Llei 20/2022, del 9 de juny, de modificació de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig

Disposició final segona. Modificació de l’article 15 de la Llei de l’embargament

S’addiciona l’apartat 9 a l’article 15 de la Llei 44/2014 , del 18 de desembre, de l’embargament, el qual queda redactat com segueix: “Article 15. Alienació per subhasta […]

6. El bé o dret subhastat s’adjudica provisionalment a la persona que hi hagi participat i hagi presentat la millor oferta.

Amb aquesta finalitat, el batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, dicta, segons el cas, un aute o un acord d’adjudicació provisional, en què s’identifiquen l’adjudicatari i el bé o dret subhastat, i alhora atorga un termini de trenta dies naturals per ingressar al compte de dipòsits i consignacions que s’indiqui la diferència entre l’import de l’adjudicació i l’import del dipòsit ingressat per participar en la subhasta.

Si l’adjudicatari no consigna l’import dins del termini assenyalat, l’adjudicació provisional s’anul·la i l’adjudicatari perd l’import del dipòsit ingressat en el seu moment, que s’aplica a les costes de l’execució; la quantitat que excedeixi aquest import es considera producte de l’execució.

En el cas d’adjudicació provisional a la persona executant, en l’aute o l’acord d’adjudicació provisional, segons el cas, el batlle o el tribunal competent, o el saig, han de liquidar l’import degut per la persona executada, en concepte de principal, interessos i costes, amb indicació de l’eventual diferència entre l’import de la liquidació i l’import de l’adjudicació, la qual ha de ser consignada per la persona executant adjudicatària dins el termini previst a l’apartat anterior. 6 bis.

Quan es tracti de béns immobles subhastats i en cas que la diferència entre l’import de l’adjudicació i l’import del dipòsit ingressat per participar en la subhasta se sufragui a través de finançament bancari, l’entitat bancària que atorgui el finançament pot consignar per si mateixa i en nom de l’adjudicatari l’import referit, prèvia acreditació documental prop del batlle o el tribunal competent, el saig o l’Administració de l’acord exprés de l’adjudicatari perquè efectuí la consignació directa i, en el seu cas, perquè es constitueixi hipoteca sobre el bé subhastat.

En aquest darrer supòsit, s’ha de fer constar el compromís de l’adjudicatari de constituir la hipoteca a favor de l’entitat bancària en l’aute o acord d’adjudicació definitiva referit a l’apartat 7, i s’ha de formalitzar la constitució de la hipoteca en l’escriptura pública referida a l’apartat 8, sense la qual l’adjudicació quedarà sense efecte.

En cas que en el termini de dos mesos des de la data de notificació de l’aute o acord d’adjudicació definitiva no es procedeixi a formalitzar l’escriptura pública referida a l’apartat 8, l’òrgan competent ha d’acordar el retorn a l’entitat bancària de l’import per ella consignat en el termini màxim de 15 dies naturals, l’anul·lació de l’adjudicació provisional i la pèrdua de l’import dipositat en el seu moment per poder participar en la subhasta.

L’import dipositat s’aplica a les costes de l’execució i la quantitat que excedeixi aquest import es considera producte de l’execució. […]

8. En l’aute o acord d’adjudicació definitiva d’un bé immoble o d’un dret sobre un bé immoble, s’hi ha de fer constar, quan sigui el cas, les càrregues o els gravàmens anteriors a la càrrega o el gravamen que ha originat la subhasta del bé o dret, així com les càrregues i gravàmens preferents, que subsisteixen, i la subrogació de l’adjudicatari en aquestes càrregues i aquests gravàmens. També s’hi ha de fer constar la cancel·lació “ex lege” de la càrrega o el gravamen que ha originat la subhasta del bé o dret, així com la de les càrregues o gravàmens posteriors no preferents, sense perjudici de l’establert en l’article 18.2 d’aquesta Llei en relació a l’import eventualment excedent de l’esmentada alienació. Quan es tracti de béns immobles o de drets sobre béns immobles, i en els altres casos que una llei ho exigeixi, l’aute o l’acord d’adjudicació definitiva es formalitza en escriptura pública, que constitueix el títol de transmissió del bé o dret subhastat.

