Llei
vigent
Llei 21/2019, del 28 de novembre, de modificació de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme
Article 1. Modificació de l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei 14/2017
Es modifiquen les lletres c), e),
f) i
g) de l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei 14/2017 , del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, i s’incorpora una lletra
h) al mateix apartat, que queden redactades en els termes següents: “Article 2. Àmbit d’aplicació […]
2. Les següents persones físiques o jurídiques, en l’exercici de la seva activitat professional:
c) economistes, gestors i altres proveïdors de serveis a societats, altres entitats jurídiques, instruments jurídics de fideïcomís i altres estructures fiduciàries; […]
e) persones que comerciïn amb béns únicament en la mesura en què els pagaments s’efectuïn o es rebin en efectiu i per import igual o superior a 10.000 euros o el seu contravalor en moneda estrangera, ja es realitzin en una operació o en diverses operacions entre les quals sembli existir algun tipus de relació;
f) casinos i altres proveïdors de serveis de jocs d’atzar, presencials o en línia. Reglamentàriament, se’n poden excloure totalment o parcialment, i sobre la base d’una anàlisi de risc utilitzant totes les fonts d’informació que siguin rellevants, els jocs d’atzar, exceptuant els casinos, que presentin un risc baix de blanqueig de diners o valors i finançament del terrorisme;
g) les organitzacions sense ànim de lucre en els termes que estableix la disposició addicional primera d’aquesta Llei. Reglamentàriament es pot determinar, sobre la base d’una anàlisi de risc utilitzant totes les fonts d’informació que siguin rellevants, el grup d’organitzacions que seran subjectes obligats, identificant les característiques i el tipus d’organitzacions que, en virtut de les seves activitats i particularitats, són susceptibles d’estar exposades al risc de ser utilitzades per a finalitats de finançament del terrorisme;”
h) fideïcomissaris o persones que exerceixin un càrrec equivalent en estructures jurídiques similars als fideïcomisos de manera no professional, en els termes que estableix la disposició addicional tercera d’aquesta Llei.”
Es modifiquen les lletres c), e),
f) i
g) de l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei 14/2017 , del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, i s’incorpora una lletra
h) al mateix apartat, que queden redactades en els termes següents: “Article 2. Àmbit d’aplicació […]
2. Les següents persones físiques o jurídiques, en l’exercici de la seva activitat professional:
c) economistes, gestors i altres proveïdors de serveis a societats, altres entitats jurídiques, instruments jurídics de fideïcomís i altres estructures fiduciàries; […]
e) persones que comerciïn amb béns únicament en la mesura en què els pagaments s’efectuïn o es rebin en efectiu i per import igual o superior a 10.000 euros o el seu contravalor en moneda estrangera, ja es realitzin en una operació o en diverses operacions entre les quals sembli existir algun tipus de relació;
f) casinos i altres proveïdors de serveis de jocs d’atzar, presencials o en línia. Reglamentàriament, se’n poden excloure totalment o parcialment, i sobre la base d’una anàlisi de risc utilitzant totes les fonts d’informació que siguin rellevants, els jocs d’atzar, exceptuant els casinos, que presentin un risc baix de blanqueig de diners o valors i finançament del terrorisme;
g) les organitzacions sense ànim de lucre en els termes que estableix la disposició addicional primera d’aquesta Llei. Reglamentàriament es pot determinar, sobre la base d’una anàlisi de risc utilitzant totes les fonts d’informació que siguin rellevants, el grup d’organitzacions que seran subjectes obligats, identificant les característiques i el tipus d’organitzacions que, en virtut de les seves activitats i particularitats, són susceptibles d’estar exposades al risc de ser utilitzades per a finalitats de finançament del terrorisme;”
h) fideïcomissaris o persones que exerceixin un càrrec equivalent en estructures jurídiques similars als fideïcomisos de manera no professional, en els termes que estableix la disposició addicional tercera d’aquesta Llei.”
Vigent des del 16/01/2020
· text original
· Llei 21/2019, del 28 de novembre, de modificació de la Llei 14/2017, d (BOPA 2020-01-15)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 2. Modificació de l’apartat 1 i de l’apartat 4 i addició dels apartats 18 i 19 de l’article 3
de la Llei 14/2017 Es modifiquen els apartats 1 i 4 de l’article 3 de la Llei 14/2017 , del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, i s’incorporen els apartats 18 i 19 al mateix article, que queden redactats en els termes següents: “Article 3. Definicions […]
1. Fons: els que són definits com a tals segons l’article 366 bis del Codi penal. […]
4. Proveïdors de serveis a societats i fideïcomisos: persona física o jurídica que presti els serveis següents a tercers:
a) Constituir societats o altres persones jurídiques.
b) Exercir com a director o apoderat/secretari/administrador d’una societat, soci d’una associació empresarial, o una posició equivalent en relació amb altres persones jurídiques, o disposar que una altra persona exerceixi les dites funcions.
c) Facilitar una seu social, adreça comercial o domicili social, adreça de correspondència o administrativa o altres serveis afins a una societat, una associació empresarial o qualsevol altra persona o estructura jurídica.
d) Exercir com a fideïcomissari en un fideïcomís o una posició equivalent en una altra estructura jurídica anàloga o disposar que una altra persona exerceixi les dites funcions.
e) Exercir com a accionista nominatiu per compte d’una altra persona o disposar que una altra persona exerceixi les dites funcions. […]
18. Serveis de jocs d’atzar: tot servei que impliqui apostes de valor monetari en jocs d’atzar, inclosos aquells amb un component d’habilitat com les loteries, els jocs de casino, el pòquer i les apostes, i que es presti en una ubicació física, o per qualsevol mitjà a distància, per mitjans electrònics o mitjançant qualsevol altra tecnologia que faciliti la comunicació, i a petició individual del destinatari del servei.
