incorren en responsabilitat per les infraccions tipificades als articles 25 i següents, sempre que aquesta regularització no afecti les prestacions efectivament percebudes.

Article 24. Disposicions generals del règim sancionador
1. Són infraccions, en el marc de la tramitació de les sol·licituds de suspensió dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral, les accions i les omissions contràries a la norma legal sempre que estiguin tipificades i sancionades per aquesta secció o per les normes generals del dret administratiu o laboral.
2. La responsabilitat de l’empresari ho és sense perjudici del dret de repetició contra les responsabilitats individuals dels professionals o les persones assalariades a càrrec de l’empresari que hagin col·laborat en els actes constitutius de la infracció.
3. Són subjectes responsables de les infraccions regulades als articles 25 i següents les persones físiques o jurídiques que entrin dins l’àmbit aplicable d’aquesta secció i que incorrin en les accions o omissions tipificades com a infracció en els articles esmentats.
4. Les infraccions, que es classifiquen en lleus, greus i molt greus, no poden ser objecte de sanció sense la instrucció prèvia de l’expedient corresponent de conformitat amb el procediment administratiu ordinari.

Article 25. Infraccions
1. Són infraccions lleus:
a) La notificació a la persona assalariada de l’autorització expressa o tàcita de la suspensió del contracte de treball o la reducció de la jornada laboral, per part del ministeri competent en matèria de treball, sense respectar les formalitats previstes a l’apartat 5 de l’article 13.
b) No posar puntualment a disposició de la persona assalariada, en cas que ho sol·liciti, la informació detallada a l’apartat 4 de l’article 13.
c) Qualsevol altre incompliment de les obligacions merament formals previstes en aquesta secció i que no estigui tipificat com una infracció greu o molt greu.
2. Són infraccions greus:
a) Falsejar o alterar la informació que no sigui de caràcter econòmic continguda en la documentació que acompanya les sol·licituds d’inici, prolongació o modificació de la suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral.
b) La manca de definició i notificació a la persona assalariada de les hores de reducció de la seva jornada laboral, d’acord amb el percentatge de disminució autoritzat pel ministeri competent en matèria de treball, així com del nou horari de treball que li és aplicable, d’acord amb la lletra
f) de l’apartat 1 de l’article 14.
c) Iniciar, prolongar o modificar la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral, després d’haver-ho sol·licitat al ministeri competent en matèria de treball, però sense haver procedit al període de consultes amb els representants dels assalariats quan són preceptives d’acord amb l’apartat 4 de l’article 13 o l’apartat 2 de l’article 15.
d) Iniciar, prolongar o modificar la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral després d’haver-ho sol·licitat però sense haver obtingut l’autorització expressa del ministeri competent en matèria de treball, sense perjudici del que disposen els apartats 2 i 3 de l’article 13 respecte del silenci positiu, i l’apartat 2 de l’article 15.
e) El retard en el pagament total o parcial de la part de les prestacions de la persona assalariada que va a càrrec de l’empresari de conformitat amb els apartats 1 i 2 de l’article 17.
f) Modificar l’abast de la suspensió temporal dels contractes de treball o de la reducció de la jornada laboral sense haver-ho comunicat al ministeri competent en matèria de treball, d’acord amb l’apartat 1 de l’article 15.
g) La manca de veracitat de les declaracions efectuades prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social que afectin les disposicions contingudes en aquesta secció, quan no es pugui sancionar d’acord amb la Llei de la seguretat social i les normes que la desenvolupen.
h) La manca de notificació a les persones assalariades de l’autorització expressa o tàcita de la suspensió dels contractes de treball o de la reducció de la jornada laboral, per part del ministeri competent en matèria de treball, a què fa referència l’apartat 5 de l’article 13.
i) La manca de lliurament als representants dels assalariats de la informació prevista a l’apartat 4 de l’article 13.
j) L’incompliment de l’obligació que les persones assalariades concernides per la reducció de la jornada laboral facin hores extraordinàries o treballin en compensació de les hores que s’hagin pogut generar en aplicació de l’article 3 de la Llei 3/2020 , del 23 de març, de mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, i de l’article 6 d’aquesta Llei, mentre duri la reducció esmentada.
k) L’incompliment de l’obligació que les persones assalariades de les empreses que s’hagin acollit a la suspensió temporal del contracte de treball o a la reducció de la jornada laboral i que no estiguin concernides per aquesta suspensió o reducció no facin hores extraordinàries, sempre que no es tracti de persones que no són de la mateixa categoria professional.
l) Qualsevol incompliment de les disposicions d’aquesta secció, quan no constitueixi una infracció lleu o molt greu i no se’n derivin perjudicis avaluables econòmicament.
m) La reincidència en la comissió d’una infracció lleu.
3. Són infraccions molt greus:
a) Falsejar la informació de caràcter econòmic continguda en la documentació que acompanya les sol·licituds d’inici, prolongació o modificació de la suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral.
b) Iniciar, prolongar o modificar la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral sense haver-ho sol·licitat al ministeri competent en matèria de treball d’acord amb els apartats 1, 2 i 3 de l’article 13, i l’apartat 2 de l’article 15.
c) L’impagament o els retards reiterats en el pagament total o parcial de la part de les prestacions de la persona assalariada que van a càrrec de l’empresari de conformitat amb els apartats 1 i 2 de l’article 17. S’entén per reiteració que hagi tingut lloc més d’un retard.
d) Obstruir l’acció del Servei d’Inspecció de Treball i, en concret, negar l’entrada a les dependències de l’empresa, no facilitar-li o falsejar la documentació requerida, o fer altres actes equiparables.
e) La manca de comunicació per part de la persona assalariada al ministeri competent en matèria de treball o a la Caixa Andorrana de Seguretat Social de la informació esmentada a l’apartat 3 de l’article 17.
f) El fet que la persona assalariada o la persona que realitza una activitat per compte propi treballin contravenint la suspensió temporal del contracte de treball o la reducció de la jornada laboral, llevat que en el cas de la persones que realitza una activitat per compte propi ho faci en compliment del règim de guàrdia i permanència.
g) Qualsevol incompliment de les disposicions d’aquesta secció, quan no constitueixi una infracció lleu o greu i se’n derivin perjudicis avaluables econòmicament.
h) La reincidència en la comissió d’una infracció greu.

