Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública

Article 1. Objecte, rang, denominació, naturalesa i durada
1. La present Llei té per objecte la creació i la regulació del pla de pensions de la funció pública. En la funció pública, als efectes d’aquesta Llei, s’hi entenen compresos el conjunt de funcionaris i agents de l’Administració de caràcter indefinit de l’Administració general.
2. Aquesta Llei té globalment el rang de llei qualificada atesa la seva incidència, directa i indirecta, en el capítol II del títol II de la Llei de la funció pública i per comportar la modificació de les previsions de jubilació del Cos Especial de Policia, regulades actualment per llei qualificada.
3. Com a pla de pensions, el pla de pensions de la funció pública defineix el dret de les persones a favor de les quals es constitueix a percebre prestacions per jubilació obligatòria, defunció o invalidesa, les obligacions de contribució a l’esmentat pla; i, en la mesura permesa per aquesta Llei, les regles de constitució i funcionament del patrimoni al qual ha d’afectar-se el compliment dels drets que reconeix el pla. Així mateix, el pla de pensions queda instrumentat mitjançant un sistema financer de capitalització individual que permet establir una equivalència entre les aportacions efectuades i les prestacions futures dels beneficiaris en base a la rendibilitat de les inversions realitzades.
4. Les prestacions que reconeix el pla de pensions de la funció pública no tenen la consideració de pensions públiques i són independents i compatibles amb les previstes pel règim públic de seguretat social.
5. La durada del pla de pensions de la funció pública és indefinida.

Article 2 Àmbit d’aplicació L’àmbit d’aquesta Llei se circumscriu als funcionaris i als agents de l’Administració de caràcter indefinit que hagin superat el període de prova, en ambdós casos de l’Administració general, inclosos els adscrits a l’Administració de justícia, els cossos especials i les persones que hi resultin assimilades en la forma prevista en aquesta Llei. El personal assalariat adscrit al Consell Superior de la Justícia i els batlles, magistrats i fiscals també tenen la consideració de partícips del Pla de pensions de la funció pública, amb les especificitats contingudes en aquesta Llei. Atès que el salari que perceben una part d’aquests partícips prové del Consell Superior de la Justícia, correspon a aquesta institució, com a òrgan contractant, i al Govern, com a Administració promotora del Pla de pensions de la funció pública, implementar els mecanismes que es considerin necessaris i assegurar que s’executin correctament les disposicions d’aquesta Llei pel que fa als partícips esmentats.

Article 3 Modalitat i adscripció a un fons de pensions
1. El pla de pensions de la funció pública s’ajusta a la modalitat d’aportació definida, en la qual modalitat l’objecte definit és la quantia de les contribucions de l’Administració promotora i dels partícips.
2. El pla de pensions de la funció pública s’integra en el fons de pensions denominat “fons de pensions de la funció pública”, que és un patrimoni creat amb l’única finalitat de donar compliment al pla de pensions de la funció pública.
3. L’Administració promotora del pla de pensions de la funció pública efectua les aportacions a càrrec seu i a càrrec dels partícips, en la forma i quantia previstes en aquesta Llei, que s’integren en un compte de posició del pla en el fons de pensions de la funció pública, amb càrrec a la qual posició es pot atendre el compliment de les prestacions derivades de l’execució del pla.

Article 4 Administració promotora
1. L’Administració promotora és el Govern, que insta la creació del pla de pensions de la funció pública i que participa en el seu desenvolupament.
2. L’Administració promotora és responsable del compliment de l’obligació de contribució al pla de pensions que li incumbeix, així com de la dels partícips que li presten serveis, mitjançant la retenció corresponent efectuada sobre el seu salari brut.
3. Les obligacions de l’Administració promotora es limiten a les reconegudes en aquesta Llei. El Govern no assumeix cap responsabilitat respecte la gestió i custòdia de les aportacions ni dels fons acumulats, ni tampoc en relació al pagament de les prestacions.

Article 5 Els partícips
1. Concepte Són les persones físiques en interès de les quals es crea el Pla de pensions de la funció pública, que hi estan adherides i que, per raó d’aquesta condició, efectuen les aportacions corresponents. No es consideren partícips les persones compreses en l’article 2 anterior mentre estiguin en període de prova.
2. Alta dels partícips al pla de pensions Queden automàticament adherides al pla de pensions de la funció pública les persones indicades a l’article 2, i les que resultin assimilades a les mateixes, ja sigui en el marc d’aquesta mateixa Llei, ja sigui en mèrits d’altres disposicions normatives amb rang de llei.
3. Baixa dels partícips al pla de pensions Els partícips causen baixa del pla:
a) Per adquirir la condició de beneficiari, no derivada de la defunció d’altres partícips.
b) Per causa de defunció.
c) Per la pèrdua de l’estatut de funcionari o per l’extinció del contracte de treball amb l’Administració promotora o altra entitat contractant, en qualsevol dels casos indicats, sigui per la causa que sigui. Constatada alguna d’aquestes situacions, només causa baixa del pla el partícip que comuniqui expressament i per escrit a la comissió de seguiment del pla de pensions la seva baixa.
4. Mobilització del pla En els supòsits de l’apartat 3.c d’aquest article, el partícip pot sol·licitar a la Comissió de Seguiment del Pla de Pensions la mobilització del pla a un altre pla de pensions nacional o estranger degudament acreditat.

Article 6 Els partícips en suspens
1. Es consideren partícips en suspens els partícips que cessen temporalment d’efectuar aportacions periòdiques com a conseqüència d’una interrupció del cobrament del salari per qualsevol causa, excepte que aquesta interrupció doni lloc a la percepció d’una prestació d’incapacitat temporal de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. No es consideren partícips en suspens els funcionaris, els agents de l’Administració de caràcter indefinit, el personal adscrit al Consell Superior de la Justícia, els batlles, magistrats i fiscals i els assimilats que passin a desenvolupar un càrrec al Govern o al Consell Superior de la Justícia a través d’una excedència amb reserva de plaça legal o pactada. Durant l’excedència, les aportacions es calculen segons la retribució percebuda en el lloc de destí.
2. Mentre els partícips romanen en situació de suspens, l’Administració promotora o l’entitat encarregada d’efectuar les aportacions també deixa d’efectuar aportacions periòdiques.
3. Els partícips en suspens mantenen els seus drets consolidats al pla de pensions.
4. Els partícips en suspens en situació d’excedència altra que la indicada en l’apartat 1 anterior, o de permís no retribuït, poden efectuar aportacions al Pla de pensions de la funció pública. En qualsevol cas, i amb independència de la periodicitat amb què s’efectuïn, aquestes aportacions tenen la consideració d’extraordinàries.
5. Un partícip en suspens causarà baixa de la dita condició quan recuperi la condició plena de partícip en els termes de l’apartat 1 de l’article 5, o causi baixa com a partícip en el pla de pensions segons l’apartat 3 de l’article 5.

Article 7 Els beneficiaris
1. Són totes les persones amb dret a percebre prestacions del pla de pensions de la funció pública, hagin estat o no partícips del mateix.
2. En cas de jubilació obligatòria i invalidesa, té la condició de beneficiari el mateix partícip. En cas de defunció del partícip, tenen la condició de beneficiaris les persones designades en el formulari facilitat per l’entitat gestora; i, a manca d’aquesta designació expressa, les persones que ostentin aquesta condició d’acord amb les disposicions successòries que siguin aplicables.
3. Als efectes del que preveu aquesta Llei, s’estableixen com a edats de jubilació obligatòria dels partícips les següents:
a) Per als funcionaris del Cos General, els agents de l’Administració de caràcter indefinit, el personal adscrit al Consell Superior de la Justícia, els batlles, magistrats i fiscals, el Cos Especial d’Ensenyament i els assimilats, 65 anys.
b) Per als cossos especials de Duana, Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament, Penitenciaria, Policia i Cos de Banders, 60 anys.
4. La jubilació obligatòria comporta per a tots els partícips, la finalització de la seva situació de treballador en actiu, que ha de cessar per tant en l’exercici de l’activitat professional que li ha permès tenir la condició de partícip. Tot i que la jubilació per edat opera d’ofici quan els col·lectius de treballadors esmentats en els paràgrafs
a) i
b) de l’apartat 3 precedent arriben a les edats allí indicades, en complir aquesta edat el Govern pot oferir als dits treballadors continuar treballant. En cas que el treballador accepti, aquesta pròrroga es formalitza per escrit i per una durada màxima d’un any. Es poden formalitzar pròrrogues en aquestes condicions fins a un màxim de 5 pròrrogues anyals. Els batlles, els magistrats, els fiscals i els assimilats poden continuar en actiu a partir dels 65 anys, d’acord amb el que està previst en la normativa específica que regula la seva activitat. Sense perjudici de la possibilitat de continuar treballant contemplada en els dos paràgrafs precedents, als efectes d’aquesta Llei, a partir dels 65 anys d’edat aquests col·lectius passen a la condició de beneficiaris del Pla de pensions de la funció pública en els termes previstos en aquesta Llei.
5. Un beneficiari causarà baixa de la dita condició pels motius següents:
a) Per causa de defunció.
b) Per percebre la totalitat dels drets econòmics del pla.

Article 8 Sistema de finançament del pla de pensions
1. El sistema financer-actuarial que adopta el pla de pensions de la funció pública és el de capitalització financera individual.
2. Es constitueix el fons de pensions de la funció pública, com a patrimoni autònom i sense personalitat jurídica, composat per les aportacions realitzades per l’Administració promotora i pels partícips, més el resultat de les inversions, menys les despeses i pèrdues que li siguin imputables.
3. Els recursos afectes al fons de pensions de la funció pública corresponen als partícips del pla de pensions de la funció pública. Aquests ostenten, com a drets consolidats individuals, una quota part del fons de pensions, determinada en funció de les aportacions, directes i imputades, i els resultats, positius o negatius, de les aportacions atribuïbles a les inversions, deduïdes les despeses que s’hagin generat. La disponibilitat d’aquests recursos per part dels partícips queda limitada al previst en aquesta Llei.
4. Els drets consolidats individuals no poden ser objecte d’embargament ni de retenció de cap classe, fins el moment que es causi la prestació o es produeixi el rescat.
5. El pla de pensions no assumeix la cobertura de cap risc relacionat amb les prestacions previstes, ni garanteix una rendibilitat mínima als partícips.
6. Els creditors del fons de pensions no poden fer efectius els seus crèdits sobre el patrimoni de l’Administració promotora ni dels partícips, la responsabilitat dels quals està limitada als seus compromisos d’aportació al pla de pensions.
7. El patrimoni que constitueix el fons de pensions de la funció pública no respon de les obligacions contretes per l’Administració promotora, per l’entitat gestora o per l’entitat dipositària.

