Disposició final primera. Modificació de la Llei 46/2014 , del 18 de desembre, de la successió per causa de mort

Disposició final primera. Modificació de la Llei 46/2014 , del 18 de desembre, de la successió per causa de mort
1. Se suprimeix la lletra
f) i es renumeren les lletres següents de l’apartat 5 de l’exposició de motius de la Llei 46/2014 , del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queden redactades de la manera següent: “[…]
5. En relació amb la successió testada, s’ha previst: […]
f) La supressió de la quarta trebel·liànica […]
g) La supressió de la quarta falcídia […]
h) La gratuïtat del càrrec de marmessor […]
i) La no admissió del testament mancomunat […].”
2. Es modifica l’article 2 de la Llei 46/2014 , del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent: “Article 2. Successió de la persona declarada morta
1. En cas de declaració judicial de mort, els hereus que succeeixin i els afavorits amb atribucions particulars en pacte successori estan obligats a formalitzar notarialment inventari i no podran disposar a títol gratuït dels béns i drets adquirits fins que no hagi transcorregut un termini de cinc anys des de la data de la declaració. Fins que no hagi transcorregut aquest termini els hereus no lliuraran tampoc els llegats ordenats testamentàriament.
2. Si la persona declarada judicialment morta reapareix, recobrarà els seus béns en l’estat en què es trobin, i tindrà dret a obtenir el preu dels que s’han venut, però no podrà reclamar els fruits i rendes que hagin produït durant el temps en què ha estat en vigor la declaració.”
3. Es modifica l’article 5 de la Llei 46/2014 , del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent: “Article 5. Persones físiques
1. Tenen capacitat per succeir les persones nascudes o concebudes al temps de l’obertura de la successió i que sobrevisquin al causant, amb aplicació del que disposa la Llei qualificada de la persona i de la família pel que fa a les situacions de commoriència.
2. Les persones declarades absents poden succeir, però per acceptar l’herència en nom de l’absent cal provar que aquest era viu en el temps en què era necessària la seva existència per adquirir-la. Si això no és possible, oberta una successió a la qual estigui cridat un absent, la part d’aquest acreix als seus cohereus o es defereix a les persones que puguin reclamar-la per dret propi o per dret de representació. Els uns i els altres, si escau, han de fer inventari dels béns i reservar-los fins a la declaració judicial de mort, amb aplicació, en aquest cas, del que estableix l’article 2.”
4. Es modifica la lletra
f) de l’article 7 de la Llei 46/2014 , del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactada de la manera següent: “Article 7. Indignitat successòria Són indignes de succeir: […]
f) Els pares suspesos o privats de l’autoritat parental, per causa a ells imputable, respecte del fill causant de la successió. […].”
5. Es modifica la lletra
d) de l’apartat 1 de l’article 9 de la Llei 46/2014 , del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactada de la manera següent: “Article 9. Inhabilitat successòria
1. Són inhàbils per succeir: […]
d) El tutor i el curador o apoderat de la persona amb discapacitat amb funcions de representació i administració patrimonial, abans de l’aprovació dels comptes definitius del seu càrrec, llevat que sigui ascendent, descendent, cònjuge o germà del causant. […].”
6. Es modifica la numeració dels apartats de l’article 17 de la Llei 46/2014 , del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent: “Article 17. Herència jacent
1. Abans de l’acceptació de l’herència, els hereus cridats només poden realitzar actes de conservació, defensa i administració ordinària. Si hi ha més d’un hereu, tots estan legitimats individualment per als actes de conservació i defensa dels béns, però per als altres actes d’administració ordinària cal l’acord de la majoria. Aquests actes no impliquen l’acceptació.
2. L’autoritat judicial, a instància de qualsevol hereu i en defecte de marmessor o d’administrador nomenats pel causant, pot nomenar un curador perquè representi i administri l’herència.
3. Quan són diversos els cridats a l’herència, l’acceptació d’un d’ells extingeix la situació d’herència jacent. Mentre la totalitat dels cridats no accepta o no es produeix la frustració de les crides, l’administració ordinària de l’herència correspon a l’hereu o hereus que han acceptat, amb aplicació, si n’hi ha més d’un, de les normes de la comunitat hereditària.”
