Llei 30/2022, del 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família · bopa.mca.ad
Llei qualificadaDisposició final segona. Modificació de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996
Disposició final segona. Modificació de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996
1. Es modifiquen les lletres d), e), f),
g) i
i) de l’article 2 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent: “Article 2 Constitueixen l’objecte del Registre Civil els fets, els actes i les situacions jurídiques següents relacionats amb l’estat civil de les persones: […]
d) L’autoritat parental i altres representacions legals de persones menors d’edat.
e) L’emancipació i les curateles de complement de capacitat.
f) Les limitacions a les facultats d’administració o disposició patrimonial.
g) Les curateles, apoderaments i altres càrrecs i mesures de suport personal o patrimonial. […]
i) Els matrimonis, així com la seva nul·litat, dissolució o separació. […].”
2. Es modifica l’article 23 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent: “Article 23 El Registre Civil consta de quatre seccions, que són les següents:
a) Secció Primera: de naixements. Té per objecte la constància i la publicitat registral, per mitjà dels seus llibres que s’anomenen “Llibres de naixements”, dels fets i els actes que integren l’existència i l’estat civil de les persones físiques, llevat dels assentaments que corresponguin a altres seccions.
b) Secció Segona: de matrimonis. Té per objecte la constància i la publicitat registral, per mitjà dels seus llibres que s’anomenen “Llibres de matrimonis”, dels fets i els actes relatius al matrimoni de les persones, a les seves modificacions jurídiques i a la seva dissolució, com també al seu règim econòmic.
c) Secció Tercera: de defuncions. Té per objecte la constància i la publicitat registral, per mitjà dels seus llibres que s’anomenen “Llibres de defuncions”, dels fets i les circumstàncies de la mort legalment certa de les persones físiques.
d) Secció Quarta o General: es fa càrrec, mitjançant llibres auxiliars, dels serveis comuns a la Secció Primera, a la Secció Segona, a la Secció Tercera i a les altres seccions generals del Registre Civil.”
3. Es modifica la lletra
f) de l’apartat 3 de l’article 48 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent: “Article 48 […]
3. El Ministeri Fiscal en els casos de la seva competència. […]
f) El matrimoni celebrat en perill de mort mentre no s’acreditin tots els requisits legals necessaris per a la seva validesa i eficàcia. […].”
4. Es modifica l’article 54 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent: “Article 54 Al marge de les inscripcions de naixement s’assenten especialment les circumstàncies següents:
a) El canvi o la rectificació de noms i cognoms, i la rectificació de la menció registral del sexe.
b) L’establiment o la modificació de paternitat o de maternitat.
c) El matrimoni dels pares posterior al naixement o l’adopció del fill inscrit.
d) L’adopció, la guarda i l’acolliment de menors o altres règims de protecció d’aquests establertes legalment, així com les decisions judicials recaigudes amb relació a aquestes circumstàncies.
e) Les alteracions en la titularitat i exercici de l’autoritat parental, les quals s’inscriuen tant al marge de la inscripció del naixement dels pares com al marge de la inscripció del naixement del fill.
f) L’emancipació.
g) Les declaracions de concurs, fallida i suspensió de pagaments, sempre que afectin les facultats d’administració i disposició patrimonial, com també les inhabilitacions per a l’exercici de tuteles, curateles o altres càrrecs de protecció o de suport personal o patrimonial.
h) Les tuteles, curateles, apoderaments, facultats d’administració de patrimonis protegits i altres mesures voluntàries o judicials de protecció o de suport personal o patrimonial.
i) Les declaracions judicials d’absència i de mort.
j) Modificacions de la nacionalitat.
k) El matrimoni, la nul·litat, la dissolució del vincle, la separació i la reconciliació dels cònjuges separats judicialment, com també tota altra circumstància o resolució judicial que afecti el vincle o els seus efectes.
l) Les cancel·lacions d’assentaments del mateix foli.
m) La defunció.
n) En general, qualsevol fet jurídic o circumstància que modifiqui o completi els elements d’identificació, els drets, o l’estat civil de la persona registrada. Els anteriors assentaments tenen la forma i el caràcter d’inscripcions, excepte els assenyalats amb les lletres c),
k) i
m) que es practiquen com a notes marginals.”
5. Es modifica l’article 55 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent: “Article 55 Al marge de les inscripcions de matrimoni s’inscriuen les circumstàncies següents: La nul·litat, la dissolució del vincle, la separació i la reconciliació dels cònjuges separats judicialment i, en general, tota altra circumstància i fet jurídic que afecti el vincle o els seus efectes. I són objecte de nota marginal:
a) La defunció de qualsevol dels cònjuges.
b) Els matrimonis posteriors dels cònjuges.”
6. Es modifica l’article 65 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent: “Article 65 El nom propi pot ser simple o compost, però en aquest darrer cas no pot contenir més de dos noms simples. Els noms propis estrangers són permesos. El nom propi és elegit lliurement i només queda subjecte a les limitacions següents, que s’interpreten restrictivament:
a) No es poden imposar noms que, per si sols o en combinació amb els cognoms, resultin contraris a la dignitat de la persona.
b) Tampoc no s’admeten cognoms com a noms propis.
c) No es pot imposar al nadó un nom que tingui un dels seus germans amb idèntics cognoms, ni tan sols en el cas de premoriència. Les persones que adquireixin la nacionalitat andorrana poden sol·licitar, en el moment d’inscriure el seu naixement al Registre Civil, la catalanització del seu nom propi mitjançant una declaració formal davant del registrador, sense necessitat de procedir als tràmits de l’expedient registral.”
7. Es modifica l’article 66 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent: “Article 66
1. Els cognoms han d e ser en primer lloc el patern i, seguidament, el matern. S’entén per cognom patern el primer cognom del pare, i per cognom matern el primer cognom de soltera de la mare. Tanmateix, si els pares ho sol·liciten conjuntament en el moment de la inscripció, es pot invertir l’ordre i inscriure en primer lloc el cognom matern i en segon lloc el cognom patern. Si el fill té dos pares o dues mares, ambdós poden acordar lliurement l’ordre dels cognoms. A manca d’acord, l’ordre és establert pel registrador. Quan la filiació sigui determinada legalment tan sols respecte d’un dels progenitors, l’infant porta els dos cognoms d’aquest progenitor, i el pare o la mare poden decidir lliurement l’ordre dels cognoms.
2. En el supòsit que un o ambdós progenitors, d’acord amb la seva llei personal diferent de l’andorrana, puguin transmetre els cognoms d’una manera diferent de l’establerta anteriorment, han de designar quin dels cognoms de cadascun d’ells volen transmetre, tot indicant la forma o el gènere del cognom en els casos en què així escaigui, i l’ordre en què s’han de consignar. En aquest supòsit s’admet que els pares designin només un sol cognom.
3. Les persones majors d’edat de nacionalitat andorrana poden sol·licitar la inversió dels seus cognoms mitjançant una simple declaració davant del registrador. Aquesta inversió no té efectes fins que no és inscrita, i només es pot efectuar una vegada. El representant legal de la persona inscrita pot sol·licitar la inversió dels cognoms quan concorri una causa justa que ha d’apreciar el registrador. Contra la decisió negativa del registrador es pot interposar un recurs davant el batlle que pertany a la jurisdicció civil i al qual correspongui per torn.
4. Tanmateix, les persones majors d’edat de nacionalitat andorrana, prèvia tramitació del corresponent expedient registral, podran sol·licitar el canvi de cognoms, si es compleixen, cumulativament, els requisits següents:
a) Que el cognom en la forma sol·licitada constitueixi una situació de fet, essent utilitzat habitualment per la persona sol·licitant.
b) Que el cognom o cognoms que se sol·liciten unir o modificar pertanyin legítimament a la persona sol·licitant.
c) Que els cognoms q ue resultin del canvi no provinguin de la mateixa línia. Podrà formular-se oposició fonamentada únicament en cas d’incompliment dels requisits anteriors.”
8. Es modifica l’apartat 2 de l’article 67 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent: “Article 67 […]
2. Quan un dels progenitors hagi estat privat, per sentència ferma, de l’autoritat parental respecte d’un fill, el representant legal del menor pot sol·licitar la supressió del cognom que pertany al progenitor privat de l’autoritat parental. En aquests casos s’atribueixen al menor els cognoms del progenitor que conservi l’autoritat parental en l’ordre que es designi. Aquesta supressió la pot sol·licitar la mateixa persona interessada si és major d’edat o menor d’edat emancipada. […].”
9. Es modifica l’article 68 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent: “Article 68
1. Excepte en els supòsits previstos a l’article 69 d’aquesta Llei, només es poden canviar el nom i els cognoms per resolució recaiguda en l’expedient registral, amb la intervenció del Ministeri Fiscal i l’audiència de tots els que acreditin un interès suficient en el canvi o en resultin afectats, a petició del titular del nom i els cognoms, i si hi ha causa justa. El registrador inscriu el canvi a petició d’aquest titular i amb l’aportació d’una certificació o una còpia autoritzada de la resolució ferma que així ho acordi. Contra la decisió del registrador es pot interposar un recurs davant el batlle que pertany a la jurisdicció civil i al qual correspongui per torn.
