Disposició final novena

Disposició final novena Es modifica l’article 11 bis de la Llei 7/2017 , del 20 d’abril, del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments i les seves modificacions posteriors, que queda redactat de la manera següent: “Article 11 bis. Rescabalament de costos i despeses en operacions de recerca, salvament, rescat o socors
1. En els casos en què l’operació de recerca, salvament, rescat o socors que porti a terme el Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments porti causa de la imprudència o la pràctica d’una activitat recreativa de risc per part de la persona que n’és beneficiària, el Govern pot reclamar a aquesta persona, al seu representant legal i a la seva companyia d’assegurances, de forma solidària, els costos i les despeses ocasionats per la mobilització dels mitjans humans i materials que gestiona el Cos esmentat. En el cas de manifestacions esportives, o activitats de grup, organitzades per associacions, clubs o federacions esportives obertes a participacions col·lectives en les quals sigui requerida l’operació de recerca, salvament, rescat o socors a càrrec del Cos esmentat, i es determinin causes de negligència, manca d´advertiment, manca d´informació suficient davant passatges de gran dificultat, no suspendre les proves davant de previsions climatològiques adverses anunciades, el Govern pot reclamar a aquests organismes i a la seva companyia d´assegurances, de forma solidària, els costos i les despeses ocasionats per la mobilització dels mitjans humans i materials que gestiona el Cos esmentat, sense prejudici de les responsabilitats pròpies o compartides de les persones rescatades.
2. Es consideren actuacions imprudents, entre d’altres:
a) La manca d’observança dels senyals d’advertiment de perill o de prohibició de pas ubicats en zones de risc.
b) La realització d’activitats prohibides en espais naturals.
c) La manca de respecte dels butlletins o avisos d’alerta o de predicció de meteorologia adversa emesos pels serveis meteorològics o pel Departament competent en matèria de protecció civil.
d) El desenvolupament de l’activitat sense disposar de l’equipament adequat.
3. Es consideren activitats de risc:
a) L’excursionisme, el senderisme, la ultratrail, la cursa de muntanya, l’esquí de muntanya ( skimo ), el submarinisme, el descens de canyons i barrancs, el pònting, l’escalada, la caça, la bicicleta de muntanya, el raid i trec hípics, el turisme eqüestre, l’esquí, el surf de neu, el paraesquí, la bicitrineu, el múixing, la bicicleta de neu, l’aerostació, el paracaigudisme, el salt base, el vol d’ultralleugers, el vol en aparells amb motor i sense, el parapent, l’ala delta i qualsevol altra que tingui alguna d’aquestes activitats com a base.
b) I les que el Govern determini reglamentàriament en cada moment.
4. L’acció de rescabalament es pot instar prop de la jurisdicció civil, d’acord amb el procediment que escaigui, contra la persona beneficiària, el seu representant legal i la seva companyia d’assegurances, de forma solidària, independentment del fet que l’operació de recerca, salvament, rescat o socors s’efectuï d’ofici o a instància d’una tercera persona.
5. L’import a reclamar es determina en funció del nombre d’efectius personals i de mitjans materials emprats en l’operació de recerca, salvament, rescat o socors, i del temps esmerçat a aquest efecte. El Govern ha de determinar, reglamentàriament, la tarifa per hora dels mitjans humans i materials gestionats pel Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments.
6. En el supòsit en què l’operació de recerca, salvament, rescat o socors s’efectuï a favor de diverses persones beneficiàries, l’import a reclamar es determina proporcionalment als mitjans humans i materials emprats en benefici de cadascuna d’elles, i en cas que la individualització no sigui possible, per parts iguals.
7. L’acció de rescabalament prescriu al cap de tres anys a comptar de la data en què s’iniciï l’operació de recerca, salvament, rescat o socors.”