Article 9. Aportacions al
Pla de pensions
1. Les aportacions al Pla de pensions de la funció pública són les contribucions dineràries al dit Pla de pensions fetes per l’Administració promotora i les altres entitats contractants de partícips, i pels mateixos partícips. Les aportacions dels partícips són voluntàries i irrevocables i les aportacions de l’Administració promotora i de les altres entitats contractants de partícips són obligatòries i també irrevocables, tot en els termes establerts en aquesta Llei. La restitució de les aportacions no pot produir-se en cap altre cas que no estigui previst en aquesta Llei.
2. Les aportacions poden ésser de dos tipus: periòdiques i extraordinàries. Els dos tipus d’aportacions són compatibles entre si.
a) Aportacions periòdiques: són les que s’efectuen amb periodicitat mensual. L’import ordinari a aportar, tant per l’Administració promotora i altres entitats contractants de partícips com per cada partícip, és igual al 3% dels conceptes salarials que configurin la nòmina a l’efecte de declaració a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, a aplicar sobre el salari brut de cada partícip corresponent al mateix període en què s’efectua l’aportació. L’aportació del partícip es materialitza mitjançant la deducció, per part de l’Administració promotora o altra entitat contractant de partícips, de l’import corresponent del seu salari brut. Durant els períodes en què el partícip estigui en situació d’incapacitat temporal per treballar, la base de les aportacions és la prestació efectivament percebuda pel partícip per aquest concepte a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. L’Administració promotora o altra entitat contractant de partícips materialitza l’aportació a càrrec seu una vegada el partícip hagi fet efectiva la seva aportació. El partícip pot optar per efectuar aportacions d’un import diferent del percentatge ordinari indicat en el primer paràgraf de l’apartat 2.a. Si el percentatge és inferior, l’Administració promotora o altra entitat contractant de partícips només està obligada a aportar el mateix percentatge aportat pel partícip. I si el percentatge és superior, l’entitat contractant continua aportant, en tot cas, com a màxim, el percentatge ordinari. El partícip adscrit a un cos especial que percep la prestació a càrrec del Govern definida en la disposició addicional sisena pot continuar fent aportacions periòdiques i extraordinàries en les mateixes condicions que els partícips que es troben en actiu. La base sobre la qual s’aplica el percentatge a aportar per l’Administració promotora en cas d’aportacions periòdiques és l’import total de la prestació esmentada. També tindrà la consideració d’aportació periòdica la que efectuï el partícip que adquireixi aquesta condició després d’un període de prova, corresponent a un import màxim del 3% del salari brut efectivament percebut durant el dit període de prova. El partícip que vulgui efectuar aquesta aportació haurà de comunicar a l’entitat gestora la seva voluntat d’efectuar-la dins dels tres mesos següents a l’adquisició de la condició de partícip i en podrà fraccionar el pagament durant el termini màxim d’un any.
b) Aportacions extraordinàries: cada partícip, en tot moment i cumulativament al règim d’aportacions periòdiques, pot fer aportacions extraordinàries per l’import que determini. La materialització per part del partícip d’aportacions extraordinàries no comporta cap obligació per part de l’Administració promotora ni d’altres entitats contractants de partícips d’efectuar aportacions més enllà de les previstes en l’apartat 2.a anterior. El partícip que percep una prestació en concepte de jubilació voluntària a càrrec de l’Administració promotora i el partícip comprès en alguna de les situacions previstes en la lletra c de l’apartat 3 de l’article 5, sempre que no hagi manifestat la seva voluntat de causar baixa del Pla, poden continuar fent aportacions fins a l’edat de 65 anys, que en qualsevol cas tenen la consideració d’extraordinàries, amb independència de la periodicitat amb què es facin. En aquest supòsit l’Administració promotora o altra entitat contractant de partícips no efectuen cap mena d’aportació.
3. El pagament de les aportacions extraordinàries l’efectua el partícip directament a través de l’entitat gestora.
4. La devolució de quanties aportades per error s’efectua per l’import aportat en excés, acreix el patrimoni del fons de pensions la rendibilitat imputable a l’excés quan sigui positiva i va a càrrec de qui ha fet l’aportació indeguda la rendibilitat de l’excés quan sigui negativa.

Article 10 Dret de rescat dels partícips
1. El partícip, abans de la seva jubilació obligatòria, té la facultat de rescatar l’import total o parcial dels seus drets consolidats individuals. El rescat l’ha de sol·licitar el partícip a l’entitat gestora i es concedeix si es produeix una situació de malaltia greu del propi partícip. S’entén que es dóna una situació de malaltia greu quan aquesta suposi la baixa laboral del partícip durant un període superior a 12 mesos.
2. Pels casos de rescat per part d’un partícip previstos en l’apartat 1 precedent:
a) Al rescat, en una o diverses ocasions, d’un import global de fins al sumatori de les aportacions efectuades pel partícip al seu càrrec, tant periòdiques com extraordinàries, més un import igual als eventuals rendiments imputables a les mateixes aportacions, no se’ls apliquen les penalitzacions previstes en la lletra
b) següent.
b) El rescat d’un import superior a l’indicat en l’apartat 2.a anterior comportarà l’aplicació de les penalitzacions següents: - Entre 1 i 10 anys d’antiguitat com a funcionari, com a agent de l’Administració de caràcter indefinit o com a treballador assalariat d’altres entitats contractants de partícips: 100%. - 11 anys d’antiguitat com a funcionari, com a agent de l’Administració de caràcter indefinit o com a treballador assalariat d’altres entitats contractants de partícips: 90%. - 12 anys d’antiguitat com a funcionari, com a agent de l’Administració de caràcter indefinit o com a treballador assalariat d’altres entitats contractants de partícips: 80%. - 13 anys d’antiguitat com a funcionari, com a agent de l’Administració de caràcter indefinit o com a treballador assalariat d’altres entitats contractants de partícips: 70%. - 14 anys d’antiguitat com a funcionari, com a agent de l’Administració de caràcter indefinit o com a treballador assalariat d’altres entitats contractants de partícips: 60%. - 15 anys d’antiguitat com a funcionari, com a agent de l’Administració de caràcter indefinit o com a treballador assalariat d’altres entitats contractants de partícips: 50%. - 16 anys d’antiguitat com a funcionari, com a agent de l’Administració de caràcter indefinit o com a treballador assalariat d’altres entitats contractants de partícips: 40%. - 17 anys d’antiguitat com a funcionari, com a agent de l’Administració de caràcter indefinit o com a treballador assalariat d’altres entitats contractants de partícips: 30%. - 18 anys d’antiguitat com a funcionari, com a agent de l’Administració de caràcter indefinit o com a treballador assalariat d’altres entitats contractants de partícips: 20%. - 19 anys d’antiguitat com a funcionari, com a agent de l’Administració de caràcter indefinit o com a treballador assalariat d’altres entitats contractants de partícips: 10%. - 20 anys o més d’antiguitat com a funcionari, com a agent de l’Administració de caràcter indefinit o com a treballador assalariat d’altres entitats contractants de partícips: 0%. El percentatge de penalització s’aplica només sobre la suma rescatada globalment, en una o diverses ocasions, que excedeixi l’import total indicat en l’apartat a anterior.
3. El rescat total per part d’un partícip dels seus drets consolidats individuals no comportarà la seva baixa com a partícip del pla de pensions, a no ser que es constati algun dels supòsits previstos en l’apartat 3 de l’article 5.
4. Són a càrrec del partícip les obligacions fiscals, de cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social o de qualsevol altra naturalesa, que derivin de la percepció anticipada de tot o part de drets consolidats individuals.
5. La suma resultant de la penalització és retornada a l’Administració promotora o l’entitat contractant que va fer les aportacions en favor del partícip.

Article 11 Prestacions
1. La contingència coberta pel Pla de pensions de la funció pública és la jubilació obligatòria en els termes previstos en aquesta Llei.
2. Les prestacions es perceben per raó de la jubilació obligatòria del partícip, quan assoleixi aquesta condició d’acord amb el previst en els apartats 3 i 4 de l’article 7 i arribi a l’edat de 65 anys.
3. Si el partícip, abans d’arribar a l’edat de jubilació obligatòria, és declarat beneficiari d’una pensió d’invalidesa de les reconegudes en la legislació de la Seguretat Social, que l’incapaciti absolutament per a treballar en la seva professió habitual i en qualsevol altra activitat, té dret a percebre anticipadament les prestacions del pla.
4. Si es produeix la defunció del partícip abans de la seva jubilació obligatòria, els seus dret-havents “mortis causa” tenen dret a percebre anticipadament prestacions del pla en forma de capital únic.
5. La percepció de qualsevol de les prestacions del pla de pensions de la funció pública és compatible amb qualsevol altra pensió, així com amb l’exercici de treball remunerat o qualsevol activitat econòmica. Però no és compatible amb la continuació de les aportacions.

Article 12 Quantia, règim i pagament de les prestacions
1. La quantia de les prestacions es determina a partir dels drets consolidats individuals del partícip en el moment d’assolir la condició de beneficiari.
2. Règim de prestacions
a) Capital únic: prestació en forma de pagament únic.
b) Renda vitalícia pura: corresponent a una prestació mensual, constant o creixent, mentre visqui el beneficiari. Es tracta de la prestació a satisfer per defecte, si bé en aquest cas s’entendrà sense dret a reversió.
c) Renda vitalícia amb un nombre d’anys de cobrament garantits: corresponent també a una renda periòdica, calculada en base als drets consolidats individuals del beneficiari, tot garantint el pagament de la renda durant els anys que determini el dit beneficiari a l’inici de la percepció de la prestació, visqui o mori durant aquest període. Finalitzat el termini garantit, i pel cas que el beneficiari continuï viu, percebrà una renda periòdica vitalícia. Pel cas de defunció del beneficiari durant el termini garantit, la renda periòdica serà percebuda pels seus dret-havents “mortis causa”, fins a la finalització del susdit termini de garantia.
d) Renda certa: prestació consistent en la percepció del capital indicat en l’anterior apartat
a) si bé en forma de renda financera certa durant el termini que esculli el beneficiari, independentment de si es produeix la seva defunció durant el termini de percepció de la renda. Pel cas de defunció del beneficiari dins d’aquest període, la renda és percebuda pels seus dret-havents “mortis causa”.
3. La prestació en forma de renda vitalícia pura o amb garantia del pagament d’un determinat nombre d’anys tindrà la possibilitat de complementar-se amb una pensió de reversió.
a) La pensió de reversió s’estableix a favor de la persona expressament designada pel partícip, a satisfer pel cas de defunció del beneficiari de la dita pensió vitalícia pura.
b) La previsió de pagament d’una pensió de reversió només podrà formalitzar-la el partícip abans de la data de jubilació obligatòria.
c) La pensió de reversió consisteix en un percentatge, a determinar pel partícip abans de la seva jubilació obligatòria, entre el 40 % i el 70 %, de l’import de la renda percebuda pel beneficiari en el moment del seu òbit.
d) Pel cas que, una vegada iniciada la percepció de la renda vitalícia pura per part del beneficiari, la designació expressa de persona beneficiària d’una pensió de reversió resultés ineficaç per qualsevol causa que sigui o que la persona designada premorís al beneficiari, aquesta circumstància no comportarà el dret ni del propi beneficiari ni, eventualment, dels seus dret-havents “mortis causa” a la percepció de cap mena de suma compensatòria.
4. Tenen la consideració de dret-havents “mortis causa” als efectes del previst en aquesta Llei, les persones designades com a tals pel partícip per mitjà del formulari facilitat per l’entitat gestora; i, a manca d’aquesta designació expressa, les persones que ostentin aquesta condició d’acord amb les disposicions successòries que siguin aplicables.
5. La prestació vigent a la data d’inici de la seva percepció no serà susceptible de ser modificada per cap concepte.
6. Els pagaments els efectua l’entitat gestora, a qui acredita el compliment de la contingència. L’entitat gestora notifica als beneficiaris el reconeixement del seu dret a la prestació, i les característiques del seu cobrament.

Article 13 Principis generals
1. Les aportacions al pla de pensions i els seus rendiments esdevenen actius del fons de pensions, i són invertits en interès dels partícips.
2. Els actius del fons de pensions estan invertits d’acord amb criteris de seguretat, rendibilitat, diversificació, dispersió, liquiditat, congruència monetària i terminis adequats a la natura i durada dels seus compromisos.

Article 14 Política d’inversions La comissió de seguiment del pla de pensions, amb la intervenció i assessorament de l’entitat gestora, ha d’elaborar i aprovar una declaració escrita comprensiva de la política d’inversions dels actius del fons de pensions de la funció pública. Aquesta declaració ha de definir, com a mínim:
a) Els tipus d’actius que són aptes per a la inversió i els requisits que han de reunir.
b) Els criteris de diversificació, dispersió i congruència de les inversions.
c) El coeficient de liquiditat necessari per assolir l’adequat nivell de cobertura de les prestacions.
d) Els criteris de valoració de les inversions.
e) Els mètodes de determinació dels riscos inherents a les inversions i els processos de gestió del control d’aquests riscos.
f) Els criteris per a la col·locació estratègica dels actius en funció de la naturalesa i durada dels compromisos a satisfer pel fons.