19. Organitzacions sense ànim de lucre (OSAL): persona o estructura jurídica o organització, incloent-hi associacions i fundacions, que principalment es dedica a la recaptació o el desemborsament de fons per a fins com ara propòsits caritatius, religiosos, culturals, educatius, socials o fraternals, o per a la realització d’altres tipus de bones obres.”
de la Llei 14/2017 Es modifiquen els apartats 1 i 4 de l’article 3 de la Llei 14/2017 , del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, i s’incorporen els apartats 18 i 19 al mateix article, que queden redactats en els termes següents: “Article 3. Definicions […]
1. Fons: els que són definits com a tals segons l’article 366 bis del Codi penal. […]
4. Proveïdors de serveis a societats i fideïcomisos: persona física o jurídica que presti els serveis següents a tercers:
a) Constituir societats o altres persones jurídiques.
b) Exercir com a director o apoderat/secretari/administrador d’una societat, soci d’una associació empresarial, o una posició equivalent en relació amb altres persones jurídiques, o disposar que una altra persona exerceixi les dites funcions.
c) Facilitar una seu social, adreça comercial o domicili social, adreça de correspondència o administrativa o altres serveis afins a una societat, una associació empresarial o qualsevol altra persona o estructura jurídica.
d) Exercir com a fideïcomissari en un fideïcomís o una posició equivalent en una altra estructura jurídica anàloga o disposar que una altra persona exerceixi les dites funcions.
e) Exercir com a accionista nominatiu per compte d’una altra persona o disposar que una altra persona exerceixi les dites funcions. […]
18. Serveis de jocs d’atzar: tot servei que impliqui apostes de valor monetari en jocs d’atzar, inclosos aquells amb un component d’habilitat com les loteries, els jocs de casino, el pòquer i les apostes, i que es presti en una ubicació física, o per qualsevol mitjà a distància, per mitjans electrònics o mitjançant qualsevol altra tecnologia que faciliti la comunicació, i a petició individual del destinatari del servei.
19. Organitzacions sense ànim de lucre (OSAL): persona o estructura jurídica o organització, incloent-hi associacions i fundacions, que principalment es dedica a la recaptació o el desemborsament de fons per a fins com ara propòsits caritatius, religiosos, culturals, educatius, socials o fraternals, o per a la realització d’altres tipus de bones obres.”
Vigent des del 16/01/2020
· text original
· Llei 21/2019, del 28 de novembre, de modificació de la Llei 14/2017, d (BOPA 2020-01-15)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 3. Modificació de la lletra
d) de l’article 8 de la Llei 14/2017 Es modifica la lletra
d) de l’article 8 de la Llei 14/2017 , del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, que queda redactada en els termes següents: “Article 8. Obligació de practicar mesures de diligència deguda […]
d) en el cas dels casinos i altres proveïdors de serveis de joc d’atzar, ja sigui al moment del cobrament dels guanys o de la realització de les apostes, quan efectuïn operacions per un valor igual o superior a 2.000 euros, ja es duguin aquestes a terme en una operació o en diverses operacions entre les quals sembli existir algun tipus de relació;”
d) de l’article 8 de la Llei 14/2017 Es modifica la lletra
d) de l’article 8 de la Llei 14/2017 , del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, que queda redactada en els termes següents: “Article 8. Obligació de practicar mesures de diligència deguda […]
d) en el cas dels casinos i altres proveïdors de serveis de joc d’atzar, ja sigui al moment del cobrament dels guanys o de la realització de les apostes, quan efectuïn operacions per un valor igual o superior a 2.000 euros, ja es duguin aquestes a terme en una operació o en diverses operacions entre les quals sembli existir algun tipus de relació;”
Vigent des del 16/01/2020
· text original
· Llei 21/2019, del 28 de novembre, de modificació de la Llei 14/2017, d (BOPA 2020-01-15)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 4. Addició de la lletra
e) a l’apartat 1 i modificació de l’apartat 3 de l’article 9 de la Llei 14/2017 S’incorpora una lletra
e) a l’apartat 1 de l’article 9 de la Llei 14/2017 , del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, i s’incorpora un tercer paràgraf a l’apartat 3 del mateix article, que queden redactats en els termes següents: “Article 9. Abast de les mesures de diligència deguda […]
e) l’avaluació, la comprensió i l’obtenció d’informació per identificar i verificar l’origen dels fons objecte de la relació de negoci o de l’operació ocasional. […] 3. […] En qualsevol cas, els subjectes obligats han d’estar en disposició de demostrar a la UIFAND que les mesures de diligència deguda que han adoptat són apropiades als riscos de blanqueig de diners o valors i de finançament del terrorisme que hagin identificat.”
e) a l’apartat 1 i modificació de l’apartat 3 de l’article 9 de la Llei 14/2017 S’incorpora una lletra
e) a l’apartat 1 de l’article 9 de la Llei 14/2017 , del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, i s’incorpora un tercer paràgraf a l’apartat 3 del mateix article, que queden redactats en els termes següents: “Article 9. Abast de les mesures de diligència deguda […]
e) l’avaluació, la comprensió i l’obtenció d’informació per identificar i verificar l’origen dels fons objecte de la relació de negoci o de l’operació ocasional. […] 3. […] En qualsevol cas, els subjectes obligats han d’estar en disposició de demostrar a la UIFAND que les mesures de diligència deguda que han adoptat són apropiades als riscos de blanqueig de diners o valors i de finançament del terrorisme que hagin identificat.”
Vigent des del 16/01/2020
· text original
· Llei 21/2019, del 28 de novembre, de modificació de la Llei 14/2017, d (BOPA 2020-01-15)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 5. Modificació de l’apartat 1 de l’article 13 de la Llei 14/2017
Es modifica l’apartat 1 de l’article 13 de la Llei 14/2017 , del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, que queda redactat en els termes següents: “Article 13. Relacions de corresponsalia bancària
1. En les relacions de corresponsalia bancària transfrontereres amb entitats d’altres països, correspon a les entitats bancàries i financeres corresponsals andorranes:
a) Reunir informació suficient sobre l’entitat client estrangera per comprendre la naturalesa de la seva activitat i determinar, a partir d’informacions de domini públic, la seva reputació i la qualitat de la seva supervisió, incloent si ha estat subjecta a una investigació o qualsevol altra acció reguladora de blanqueig de diners o valors o finançament del terrorisme.
b) Avaluar que els controls contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme de què disposi l’entitat client són adequats i efectius.
c) Obtenir l’autorització de l’alta direcció abans d’establir noves relacions de corresponsalia bancària.
d) Documentar les responsabilitats respectives de cada entitat.
e) Respecte dels comptes de transferència de pagaments en altres places ( payable-through accounts ), han de tenir garanties que l’entitat client estrangera ha comprovat la identitat i aplicat en tot moment les mesures de diligència deguda dels clients que tenen accés directe a comptes de l’entitat corresponsal andorrana i que, a sol·licitud d’aquesta, pot facilitar les dades necessàries a efectes d’identificació i verificació del client i el beneficiari efectiu. […].”