Article 26. Prescripció de les infraccions i reincidència
1. Les infraccions previstes en l’article 25 prescriuen al cap de sis mesos si són lleus, al cap de dos anys si són greus i al cap de tres anys si són molt greus. La prescripció compta des del moment en què s’hagin comès les infraccions.
2. El termini de prescripció s’interromp per qualsevol actuació realitzada amb coneixement formal de l’empresa o la persona expedientada que s’adreci a la iniciació, la tramitació o la resolució del procediment sancionador.
3. S’entén que hi ha reincidència quan en el moment de cometre la infracció l’empresa o la persona concernida ha estat sancionada mitjançant una resolució ferma per una infracció de la mateixa gravetat, en el període dels tres mesos anteriors.

Article 27. Sancions
1. Les sancions a què es refereix aquest article s’entenen sense perjudici del reintegrament de les quantitats percebudes indegudament.
2. Les infraccions tipificades en aquesta Llei se sancionen de la manera següent:
a) Infracció lleu: multa de 500 a 1.000 euros.
b) Infracció greu: multa de 1.001 a 5.000 euros.
c) Infracció molt greu: multa de 5.001 euros a 25.000 euros.
3. Els criteris de graduació per determinar l’import de les sancions són els següents:
a) La negligència o la intencionalitat del subjecte infractor.
b) El frau o la connivència.
c) La reincidència genèrica.
d) El perjudici causat.
e) La capacitat econòmica de l’empresa.
f) Qualsevol altra circumstància que pugui agreujar o atenuar la graduació aplicable a la infracció comesa.
4. En funció de la gravetat dels fets, també es pot aplicar a les infraccions molt greus, a més de la multa, la prohibició de contractar amb l’Administració pública durant un període màxim de dos anys i/o de rebre cap ajut o subvenció pública per un període màxim de tres anys.

Article 28. Competència i procediment sancionadors
1. La competència per instruir l’expedient sancionador correspon al departament competent en matèria de treball, mitjançant el Servei d’Inspecció de Treball. El Servei d’Inspecció de Treball, d’ofici o a instància de part, es presenta a l’empresa o a qualsevol dels seus centres de treball, examina la documentació, verifica el compliment dels requisits i de les mesures i aixeca una acta de la inspecció efectuada. Les actes del Servei d’Inspecció de Treball tenen la presumpció d’exactitud, llevat de prova en contra.
2. La constatació d’una infracció per part del Servei d’Inspecció de Treball comporta la incoació de l’expedient sancionador corresponent d’acord amb el que disposen el Codi de l’Administració, el Reglament regulador del procediment sancionador i les disposicions complementàries aplicables.
3. Contra la resolució dictada pel Govern en l’expedient sancionador es pot interposar recurs en els termes del Codi de l’Administració.

Article 29. Prestacions econòmiques per incapacitat temporal per aïllament o diagnòstic del
SARS-CoV-2
1. Les persones assalariades i les persones que realitzen una activitat per compte propi afectades per una mesura d’aïllament forçós en aplicació del procediment d’actuació per evitar la propagació del SARS-CoV-2 que no puguin treballar, així com les persones diagnosticades del SARS-CoV-2, tenen dret a rebre les prestacions econòmiques per incapacitat temporal en les condicions que la Llei de la seguretat social estableix per al supòsit d’accident laboral o malaltia professional. L’equiparació es fa exclusivament a aquests efectes i a comptar del dia 14 de març del 2020.
2. Els prestadors de serveis de salut habilitats emeten els certificats d’incapacitat temporal de les persones diagnosticades de SARS-CoV-2 i de les persones especialment vulnerables a la infecció, a l’efecte d’iniciar els tràmits corresponents per generar el dret a les prestacions econòmiques d’incapacitat temporal. A més, els prestadors de serveis de salut notifiquen al ministeri competent en matèria de salut els casos diagnosticats de SARS-CoV-2 perquè el ministeri esmentat pugui efectuar les investigacions epidemiològiques oportunes. El ministeri competent en matèria de salut es coordina amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social per informar de les persones a les quals s’ha prescrit l’aïllament per tramitar les prestacions econòmiques d’incapacitat temporal. Els prestadors de serveis de salut són els encarregats de gestionar la certificació del final de la situació d’incapacitat temporal, la prolongació de la mateixa incapacitat i els canvis d’estat d’un tipus d’incapacitat temporal a un altre tipus, quan ells l’hagin atorgat.
3. Es considera com a data del fet causant aquella en què s’acordi l’aïllament, s’iniciïn els símptomes de la infecció o es diagnostiqui el virus a la persona assalariada o a la persona que realitza una activitat per compte propi, encara que el certificat de baixa s’expedeixi amb una data posterior.

Article 30. Prestacions econòmiques per a les persones diagnosticades del
SARS-CoV-2
1. Les persones assalariades i les persones que realitzen una activitat per compte propi i que treballen en activitats obertes i autoritzades a obrir per decret del Govern, i que han d’interrompre l’activitat laboral perquè s’acorda el seu aïllament o perquè han contret el SARS-CoV-2, tenen dret a rebre les prestacions econòmiques per incapacitat temporal sobre la base del 100% de la base de càlcul, amb la declaració prèvia de la contingència com a accident laboral. No poden disposar d’aquesta mesura les persones que tenen contractada una assegurança privada que els garanteixi una prestació substitutiva de salari en cas de baixa per malaltia o accident de treball. Les persones que realitzen una activitat per compte propi tampoc no poden accedir-hi si no es troben al corrent de pagament de les seves cotitzacions o no compleixen les condicions d’un ajornament sol·licitat prèviament. A més, a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, només poden servir-se d’aquesta mesura les persones assalariades i les persones que realitzen una activitat per compte propi que siguin professionals de l’àmbit sanitari o sociosanitari, i que al mateix temps treballen en activitats sotmeses a un règim de guàrdia i permanència, o obertes i autoritzades a obrir per decret del Govern des de l’inici de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2.
2. L’empresa ha de presentar la declaració d’accident laboral a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i justificar adequadament que la persona assalariada reuneix les condicions previstes a l’apartat 1 anterior.
3. La diferència entre la prestació que correspondria per accident laboral i el 100% de la base de càlcul es finança directament amb càrrec al pressupost de l’Administració general.
4. El Govern i la Caixa Andorrana de Seguretat Social s’intercanvien les dades de les persones afectades per aquesta mesura, a l’efecte que el Govern efectuï la transferència corresponent. L’Administració general i la Caixa Andorrana de Seguretat Social també poden sol·licitar i obtenir dades de les companyies d’assegurances amb l’únic efecte de verificar que es compleix la condició que les concerneix i que preveu l’apartat 1 anterior.