2. La menció del canvi es fa per inscripció marginal en el foli de naixement i per nota marginal en els fulls de matrimoni de la persona interessada, i també en els de naixement dels seus fills.
3. Les resolucions judicials estrangeres relatives als canvis de cognoms o de nom que afectin persones no andorranes no cal que siguin sotmeses a exequàtur si consta al registrador:
a) que la resolució és ferma,
b) la regularitat i autenticitat formal dels documents presentats,
c) que la competència del tribunal d’origen es fonamenta en criteris equivalents als de la legislació andorrana o, si no és així, en criteris raonables, i
d) que la inscripció de la resolució no és manifestament incompatibles amb l’ordre públic andorrà.
4. Els cognoms són canviats d’ofici pel registrador, segons les normes legals, quan es produeixen declaracions de paternitat i maternitat, reconeixements i adopcions.”
10. Es modifica l’article 69 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent: “Article 69
1. Les persones majors d’edat, amb els suports que escaiguin en cas de discapacitat, i les menors emancipades poden sol·licitar el canvi de nom davant del batlle competent manifestant que senten com a propi el gènere corresponent al nom sol·licitat. La sol·licitud es tramita en procediment de jurisdicció voluntària, amb informe previ del Ministeri Fiscal i audiència de la persona sol·licitant.
2. Poden també sol·licitar el canvi de nom, pel mateix procediment i amb informe previ del Ministeri Fiscal, els representants legals d’una persona menor d’edat acreditant complidament, amb qualsevol mitjà de prova, que aquesta sent com a propi el gènere corresponent al nom sol·licitat. No serà exigible cap prova mèdica o psicològica. Si la persona menor d’edat té més de dotze anys ha de manifestar el seu consentiment al canvi de nom. Si en té menys i té prou coneixement, ha de ser escoltada.”
11. Es modifica l’article 75 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent: “Article 75
1. Es presumeix que l’infant concebut durant el matrimoni té per pare el marit de la mare. Nogensmenys, el marit pot recórrer als tribunals civils per instar una acció en impugnació de paternitat, sempre que acrediti fets de naturalesa a demostrar que no pot ser-ne el pare.
2. Si l’infant ha nascut dins els 180 dies següents a la celebració del matrimoni, el marit pot deixar sense efecte la presumpció de paternitat per mitjà d’una declaració autèntica de desconeixement de la paternitat que ha d’entrar en el Registre Civil en el termini dels sis mesos següents al naixement. Tanmateix, aquesta declaració no és eficaç si de l’expedient registral resulta que el marit ha reconegut expressament o tàcitament la seva paternitat, o coneixia l’embaràs abans de la celebració del matrimoni, o s’ha comportat com a pare des del naixement de l’infant.
3. Si la mare està casada amb una dona, s’ha d’inscriure la maternitat de la cònjuge no gestant de conformitat amb l’article 166 de la Llei qualificada de la persona i de la família. Nogensmenys, la dona no gestant pot deixar sense efecte la inscripció o, si escau, impugnar la seva maternitat en els termes previstos pel mateix precepte.”
12. Es modifica l’article 78 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent: “Article 78
1. La paternitat o la maternitat no matrimonial es poden determinar i inscriure en virtut de:
a) Presumpció de paternitat, respecte de l’home convivent en unió estable de parella amb la mare gestant,
b) Reconeixement de la filiació.
c) Resolució dictada en expedient registral.
d) Sentència ferma.
2. La presumpció de paternitat de l’home convivent en unió estable de parella amb la mare gestant opera si el fill neix després de la constitució de la unió, degudament inscrita en el Registre d’Unions Estables de Parella, i dins dels tres-cents dies següents a la separació de fet dels convivents o a l’extinció de la unió. S’aplica a aquesta presumpció el que disposen els articles 75 i 76 d’aquesta Llei respecte de la presumpció de paternitat matrimonial.
3. El reconeixement de la filiació s’ha de realitzar:
a) En acta de naixement;
b) En testament o pacte successori vàlid;
c) En document públic;
d) Mitjançant declaració del reconeixedor davant del registrador.
4. El reconeixement fet un cop finalitzat el termini legal per declarar el naixement, requereix, perquè sigui eficaç i inscrit al Registre Civil:
a) El consentiment del fill, si és major d’edat o emancipat, amb el suport, si escau, del curador o persona que l’assisteix en cas de discapacitat.
b) El consentiment de l’altre progenitor si és conegut o, si no és possible, el del representant legal del menor.
5. En cas que el fill major d’edat no pugui prestar consentiment ell mateix per raó de la seva discapacitat malgrat disposar de suports o en cas que, essent el fill menor d’edat, manqui el consentiment de l’altre progenitor o del representant legal del fill, es requerirà per a la inscripció del reconeixement la seva aprovació pel batlle competent, en procediment de jurisdicció voluntària.
6. No és inscriptible el reconeixement fet en testament fins a la mort del reconeixedor, acreditada amb la certificació corresponent.
7. Es pot inscriure la filiació en virtut de resolució dictada en expedient registral si el fill ha gaudit de la possessió contínua d’estat o la seva filiació es pot acreditar per mitjà d’escrit o altra prova indubtable, sempre que no hi hagi oposició del Ministeri Fiscal o de part interessada degudament notificada.
8. A manca dels consentiments, de l’aprovació judicial o de la resolució mencionats en els apartats 3, 4 i 6, únicament és possible la inscripció de la paternitat o de la maternitat que quedi determinada per sentència judicial.”
13. Es modifiquen l’intitulat del capítol VIII del Títol IV i l’article 89 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queden redactats de la manera següent: “Capítol VIII. Mesures de suport per a l’exercici de la capacitat i institucions de protecció o de suport a la persona Article 89 Les escriptures públiques autoritzades per notaris andorrans i les resolucions judicials dictades per òrgans jurisdiccionals andorrans que estableixin la provisió de mesures de suport per a l’exercici de la capacitat, i també les autoritzades per notaris o dictades per jutges o tribunals estrangers sempre que afectin persones de nacionalitat andorrana o residents a Andorra, han d’ésser inscrites al marge de la inscripció de naixement de la persona afectada.”
14. Es modifica l’article 90 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat de la manera següent: “Article 90 Quan es tracti d’autoritats nacionals, el notari que hagi autoritzat l’escriptura o el jutge o el tribunal que hagi dictat la resolució n’ha d’enviar al registrador, una vegada sigui ferma, una còpia autèntica perquè es procedeixi immediatament a la seva inscripció. L’escriptura pública o la resolució judicial han de contenir totes les dades d’identificació de la persona o les persones afectades a l’efecte, si és necessari, que es pugui procedir a una anotació del naixement que serveixi de suport per a la inscripció de les mesures de suport per a l’exercici de la capacitat.”
15. Es modifica l’article 91 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat de la manera següent: “Article 91 Si es tracta d’escriptures públiques autoritzades o resolucions dictades per autoritats o òrgans jurisdiccionals estrangers, l’apoderat, el tutor, el curador o figura anàloga està obligat a promoure la inscripció sense dilació des del moment de prendre possessió del càrrec, llevat que hi hagi convencions internacionals contràries. També poden promoure la inscripció d’aquestes escriptures i resolucions les persones que en tinguin coneixement i acreditin tenir interès legítim en la inscripció.”
16. Es modifica l’article 92 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat de la manera següent: “Article 92 En la inscripció de les mesures de suport per a l’exercici de la capacitat s’ha d’expressar l’àmbit i abast de la mesura, i si és el cas, el nomenament d’apoderat o curador amb expressió de les facultats i les limitacions que afectin el nomenament, si són diferents de les legals d’aquests càrrecs. S’hi ha de fer constar també el notari que hagi autoritzat l’escriptura o l’òrgan jurisdiccional que hagi dictat la resolució i la data respectiva.”
17. Es modifica l’article 93 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat de la manera següent: “Article 93 Al marge de la inscripció del naixement del fill i dels pares s’inscriu la pèrdua, la suspensió, la privació, la modificació i, si és el cas, la recuperació de l’autoritat parental, amb expressió del fet que la motiva, així com la resolució judicial i el procediment en què s’hagi acordat.”
18. Es modifica l’article 94 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat de la manera següent: “Article 94 S’ha d’inscriure al marge de la inscripció de naixement, amb expressió del fet o l’acte que la motiva, la pèrdua, la suspensió, la privació, la modificació i, si és el cas, la recuperació de l’autoritat parental que afecti, de forma activa o passiva, persones de nacionalitat andorrana o residents al Principat d’Andorra, així com totes aquelles que, afectant persones estrangeres no residents, siguin declarades pels òrgans jurisdiccionals andorrans.”
19. Es modifica l’article 95 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat de la manera següent: “Article 95 En el cas que el naixement dels pares o del fill, o si s’escau de tots ells, no consti inscrit al Registre Civil del Principat d’Andorra, es procedeix a anotar-ne la data, fent constar que es realitza l’assentament a l’efecte únic de servir de suport a la inscripció de la limitació o la recuperació de l’autoritat parental.”