Es modifica l’apartat 1 de l’article 13 de la Llei 14/2017 , del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, que queda redactat en els termes següents: “Article 13. Relacions de corresponsalia bancària
1. En les relacions de corresponsalia bancària transfrontereres amb entitats d’altres països, correspon a les entitats bancàries i financeres corresponsals andorranes:
a) Reunir informació suficient sobre l’entitat client estrangera per comprendre la naturalesa de la seva activitat i determinar, a partir d’informacions de domini públic, la seva reputació i la qualitat de la seva supervisió, incloent si ha estat subjecta a una investigació o qualsevol altra acció reguladora de blanqueig de diners o valors o finançament del terrorisme.
b) Avaluar que els controls contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme de què disposi l’entitat client són adequats i efectius.
c) Obtenir l’autorització de l’alta direcció abans d’establir noves relacions de corresponsalia bancària.
d) Documentar les responsabilitats respectives de cada entitat.
e) Respecte dels comptes de transferència de pagaments en altres places ( payable-through accounts ), han de tenir garanties que l’entitat client estrangera ha comprovat la identitat i aplicat en tot moment les mesures de diligència deguda dels clients que tenen accés directe a comptes de l’entitat corresponsal andorrana i que, a sol·licitud d’aquesta, pot facilitar les dades necessàries a efectes d’identificació i verificació del client i el beneficiari efectiu. […].”
Vigent des del 16/01/2020
· text original
· Llei 21/2019, del 28 de novembre, de modificació de la Llei 14/2017, d (BOPA 2020-01-15)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 6. Addició d’una lletra
c) a l’article 15 de la Llei 14/2017 S’incorpora una lletra
c) a l’article 15 de la Llei 14/2017 , del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, que queda redactada en els termes següents: “Article 15. Assegurances de vida amb persones políticament exposades […]
c) considerar realitzar una declaració d’operació sospitosa.”
c) a l’article 15 de la Llei 14/2017 S’incorpora una lletra
c) a l’article 15 de la Llei 14/2017 , del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, que queda redactada en els termes següents: “Article 15. Assegurances de vida amb persones políticament exposades […]
c) considerar realitzar una declaració d’operació sospitosa.”
Vigent des del 16/01/2020
· text original
· Llei 21/2019, del 28 de novembre, de modificació de la Llei 14/2017, d (BOPA 2020-01-15)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 7. Modificació de l’apartat 5 de l’article 18 de la Llei 14/2017
Es modifica el segon paràgraf de l’apartat 5 de l’article 18 de la Llei 14/2017 , del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, que queda redactat en els termes següents: “Article 18. Compliment per tercers […] 5. […] Així mateix, adopten les mesures adequades per garantir que els tercers els transmetin immediatament, prèvia sol·licitud, les corresponents còpies de la documentació d’identificació i verificació d’identitat i altra documentació que pugui ser rellevant sobre la identitat del client o del beneficiari efectiu, així com la documentació, la informació o les dades sobre el propòsit i l’índole de la relació de negocis. […].”
Es modifica el segon paràgraf de l’apartat 5 de l’article 18 de la Llei 14/2017 , del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, que queda redactat en els termes següents: “Article 18. Compliment per tercers […] 5. […] Així mateix, adopten les mesures adequades per garantir que els tercers els transmetin immediatament, prèvia sol·licitud, les corresponents còpies de la documentació d’identificació i verificació d’identitat i altra documentació que pugui ser rellevant sobre la identitat del client o del beneficiari efectiu, així com la documentació, la informació o les dades sobre el propòsit i l’índole de la relació de negocis. […].”
Vigent des del 16/01/2020
· text original
· Llei 21/2019, del 28 de novembre, de modificació de la Llei 14/2017, d (BOPA 2020-01-15)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 8. Addició d’un apartat 7 a l’article 30 de la Llei 14/2017
S’incorpora un apartat 7 a l’article 30 de la Llei 14/2017 , del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, que queda redactat en els termes següents: “Article 30. Informació que acompanya les transferències de fons […]
7. Les disposicions d’aquest article també apliquen a les transferències per lots.”
S’incorpora un apartat 7 a l’article 30 de la Llei 14/2017 , del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, que queda redactat en els termes següents: “Article 30. Informació que acompanya les transferències de fons […]
7. Les disposicions d’aquest article també apliquen a les transferències per lots.”
Vigent des del 16/01/2020
· text original
· Llei 21/2019, del 28 de novembre, de modificació de la Llei 14/2017, d (BOPA 2020-01-15)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 9. Modificació de l’article 40 de la Llei 14/2017
Es modifiquen els apartats 2 a 6 i s’incorpora un apartat 7 a l’article 40 de la Llei 14/2017 , del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, que queden redactats en els termes següents: “Article 40. Procediments interns […]
2. Els subjectes obligats que siguin entitats jurídiques han de:
a) designar l’òrgan de control intern i comunicació encarregat de l’organització i la vigilància del compliment de les normes per la prevenció del blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme i ho han de notificar a la UIFAND. Les persones integrants de l’òrgan de control intern i comunicació han de ser membres de l’alta direcció o directius del subjecte obligat.
b) establir els procediments de control interns.
3. Els subjectes obligats no financers que siguin persones físiques titulars de les activitats que determinen la seva condició de subjectes obligats, tenen la condició d’òrgan de control intern i comunicació.
4. Els subjectes obligats han de designar, com a mínim, un directiu membre de l’òrgan de control intern i de comunicació que ha d’actuar com a representant davant la UIFAND, d’acord amb criteris de formació, idoneïtat i experiència en el sector.
5. El representant davant la UIFAND dels subjectes obligats té, en tot cas, les funcions següents:
a) efectuar les declaracions de sospita a què es refereix l’article 20 d’aquesta Llei;
b) rebre les sol·licituds i els requeriments de la UIFAND.
6. En cas que una persona física pertanyent a alguna de les categories enumerades a l’article 2, apartat 2, exerceixi la seva activitat com empleat d’una persona jurídica, les obligacions imposades per aquesta secció recauran en aquesta persona jurídica en lloc de la persona física.
7. Reglamentàriament es pot eximir del compliment d’alguna o de totes les disposicions establertes en aquest article als subjectes obligats financers que realitzin activitats financeres amb caràcter ocasional o de manera molt limitada quan hi hagi escàs risc de blanqueig de diners o valors o de finançament del terrorisme.”
