Article 42. Acabament i sobreseïment del procediment d’execució

Article 42. Acabament i sobreseïment del procediment d’execució

1. El procediment d’execució s’acaba:

a) Amb el pagament voluntari per la persona executada de l’import que és objecte de l’execució, en concepte de principal, interessos i costes i, si escau d’acord amb la Llei de bases de l’ordenament tributari, en concepte de recàrrecs.

b) Amb la cancel·lació total del deute per l’import i en els conceptes esmentats a la lletra a anterior, per mitjà de l’aplicació del producte de l’alienació dels béns i drets embargats.

c) Amb un acord de les parts formalitzat davant del saig.

d) Amb el desistiment formal de la part executant; en aquest cas, ha de satisfer les costes i les despeses meritades en el procediment d’execució.

2. El procediment d’execució se sobreseu provisionalment si el deute que és objecte de l’execució és totalment o parcialment incobrable. En aquest cas, el procediment d’execució pot continuar a instància de la persona executant si té notícia posterior de la solvència de la persona executada.

3. En els supòsits assenyalats als apartats anteriors, el saig dicta un acord en què decideix l’arxivament o el sobreseïment provisional del procediment d’execució, respectivament. El saig ha de comunicar aquest acord al batlle o el tribunal que ha dictat la resolució judicial o arbitral, o a l’òrgan que ha dictat l’acord de mediació elevat a escriptura pública o l’acord de mediació, la transacció o el conveni homologats judicialment de caràcter executori que s’està executant. Aquest acord pot ser impugnat en la mateixa forma que estableix l’article 39.3.