Article 13

Article 13 Deures i obligacions dels advocats
1. El deure fonamental de l’advocat és de desenvolupar bé i fidelment la seva funció, aconsellant, conciliant i defensant els interessos que li són confiats en termes de dret. Els advocats han d’actuar en tots els casos amb professionalitat, honradesa, lleialtat, diligència, respecte i fermesa en la defensa d’aquests interessos. També han de cooperar amb els òrgans jurisdiccionals per al bon funcionament de l’Administració de Justícia, i estan obligats a actuar davant els òrgans administratius i jurisdiccionals amb probitat, lleialtat, veracitat en les seves declaracions o manifestacions, i amb respecte i consideració. Igualment estan obligats a respectar els pactes contractuals que hagin convingut amb els clients, i a complir l’encàrrec professional rebut amb la diligència que els és exigible, aplicant les exigències tècniques, ètiques i deontològiques escaients.
2. L’advocat, amb respecte del dret a la defensa dels clients i de la qualitat i la dignitat de la professió, està obligat a respectar el secret professional. S’entén que el secret professional és el principi moral i jurídic que situa l’advocat en l’obligació i en el dret de no revelar cap fet, document o situació dels quals tingui coneixement per raó de l’exercici de la seva professió. Per aquest motiu no pot ser obligat a declarar en relació amb aquests mateixos fets, documents o situacions. Aquesta obligació es fa extensiva als fets que l’advocat conegui en la condició de membre de la Junta de Govern del Co l·l egi o com a advocat associat o co l·l aborador d’un altre advocat. El secret professional, que és un deure de l’advocat i un dret del client, només es pot aixecar en els casos establerts legalment, quan l’advocat sigui autoritzat de manera expressa pel client o els seus hereus o, excepcionalment, per una decisió motivada de la Junta de Govern del Co l·l egi a petició de l’advocat interessat, en els supòsits en què el manteniment del secret pugui perjudicar de forma notòriament injusta i greu el mateix advocat, el procurador, el client o un tercer, i alhora no comporti un perjudici d’entitat equiparable al client. L’advocat té el deure de reserva sobre les converses i la correspondència mantingudes amb els altres advocats i els procuradors, i no pot revelar-les o fer-ne ús, en judici o fora de judici, sense el seu consentiment previ i exprés. Això no obstant, si concorre una causa greu justificada, la Junta de Govern del Co l·l egi pot autoritzar-ne de forma motivada la revelació o presentació en judici sense el consentiment esmentat.
3. L’advocat no pot implicar de manera directa o indirecta l’advocat de la contrapart en el litigi o els interessos en controvèrsia, i ha d’evitar tota a l·l usió personal que s’hi refereixi.
4. Són deures específics dels advocats els que les lleis, els estatuts, les normes i els usos deontològics o els acords dels òrgans col·legials els imposin per a l’exercici adequat dels serveis d’assessorament i consell jurídic, i de direcció, defensa i representació de les parts en qualsevol procediment administratiu o judicial, i els altres serveis i funcions que els encomanen les lleis. En qualsevol cas, tenen les obligacions següents:
a) Portar els llibres actualitzats dels assumptes en què intervenen i dels comptes amb els seus clients, la qual cosa pot fer-se per mitjans informàtics.
b) Retre comptes als seus clients, especificant i detallant les quantitats que n’han percebut i els pagaments efectuats en el seu benefici, i precisant, de forma desglossada quan se’ls requereixi a aquest efecte, les actuacions endegades i l’import dels honoraris que s’hi corresponen.
c) Satisfer en els terminis assenyalats les quotes col·legials ordinàries o extraordinàries.
d) Contractar una assegurança que cobreixi els riscos de responsabilitat en què puguin incórrer a causa de l’exercici de la professió, l’import mínim de la qual s’ha d’establir als estatuts del Col·legi.
e) Fer saber al Col·legi els actes d’intrusisme o d’exercici il·legal de la professió, així com les actuacions professionals irregulars.
f) Fer saber al Col·legi qualsevol acte que afecti la independència o la llibertat d’un advocat en l’exercici de les seves funcions.
g) Exercir la defensa i l’assistència lletrades d’ofici i gratuïtes en els termes establerts per les lleis, els reglaments i els estatuts del Col·legi.
h) Fer formació continuada en l’àmbit del dret, amb el mínim d’hores que estableixi la Junta del Col·legi Oficial d’Advocats, ja sigui en cursos, seminaris o altres modalitats similars, i aportar els justificants del seguiment a la Junta de Govern perquè els validi.
5. L’incompliment o la vulneració dels deures i les obligacions assenyalats anteriorment pot comportar la imposició de les sancions disciplinàries corresponents, sense perjudici de les responsabilitats civils o penals que se’n puguin derivar.
6. L’obligació que estableix la lletra
c) de l’apartat 4 també és exigible als co l·l egiats no exercents, en els termes que decideixi el Co l·l egi. Articles
14. Drets dels advocats
1. Els advocats tenen dret a:
a) Demanar l’empara del Co l·l egi quan la seva llibertat, independència o dignitat professionals són vulnerades o ignorades pels òrgans administratius o jurisdiccionals.
b) Ser remunerats pels clients de forma justa i adequada per raó dels serveis prestats, així com ser rescabalats de les despeses que els hagi causat la prestació d’aquests serveis i, concretament, com a conseqüència de les actuacions de caràcter extrajudicial, d’acord amb les regles del mandat. Els advocats poden convenir lliurement amb el client l’import dels honoraris professionals. En defecte de pacte, la fixació dels honoraris s’ha de fer de conformitat amb les normes orientadores establertes pel Co l·l egi, les quals també s’apliquen de forma imperativa en cas de condemna en costes de la contrapart en un litigi. Els advocats també poden convenir lliurement amb el client l’abonament dels honoraris en una part fixa i una altra part variable, segons el resultat efectivament obtingut pel client en el negoci jurídic corresponent o en la controvèrsia judicial transigida o resolta litigiosament.
c) Participar, amb veu i vot, en l’Assemblea General del Co l·l egi, formular peticions i propostes, i accedir, en condicions d’igualtat, als càrrecs co l·l egials, en la forma i d’acord amb els requisits que prevegin els estatuts del Co l·l egi.
2. Els co l·l egiats no exercents també tenen els drets que estableix la lletra
c) de l’apartat 1, en els termes que estableixin els estatuts del Co l·l egi.