Es modifiquen els apartats 2 a 6 i s’incorpora un apartat 7 a l’article 40 de la Llei 14/2017 , del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, que queden redactats en els termes següents: “Article 40. Procediments interns […]
2. Els subjectes obligats que siguin entitats jurídiques han de:
a) designar l’òrgan de control intern i comunicació encarregat de l’organització i la vigilància del compliment de les normes per la prevenció del blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme i ho han de notificar a la UIFAND. Les persones integrants de l’òrgan de control intern i comunicació han de ser membres de l’alta direcció o directius del subjecte obligat.
b) establir els procediments de control interns.
3. Els subjectes obligats no financers que siguin persones físiques titulars de les activitats que determinen la seva condició de subjectes obligats, tenen la condició d’òrgan de control intern i comunicació.
4. Els subjectes obligats han de designar, com a mínim, un directiu membre de l’òrgan de control intern i de comunicació que ha d’actuar com a representant davant la UIFAND, d’acord amb criteris de formació, idoneïtat i experiència en el sector.
5. El representant davant la UIFAND dels subjectes obligats té, en tot cas, les funcions següents:
a) efectuar les declaracions de sospita a què es refereix l’article 20 d’aquesta Llei;
b) rebre les sol·licituds i els requeriments de la UIFAND.
6. En cas que una persona física pertanyent a alguna de les categories enumerades a l’article 2, apartat 2, exerceixi la seva activitat com empleat d’una persona jurídica, les obligacions imposades per aquesta secció recauran en aquesta persona jurídica en lloc de la persona física.
7. Reglamentàriament es pot eximir del compliment d’alguna o de totes les disposicions establertes en aquest article als subjectes obligats financers que realitzin activitats financeres amb caràcter ocasional o de manera molt limitada quan hi hagi escàs risc de blanqueig de diners o valors o de finançament del terrorisme.”
Vigent des del 16/01/2020
· text original
· Llei 21/2019, del 28 de novembre, de modificació de la Llei 14/2017, d (BOPA 2020-01-15)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 10. Modificació dels apartats 2 i 3 de l’article 44 de la Llei 14/2017
Es modifiquen els apartats 2 i 3 de l’article 44 de la Llei 14/2017 , del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, que queden redactats en els termes següents: “Article 44. Facultats de control i inspecció […]
2. L’omissió de la declaració quan sigui preceptiva o la falta de veracitat de les dades consignades determina que el Cos de Duana hagi d’intervenir la totalitat dels diners en efectiu transportats o trobats, amb la possibilitat de l’excepció de 1.000 euros en concepte de mínim de supervivència.
3. Quan, amb independència de l’obligació de declarar, hi hagi sospites que els diners en efectiu poden estar relacionats amb el blanqueig de diners o valors o el finançament del terrorisme, el Cos de Duana ha d’intervenir la totalitat dels diners en efectiu transportats o trobats, i ho ha de comunicar sense dilació a la UIFAND i a la Policia. La possibilitat de l’excepció de 1.000 euros en concepte de mínim de supervivència s’acordarà atenent les circumstàncies del cas, tals com la necessitat de continuar el viatge o la carència d’altres mitjans de supervivència.”
Es modifiquen els apartats 2 i 3 de l’article 44 de la Llei 14/2017 , del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, que queden redactats en els termes següents: “Article 44. Facultats de control i inspecció […]
2. L’omissió de la declaració quan sigui preceptiva o la falta de veracitat de les dades consignades determina que el Cos de Duana hagi d’intervenir la totalitat dels diners en efectiu transportats o trobats, amb la possibilitat de l’excepció de 1.000 euros en concepte de mínim de supervivència.
3. Quan, amb independència de l’obligació de declarar, hi hagi sospites que els diners en efectiu poden estar relacionats amb el blanqueig de diners o valors o el finançament del terrorisme, el Cos de Duana ha d’intervenir la totalitat dels diners en efectiu transportats o trobats, i ho ha de comunicar sense dilació a la UIFAND i a la Policia. La possibilitat de l’excepció de 1.000 euros en concepte de mínim de supervivència s’acordarà atenent les circumstàncies del cas, tals com la necessitat de continuar el viatge o la carència d’altres mitjans de supervivència.”
Vigent des del 16/01/2020
· text original
· Llei 21/2019, del 28 de novembre, de modificació de la Llei 14/2017, d (BOPA 2020-01-15)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 11. Modificació de l’apartat 11 i addició de l’apartat 12 de l’article 71 de la Llei 14/2017
Es modifica l’apartat 11 de l’article 71 de la Llei 14/2017 , del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, i s’incorpora un apartat 12 al mateix article, que queden redactats en els termes següents: “Article 71. Infraccions molt greus […]
11. L’incompliment de les obligacions de conservació de documents que estableix l’article 37 d’aquesta Llei.
12. La comissió de més de tres infraccions greus durant el termini d’un any.”
Es modifica l’apartat 11 de l’article 71 de la Llei 14/2017 , del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, i s’incorpora un apartat 12 al mateix article, que queden redactats en els termes següents: “Article 71. Infraccions molt greus […]
11. L’incompliment de les obligacions de conservació de documents que estableix l’article 37 d’aquesta Llei.
12. La comissió de més de tres infraccions greus durant el termini d’un any.”
Vigent des del 16/01/2020
· text original
· Llei 21/2019, del 28 de novembre, de modificació de la Llei 14/2017, d (BOPA 2020-01-15)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 12. Modificació de l’apartat 12 i de l’apartat 17 i addició dels apartats 18 i 19 de l’article 72
de la Llei 14/2017 Es modifica l’apartat 12 i l’apartat 17 de l’article 72 de la Llei 14/2017 , del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, i s’incorporen els apartats 18 i 19 al mateix article, que queden redactats en els termes següents: “Article 72. Infraccions greus […]
12. L’incompliment de les mesures i les obligacions establertes en la disposició addicional primera d’aquesta Llei. […]
17. L’incompliment de les mesures i les obligacions establertes en la disposició addicional tercera d’aquesta Llei.
18. Les conductes especificades a l’article 71 d’aquesta Llei, quan no s’hagin comès de manera greu, reiterada o sistemàtica.
19. La comissió de més de tres infraccions lleus durant el termini d’un any.”
de la Llei 14/2017 Es modifica l’apartat 12 i l’apartat 17 de l’article 72 de la Llei 14/2017 , del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, i s’incorporen els apartats 18 i 19 al mateix article, que queden redactats en els termes següents: “Article 72. Infraccions greus […]
12. L’incompliment de les mesures i les obligacions establertes en la disposició addicional primera d’aquesta Llei. […]
17. L’incompliment de les mesures i les obligacions establertes en la disposició addicional tercera d’aquesta Llei.
18. Les conductes especificades a l’article 71 d’aquesta Llei, quan no s’hagin comès de manera greu, reiterada o sistemàtica.