7. Es modifica l’article 23 de la Llei 46/2014 , del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent: “Article 23. Capacitat per acceptar i repudiar
1. Els menors d’edat accepten i repudien una herència per mitjà dels seus representants legals. Els menors emancipats la poden acceptar ells mateixos, però requereixen l’assentiment de les persones que complementen la seva capacitat per repudiar-la.
2. Les persones amb discapacitat poden acceptar una herència o repudiar-la per ells mateixos, o bé amb l’assistència o per mitjà de representació del curador o apoderat que els presti suport, segons escaigui d’acord amb les mesures voluntàries o judicials establertes.
3. Els pares, els tutors i els curadors o apoderats de persones amb discapacitat amb funcions de representació i administració patrimonial necessiten autorització judicial per repudiar les herències deferides als menors d’edat o a les persones a qui presten suport.
4. Les persones jurídiques poden acceptar o repudiar d’acord amb el seu règim jurídic específic.”
8. Es modifica l’apartat 3 de l’article 26 de la Llei 46/2014 , del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent: “Article 26. Interpel·lació judicial […]
3. Transcorregut el termini assenyalat sense que el cridat accepti o repudiï, s’entén que la repudia, llevat que sigui un menor o una persona proveïda de mesures de suport per exercir la seva capacitat, cas en què s’entén acceptada a benefici d’inventari.”
9. Es modifica l’apartat 2 de l’article 31 de la Llei 46/2014 , del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent: “Article 31. Acceptació a benefici d’inventari i benefici legal d’inventari […]
2. Les persones menors d’edat, estiguin o no emancipades, les posades en curatela o proveïdes d’altres mesures de suport per exercir la seva capacitat, les persones jurídiques de dret públic, les fundacions i les associacions declarades d’utilitat pública o d’interès social gaudeixen dels efectes del benefici d’inventari sense necessitat de practicar-lo.”
10. Es modifica el títol de la Secció cinquena del Capítol III del Títol I de la Llei 46/2014 , del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent: “Secció cinquena. Els béns adquirits per menors d’edat o persones amb discapacitat”
11. Es modifica l’article 36 de la Llei 46/2014 , del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent: “Article 36. Administració dels béns adquirits per menors d’edat o persones amb discapacitat
1. El causant pot designar, en acte de darrera voluntat, la persona o persones que han d’administrar els béns de què hagi disposat per títol successori a favor de menors i de persones amb discapacitat que requereixin mesures de suport per a l’administració patrimonial.
2. A falta de persona designada, l’administració correspon als pares, tutors dels menors, o curadors o apoderats de la persona amb discapacitat, a menys que hagin estat declarats indignes o desheretats.
3. La disposició de béns de menors i persones amb discapacitat adquirits per títol successori es regeix pel que el causant disposi, sempre que resti salvada la llegítima. A falta de regulació específica, s’aplicaran les regles generals.”
12. Es modifica l’article 48 de la Llei 46/2014 , del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent: “Article 48. Suspensió de la partició La partició de l’herència queda suspesa:
a) Si està cridat a l’herència un concebut, fins el part o la finalització de l’embaràs.
b) Si hi ha interposada una demanda sobre filiació, fins que sigui dictada sentència ferma.
c) Si s’ha iniciat un expedient d’adopció, fins que acabi amb resolució ferma.
d) Si el causant ha expressat la voluntat de permetre la fecundació assistida després de la mort amb el seu material reproductor, fins que s’esdevingui el part o venci el termini legal per practicar-la.
e) Si està cridada a l’herència una persona jurídica que el causant ordena constituir en el testament, fins que quedi constituïda vàlidament o expiri el termini per la seva constitució.”
13. Es modifica l’apartat 3 de l’article 56 de la Llei 46/2014 , del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent: “Article 56. Sanejament […]
3. L’acció de sanejament per evicció prescriu al cap de quatre anys de la privació del bé a l’adjudicatari per sentència ferma. L’acció de sanejament per vicis ocults només es pot exercir quan el vici aparegui dins dels sis mesos posteriors a l’adjudicació del bé i prescriu al cap de quatre anys a comptar de l’aparició del vici.”
