Article 3. Desafectació de la pròrroga forçosa dels contractes d’arrendament que van finalitzar els anys 2019 i 2020 o qualsevol

Article 3. Desafectació de la pròrroga forçosa dels contractes d’arrendament que van finalitzar els anys 2019 i 2020 o qualsevol
de les seves pròrrogues
1. Els contractes d’arrendament d’habitatge per a residència habitual i permanent atorgats a l’empara del capítol primer del títol III de la Llei d’arrendaments de finques urbanes vigent la durada dels quals va finalitzar l’any 2019 o el 2020, tant si es tractava del termini pactat en el contracte d’arrendament com si es tractava del termini com a conseqüència d’una pròrroga tàcita, i que van ser objecte d’una pròrroga legal aprovada mitjançant la disposició addicional tercera de la Llei 18/2019 , del 15 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2019 i l’article 1 de la Llei 23/2019 , del 12 de desembre, de mesures urgents en matèria d’arrendaments d’habitatge i per millorar el poder adquisitiu, es poden resoldre, a instància de la part arrendadora, amb les condicions següents:
a) Que, juntament amb la voluntat de resoldre el contracte d’arrendament d’habitatge vigent, la part arrendadora comuniqui a la part arrendatària la voluntat de formalitzar al seu favor un nou contracte d’arrendament sobre aquest habitatge.
b) Que la nova renda no comporti un increment superior al 10% de la renda vigent fins llavors. No és aplicable, a més, ni l’índex de preus de consum ni l’índex per revalorar els salaris aplicable durant l’any 2023 als contractes d’arrendament d’habitatge, sense perjudici del règim d’actualització de rendes per a les anualitats següents establert a la Llei d’arrendaments de finques urbanes vigent.
c) Que la durada del nou contracte d’arrendament sigui, com a mínim, de cinc anys, d’acord amb l’article 42 de la Llei d’arrendaments de finques urbanes vigent. Si la part arrendadora no compleix aquestes condicions o la part arrendatària no accepta la proposta, no pot resoldre el contracte d’arrendament d’habitatge i la part arrendatària pot exigir la pròrroga forçosa d’acord amb el que s’estableix a l’article precedent.
2. Els pactes que modifiquin, en perjudici de la part arrendatària, les disposicions contingudes en aquest article són nuls i es consideren no establerts.
3. No obstant això, en cas que s’hagués arribat a un pacte contrari al que disposa aquest article i la part arrendadora hagués cobrat una renda superior, això genera un crèdit a favor de la part arrendatària que pot descomptar de la mensualitat següent, de manera que queda alliberada de l’obligació de pagament.