19. La comissió de més de tres infraccions lleus durant el termini d’un any.”
Vigent des del 16/01/2020
· text original
· Llei 21/2019, del 28 de novembre, de modificació de la Llei 14/2017, d (BOPA 2020-01-15)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 13. Modificació de l’article 76 de la Llei 14/2017
Es modifica l’article 76 de la Llei 14/2017 , del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, tant el contingut com el títol, que queda redactat en els termes següents: “Article 76. Excepcions al règim sancionador ordinari
1. En cap cas la comissió d’una infracció no pot suposar l’obtenció d’un benefici econòmic per a l’infractor.
2. Quan el benefici econòmic obtingut per l’infractor com a conseqüència de la infracció sigui determinable o avaluable, el límit superior de la multa prevista en els articles anteriors s’incrementa fins al doble del benefici esmentat, si l’import del benefici doblat és major que aquest límit superior.
3. Quan l’entitat infractora sigui un subjecte obligat financer, incloses les sucursals que realitzin activitats d’igual naturalesa al Principat d’Andorra, i l’incompliment ha estat greu, reiterat i sistemàtic, o una combinació d’aquestes característiques i relatiu a les obligacions de diligència deguda, de declarar operacions sospitoses, de conservació de documents o d’establir procediments de control intern, el límit superior de la multa prevista en els articles anteriors es pot incrementar:
a) En el cas que l’infractor sigui una persona jurídica: fins al 5% del volum de negocis anual total, acreditat pels últims comptes disponibles aprovats per l’òrgan de gestió; o si el subjecte obligat és una empresa matriu, o una filial d’una empresa matriu, que estableixi estats financers consolidats, el volum de negocis total pertinent és el volum de negocis anual total o el tipus d’ingrés corresponent, segons els estats financers consolidats disponibles més recents, aprovats per l’òrgan de gestió de l’empresa matriu última.
b) En el cas que l’infractor sigui una persona física: fins a 1.000.000 d’euros.”
Es modifica l’article 76 de la Llei 14/2017 , del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, tant el contingut com el títol, que queda redactat en els termes següents: “Article 76. Excepcions al règim sancionador ordinari
1. En cap cas la comissió d’una infracció no pot suposar l’obtenció d’un benefici econòmic per a l’infractor.
2. Quan el benefici econòmic obtingut per l’infractor com a conseqüència de la infracció sigui determinable o avaluable, el límit superior de la multa prevista en els articles anteriors s’incrementa fins al doble del benefici esmentat, si l’import del benefici doblat és major que aquest límit superior.
3. Quan l’entitat infractora sigui un subjecte obligat financer, incloses les sucursals que realitzin activitats d’igual naturalesa al Principat d’Andorra, i l’incompliment ha estat greu, reiterat i sistemàtic, o una combinació d’aquestes característiques i relatiu a les obligacions de diligència deguda, de declarar operacions sospitoses, de conservació de documents o d’establir procediments de control intern, el límit superior de la multa prevista en els articles anteriors es pot incrementar:
a) En el cas que l’infractor sigui una persona jurídica: fins al 5% del volum de negocis anual total, acreditat pels últims comptes disponibles aprovats per l’òrgan de gestió; o si el subjecte obligat és una empresa matriu, o una filial d’una empresa matriu, que estableixi estats financers consolidats, el volum de negocis total pertinent és el volum de negocis anual total o el tipus d’ingrés corresponent, segons els estats financers consolidats disponibles més recents, aprovats per l’òrgan de gestió de l’empresa matriu última.
b) En el cas que l’infractor sigui una persona física: fins a 1.000.000 d’euros.”
Vigent des del 16/01/2020
· text original
· Llei 21/2019, del 28 de novembre, de modificació de la Llei 14/2017, d (BOPA 2020-01-15)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 14. Addició d’una lletra
g) a l’article 77 de la Llei 14/2017 S’incorpora una lletra
g) a l’article 77 de la Llei 14/2017 , del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, que queda redactada en els termes següents: “Article 77. Criteris de graduació de les sancions […]
g) La cooperació del subjecte infractor o responsable amb la UIFAND.”
g) a l’article 77 de la Llei 14/2017 S’incorpora una lletra
g) a l’article 77 de la Llei 14/2017 , del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, que queda redactada en els termes següents: “Article 77. Criteris de graduació de les sancions […]
g) La cooperació del subjecte infractor o responsable amb la UIFAND.”
Vigent des del 16/01/2020
· text original
· Llei 21/2019, del 28 de novembre, de modificació de la Llei 14/2017, d (BOPA 2020-01-15)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 15. Modificació de la disposició addicional primera de la Llei 14/2017
Es modifica la disposició addicional primera de la Llei 14/2017 , del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, tant el seu contingut com el títol, que queda redactat en els termes següents: “Disposició addicional primera. Organitzacions sense ànim de lucre
1. La Junta Directiva, el protectorat, el patronat o l’òrgan de representació pertinent que gestioni els interessos de l’organització i el seu personal amb responsabilitats de gestió han de vetllar perquè aquestes organitzacions no siguin utilitzades per al blanqueig de diners o valors o per canalitzar fons o recursos a les persones i entitats vinculades a grups o organitzacions terroristes, d’acord amb el que està previst en la normativa reguladora de la prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme. A aquest efecte, totes les organitzacions han de conservar durant deu anys registres amb la identitat de totes les persones que rebin fons o recursos de l’organització, així com, en el cas d’associacions, els llibres de registre a què es refereix l’article 28 de la Llei qualificada d’associacions. Aquests llibres i registres han d’estar a disposició dels òrgans administratius o judicials amb competències en l’àmbit de la prevenció i la lluita contra el blanqueig de diners o valors, el terrorisme i el seu finançament, així com dels responsables del Registre d’Associacions, quan correspongui.