20. Es modifica l’article 96 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat de la manera següent: “Article 96 L’òrgan jurisdiccional que declari la pèrdua, la suspensió, la privació, la modificació o la recuperació de l’autoritat parental està obligat a enviar una còpia autèntica de la resolució ferma al Registre Civil perquè es procedeixi immediatament a la seva inscripció. En aquesta resolució judicial han de constar les dades necessàries per procedir, quan calgui, a l’anotació del naixement de les persones afectades.”
21. Es modifica l’article 97 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat de la manera següent: “Article 97 Quan les resolucions judicials a què es refereix l’article anterior siguin dictades per un òrgan jurisdiccional estranger, la persona que exerceix l’autoritat parental o la persona afectada per aquelles resolucions estan obligades a promoure, sense dilació, la seva inscripció. Poden promoure també la inscripció d’aquesta resolució les persones que en tinguin coneixement i que acreditin tenir interès legítim en la inscripció.”
22. Es modifica l’article 98 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat de la manera següent: “Article 98 Les tutories, les curadories, els encàrrecs i les representacions legals, i qualsevol càrrec, judicial o no, que tingui per objecte donar suport a una persona amb discapacitat per a l’exercici de la seva capacitat, s’han d’inscriure al marge de la inscripció de naixement de la persona beneficiària de la mesura de suport i de la persona a favor de la qual es discerneixi el càrrec. Són d’aplicació a les inscripcions marginals a què es refereix aquest precepte les normes contingudes en el capítol VIII del títol IV.”
23. Es modifica l’intitulat del títol V i del seu capítol I, així com l’article 100 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queden redactats de la manera següent: “Títol V. Secció de matrimonis Capítol I. Expedient civil de matrimoni civil Article 100
1. Per formalitzar l’expedient previ a la celebració del matrimoni al Principat d’Andorra, ambdós contraents, almenys un d’ells amb residència habitual al Principat, han de comparèixer davant el Registre Civil del Principat d’Andorra, per formular i signar la sol·licitud corresponent, que ha de contenir la declaració circumstanciada incloent-hi les dades i documents previstos a la Llei qualificada de la persona i de la família.
2. Una vegada rebuda la declaració, el registrador n’examina la suficiència i també la procedibilitat del matrimoni celebrador, tot examinant tant els requisits de validesa com els requisits de licitud, i declara que autoritza la celebració en el cas que no hi hagi cap element que el registrador en la seva funció qualificadora estimi que s’oposa a la validesa i la licitud del matrimoni projectat.
3. Als efectes de determinar la concurrència dels requisits previstos a l’apartat 2 anterior, el registrador pot entrevistar-se, de manera reservada i per separat, amb cadascun dels contraents.
4. La decisió denegant l’autorització es pot recórrer en alçada en el termini de deu dies des de la seva notificació, davant la Secció Civil del Tribunal de Batlles. En aquest cas, la celebració del matrimoni queda en suspens fins a la resolució del recurs.”
24. Es deixen sense contingut els articles 101, 102 i 103 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996.
25. Es modifica l’article 104 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent: “Article 104 Les dispenses d’impediments les acorda el batlle al qual correspongui per torn de jurisdicció voluntària, a petició conjunta dels dos contraents, oït el Ministeri Fiscal. Les dispenses s’anoten amb la inscripció del matrimoni en el mateix moment d’estendre-la.”
26. Es modifica l’article 105 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat de la manera següent: “Article 105 Un cop sigui ferma la resolució que aprovi el matrimoni, es pot celebrar davant el cònsol legalment autoritzat o el notari andorrà escollit durant un termini màxim de sis mesos. Transcorregut aquest termini sense que hagi tingut lloc la prestació en forma legal del consentiment matrimonial, caduquen els efectes de la resolució.”
27. Es modifica l’article 106 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent: “Article 106 No és necessària la tramitació de l’expedient civil previ per a la celebració dels matrimonis següents:
a) El matrimoni de qui es troba en perill de mort.
b) El matrimoni canònic que se celebra al Principat d’Andorra. No obstant això, els cònjuges hauran d’acreditar prèviament davant de l’autoritat eclesiàstica el seu estat civil mitjançant els documents oportuns.
c) El matrimoni que als efectes d’aquest article siguin assenyalats per les normes legals.”
28. Es modifiquen l’intitulat del capítol II del títol V i l’article 107 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queden redactats de la manera següent: “Capítol II. Inscripció dels matrimonis Article 107 S’inscriuen al Registre Civil els matrimonis civils celebrats al Principat d’Andorra d’acord amb les lleis andorranes sobre el matrimoni, i els matrimonis celebrats d’acord amb la llei canònica. També s’hi inscriuen els matrimonis civils i canònics, i les institucions anàlogues, celebrats a l’estranger si almenys un dels cònjuges o membres de la parella és andorrà o té residència legal, efectiva i permanent al Principat d’Andorra. Els efectes produïts per la celebració del matrimoni tenen reconeixement ple, legitimació i fe pública amb la pràctica de la seva inscripció. No obstant això, fins al moment de la inscripció al Registre Civil, el matrimoni no inscrit no pot perjudicar els drets adquirits de bona fe per tercers.”
29. Es modifica l’article 108 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat de la manera següent: “Article 108 La inscripció dels matrimonis celebrats al Principat d’Andorra s’ha de fer de la manera següent:
a) Per als matrimonis civils que se celebren al Principat d’Andorra, el cònsol o el notari autoritzant estén una acta de la celebració del matrimoni civil en dos exemplars segons el model fixat pel Reglament, i la signa juntament amb els cònjuges i dos testimonis hàbils. Un exemplar de l’acta resta a la seu oficial de la persona autoritzant, a l’efecte únic d’arxiu, sense que es pugui lliurar cap certificació a partir d’aquesta acta. L’altre exemplar es tramet al Registre el mateix dia o el dia hàbil següent i, dins un altre termini igual al de la recepció, l’acta s’ha d’inscriure amb la signatura exclusiva del registrador i s’ha d’arxivar en el lligall corresponent. El registrador acusa recepció de l’acta al cònsol o notari remitent.
b) Per als matrimonis canònics celebrats al Principat d’Andorra, el rector de la parròquia en què s’inscrigui, o la persona que segons les disposicions canòniques tingui facultats per estendre l’acta sagramental, lliura la certificació literal de cada assentament practicat, que tramet al Registre Civil el mateix dia o el dia hàbil següent. D’acord amb aquest document, en un altre termini igual a comptar al de la recepció, es procedeix a fer la inscripció civil del matrimoni, amb l’acta signada exclusivament pel registrador. S’arxiva i se n’acusa recepció conforme s’assenyala a la lletra
a) anterior.
c) Per a la resta de matrimonis que tingui en compte la legislació andorrana, la inscripció es fa seguint el que disposa aquesta legislació.”
30. Es modifica l’article 109 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent: “Article 109 La inscripció del s matrimonis o una institució anàloga celebrats a l’estranger, si un dels contraents almenys és andorrà o té la residència legal, efectiva i permanent a Andorra, ha de ser promoguda pel contraent andorrà o resident, i:
a) Si el matrimoni és civil, es pot inscriure mitjançant la certificació literal legalitzada de la inscripció al Registre Civil del país on s’hagi celebrat el matrimoni;
b) Si el matrimoni és canònic, s’ha d’inscriure la certificació literal canònica lliurada per l’òrgan canònic competent, notificada a través de l’ordinari d’Andorra;
c) Si el matrimoni és d’una altra classe diferent del canònic o el civil o es tracta d’una institució anàloga, segons la llei del lloc de celebració, s’ha d’inscriure al Registre Civil la certificació literal legalitzada de la inscripció de la institució en qüestió al registre civil del país on s’hagi contret, sempre que hagi estat atorgada per autoritat competent estrangera que desplegui funcions equivalents a les que desenvolupen les autoritats andorranes i que no resulti manifestament incompatible amb l’ordre públic andorrà. En defecte d’inscripció en un registre civil, per poder fer inscriure el matrimoni o institució anàloga els dos contraents s’han d’adreçar al batlle que pertany a la jurisdicció civil i al qual correspongui per torn, per obtenir una resolució judicial que declari l’existència, la validesa i la licitud del matrimoni o institució anàloga i, en especial, l’absència de frau a la llei nacional i la conformitat de l’ordre públic, així com la seva eficàcia a Andorra. El Ministeri Fiscal ha de ser part en el procés esmentat. En els tres casos la petició d’inscripció ha de ser signada pels dos contraents o els seus apoderats, els quals han de signar també la inscripció juntament amb el registrador.”
31. Es modifiquen l’intitulat del capítol III del títol V i l’article 110 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queden redactats amb el text següent: “Capítol III. Inscripció de convencions matrimonials i altres convenis que afecten el règim econòmic dels matrimonis i de resolucions judicials que afecten el matrimoni Article 110 Els capítols matrimonials i les altres convencions sobre el règim econòmic dels matrimonis efectuades per escriptura pública autoritzada per un dels notaris d’Andorra han de ser notificats per aquests notaris al Registre Civil dins els tres dies següents al dia en què s’atorguin. La comunicació només comprèn el tipus o la denominació de l’instrument, la data de l’atorgament, el número del protocol i el nom dels atorgants i del notari que l’autoritza, i se n’exclou qualsevol referència al contingut de les convencions. La menció de la comunicació s’ha d’inscriure al marge de la inscripció del matrimoni dels atorgants i de la inscripció del naixement de cadascun dels cònjuges.”