14. Es modifica l’article 70 de la Llei 46/2014 , del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent: “Article 70. Capacitat Poden atorgar pactes successoris els majors d’edat amb capacitat per a comprendre l’abast de les seves disposicions i manifestar la seva voluntat al temps de l’atorgament, amb els suports que siguin necessaris. Els afavorits, als quals no els és imposada cap càrrega, poden assentir si tenen capacitat natural suficient.”
15. Es modifica l’apartat 1 de l’article 92 de la Llei 46/2014 , del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent: “Article 92. Modalitats
1. En pacte successori es poden convenir atribucions particulars, a favor d’un dels atorgants o de terceres persones. Els atorgants poden convenir també atribucions particulars recíproques a favor del que sobrevisqui. […].”
16. Es modifica l’apartat 2 de l’article 98 de la Llei 46/2014 , del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent: “Article 98. Identificació, judici de capacitat […]
2. Si el testador té alguna discapacitat sensorial, el notari estarà al que disposa la Llei.”
17. Es modifica l’article 99 de la Llei 46/2014 , del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent: “Article 99. Intervenció de facultatius
1. Sempre que el notari ho consideri necessari, pot demanar la intervenció de dos facultatius que constatin i certifiquin, si és possible, que el testador té en el moment de testar capacitat per fer-ho.
2. En cas que el testador estigui proveït de mesures de suport per exercir la seva capacitat jurídica, pot atorgar testament notarial obert si dos facultatius acceptats pel notari constaten i certifiquen que el testador té en el moment de testar capacitat per fer-ho.
3. En ambdós casos, els facultatius han de fer constar el seu dictamen en el testament i l’han de signar amb el notari i, si escau, amb els testimonis.”
18. Es modifica l’article 100 de la Llei 46/2014 , del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent: “Article 100. Testimonis
1. Llevat de circumstàncies especials del testador, o que aquest o el notari ho demanin, no cal la intervenció de testimonis.
2. Són circumstàncies especials que el testador no sàpiga o no pugui signar.
3. Els testimonis han de ser dos, han d’entendre el testador i el notari i han de saber signar. No cal que siguin pregats, ni que coneguin el testador, ni que tinguin la seva mateixa residència.
4. No poden ser testimonis:
a) Les persones menors d’edat i les que no poden testar.
b) Els condemnats per delictes de falsificació de documents, per calúmnies o per fals testimoniatge.
c) Els afavorits pel testament.
d) El cònjuge, el convivent en unió estable de parella i els parents fins al quart grau de consanguinitat o segon d’afinitat dels hereus instituïts o els legataris designats i del notari autoritzant.
5. Les causes d’inidoneïtat s’apliquen també als facultatius, intèrprets i experts que intervenen en el testament.”
19. Es modifica l’apartat 5 de l’article 103 de la Llei 46/2014 , del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent: “Article 103. El testament tancat […]
5. No pot atorgar testament tancat qui no pot llegir.”
20. Es modifica l’apartat 2 de l’article 134 de la Llei 46/2014 , del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent: “Article 134. Modalitats de condició […]
2. La condició imposada pel testador de no impugnar el testament o de no recórrer als tribunals de justícia en relació amb la seva successió es té per no formulada i no afecta en cap cas l’eficàcia del testament ni de la institució sotmesa a aquesta condició.”
21. Es modifica la lletra
a) de l’apartat 2 de l’article 135 de la Llei 46/2014 , del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactada de la manera següent: “Article 135. Designació d’hereu pel cònjuge o convivent […]
2. A manca de previsió, regeixen aquestes normes:
a) L’elecció i la distribució, si escau, s’han de fer entre els fills esmentats i els seus descendents, amb la possibilitat d’escollir-ne un o més d’un, en parts iguals o desiguals i salvant sempre la llegítima dels altres. […].”