2. L’abast de les obligacions establertes en aquesta disposició es pot desenvolupar reglamentàriament.
Es modifica la disposició addicional primera de la Llei 14/2017 , del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, tant el seu contingut com el títol, que queda redactat en els termes següents: “Disposició addicional primera. Organitzacions sense ànim de lucre
1. La Junta Directiva, el protectorat, el patronat o l’òrgan de representació pertinent que gestioni els interessos de l’organització i el seu personal amb responsabilitats de gestió han de vetllar perquè aquestes organitzacions no siguin utilitzades per al blanqueig de diners o valors o per canalitzar fons o recursos a les persones i entitats vinculades a grups o organitzacions terroristes, d’acord amb el que està previst en la normativa reguladora de la prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme. A aquest efecte, totes les organitzacions han de conservar durant deu anys registres amb la identitat de totes les persones que rebin fons o recursos de l’organització, així com, en el cas d’associacions, els llibres de registre a què es refereix l’article 28 de la Llei qualificada d’associacions. Aquests llibres i registres han d’estar a disposició dels òrgans administratius o judicials amb competències en l’àmbit de la prevenció i la lluita contra el blanqueig de diners o valors, el terrorisme i el seu finançament, així com dels responsables del Registre d’Associacions, quan correspongui.
2. L’abast de les obligacions establertes en aquesta disposició es pot desenvolupar reglamentàriament.
Vigent des del 16/01/2020
· text original
· Llei 21/2019, del 28 de novembre, de modificació de la Llei 14/2017, d (BOPA 2020-01-15)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Article 16. Addició de la disposició addicional tercera
S’incorpora la disposició addicional tercera a la Llei 14/2017 , del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, que queda redactada en els termes següents: “Disposició addicional tercera. Persones que exerceixen funcions de fideïcomissaris o un càrrec equivalent Les persones físiques o jurídiques, quan exerceixin funcions de fideïcomissaris o un càrrec equivalent en estructures jurídiques similars a fideïcomisos de caràcter professional o no professional, estan subjectes a les mesures següents:
a) mantenir la informació del fideïcomís actualitzada següent:
i) els beneficiaris efectius, ii) la residència del fideïcomissari o figura anàloga, iii) qualsevol actiu custodiat o gestionat per un subjecte obligat financer o no financer.
b) conservar la documentació, les dades i la informació en el marc de l’obtenció de la informació requerida en l’apartat anterior, en els termes que estableix l’article 37 d’aquesta Llei, i comunicar-la a les autoritats competents tan aviat com sigui requerida.
c) comunicar, quan estableixin una relació de negoci o duguin a terme una operació ocasional, la seva condició a les institucions financeres i altres subjectes obligats no financers, així com la informació actualitzada respecte:
i) dels beneficiaris efectius, ii) de la residència del fideïcomissari o figura anàloga, iii) de qualsevol actiu custodiat o gestionat per un subjecte obligat financer o no financer.”
S’incorpora la disposició addicional tercera a la Llei 14/2017 , del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, que queda redactada en els termes següents: “Disposició addicional tercera. Persones que exerceixen funcions de fideïcomissaris o un càrrec equivalent Les persones físiques o jurídiques, quan exerceixin funcions de fideïcomissaris o un càrrec equivalent en estructures jurídiques similars a fideïcomisos de caràcter professional o no professional, estan subjectes a les mesures següents:
a) mantenir la informació del fideïcomís actualitzada següent:
i) els beneficiaris efectius, ii) la residència del fideïcomissari o figura anàloga, iii) qualsevol actiu custodiat o gestionat per un subjecte obligat financer o no financer.
b) conservar la documentació, les dades i la informació en el marc de l’obtenció de la informació requerida en l’apartat anterior, en els termes que estableix l’article 37 d’aquesta Llei, i comunicar-la a les autoritats competents tan aviat com sigui requerida.
c) comunicar, quan estableixin una relació de negoci o duguin a terme una operació ocasional, la seva condició a les institucions financeres i altres subjectes obligats no financers, així com la informació actualitzada respecte:
i) dels beneficiaris efectius, ii) de la residència del fideïcomissari o figura anàloga, iii) de qualsevol actiu custodiat o gestionat per un subjecte obligat financer o no financer.”
Vigent des del 16/01/2020
· text original
· Llei 21/2019, del 28 de novembre, de modificació de la Llei 14/2017, d (BOPA 2020-01-15)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Disposició final primera. Modificació de la Llei 7/2013 , del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives
del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra S’introdueixen les modificacions següents a la Llei 7/2013 , del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.
1. Es modifiquen els apartats 1, 2 i 4 de l’article 2, que queden redactats de la manera següent: “Article 2. Definicions
1. Direcció general: són les persones físiques que exerceixen funcions executives en l’entitat i que són responsables de la gestió diària de l’entitat i formen part de l’òrgan superior de direcció de l’entitat, que han de retre comptes de la gestió diària davant l’òrgan d’administració.
2. Experiència professional adequada: es considera que disposen d’experiència professional adequada les persones que han exercit, amb normalitat, durant un termini superior a tres anys funcions d’alta administració, direcció o control d’entitats bancàries, o funcions de responsabilitat similar en altres entitats, públiques o privades, de dimensió significativa. […]
4. Instruments financers: s’entén per instruments financers l’accepció més àmplia del terme, i especialment els que es detallen a continuació: - Valors negociables. - Instruments del mercat monetari. - Participacions d’OIC. - Contractes d’opcions, futurs, permutes ( swaps ), acords de tipus d’interès a termini i altres contractes de derivats relacionats amb valors, divises, tipus d’interès o rendiments, o altres instruments derivats, índexs financers o mesures financeres que puguin liquidar-se en espècie o en efectiu. - Contractes d’opcions, futurs, permutes ( swaps ), acords de tipus d’interès a termini i altres contractes de derivats relacionats amb matèries primeres que hagin de liquidar-se en efectiu o que puguin liquidar-se en efectiu a petició d’una de les parts (per motius diferents de l’incompliment o d’un altre fet que dugui a la rescissió del contracte). - Contractes d’opcions, futurs, permutes ( swaps ) i altres contractes de derivats relacionats amb matèries primeres que puguin liquidar-se en espècie, sempre que es negociïn en un mercat regulat o en un sistema de negociació multilateral. - Contractes d’opcions, futurs, permutes ( swaps ), acords de tipus d’interès a termini i altres contractes de derivats relacionats amb matèries primeres que puguin ser liquidats mitjançant lliurament físic no esmentats en l’apartat anterior i no destinats a fins comercials, que presenten les característiques d’altres instruments financers derivats, tenint en compte, entre altres coses, si es liquiden a través de cambres de compensació reconegudes o són objecte d’ajustaments regulars dels marges de garantia. - Instruments derivats per a la transferència del risc de crèdit. - Contractes financers per diferències. - Contractes d’opcions, futurs, permutes ( swaps ), acords de tipus d’interès a termini i altres contractes de derivats relacionats amb variables climàtiques, despeses de transport, autoritzacions d’emissió o tipus d’inflació o altres estadístiques econòmiques oficials, que hagin de liquidar-se en efectiu o que puguin liquidar-se en efectiu a elecció d’una de les parts (per motius diferents de l’incompliment o d’un altre succés que dugui a la rescissió del contracte), així com qualsevol altre contracte derivat relacionat amb actius, drets, obligacions, índexs i mesures no esmentats en els apartats anteriors, que presenten les característiques d’altres instruments financers derivats, tenint en compte, entre altres coses, si es negocien en un mercat regulat o en un sistema de negociació multilateral, si es liquiden a través de cambres de compensació reconegudes o són objecte d’ajustaments regulars dels marges de garantia. […].”
