Disposició final quarta

Disposició final quarta

Es modifiquen els articles següents de la Llei 32/2014 , del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal i les seves modificacions posteriors:

1. L’article 19, amb l’addició de dos nous apartats –el cinquè i el sisè–, que queda redactat de la manera següent: “Article 19. Compte de compensació

1. El Govern constituirà i gestionarà un compte de compensació que s’utilitzarà per sufragar els pressupostos extraordinaris per causes excepcionals definits en l’article 14.

2. Els pressupostos generals de l’Estat i dels comuns inclouran una partida pressupostària corresponent al zero coma cinquanta per cent (0,50%) del total de les seves despeses que anirà destinada a la dotació del compte de compensació. En els exercicis en que es tingui un pla d’equilibri financer vigent, segons el previst en aquesta Llei, no caldrà obligatòriament fer aportacions al compte de compensació.

3. Pels càlculs associats amb l’apartat anterior es tindrà en consideració el pressupost de despeses liquidat sense considerar les operacions de refinançament de deute o d’amortitzacions de capital. L’aportació al compte de compensació s’efectuarà abans de finalitzar el primer trimestre de l’any pressupostari següent, tenint en consideració la dada del PIB nominal publicada per govern.

4. En cas que el seu volum superi el cinc per cent (5%) del producte interior brut nominal, i si no existeix cap pressupost extraordinari viu, el Consell General, a proposta del Govern i els comuns, podrà decidir aplicar-ne la part excedent a la reducció del deute públic o a constituir o dotar un fons sobirà.

5. Els fons del compte de compensació han d’estar invertits en actius líquids per assegurar de donar compliment ràpid al que preveu l’article 14.

6. Els fons del compte de compensació poden estar dipositats a Andorra o fora d’Andorra. En aquest darrer cas, es poden gestionar com a reserves a l’exterior.”

2. L’article 12, amb l’addició d’un nou paràgraf a l’apartat 5, que queda redactat de la manera següent: “Article 12. Limitació d’endeutament […]

5. El deute dels organismes públics i les entitats públiques i parapúbliques que estan vinculades a l’Administració general i les societats públiques amb una participació de l’Administració general de l’Estat majoritària en el capital o suficient per tenir-ne el control no pot superar el cinquanta per cent (50%) dels fons propis consolidats de cada entitat, llevat que el deute consolidat de l’entitat intermèdia del grup al qual pertany sí que acompleixi de forma consolidada el límit de deute referit. A l’efecte de seguiment i control de l’endeutament de les societats públiques amb una participació de l’Administració general de l’Estat majoritària en el capital o suficient per tenir-ne el control, l’entitat intermèdia i la dominant, que és l’entitat que en té una o més dependents, ha de presentar en la data de tancament els seus estats consolidats d’acord amb la normativa aplicable. L’endeutament d’aquests organismes, entitats i societats públiques esmentats anteriorment no computa a efectes de calcular el deute de l’Administració general. […]”