22. Es modifica l’apartat 2 de l’article 136 de la Llei 46/2014 , del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent: “Article 136. Forma de l’elecció o distribució […]
2. L’elecció o la distribució s’ha de fer en escriptura pública amb caràcter irrevocable o en testament. […].”
23. S’incorpora una nova secció tercera al capítol quart del títol III de la Llei 46/2014 , del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que s’intitula “Els hereus i legataris de confiança”, amb quatre nous articles numerats i redactats de la manera següent: “Secció tercera. Els hereus i legataris de confiança Article 140 bis. Institució d’hereu o legatari de confiança
1. El testador, amb la finalitat d’atribuir béns amb una destinació encomanada confidencialment, de paraula o per escrit, pot instituir persones físiques determinades com a hereus o legataris de confiança.
2. El testador pot facultar aquestes persones perquè, en cas de mort d’alguna d’elles abans de la revelació total o del compliment de la confiança, n’elegeixin d’altres com a mera subrogació en el càrrec.
3. Els hereus o legataris de confiança actuen per majoria i, si n’hi ha un de sol, actua per ell mateix. Article 140 ter. Drets i deures
1. Els hereus de confiança han de fer inventari de l’herència en el termini de sis mesos a comptar del moment en què coneixen o poden raonablement conèixer la delació.
2. Els hereus i els legataris de confiança tenen dret al reemborsament de les despeses causades per l’exercici del càrrec. Article 140 quater. Revelació de la confiança
1. El testador pot prohibir la revelació de la confiança i, encara que no hi hagi prohibició, els hereus o legataris poden mantenir-la reservada o revelar-la en escriptura pública o protocol·litzar les instruccions escrites i signades pel testador.
2. La confiança revelada forma part del testament, i no es pot revocar ni alterar, però es pot aclarir. Una vegada revelada la confiança, els hereus i els legataris de confiança tenen, respectivament, la consideració de marmessors universals o particulars.
3. Els hereus i els legataris de confiança, mentre no revelin o compleixin la confiança, tenen la consideració d’hereus o legataris amb facultats per realitzar actes dispositius entre vius, però no poden fer propis els béns de l’herència o el llegat ni els seus subrogats, que queden completament separats dels seus béns propis. Article 140 quinquies. Ineficàcia de les disposicions de confiança
1. L’herència o el llegat de confiança caduquen, totalment o parcialment, si els hereus o els legataris nomenats, o els seus substituts, moren sense haver revelat o complert la confiança, si la revelen o compleixen a favor seu i, en tot cas, quan la confiança no es pot complir per ser desconeguda, il·legal, contradictòria o indesxifrable.
2. L’herència de confiança o la part que n’hagi caducat acreix el cohereu o cohereus instituïts sense encàrrec confidencial i, si no n’hi ha, es defereix als hereus abintestats del testador, amb dret de transmissió als seus successors. En el cas de caducitat parcial, aquestes persones són legatàries de part alíquota de la porció caducada.
3. La caducitat total o parcial del llegat de confiança produeix la seva absorció per l’herència.”
24. Es modifica l’article 143 de la Llei 46/2014 , del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent: “Article 143 Designació de substitut Els progenitors que exerceixen l’autoritat parental sobre el seu fill menor de catorze anys, poden substituir-lo pupil·larment en el testament que atorguin per a l’herència pròpia, en previsió que mori abans d’arribar a l’edat de testar. També poden substituir el fill concebut que al temps de néixer hagi de quedar sota la seva autoritat parental.”
25. Es modifica l’article 147 de la Llei 46/2014 , del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent: “Article 147. Requisits Els ascendents d’una persona amb discapacitat que sigui legitimària seva i que estigui proveïda de mesures voluntàries o judicials de suport de naturalesa representativa poden ordenar una substitució exemplar que comprengui, a més dels béns del testador, els de la persona amb discapacitat que no hagi atorgat ni atorgui posteriorment testament o pacte successori, salvant sempre la seva llegítima.”