2. Es modifica l’apartat 3 de l’article 4, que queda redactat de la manera següent: “3. Finalment no tenen la condició d’entitats financeres a l’efecte d’aquesta Llei i, per tant, no formen part del sistema financer, les persones jurídiques que, tot i tenir en l’objecte social alguna de les activitats de les relacionades en la lletra a), incisos
i) i ii),
b) i
c) de l’apartat 1 de l’article 49, no presten els seus serveis a tercers sinó que ho fan exclusivament en l’àmbit del seu grup econòmic i no permeten l’oferta pública d’accions (societats instrumentals), i limiten, per tant, les referides activitats de finançament a les vendes i prestacions de serveis efectuades per les societats del seu grup als seus clients. Aquestes limitacions han d’estar previstes en els seus estatuts socials.”
3. Es modifica l’article 5, que queda redactat de la manera següent: “Article 5. Prohibició de prestar activitats reservades a les entitats operatives del sistema financer sense autorització Es prohibeix dur a terme activitats bancàries, financeres, de pagament o de diner electrònic sense autorització prèvia. Cap persona, física o jurídica, no pot prestar professionalment o com a activitat habitual a tercers un o diversos serveis sobre instruments financers o auxiliars, ni cap de les activitats o serveis que s’inclouen en els articles 8, 20, 21, 38, 49 i 61, si no ha obtingut prèviament l’autorització administrativa corresponent.”
del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra S’introdueixen les modificacions següents a la Llei 7/2013 , del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.
1. Es modifiquen els apartats 1, 2 i 4 de l’article 2, que queden redactats de la manera següent: “Article 2. Definicions
1. Direcció general: són les persones físiques que exerceixen funcions executives en l’entitat i que són responsables de la gestió diària de l’entitat i formen part de l’òrgan superior de direcció de l’entitat, que han de retre comptes de la gestió diària davant l’òrgan d’administració.
2. Experiència professional adequada: es considera que disposen d’experiència professional adequada les persones que han exercit, amb normalitat, durant un termini superior a tres anys funcions d’alta administració, direcció o control d’entitats bancàries, o funcions de responsabilitat similar en altres entitats, públiques o privades, de dimensió significativa. […]
4. Instruments financers: s’entén per instruments financers l’accepció més àmplia del terme, i especialment els que es detallen a continuació: - Valors negociables. - Instruments del mercat monetari. - Participacions d’OIC. - Contractes d’opcions, futurs, permutes ( swaps ), acords de tipus d’interès a termini i altres contractes de derivats relacionats amb valors, divises, tipus d’interès o rendiments, o altres instruments derivats, índexs financers o mesures financeres que puguin liquidar-se en espècie o en efectiu. - Contractes d’opcions, futurs, permutes ( swaps ), acords de tipus d’interès a termini i altres contractes de derivats relacionats amb matèries primeres que hagin de liquidar-se en efectiu o que puguin liquidar-se en efectiu a petició d’una de les parts (per motius diferents de l’incompliment o d’un altre fet que dugui a la rescissió del contracte). - Contractes d’opcions, futurs, permutes ( swaps ) i altres contractes de derivats relacionats amb matèries primeres que puguin liquidar-se en espècie, sempre que es negociïn en un mercat regulat o en un sistema de negociació multilateral. - Contractes d’opcions, futurs, permutes ( swaps ), acords de tipus d’interès a termini i altres contractes de derivats relacionats amb matèries primeres que puguin ser liquidats mitjançant lliurament físic no esmentats en l’apartat anterior i no destinats a fins comercials, que presenten les característiques d’altres instruments financers derivats, tenint en compte, entre altres coses, si es liquiden a través de cambres de compensació reconegudes o són objecte d’ajustaments regulars dels marges de garantia. - Instruments derivats per a la transferència del risc de crèdit. - Contractes financers per diferències. - Contractes d’opcions, futurs, permutes ( swaps ), acords de tipus d’interès a termini i altres contractes de derivats relacionats amb variables climàtiques, despeses de transport, autoritzacions d’emissió o tipus d’inflació o altres estadístiques econòmiques oficials, que hagin de liquidar-se en efectiu o que puguin liquidar-se en efectiu a elecció d’una de les parts (per motius diferents de l’incompliment o d’un altre succés que dugui a la rescissió del contracte), així com qualsevol altre contracte derivat relacionat amb actius, drets, obligacions, índexs i mesures no esmentats en els apartats anteriors, que presenten les característiques d’altres instruments financers derivats, tenint en compte, entre altres coses, si es negocien en un mercat regulat o en un sistema de negociació multilateral, si es liquiden a través de cambres de compensació reconegudes o són objecte d’ajustaments regulars dels marges de garantia. […].”
2. Es modifica l’apartat 3 de l’article 4, que queda redactat de la manera següent: “3. Finalment no tenen la condició d’entitats financeres a l’efecte d’aquesta Llei i, per tant, no formen part del sistema financer, les persones jurídiques que, tot i tenir en l’objecte social alguna de les activitats de les relacionades en la lletra a), incisos
i) i ii),
b) i
c) de l’apartat 1 de l’article 49, no presten els seus serveis a tercers sinó que ho fan exclusivament en l’àmbit del seu grup econòmic i no permeten l’oferta pública d’accions (societats instrumentals), i limiten, per tant, les referides activitats de finançament a les vendes i prestacions de serveis efectuades per les societats del seu grup als seus clients. Aquestes limitacions han d’estar previstes en els seus estatuts socials.”
