Article 49. Zones exposades a riscos naturals

Article 49. Zones exposades a perillositats naturals

1. Són zones exposades a perillositats naturals totes les qualificades així pels estudis geològics i geotècnics, i per la cartografia d’allaus, de despreniments i d’altres perillositats naturals que aprovi i publiqui el Govern, previ el tràmit d’informació pública corresponent. Aquests estudis poden especificar diferents nivells de perillositat.

2. La perillositat és una característica intrínseca al context dels processos naturals i es defineix com la probabilitat d’ocurrència d’un fenomen natural, potencialment destructiu, en un lloc i un temps determinats. La probabilitat de manifestació de la perillositat està relacionada amb la freqüència del fenomen i el seu potencial destructiu −això és, a la seva intensitat i magnitud−. Més enllà de la probabilitat i la naturalesa del fenomen, quan els processos perillosos afecten l’activitat humana constitueixen l’expressió del risc. El risc és un concepte d’ordre social i econòmic i és resultat de la interacció entre la perillositat, la vulnerabilitat i l’exposició dels elements sotmesos a una acció determinada (població, infraestructures, activitats econòmiques). El risc implica un component social i econòmic, més enllà de la probabilitat i la naturalesa del fenomen. El risc avalua la probabilitat de pèrdua en vides humanes −també materials− a causa d’un fenomen natural i s’expressa mitjançant la relació: Risc = Perillositat (1) x Vulnerabilitat (2) x Exposició (3) (1) La perillositat és la probabilitat d’ocurrència d’un fenomen potencialment destructiu en un període de temps específic i en una àrea de terreny determinada. (2) La vulnerabilitat és el grau de dany esperat en un estructura en el cas de ser sotmès a l’acció d’un fenomen. (3) L’exposició és el conjunt de persones, béns, serveis i processos exposats a l’acció d’un perill.

3. Constitueixen sòl no urbanitzable els terrenys situats en zones afectades per un nivell alt de perillositat natural que el Govern ha de qualificar mitjançant els instruments tècnics escaients. Els restants terrenys constitueixen sòl urbanitzable segons el nivell de perillositat establert pel Govern i les proteccions que, en el seu cas, siguin necessàries.