32. Es modifica l’article 111 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent: “Article 111 Els capítols matrimonials i les altres convencions sobre el règim econòmic autoritzades fora del Principat respecte de matrimonis inscrits en el Registre Civil han de ser inscrits a diligència d’ambdós cònjuges o d’un d’ells, sense dilació, mitjançant la presentació al registrador d’un testimoni o una còpia fefaents de l’instrument públic en virtut del qual s’ha atorgat el conveni. Es procedirà a la inscripció sempre que es tracti d’instruments públics expedits en les condicions de fons i de forma exigides al país on hagi tingut lloc l’atorgament, i també que la seva inscripció no resulti manifestament incompatible amb l’ordre públic andorrà. La inscripció conté les dades que identifiquen el títol d’inscripció i, pel que fa al contingut d’aquest títol, la seva part essencial i adequada al caràcter i la finalitat de l’assentament.”
33. Es modifica l’article 112 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent: “Article 112 Els capítols matrimonials i les altres convencions sobre el règim econòmic dels matrimonis entre estrangers residents a Andorra, el matrimoni dels quals s’hagi celebrat fora del Principat, són inscriptibles a petició dels interessats, amb els mateixos requisits i en la forma establerta a l’article anterior.”
34. Es modifica l’article 114 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent: “Article 114 Les sentències dels tribunals civils o canònics, andorrans o estrangers, que afectin vàlidament matrimonis o institucions anàlogues inscriptibles o inscrits al Registre Civil del Principat d’Andorra, es porten al foli registral en què es trobi l’assentament del matrimoni o institució anàloga corresponent, o ha de practicar-se, si escau, una anotació de suport, i s’inscriu marginalment. Aquestes inscripcions exigeixen que les sentències reuneixin els requisits generals previstos per la llei per a les resolucions nacionals o estrangeres o canòniques, segons el cas.”
35. Es modifica l’article 125 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent: “Article 125 Practicada la inscripció de defunció, se’n fa una nota marginal de referència al marge de les inscripcions de naixement i, si és el cas, de matrimoni del difunt. La inscripció dona fe de la mort certa d’una persona i de la data, l’hora i el lloc on ha ocorregut.”
36. Es modifica l’article 139 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent: “Article 139 En les certificacions en extracte del Registre de naixement dels fills adoptius, s’ha de mencionar la filiació dels pares adoptius. La filiació biològica de la persona adoptada, si és coneguda, només es pot mencionar en les certificacions de naixement en extracte si la persona adoptada així ho indica. No obstant això, en totes les certificacions que es lliuren per ser aportades als expedients de celebració de matrimoni de la persona inscrita, s’ha de mencionar sempre la filiació adoptiva, i la biològica quan es conegui. Les certificacions en extracte del fet del naixement només fan fe del mateix naixement, de la seva data i del lloc i del sexe de la persona inscrita.”
37. Es modifica l’article 140 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent: “Article 140 En les certifica cions literals es transcriu íntegrament l’assentament del punt sobre el qual se sol·licita la certificació i el text de tots els altres assentaments de qualsevol classe que integrin el foli registral. Si les necessitats dels serveis ho aconsellen, els certificats sobre assentaments dels llibres de naixements, matrimonis i defuncions poden efectuar-se mitjançant fotocòpies de la totalitat del foli registral, certificades per diligència estesa i signada sobre les fotocòpies pel registrador. Aquestes fotocòpies així autenticades tenen el caràcter i els efectes de les certificacions literals. El registrador titular o, si és el cas, el registrador suplent poden delegar la seva signatura per al lliurament de les certificacions literals o en extracte. Aquesta delegació ha de recaure en un funcionari del Registre Civil i s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra .”
38. Es modifica l’article 142 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent: “Article 142
1. Tota persona està legitimada per demanar una certificació en extracte de les inscripcions de naixement, matrimoni i defunció, de conformitat amb el que estableix l’article 136, amb les limitacions que s’hi preveuen o les que resultin reglamentàriament.
2. Quant a les certificacions literals, no poden lliurar-se sense l’autorització del batlle al qual correspongui per torn de jurisdicció voluntària ni sense la petició expressa de les persones especialment legitimades, quan per la seva pròpia naturalesa hagin de donar publicitat dels aspectes i les circumstàncies següents:
a) La filiació extramatrimonial o adoptiva.
b) Les causes de nul·litat d’un matrimoni, o de privació o suspensió de l’autoritat parental.
c) El lligall de criatures abortives.
d) La rectificació de la menció registral del sexe.
e) Qualsevol altra circumstància que es consideri que pugui vulnerar el dret a la intimitat o a l’honor.
3. Són persones especialment legitimades per sol·licitar l’expedició de les certificacions literals mencionades anteriorment les persones inscrites, els seus ascendents, descendents i hereus, els representants legals de les persones inscrites, i els batlles i tribunals.
4. En els supòsits de rectificació de la menció registral del sexe i altres en què puguin veure’s afectats els interessos generals, les autoritats públiques podran tenir accés a la informació prevista a l’apartat 2 si ho justifiquen motivadament en atenció a la tutela dels dits interessos generals o, si escau, d’interessos legítims de terceres persones. Si l’òrgan sol·licitant és una autoritat pública, l’autorització per a l’accés a la referida informació serà atorgada pel registrador.”
39. Es modifica l’article 146 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent: “Article 146
1. En general, és competència del registrador la modificació del Registre Civil, pels tràmits de l’expedient registral, en primera instància i pels procediments establerts en aquesta Llei i en les normes reglamentàries que la desenvolupen.
2. En canvi, correspon al batlle que pertany a la jurisdicció civil i al qual correspongui per torn:
a) El coneixement de les accions civils que tinguin per objecte la declaració de la nul·litat o la ineficàcia de les inscripcions que es troben en el Registre Civil i dels títols corresponents que li serveixen de base.
b) La rectificació registral de la menció del sexe de les persones.
c) La modificació d’assentaments que canviï el contingut de sentències judicials en virtut de les quals s’hagin practicat.
d) Els recursos contra les resolucions del registrador en els expedients de la seva competència en els casos assenyalats legalment.
e) La resta de matèries excepcionalment reservades per aquesta Llei.
3. Les actuacions referides a les lletres a),
c)
d) i
e) de l’apartat 2 es tramiten mitjançant el procediment abreujat que regula la Llei del Codi de procediment civil, llevat que per raó de la matèria escaigui tramitar-les pel procediment declaratiu ordinari o un procediment especial. L’actuació referida a la lletra
b) es tramita mitjançant procediment de jurisdicció voluntària.”
40. Es modifica l’article 152 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent: “Article 152
1. Les persones majors d’edat i les menors emancipades poden sol·licitar la rectificació de la menció registral del seu sexe si aquesta menció no es correspon amb la identitat de gènere que senten com a pròpia i acrediten que porten dos o més anys presentant-se públicament i essent conegudes amb aquesta identitat en el seu entorn familiar, professional o social proper. L’acreditació de la identitat de gènere sentida com a pròpia no requereix que la persona s’hagi sotmès a cirurgia de reassignació sexual ni que hagi estat tractada mèdicament per acomodar les seves característiques físiques a les corresponents al sexe reclamat.
2. Les persones majors d’edat amb discapacitat han de formular la sol·licitud amb el suport que, si escau, necessitin a aquest efecte.
3. La sol·licitud de rectificació de la menció registral de sexe es tramita davant del batlle competent en procediment de jurisdicció voluntària, amb informe previ del Ministeri Fiscal i audiència de la persona interessada.
4. La resolució judicial que acordi la rectificació de la menció registral de sexe ha d’incloure el nom nou sol·licitat per la persona interessada, llevat que la persona decideixi conservar el que té.
5. La rectificació de la menció registral del sexe permet a la persona exercir tots els drets inherents a la seva nova identitat de gènere
6. La rectificació de la menció registral del sexe i el canvi de nom tenen efectes constitutius des de la seva constància en el Registre Civil i no alteraran la titularitat dels drets i obligacions adquirits ni els efectes jurídics produïts amb anterioritat.”
41. Es modifica l’article 154 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent: “Article 154 En els procediments seguits per a l’exercici de les accions a què es refereix l’article anterior intervé, a més de les parts legitimades en cada cas, el Ministeri Fiscal sempre que la resolució que recaigui pugui afectar menors d’edat o persones proveïdes de mesures de suport per a l’exercici de la capacitat. Intervé, també, el Ministeri Fiscal, com a part processal o com a informador, en tots els altres casos en què ho estableixin les lleis substantives o processals.”
