Article 51. Actuacions excepcionals en sòl no urbanitzable

Article 51. Actuacions excepcionals en sòl no urbanitzable

1. Constitueixen excepcions a les prohibicions de caràcter general establertes en el règim del sòl no urbanitzable, previst a l’article 39, l’execució de projectes d’interès nacional definits a l’article 61, i els treballs necessaris per dotar d’accés i serveis al sòl que la planificació hagi qualificat d’urbanitzable.

2. També constitueixen excepcions, conforme a les condicions regulades en els plans d’ordenació i urbanisme parroquial corresponents, i en el cas de la propietat privada, un cop obtinguda l’autorització pertinent segons el procediment fixat al títol IX, les actuacions següents:

a) En sòls forestal i agrícola i ramader, l’obertura de noves pistes o camins de muntanya, la tala d’arbres i l’obertura dels tallafocs necessaris per a la seguretat del bosc; la construcció de bordes i cabanes de tipologia de muntanya no destinades a habitatge permanent i les instal·lacions pròpies de les activitats forestal, agrícola i ramadera (tipus granges, pletes, corrals, pallers, vivers i hivernacles); l’obertura de pistes d’esquí amb les infraestructures i els equipaments necessaris; l’agençament d’indrets per a excursions o per practicar-hi l’escalada, i l’habilitació d’instal·lacions esportives, refugis de muntanya i tots els equipaments tècnics destinats als serveis públics.

b) En zones de protecció d’aigües i llurs perímetres de protecció, les instal·lacions, els murs, les tanques, les canalitzacions i els treballs propis i necessaris per a l’execució i el manteniment d’aquestes zones i els seus equipaments i serveis.

c) En zones de patrimoni natural, la crema de vegetació i l’aprofitament de llenya, i els treballs i equipaments destinats exclusivament a la conservació, la millora i el gaudi de l’hàbitat propi i la rehabilitació i conservació de bordes i edificis agrícoles.

d) En zones d’itineraris d’interès, els treballs i equipaments destinats exclusivament a la conservació i la millora.

e) En zones exposades a riscos naturals, les instal·lacions o els equipaments de caràcter tècnic que siguin destinats exclusivament a la protecció de les persones i els béns, i a la limitació del mateix risc, i les modificacions del terreny, les edificacions i les instal·lacions destinades a ús agrícola, ramader i forestal o a ús de magatzem, sempre que un estudi detallat del risc n’avaluï la vulnerabilitat i garanteixi que és assumible, d’acord amb criteris fixats reglamentàriament.

f) En zones de sòl sense designació específica, es pot utilitzar per ampliar sòl destinat a equipaments, espais públics i infraestructures quan llindi amb aquest darrer, amb una proporció o ràtio no superior al cent per cent.

g) En zones que presentin un potencial econòmicament i tècnicament viable per a la producció d’energia a partir de fonts renovables o bé per a altres usos energètics d’acord amb la normativa que aprovi i publiqui el Govern, la instal·lació d’infraestructures energètiques segons la normativa sectorial vigent.

3. La construcció de bordes i cabanes de tipologia de muntanya no destinades a habitatge permanent contemplades a la lletra

a) de l’apartat 2 es permeten, en règim d’obres i actuacions provisionals, en les mateixes condicions indicades en les lletres a), b), c), d), f), g),

h) i

i) de l’apartat 2 de l’article 27. Les instal·lacions pròpies de les activitats forestal, agrícola i ramadera (tipus granges, pletes, corrals, pallers, vivers i hivernacles), contemplades a la lletra

a) de l’apartat 2 es permeten, en règim d’obres i actuacions provisionals, en les mateixes condicions indicades en les lletres a), b), d), f), g),

h) i

i) de l’apartat 2 de l’article 27, sempre que no superin els 400 metres quadrats per planta. Els comuns poden fixar en els plans d’ordenació i urbanisme parroquials condicions més restrictives que les indicades.