Article 31. Reducció de la cotització de les persones que realitzen una activitat per compte propi
1. Les persones que realitzen una activitat per compte propi i que declarin tenir una reducció significativa d’aquesta activitat, en els termes que s’estableixin reglamentàriament, degut a la situació d’emergència sanitària causada pel SARS-CoV-2, poden acollir-se a una base de cotització equivalent al salari mínim mentre el Govern no declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2.
2. La persona interessada ha de presentar una sol·licitud mitjançant el formulari facilitat per la Caixa Andorrana de Seguretat Social abans de la data límit per pagar la cotització del mes que correspongui, i la reducció de la cotització s’aplica a la mensualitat natural completa, sempre que es mantingui aquesta situació, o per la part del mes que correspongui.

Article 32. Suspensió temporal de la cotització de les persones que realitzen una activitat per compte propi
1. Les persones que realitzen una activitat per compte propi al Principat d’Andorra com a titulars d’un comerç o indústria amb activitat efectiva, com a titulars d’una autorització de professió liberal o com a titulars d’una explotació agrícola o ramadera, i que han suspès l’activitat, tant obligatòriament per decret del Govern com voluntàriament, o que estan sotmeses a un règim de guàrdia o permanència per decret del Govern, poden sol·licitar la suspensió temporal de la cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social només mentre la suspensió obligatòria o el règim de guàrdia o permanència segueixin sent vigents.
2. La persona interessada ha de presentar una sol·licitud mitjançant el formulari facilitat per la Caixa Andorrana de Seguretat Social abans de la data límit per pagar la cotització del mes que correspongui, i la suspensió de la cotització s’aplica a la mensualitat natural completa, sempre que es mantingui aquesta situació, o per la part del mes que correspongui.
3. El període de suspensió de l’activitat a què fa referència l’apartat 1 anterior computa com a període efectiu de cotització per donar dret a les prestacions d’incapacitat temporal per motius de malaltia comuna o accident no laboral, a les prestacions de reemborsament, a les prestacions d’invalidesa derivades d’accident no laboral o malaltia comuna i per generar dret a les pensions de reversió i al capital de defunció, sempre que la persona que realitza una activitat per compte propi estigui al corrent del pagament de les seves cotitzacions o doni compliment a les condicions d’ajornament sol·licitat prèviament.
4. El període en què una persona que realitza una activitat econòmica per compte propi s’hagi acollit a la suspensió de la cotització no es té en compte per determinar la base de càlcul de les prestacions. En aquest cas, la base de càlcul es determina en funció de la mitjana mensual de les bases de cotització dels dotze darrers mesos, dins dels vint-i-quatre mesos immediatament anteriors a la data del fet causant.

Article 33. Retroacció d’efectes
Les persones assegurades afectades per una mesura d’aïllament en aplicació del procediment d’actuació per evitar la propagació del SARS-CoV-2, seguint les instruccions del ministeri competent en matèria de salut, o que han estat efectivament diagnosticades del SARS-CoV-2 abans de l’entrada en vigor de la Llei 3/2020 , del 23 de març, de mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia de SARS-CoV-2, poden obtenir un certificat d’incapacitat temporal equiparable a accident laboral o malaltia professional, amb data d’inici anterior a la data d’entrada en vigor de la Llei esmentada, en les condicions dels articles 29 i 30.

Article 34. Finançament de la part empresarial de la cotització de les persones assalariades
1. El Govern assumeix el pagament de la part empresarial de la cotització de les persones assalariades que han hagut de deixar de treballar temporalment degut a la situació d’emergència sanitària causada pel SARS-CoV-2, mentre el Govern no declari, per decret, la fi de la situació de crisi sanitària, sempre que es tracti de persones donades d’alta amb anterioritat al 15 de març del 2020 i que aquestes persones no estiguin concernides per la suspensió del contracte de treball o la reducció de la jornada laboral.
2. L’empresa ha d’ingressar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social les aportacions de les persones assalariades dins els terminis legalment establerts.
3. Per poder accedir a aquesta mesura, l’empresa ha de presentar una sol·licitud mitjançant el formulari facilitat per la Caixa Andorrana de Seguretat Social, a què ha d’adjuntar els butlletins de salari amb el compte d’hores que preveu l’article 59 de la Llei 31/2018 , del 6 de desembre, de relacions laborals, degudament signats per les persones assalariades. Les sol·licituds presentades abans del 14 de maig del 2020 tenen efectes des del 14 de març del 2020. Les sol·licituds presentades amb posterioritat a la data esmentada tenen efectes per a la cotització del mes en curs, o la part de mes que correspongui, sempre que aquesta mesura excepcional continuï en vigor.

Article 35. Adaptacions a la via d’atenció preferent
A les prestacions sanitàries dutes a terme en el marc de la salut pública segons els protocols d’actuació definits a aquest efecte els correspon el percentatge de participació dels usuaris previstos per la via d’atenció preferent segons el que estableix l’article 15 de la Llei 6/2019 , del 31 de gener, de modificació de la Llei 17/2008 , del 3 d’octubre, de la seguretat social, modificada al seu torn per la Llei 20/2019 , del 12 de setembre, de modificació de la Llei 6/2019 , del 31 de gener, de modificació de la Llei 17/2008 , del 3 d’octubre, de la seguretat social.