3. Es modifica l’article 5, que queda redactat de la manera següent: “Article 5. Prohibició de prestar activitats reservades a les entitats operatives del sistema financer sense autorització Es prohibeix dur a terme activitats bancàries, financeres, de pagament o de diner electrònic sense autorització prèvia. Cap persona, física o jurídica, no pot prestar professionalment o com a activitat habitual a tercers un o diversos serveis sobre instruments financers o auxiliars, ni cap de les activitats o serveis que s’inclouen en els articles 8, 20, 21, 38, 49 i 61, si no ha obtingut prèviament l’autorització administrativa corresponent.”
Vigent des del 16/01/2020
· text original
· Llei 21/2019, del 28 de novembre, de modificació de la Llei 14/2017, d (BOPA 2020-01-15)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Disposició final segona. Modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998
1. Es modifica l’article 40 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, el qual queda redactat de la manera següent: “Article 40 […] El Batlle pot decretar per aute motivat el secret total o parcial de les diligències prèvies incoades, fins a una durada màxima d’un mes en el cas de delictes menors i tres mesos en el cas de delictes majors. L’obtenció de qualsevol prova que pugui afectar la integritat o la intimitat de les persones requereix la prèvia ordre judicial motivada i el compliment de les prescripcions legals que estableix aquest Codi per a la fase d’instrucció.”
2. Es modifica l’article 46 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, el qual queda redactat de la manera següent: “Article 46 […] Durant la instrucció del sumari, el batlle, d’ofici, a proposta del Ministeri Fiscal o qualsevol de les parts, mitjançant aute motivat, pot decretar-ne el secret de la totalitat o d’una part, fent-ne peça separada en aquest darrer cas, fins a un termini de dos mesos en el cas de delictes menors i fins a un termini de sis mesos, prorrogable per aute motivat per un altre període de sis mesos, i amb l’obligació d’aixecar el secret sumarial almenys un mes abans de la conclusió del sumari.”
1. Es modifica l’article 40 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, el qual queda redactat de la manera següent: “Article 40 […] El Batlle pot decretar per aute motivat el secret total o parcial de les diligències prèvies incoades, fins a una durada màxima d’un mes en el cas de delictes menors i tres mesos en el cas de delictes majors. L’obtenció de qualsevol prova que pugui afectar la integritat o la intimitat de les persones requereix la prèvia ordre judicial motivada i el compliment de les prescripcions legals que estableix aquest Codi per a la fase d’instrucció.”
2. Es modifica l’article 46 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, el qual queda redactat de la manera següent: “Article 46 […] Durant la instrucció del sumari, el batlle, d’ofici, a proposta del Ministeri Fiscal o qualsevol de les parts, mitjançant aute motivat, pot decretar-ne el secret de la totalitat o d’una part, fent-ne peça separada en aquest darrer cas, fins a un termini de dos mesos en el cas de delictes menors i fins a un termini de sis mesos, prorrogable per aute motivat per un altre període de sis mesos, i amb l’obligació d’aixecar el secret sumarial almenys un mes abans de la conclusió del sumari.”
Vigent des del 16/01/2020
· text original
· Llei 21/2019, del 28 de novembre, de modificació de la Llei 14/2017, d (BOPA 2020-01-15)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Disposició final tercera. Modificació de l’apartat 3 de l’article 366 bis del Codi penal
Es modifica l’apartat 3 de l’article 366 bis de la Llei 9/2005 , del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, el qual queda redactat de la manera següent: “Article 366 bis. Finançament del terrorisme […]
3. A l’efecte d’aquest article s’entén per fons: els actius financers, els béns de tota natura, materials o immaterials, mobles o immobles, adquirits per qualsevol mitjà, lícit o il·lícit, i els documents, títols o instruments jurídics de qualsevol forma, fins i tot l’electrònica o digital, que certifiquen un dret de propietat o un interès sobre els mateixos actius o béns, especialment però no exclusivament, els havers i crèdits bancaris, els xecs de viatge, els xecs bancaris, les ordres de pagament, les accions, els títols valors, les obligacions, i les lletres de canvi i de crèdit, així com els interessos, dividends o qualsevol altre benefici que se n’hagi derivat. […].”
Es modifica l’apartat 3 de l’article 366 bis de la Llei 9/2005 , del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, el qual queda redactat de la manera següent: “Article 366 bis. Finançament del terrorisme […]
3. A l’efecte d’aquest article s’entén per fons: els actius financers, els béns de tota natura, materials o immaterials, mobles o immobles, adquirits per qualsevol mitjà, lícit o il·lícit, i els documents, títols o instruments jurídics de qualsevol forma, fins i tot l’electrònica o digital, que certifiquen un dret de propietat o un interès sobre els mateixos actius o béns, especialment però no exclusivament, els havers i crèdits bancaris, els xecs de viatge, els xecs bancaris, les ordres de pagament, les accions, els títols valors, les obligacions, i les lletres de canvi i de crèdit, així com els interessos, dividends o qualsevol altre benefici que se n’hagi derivat. […].”
Vigent des del 16/01/2020
· text original
· Llei 21/2019, del 28 de novembre, de modificació de la Llei 14/2017, d (BOPA 2020-01-15)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Disposició final quarta. Caràcter de llei qualificada
Les disposicions finals segona i tercera tenen caràcter de llei qualificada.
Les disposicions finals segona i tercera tenen caràcter de llei qualificada.
Vigent des del 16/01/2020
· text original
· Llei 21/2019, del 28 de novembre, de modificació de la Llei 14/2017, d (BOPA 2020-01-15)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Disposició final cinquena. Textos consolidats
S’encomana al Govern que, en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i en els termes previstos a l’article 116 del Reglament de Consell General, presenti el projecte de consolidació de la Llei 14/2017 , del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme; de la Llei 7/2013 , del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra; de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998; i de la Llei 9/2005 , del 21 de febrer, qualificada del Codi penal; que integri la legislació vigent sobre les matèries regulades.
S’encomana al Govern que, en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i en els termes previstos a l’article 116 del Reglament de Consell General, presenti el projecte de consolidació de la Llei 14/2017 , del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme; de la Llei 7/2013 , del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra; de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998; i de la Llei 9/2005 , del 21 de febrer, qualificada del Codi penal; que integri la legislació vigent sobre les matèries regulades.
Vigent des del 16/01/2020
· text original
· Llei 21/2019, del 28 de novembre, de modificació de la Llei 14/2017, d (BOPA 2020-01-15)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad
Disposició final sisena. Entrada en vigor
Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra .
Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra .
Vigent des del 16/01/2020
· text original
· Llei 21/2019, del 28 de novembre, de modificació de la Llei 14/2017, d (BOPA 2020-01-15)
· pàgina de l'article ↗
· Font: bopa.mca.ad