Article 15 Comissió de seguiment del pla de pensions
1. Composició La Comissió de Seguiment del Pla de Pensions està composta per tretze membres, nou dels quals són representants dels partícips, i quatre, de l’Administració promotora. La Comissió està integrada per un president, un vicepresident, un secretari i deu vocals. Els càrrecs de la Comissió de Seguiment del Pla de Pensions no són retribuïts. Els representants de l’Administració promotora a la Comissió de Seguiment del Pla de Pensions són designats pel Govern, i és obligatori que un d’ells sigui el secretari d’Estat de Funció Pública o, si no és possible, un càrrec amb funcions equivalents, i que un altre sigui membre de la Intervenció General. Els membres de la Comissió que representen els partícips són designats lliurement entre el personal amb la condició de partícip adscrit als diferents col·lectius en els quals es troben integrats els partícips i en el nombre següent: tres representants del Cos General, un dels quals ha d’estar adscrit a l’Administració de justícia o pertànyer al col·lectiu de batlles, magistrats i fiscals o personal adscrit al Consell Superior de la Justícia; un representant del Cos Especial d’Ensenyament; tres representants escollits entre la resta de cossos especials, i dos representants escollits entre els partícips que formin part del col·lectiu assimilat expressament mencionat en l’article 2, conforme a l’apartat 2 de l’article 5 i la disposició addicional quarta. Cal designar dos substituts de cada representant per als casos d’absència o impossibilitat del membre titular. El nomenament, la substitució, la remoció i la renovació dels membres representants dels partícips són promoguts pels col·lectius als quals representa cada membre. Aquests membres els designen els partícips adscrits a cada col·lectiu. Tots els aspectes relacionats amb aquest procés de nomenament, substitució, remoció i renovació s’han d’establir reglamentàriament. Un membre de la Intervenció General exerceix la presidència de la Comissió. La resta de càrrecs són elegits entre els membres restants de la Comissió.
2. Durada del mandat La durada del mandat dels membres de la Comissió de Seguiment del Pla de Pensions és de quatre anys. Els membres poden ser reelegits indefinidament. En cas que no es produeixi la renovació d’algun membre de la Comissió de Seguiment del Pla de Pensions a la data de finalització del seu mandat, queda prorrogat el mandat del membre que s’ha de renovar per un període màxim de sis mesos. Si transcorregut aquest termini no s’hagués proveït la plaça, és considerat membre de la Comissió de Seguiment del Pla de Pensions en substitució del membre amb el càrrec caducat el membre de la Comissió de Personal de la Funció Pública que estigui adscrit al mateix col·lectiu representat pel membre amb el càrrec caducat i, si no és possible, el partícip de més edat que forma part del col·lectiu afectat. En qualsevol cas, el col·lectiu afectat pot substituir el seu representant a la Comissió de Seguiment del Pla de Pensions fins a la finalització del seu mandat. Si un membre de la Comissió representant dels partícips és baixa en la seva condició de partícip, també és baixa automàticament com a membre de la Comissió. En aquest cas, cada plaça vacant és coberta pel substitut i la plaça de segon substitut que finalment queda vacant és ocupada pel membre de la Comissió de Personal de la Funció Pública que estigui adscrit al mateix col·lectiu representat pel membre que ha estat baixa i, si no és possible, pel partícip de més edat que forma part del col·lectiu afectat, fins que no sigui nomenat un membre pel procediment d’elecció.
3. Règim de reunions. Convocatòria. Quòrums.
a) Règim de reunions La comissió es reuneix, en sessió ordinària, una vegada cada tres mesos. La comissió també pot reunir-se en sessió extraordinària, si la convoca el president o quan ho sol·liciti, com a mínim, la majoria simple dels seus membres.
b) Convocatòria La convocatòria de les reunions de la comissió ha d’efectuar-la el president, amb un mínim de deu dies hàbils d’anticipació, acompanyant a la convocatòria l’ordre del dia proposat. En casos d’urgència, la comissió pot ésser convocada amb una antelació d’un dia hàbil. En la convocatòria ha d’indicar-se els motius de la urgència de la convocatòria. La comissió també queda vàlidament constituïda, amb caràcter d’universal, quan hi són presents tots els seus membres i aquests accepten per unanimitat la celebració de la reunió i l’ordre del dia.
c) Quòrums Per a la vàlida constitució i celebració de la comissió, és necessària la presència de la majoria dels membres designats per Govern i la majoria dels membres designats pels partícips que, al seu torn, representin la majoria del total de membres de la comissió. Els acords s’adopten per majoria absoluta dels presents, sempre i quan aquesta majoria comporti la majoria absoluta dels membres representants dels partícips.
4. Funcions Correspon a la comissió de seguiment del pla de pensions:
a) Participar i decidir en el procés d’elecció de les entitats gestora i dipositària.
b) Supervisar el compliment del pla de pensions.
c) Controlar l’observança de les normes de funcionament del pla de pensions.
d) Representar el fons de pensions i exercir els drets polítics inherents als valors integrats en el fons, podent delegar aquesta funció a l’entitat gestora.
e) Examinar i, en el seu cas, aprovar l’actuació de l’entitat gestora en cada exercici econòmic, així com aprovar els comptes anuals del fons de pensions.
f) Promoure la substitució de l’entitat gestora i de l’entitat dipositària.
g) Seleccionar un actuari independent pel cas que es volgués procedir a la revisió del pla de pensions.
h) Representar judicialment i extrajudicial els interessos col·lectius dels partícips i dels beneficiaris en relació al pla de pensions.
i) Resoldre les reclamacions que formulin els partícips i beneficiaris.
j) Elaborar i aprovar normes específiques per al seu funcionament.
k) Proposar i, en el seu cas, decidir sobre totes aquelles qüestions sobre les que la llei i els reglaments li atribueixin competència.
5. Despeses de funcionament Les despeses de funcionament de la comissió de seguiment del pla de pensions aniran a càrrec del fons de pensions de la funció pública.

Article 16 Entitat gestora
1. És l’entitat responsable de l’administració del fons de pensions de la funció pública, sota la supervisió de la comissió de seguiment del pla de pensions. L’entitat gestora ha de ser preferentment andorrana i és seleccionada mitjançant concurs públic convocat pel Govern entre les entitats integrades en el sistema financer i companyies d’assegurances, valorant especialment la capacitat financera i de gestió, les tarifes de comissió i despeses, l’experiència respecte de les funcions que li són assignades i els controls independents d’auditors, actuaris i assessors d’inversions. Si l’entitat no és andorrana, ha d’estar autoritzada a operar en el Principat d’Andorra d’acord amb la llei vigent en cada moment. La Caixa Andorrana de Seguretat Social també podrà optar al concurs en condicions d’igualtat amb altres candidats del sector privat. La comissió de seguiment del pla de pensions ha d’aprovar el plec de bases del concurs i ha d’elaborar i lliurar al Govern un informe previ i vinculant a l’adjudicació del concurs.
2. A efectes legals, el domicili del fons de pensions és el de l’entitat gestora.
3. Les funcions de l’entitat gestora són les següents:
a) Assumir la comptabilitat del fons de pensions i la rendició de comptes anuals davant de la comissió de seguiment del pla de pensions.
b) Determinar, amb la periodicitat que permetin el tipus d’inversions, el valor dels drets i obligacions derivats del pla de pensions.
c) Elaborar i lliurar a la comissió de seguiment del pla de pensions un informe trimestral que inclogui la informació relativa a la política d’inversions desenvolupada i a desenvolupar i la composició dels actius del fons de pensions.
d) Facilitar als partícips i beneficiaris informació sobre els seus drets.
e) Controlar el compliment de les obligacions de l’entitat dipositària.
4. Són també funcions de l’entitat gestora, en els termes expressament establerts per la comissió de seguiment del pla de pensions:
a) La representació, judicial i extrajudicial, del fons de pensions.
b) La selecció de les inversions a realitzar pel fons d’inversions.
c) Ordenar a l’entitat dipositària la compra i la venda dels actius del fons de pensions.
d) L’exercici dels drets derivats dels títols i restants actius integrants del fons.
5. L’entitat gestora no pot delegar la gestió de les inversions amb terceres persones, si bé podrà comptar amb assessorament financer extern.
6. L’adjudicació del concurs per a la contractació de l’entitat gestora pot recaure en més d’una entitat sempre que el plec de bases del concurs així ho estableixi.

Article 17 Entitat dipositària
1. És l’entitat en la que es custodien els actius financers que composen el fons de pensions de la funció pública, que rep les aportacions i que liquida les prestacions, seguint les indicacions de l’entitat gestora. L’entitat dipositària ha de ser andorrana, ha de formar part del sistema financer i és seleccionada per concurs públic convocat pel Govern. La comissió de seguiment del pla de pensions ha d’aprovar el plec de bases del concurs i ha d’elaborar i lliurar al Govern un informe previ i vinculant a l’adjudicació del concurs.
2. Les funcions de l’entitat dipositària són les següents:
a) Custodiar els actius líquids, valors mobiliaris i restants actius financers integrats al fons de pensions.
b) Instrumentar els cobraments i pagaments derivats del pla de pensions, siguin aportacions o prestacions.
c) Executar les ordres de compra i de venda dels valors, el cobrament del rendiment de les inversions i la materialització d’altres rendes, per transmissió d’actius, i quantes operacions derivin del dipòsit de valors.
3. L’adjudicació del concurs per a la contractació de l’entitat dipositària pot recaure en més d’una entitat sempre que el plec de bases del concurs així ho estableixi.

Article 18 Altres disposicions sobre el funcionament i control del fons de pensions
1. Dins del primer trimestre de cada any natural, l’entitat gestora ha de presentar a aprovació de la comissió de seguiment del pla de pensions el balanç, compte de resultats, memòria i l’informe de gestió del fons de pensions de la funció pública corresponent a l’any natural anterior.
2. El període de determinació dels resultats del fons de pensions s’ajusta a l’any natural. Els resultats són la conseqüència de deduir de la totalitat dels ingressos, despeses, increments i disminucions patrimonials del fons de pensions, les comissions de l’entitat gestora, de l’entitat dipositària, del funcionament de la comissió de seguiment del pla de pensions imputables al mateix i les restants despeses i provisions que hagin de ser assumides pel fons.
3. Dins del mateix termini de l’apartat 1 la documentació del fons de pensions ha de ser auditada per experts independents, els informes dels quals hauran d’abastar els aspectes comptables, financers i actuarials, incloent un pronunciament exprés respecte el compliment d’aquesta Llei i del seu desenvolupament reglamentari.

Article 19 Finalització del pla de pensions
1. El pla de pensions només pot finalitzar per disposició legal que així ho determini.
2. En qualsevol cas la finalització del pla exigeix la garantia individualitzada de les prestacions causades i la integració dels drets consolidats dels partícips en un altre pla de pensions.

