Llei de la funció pública, del 15 de desembre del 2000 · bopa.mca.ad
LleiArticle 42. E xcedències
Article 42. E xcedències
1. Els funcionaris es troben en situació d’excedència quan se separen temporalment del servei actiu per alguna de les circumstàncies que s’estableixen en el present article.
2. Els funcionaris han de sol·licitar l’excedència amb reserva de plaça:
a) Quan són nomenats membres del Govern, cònsol major i cònsol menor o per als càrrecs de secretari general de Govern, secretaris d’Estat, cap de Gabinet del Cap de Govern, interventor general, director d’un organisme autònom o entitat parapública, ambaixadors del Principat d’Andorra, secretaris generals dels comuns o quan el Govern els designi davant organismes internacionals o governs estrangers per al desenvolupament de programes o projectes de duració superior a sis mesos.
b) Quan accedeixen a la condició de conseller general o hagin estat escollits directament per a càrrecs el nomenament dels quals correspon, per atribució constitucional, al Consell General.
c) Quan són designats membres del Consell Superior de la Justícia o magistrats del Tribunal Constitucional.
d) Quan són nomenats personal de relació especial en l’Administració general, en l’Administració de justícia o en els comuns.
e) Quan són nomenats per ocupar un càrrec de naturalesa política. Per a tots els supòsits anteriors, mentre dura l’excedència el funcionari rep la retribució assignada pel càrrec, i deixa de percebre la que li corresponia per la plaça que ocupava com a funcionari; així mateix, la reserva de la plaça es manté fins que cessi la causa objecte de la concessió de l’excedència. La plaça reservada pot ser coberta per un funcionari, o un agent de l’Administració de caràcter indefinit o eventual, pel temps que duri l’excedència.
3. Els funcionaris tenen dret a excedència sense reserva de plaça quan, de forma voluntària, ho sol·licitin:
a) Per interès particular: Aquesta excedència pot sol·licitar-se quan s’hagin prestat almenys cinc anys consecutius de serveis en l’Administració general des de l’ingrés, o bé des del reingrés des d’una altra excedència de la mateixa naturalesa; la concessió de l’excedència per interès particular està supeditada a l’interès públic, després de l’informe del director del departament.
b) Per plans de reestructuració: Aquesta excedència pot sol·licitar-se quan, per causa del canvi de titularitat d’un servei, una unitat o un programa, bé a una altra entitat pública bé a una entitat privada, el funcionari opti o no per incorporar-se a aquesta entitat. La duració màxima de l’excedència sense reserva de plaça és de tres anys i el reingrés al servei actiu pot sol·licitar-se abans que s’acabi el període atorgat. Si en el moment de sol·licitar el reingrés no hi ha cap plaça vacant o de nova creació d’un lloc de treball del mateix nivell de classificació que el que va deixar en el moment de l’excedència, i no vol quedar en situació de reserva, el funcionari pot optar per:
a) Presentar-se, per promoció interna, a una plaça vacant o de nova creació d’un lloc de treball de nivell de classificació superior al lloc de treball que va deixar en el moment de l’excedència.
b) Sol·licitar el reingrés en una plaça vacant o de nova creació d’un lloc de treball de nivell de classificació inferior al lloc de treball que va deixar en el moment de l’excedència. En aquest supòsit, el funcionari percep les retribucions corresponents al lloc de treball de classificació inferior. Per als casos de l’excedència sense reserva de plaça, durant el període atorgat el funcionari no té dret a percebre cap retribució com a funcionari.
4. Els efectes de l’excedència es computen a partir de les dates següents:
a) Per als supòsits d’excedència amb reserva de plaça, des de la data en què el funcionari prengui possessió del càrrec de què es tracti.
b) Per a l’excedència sense reserva de plaça, des de la data que indiqui la resolució que atorga l’excedència.
5. La declaració de la situació d’excedència i les resolucions sobre el reingrés dels funcionaris en situació d’excedència són aprovades per la Secretaria d’Estat de Funció Pública, després de l’informe del director del departament.
Queda derogat a partir del 01/03/2019
Font : Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública (BOPA 2019-02-08)
Art. 42 de la Llei de la funció pública, del 15 de desembre del 2000, en la redacció vigent a 03/08/2017.
Enllaç permanent: https://bopa.mca.ad/llei/2000-12-15/funcio-publica/art-42?data=2017-08-03
Cita de treball generada a partir del text consolidat (no oficial): per a un escrit, contrasteu-la amb el BOPA.