9. El procediment de subhasta pública també es pot portar a terme per mitjans telemàtics o electrònics, tot adaptant els processos descrits en aquest article als nous canals disponibles, atenent el que disposin les normes legals i reglamentàries que es desenvolupin al respecte.”

2. S’addiciona un nou article 19 a la Llei 44/2014 , del 18 de desembre, de l’embargament, el qual queda redactat com segueix: “Article 19. Extinció de l’embargament pel transcurs del temps (caducitat)

1. Els embargaments caduquen als deu anys d’haver estat acordats, i perden tota eficàcia i oposabilitat de forma automàtica pel mer transcurs del referit termini, sense que sigui necessari cap acord, acte, requeriment o comunicació.

2. No obstant això, les autoritats competents que els van ordenar, poden acordar, d’ofici o a instància de part interessada, la pròrroga dels embargaments per períodes successius de quatre anys, sempre i quan se’n faci la petició abans de que transcorri el termini de caducitat o qualsevol de les seves pròrrogues. Quan es produeix la caducitat d’un embargament la part executant pot tornar a sol·licitar l’embargament mentre duri el seu dret d’executar la resolució o l’acte objecte d’execució, però el nou embargament només tindrà efecte a partir de la data en què l’autoritat executant torni a travar l’embargament.

3. S’addiciona una disposició transitòria a la Llei 44/2014 , del 18 de desembre, de l’embargament, la qual queda redactada com segueix: “Disposició transitòria. Caducitat dels embargaments

1. Als embargaments ordenats a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei els és d’aplicació l’article 19.

2. També és d’aplicació l’article 19 a tots els embargaments ordenats amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei. En aquest cas, el període de caducitat de deu anys es computa a partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei.”

Disposició final quarta. Modificació de l’exposició de motius, dels articles 174, 185, 257, 258, 283, 289, 304 i 357 de la

Llei 22/2021 , del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil

1. Es modifiquen els apartats c i d del títol VII de l’exposició de motius de la Llei 22/2021 , del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, el quals queden redactats de la manera següent: “c) El procediment d’arrendaments es substancia d’acord amb les normes que aquesta Llei preveu per al procediment abreujat, però s’estableixen determinades especificitats, com ara terminis més reduïts de fins a tretze dies hàbils per contestar la demanda i dictar sentència, o el requisit que ja preveia la disposició addicional segona de la Llei d’arrendaments de finques urbanes, del 30 de juny de 1999, d’estar al corrent del pagament de la renda pactada o de consignar-ne judicialment l’import perquè el recurs d’apel·lació sigui admès o no caduqui durant la seva tramitació, amb les adaptacions necessàries derivades de la jurisprudència recent del Tribunal Constitucional. A més, és reprèn i, si escau, s’actualitza la regulació de determinades altres institucions pròpies del procediment d’arrendaments, com ara l’enervació de l’acció o el retorn provisional de la possessió de la finca que es va incorporar mitjançant la modificació de la Llei d’arrendaments de finques urbanes, en virtut de la Llei 1/ 2014, del 23 de gener.

d) El procediment laboral també es tramita en virtut de les normes relatives al procediment abreujat, però, com s’esdevé amb el procediment d’arrendaments, es preveuen especialitats vinculades a terminis més reduïts de fins a tretze dies hàbils per contestar la demanda i dictar sentència.”

2. Es modifica l’apartat 3 de l’article 174 de la Llei 22/2021 , del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, el qual queda redactat de la manera següent: “ Article 174. Admissió de la prova i recurs (…)

3. Contra la resolució en què el tribunal decideix admetre o no admetre les proves es pot interposar oralment un recurs de reposició a l’audiència prèvia si el procés es substancia pel procediment ordinari, o al judici oral si el procés es substancia pel procediment abreujat. Aquest recurs de reposició es substancia i resol en el mateix acte, i en cas que es desestimi no es pot interposar cap d’altre, sense perjudici que es pugui formular la protesta oportuna per poder fer valer la impugnació a la segona instància.”