Disposició addicional primera 1. Els funcionaris i agents de l’Administració general de caràcter indefinit, el personal adscrit al Consell Superior de la Justícia, els batlles, els magistrats i els fiscals, que en la data d’entrada en vigor de la Llei tenen la condició de partícips del Pla de pensions de la funció pública, que mantenen aquesta condició de partícips en el moment de la seva jubilació obligatòria i, en aquella data, estiguin en actiu i puguin acreditar un mínim de quinze anys d’antiguitat com a treballadors públics en un o diversos règims entre els indicats al principi d’aquest mateix paràgraf, tenen dret a percebre del Govern o del Consell Superior de la Justícia, depenent de la institució de la qual percebin el salari en el moment de la jubilació, a partir de la seva jubilació obligatòria, una prestació de jubilació en forma de renda vitalícia pura sense dret a reversió. Els funcionaris i agents de l’Administració general de caràcter indefinit, el personal adscrit al Consell Superior de la Justícia i els batlles, magistrats, fiscals i assimilats que continuïn en actiu a partir dels 65 anys en la mateixa condició professional que els ha permès tenir la condició de partícips, tenen dret a percebre la mateixa prestació a partir del moment que finalitzin la seva etapa laboral activa en la condició professional esmentada. Els requisits indicats en el paràgraf precedent que han d’acreditar els altres partícips en la data de jubilació obligatòria, aquests col·lectius els hauran d’acreditar en la data de finalització de la seva etapa laboral activa. Aquesta prestació es calcula sobre la base d’una previsió teòrica en la data d’entrada en vigor de la Llei. El seu import és el més elevat entre el 60% del salari mensual teòric brut de cada partícip en arribar a l’edat de 65 anys i el 60% del salari mensual mitjà brut percebut efectivament durant els quinze anys immediatament anteriors a la data de jubilació obligatòria, amb la deducció en qualsevol cas dels imports següents:
a) Import de la pensió teòrica de jubilació del Pla de pensions de la funció pública, amb la modalitat de renda vitalícia pura, sense dret a reversió, estimada a l’edat de 65 anys i calculada en els termes previstos en aquesta Llei, prenent com a base unes aportacions teòriques del 3%, tant per part del Govern o, si escau, del Consell Superior de la Justícia com per part del partícip, calculades sobre els conceptes salarials de base retributiva, complement de lloc, complement de millora, complement d’antiguitat, complement personal d’antiguitat i complement d’absorció per a tots els cossos. A més, als cossos especials, sobre el complement específic i el complement de funcions permanents, i pel que fa als membres del Cos Penitenciari afectats per la disposició transitòria primera de la Llei 3/2007, del Cos Penitenciari, també se’ls ha de computar la retribució consolidable establerta en la disposició addicional segona de la dita Llei, i als membres del Cos de Policia afectats per la disposició transitòria quarta de la Llei 8/2004, qualificada del Cos de Policia, també se’ls ha de computar la paga extraordinària de la dotzena paga del salari a partir dels 22 anys de servei. Els criteris i el procediment de càlcul d’aquesta pensió teòrica figuren en l’annex. Si l’import a partir del qual es calcula la prestació objecte d’aquesta Disposició addicional és el 60% del salari mensual mitjà brut percebut efectivament durant els quinze anys immediatament anteriors a la data de jubilació obligatòria, per calcular l’import de la pensió teòrica de jubilació del Pla de pensions de la funció pública, amb la modalitat de renda vitalícia pura, sense dret a reversió: l’estimació per al càlcul de les aportacions des de l’entrada en vigor de la Llei i fins al quinzè any immediatament anterior a la data de jubilació obligatòria del partícip, es farà sobre els conceptes salarials indicats en el primer paràgraf d’aquest apartat a en la data d’entrada en vigor de la Llei projectats fins a la data indicada d’aquesta estimació, projecció que seguirà la metodologia prevista en l’annex; i per al càlcul de les aportacions ulteriors fins als 65 anys del partícip es tindran en compte els mateixos conceptes salarials i, si escau, l’import de la prestació prevista en la disposició addicional sisena, percebuts efectivament. En ambdós casos el percentatge considerat a l’efecte de calcular les aportacions és del 3%, tant per part del Govern o, si escau, el Consell Superior de la Justícia com per part del partícip. Per al càlcul dels drets consolidats individuals de cada beneficiari es considerarà que aquests drets tenen un rendiment anual del 3,5%.
b) Import de la pensió teòrica a percebre de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, calculada d’acord amb els punts adquirits en la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei i els punts que teòricament pugui adquirir cada partícip fins a l’edat de 65 anys, sobre la base del salari brut projectat indicat en aquesta disposició addicional. Els criteris i el procediment de càlcul d’aquesta pensió teòrica figuren en l’annex. Si l’import a partir del qual es calcula la prestació objecte d’aquesta Disposició addicional és el 60% del salari mensual mitjà brut percebut efectivament durant els quinze anys immediatament anteriors a la data de jubilació obligatòria, per al càlcul de l’import de la pensió teòrica a percebre de la Caixa Andorrana de Seguretat Social: l’estimació dels punts adquirits des de l’entrada en vigor de la Llei fins al quinzè any immediatament anterior a la data de jubilació obligatòria del partícip es fa sobre el salari brut i comprèn els conceptes salarials cotitzats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social en la data d’entrada en vigor de la Llei projectats fins a la data indicada d’aquesta estimació, projecció que seguirà la metodologia prevista en l’annex; i per al càlcul dels punts corresponents als períodes ulteriors i fins als 65 anys del partícip es tindran en compte els salaris bruts, que comprendran els conceptes salarials cotitzats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i, si escau, l’import de la prestació prevista en la disposició addicional sisena, percebuts efectivament. En tot cas, el preu del punt de la Caixa Andorrana de Seguretat Social a considerar per al càlcul serà el resultant d’aplicar els criteris continguts en l’annex. Per al càlcul del salari mensual teòric brut a l’edat de 65 anys de cada partícip es prendrà com a base el salari brut percebut pel partícip en la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, comprenent els conceptes salarials cotitzats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, projectat fins a la data que s’arribi als 65 anys. Si a la data de càlcul esmentada el partícip no percep efectivament un salari o no el percep íntegrament, la base de càlcul serà el salari brut que li correspondria percebre en aquesta mateixa data. Els criteris i el procediment de càlcul d’aquest salari teòric figuren en l’annex. El càlcul del salari mensual mitjà brut resulta del sumatori dels salaris bruts efectivament percebuts pel partícip durant els quinze anys immediatament anteriors a la data de jubilació obligatòria cotitzats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, dividit pel nombre de mensualitats compreses en el mateix període de còmput, exclosos els períodes d’incapacitat laboral transitòria i les excedències. La paga extraordinària del mes de desembre serà considerada, només per efectuar aquest càlcul, com una mensualitat independent.
2. Aquesta prestació serà percebuda cumulativament a les que correspongui percebre al beneficiari d’acord amb el pla de pensions de la funció pública previst en aquesta Llei i la que correspongui satisfer a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
3. Aquesta prestació serà satisfeta en tretze pagaments anuals, amb periodicitat mensual i serà satisfeta als beneficiaris de la mateixa per mensualitats vençudes. El mes desembre també es fa efectiu el tretzè pagament anual.
4. Es faculta a la Caixa Andorrana de Seguretat Social per a què faciliti al Govern totes les dades necessàries per a què aquest pugui procedir a efectuar els càlculs objecte d’aquesta Disposició Addicional.
5. Als efectes d’aquesta Llei tenen la consideració de treballadors en actiu els empleats públics que són partícips i que mantenen vigent una relació ocupacional estatutària o laboral amb el Govern o, si escau, amb el Consell Superior de la Justícia. No s’exigeix que l’empleat públic estigui també en situació de servei actiu.

Disposició addicional segona En cas de mort d’un funcionari, d’un agent de l’Administració general de caràcter indefinit o d’un membre que formi part del personal adscrit al Consell Superior de la Justícia, en actiu a l’entrada en vigor d’aquesta Llei i abans de la data de la seva jubilació obligatòria determinada per aquesta llei, sempre que tingui la condició de partícip o de partícip en suspens del Pla de pensions de la funció pública i que es trobi també en actiu en la data de la seva defunció, els seus drethavents per causa de mort perceben una prestació a càrrec del Govern o del Consell Superior de la Justícia, depenent de la institució de la qual percebi el salari, en forma de capital cert d’un import igual a un any del salari del seu causant en la data de la seva defunció, que comprengui els conceptes salarials declarats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, incrementat en un 25% per cada fill. La prestació màxima a percebre per aquest concepte serà de dos anys de salari, calculats en la forma indicada. També tenen dret a percebre la prestació indicada en el paràgraf precedent els drethavents per causa de mort de batlles, magistrats i fiscals, la defunció dels quals es produeixi estant en actiu a l’entrada en vigor d’aquesta Llei i abans de la data de finalització de la seva etapa laboral activa com a tals, sempre que tinguin la condició de partícips, de partícips en suspens o de beneficiaris del Pla de pensions de la funció pública i que es trobin també en actiu en la data de la seva defunció. Tenen la consideració de drethavents per causa de mort, als efectes del que està previst en els dos paràgrafs precedents, les persones designades com a tals pel treballador per mitjà del formulari facilitat per l’entitat gestora; i, a falta d’aquesta designació expressa, les persones que tinguin aquesta condició d’acord amb les disposicions successòries que siguin aplicables. Aquesta prestació és compatible amb la que els correspongui percebre als beneficiaris de l’assegurat difunt d’acord amb l’assegurança col·lectiva per accident contractada pel Govern o per l’entitat contractant, amb cobertura de les contingències de mort i invalidesa dels seus treballadors.

Disposició addicional tercera En cas de declaració d’una invalidesa, en els termes previstos en l’apartat 3 de l’article 11, d’un funcionari, d’un agent de l’Administració general de caràcter indefinit, d’un membre que formi part del personal adscrit al Consell Superior de la Justícia, d’un batlle, d’un magistrat o d’un fiscal, en actiu a l’entrada en vigor d’aquesta Llei i sempre que tingui la condició de partícip o de partícip en suspens del Pla de pensions de la funció pública i que es trobi també en actiu en la data de declaració de la invalidesa, aquest gaudirà d’una prestació a càrrec del Govern o del Consell Superior de la Justícia, depenent de la institució en la qual es jubili obligatòriament, en forma de capital cert d’un import igual a dos anys del salari en la data de declaració de la situació d’invalidesa, que comprengui tots els conceptes salarials declarats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Aquesta prestació és compatible amb la que li correspongui percebre al mateix assegurat d’acord amb l’assegurança col·lectiva per accident contractada pel Govern o per l’entitat contractant, amb cobertura de les contingències de mort i invalidesa dels seus treballadors.

Disposició addicional quarta Són considerats partícips del pla de pensions de la funció pública, i assimilats a tots els efectes en aquesta matèria, els funcionaris del Consell General, que s’han incorporat i s’incorporin al servei del Consell General a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut del personal del Consell General, i els funcionaris i els treballadors amb contracte de durada indefinida del Raonador del Ciutadà, del Tribunal de Comptes, de l’Agència Andorrana de Protecció de Dades, de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra i del Tribunal Constitucional. Tots aquests col·lectius queden adherits al pla de pensions d’acord amb l’apartat 2 de l’article 5. Són considerats partícips del pla de pensions de la funció pública, i assimilats a tots els efectes en aquesta matèria els funcionaris, els treballadors amb contracte de durada indefinida: del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària, de la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra, de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, del Fons de Reserva de Jubilació, de la Universitat d’Andorra, de l’Institut d’Estudis Andorrans, de l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya d’Andorra, de les escoles confessionals (Col·legi Sant Ermengol, Col·legi Anna Maria Janer, Col·legi Sagrada Família), de l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell, i els docents contractats per l’Arxiprestat de les Valls d’Andorra que imparteixen classes de religió. Tots aquests col·lectius queden adherits al pla de pensions d’acord amb l’apartat 2 de l’article 5. Mitjançant llei es podran afegir nous col·lectius d’assimilats al pla de pensions de la funció pública. Atès que els partícips d’aquests col·lectius d’assimilats no estan vinculats professionalment de forma directa amb el Govern, l’obligació de retenció sobre el seu salari brut prevista en l’apartat 2 de l’article 4 l’ha d’efectuar la mateixa entitat a la qual correspon el seu pagament, que també ha d’efectuar les aportacions al pla de pensions de la funció pública a càrrec d’aquests partícips assalariats seus i també les aportacions que siguin a càrrec de cada entitat contractant atribuïbles als mateixos partícips.

Disposició addicional cinquena Els funcionaris del Cos Especial de Policia que han ingressat en el dit cos amb anterioritat al dia 1 de juliol de 2004, data d’entrada en vigor de la vigent Llei 8/2004 , del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia, que es troben en actiu a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, que han efectuat aportacions al sistema de previsió de la jubilació vigent anteriorment mitjançant retencions sobre el seu salari brut i que no tenen dret a percebre prestacions a càrrec del Govern d’acord amb el previst en la disposició transitòria segona, gaudeixen de drets econòmics a càrrec del Govern per raó d’aquestes aportacions. Aquests drets econòmics queden materialitzats en una aportació extraordinària al pla de pensions de la funció pública, a càrrec del Govern, imputable a cadascun dels esmentats funcionaris. L’import de cada aportació extraordinària el constitueix el sumatori del total d’aportacions efectivament realitzades per cada funcionari mitjançant retencions en el seu salari brut, incrementat en un 3,5 % anual a comptar de la materialització de cada retenció.