26. Es modifica l’article 148 de la Llei 46/2014 , del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent: “Article 148. Concurrència de substitucions
1. Preval la substitució ordenada per l’ascendent mort de grau més pròxim, i, si són del mateix grau, succeeixen en la herència de la persona amb discapacitat tots els substituts exemplars designats, en les quotes que resultin d’aplicar als ascendents respectius les normes de l’ordre successori intestat.
2. Els béns procedents de cadascuna de les herències dels ascendents corresponen al substitut exemplar respectivament designat.”
27. Es modifica l’article 149 de la Llei 46/2014 , del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent: “Article 149. Designació de substitut La substitució ex emplar ha de ser ordenada a favor de descendents, del cònjuge o del convivent en unió estable de parella de la persona amb discapacitat, o a favor del curador o altra persona o institució que compleixi funcions de suport o tingui cura del substituït al temps de la seva mort. A manca d’aquests, pot ser ordenada a favor de parents de l’incapaç dins del quart grau per consanguinitat en línia col·lateral. Si manquen uns i altres, ho pot ser a favor de qualsevol persona.”
28. Es modifica l’article 150 de la Llei 46/2014 , del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent: “Article 150. Ineficàcia de la substitució La substitució exemplar resta sense efecte si decauen les mesures de suport de naturalesa representativa del substituït, encara que després no atorgui testament, i també si el substitut premor al testador o a la persona amb discapacitat, o aquesta a l’ascendent.”
29. Es modifica l’article 176 de la Llei 46/2014 , del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent: “Article 176. Disposició de béns amb autorització del fideïcomitent o de terceres persones
1. El fideïcomitent pot facultar el fiduciari per alienar i gravar tots o alguns dels béns fideïcomesos, lliures del fideïcomís, per actes entre vius a títol onerós.
2. El fideïcomitent pot facultar el fiduciari per alienar i gravar a títol onerós tots o alguns dels béns fideïcomesos amb l’autorització d’una o més persones designades per a aquesta finalitat. Si aquestes persones moren, renuncien o queden impossibilitades per donar personalment l’autorització, el fiduciari pot disposar-ne sense autorització, llevat voluntat contrària del fideïcomitent.”
30. Es modifica l’apartat 7 de l’article 200 de la Llei 46/2014 , del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, amb la r edacció següent: “Article 200. Acceptació i repudiació […]
7. Els interessats en la repudiació d’un llegat poden exercitar respecte del legatari el dret que els atribueix l’article 26. Transcorregut el termini, s’entén que accepta el llegat.”
31. Es renumeren els apartats de l’article 202 de la Llei 46/2014 , del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent: “Article 202. Compliment i riscos
1. El legatari gravat amb un subllegat solament ha de complir-lo quan percebi el seu.
2. Les despeses causades pel compliment del llegat són a càrrec del gravat. Les de formalització, si escau, són a càrrec del legatari.
3. La cosa llegada ha de lliurar-se al legatari en l’estat que es trobi en el moment de la mort del causant.
4. En els llegats amb eficàcia real, la pèrdua o el deteriorament de la cosa produïts abans del lliurament els pateix el legatari, excepte si el gravat ha incorregut en culpa o mora.
5. En els llegats genèrics i en els alternatius, el risc es transmet al legatari des del moment que se li notifica l’especificació i la posada a disposició. En els altres llegats obligacionals, el risc es transmet al legatari des que el gravat li comunica la seva predisposició al compliment.”
32. S’incorpora un nou apartat 3 a l’article 210 de la Llei 46/2014 , del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent: “Article 210. Llegats de diners i altres actius financers […]
3. En cas que el causant, després d’haver ordenat el llegat, disposi dels diners o actius llegats per substituir-los per altres modalitats d’estalvi o inversió, s’entenen llegats per subrogació els actius adquirits posteriorment, sempre que no hagi expressat el contrari o no es dedueixi això del testament.”
33. Es modifica l’article 218 de la Llei 46/2014 , del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent: “Article 218. Revocació dels llegats
1. El llegat s’entén revocat quan el causant aliena el bé a títol onerós o gratuït, encara que l’alienació sigui ineficaç o encara que el causant el readquireixi, llevat que el legatari demostri que la readquisició es va fer per restablir el llegat.