1. Es modifiquen les lletres d), e), f),
g) i
i) de l’article 2 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent: “Article 2 Constitueixen l’objecte del Registre Civil els fets, els actes i les situacions jurídiques següents relacionats amb l’estat civil de les persones: […]
d) L’autoritat parental i altres representacions legals de persones menors d’edat.
e) L’emancipació i les curateles de complement de capacitat.
f) Les limitacions a les facultats d’administració o disposició patrimonial.
g) Les curateles, apoderaments i altres càrrecs i mesures de suport personal o patrimonial. […]
i) Els matrimonis, així com la seva nul·litat, dissolució o separació. […].”
2. Es modifica l’article 23 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent: “Article 23 El Registre Civil consta de quatre seccions, que són les següents:
a) Secció Primera: de naixements. Té per objecte la constància i la publicitat registral, per mitjà dels seus llibres que s’anomenen “Llibres de naixements”, dels fets i els actes que integren l’existència i l’estat civil de les persones físiques, llevat dels assentaments que corresponguin a altres seccions.
b) Secció Segona: de matrimonis. Té per objecte la constància i la publicitat registral, per mitjà dels seus llibres que s’anomenen “Llibres de matrimonis”, dels fets i els actes relatius al matrimoni de les persones, a les seves modificacions jurídiques i a la seva dissolució, com també al seu règim econòmic.
c) Secció Tercera: de defuncions. Té per objecte la constància i la publicitat registral, per mitjà dels seus llibres que s’anomenen “Llibres de defuncions”, dels fets i les circumstàncies de la mort legalment certa de les persones físiques.
d) Secció Quarta o General: es fa càrrec, mitjançant llibres auxiliars, dels serveis comuns a la Secció Primera, a la Secció Segona, a la Secció Tercera i a les altres seccions generals del Registre Civil.”
3. Es modifica la lletra
f) de l’apartat 3 de l’article 48 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent: “Article 48 […]
3. El Ministeri Fiscal en els casos de la seva competència. […]
f) El matrimoni celebrat en perill de mort mentre no s’acreditin tots els requisits legals necessaris per a la seva validesa i eficàcia. […].”
4. Es modifica l’article 54 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent: “Article 54 Al marge de les inscripcions de naixement s’assenten especialment les circumstàncies següents:
a) El canvi o la rectificació de noms i cognoms, i la rectificació de la menció registral del sexe.
b) L’establiment o la modificació de paternitat o de maternitat.
c) El matrimoni dels pares posterior al naixement o l’adopció del fill inscrit.
d) L’adopció, la guarda i l’acolliment de menors o altres règims de protecció d’aquests establertes legalment, així com les decisions judicials recaigudes amb relació a aquestes circumstàncies.
e) Les alteracions en la titularitat i exercici de l’autoritat parental, les quals s’inscriuen tant al marge de la inscripció del naixement dels pares com al marge de la inscripció del naixement del fill.
f) L’emancipació.
g) Les declaracions de concurs, fallida i suspensió de pagaments, sempre que afectin les facultats d’administració i disposició patrimonial, com també les inhabilitacions per a l’exercici de tuteles, curateles o altres càrrecs de protecció o de suport personal o patrimonial.
h) Les tuteles, curateles, apoderaments, facultats d’administració de patrimonis protegits i altres mesures voluntàries o judicials de protecció o de suport personal o patrimonial.
i) Les declaracions judicials d’absència i de mort.
j) Modificacions de la nacionalitat.
k) El matrimoni, la nul·litat, la dissolució del vincle, la separació i la reconciliació dels cònjuges separats judicialment, com també tota altra circumstància o resolució judicial que afecti el vincle o els seus efectes.
l) Les cancel·lacions d’assentaments del mateix foli.
m) La defunció.
n) En general, qualsevol fet jurídic o circumstància que modifiqui o completi els elements d’identificació, els drets, o l’estat civil de la persona registrada. Els anteriors assentaments tenen la forma i el caràcter d’inscripcions, excepte els assenyalats amb les lletres c),
k) i
m) que es practiquen com a notes marginals.”
5. Es modifica l’article 55 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent: “Article 55 Al marge de les inscripcions de matrimoni s’inscriuen les circumstàncies següents: La nul·litat, la dissolució del vincle, la separació i la reconciliació dels cònjuges separats judicialment i, en general, tota altra circumstància i fet jurídic que afecti el vincle o els seus efectes. I són objecte de nota marginal:
a) La defunció de qualsevol dels cònjuges.
b) Els matrimonis posteriors dels cònjuges.”
6. Es modifica l’article 65 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent: “Article 65 El nom propi pot ser simple o compost, però en aquest darrer cas no pot contenir més de dos noms simples. Els noms propis estrangers són permesos. El nom propi és elegit lliurement i només queda subjecte a les limitacions següents, que s’interpreten restrictivament:
a) No es poden imposar noms que, per si sols o en combinació amb els cognoms, resultin contraris a la dignitat de la persona.
b) Tampoc no s’admeten cognoms com a noms propis.
c) No es pot imposar al nadó un nom que tingui un dels seus germans amb idèntics cognoms, ni tan sols en el cas de premoriència. Les persones que adquireixin la nacionalitat andorrana poden sol·licitar, en el moment d’inscriure el seu naixement al Registre Civil, la catalanització del seu nom propi mitjançant una declaració formal davant del registrador, sense necessitat de procedir als tràmits de l’expedient registral.”
7. Es modifica l’article 66 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent: “Article 66
1. Els cognoms han d e ser en primer lloc el patern i, seguidament, el matern. S’entén per cognom patern el primer cognom del pare, i per cognom matern el primer cognom de soltera de la mare. Tanmateix, si els pares ho sol·liciten conjuntament en el moment de la inscripció, es pot invertir l’ordre i inscriure en primer lloc el cognom matern i en segon lloc el cognom patern. Si el fill té dos pares o dues mares, ambdós poden acordar lliurement l’ordre dels cognoms. A manca d’acord, l’ordre és establert pel registrador. Quan la filiació sigui determinada legalment tan sols respecte d’un dels progenitors, l’infant porta els dos cognoms d’aquest progenitor, i el pare o la mare poden decidir lliurement l’ordre dels cognoms.
2. En el supòsit que un o ambdós progenitors, d’acord amb la seva llei personal diferent de l’andorrana, puguin transmetre els cognoms d’una manera diferent de l’establerta anteriorment, han de designar quin dels cognoms de cadascun d’ells volen transmetre, tot indicant la forma o el gènere del cognom en els casos en què així escaigui, i l’ordre en què s’han de consignar. En aquest supòsit s’admet que els pares designin només un sol cognom.
3. Les persones majors d’edat de nacionalitat andorrana poden sol·licitar la inversió dels seus cognoms mitjançant una simple declaració davant del registrador. Aquesta inversió no té efectes fins que no és inscrita, i només es pot efectuar una vegada. El representant legal de la persona inscrita pot sol·licitar la inversió dels cognoms quan concorri una causa justa que ha d’apreciar el registrador. Contra la decisió negativa del registrador es pot interposar un recurs davant el batlle que pertany a la jurisdicció civil i al qual correspongui per torn.
4. Tanmateix, les persones majors d’edat de nacionalitat andorrana, prèvia tramitació del corresponent expedient registral, podran sol·licitar el canvi de cognoms, si es compleixen, cumulativament, els requisits següents:
a) Que el cognom en la forma sol·licitada constitueixi una situació de fet, essent utilitzat habitualment per la persona sol·licitant.
b) Que el cognom o cognoms que se sol·liciten unir o modificar pertanyin legítimament a la persona sol·licitant.
c) Que els cognoms q ue resultin del canvi no provinguin de la mateixa línia. Podrà formular-se oposició fonamentada únicament en cas d’incompliment dels requisits anteriors.”
8. Es modifica l’apartat 2 de l’article 67 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent: “Article 67 […]
2. Quan un dels progenitors hagi estat privat, per sentència ferma, de l’autoritat parental respecte d’un fill, el representant legal del menor pot sol·licitar la supressió del cognom que pertany al progenitor privat de l’autoritat parental. En aquests casos s’atribueixen al menor els cognoms del progenitor que conservi l’autoritat parental en l’ordre que es designi. Aquesta supressió la pot sol·licitar la mateixa persona interessada si és major d’edat o menor d’edat emancipada. […].”
9. Es modifica l’article 68 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent: “Article 68
1. Excepte en els supòsits previstos a l’article 69 d’aquesta Llei, només es poden canviar el nom i els cognoms per resolució recaiguda en l’expedient registral, amb la intervenció del Ministeri Fiscal i l’audiència de tots els que acreditin un interès suficient en el canvi o en resultin afectats, a petició del titular del nom i els cognoms, i si hi ha causa justa. El registrador inscriu el canvi a petició d’aquest titular i amb l’aportació d’una certificació o una còpia autoritzada de la resolució ferma que així ho acordi. Contra la decisió del registrador es pot interposar un recurs davant el batlle que pertany a la jurisdicció civil i al qual correspongui per torn.
2. La menció del canvi es fa per inscripció marginal en el foli de naixement i per nota marginal en els fulls de matrimoni de la persona interessada, i també en els de naixement dels seus fills.