Article 36. Reducció de la renda dels locals per a negoci
1. En tots els contractes d’arrendament de locals per a negoci, la renda contractual vigent queda reduïda en els percentatges que s’estableixen a continuació, per ministeri de la Llei, durant el període comprès entre la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i el dia en què la suspensió obligatòria de l’activitat o el règim de guàrdia o permanència que s’esmenten seguidament deixin de ser vigents o, en el cas de les activitats que no hagin estat suspeses obligatòriament o en règim de guàrdia i permanència, fins al dia en què el Govern declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària causada pel SARS-CoV-2 als efectes d’aquest article:
a) 100% en el cas dels locals per a negoci corresponents a activitats suspeses tant obligatòriament per decret del Govern com voluntàriament, i a activitats sotmeses a un règim de guàrdia o permanència per decret del Govern.
b) 80% en el cas dels locals per a negoci corresponents a activitats obertes i autoritzades a obrir per decret del Govern.
2. Un cop la suspensió obligatòria de l’activitat o el règim de guàrdia i permanència deixin de ser vigents o, en el cas de les activitats que no hagin estat suspeses obligatòriament o en règim de guàrdia i permanència, un cop el Govern declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària causada pel SARS-CoV-2 als efectes d’aquest article, i per acompanyar la represa de l’activitat econòmica d’una forma progressiva, la renda aplicable esdevé la següent:
a) En el cas dels locals per a negoci corresponents a activitats suspeses obligatòriament per decret del Govern, el primer mes o fracció a partir del moment en què la suspensió obligatòria de l’activitat de què es tracti deixi de ser vigent, la renda contractual vigent queda reduïda un 100%, el segon mes queda reduïda un 50% i el tercer mes queda reduïda un 25%, i a partir del quart mes es torna a aplicar íntegrament la renda contractual vigent. En el cas dels locals per a negoci corresponents a activitats suspeses voluntàriament, s’apliquen les mateixes disposicions esmentades anteriorment, però a partir del moment en què el Govern declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2 als efectes d’aquest article.
b) En el cas dels locals per a negoci corresponents a activitats sotmeses a un règim de guàrdia o permanència per decret del Govern, el primer mes o fracció a partir del moment en què el règim de guàrdia o permanència de l’activitat de què es tracti deixi de ser vigent, la renda contractual vigent queda reduïda un 80% i el segon mes queda reduïda un 40%, i a partir del tercer mes es torna a aplicar íntegrament la renda contractual vigent.
c) En el cas dels locals per a negoci corresponents a activitats obertes i autoritzades a obrir per decret del Govern, el primer mes o fracció a partir del moment en què el Govern declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària causada pel SARS-CoV-2 als efectes d’aquest article, la renda contractual vigent queda reduïda un 50%, i a partir del segon mes es torna a aplicar íntegrament la renda contractual vigent.
3. No es poden acollir a les mesures de reducció de la renda contractual establertes als apartats 1 i 2 anteriors les empreses que només porten a terme l’activitat durant la temporada d’hivern.
4. En cas que la part arrendadora hagués cobrat per endavant l’import de la renda afectada per la reducció, això genera un crèdit a favor de la part arrendatària que s’ha de descomptar de la primera factura o document similar que la part arrendadora emeti sense aplicar la reducció a què es refereix l’apartat 1 anterior, salvat que les parts acordin una altra cosa.
5. La part arrendadora ha d’emetre les factures de l’arrendament d’acord amb les disposicions dels apartats 1 i 2 anteriors. En cas que no ho faci, la part arrendatària pot fer el pagament per la quantitat que resulti de l’aplicació de les disposicions dels apartats esmentats i quedar alliberada de l’obligació de pagament. Tanmateix, correspon a la part arrendatària acreditar a la part arrendadora la tipologia d’activitat que dona dret a una determinada reducció de la renda contractual vigent.
6. Tots els contractes d’arrendament d’immobles, construïts o sense construir, a les administracions públiques segueixen quedant subjectes a les disposicions de l’apartat 1 de l’article 14 de la Llei 3/2020 , del 23 de març, de mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia de SARS-CoV-2, encara que hagin estat derogades per aquesta Llei. Així, quan es tracti d’immobles afectats a activitats suspeses per decret del Govern, i mentre duri aquesta suspensió, la renda contractual vigent es redueix un 100%. D’altra banda, quan es tracti d’immobles afectats a activitats en règim de guàrdia o permanència o autoritzades a obrir per decret del Govern, i mentre duri aquest règim de guàrdia o permanència o el Govern no declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària causada pel SARS-CoV-2, respectivament, la renda contractual vigent es redueix un 50%.

Article 37. Reducció del termini de preavís i de la indemnització per renunciar al contracte d’arrendament de local per a
negoci Durant el termini comprès entre el 14 de març del 2020 i el 31 de desembre del 2020, la part arrendatària por renunciar unilateralment al contracte d’arrendament d’un local per a negoci abans que transcorri el termini pactat mitjançant un preavís d’un mes com a mínim i sense haver de satisfer la indemnització a què fa referència l’article 56, apartat 1, de la Llei d’arrendaments de finques urbanes. Tanmateix, si la part arrendatària no compleix aquesta obligació, ha d’indemnitzar la part arrendadora amb una quantitat equivalent a la meitat d’una mensualitat de la renda contractual vigent.

Article 38. Reducció de la renda dels habitatges de lloguer
1. Les persones assalariades concernides per la suspensió temporal del contracte de treball o la reducció de la jornada laboral poden sol·licitar i obtenir, fins que el Govern no declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, una reducció del 20% de la renda que qualsevol de les persones que formen part de la seva unitat familiar de convivència satisfacin en concepte de lloguer del seu habitatge. La suspensió temporal del contracte de treball o la reducció de la jornada laboral han de ser degudament justificades prèviament a l’arrendador de l’habitatge, segons el cas.
2. La reducció a què fa referència l’apartat 1 anterior, amb el mateix abast i en la mateixa forma que s’hi preveu, també és aplicable a les persones assalariades que hagin estat acomiadades com a conseqüència de la situació d’emergència sanitària causada pel SARS-CoV-2, mentre estiguin sense feina i percebin l’ajut econòmic per desocupació involuntària, fins que el Govern no declari, per decret, la fi de la situació esmentada, i a les persones que realitzen una activitat per compte propi que hagi estat suspesa, tant obligatòriament per decret del Govern com voluntàriament, o que estigui sotmesa a un règim de guàrdia o permanència per decret del Govern, fins que el Govern decideixi altrament per decret, amb el benentès que un cop la suspensió obligatòria o el règim de guàrdia o permanència deixin de ser vigents, cal justificar una davallada significativa de la xifra de negoci.

