Disposició final tercera

Disposició final tercera Es modifiquen els apartats dels articles següents de la Llei general de les finances públiques, del 19-12-1996, i les seves modificacions posteriors:
1. L’apartat 5 de l’article 33, que queda redactat de la manera següent: “Article 33. Ordenació de pagaments: pagaments en ferm i a justificar […]
5. Els perceptors dels pagaments a justificar queden obligats a presentar la liquidació, amb les oportunes comprovacions documentals, de les quantitats percebudes, en el termini de tres mesos i, en tot cas, abans del 15 de gener de l’exercici següent. Transcorregut aquest termini i un mes addicional sense haver-ho fet s’incoarà expedient contra els responsables. Excepcionalment, aquest termini serà el que està establert en les bases reguladores en el cas de les subvencions amb pagaments a la bestreta. […]
2. L’article 26, que queda redactat de la manera següent: “Article 26. Modificació quantitativa: (III) Transferències de crèdit
1. Les transferències que concerneixen despeses de capital i despeses d’actius i passius financers es tramiten com els crèdits extraordinaris i els suplements de crèdit, conforme als articles 23 i 24, excepte en els supòsits següents:
a) El Govern pot aprovar transferències de crèdit de despeses d’inversió real fins a un límit màxim de l’1% dels crèdits per a despeses d’inversió real del pressupost de l’exercici.
b) El Govern pot autoritzar, a proposta del ministre que correspongui, transferències de crèdit dintre d’un mateix programa per a les despeses de capital i d’actius financers.
c) El Govern pot autoritzar, a proposta del ministre corresponent, transferències de crèdit, dintre d’un mateix programa, entre els capítols anomenats “Transferències corrents” i “Transferències de capital” i “Actius financers”.
2. No es poden reduir crèdits per a despeses de capital que hagin estat augmentats per crèdits extraordinaris, suplements o transferències de crèdits.
3. D’acord amb els articles 23 i 24, no es consideren crèdits extraordinaris ni suplements de crèdit les transferències de crèdit de despeses corrents a partides també de despesa corrent no assignades inicialment en el pressupost, però previstes com a concepte en la secció pressupostària o el ministeri. Per habilitar crèdits mitjançant la creació dels conceptes pressupostaris que siguin procedents, en cas que en l’execució del pressupost es plantegin necessitats que no s’hi hagin recollit expressament amb aquesta finalitat, s’han d’efectuar les transferències de crèdit necessàries per compensar la nova habilitació per un import igual a la dotació dels nous conceptes.
4. Les transferències concernint despeses corrents, amb les finalitats expressades a l’article 23.4 i a l’article 24.3, poden ser acordades pel Govern o el corresponent consell d’administració amb les limitacions següents:
a) Es poden referir només als crèdits inclosos en un mateix Ministeri.
b) No poden minorar els crèdits per a remuneracions de personal, ni les despeses financeres per fer front a despeses d’una altra naturalesa, respectivament.
c) No poden reduir crèdits per a despeses destinades a subvencions nominatives. Tanmateix, el Govern pot autoritzar, a proposta del ministre que correspongui, transferències de crèdit entre els subconceptes “41111 SAAS” i “41112 Caixa Andorrana de Seguretat Social”.
d) No es poden reduir crèdits per a despeses corrents que hagin estat augmentats per suplements de crèdit, transferències de crèdits o crèdits ampliables. Aquestes limitacions són en l’àmbit de departament pel que fa a l’Administració general.
5. Les limitacions dels punts 1 i 4 d’aquest article no són aplicables als crèdits ampliables que es poden cancel·lar mitjançant transferència de crèdit provinent d’altres crèdits del pressupost de despesa que s’estimin reduïbles.
6. El cap de Govern, a proposta dels ministeris afectats, pot autoritzar les transferències de crèdits pressupostaris que resultin necessàries a conseqüència de possibles reorganitzacions administratives que afectin un o més ministeris. En aquest supòsit no són aplicables les limitacions dels apartats anteriors d’aquest article.