3. Les resolucions judicials estrangeres relatives als canvis de cognoms o de nom que afectin persones no andorranes no cal que siguin sotmeses a exequàtur si consta al registrador:
a) que la resolució és ferma,
b) la regularitat i autenticitat formal dels documents presentats,
c) que la competència del tribunal d’origen es fonamenta en criteris equivalents als de la legislació andorrana o, si no és així, en criteris raonables, i
d) que la inscripció de la resolució no és manifestament incompatibles amb l’ordre públic andorrà.
4. Els cognoms són canviats d’ofici pel registrador, segons les normes legals, quan es produeixen declaracions de paternitat i maternitat, reconeixements i adopcions.”
10. Es modifica l’article 69 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent: “Article 69
1. Les persones majors d’edat, amb els suports que escaiguin en cas de discapacitat, i les menors emancipades poden sol·licitar el canvi de nom davant del batlle competent manifestant que senten com a propi el gènere corresponent al nom sol·licitat. La sol·licitud es tramita en procediment de jurisdicció voluntària, amb informe previ del Ministeri Fiscal i audiència de la persona sol·licitant.
2. Poden també sol·licitar el canvi de nom, pel mateix procediment i amb informe previ del Ministeri Fiscal, els representants legals d’una persona menor d’edat acreditant complidament, amb qualsevol mitjà de prova, que aquesta sent com a propi el gènere corresponent al nom sol·licitat. No serà exigible cap prova mèdica o psicològica. Si la persona menor d’edat té més de dotze anys ha de manifestar el seu consentiment al canvi de nom. Si en té menys i té prou coneixement, ha de ser escoltada.”
11. Es modifica l’article 75 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent: “Article 75
1. Es presumeix que l’infant concebut durant el matrimoni té per pare el marit de la mare. Nogensmenys, el marit pot recórrer als tribunals civils per instar una acció en impugnació de paternitat, sempre que acrediti fets de naturalesa a demostrar que no pot ser-ne el pare.
2. Si l’infant ha nascut dins els 180 dies següents a la celebració del matrimoni, el marit pot deixar sense efecte la presumpció de paternitat per mitjà d’una declaració autèntica de desconeixement de la paternitat que ha d’entrar en el Registre Civil en el termini dels sis mesos següents al naixement. Tanmateix, aquesta declaració no és eficaç si de l’expedient registral resulta que el marit ha reconegut expressament o tàcitament la seva paternitat, o coneixia l’embaràs abans de la celebració del matrimoni, o s’ha comportat com a pare des del naixement de l’infant.
3. Si la mare està casada amb una dona, s’ha d’inscriure la maternitat de la cònjuge no gestant de conformitat amb l’article 166 de la Llei qualificada de la persona i de la família. Nogensmenys, la dona no gestant pot deixar sense efecte la inscripció o, si escau, impugnar la seva maternitat en els termes previstos pel mateix precepte.”
12. Es modifica l’article 78 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent: “Article 78
1. La paternitat o la maternitat no matrimonial es poden determinar i inscriure en virtut de:
a) Presumpció de paternitat, respecte de l’home convivent en unió estable de parella amb la mare gestant,
b) Reconeixement de la filiació.
c) Resolució dictada en expedient registral.
d) Sentència ferma.
2. La presumpció de paternitat de l’home convivent en unió estable de parella amb la mare gestant opera si el fill neix després de la constitució de la unió, degudament inscrita en el Registre d’Unions Estables de Parella, i dins dels tres-cents dies següents a la separació de fet dels convivents o a l’extinció de la unió. S’aplica a aquesta presumpció el que disposen els articles 75 i 76 d’aquesta Llei respecte de la presumpció de paternitat matrimonial.
3. El reconeixement de la filiació s’ha de realitzar:
a) En acta de naixement;
b) En testament o pacte successori vàlid;
c) En document públic;
d) Mitjançant declaració del reconeixedor davant del registrador.
4. El reconeixement fet un cop finalitzat el termini legal per declarar el naixement, requereix, perquè sigui eficaç i inscrit al Registre Civil:
a) El consentiment del fill, si és major d’edat o emancipat, amb el suport, si escau, del curador o persona que l’assisteix en cas de discapacitat.
b) El consentiment de l’altre progenitor si és conegut o, si no és possible, el del representant legal del menor.
5. En cas que el fill major d’edat no pugui prestar consentiment ell mateix per raó de la seva discapacitat malgrat disposar de suports o en cas que, essent el fill menor d’edat, manqui el consentiment de l’altre progenitor o del representant legal del fill, es requerirà per a la inscripció del reconeixement la seva aprovació pel batlle competent, en procediment de jurisdicció voluntària.
6. No és inscriptible el reconeixement fet en testament fins a la mort del reconeixedor, acreditada amb la certificació corresponent.
7. Es pot inscriure la filiació en virtut de resolució dictada en expedient registral si el fill ha gaudit de la possessió contínua d’estat o la seva filiació es pot acreditar per mitjà d’escrit o altra prova indubtable, sempre que no hi hagi oposició del Ministeri Fiscal o de part interessada degudament notificada.
8. A manca dels consentiments, de l’aprovació judicial o de la resolució mencionats en els apartats 3, 4 i 6, únicament és possible la inscripció de la paternitat o de la maternitat que quedi determinada per sentència judicial.”
13. Es modifiquen l’intitulat del capítol VIII del Títol IV i l’article 89 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queden redactats de la manera següent: “Capítol VIII. Mesures de suport per a l’exercici de la capacitat i institucions de protecció o de suport a la persona Article 89 Les escriptures públiques autoritzades per notaris andorrans i les resolucions judicials dictades per òrgans jurisdiccionals andorrans que estableixin la provisió de mesures de suport per a l’exercici de la capacitat, i també les autoritzades per notaris o dictades per jutges o tribunals estrangers sempre que afectin persones de nacionalitat andorrana o residents a Andorra, han d’ésser inscrites al marge de la inscripció de naixement de la persona afectada.”
14. Es modifica l’article 90 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat de la manera següent: “Article 90 Quan es tracti d’autoritats nacionals, el notari que hagi autoritzat l’escriptura o el jutge o el tribunal que hagi dictat la resolució n’ha d’enviar al registrador, una vegada sigui ferma, una còpia autèntica perquè es procedeixi immediatament a la seva inscripció. L’escriptura pública o la resolució judicial han de contenir totes les dades d’identificació de la persona o les persones afectades a l’efecte, si és necessari, que es pugui procedir a una anotació del naixement que serveixi de suport per a la inscripció de les mesures de suport per a l’exercici de la capacitat.”
15. Es modifica l’article 91 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat de la manera següent: “Article 91 Si es tracta d’escriptures públiques autoritzades o resolucions dictades per autoritats o òrgans jurisdiccionals estrangers, l’apoderat, el tutor, el curador o figura anàloga està obligat a promoure la inscripció sense dilació des del moment de prendre possessió del càrrec, llevat que hi hagi convencions internacionals contràries. També poden promoure la inscripció d’aquestes escriptures i resolucions les persones que en tinguin coneixement i acreditin tenir interès legítim en la inscripció.”
16. Es modifica l’article 92 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat de la manera següent: “Article 92 En la inscripció de les mesures de suport per a l’exercici de la capacitat s’ha d’expressar l’àmbit i abast de la mesura, i si és el cas, el nomenament d’apoderat o curador amb expressió de les facultats i les limitacions que afectin el nomenament, si són diferents de les legals d’aquests càrrecs. S’hi ha de fer constar també el notari que hagi autoritzat l’escriptura o l’òrgan jurisdiccional que hagi dictat la resolució i la data respectiva.”
17. Es modifica l’article 93 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat de la manera següent: “Article 93 Al marge de la inscripció del naixement del fill i dels pares s’inscriu la pèrdua, la suspensió, la privació, la modificació i, si és el cas, la recuperació de l’autoritat parental, amb expressió del fet que la motiva, així com la resolució judicial i el procediment en què s’hagi acordat.”
18. Es modifica l’article 94 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat de la manera següent: “Article 94 S’ha d’inscriure al marge de la inscripció de naixement, amb expressió del fet o l’acte que la motiva, la pèrdua, la suspensió, la privació, la modificació i, si és el cas, la recuperació de l’autoritat parental que afecti, de forma activa o passiva, persones de nacionalitat andorrana o residents al Principat d’Andorra, així com totes aquelles que, afectant persones estrangeres no residents, siguin declarades pels òrgans jurisdiccionals andorrans.”
19. Es modifica l’article 95 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat de la manera següent: “Article 95 En el cas que el naixement dels pares o del fill, o si s’escau de tots ells, no consti inscrit al Registre Civil del Principat d’Andorra, es procedeix a anotar-ne la data, fent constar que es realitza l’assentament a l’efecte únic de servir de suport a la inscripció de la limitació o la recuperació de l’autoritat parental.”
20. Es modifica l’article 96 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat de la manera següent: “Article 96 L’òrgan jurisdiccional que declari la pèrdua, la suspensió, la privació, la modificació o la recuperació de l’autoritat parental està obligat a enviar una còpia autèntica de la resolució ferma al Registre Civil perquè es procedeixi immediatament a la seva inscripció. En aquesta resolució judicial han de constar les dades necessàries per procedir, quan calgui, a l’anotació del naixement de les persones afectades.”
