Disposició addicional primera

Disposició addicional primera 1. Els funcionaris i agents de l’Administració general de caràcter indefinit, el personal adscrit al Consell Superior de la Justícia, els batlles, els magistrats i els fiscals, que en la data d’entrada en vigor de la Llei tenen la condició de partícips del Pla de pensions de la funció pública, que mantenen aquesta condició de partícips en el moment de la seva jubilació obligatòria i, en aquella data, estiguin en actiu i puguin acreditar un mínim de quinze anys d’antiguitat com a treballadors públics en un o diversos règims entre els indicats al principi d’aquest mateix paràgraf, tenen dret a percebre del Govern o del Consell Superior de la Justícia, depenent de la institució de la qual percebin el salari en el moment de la jubilació, a partir de la seva jubilació obligatòria, una prestació de jubilació en forma de renda vitalícia pura sense dret a reversió. Els batlles, magistrats, fiscals i assimilats que continuïn en actiu a partir dels 65 anys en la mateixa condició professional que els ha permès tenir la condició de partícips, tenen dret a percebre la mateixa prestació a partir del moment que finalitzin la seva etapa laboral activa en la condició professional esmentada. Els requisits indicats en el paràgraf precedent que han d’acreditar els altres partícips en la data de jubilació obligatòria, aquests col·lectius els hauran d’acreditar en la data de finalització de la seva etapa laboral activa. Aquesta prestació es calcula sobre la base d’una previsió teòrica en la data d’entrada en vigor de la Llei. El seu import és el més elevat entre el 60% del salari mensual teòric brut de cada partícip en arribar a l’edat de 65 anys i el 60% del salari mensual mitjà brut percebut efectivament durant els quinze anys immediatament anteriors a la data de jubilació obligatòria, amb la deducció en qualsevol cas dels imports següents:
a) Import de la pensió teòrica de jubilació del Pla de pensions de la funció pública, amb la modalitat de renda vitalícia pura, sense dret a reversió, estimada a l’edat de 65 anys i calculada en els termes previstos en aquesta Llei, prenent com a base unes aportacions teòriques del 3%, tant per part del Govern o, si escau, del Consell Superior de la Justícia com per part del partícip, calculades sobre els conceptes salarials de base retributiva, complement de lloc, complement de millora, complement d’antiguitat, complement personal d’antiguitat i complement d’absorció per a tots els cossos. A més, als cossos especials, sobre el complement específic i el complement de funcions permanents, i pel que fa als membres del Cos Penitenciari afectats per la disposició transitòria primera de la Llei 3/2007, del Cos Penitenciari, també se’ls ha de computar la retribució consolidable establerta en la disposició addicional segona de la dita Llei, i als membres del Cos de Policia afectats per la disposició transitòria quarta de la Llei 8/2004, qualificada del Cos de Policia, també se’ls ha de computar la paga extraordinària de la dotzena paga del salari a partir dels 22 anys de servei. Els criteris i el procediment de càlcul d’aquesta pensió teòrica figuren en l’annex. Si l’import a partir del qual es calcula la prestació objecte d’aquesta disposició addicional és el 60% del salari mensual mitjà brut percebut efectivament durant els quinze anys immediatament anteriors a la data de jubilació obligatòria, per calcular l’import de la pensió teòrica de jubilació del Pla de pensions de la funció pública, amb la modalitat de renda vitalícia pura, sense dret a reversió: l’estimació per al càlcul de les aportacions des de l’entrada en vigor de la Llei i fins al quinzè any immediatament anterior a la data de jubilació obligatòria del partícip, es farà sobre els conceptes salarials indicats en el primer paràgraf d’aquest apartat a en la data d’entrada en vigor de la Llei projectats fins a la data indicada d’aquesta estimació, projecció que seguirà la metodologia prevista en l’annex; i per al càlcul de les aportacions ulteriors fins als 65 anys del partícip es tindran en compte els mateixos conceptes salarials i, si escau, l’import de la prestació prevista en la disposició addicional sisena, percebuts efectivament. En ambdós casos el percentatge considerat a l’efecte de calcular les aportacions és del 3%, tant per part del Govern o, si escau, el Consell Superior de la Justícia com per part del partícip. Per al càlcul dels drets consolidats individuals de cada beneficiari es considerarà que aquests drets tenen un rendiment anual del 3,5%.