Disposició addicional sisena En els cossos especials, llevat dels supòsits en què els treballadors públics s’acullin a la jubilació voluntària en els termes previstos en aquesta Llei o a la pròrroga del servei actiu prevista en l’apartat 4 de l’article 7 d’aquesta Llei, la jubilació obligatòria als 60 anys d’edat dona dret a tots els treballadors no eventuals adscrits a aquests cossos a percebre una prestació a càrrec de Govern fins que arribin als 65 anys d’edat i que consistirà en el 60% del darrer salari brut percebut, prenent com a base de càlcul els conceptes salarials de base retributiva, complement de lloc, complement de millora, complement d’antiguitat, complement personal d’antiguitat, complement d’absorció, complement específic i complement de funcions permanents. Pel què fa als membres del Cos Penitenciari afectats per la Disposició Transitòria Primera de la Llei 3/2007 del Cos Penitenciari també s’haurà d’imputar a la base de càlcul la retribució consolidable establerta en la Disposició Addicional Segona de la dita Llei, i pels membres del Cos de Policia afectats per la Disposició Transitòria Quarta de la Llei 8/2004 Qualificada del Cos de Policia també s’haurà d’imputar a la base de càlcul la paga extraordinària de la dotzena paga del salari a partir dels 22 anys de servei. Els treballadors públics que s’acullin a la pròrroga del servei actiu prevista en l’apartat 4 de l’article 7 d’aquesta Llei tenen dret a la percepció de la prestació prevista en aquesta Disposició addicional a partir del moment, abans de complir els 65 anys, que expirin les pròrrogues.

Disposició addicional setena 1. Els funcionaris i els treballadors públics de caràcter indefinit adscrits al Cos d’Educació que hagin arribat a seixanta anys d’edat i acreditin un mínim de trenta anys de servei, tenen dret a finalitzar la seva etapa laboral activa i a percebre una prestació de jubilació voluntària a càrrec del Govern.
2. Aquesta prestació és d’un import igual al 60% del darrer salari brut percebut en el moment d’iniciar-se el període de jubilació voluntària, prenent com a base de càlcul els conceptes salarials de base retributiva, el complement específic, el complement de carrera, el complement d’antiguitat i, quan sigui el cas, el complement personal d’antiguitat i el complement d’absorció.
3. Aquesta prestació de jubilació voluntària se satisfà en tretze pagaments anuals, amb periodicitat mensual, i se satisfà als beneficiaris per mensualitats vençudes. El mes de desembre es fa efectiu també el tretzè pagament anual.
4. Aquesta prestació finalitza en cas de defunció del seu beneficiari, o quan el beneficiari arribi als seixanta-cinc anys d’edat. Arribada l’edat de 65 anys, al personal que s’ha beneficiat d’aquesta prestació, d’ençà l’aprovació de la Llei 8/2019 del Cos d’Educació, se’l considera en actiu als efectes de l’apartat 5 de la disposició addicional primera.
5. Aquesta prestació és incompatible amb la percepció de les prestacions de jubilació voluntària previstes en les disposicions transitòries segona i tercera d’aquesta Llei.

Disposició addicional vuitena 1. Els funcionaris de l’Administració general i de l’Administració de justícia que van consolidar el seu lloc de treball com a funcionari o treballador públic de caràcter indefinit abans de l’1 de juny del 2015 i que acreditin un mínim de 30 anys de servei, o 25 anys de servei per als membres dels cossos especials de duana, prevenció i extinció d’incendis i salvaments, penitenciari, policia i banders, i una aportació ininterrompuda al pla de pensions de la funció pública del 3% des de la data d’entrada en vigor de la Llei 13/2023, del 31 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2023 (nòmina del mes de març del 2023), tenen dret a finalitzar la seva etapa laboral activa i a percebre una prestació de jubilació voluntària a càrrec del Govern cinc anys abans de l’edat de jubilació obligatòria establerta a la normativa pròpia de cada cos que estava en vigor el 31 de maig del 2015, sempre que tinguin almenys 55 anys. La situació de partícip en suspens d’acord amb l’article 6 de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública, no es considera interrupció als efectes anteriors sempre que el partícip efectuï de manera ininterrompuda, a partir dels tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta modificació de la Llei i amb efectes des de la nòmina del mes de març del 2023, aportacions extraordinàries mensuals al pla de pensions d’un import igual al 3% dels conceptes salarials que configurin la nòmina a l’efecte de declaració a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, a aplicar sobre el salari brut de cada partícip. L’aportació per part del partícip es materialitza mitjançant el pagament per part del partícip a l’entitat gestora de l’import corresponent al 3% de la darrera nòmina percebuda en servei actiu, prenent com a base els conceptes definits a l’apartat 2. Igualment, els funcionaris que no hagin efectuat les aportacions previstes en l’apartat primer disposen de tres mesos, des de l’entrada en vigor d’aquesta modificació, per sol·licitar la retenció del 3% corresponent al mateix període en què s’efectua l’aportació, amb el benentès que, en qualsevol cas, correspon la regularització dels imports corresponents al dit percentatge des de la nòmina del mes de març 2023 en els termes establerts anteriorment. S’admet el fraccionament d’aquestes regularitzacions fins un màxim de 18 mesos. Per excepció, els funcionaris de l’Administració general i de l’Administració de justícia que van consolidar el seu lloc de treball abans de l’1 de juny del 2015, que acreditin un mínim de trenta anys de servei a la data d’entrada en vigor de la Llei 13/2023, del 31 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2023 (18 de febrer del 2023), i que exerceixin el dret a finalitzat la seva etapa laboral activa dins els tres mesos següents a la data d’entrada en vigor de l’esmentada Llei (18 de febrer del 2023), no han d’acreditar l’aportació ordinària ininterrompuda al pla de pensions de la funció pública.
2. Aquesta prestació és d’un import igual al 60% del darrer salari brut percebut en el moment d’iniciar-se el període de jubilació voluntària, prenent com a base de càlcul els conceptes salarials de sou base, el complement de carrera, el complement d’antiguitat, el complement personal d’antiguitat, concepte IPC 2011-2012 i el complement d’absorció per a tots els cossos, i per als cossos especials, sempre que efectivament s’hagin percebut, a més, sobre el complement específic i el complement de funcions permanents. Per als membres del Cos Penitenciari afectats per la disposició transitòria tercera de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari també s’imputarà a la base de càlcul la retribució que establia la disposició addicional segona de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari, i per als membres del Cos de Policia afectats per la disposició transitòria quarta de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia també s’imputarà a la base de càlcul la paga extraordinària de la dotzena paga del sou a partir dels 22 anys de servei. Per als funcionaris de l’Administració de justícia s’imputarà a la base de càlcul la base retributiva, el complement de lloc, el complement de millora, el complement d’antiguitat, el complement personal d’antiguitat i el complement d’absorció. Aquesta prestació serà satisfeta en tretze pagaments anuals, amb periodicitat mensual i serà satisfeta als beneficiaris per mensualitats vençudes. El mes de desembre també es farà efectiu el tretzè pagament anual.
3. El percentatge que percep el funcionari que s’aculli a la jubilació voluntària d’acord amb allò que s’indica a l’apartat 1 d’aquesta disposició, romandrà inalterat de forma vitalícia.
4. Quan els funcionaris que s’hagin acollit al dret de jubilació anticipada previst a l’apartat 1 arribin a l’edat en la que neix el seu dret a percebre les prestacions de jubilació de la seguretat social i les prestacions del pla de pensions de la funció pública, el Govern ha de tornar a calcular la prestació que els satisfà, deduint-ne l’import de la pensió de vellesa que tinguin dret a percebre de la seguretat social i l’import de la pensió de renda vitalícia pura que tinguin dret a percebre del pla de pensions, si bé, en relació a aquesta darrera, ha de prendre en compte:
a) Únicament l’import que resulti de les aportacions ordinàries al pla de pensions, sense considerar les eventuals aportacions extraordinàries que hagi efectuat el partícip en la condició plena de partícip, que no es comptabilitzen a l’efecte d’aquest càlcul. Les aportacions extraordinàries que hagi efectuat el partícip en suspens a partir de la nòmina del mes de març del 2023 en els termes de l’apartat primer d’aquesta disposició sí que es comptabilitzen a l’efecte d’aquest càlcul.
b) En el cas dels partícips que en la data d’entrada en vigor de la Llei 13/2023, del 31 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2023 (nòmina del mes de març del 2023) acrediten l’aportació ordinària ininterrompuda al pla de pensions de la funció pública, no es consideren les aportacions ordinàries al pla de pensions efectuades pel partícip fins al mes de febrer del 2023, aquest inclòs, mitjançant deducció per part de l’Administració general o l’Administració de justícia de l’import corresponent del seu salari brut.
c) L’import de la pensió de renda vitalícia pura del pla de pensions ha de tenir en compte qualsevol eventual rescat total o parcial dels drets consolidats del període.
5. Quan els funcionaris compresos en l’àmbit d’aplicació de l’apartat 1 que no s’hagin acollit al seu dret de jubilació anticipada arribin a l’edat de jubilació obligatòria establerta a la normativa pròpia del seu cos, tenen dret a percebre la prestació prevista a l’apartat 2, amb les deduccions previstes a l’apartat 4. Això, sense perjudici del seu dret a acollir-se al que estableix la disposició addicional primera.
6. Aquesta prestació a càrrec de Govern finalitza en cas de defunció del seu beneficiari.
7. Aquesta prestació és incompatible amb la percepció de qualsevol altra prestació de jubilació voluntària a càrrec del Govern, prevista en les disposicions transitòries segona i tercera d’aquesta Llei.

Disposició addicional novena 1. A partir de l’entrada vigor de la Llei 11/2021, del 13 de maig, de creació de la Fundació Privada del Sector Públic Andorra Recerca i Innovació, són considerats partícips del pla de pensions de la funció pública, i assimilats a tots els efectes en aquesta matèria, els treballadors amb contracte de durada indefinida de la Fundació Privada del Sector Públic Andorra Recerca i Innovació (“Andorra Recerca i Innovació”), entre els quals hi ha els treballadors amb contracte de durada indefinida de les entitats següents que van quedar adscrits a Andorra Recerca i Innovació: Fundació Privada Observatori Sostenibilitat d’Andorra, Fundació Privada del Sector Públic ActuaTECH i l’Institut d’Estudis Andorrans.
2. Als efectes d’aquesta Llei, totes les referències fetes a l’Institut d’Estudis Andorrans en aquesta o en qualsevol altra llei o disposició normativa s’entenen fetes a la Fundació Privada del Sector Públic Andorra Recerca i Innovació.
3. De la mateixa manera, en aplicació de la Llei 2/2019, del 17 de gener, de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell, totes les referències fetes a l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell s’han d’entendre fetes a la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell.