2. El llegat no s’entén revocat si:
a) El bé és alienat per expropiació, execució forçosa, permuta, aportació a societat o qualsevol altra operació de reestructuració societària, llevat que el gravat demostri que el causant pretenia revocar el llegat.
b) El llegat té per objecte una finca que és substituïda, per raó d’una actuació urbanística realitzada després de l’ordenació del llegat, per una altra finca de resultat, cas en el qual es considera objecte del llegat aquesta altra finca i el legatari ha de fer-se càrrec de les despeses pendents en el moment de l’obertura de la successió.
c) El bé és alienat a carta de gràcia, cas en el qual s’entén llegat el dret de redimir o el mateix bé alienat si el causant el readquireix en exercici d’aquest dret.
3. La revocació general de tots els llegats, llevat que el causant la faci en testament, no afecta els llegats d’aliments, que requereixen una revocació expressa.”
34. Es modifica l’article 236 de la Llei 46/2014 , del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent: “Article 236. Cessament El marmessor cessa per mort, impossibilitat o pèrdua de l’aptitud personal per exercir el càrrec, excusa o remoció fonamentada en una conducta dolosa o greument negligent. També cessa en haver complert l’encàrrec i per haver transcorregut el termini que tenia per complir-lo.”
35. Es modifica l’apartat 2 de l’article 248 de la Llei 46/2014 , del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent: “Article 248. La successió dels fills adoptius […]
2. L’adopció impedeix recíprocament la successió intestada entre l’adoptat i la seva família d’origen. S’exceptuen els casos en què es conserva el parentiu d’acord amb la Llei qualificada de la persona i de la família, en els quals es mantenen els drets successoris si el causant i el successor han mantingut el tracte familiar.”
36. Es modifiquen les lletres
c) i
d) i s’afegeix una nova lletra
e) a l’apartat 2 de l’article 278 de la Llei 46/2014 , del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent: “Article 278. El desheretament i les seves causes […]
2. Són causes de desheretament que permeten privar de la llegítima als legitimaris: […]
c) El maltractament greu al testador, al seu cònjuge unit en matrimoni o convivent en unió estable de parella, o als ascendents o descendents del testador.
d) La suspensió o la privació de l’autoritat parental que corresponia al progenitor legitimari sobre el fill causant o de la que corresponia al fill legitimari sobre un net del causant, en ambdós casos per causa imputable a la persona suspesa o privada de l’autoritat.
e) La ruptura manifesta i continuada de la relació familiar entre el causant i el legitimari, sempre que sigui imputable a aquest darrer.”
37. Es modifica l’apartat 1 de la disposició transitòria tercera de la Llei 46/2014 , del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent: “Tercera. Testament davant rector
1. Els testaments davant rector atorgats abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei caduquen si no es protocol·litzen en el termini de deu anys a partir de la seva vigència, sempre que el causant hagués mort abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei. Si el causant ha mort després de l’entrada en vigor, el termini de deu anys es comptarà des de la seva mort. […].”
38. Es modifica l’apartat 3 de la disposició transitòria sisena de la Llei 46/2014 , del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent: “Disposició transitòria sisena. Heretaments […]
3. Els heretaments a favor dels fills dels contraents convinguts abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei es regeixen pel dret vigent en el moment del seu atorgament. Tanmateix, la facultat de designació d’hereu entre els fills o descendents del causant inclourà la facultat de distribuir l’herència entre ells en les parts iguals o desiguals que el causant o, en cas de mort sense haver fet la designació, el seu cònjuge estableixin, com també la facultat de fer atribucions a títol de donació o de llegat als fills o descendents que no siguin instituïts hereus. En relació amb aquests heretaments, es reconeix l’eficàcia de les modificacions de capítols matrimonials convingudes per l’atorgant supervivent i el fill o fills de l’atorgant premort, com també l’eficàcia dels actes de disposició entre vius, a títol onerós o gratuït, o per causa de mort, a títol de llegat, fetes pel dit atorgant a favor dels seus hereus o descendents. […].”