b) Import de la pensió teòrica a percebre de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, calculada d’acord amb els punts adquirits en la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei i els punts que teòricament pugui adquirir cada partícip fins a l’edat de 65 anys, sobre la base del salari brut projectat indicat en aquesta disposició addicional. Els criteris i el procediment de càlcul d’aquesta pensió teòrica figuren en l’annex. Si l’import a partir del qual es calcula la prestació objecte d’aquesta disposició addicional és el 60% del salari mensual mitjà brut percebut efectivament durant els quinze anys immediatament anteriors a la data de jubilació obligatòria, per al càlcul de l’import de la pensió teòrica a percebre de la Caixa Andorrana de Seguretat Social: l’estimació dels punts adquirits des de l’entrada en vigor de la Llei fins al quinzè any immediatament anterior a la data de jubilació obligatòria del partícip es fa sobre el salari brut i comprèn els conceptes salarials cotitzats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social en la data d’entrada en vigor de la Llei projectats fins a la data indicada d’aquesta estimació, projecció que seguirà la metodologia prevista en l’annex; i per al càlcul dels punts corresponents als períodes ulteriors i fins als 65 anys del partícip es tindran en compte els salaris bruts, que comprendran els conceptes salarials cotitzats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i, si escau, l’import de la prestació prevista en la disposició addicional sisena, percebuts efectivament. En tot cas, el preu del punt de la Caixa Andorrana de Seguretat Social a considerar per al càlcul serà el resultant d’aplicar els criteris continguts en l’annex. Per al càlcul del salari mensual teòric brut a l’edat de 65 anys de cada partícip es prendrà com a base el salari brut percebut pel partícip en la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, comprenent els conceptes salarials cotitzats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, projectat fins a la data que s’arribi als 65 anys. Si a la data de càlcul esmentada el partícip no percep efectivament un salari o no el percep íntegrament, la base de càlcul serà el salari brut que li correspondria percebre en aquesta mateixa data. Els criteris i el procediment de càlcul d’aquest salari teòric figuren en l’annex. El càlcul del salari mensual mitjà brut resulta del sumatori dels salaris bruts efectivament percebuts pel partícip durant els quinze anys immediatament anteriors a la data de jubilació obligatòria cotitzats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, dividit pel nombre de mensualitats compreses en el mateix període de còmput, exclosos els períodes d’incapacitat laboral transitòria i les excedències. La paga extraordinària del mes de desembre serà considerada, només per efectuar aquest càlcul, com una mensualitat independent.
2. Aquesta prestació serà percebuda cumulativament a les que correspongui percebre al beneficiari d’acord amb el pla de pensions de la funció pública previst en aquesta Llei i la que correspongui satisfer a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
3. Aquesta prestació serà satisfeta en tretze pagaments anuals, amb periodicitat mensual i serà satisfeta als beneficiaris de la mateixa per mensualitats vençudes. El mes desembre també es fa efectiu el tretzè pagament anual.
4. Es faculta a la Caixa Andorrana de Seguretat Social per a què faciliti al Govern totes les dades necessàries per a què aquest pugui procedir a efectuar els càlculs objecte d’aquesta Disposició Addicional.
5. Als efectes d’aquesta Llei tenen la consideració de treballadors en actiu els empleats públics que són partícips i que mantenen vigent una relació ocupacional estatutària o laboral amb el Govern o, si escau, amb el Consell Superior de la Justícia. No s’exigeix que l’empleat públic estigui també en situació de servei actiu.