Disposició transitòria primera Les persones que a l’entrada en vigor de la present Llei perceben un complement de pensió de jubilació obligatòria o una prestació de jubilació voluntària a càrrec del Govern per raó de la seva condició de funcionaris durant la seva etapa professional activa, continuaran percebent aquestes prestacions d’acord amb el règim de previsió vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Disposició transitòria segona 1. Els funcionaris que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei es trobin en actiu i tinguin els drets oberts per poder accedir a la percepció d’una prestació de jubilació voluntària d’acord amb la normativa anterior, a partir de l’entrada en vigor de la Llei continuaran tenint dret a sol·licitar-la en qualsevol moment fins a arribar a l’edat de jubilació obligatòria i a percebre l’esmentada prestació a càrrec del Govern. L’import d’aquesta prestació és calculat d’acord amb la mateixa normativa anterior, prenent com a base de càlcul el salari mensual brut percebut per cada funcionari en el moment d’iniciar-se el període de jubilació voluntària, sobre els conceptes salarials de base retributiva, complement de lloc, complement de millora, complement d’antiguitat, complement personal d’antiguitat i complement d’absorció per a tots els cossos, i per als cossos especials, sempre que efectivament s’hagin percebut, a més, sobre el complement específic i el complement de funcions permanents. Per als membres del Cos Penitenciari afectats per la disposició transitòria primera de la Llei 3/2007 del Cos Penitenciari també s’imputarà a la base de càlcul la retribució consolidable establerta en la disposició addicional segona de la mateixa Llei, i per als membres del Cos de Policia afectats per la disposició transitòria quarta de la Llei 8/2004 qualificada del Cos de Policia també s’imputarà a la base de càlcul la paga extraordinària de la dotzena paga del sou a partir dels 22 anys de servei. Sobre aquesta base s’aplica el percentatge que correspongui segons la normativa anterior a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, percentatge que la normativa anterior establia segons l’edat del beneficiari o dels anys de servei prestats.
2. El percentatge que correspongui al funcionari que s’aculli a la jubilació voluntària d’acord amb l’indicat en l’apartat 1 precedent, romandrà inalterat vitalíciament, llevat del que correspongui als membres del Cos de Policia que hi van ingressar abans de l’entrada en vigor de la Llei 8/2004 Qualificada del Cos de Policia que s’acullin, en mèrits del previst en la Disposició Transitòria Tercera de la mateixa, al règim establert a l’article 71 de l’esmentada llei, als quals serà d’aplicació a l’assoliment de l’edat de 65 anys el percentatge previst en l’apartat 4 de l’indicat article 71.
3. Aquesta prestació de jubilació voluntària serà satisfeta en tretze pagaments anuals, amb periodicitat mensual i serà satisfeta als beneficiaris de la mateixa per mensualitats vençudes. El mes de desembre també es fa efectiu el tretzè pagament anual.
4. Els funcionaris compresos en el supòsit previst en l’apartat 1 d’aquesta Disposició Transitòria, arribada l’edat de 65 anys, continuen percebent l’esmentada prestació, si bé prèvia deducció en tots els casos de l’import de la prestació de jubilació a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social efectivament percebuda, llevat dels membres del cos de Policia que es van incorporar al cos abans de l’entrada en vigor de la Llei 8/2004 qualificada del Cos de Policia i s’acullin als règims establerts en la Disposició Transitòria Primera de dita llei que la percebran en la seva integritat, sense restar doncs la prestació de jubilació de la CASS.
5. Els funcionaris compresos en el supòsit previst en l’apartat 1 que no exercitin el dret d’accés a la jubilació voluntària i continuïn en actiu fins a l’edat de jubilació obligatòria, d’acord amb el previst en l’apartat 3 de l’article 7, també tenen dret a percebre a l’arribar a l’edat de 65 anys la percepció de la prestació indicada en l’apartat 1 precedent, en substitució de la que eventualment els pugui correspondre d’acord amb el previst en la Disposició Addicional Primera, si bé prèvia deducció de l’import de la prestació de jubilació a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social efectivament percebuda, llevat dels membres del cos de Policia que es van incorporar al cos abans de l’entrada en vigor de la Llei 8/2004 qualificada del Cos de Policia i s’acullin als règims establerts en la Disposició Transitòria Primera de dita llei que la percebran en la seva integritat, sense restar doncs la prestació de jubilació de la CASS.

Disposició transitòria tercera 1. Els funcionaris que es trobin en actiu a l’entrada en vigor d’aquesta Llei i encara no tenen els drets oberts per poder accedir a la percepció d’una prestació de jubilació voluntària d’acord amb la normativa anterior, però que a aquesta mateixa data porten acumulats un mínim de 25 anys de servei o només els resten 5 anys o menys per a tenir els drets oberts per a la seva obtenció d’acord amb la normativa anterior, tenen dret a finalitzar la seva etapa laboral activa i a percebre una prestació de jubilació voluntària en el moment que reuneixin les condicions d’edat i/o d’anys de servei previstes en la normativa anterior per a jubilar-se voluntàriament. També tenen dret a obtenir la percepció d’aquesta prestació:
a) Quan arribin a l’edat de 55 anys, els funcionaris adscrits al cos especial penitenciari que van ingressar al cos abans del dia 11 de gener de 2001, i que a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei porten més de 15 anys de servei.
b) Quan arribin als 20 anys de servei al cos, els funcionaris adscrits al cos especial de policia que van ingressar al cos entre el 21 d’agost de 1989 i el 30 de juny de 2004 i que a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei porten més de 15 anys de servei.
2. L’import d’aquesta prestació, excepte pel que respecta als funcionaris adscrits al cos especial de policia referits en el darrer paràgraf de l’apartat 1 precedent, resulta de l’aplicació d’un percentatge, que es calcula en funció de l’edat que tingui el funcionari en el moment de sol·licitar la prestació de jubilació voluntària, prenent com a base de càlcul el darrer salari mensual brut percebut en el moment d’iniciar-se el període de jubilació voluntària, comprenent els conceptes salarials de base retributiva, complement de lloc, complement de millora, complement d’antiguitat, complement personal d’antiguitat i complement d’absorció per a tots els cossos, i per als cossos especials, sempre que efectivament s’hagin percebut, a més sobre el complement específic i el complement de funcions permanents, i pel que fa als membres del cos penitenciari afectats per la Disposició Transitòria Primera de la Llei 3/2007 del Cos Penitenciari també s’haurà d’imputar a la base la retribució consolidable establerta en la Disposició Addicional Segona de la dita Llei, i pels membres del Cos de Policia afectats per la Disposició Transitòria Quarta de la Llei 8/2004 Qualificada del Cos de Policia també s’haurà d’imputar a la base la paga extraordinària de la dotzena paga del sou a partir dels 22 anys de servei. El percentatge es calcula d’acord amb la taula següent: - Entre 5 anys i 4 anys més 1 dia abans de la data de jubilació obligatòria, 50 %. - Entre 4 anys i 3 anys més 1 dia abans de la data de jubilació obligatòria, 52 %. - Entre 3 anys i 2 anys més 1 dia abans de la data de jubilació obligatòria, 54 %. - Entre 2 anys i 1 anys més 1 dia abans de la data de jubilació obligatòria, 56 %. - Entre 1 any i 1 dia abans de la data de jubilació obligatòria, 58 %. El percentatge d’aplicació pels funcionaris adscrits al cos especial de policia referits en el darrer paràgraf de l’apartat 1 precedent és d’un 1,5 % per cada any complert treballat en aquell cos especial; no obstant, si aquests funcionaris exerceixen el seu dret a finalitzar la seva etapa laboral activa i a percebre una prestació de jubilació voluntària d’acord amb el previst en aquesta Disposició Transitòria havent complert ja 55 anys d’edat, els serà d’aplicació el previst en aquest mateix apartat 2 pels restants cossos.
3. El percentatge que correspongui al funcionari que s’aculli a la jubilació voluntària d’acord amb la taula indicada en l’apartat 2 precedent, romandrà inalterat vitalíciament.
4. Aquesta prestació de jubilació voluntària serà satisfeta en tretze pagaments anuals, amb periodicitat mensual i serà satisfeta als beneficiaris de la mateixa per mensualitats vençudes. El mes de desembre també es fa efectiu el tretzè pagament anual.
5. Els funcionaris compresos en el supòsit previst en l’apartat 1 d’aquesta disposició transitòria, arribada l’edat de 65 anys, continuen percebent la prestació esmentada, si bé amb prèvia deducció en tots els casos de l’import de la prestació de jubilació a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social efectivament percebuda pel funcionari. Si els funcionaris tenen dret a percebre prestacions d’acord amb el Pla de pensions de la funció pública, la percepció d’aquestes prestacions no comporta cap reducció de la prestació a càrrec del Govern.
6. Els funcionaris compresos en el supòsit previst en l’apartat 1 d’aquesta disposició transitòria poden fer una aportació complementària al pla d’un import màxim resultant de deduir el 3% del sumatori del salari brut efectivament percebut per cada funcionari, durant el període comprès entre el dia 1 de juny del 2015 i el darrer dia del mes d’entrada en vigor de la modificació d’aquesta llei, el sumatori de les aportacions periòdiques al pla efectivament efectuades pel mateix funcionari durant el mateix període. El Govern efectua coetàniament una aportació pel mateix import complementari aportat pel partícip que s’imputa a aquest. Els funcionaris que es trobin en situació de jubilació voluntària a l’empara de la present disposició transitòria tercera i que no hagin arribat als 65 anys d’edat, també poden fer una aportació complementària al pla d’un import màxim resultant de deduir el 3% del sumatori del salari brut efectivament percebut per cada funcionari durant el període comprès entre el dia 1 de juny del 2015 i el dia immediat anterior a la data d’inici de la situació de jubilació voluntària, el sumatori de les aportacions periòdiques al pla efectivament realitzades pel mateix funcionari durant el mateix període. El Govern efectua coetàniament una aportació pel mateix import complementari aportat pel partícip que s’imputa a aquest. El funcionari que vulgui exercir el seu dret a efectuar l’aportació complementària indicada en els dos paràgrafs precedents ho ha de comunicar expressament i per escrit a l’Administració promotora dins dels tres mesos immediats següents a l’entrada en vigor d’aquesta disposició. La materialització d’aquesta aportació complementària s’efectua de forma fraccionada en els vint-i-quatre mesos immediats següents al primer dia del mes immediat següent en què finalitzi el termini de tres mesos referit en el paràgraf precedent. Aquesta aportació per part del partícip es materialitza mitjançant deducció, per part de l’Administració promotora, de l’import corresponent del seu salari brut o, en el cas dels jubilats anticipadament, de la prestació bruta de jubilació voluntària.

Disposició transitòria quarta Per mentre no quedi constituïda la comissió de seguiment del pla de pensions d’acord amb el previst en l’apartat 1 de l’article 15, aquesta s’entendrà constituïda des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei amb la composició següent:
a) Representants de l’Administració promotora: el Secretari d’Estat de Funció Pública, l’Interventor General i els dos membres de la intervenció de Govern amb més antiguitat d’entre tots els interventors.
b) Representants dels partícips: els llocs de titular i també els de suplents estaran ocupats preferentment pels membres de la Comissió Consultiva de la Funció Pública que estiguin adscrits als mateixos col·lectius a ésser representats a la comissió de seguiment del pla de pensions. Els llocs que per aquest sistema de provisió encara resultin vacants seran ocupats pels partícips de més edat integrats en cadascun dels col·lectius representats en la comissió de seguiment del pla de pensions. Aquests membres cessaran automàticament en les seves funcions a mesura que siguin nomenats expressament els representants de cada col·lectiu. Els nous designats desenvoluparan el càrrec fins a la finalització del mandat en curs.

Disposició transitòria cinquena Des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i fins que no iniciïn efectivament les seves funcions l’entitat gestora i l’entitat dipositària, les aportacions seran custodiades per l’Administració promotora que les haurà d’invertir en dipòsits a termini amb durades que no suposin cap limitació respecte de la seva liquiditat i disponibilitat a l’hora de traspassar-les a l’entitat dipositària. Aquest traspàs s’haurà de fer seguint les directrius de la comissió de seguiment del pla de pensions, amb intervenció de l’entitat gestora i d’acord amb aquesta Llei.

Disposició transitòria sisena Des del moment a partir del qual l’entitat dipositària passi a custodiar fons provinents d’aportacions de l’Administració promotora i dels partícips i fins que no es pugui procedir a aprovar la declaració comprensiva de la política d’inversions dels actius del fons de pensions de la funció pública a la que es refereix l’article 14 i no es pugui iniciar efectivament la gestió activa del fons de pensions de la funció pública, l’entitat dipositària haurà d’invertir els fons en dipòsits a termini amb durades que no suposin cap limitació respecte de la seva liquiditat als efectes de poder iniciar l’esmentada gestió activa sense restriccions.

Disposició transitòria setena Els funcionaris que des de l’entrada en vigor de la Llei 13/2023, del 31 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2023 (18 de febrer del 2023) fins a l’entrada en vigor de la Llei 1/2024, de l’1 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2024 (27 de febrer del 2024), si compleixen els requisits d’anys de servei establerts a l’apartat 1 de la disposició addicional vuitena d’aquesta Llei, s’hagin acollit a la jubilació anticipada o obligatòria per no haver tingut dret a fer-ho en aplicació de la mateixa disposició addicional vuitena perquè es trobaven en situació de partícips en suspens i no van poder fer aportacions ordinàries al pla de pensions, poden sol·licitar la modificació de l’import de la prestació de jubilació i percebre-la, amb caràcter retroactiu, per l’import al qual tindrien dret en aplicació de la disposició addicional referida. Per tenir dret a percebre la prestació prevista a la disposició addicional vuitena, els funcionaris hauran d’efectuar la regularització de les aportacions del 3% en els mateixos termes previstos al segon paràgraf de l’apartat 1 de la dita disposició i de forma retroactiva des de l’1 de març del 2023 fins a la data de jubilació. La materialització d’aquesta aportació al pla de pensions es pot efectuar de forma fraccionada en els tres mesos immediats següents a l’entrada en vigor de la Llei del pressupost per a l’exercici del 2025.