Article 39. Carència o extensió dels préstecs o crèdits hipotecaris
1. Les persones assalariades concernides per la suspensió temporal del contracte de treball o la reducció de la jornada laboral poden sol·licitar i obtenir, fins que el Govern no declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, una carència de les quotes corresponents als préstecs hipotecaris o els préstecs personals, o una extensió del termini d’amortització dels crèdits hipotecaris que tinguin contractats amb les entitats bancàries amb la finalitat de finançar l’adquisició del seu habitatge habitual o el seu vehicle propi, sempre que l’import mensual de la quota d’amortització dels préstecs i els crèdits esmentats, més les despeses i els subministraments bàsics de la unitat familiar, sigui igual o superior al 30% dels ingressos nets resultants de la suspensió temporal del contracte de treball. Quan es tracti d’un crèdit en compte corrent, cal que el crèdit arribi a venciment durant el període comprès entre la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei i el 31 de desembre del 2020. Computen com a ingressos nets els sous i salaris, els rendiments del capital mobiliari i immobiliari, els ajuts econòmics per desocupació involuntària, les remuneracions en concepte de representació, les dietes i despeses de viatge, les rendes percebudes per a l’exercici de càrrecs públics, les beques, les pensions públiques o privades, les rendes que tinguin la consideració d’activitat econòmica, i les rendes per lloguers que no hagin estat objecte d’una mesura de reducció per raó de la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2. S’entén per carència l’ajornament de l’obligació de pagament en els termes convinguts amb l’entitat bancària, de forma que no serà exigible el pagament de la quota íntegra ni de cap dels conceptes que en formen part (amortització del capital o pagament d’interessos).
2. Per tenir dret a la carència de les quotes del préstec o a l’extensió del termini d’amortització del crèdit, la persona assalariada ha de justificar prèviament a l’entitat bancària creditora el compliment de les condicions previstes a l’apartat 1 anterior.
3. Les persones físiques propietàries de locals per a negoci i d’un màxim de de dos habitatges destinats al lloguer o a la seva explotació afectades per la reducció de la renda establerta als articles 36 i 38, que tinguin contret un préstec o un crèdit hipotecari destinat a l’adquisició del local o dels habitatges esmentats, i que compleixin les condicions previstes a l’apartat 1 d’aquest article, poden sol·licitar i obtenir una carència de les quotes corresponents als préstecs hipotecaris o una extensió del termini d’amortització dels crèdits hipotecaris que tinguin contractats amb les entitats bancàries amb la finalitat de finançar l’import de l’adquisició del local o dels habitatges mencionats. Aquesta reducció ha de ser degudament justificada prèviament a l’entitat bancària.
4. La carència de les quotes corresponents als préstecs hipotecaris i als préstecs personals, i l’extensió del termini d’amortització dels crèdits hipotecaris a què fan referència els apartats anteriors també són aplicables, en la mateixa forma que s’hi estableix i amb la mateixa limitació temporal fixada, a les persones assalariades que hagin estat acomiadades com a conseqüència de la situació d’emergència sanitària causada pel SARS-CoV-2, mentre estiguin sense feina i percebin l’ajut econòmic per desocupació involuntària, fins que el Govern no declari, per decret, la fi de la situació esmentada, i a les persones físiques que realitzen una activitat per compte propi que hagi estat suspesa obligatòriament per decret del Govern, o que estigui sotmesa a un règim de guàrdia o permanència per decret del Govern, fins que el Govern decideixi altrament per decret, amb el benentès que un cop la suspensió obligatòria o el règim de guàrdia o permanència deixin de ser vigents, cal justificar una davallada significativa de la xifra de negoci.
5. Sense perjudici de la documentació que l’entitat bancària pugui requerir per acreditar que concorren les circumstàncies a què es refereixen els apartats 1 a 3 anteriors, la persona interessada ha de lliurar a l’entitat esmentada una declaració responsable degudament signada en la que manifesta, de forma expressa, el compliment de les condicions subjectives previstes en els apartats esmentats.
6. Una vegada hagi cessat la situació que motiva la carència de les quotes corresponents als préstecs hipotecaris o als préstecs personals, o l’extensió del termini d’amortització dels crèdits hipotecaris, l’entitat bancària pot exigir a la persona interessada la finalització de la carència o l’amortització del crèdit el termini d’amortització del qual hagi estat prorrogat, a comptar del darrer dia del mes natural següent al de la finalització de la situació esmentada.
7. Una vegada s’ha presentat la sol·licitud de carència de les quotes corresponents als préstecs hipotecaris o als préstecs personals, o d’extensió del termini d’amortització dels crèdits hipotecaris, l’entitat bancària analitza la documentació aportada per la persona interessada i, si escau, hi dona curs en el termini màxim dels quinze dies hàbils següents al dia en què s’hagi lliurat, a satisfacció de l’entitat, la documentació esmentada. Una vegada s’ha concedit la carència o l’extensió, l’entitat bancària en comunica a l’Autoritat Financera Andorrana l’existència i la durada. Els imports que haguessin estat exigibles a la persona deutora en cas de no aplicar-se la carència no es consideren vençuts. Es faculta l’Autoritat Financera Andorrana perquè pugui, mitjançant comunicats tècnics, emetre guies i desenvolupar les mesures i els requisits aplicables que siguin necessaris en relació amb la carència i l’extensió esmentats, en el marc de les seves funcions de supervisió i en base als estàndards internacionals i, en particular, en base a les guies emeses per l’Autoritat Bancària Europea en aquesta matèria.
8. La concessió de la carència de les quotes corresponents als préstecs hipotecaris o personals, o de l’extensió del termini d’amortització dels crèdits hipotecaris, comporta l’extensió del calendari d’amortització del préstec o del venciment del crèdit, i la inaplicació durant el seu període de vigència de la clàusula de venciment que consti en el contracte de préstec o de crèdit. Durant el període de vigència de la carència o de l’extensió l’entitat bancària no pot exigir el pagament de la quota ni de cap dels conceptes que en formen part (amortització del capital o pagament d’interessos).
9. Els efectes de la carència de les quotes corresponents als préstecs hipotecaris o personals, o de l’extensió del termini d’amortització dels crèdits hipotecaris, es limiten als establerts en aquest article, sense que la seva concessió impliqui la modificació de la resta de termes i condicions dels contractes de préstec o de crèdit corresponents. En tot cas, el període màxim de vigència de la carència o de l’extensió no pot superar el 31 de desembre del 2020.
10. Les parts han d’establir per escrit els termes i les condicions, inclosa la seva eventual modificació o terminació anticipada, de la carència de les quotes corresponents als préstecs hipotecaris i de l’extensió del termini d’amortització dels crèdits hipotecaris, sense que es requereixi la forma pública encara que el préstec o el crèdit s’hagi atorgat mitjançant un instrument públic, i sense perjudici de la facultat de l’entitat bancària d’instar l’atorgament d’aquest instrument públic si ho considera oportú. L’aplicació de la carència o l’extensió no afecta en cap cas l’efectivitat de les garanties reals constituïdes per la part interessada o per terceres persones, ni els avals prestats per terceres persones. Aquestes garanties es mantenen vigents en els termes establerts en el seu dia per les parts fins al pagament definitiu del deute segons resulti dels nous terminis derivats de l’aplicació de la carència o de l’extensió, i sense necessitat de consentiment o d’acceptació quan la garantia hagi estat constituïda o prestada per una tercera persona.

