Disposició final tercera. Modificació de la Llei del comerç

Disposició final tercera. Modificació de la Llei del comerç
1. Es modifica l’article 8 de la Llei 12/2013 , del 13 de juny, del comerç, que queda redactat com segueix: “Article 8. Requisits
1. Les persones físiques o jurídiques que vulguin exercir el comerç han de complir els requisits següents:
a) Sol·licitar l’obertura de l’establiment comercial i l’exercici de l’activitat comercial o, si és el cas, la seva modificació, d’acord amb els procediments que preveuen aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupen.
b) Estar inscrites al Registre de Comerç i Indústria i exhibir el certificat d’inscripció a petició del consumidor, els inspectors de comerç o els òrgans habilitats.
c) Satisfer els tributs que estableixin les administracions públiques per exercir el comerç o prestar serveis.
d) Complir els requisits particulars que estableixin les disposicions estatals per a cada classe d’activitat comercial o prestació de serveis.
e) Complir els requisits establerts per les disposicions específiques estatals que siguin aplicables als productes i als serveis comercialitzats.
2. Les persones físiques o jurídiques que siguin titulars d’una explotació agrària degudament inscrita al Registre d’Explotacions Agràries i que exerceixin el comerç per mitjà de la venda directa dels productes, naturals o elaborats, obtinguts de les activitats agrícoles o ramaderes que hi desenvolupen, ja sigui al consumidor final o a terceres persones físiques o jurídiques que a la seva vegada tinguin la titularitat d’un establiment comercial, queden dispensades de complir els requisits establerts a les lletres
a) i
b) de l’apartat anterior.
3. Reglamentàriament s’han d’establir determinats requisits i condicions, aptituds o titulacions específiques per exercir activitats comercials que exigeixin un tractament o uns coneixements particulars per raó de la naturalesa del producte o servei o per raons d’interès general.”
2. Es modifica l’article 30 de la Llei 12/2013 , del 13 de juny, del comerç, que queda redactat com segueix: “Article 30. Signes susceptibles de constituir un nom comercial
1. Poden constituir un nom comercial:
a) Les paraules.
b) Els noms, cognoms o àlies de persones físiques o les denominacions socials de persones jurídiques sempre que pertanyin al titular del nom comercial en el moment d’ésser inscrit al Registre de Comerç i Indústria del Principat d’Andorra. En cas que del nom comercial se’n cedeixin els noms, els cognoms o la denominació social, s’han d’adaptar al nou titular del nom comercial.
c) Les expressions numèriques, utilitzant o no parèntesis i cometes i signes ortogràfics.
d) Les sigles.
e) Les inicials, en tot o part del nom comercial.
f) Tota combinació dels signes esmentats en les lletres
a) a
c) d’aquest apartat.
g) Les denominacions de fantasia que tinguin relació amb l’activitat del negoci.
2. Un signe no pot constituir un nom comercial:
a) Si és contrari a la llei, a l’ordre públic o als bons costums.
b) Si és d’una natura que indueixi a error el públic, especialment sobre l’activitat desenvolupada sota aquest nom comercial o sobre l’origen dels productes o dels serveis que es comercialitzen sota el nom comercial.
c) Si està mancat de caràcter distintiu.”
3. Es modifica l’article 33 de la Llei 12/2013 , del 13 de juny, del comerç, que queda redactat com segueix: “Article 33. Nul·litat del registre d’un nom comercial
1. Contra tota decisió del Registre de Comerç i Indústria d’inscripció d’un nom comercial no s’hi pot recórrer per via administrativa. Tota persona que justifiqui un interès legítim té accés directe a la via jurisdiccional i pot sol·licitar la nul·litat d’aquesta inscripció segons les disposicions d’aquesta Llei.
2. L’autoritat judicial, a petició de tota persona que justifiqui un interès legítim, pot declarar nul un registre de nom comercial en cas que no compleixi alguna de les condicions establertes en aquesta Llei.
3. L’autoritat judicial, a petició del titular d’un dret anterior, pot declarar nul un registre de nom comercial que lesioni un d’aquests drets.
4. Tot registre de nom comercial declarat nul és considerat nul i sense efecte des de la seva data de registre.
5. Quan la declaració de nul·litat d’un registre de nom comercial ha esdevingut definitiva, l’autoritat judicial notifica la seva decisió al Registre de Comerç i Indústria, que inscriu aquesta decisió amb la indicació que aquest registre de nom comercial és nul i sense efecte des de la seva data de registre.
6. L’acció de nul·litat regulada en aquest article no prescriu.”