3. Es modifica l’apartat 3 de l’article 185 de la Llei 22/2021 , del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment , el qual queda redactat de la manera següent: “Article 185. Exhibició de documents per tercers (…)

3. Contra la resolució en què el tribunal resol la sol·licitud d’exhibició de documents per terceres persones es pot interposar oralment un recurs de reposició a l’audiència prèvia si el procés es substancia pel procediment ordinari, o al judici oral si el procés es substancia pel procediment abreujat. Aquest recurs de reposició es substancia i resol en el mateix acte, i en cas que es desestimi no es pot interposar cap d’altre, sense perjudici que es pugui formular la protesta oportuna per poder fer valer la impugnació a la segona instància.”

4. Es modifica l’apartat 2 de l’article 257 de la Llei 22/2021 , del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, el qual queda redactat de la manera següent: “Article 257. Desenvolupament del judici oral (…)

2. Si les parts no haguessin arribat a un acord o no estiguessin en disposició de concloure’l en aquest moment, el tribunal, de conformitat amb allò que n’estableix l’article 153, examina i resol oralment les qüestions processals que puguin impedir la resolució del procés mitjançant una sentència sobre el fons, en l’ordre i d’acord amb allò que s’estableix als articles 155-161. (…)”

5. Es modifica l’article 258 de la Llei 22/2021 , del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, el qual queda redactat de la manera següent: “Article 258. Sentència i diligències per a millor proveir

1. El tribunal dicta la sentència dins el termini dels vint dies hàbils següents al dia en què finalitza el judici oral o de conformitat amb allò que estableix l’article 167, dins el termini dels tretze dies hàbils al dia en què, en el supòsit de l’article 257.4, “declara el procés vist per a sentència, perquè la discrepància queda reduïda a una o diverses qüestions jurídiques”.

2. El tribunal pot decidir, dins del termini de vint dies hàbils assenyalat a l’apartat anterior, la pràctica de proves com a diligències per a millor proveir, d’acord amb les normes que n’estableix la secció segona del capítol sisè del títol III, en el que siguin aplicables.”

6. Es modifica l’article 283 de la Llei 22/2021 , del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, el qual queda redactat de la manera següent: “Article 283. Assenyalament i desenvolupament del judici oral El tribunal assenyala la data en què es celebra el judici oral dins els vint dies hàbils següents al dia en què finalitzen els tràmits d’al·legacions, que es desenvoluparà de conformitat amb allò que estableix l’article 257.”

7. Es modifica l’article 289 de la Llei 22/2021 , del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, el qual queda redactat de la manera següent: “Article 289. Assenyalament i desenvolupament del judici oral El tribunal assenyala la data en què es celebra el judici oral dins els vint dies hàbils següents al dia en què finalitzen els tràmits d’al·legacions, que es desenvoluparà de conformitat amb allò que estableix l’article 257.”

8. Es modifica l’article 304 de la Llei 22/2021 , del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, el qual queda redactat de la manera següent: “Article 304. Assenyalament i desenvolupament del judici oral El tribunal assenyala la data en què es celebra el judici oral dins els vint dies hàbils següents al dia en què finalitzen els tràmits d’al·legacions, que es desenvoluparà de conformitat amb allò que estableix l’article 257”

9. Es modifica l’article 357 de la Llei 22/2021 , del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, el qual queda redactat de la manera següent: “Article 357. Sol·licitud d’execució de les costes processals

1. Un cop la resolució judicial que imposa les costes processals esdevé ferma, la part que ha obtingut un pronunciament favorable en relació amb les costes processals pot optar per sol·licitar-ne l’execució davant el secretari judicial adscrit o que forma part del tribunal que ha dictat la resolució, o per instar l’execució de les costes processals directament prop del saig, sense perjudici del que es prevegi en cas que s’hagi concedit el benefici de la defensa i l’assistència tècnica lletrades gratuïtes. En cas que la resolució ferma que posi fi al procés en el marc del qual s’ha atorgat el benefici de la defensa i l’assistència tècnica lletrades gratuïtes faci un pronunciament sobre les costes processals a favor de la persona beneficiària d’aquest dret, l’advocat designat pot sol·licitar, contra la persona condemnada al pagament de les costes, l’execució del complement d’honoraris que correspongui, a través de qualsevol dels mecanismes previstos al paràgraf anterior, sempre que l’import total dels honoraris s’ajusti a les normes orientadores establertes pel Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra.