Article 40. Pròrroga del termini de tramesa dels estats financers de les entitats i dels organismes d’inversió col·lectiva
1. En relació amb les obligacions incloses en l’article 19.2 de la Llei 8/2013 , del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercats i els acords de garantia financera; en l’article 36.3 de la Llei 8/2010 , del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà, i en l’article 121.3 del Reglament d’aplicació de la Llei 12/2017 , del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, relatius a l’obligació de trametre a l’Autoritat Financera Andorrana (AFA), com a molt tard el 31 de març de cada any, els estats financers auditats de les entitats i dels organismes d’inversió col·lectiva, es prorroga la data límit d’aquestes trameses a l’AFA fins al 30 d’abril del 2020. Aquest nou termini pot ser prorrogat novament per l’AFA, si ho considera necessari, mitjançant un comunicat tècnic o una comunicació a les entitats concernides.
2. Aquesta pròrroga no impedeix la presentació puntual dels estats financers auditats a les entitats que estiguin en disposició de fer-ho.

Article 41. Ajornament i fraccionament del deute tributari
Per derogació de l’article 53, apartats 1 i 2, de la Llei 21/2014 , del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, els obligats tributaris que no puguin pagar els deutes tributaris derivats de la presentació de les declaracions com a conseqüència de les mesures excepcionals adoptades per raó de la situació d’emergència sanitària ocasionada pel SARS-CoV-2, poden sol·licitar l’ajornament o el fraccionament del deute tributari encara que aquest deute correspongui a retencions, ingressos a compte o sancions tributàries. Tampoc no és necessària la presentació de la garantia corresponent. En aquests casos l’ajornament o el fraccionament no comporta que es meriti l’interès moratori sobre les quantitats ajornades o fraccionades.

Article 42. Taxa sobre el Registre de
Titulars d’Activitats Econòmiques Per derogació de l’article 10, apartat 1, de la Llei de la taxa sobre el Registre de Titulars d’Activitats Econòmiques, es faculta el Govern per establir un termini de pagament de la taxa sobre el Registre de Titulars d’Activitats Econòmiques més enllà del 30 de juny del 2020.

Article 43. Pagament a compte de l’impost sobre societats
El pagament a compte de l’impost sobre societats per als períodes impositius iniciats entre l’1 de juliol del 2019 i el 31 de maig del 2020 es calcula aplicant el percentatge del 20% sobre la quota de liquidació de l’exercici immediatament anterior.

Article 44. Pagament fraccionat de l’impost sobre la renda de les persones físiques
1. L’import del pagament fraccionat de la liquidació de l’impost sobre la renda de les persones físiques corresponent al període impositiu iniciat l’1 de gener del 2020 que han d’efectuar els obligats tributaris que exerceixin activitats econòmiques es calcula aplicant el percentatge del 20% sobre la quota de liquidació del període impositiu immediatament anterior.
2. No obstant això, l’obligat tributari pot determinar l’import del pagament fraccionat aplicant un percentatge del 2% sobre les rendes netes procedents d’activitats econòmiques obtingudes en l’exercici del 2019. L’exercici d’aquesta opció es fa en el moment de presentar la declaració corresponent al pagament fraccionat i no vincula per a futurs períodes impositius.

Article 45. R educció de la base de tributació de l’impost general indirecte pels arrendaments no percebuts
Sense perjudici del que s’estableix a l’article 49, apartat 1, de la Llei 11/2012 , del 21 de juny, de l’impost general indirecte, la base de tributació de l’impost també es redueix en les quantitats no percebudes per causa de les mesures en matèria d’arrendaments que estableix el capítol tercer.

Article 46. Reducció de la base de tributació de tots els impostos pels arrendaments no percebuts
Els ingressos no percebuts per causa de les mesures en matèria d’arrendaments que estableix el capítol tercer no s’inclouen en la base de tributació de l’impost de societats, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals i de l’impost sobre la renda de les persones físiques. Tanmateix, són deduïbles les despeses relacionades amb aquestes rendes.

Article 47. Plans de pensions privats
Les persones assalariades concernides per la suspensió temporal del contracte de treball o la reducció de la jornada laboral, o les persones que realitzen una activitat per compte propi que hagi estat suspesa, tant obligatòriament per decret del Govern com voluntàriament, o que estigui en règim de guàrdia o permanència per decret del Govern, només mentre la suspensió obligatòria o el règim de guàrdia o permanència segueixin sent vigents, i que siguin partícips de plans de pensions privats, poden recuperar del seu fons acumulat i sense cap mena de penalització una quantitat màxima mensual equivalent al salari mínim interprofessional. Aquests diners tenen la consideració de renda exempta en el càlcul de l’impost sobre la renda de les persones físiques.

Article 48. Reunions i acords per videoconferència
1. Els òrgans col·lectius de totes les persones jurídiques, tant de dret públic com de dret privat, es poden convocar per mitjà de correu electrònic, missatgeria electrònica o un altre sistema similar que permeti tenir constància de la tramesa i del seu contingut, malgrat que no estigui previst en els seus estatuts o les normes reguladores.
2. Els òrgans col·lectius de totes les persones jurídiques, tant de dret públic com de dret privat, es poden constituir i poden adoptar vàlidament acords per mitjà de videoconferència o un altre sistema similar que permeti la comunicació bidireccional i simultània de la imatge i el so, i la interacció visual i verbal entre els membres que no es troben físicament en el mateix indret, malgrat que no estigui previst en els seus estatuts o les normes reguladores, sempre que tots els seus membres puguin tenir accés al sistema. S’han de respectar les regles en matèria de quòrums i majories que en cada cas siguin aplicables.
3. Quan s’utilitzi el sistema previst a l’apartat 2 anterior, el secretari de l’òrgan de govern ha d’acreditar prèviament la identitat de les persones que intervinguin en la videoconferència, mitjançant la remissió o l’exhibició directa de la documentació, per coneixement personal o per qualsevol altre mitjà idoni.
4. Les disposicions que estableixen els apartats 1, 2 i 3 anteriors són vigents fins que el Govern no declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2.
5. Els acords assolits per videoconferència, mentre sigui vigent la declaració de la situació d’emergència sanitària, s’hauran de consignar en actes escrites pel secretari o el càrrec encarregat de dur a terme aquesta tasca, les quals hauran de ser signades per tots els membres de l’òrgan col·legiat un cop finalitzada la situació d’emergència sanitària.