21. Es modifica l’article 97 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat de la manera següent: “Article 97 Quan les resolucions judicials a què es refereix l’article anterior siguin dictades per un òrgan jurisdiccional estranger, la persona que exerceix l’autoritat parental o la persona afectada per aquelles resolucions estan obligades a promoure, sense dilació, la seva inscripció. Poden promoure també la inscripció d’aquesta resolució les persones que en tinguin coneixement i que acreditin tenir interès legítim en la inscripció.”
22. Es modifica l’article 98 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat de la manera següent: “Article 98 Les tutories, les curadories, els encàrrecs i les representacions legals, i qualsevol càrrec, judicial o no, que tingui per objecte donar suport a una persona amb discapacitat per a l’exercici de la seva capacitat, s’han d’inscriure al marge de la inscripció de naixement de la persona beneficiària de la mesura de suport i de la persona a favor de la qual es discerneixi el càrrec. Són d’aplicació a les inscripcions marginals a què es refereix aquest precepte les normes contingudes en el capítol VIII del títol IV.”
23. Es modifica l’intitulat del títol V i del seu capítol I, així com l’article 100 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queden redactats de la manera següent: “Títol V. Secció de matrimonis Capítol I. Expedient civil de matrimoni civil Article 100
1. Per formalitzar l’expedient previ a la celebració del matrimoni al Principat d’Andorra, ambdós contraents, almenys un d’ells amb residència habitual al Principat, han de comparèixer davant el Registre Civil del Principat d’Andorra, per formular i signar la sol·licitud corresponent, que ha de contenir la declaració circumstanciada incloent-hi les dades i documents previstos a la Llei qualificada de la persona i de la família.
2. Una vegada rebuda la declaració, el registrador n’examina la suficiència i també la procedibilitat del matrimoni celebrador, tot examinant tant els requisits de validesa com els requisits de licitud, i declara que autoritza la celebració en el cas que no hi hagi cap element que el registrador en la seva funció qualificadora estimi que s’oposa a la validesa i la licitud del matrimoni projectat.
3. Als efectes de determinar la concurrència dels requisits previstos a l’apartat 2 anterior, el registrador pot entrevistar-se, de manera reservada i per separat, amb cadascun dels contraents.
4. La decisió denegant l’autorització es pot recórrer en alçada en el termini de deu dies des de la seva notificació, davant la Secció Civil del Tribunal de Batlles. En aquest cas, la celebració del matrimoni queda en suspens fins a la resolució del recurs.”
24. Es deixen sense contingut els articles 101, 102 i 103 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996.
25. Es modifica l’article 104 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent: “Article 104 Les dispenses d’impediments les acorda el batlle al qual correspongui per torn de jurisdicció voluntària, a petició conjunta dels dos contraents, oït el Ministeri Fiscal. Les dispenses s’anoten amb la inscripció del matrimoni en el mateix moment d’estendre-la.”
26. Es modifica l’article 105 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat de la manera següent: “Article 105 Un cop sigui ferma la resolució que aprovi el matrimoni, es pot celebrar davant el cònsol legalment autoritzat o el notari andorrà escollit durant un termini màxim de sis mesos. Transcorregut aquest termini sense que hagi tingut lloc la prestació en forma legal del consentiment matrimonial, caduquen els efectes de la resolució.”
27. Es modifica l’article 106 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent: “Article 106 No és necessària la tramitació de l’expedient civil previ per a la celebració dels matrimonis següents:
a) El matrimoni de qui es troba en perill de mort.
b) El matrimoni canònic que se celebra al Principat d’Andorra. No obstant això, els cònjuges hauran d’acreditar prèviament davant de l’autoritat eclesiàstica el seu estat civil mitjançant els documents oportuns.
c) El matrimoni que als efectes d’aquest article siguin assenyalats per les normes legals.”
28. Es modifiquen l’intitulat del capítol II del títol V i l’article 107 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queden redactats de la manera següent: “Capítol II. Inscripció dels matrimonis Article 107 S’inscriuen al Registre Civil els matrimonis civils celebrats al Principat d’Andorra d’acord amb les lleis andorranes sobre el matrimoni, i els matrimonis celebrats d’acord amb la llei canònica. També s’hi inscriuen els matrimonis civils i canònics, i les institucions anàlogues, celebrats a l’estranger si almenys un dels cònjuges o membres de la parella és andorrà o té residència legal, efectiva i permanent al Principat d’Andorra. Els efectes produïts per la celebració del matrimoni tenen reconeixement ple, legitimació i fe pública amb la pràctica de la seva inscripció. No obstant això, fins al moment de la inscripció al Registre Civil, el matrimoni no inscrit no pot perjudicar els drets adquirits de bona fe per tercers.”
29. Es modifica l’article 108 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat de la manera següent: “Article 108 La inscripció dels matrimonis celebrats al Principat d’Andorra s’ha de fer de la manera següent:
a) Per als matrimonis civils que se celebren al Principat d’Andorra, el cònsol o el notari autoritzant estén una acta de la celebració del matrimoni civil en dos exemplars segons el model fixat pel Reglament, i la signa juntament amb els cònjuges i dos testimonis hàbils. Un exemplar de l’acta resta a la seu oficial de la persona autoritzant, a l’efecte únic d’arxiu, sense que es pugui lliurar cap certificació a partir d’aquesta acta. L’altre exemplar es tramet al Registre el mateix dia o el dia hàbil següent i, dins un altre termini igual al de la recepció, l’acta s’ha d’inscriure amb la signatura exclusiva del registrador i s’ha d’arxivar en el lligall corresponent. El registrador acusa recepció de l’acta al cònsol o notari remitent.
b) Per als matrimonis canònics celebrats al Principat d’Andorra, el rector de la parròquia en què s’inscrigui, o la persona que segons les disposicions canòniques tingui facultats per estendre l’acta sagramental, lliura la certificació literal de cada assentament practicat, que tramet al Registre Civil el mateix dia o el dia hàbil següent. D’acord amb aquest document, en un altre termini igual a comptar al de la recepció, es procedeix a fer la inscripció civil del matrimoni, amb l’acta signada exclusivament pel registrador. S’arxiva i se n’acusa recepció conforme s’assenyala a la lletra
a) anterior.
c) Per a la resta de matrimonis que tingui en compte la legislació andorrana, la inscripció es fa seguint el que disposa aquesta legislació.”
30. Es modifica l’article 109 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent: “Article 109 La inscripció del s matrimonis o una institució anàloga celebrats a l’estranger, si un dels contraents almenys és andorrà o té la residència legal, efectiva i permanent a Andorra, ha de ser promoguda pel contraent andorrà o resident, i:
a) Si el matrimoni és civil, es pot inscriure mitjançant la certificació literal legalitzada de la inscripció al Registre Civil del país on s’hagi celebrat el matrimoni;
b) Si el matrimoni és canònic, s’ha d’inscriure la certificació literal canònica lliurada per l’òrgan canònic competent, notificada a través de l’ordinari d’Andorra;
c) Si el matrimoni és d’una altra classe diferent del canònic o el civil o es tracta d’una institució anàloga, segons la llei del lloc de celebració, s’ha d’inscriure al Registre Civil la certificació literal legalitzada de la inscripció de la institució en qüestió al registre civil del país on s’hagi contret, sempre que hagi estat atorgada per autoritat competent estrangera que desplegui funcions equivalents a les que desenvolupen les autoritats andorranes i que no resulti manifestament incompatible amb l’ordre públic andorrà. En defecte d’inscripció en un registre civil, per poder fer inscriure el matrimoni o institució anàloga els dos contraents s’han d’adreçar al batlle que pertany a la jurisdicció civil i al qual correspongui per torn, per obtenir una resolució judicial que declari l’existència, la validesa i la licitud del matrimoni o institució anàloga i, en especial, l’absència de frau a la llei nacional i la conformitat de l’ordre públic, així com la seva eficàcia a Andorra. El Ministeri Fiscal ha de ser part en el procés esmentat. En els tres casos la petició d’inscripció ha de ser signada pels dos contraents o els seus apoderats, els quals han de signar també la inscripció juntament amb el registrador.”
31. Es modifiquen l’intitulat del capítol III del títol V i l’article 110 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queden redactats amb el text següent: “Capítol III. Inscripció de convencions matrimonials i altres convenis que afecten el règim econòmic dels matrimonis i de resolucions judicials que afecten el matrimoni Article 110 Els capítols matrimonials i les altres convencions sobre el règim econòmic dels matrimonis efectuades per escriptura pública autoritzada per un dels notaris d’Andorra han de ser notificats per aquests notaris al Registre Civil dins els tres dies següents al dia en què s’atorguin. La comunicació només comprèn el tipus o la denominació de l’instrument, la data de l’atorgament, el número del protocol i el nom dels atorgants i del notari que l’autoritza, i se n’exclou qualsevol referència al contingut de les convencions. La menció de la comunicació s’ha d’inscriure al marge de la inscripció del matrimoni dels atorgants i de la inscripció del naixement de cadascun dels cònjuges.”