Disposició transitòria vuitena Mentre duri el mandat del membre representant del col·lectiu assimilat a la Comissió de Seguiment del Pla de Pensions i, en conseqüència, fins a la convocatòria d’unes noves eleccions per elegir els representants d’aquest col·lectiu, el segon membre representant del col·lectiu assimilat serà designat per l’entitat assimilada amb més nombre de partícips

Disposició transitòria novena. Càlcul excepcional de la prestació complementària de jubilació a càrrec del Govern i del Consell Superior de la
Justícia per al 2025 La prestació complementària de jubilació, a càrrec del Govern i del Consell Superior de la Justícia, dels funcionaris la jubilació obligatòria dels quals s’hagi produït l’any 2025, i dels funcionaris la jubilació voluntària dels quals s’hagi produït entre l’u de gener i el vuit d’octubre de l’any 2025, es calcula d’acord amb la banda mínima del nivell de classificació del lloc de treball del qual eren titulars en qualitat de funcionaris, establert a les taules retributives de l’any 2027, sense perjudici dels increments retributius que prevegi la Llei de pressupost, inclòs el de l’any 2026. Aquest increment pot ser d’un màxim del 10%. Això sense perjudici del seu dret a acollir-se a les altres bases de càlcul que estableix la disposició addicional primera. Així mateix, pels funcionaris que s’hagin acollit a la jubilació voluntària durant l’any 2025, en cas que percebin una prestació de jubilació anticipada de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, aquest increment no pot permetre superar la banda mínima de la taula retributiva prevista per l’any 2027 del nivell de classificació del lloc de treball del qual eren titulars en qualitat de funcionaris en el moment de sol·licitar la jubilació voluntària. En cas que en algun moment s’acullin a la prestació de jubilació anticipada de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, es procedirà a recalcular la seva pensió a càrrec de Govern o del Consell Superior de la Justícia, per garantir que no se supera la banda mínima en els termes previstos en el paràgraf anterior.

Disposició derogatòria Queden derogats el Decret de 30 de maig de 1996, l’article 49 de la Llei de la funció pública, l’article 33 de la Llei 32/2008 , del 18 de desembre, del Cos de Banders, la Disposició Transitòria Primera de la Llei 3/2007 , del 22 de març, del Cos Penitenciari, les Disposicions Transitòries Primera, Segona i Tercera de la Llei 8/2004 , del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia, els apartats 1, 2 i 3 de l’article 14 de la Llei 5/2004 , del 14 d’abril, del Codi de Duana i totes les restants disposicions de rang igual o inferior que s’oposin a allò que estableix aquesta Llei.

Disposició final primera S’afegeix l’apartat 5 a l’article 4 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent: “5. La provisió de places vacants o de nova creació que no quedin cobertes en fase de promoció interna, són cobertes per agents de l’Administració, excepció feta de les què afectin als cossos especials de duana, prevenció i extinció d’incendis i salvament, penitenciaria, policia i cos de banders i de les corresponents a inspectors i interventors, que es cobreixen amb personal funcionari.” Es modifica l’article 5 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent: “Article 5 Funcionaris Són funcionaris els qui, tenen la nacionalitat andorrana i després de ser nomenats pel Govern, queden vinculats a l’Administració pública per una relació d’ocupació de caràcter estable, subjecta a dret administratiu. Els funcionaris exerceixen activitats permanents de l’Administració pública i només poden ser separats del servei actiu per les causes i en les condicions que s’estableixen en la present Llei.” Es modifica l’article 6 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent: “Article 6 Agents de l’Administració de caràcter indefinit Es considera agent de l’Administració de caràcter indefinit el personal de l’Administració pública que sigui contractat per realitzar funcions de caràcter permanent de l’Administració. La relació laboral de l’agent de l’Administració s’ha de formalitzar mitjançant un contracte que es regeix per la normativa laboral i les particularitats que s’estableixen en la present Llei i en les normes que la desenvolupen.” Es modifica l’article 17 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent: “Article 17 Integració dels funcionaris i agents de l’Administració en cossos Els funcionaris i els agents de l’Administració s’integren en els cossos general o especials segons la naturalesa de la seva prestació; la integració esmentada implica l’ocupació d’una plaça del lloc de treball corresponent. Les condicions de treball dels funcionaris integrats en algun dels cossos especials es regulen per la present Llei i les normes que la desenvolupen, i per les particularitats que estableixi la normativa específica corresponent.” Es modifica l’article 34 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent: “Article 34 Provisió de les places dels llocs de treball de director Dins el Grup A, les places dels llocs de treball de director són proveïts mitjançant lliure designació, entre funcionaris o agents de l’Administració, d’acord amb el previst en l’apartat 5 de l’article 4, de nacionalitat andorrana que siguin titulars de les places dels llocs de treball que estiguin inclosos en el Grup A i en el Grup B, del sistema de classificació establert. Els directors són els alts càrrecs de l’Administració general, i tenen les funcions que els atribueix la normativa vigent, i també les que els encomani el ministre o secretari d’Estat corresponent. Quan un director és designat en un cos especial, té totes les atribucions i les competències específiques del cos, i també les que d’acord amb la normativa vigent siguin necessàries per al desenvolupament correcte de les seves funcions. En tot cas, el funcionari o agent de l’Administració designat per al càrrec haurà de tenir l’experiència i els coneixements adequats als requeriments del lloc de treball.” Es modifica l’article 35 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent: “Article 35 Del nomenament i cessament de directors Els titulars de les places dels llocs de treball de director són nomenats i destituïts lliurement pel Govern, mitjançant acte degudament publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, a proposta del titular del ministeri al qual estigui adscrit el lloc de treball. El nomenament implica la reserva de la plaça de procedència fins al moment del seu cessament com a director i l’assignació del complement de responsabilitat addicional a què es refereix l’article 63 de la present Llei. El director pren possessió del càrrec mitjançant jurament o promesa davant el membre del Govern de qui hagi de dependre orgànicament. Un cop s’hagi produït el cessament, el funcionari o agent de l’Administració torna a la plaça de procedència i deixa de percebre el complement a què es refereix el paràgraf anterior. Si el funcionari o agent de l’Administració ha ocupat la plaça del lloc de treball de director per un període superior a cinc anys, a més de les retribucions de la plaça del lloc de treball que passi a ocupar, se li assigna un complement salarial que s’anomena “reconeixement de la funció directiva”. La quantia i l’actualització d’aquest complement s’ha d’establir reglamentàriament.” Es modifica l’article 48 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent: “Article 48 Jubilació
1. La jubilació obligatòria dels funcionaris adscrits al cos general i al cos d’ensenyament i dels agents de l’Administració adscrits a l’Administració general amb caràcter indefinit es produeix als 65 anys d’edat.
2. La jubilació obligatòria dels funcionaris adscrits als cossos especials de duana, prevenció i extinció d’incendis i salvament, penitenciaria, policia i cos de banders es produeix als 60 anys.” Es modifica l’article 82 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent: “Article 82 Prestacions passives i mútua
1. Es reconeix als funcionaris i als agents de l’Administració de caràcter indefinit el dret a les prestacions per jubilació, d’acord amb el que estableix la normativa existent sobre aquesta matèria.
2. El Govern pot establir millores a les prestacions passives de l’organisme encarregat de la seguretat social mitjançant l’aprovació de plans dirigits, o bé a col·lectius concrets o bé amb caràcter general, a tots els funcionaris i agents de l’Administració de caràcter indefinit. En tot cas, per ser beneficiari de les millores, els plans han d’incloure per a la seva efectivitat i el seu finançament, a més de les aportacions de l’Administració general, aportacions dels funcionaris i agents de l’Administració de caràcter indefinit interessats.
3. Reglamentàriament quedarà regulada en tots els aspectes la mútua de funcionaris i agents de l’Administració de caràcter indefinit de l’Administració general.” Es modifica l’article 83 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent: “Article 83 Incompatibilitats en la percepció de les prestacions passives La percepció de prestacions de jubilació, obligatòria o voluntària, a càrrec de l’Administració, és incompatible amb qualsevol altra retribució com a funcionari o agent de l’Administració de caràcter indefinit o eventual, per serveis prestats al sector públic. “En el cas de prestació de serveis a l’Administració per part de funcionaris i/o agents de l’Administració en el marc d’una relació especial, les prestacions de jubilació voluntària i de jubilació obligatòria a càrrec de l’Administració quedaran en suspens durant la durada de la dita relació especial.” Es modifica l’apartat 1 de l’article 86 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent: “Article 86
1. Aplicació de la Llei als agents de l’Administració de caràcter indefinit Coherentment amb el previst en l’apartat 5 de l’article 4, amb agents de l’Administració de caràcter indefinit es poden proveir, contractualment, places vacants o de nova creació, sempre que comportin la realització de funcions de caràcter permanent.” Es modifica la Disposició Addicional Vuitena de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent: “Disposició addicional vuitena Les prestacions per jubilació dels funcionaris i dels agents de l’Administració general de caràcter indefinit es regularan per la Llei qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública o normativa que la substitueixi.”.

Disposició final segona Es modifica l’article 71 de la Llei 8/2004 , del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia, que passa a tenir el redactat següent: “Article 71 Seguretat Social Els funcionaris del Cos de Policia estan acollits al règim general de la seguretat social.”.

Disposició final tercera bis Es modifica l’apartat 2 de l’article 68 de la Llei qualificada de la Justícia, que passa a tenir la redacció següent:
2. La jubilació per edat opera d’ofici quan els batlles i els magistrats arriben a setanta anys. Això no obstant, si en complir aquesta edat el batlle o el magistrat encara no ha finalitzat el mandat, el Consell Superior de la Justícia pot acordar, si ho sol·licita el batlle o el magistrat, que continuï en el càrrec fins al final del mandat, i com a màxim fins que arribi a l’edat de setanta-cinc anys.

Disposició final quarta Per tal de proveir l’efectivitat de les obligacions econòmiques a càrrec de Govern derivades del previst en aquesta Llei, el pressupost de l’Estat haurà de comprendre, a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, una partida a aquest efecte.