Article 49. Suspensió de terminis processals
1. Se suspèn el còmput dels terminis previstos en les normes processals per a tots els ordres jurisdiccionals, per al Tribunal Constitucional i per al saig, amb efectes des del dia 14 de març del 2020, inclòs, i fins que el Govern no declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2. Tots els dies compresos en aquest període tenen la consideració de dies no hàbils a efectes processals.
2. La suspensió de terminis no afecta els procediments d’ habeas corpus ni els altres procediments preferents i urgents de protecció de drets fonamentals, les actuacions amb persones detingudes o preses, les actuacions urgents en matèria de vigilància penitenciària, l’adopció de mesures cautelars i l’adopció de mesures per a les persones en situació de risc.
3. Com a excepció al que disposen els apartats 1 i 2 anteriors, l’òrgan jurisdiccional competent pot acordar la pràctica de qualssevol actuacions que consideri necessàries per evitar perjudicis irreparables als drets i interessos legítims de les parts. Així mateix, en fase d’instrucció, l’òrgan jurisdiccional competent pot acordar la pràctica de les actuacions que consideri inajornables.
4. Sense perjudici de la suspensió, totes les actuacions processals que s’hagin fet durant el període de suspensió de terminis són vàlides i eficaces.

Article 50. Suspensió de terminis administratius
1. Se suspenen els terminis per tramitar tota classe d’expedients i per complir obligacions de qualsevol naturalesa, en totes les administracions públiques, amb efectes des del dia 14 de març del 2020, inclòs, i fins que el Govern no declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2. Tots els dies compresos en aquest període tenen la consideració de dies no hàbils a efectes del procediment.
2. Com a excepció al que disposa l’apartat 1 anterior, l’òrgan competent pot acordar, mitjançant una resolució motivada, les mesures d’ordenació i d’instrucció necessàries per evitar perjudicis greus en els drets i interessos de les persones interessades en el procediment, sempre que aquestes persones hi manifestin la conformitat.
3. Aquesta disposició no s’aplica als procediments i resolucions que estiguin directament relacionats amb la situació d’emergència sanitària causada pel SARS-CoV-2 i amb l’aplicació de les mesures excepcionals establertes per fer-hi front. Tanmateix, les notificacions d’aquestes resolucions es poden portar a terme per mitjans electrònics, o per missatge SMS o per telèfon quan els administrats no disposin d’altres dispositius telemàtics. Cal deixar constància en l’expedient dels enviaments o de les trucades realitzades, que han de ser enregistrats. Els recursos contra aquestes resolucions també es poden presentar per via telemàtica a l’adreça que indiqui l’Administració, en els termes previstos a l’article 124 del Codi de l’Administració.
4. Sense perjudici de la suspensió, tots els tràmits i actuacions que s’hagin fet durant el període de suspensió de terminis són vàlids i eficaços.

Article 51. Suspensió dels terminis de prescripció i de caducitat
Els terminis de prescripció extintiva i de caducitat de tota classe d’accions i de drets queden en suspens a partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei i fins que el Govern no declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2.

Article 52. Actuacions per videoconferència
1. Totes les actuacions davant dels batlles i tribunals es poden fer per mitjà de videoconferència o un altre sistema similar que permeti la comunicació bidireccional i simultània de la imatge i el so, i la interacció visual i verbal entre dos persones o grups de persones que no es trobin físicament en el mateix indret, sempre que quedin assegurats el dret a la defensa i la possibilitat de contradicció de les parts, quan així ho acordi el batlle o el tribunal.
2. Quan s’utilitzi aquest sistema, el secretari judicial o el mateix òrgan jurisdiccional han d’acreditar prèviament la identitat de les persones que intervinguin en la videoconferència, mitjançant la remissió prèvia o l’exhibició directa de la documentació, per coneixement personal o per qualsevol altre mitjà idoni.

Disposició addicional primera. Aprovació d’un pressupost extraordinari destinat a finançar les despeses derivades de la situació d’emergència sanitària causada per la
pandèmia del SARS-CoV-2
1. S’aprova un programa extraordinari d’avals per la situació d’emergència sanitària causada pel coronavirus SARS-CoV-2 destinat al finançament de les empreses i els negocis que s’acullin als supòsits fixats per decret, per un import total màxim de 230 milions d’euros. S’autoritza el Govern a habilitar mitjançant un crèdit ampliable la partida pressupostària escaient pel que fa al subconcepte i al projecte de despesa necessaris per finançar les eventuals execucions d’aquests avals. Aquesta despesa es finança mitjançant un nou endeutament previst a la disposició final tercera.
2. S’aprova un crèdit extraordinari per fer front a les despeses no incloses en el pressupost derivades de la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2. S’autoritza el Govern a habilitar les partides pressupostàries escaients pel que fa al subconcepte i als projectes de despesa necessaris.
3. S’aprova un suplement de crèdit per fer front a les despeses la dotació de les quals no sigui suficient per fer front a la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2. S’autoritza el Govern a suplementar les partides pressupostàries escaients pel que fa al subconcepte i als projectes de despesa necessaris.
4. El crèdit extraordinari i el suplement de crèdit esmentats es destinen en part a finançar o regularitzar les obligacions que el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària ha hagut de contreure sense dotació pressupostària a causa de la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, d’acord amb el procediment previst a l’article 17, apartat 4, de la Llei de la contractació pública, del 9 de novembre del 2000.
5. S’autoritza el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària a habilitar o ampliar els crèdits necessaris amb càrrec al seu pressupost de despesa que es financen mitjançant la dotació pressupostària suplementària del Govern provinent del suplement de crèdit esmentat a l’apartat 3 d’aquesta disposició addicional.
6. L’import total màxim del crèdit extraordinari i del suplement és de 158.765.914,35 euros i es finança amb l’import disponible del compte de compensació, d’acord amb l’article 19, apartat 1, de la Llei 32/2014 , del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, i mitjançant part del nou endeutament previst a la disposició final tercera.
7. S’aprova el pla d’equilibri financer, d’acord amb els articles 17, apartat 2, i 14, apartat 3, de la Llei 32/2014 , del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, que s’annexa a aquesta Llei.