32. Es modifica l’article 111 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent: “Article 111 Els capítols matrimonials i les altres convencions sobre el règim econòmic autoritzades fora del Principat respecte de matrimonis inscrits en el Registre Civil han de ser inscrits a diligència d’ambdós cònjuges o d’un d’ells, sense dilació, mitjançant la presentació al registrador d’un testimoni o una còpia fefaents de l’instrument públic en virtut del qual s’ha atorgat el conveni. Es procedirà a la inscripció sempre que es tracti d’instruments públics expedits en les condicions de fons i de forma exigides al país on hagi tingut lloc l’atorgament, i també que la seva inscripció no resulti manifestament incompatible amb l’ordre públic andorrà. La inscripció conté les dades que identifiquen el títol d’inscripció i, pel que fa al contingut d’aquest títol, la seva part essencial i adequada al caràcter i la finalitat de l’assentament.”
33. Es modifica l’article 112 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent: “Article 112 Els capítols matrimonials i les altres convencions sobre el règim econòmic dels matrimonis entre estrangers residents a Andorra, el matrimoni dels quals s’hagi celebrat fora del Principat, són inscriptibles a petició dels interessats, amb els mateixos requisits i en la forma establerta a l’article anterior.”
34. Es modifica l’article 114 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent: “Article 114 Les sentències dels tribunals civils o canònics, andorrans o estrangers, que afectin vàlidament matrimonis o institucions anàlogues inscriptibles o inscrits al Registre Civil del Principat d’Andorra, es porten al foli registral en què es trobi l’assentament del matrimoni o institució anàloga corresponent, o ha de practicar-se, si escau, una anotació de suport, i s’inscriu marginalment. Aquestes inscripcions exigeixen que les sentències reuneixin els requisits generals previstos per la llei per a les resolucions nacionals o estrangeres o canòniques, segons el cas.”
35. Es modifica l’article 125 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent: “Article 125 Practicada la inscripció de defunció, se’n fa una nota marginal de referència al marge de les inscripcions de naixement i, si és el cas, de matrimoni del difunt. La inscripció dona fe de la mort certa d’una persona i de la data, l’hora i el lloc on ha ocorregut.”
36. Es modifica l’article 139 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent: “Article 139 En les certificacions en extracte del Registre de naixement dels fills adoptius, s’ha de mencionar la filiació dels pares adoptius. La filiació biològica de la persona adoptada, si és coneguda, només es pot mencionar en les certificacions de naixement en extracte si la persona adoptada així ho indica. No obstant això, en totes les certificacions que es lliuren per ser aportades als expedients de celebració de matrimoni de la persona inscrita, s’ha de mencionar sempre la filiació adoptiva, i la biològica quan es conegui. Les certificacions en extracte del fet del naixement només fan fe del mateix naixement, de la seva data i del lloc i del sexe de la persona inscrita.”
37. Es modifica l’article 140 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent: “Article 140 En les certifica cions literals es transcriu íntegrament l’assentament del punt sobre el qual se sol·licita la certificació i el text de tots els altres assentaments de qualsevol classe que integrin el foli registral. Si les necessitats dels serveis ho aconsellen, els certificats sobre assentaments dels llibres de naixements, matrimonis i defuncions poden efectuar-se mitjançant fotocòpies de la totalitat del foli registral, certificades per diligència estesa i signada sobre les fotocòpies pel registrador. Aquestes fotocòpies així autenticades tenen el caràcter i els efectes de les certificacions literals. El registrador titular o, si és el cas, el registrador suplent poden delegar la seva signatura per al lliurament de les certificacions literals o en extracte. Aquesta delegació ha de recaure en un funcionari del Registre Civil i s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra .”
38. Es modifica l’article 142 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent: “Article 142
1. Tota persona està legitimada per demanar una certificació en extracte de les inscripcions de naixement, matrimoni i defunció, de conformitat amb el que estableix l’article 136, amb les limitacions que s’hi preveuen o les que resultin reglamentàriament.
2. Quant a les certificacions literals, no poden lliurar-se sense l’autorització del batlle al qual correspongui per torn de jurisdicció voluntària ni sense la petició expressa de les persones especialment legitimades, quan per la seva pròpia naturalesa hagin de donar publicitat dels aspectes i les circumstàncies següents:
a) La filiació extramatrimonial o adoptiva.
b) Les causes de nul·litat d’un matrimoni, o de privació o suspensió de l’autoritat parental.
c) El lligall de criatures abortives.
d) La rectificació de la menció registral del sexe.
e) Qualsevol altra circumstància que es consideri que pugui vulnerar el dret a la intimitat o a l’honor.
3. Són persones especialment legitimades per sol·licitar l’expedició de les certificacions literals mencionades anteriorment les persones inscrites, els seus ascendents, descendents i hereus, els representants legals de les persones inscrites, i els batlles i tribunals.
4. En els supòsits de rectificació de la menció registral del sexe i altres en què puguin veure’s afectats els interessos generals, les autoritats públiques podran tenir accés a la informació prevista a l’apartat 2 si ho justifiquen motivadament en atenció a la tutela dels dits interessos generals o, si escau, d’interessos legítims de terceres persones. Si l’òrgan sol·licitant és una autoritat pública, l’autorització per a l’accés a la referida informació serà atorgada pel registrador.”
39. Es modifica l’article 146 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent: “Article 146
1. En general, és competència del registrador la modificació del Registre Civil, pels tràmits de l’expedient registral, en primera instància i pels procediments establerts en aquesta Llei i en les normes reglamentàries que la desenvolupen.
2. En canvi, correspon al batlle que pertany a la jurisdicció civil i al qual correspongui per torn:
a) El coneixement de les accions civils que tinguin per objecte la declaració de la nul·litat o la ineficàcia de les inscripcions que es troben en el Registre Civil i dels títols corresponents que li serveixen de base.
b) La rectificació registral de la menció del sexe de les persones.
c) La modificació d’assentaments que canviï el contingut de sentències judicials en virtut de les quals s’hagin practicat.
d) Els recursos contra les resolucions del registrador en els expedients de la seva competència en els casos assenyalats legalment.
e) La resta de matèries excepcionalment reservades per aquesta Llei.
3. Les actuacions referides a les lletres a),
c)
d) i
e) de l’apartat 2 es tramiten mitjançant el procediment abreujat que regula la Llei del Codi de procediment civil, llevat que per raó de la matèria escaigui tramitar-les pel procediment declaratiu ordinari o un procediment especial. L’actuació referida a la lletra
b) es tramita mitjançant procediment de jurisdicció voluntària.”
40. Es modifica l’article 152 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent: “Article 152
1. Les persones majors d’edat i les menors emancipades poden sol·licitar la rectificació de la menció registral del seu sexe si aquesta menció no es correspon amb la identitat de gènere que senten com a pròpia i acrediten que porten dos o més anys presentant-se públicament i essent conegudes amb aquesta identitat en el seu entorn familiar, professional o social proper. L’acreditació de la identitat de gènere sentida com a pròpia no requereix que la persona s’hagi sotmès a cirurgia de reassignació sexual ni que hagi estat tractada mèdicament per acomodar les seves característiques físiques a les corresponents al sexe reclamat.
2. Les persones majors d’edat amb discapacitat han de formular la sol·licitud amb el suport que, si escau, necessitin a aquest efecte.
3. La sol·licitud de rectificació de la menció registral de sexe es tramita davant del batlle competent en procediment de jurisdicció voluntària, amb informe previ del Ministeri Fiscal i audiència de la persona interessada.
4. La resolució judicial que acordi la rectificació de la menció registral de sexe ha d’incloure el nom nou sol·licitat per la persona interessada, llevat que la persona decideixi conservar el que té.
5. La rectificació de la menció registral del sexe permet a la persona exercir tots els drets inherents a la seva nova identitat de gènere
6. La rectificació de la menció registral del sexe i el canvi de nom tenen efectes constitutius des de la seva constància en el Registre Civil i no alteraran la titularitat dels drets i obligacions adquirits ni els efectes jurídics produïts amb anterioritat.”
41. Es modifica l’article 154 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent: “Article 154 En els procediments seguits per a l’exercici de les accions a què es refereix l’article anterior intervé, a més de les parts legitimades en cada cas, el Ministeri Fiscal sempre que la resolució que recaigui pugui afectar menors d’edat o persones proveïdes de mesures de suport per a l’exercici de la capacitat. Intervé, també, el Ministeri Fiscal, com a part processal o com a informador, en tots els altres casos en què ho estableixin les lleis substantives o processals.”
Vigent des del 17/02/2023
· nova redacció
· Llei 12/2023, del 30 de gener, qualificada de modificació de la Llei 3 (BOPA 2023-02-15)
· Font: bopa.mca.ad
elaboració pròpia «Matrimoni civil» al títol del capítol I del títol V i als articles 107 i 108 (apartats 23, 28 i 29). «Matrimoni» als articles 100, 105 i 139 (apartats 23, 26 i 36).
Com citar-lo
Disposició final segona de la Llei 30/2022, del 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família, en la redacció vigent a 18/10/2026.
Enllaç permanent: https://bopa.mca.ad/llei/30-2022/df-2
Cita de treball generada a partir del text consolidat (no oficial): per a un escrit, contrasteu-la amb el BOPA.