2. A la sol·licitud d’execució de les costes processals s’han d’adjuntar les minutes dels honoraris d’advocat i procurador en què es detallin les actuacions que s’han portat a terme en la prestació dels serveis encomanats en el marc del procediment principal en totes les seves instàncies i de l’execució, les factures de les despeses i els altres documents que justifiquen les bestretes pagades. Les minutes dels honoraris d’advocat i procurador han de ser conformes a les normes de la professió de què es tracti i que hagin estat aprovades a aquest efecte.

3. En cas que l’executant o el seu advocat hagin instat l’execució de les costes processals directament prop del saig i la part executada, dins el termini previst a la Llei del saig, hagi manifestat la seva oposició a l’import corresponent a les costes processals reflectit a l’acord d’execució, l’executant han d’instar el procediment de sol·licitud d’execució de les costes processals davant el secretari judicial previst als apartats anteriors.”

Disposició final cinquena. Modificació dels articles 337, 396, 427 i 510 de la Llei 9/2005 , del 21 de febrer, qualificada

del Codi penal

1. Es modifica l’article 337 de la Llei 9/2005 , del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, el qual queda redactat de la manera següent: “Article 337. Delicte de denegació de cooperació El funcionari que, requerit per l’autoritat competent o pel saig en exercici legítim de les seves funcions, no presti l’auxili degut a l’Administració de justícia, a qualsevol servei públic o al saig, ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a quatre anys.”

2. Es modifica l’article 396 de la Llei 9/2005 , del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, el qual queda redactat de la manera següent: “Article 396. Obstaculització de funcions públiques El qui mitjançant violència o intimidació influeixi o tracti d’influir en una autoritat, un funcionari o un saig en l’exercici de les seves funcions o d’impedir-ne l’exercici ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys, sense perjudici de la pena que correspongui per les conseqüències derivades del fet.”

3. Es modifica l’article 427 de la Llei 9/2005 , del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, el qual queda redactat de la manera següent: “Article 427. Obstaculització d’execució de resolucions judicials o d’actes d’execució

1. Qui mitjançant força en les coses o vies de fet obstaculitza l’execució d’una resolució judicial o qualsevol acte d’execució dut a terme per un saig, ha de ser castigat amb pena d’arrest. La temptativa és punible.

2. L’incompliment reiterat de resolucions judicials referents a la guarda i custòdia de menors, la privació injustificada i reiterada del dret de visites establert a favor del familiar que no en té la custòdia, o l’impagament reiterat de pensions alimentàries a familiars ha de ser castigat amb la mateixa pena. En supòsits d’especial gravetat el tribunal, valorant les circumstàncies atenuants i agreujants concurrents i, en general, la gravetat del fet i les circumstàncies personals, pot imposar, excepcionalment, pena de presó fins a un any.”

4. Es modifica l’article 510 de la Llei 9/2005 , del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, el qual queda redactat de la manera següent: “Article 510. Incompliment del deure de col·laboració

1. El professional o el tècnic que, en cas de necessitat, sigui legítimament requerit per autoritat, funcionari o saig per prestar la seva col·laboració i, sense justa causa, s’hi refusi, ha de ser castigat amb pena de multa fins a 3.000 euros, sempre que el fet no sigui constitutiu de delicte.

2. El qui havent estat citat en forma legal deixi de comparèixer sense causa justa davant un tribunal en un procés, ocasionant perjudici a una de les parts o al desenvolupament de la causa, ha de ser castigat amb la mateixa pena.”

Disposició final sisena. Modificació de l’article 73 del

Decret en relació amb la cessació de pagaments i fallides, del 4 d’octubre de 1969 Es modifica l’article 73 del Decret en relació amb la cessació de pagaments i fallides, del 4 d’octubre de 1969, el qual queda redactat com segueix: “Les costes processals i les costes d’execució del saig seran a càrrec del passiu del deutor en el expedients respectius i al moment de la classificació dels crèdits hi figuraran com a crèdits privilegiats.”

Disposició final vuitena. Qualificació de la disposició final cinquena

La disposició final cinquena que modifica els articles 337, 396, 427 i 510 de la Llei 9/2005 , del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, té caràcter de llei qualificada. La resta de disposicions d’aquesta Llei tenen caràcter de llei ordinària.