Disposició addicional segona. Pròrroga dels contractes administratius
S’autoritza la pròrroga dels contractes formalitzats o signats per les administracions públiques i que en l’exercici del 2020 arribin a la fi del seu termini legal, però que amb motiu de la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2 no es poden licitar ni adjudicar mitjançant el procediment previst a Llei de la contractació pública, del 9 de novembre del 2000. La pròrroga d’aquests contractes es limita al període d’un any a partir de la data de la fi del termini legal d’aquests contractes.

Disposició addicional tercera. Protecció dels llocs de treball
La concessió d’ajuts financers públics a les empreses afectades per la situació d’emergència sanitària causada pel SARS-CoV-2 a què fa referència aquesta Llei i les normes que la desenvolupin pot estar condicionada a la protecció dels llocs de treball per part de l’empresa, en els termes que s’estableixin per decret del Govern.

Disposició addicional quarta. Deducció per creació de llocs de treball
A l’efecte del compliment del requisit de manteniment de l’increment mitjà de plantilla establert a la lletra
a) de l’article 44.1 de la Llei 95/2010 , del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, es computen els contractes de treball que hagin estat objecte de suspensió temporal o que hagin estat afectats per reduccions de la jornada laboral d’acord amb el que es preveu a la secció tercera del capítol primer d’aquesta Llei. El que es preveu al paràgraf anterior és aplicable únicament durant el període de vigència de les mesures previstes a l’esmentada secció tercera del capítol primer d’aquesta Llei.

Disposició transitòria. Suspensió temporal de la cotització d’acord amb la Llei 3/2020
Els administradors de societats que realitzen una activitat en la mateixa societat, i que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei s’estiguin acollint a la suspensió temporal de la cotització de les persones que realitzen una activitat per compte propi prevista a l’article 10 de la Llei 3/2020 , del 23 de març, de mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, poden continuar disposant de la suspensió temporal de la cotització com a persones que realitzen una activitat per compte propi a la Caixa Andorrana de Seguretat Social mentre la suspensió obligatòria o el règim de guàrdia o permanència segueixin sent vigents.

Disposició derogatòria Es deroga la Llei 3/2020 , del 23 de març, de mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, llevat que es desprengui el contrari de les disposicions d’aquesta Llei.

Disposició final segona. Modificació de la Llei 17/2008 , del 3 d’octubre, de la seguretat social
Es modifica l’apartat 2 de l’article 121 de la Llei 17/2008 , del 3 d’octubre, de la seguretat social, el qual va ser modificat per la Llei 18/2014 , del 24 de juliol, i per la Llei 9/2019 , del 7 de febrer, i que queda redactat com segueix: “Article 121. Càlcul de les prestacions […]
2. La base de càlcul de les prestacions per a una persona que exerceix una activitat econòmica per compte propi correspon a la mitjana mensual de les bases de cotització dels darrers dotze mesos dins dels vint-i-quatre mesos immediatament anteriors a la data del fet causant. Tanmateix, no s’integren en aquesta base de càlcul els complements de cotització derivats de declaracions efectuades per un import inferior al que corresponia, respecte de les prestacions econòmiques per incapacitat temporal abonades amb anterioritat al complement de cotització. Si la persona justifica menys de dotze mesos dins dels vint-i-quatre mesos precedents al fet causant, la base de càlcul és la mitjana mensual de les bases de cotització efectivament realitzades. Si la persona no justifica cap període declarat durant els vint-i-quatre mesos anteriors al fet causant, la base de càlcul que es pren en consideració és el salari mínim.”

Disposició final tercera. Modificació de la Llei 2/2020 , del 27 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2020
1. Es modifica la lletra
f) de l’apartat 1 de l’article 22 de la Llei 2/2020 , del 27 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2020, que queda redactat en els termes següents: “f) Emetre deute públic o concertar operacions de crèdit d’un import de 208.875.778,44 euros per finançar el dèficit de caixa previst (199.120.745,28 euros) en l’exercici del 2020 i respondre al pagament de les quotes, que vencen durant l’exercici, dels préstecs contrets per l’Administració general (9.755.033,16 euros).”
2. S’afegeix una nova lletra
i) a l’apartat 1 de l’article 22 de la Llei 2/2020 , del 27 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2020, que queda redactat de la manera següent: “i) Concertar operacions de crèdit en concepte de prestació de garanties mitjançant avals, destinats al finançament d’empreses i negocis que s’acullin als supòsits fixats per decret, per un import total màxim de 130 milions d’euros.”

Disposició final quarta. Funcionaris i treballadors públics, i càrrecs públics
1. Els funcionaris i treballadors públics de les administracions públiques i de qualsevol altra entitat pública als quals s’hagi de modificar, atenent una suspensió temporal del seu contracte treball o una reducció de la seva jornada laboral, les condicions de la seva relació estatutària o del seu contracte de treball, o de la seva jornada laboral com a conseqüència de la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, estan sotmesos a les disposicions de la Llei 1/2019 , del 17 de gener, de la funció pública i a les normes que la desenvolupen, i a les altres normes que regeixen les relacions estatutària o laboral d’aquests funcionaris o treballadors públics.
2. S’encomana al Govern que en el termini màxim de quinze dies a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei presenti un projecte de llei que estableixi mesures de reducció o contenció dels salaris dels càrrecs electius o de lliure designació que treballin prop de les administracions públiques i altres entitats públiques.

Disposició final cinquena. Ajuts per als propietaris de locals comercials i habitatges
S’encomana al Govern que en el termini màxim d’una setmana des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei promogui un reglament amb l’objectiu d’establir i regular un ajut econòmic ocasional destinat als propietaris de locals comercials i habitatges que hagin vist reduïts substancialment els ingressos de la seva unitat familiar de convivència com a conseqüència de les mesures en matèria d’arrendaments establertes a l’article 14 de la Llei 3/2020 , del 23 de març, de mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, i als articles 36 i 38 d’aquesta Llei, en els termes que es determinin en la norma reglamentària esmentada.

Disposició final sisena. Ratificació de les mesures adoptades pel Govern
1. Es ratifiquen les mesures excepcionals adoptades pel Govern mitjançant els decrets aprovats a partir de l’11 de març del 2020 i fins al dia en què s’aprovi aquesta Llei, excepte en allò en què hagin estat modificades per aquesta Llei.
2. El Govern pot acordar, per decret, la modificació de les mesures excepcionals adoptades en els decrets esmentats a l’apartat 1 anterior, en funció de l’evolució de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, i ha d’acordar-ne l’aixecament, quan les circumstàncies ho permetin.

Disposició final setena. Entrada en vigor
Aquesta Llei entra en vigor quan es publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra .