Article 38. Acord d’execució i requeriment

Article 38. Acord d’execució i requeriment

1. En el termini màxim de tretze dies hàbils des de la recepció de la sol·licitud d’execució forçosa d’una resolució judicial, i llevat que hagi decidit denegar el despatx de l’execució pels motius que estableix la Llei del Codi de procediment civil, el saig dicta un acord d’execució que:

a) Determina les quantitats que eventualment s’han de satisfer en concepte de principal, interessos i costes, així com les quantitats que hagin estat dipositades, consignades i satisfetes durant la tramitació del procés, d’acord amb la certificació estesa en aquest sentit per l’òrgan jurisdiccional competent, i especifica a quins dels conceptes esmentats s’imputen les quantitats.

b) Identifica la persona executada i, si n’hi ha més d’una, fixa les quantitats que ha de satisfer cadascuna pels conceptes esmentats a la lletra

a) anterior, tenint en compte el règim de responsabilitat de la persona condemnada o de les persones condemnades, si n’hi ha més d’una.

c) Requereix a la persona executada que en el termini màxim de tretze dies hàbils pagui el deute i dipositi al seu despatx professional l’import que és objecte de l’execució, en concepte de principal, interessos i costes.

2. El saig pot incloure a l’acord d’execució, quan així ho hagi demanat la persona executant, el venciment futur dels terminis de la mateixa obligació continguda en la resolució judicial o l’acte administratiu de caràcter executori i en virtut de la qual l’execució és procedent, tot advertint la persona executada de l’obligació de pagament que en resulti.

3. En el supòsit de l’execució forçosa d’un acte administratiu, el saig només adreça un requeriment a la persona executada, en el termini màxim de tretze dies hàbils des de la recepció de la sol·licitud d’execució, en què li atorga un termini màxim de tretze dies hàbils per pagar el deute i dipositar al seu despatx professional l’import que és objecte de l’execució, en concepte de principal, interessos i costes i, si escau d’acord amb la Llei de bases de l’ordenament tributari, en concepte de recàrrecs.

4. El requeriment, tant si forma part de l’acord d’execució com si es fa de forma aïllada, ha de contenir:

a) La identificació i, quan es conegui, el domicili de la persona obligada al pagament.

b) El concepte i l’import del deute, inclosos el capital i els accessoris, que és objecte del requeriment.

c) Un requeriment exprés per al pagament del deute en el termini de tretze dies hàbils a comptar de la notificació.

d) L’advertència que si no s’ingressa l’import total del deute pendent dins del termini esmentat es procedirà a l’embargament dels béns i drets de la persona obligada al pagament.

e) La identificació de la resolució judicial o l’acte administratiu que es pretén executar, i també de la provisió de constrenyiment, si escau.

f) La data d’emissió del requeriment.

5. L’acord d’execució i el requeriment s’han de notificar a la persona executada mitjançant una carta amb avís de recepció, quan se’n conegui el domicili. En cas contrari, i també quan la recepció de la carta hagi estat infructuosa, el saig pot emetre l’acord d’embargament, tal com disposa l’article 39.

6. L’acord d’execució es pot impugnar davant del batlle o el tribunal que ha dictat la resolució judicial que es pretén executar, d’acord amb les normes sobre l’oposició a l’execució forçosa que regula la Llei del Codi de procediment civil.