7. El Govern pot autoritzar, a proposta del ministre encarregat de les finances, les transferències de crèdits pressupostaris que resultin necessàries a conseqüència de possibles reclassificacions comptables pel que fa als comptes de l’Administració general i de les entitats dependents.
8. El Govern pot delegar la potestat prevista als apartats anteriors en el cap de Govern i els ministres; i pot autoritzar altres supòsits que els previstos als apartats anteriors sempre que la Llei del pressupost general els estableixi.
9. Els apartats d’aquest article són aplicables a les entitats parapúbliques o de dret públic. En aquests casos, les referències als òrgans de l’Administració general s’entenen substituïdes pels òrgans competents de les entitats parapúbliques o de dret públic.”
3. L’article 29, que queda redactat de la manera següent: “Article 29. Extensió temporal dels crèdits: despeses pluriennals
1. Les despeses pluriennals es poden estendre durant un màxim de cinc anys i es poden referir tant a despeses corrents com a despeses de capital.
2. Les despeses pluriennals han de ser aprovades pel Consell General en la llei anual del pressupost general o en llei separada i a proposta del Govern, acompanyada d’una memòria explicativa.
3. Tanmateix, el Govern pot decretar despeses pluriennals corrents per a subministraments, arrendaments de béns mobles i immobles, prestació de serveis i assistència tècnica, sempre, però, que la llei del pressupost general n’estableixi els supòsits i la quantitat màxima per a l’exercici.
4. Les despeses pluriennals aprovades durant l’exercici són efectives o es poden liquidar a partir de llur incorporació en el pressupost de l’exercici següent. Això no obstant, els projectes i les actuacions a què es refereixen es poden iniciar amb l’aprovació, per part dels òrgans competents, de les autoritzacions i dels compromisos de despeses corresponents amb càrrec als crèdits de despeses esmentats amb afectació als exercicis futurs. Qualsevol modificació dels crèdits pressupostaris com a conseqüència de la inclusió de despeses pluriennals ha d’atenir-se a les disposicions dels articles 23 al 26, ambdós inclosos.
5. L’existència prèvia de lleis de despeses pluriennals obliga a incloure els crèdits corresponents en elaborar el pressupost següent si tenen previstos terminis d’execució i afectació anual d’imports. Altrament el Govern ha de determinar la quantitat atribuïda a cada exercici en elaborar el pressupost.
6. Si no segueix la norma de l’apartat anterior, el Govern ha de justificar-ho en la memòria adjunta al Projecte de pressupost general.
7. La norma de l’apartat 5 és d’aplicació general encara que variïn les condicions tecnicoadministratives previstes en les lleis de despeses pluriennals. Aquestes alteracions s’han d’incloure, com a justificants de despeses diferents de les previstes, en la memòria esmentada a l’apartat anterior.
8. El límit màxim d’anualitats esmentat a l’apartat 1 el pot ampliar l’Administració en funció de les necessitats que exigeixi el desenvolupament correcte dels contractes de concessió d’obres i dels contractes de concessió de serveis, sempre que la llei del pressupost general n’estableixi els supòsits i la quantitat màxima per a l’exercici.
9. Amb el caràcter de despesa als pressupostos generals, integrada a les despeses de capital o corrents i subjecta, per tant, a la fiscalització de la Intervenció General, d’acord amb l’article 44.4.A.e i 44.4.B.a, així com al principi de reserva de llei de l’article 2.f, el Govern ha d’establir anualment dins l’estructura dels dits pressupostos un fons de contractació i finançament de contractes de concessió, que s’ha de dotar anualment, i fins a la finalització de cada contracte, per les quantitats que siguin necessàries per respondre als compromisos de despesa derivats de contractes de concessió d’obres i de contractes de concessió de serveis.”