Disposició final cinquena 1. S’encomana al Govern que, prèvia la realització dels estudis i valoracions escaients, procedeixi a l’elaboració, en el termini màxim d’un any a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, d’un informe sobre la conveniència de mantenir, derogar o modificar les mesures objecte de la Llei 2/2012 , de 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal, en atenció al caràcter excepcional i provisional que va justificar la decisió d’implementació d’aquelles mesures.
2. S’encomana al Govern per a què promogui la reforma integral de la funció pública en el termini màxim de dos anys a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Disposició final sisena El Govern haurà d’elaborar el reglament regulador del procés de nomenament, substitució, remoció i renovació dels membres representants dels partícips en la comissió de seguiment del pla de pensions referit en l’article 15 en un termini màxim de tres mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Disposició final setena La present Llei entra en vigor el primer dia del mes immediat següent als sis mesos de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Annex 1 Prestació de jubilació obligatòria (disposició addicional primera) 1.- Salari mensual teòric La fórmula general per a la projecció dels salaris en cada moment des del moment de l’entrada en vigor de la Llei fins a la data d‘assoliment dels 65 anys és la següent: - Salaris . Cos general i cos especial d’ensenyament S t = S v * paga * (1 + CST est ) (inc) . Resta de cossos especials Fins als 60 anys S t = S v * paga * (1 + CST est ) (inc) Dels 60 als 65 anys S t1 = 60% * S v * paga * (1 + CST est ) (aj-av) * (1 + CSB est ) (inc2) On: t: mes a què correspon el salari teòric calculat a cada moment des de l’entrada en vigor de la Llei i fins a la jubilació obligatòria t 1 : mes a què correspon la prestació teòrica definida a la Disposició Addicional 6ª entre els 60 i els 65 anys. S t : salari brut en el mes t S t1 : prestació en el mes t1. v: any d’entrada en vigor de la Llei S v : Salari brut a la data d’entrada en vigor de la Llei; inclou els triennis ja meritats. Si fos el mes de desembre s’exclou la 13ª paga paga: mensualitat (1 de gener a novembre; 2 desembre) CST est : creixement del salari brut + creixement salari brut per promocions CSB est : creixement de la prestació de la Disposició Addicional 6ª inc: període en anys entre la data d’entrada en vigor de la Llei i l’any de projecció inc 2 : període en anys des de l’any d’assoliment dels 60 anys i l’any de projecció. a j : any de jubilació obligatòria - Triennis futurs .Cos general i cos especial d’ensenyament ST t = NumT t * PreuT v * paga * (1 + CSB est ) (inc) . Resta de cossos especials Fins als 60 anys ST t = NumT t * PreuT v * paga * (1 + CSB est ) (inc) Dels 60 als 65 anys ST t1 = 60% * NumT mjo * PreuT v * paga * (1 + CSB est ) (aj-av) * (1 + CSB est ) (inc2) On: t: mes a què correspon el trienni teòric calculat a cada moment des de l’entrada en vigor de la Llei fins a la jubilació obligatòria t 1 : mes a què correspon la prestació teòrica definida a la Disposició Addicional 6ª entre els 60 i els 65 anys. ST t : remuneració per triennis futurs en el mes t ST t1 : prestació en el mes t1 m jo : mes de jubilació obligatòria NumT t : número de triennis acumulats a partir de la data d’entrada en vigor de la Llei, en cada mes t Els nous triennis es generaran cada tres anys d’acord amb la Llei 2/2012 , del 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal. NumT mjo : número de triennis acumulats en el mes de jubilació obligatòria v: any d’entrada en vigor de la Llei PreuT v : preu del trienni en el moment d’entrada en vigor de la Llei paga: mensualitat (1 de gener a novembre; 2 desembre) CSB est : creixement del salari brut/prestació DA6ª inc: període en anys entre la data d’entrada en vigor de la Llei i l’any de projecció inc 2 : període en anys des de l’any d’assoliment dels 60 anys i l’any de projecció. a j : any de jubilació obligatòria 2.- Salari mensual teòric brut a la data d’assoliment dels 65 anys De manera anàloga al salari mensual teòric brut en cada moment, es determina el salari mensual teòric brut a la data d’assoliment dels 65 anys. - Salaris . Cos general + cos especial d’ensenyament S mj = S v * (1 + CST est ) (aj-av) . Resta de cossos especials S mj = S v * (1 + CST est ) (aj-av) * (1 + CSB est ) (a65-aj) On: m j : mes d’assoliment de l’edat de 65 anys S mj : salari brut en el mes d’assoliment de l’edat de 65 anys v: any d’entrada en vigor de la Llei S v : Salari brut a la data d’entrada en vigor de la Llei; inclou els triennis ja meritats. Si fos el mes de desembre exclourem la 13ª paga paga: mensualitat (1 de gener a novembre; 2 desembre) CST est : creixement del salari brut + creixement salari brut per promocions CSB est : creixement de la prestació de la Disposició Addicional 6ª a j : any de jubilació obligatòria a v : any d’entrada en vigor de la Llei a 65 : any d’assoliment de l’edat de 65 anys - Triennis futurs . Cos general + cos especial d’ensenyament ST mj = NumT mjo * PreuT v * (1 + CSB est ) (aj-av) . Resta de cossos especials ST mj = NumT mjo * PreuT v * (1 + CSB est ) (a65-av) On: m j : mes d’assoliment de l’edat de 65 anys m jo : mes de jubilació obligatòria ST mj : remuneració per triennis futurs en el mes d’assoliment dels 65 anys NumT mjo : número de triennis acumulats en el mes de jubilació obligatòria v: any d’entrada en vigor de la Llei PreuT v : preu del trienni en el moment d’entrada en vigor de la Llei CSB est : creixement del salari brut a j : any de jubilació obligatòria a v : any d’entrada en vigor de la Llei a 65 : any d’assoliment de l’edat de 65 anys - Un cop determinat l’import del salari mensual teòric brut i dels triennis futurs teòrics, es tindrà en compte que aquests imports no siguin inferiors al salari brut mig efectivament percebut durant els quinze anys immediatament anteriors a la data de jubilació obligatòria. Per tant, en aquest cas, a efectes del càlcul de la Disposició Addicional Primera el salari serà: . Cos general + cos especial d’ensenyament S def = Màx(S 15 ;S mj + ST mj ) . Resta de cossos especials S def = Màx(S 15 ;S v * (1 + CST est ) (aj-av) + NumT mjo * PreuT v * (1 + CSB est ) (aj-av) On: S def : Salari definitiu a efectes del càlcul de la Disposició Addicional Primera S 15 : salari mig brut dels darrers 15 anys abans de la jubilació obligatòria On: fórmula 1.pdf S p : Cada una de les mensualitats efectivament percebuda durant els darrers 15 anys abans de la jubilació obligatòria ********* Addicionalment, en les projeccions objecte dels apartats 1. i 2. es tenen en compte els següents criteris, que influeixen en les mateixes: - Respecte de la retribució total (salari i triennis): ° Es percebran en 13 pagues, 12 pagues mensuals més una d’extraordinària al desembre. - Respecte dels triennis: ° Mentre el funcionari no arribi a l’edat de jubilació obligatòria es generaran nous triennis. ° No s’estableixen límits en l’acumulació de triennis. ° Els triennis es pagaran cada 3 anys a comptar de la data informada com a data de cobrament de l’últim trienni. - Efectes del previst en la Llei 2/2012 , del 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal: ° Respecte del salari: malgrat la Llei preveu una reducció d’entre el 5% i el 10%, de caràcter provisional de les retribucions superiors a 3.000 € bruts mensuals, aquesta mesura no es té en compte a efectes de la valoració dels compromisos per pensions. ° Respecte de la generació de triennis futurs: es tenen en compte les previsions d’aquesta llei per a la projecció de retribucions a partir de les quals es calcularan els compromisos. - Per als membres del Cos de Policia que van ingressar en el cos abans de l’entrada en vigor de la Llei 8/2004 , d’acord amb la Disposició Transitòria Quarta de la mateixa llei, es considera la paga extraordinària com a concepte salarial a incorporar en el seu salari pensionable a la jubilació, sempre i quan el partícip acrediti més de 22 anys d’antiguitat. - Per als membres del Cos Penitenciari que es trobaven en actiu o en comissió de serveis a l’entra en vigor de la Llei de la Funció Pública, d’acord amb la Disposició Transitòria Primera de la Llei 3/2007 del Cos Penitenciari, es considera també la retribució consolidable establerta en la Disposició Addicional Segona de la mateixa Llei. - Per aquells partícips que posteriorment a la data de valoració compleixen amb el requisit de l’antiguitat en una data que dóna dret al seu cobrament, el criteri de càlcul és el següent: - Per als membres dels cossos especials es té en compte la prestació a percebre de Govern a partir de l’edat de jubilació obligatòria i fins els 65 anys prevista en la Disposició Addicional Sisena. Paga extraordinària = (Salari Anual/12)/13 3.- Pensió teòrica CASS 65 anys - Punts de la CASS Es calcula la pensió teòrica a percebre pels treballadors públics a l’assoliment de l’edat de 65 anys. Aquest càlcul té en compte el nombre de punts teòricament acumulats en el moment d’arribar a l’edat de 65 anys que, al seu torn, depèn de: - Classe de cotització: es considera que es manté invariable per a cada funcionari durant la seva etapa laboral activa i es correspon a la classe vigent a l’entrada en vigor de la Llei. Pels cossos especials que es jubilen obligatòriament als 60 anys, la classe de cotització en el període comprès entre els 60 i els 65 anys és la classe A. - Salari/prestació en cada moment des de l’entrada en vigor de la Llei fins a la data d‘assoliment dels 65 anys, conformement al previst en l’apartat 1 (Salari mensual teòric) i en la Disposició Addicional Primera. - Evolució dels preus de compra i de venda del punt de la CASS, d’acord amb la hipòtesi de projecció d’IPC. Es tracta de la revalorització teòrica futura del preu del punt, que s’efectua d’acord amb una previsió de l’increment de l’IPC de l’1,5 % anyal. Els punts acumulats en el moment d’accedir a la jubilació de la CASS (65 anys) vindran determinats pels punts acumulats a la data d’entrada en vigor de la Llei, més els nous punts que teòricament es prevegi que puguin adquirir-se a futur d’acord amb l’evolució dels conceptes citats anteriorment. - Pensió de la CASS: Per a cada cas es calcula la pensió teòrica estimada de la CASS a percebre a la data d’assoliment dels 65 anys. L’import teòric de la pensió de la CASS s’obté amb la venda dels punts teòrics acumulats als 65 anys d’acord amb el preu de venda teòric corresponent en l’esmentat moment. La pensió de la CASS a considerar per al càlcul del complement de Govern a partir dels 65 anys, serà neta de la cotització de la branca general. 4.- Pensió teòrica Pla de pensions de la funció pública La pensió teòrica a percebre del pla de pensions de la funció pública és aquella resultant de transformar el dret consolidat individual teòric a la data de jubilació obligatòria en una renda vitalícia pura, sense dret a reversió, a partir dels 65 anys. Per tant aquest fons serà equivalent a la suma de les aportacions mensuals teòriques amb els seus corresponents rendiments teòrics. fórmula 2.pdf On: k: número de mesos des de la data d’entrada en vigor de la Llei fins a l’edat de 65 anys. S t , S t1 , ST t i ST t1 : Conceptes Salarials o prestació de la Disposició Addicional 6ª en cada un dels mesos sobre els quals s’aplicarà el percentatge d’aportació. %_AD: % Aportació definida sobre S t , S t1 , ST t i ST t1 ; Govern 3% i Empleat 3%. RFons: Rendibilitat anual estimada del Fons, 3.5%. L’import de la pensió teòrica derivada del pla de pensions de la funció pública serà la que en resulti de transformar el dret consolidat individual als 65 anys, es a dir fórmula 3.pdf On: fórmula 4.pdf Va: Valor actual actuarial vitalícia d’una renda mensual creixent i immediata x: Edat de 65 anys. lx: Cohort corresponent a les taules PERMFP/ 2000. int: Interès tècnic per transformar el dret consolidat en renda. IPC: Hipòtesis inflació considerada. Els càlculs de la valoració són mensuals. ELEMENTS QUE HAN DE SERVIR DE BASE PER ALS CÀLCULS ANTERIORS Els càlculs anteriors han de ser realitzats prenent en consideració els següents elements: - Normativa: ° Llei de la Funció Pública, del 15 de desembre de 2000 ° Reglament de pensions de jubilació, de 29 de juliol de 1981 ° Decret del 30 de maig de 1996, relatiu a la jubilació voluntària i anticipada. ° Llei 9/2004 , del 27 de maig, de la funció pública de l’Administració de Justícia. ° Llei 8/2004 , del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia. ° Llei 3/2007 , del 22 de març, del Cos Penitenciari. ° Llei 5/2004 , del 14 d’abril, del Codi de Duana. ° Llei 32/2008 , del 18 de desembre, del Cos de Banders. ° Llei 17/2008 , del 3 d’octubre, de la Seguretat Social. - Hipòtesis financeres per a la projecció de les variables: Índex de Preus al Consum. 1,50% anual Creixement salari/prestació DA6ª. 1,50% anual Creixement salari per promocions. 0,50% anual Creixement del preu dels triennis adquirits després de l’entrada en vigor de la Llei. 1,50% anual Preu del trienni. el vigent a l’entrada en vigor de la Llei Valor del punt de compra de la CASS. el vigent a l’entrada en vigor de la Llei. Valor del punt de venda de la CASS. el vigent a l’entrada en vigor de la Llei Revalorització del valor dels punts de la CASS. IPC Número pagues. 13 - Edat de Jubilació CASS. 65 anys - Hipòtesis per determinar la pensió teòrica derivada del pla de pensions de la funció pública Percentatge aportació definida Govern. 3,00% Percentatge aportació definida Empleat. 3,00% Rendibilitat futura fons d’aportació definida. 3,50% Tipus Interès tècnic transformació fons acumulat en renda. 4,00% Tipus de mortalitat. PERMF/2000P Creixement pensió. IPC Número pagues. 13 ”